• Programa de mà

    Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Massana
    Sardanes de Juli Garreta

    Tardes al Palau

    Dilluns, 10 de novembre de 2025 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
    Miquel Massana, director


    I part

    Juli Garreta (1875-1925)
    Pastoral enamorada
    Mar d’argent
    Boirines
    La mimada
    La fada
    Enyorança
    Llicorella
    Pastoral

    II part

    Juli Garreta
    Isabel
    Carmeta
    Zaira
    La mosca
    La rondalla
    Frisança
    Nydia
    Recordant

    Durada del concert:

    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    #patrimonicatalà #aniversaris #popular

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Poema

    Narcís

    No va besar-se els llavis 
    sinó l’ocell que en aquell instant exacte 
    sobrevolava la font de pedra blanca 
    o el núvol que, de sobte, era a tocar. 

    Que diferents que seríem tu i jo 
    si haguéssim sabut veure el seu desig 
    i llegir el mite en altres termes, 
    entendre que el reflex inclou sempre, 
    sempre, l’entorn, paisatges. Els altres. 

    Mireia Calafell
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)  

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Compositors:

    Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925). El compositor empordanès va ser, abans que compositor, rellotger. El seu cas és molt particular, ja que la seva formació va ser principalment autodidàctica i, tanmateix, tenia un do especial per la composició. Va ser admirat per coetanis, com Pau Casals, Eduard Toldrà o Igor Stravinsky i, a banda d’escriure obres simfòniques equiparables al millor simfonisme postromàntic internacional, va portar el gènere de la sardana a la seva màxima esplendor. 

    Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (Barcelona, 1983). Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé, des de la seva fundació, ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música clàssica per a cobla. Interpreta obres de referència, oblidades i música de nova creació, i fa una tasca molt important de divulgació, amb espectacles com Cobla 2.0, per a públic familiar i escolar, i també amb sortides a l’estranger. 

    Miquel Massana (la Selva del Camp, 1991). Director d’orquestra i pianista, la seva carrera es desenvolupa entre el món simfònic, líric, la cobla, la pedagogia i la divulgació musical. És director titular de la Jove Orquestra de Ponent i de l’Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili, i ha participat en produccions del Gran Teatre del Liceu com a director assistent, recentment a Akhnaten de Philip Glass. 

    Quines són les claus del concert?

    L’any 2025 marca dos aniversaris importants d’aquest compositor català: els 150 anys del seu naixement i els 100 de la seva mort. Garreta va compaginar la composició de sardanes de concert, com Juny –que destaca especialment per la riquesa harmònica i la qualitat de la instrumentació–, amb obres simfòniques de gran repercussió, com el poema simfònic Les illes Medes

    Personatge enigmàtic, Garreta mai no va voler fer carrera com a compositor ni abandonar el Sant Feliu de Guíxols nadiu, malgrat que coetanis i admiradors com Pau Casals l’animessin a donar-se a conèixer al món. 

    A què he de parar atenció?

    Juli Garreta va escriure una vuitantena de Sardanes. En aquest programa n’escoltarem una selecció de les millors i menys conegudes: Pastora enamoradaMar d’argentBoirinesLa mimadaLa fadaEnyorançaLlicorellaPastoralIsabelCarmetaZairaLa moscaLa rondallaFrisançaNydia i Recordant

    Tot i que la sardana és una dansa popular que es balla a l’aire lliure amb l’acompanyament de la cobla, moltes de les Sardanes que Garreta va escriure tenen una categoria superior que les fa obres dignes de ser presentades en concert per gaudir-ne amb audició atenta. En algunes obres podem veure innovacions tímbriques fetes per Garreta amb aquest objectiu, com per exemple a Llicorella (1911), que és una de les primeres sardanes en què les trompetes utilitzen sordina. 

    Sabies que...

    • Garreta va rebutjar diverses ofertes a l’estranger: ell volia viure la quotidianitat del seu poble i deixar-s’hi inspirar. Fora de Catalunya, només va anar a París i a Bayreuth, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner, i els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals. 
    • Va néixer el mateix any de la mort de Pep Ventura, considerat per molts el pare de la sardana moderna. 
  • Anunci Mirades GENERAL - Programes mà digitals Desktop 1300x1854
  • Comentari

    Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1875, el mateix any que va morir Pep Ventura. D’alguna manera el destí va representar així el relleu en el conreu de la música per a cobla més genuïna, la creació de sardanes. De la sardana d’alè popular, balladora i de plaça, amb Garreta passem a la sardana que concep la cobla com una agrupació de vocació simfònica. Deia Eduard Toldrà que “la força creativa de Garreta culmina en les seves sardanes” i Garreta, que dedicà no pocs esforços a crear música de cambra i simfònica de prou volada com per interessar (i entusiasmar) músics tan eminents com Casals, Schweitzer i Stravinsky, va orquestrar diverses de les seves Sardanes.

    Garreta, gran admirador del llegat de Chopin, Mendelssohn i Grieg, tenia una cultura musical limitada, com limitada era la seva formació. Amb raó, el seu gran amic Pau Casals, sempre prest a destacar l’excel·lència de Garreta com a creador musical, digué en certa ocasió que “no conec altre cas comparable al de Juli Garreta. Les sardanes i les obres simfòniques de Juli Garreta contenen música de primer ordre, i l’aparició d’aquesta flor boscana, que no havia rebut consells de ningú, és com una mena de miracle. En la persona de Garreta hi havia l’embrió d’un gran mestre, un embrió que, per falta d’estudis, d’orientacions, d’un ambient propici, no es pogué desenvolupar amb la deguda plenitud”.  

    El seu biògraf Marià Vinyas escrigué que “Garreta fou sempre, essencialment, un intuïtiu prodigiós. Portava la música dins seu, en un recés de l’esperit, i quan sentia cantar quelcom al seu interior, ho escoltava i rumiava dies i dies, fins que ho plasmava d’una forma precisa”.

    Les Sardanes de Garreta, però, no són quelcom uniforme ni tallades del mateix patró, sinó que són prou diverses. Sovint ens trobem amb sorpreses fascinants, fins i tot en la instrumentació; és el cas de Llicorella, on hi ha per primer cop en la música per a cobla l’ús de la sordina en el metall; tota una innovació.

    Dedicat a l’ofici de rellotger a la seva vila nadiua, Garreta gaudí d’un reconeixement en el que diríem cercles intel·lectuals, i en això tingué bona part de responsabilitat la difusió que en feu Pau Casals. Fins i tot un esperit poc musical com Josep Pla digué d’ell que era l’artífex d’una música “meridiana, solar, saturada d’exaltació i de plaer” i la definí rotundament com “un crit enlluernador d’alegria”.

    Josep Pascual, compositor i crític musical

  • Biografies

    Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona

    Cobla Sant Jordi

    Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011 | Premi Altaveu 2012 | Premi Enderrock 2013 | Premi Alícia 2025

    Fundada a Barcelona el 1983, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és una de les formacions musicals més destacades del panorama català, reconeguda per la seva sonoritat única i el compromís amb la qualitat artística i la innovació. Des del 1997 té el títol oficial de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament.

    La Cobla Sant Jordi destaca per la vocació de portar la música de cobla més enllà dels límits tradicionals apostant especialment per la música de concert i recuperant obres emblemàtiques, peces oblidades i repertori contemporani. Ha actuat habitualment als auditoris més importants de Catalunya, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu, així com en festivals destacats, com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp. Internacionalment, ha ofert concerts a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units. El 2024 la formació va presentar el segon volum del projecte amb el cantautor Roger Mas, tot consolidant-se com un èxit rotund i una referència innovadora en la fusió entre la música d’autor i la sonoritat característica de la cobla. També va celebrar el seu 40è aniversari amb un gran concert al Palau de la Música Catalana, que reafirmava la seva posició com a líder indiscutible en l’àmbit de la música catalana per a cobla. El febrer del 2025 va dur a terme un ambiciós projecte patrimonial: la integral de Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, també al Palau de la Música Catalana. I el 2025 representa un any clau en la trajectòria internacional de la Cobla Sant Jordi, amb nombrosos concerts dedicats a Juli Garreta en commemoració de l’Any Garreta i, especialment, el debut a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, un dels auditoris més prestigiosos del món, que marca un punt d’inflexió en la projecció internacional de la cobla. Des d’aquest 2025 el director titular és Miquel Massana, amb qui la Cobla inicia una nova etapa artística. Al llarg de la seva trajectòria també ha treballat amb directors de gran prestigi, com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Nacho de Paz i Joan Albert Amargós, i ha col·laborat amb artistes de renom, com Kepa Junkera, Niño Josele, Pascal Comelade, Joan Díaz, Albert Guinovart, Carme Canela, Névoa, així com amb agrupacions destacades com ara l’Orfeó Català, el Cor del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

    Amb més de noranta enregistraments discogràfics, des del 2025 la Cobla Sant Jordi és artista en exclusiva del segell Ficta, i continua sent pionera en la difusió internacional i la dignificació del repertori català per a cobla.

  • Miquel Massana, director

    Miquel Massana

    El pianista i director d’orquestra català Miquel Massana (la Selva del Camp, Baix Camp, 1991) és un dels perfils més polifacètics de la seva generació. Combina compromisos al món simfònic, líric i de cobla, amb una profunda vocació pedagògica i de divulgació musical.

    Es formà entre Barcelona i Viena, primer al Conservatori Superior del Liceu, on estudià piano i música de cambra amb Daniel Ligorio, Stanislav Pochekin i Gueràssim Voronkov, i posteriorment a l’Escola Superior de Música de Catalunya i a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on cursà direcció d’orquestra amb Salvador Brotons i Johannes Wildner, respectivament. Així mateix, ha rebut consells dels directors Xavier Puig, Antoni Ros Marbà, Benjamin Zander, Erwin Ortner, Miquel Ortega, Mark Leitner o Ingrun Fusseneger. Durant aquests anys també estudià orgue amb Juan de la Rubia i Josep M. Mas i Bonet.

    Actualment és el director artístic i musical de l’Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili i director titular de la Jove Orquestra de Ponent. Ha estat convidat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Camerata XXI, Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca i la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, així com per les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Marinada, Maricel, Reus Jove o Principal de Tarragona.

    Desenvolupa, també, una intensa tasca com a director assistent, primer de l’Orquesta Joven d’Extremadura (2018- 2021) i de l’Associació de Concerts de Reus (2019-2021) i més recentment de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2021-2023), així com dels directors Andrés Salado, Pablo González o Daniel Gil de Tejada. La seva passió pel món de la lírica s’inicià professionalment l’any 2022 dirigint la producció de Don Giovanni de W. A. Mozart a l’Escola d’Òpera de la Fundació Òpera Catalunya i aquesta propera temporada ho farà al Gran Teatre del Liceu com a director assistent de La Cenerentola de Gioachino Rossini, i com a director del cor de La traviata de Giuseppe Verdi en la producció dels Amics del Teatre Líric de Tarragona, al Camp de Mart.

    Del seu interès per la música de cambra destaca l’impuls en la creació de l’Ensemble Enneàgon, formació nascuda el 2022 i de la qual és assessor artístic i musical, i els diversos reconeixements obtinguts com a pianista amb el Duo Venti, com el primer premi del 17è Concurs Arjau o ser finalista i rebre el premi del públic al 8è Concurs Internacional de Les Corts. També ha encarregat i estrenat obres de Carlota Baldrís, Marc Migó, José Vicente Fuentes i Sergi Puig, i ha actuat amb artistes reconeguts, com Albert Guinovart.

    La pedagogia i la divulgació són, també, una vocació que desenvolupa àmpliament. En el camp docent ha estat cap del Departament de Llenguatge Musical del Conservatori de Bellaterra El Musical i actualment és pianista repertorista de cant al Conservatori de Tarragona i professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.

    També és convidat habitualment per dirigir formacions joves, àmbit en què destaca la seva participació anual com a director de les orquestres del curs d’estiu Musica Molto a Godinne (Bèlgica). D’altra banda, el seu ferm compromís amb la divulgació musical el porten a presentar, des del 2022, el programa radiofònic Visita guiada de la Cadena SER.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dimarts, 17.03.26 – 19 h
    Sala de Concerts

    Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida & Pagès-Corella
    —El amor brujo de Falla

    Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
    Mayte Martín, cantaora
    Albert Guinovart, piano
    Xavier Pagès-Corella, director

    Preu: 25 €

Índex