Programa de mà
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Salado
Petit Palau Cambra
Dilluns, 27 d'abril de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Andrés Salado, directorI part
Juli Garreta (1875-1925)
Llicorella (sardana)Eduard Toldrà (1895-1962)
La fageda d’en Jordà (sardana)Joaquim Serra (1907-1957)
Apassionada (sardana)Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Sant Elm (sardana)Manuel Oltra (1922-2015)
Commemorativa (sardana)Joaquim Serra
Puigsoliu (obra per a cobla)II part
Xavier Pagès-Corella (1971)
Dotze lustres (sardana)Robert Gerhard (1896-1970)
Sardana IJoan Magrané (1988)
Cant auroral (petit poema per a cobla)Kevin Kaska (1972)
Rhapsody for cobla ensembleDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#patrimonicatalà #aniversaris #popular
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
La sardana i la formació musical que li dona vida, la cobla. La dansa nacional catalana no s’entén sense la cobla i el seu so característic, nascut d’una particular plantilla instrumental, única al món. El conjunt, autòcton de Catalunya, ha mantingut estable la seva estructura des de finals del segle XIX. Habitualment està format per una desena de músics, un dels quals, el flabiolaire, que executa dos instruments alhora, el flabiol i el tamborí. Juntament amb el tible, el fiscorn i la tenora, aporten el so típic de la cobla, que es barreja amb trompeta, trombó i contrabaix. Aquesta combinació vertebra la sardana, la dansa catalana de germanor que es balla en rotllana; és un element distintiu de la cultura popular del país, conreada gràcies a una extensa xarxa de colles i aplecs, alguns amb més de set dècades d’història.
Sobre els intèrprets:
La Cobla Sant Jordi, fundada l’any 1983, va rebre el 1997 el títol honorífic de Cobla Ciutat de Barcelona per part de l’Ajuntament gràcies a la seva excepcional qualitat i dedicació al patrimoni musical català. És la cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, participa regularment als principals esdeveniments sardanistes del país i va ser la formació titular del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau de la Música Catalana, on també ha interpretat el programa Cobla 2.0, dirigit a infants a partir de 4 anys.Quines són les claus del concert?
Sota el lideratge del mestre Andrés Salado, el programa inclou una panoràmica de més d’un segle de compositors que s’han inspirat en el so de la cobla més enllà de la sardana. Hi ha clàssics de la formació, com Juli Garreta, Joaquim Serra i Manuel Oltra, al costat de noms propis de la música clàssica, com Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon i Robert Gerhard, i de creadors actuals com ara Joan Magrané, el nord-americà Kevin Kaska o el mestre Xavier Pagès-Corella.
A què he de parar atenció?
Malgrat l’estreta relació entre sardana i cobla, avui també s’ofereixen obres que no són exemples de la dansa popular catalana. Cal parar atenció a les tres obres d’inspiració lliure concebudes per al so de la cobla, com el poema simfònic Puigsoliu (1957) de Joaquim Serra, i les dues que tanquen el programa, Cant auroral, petit poema per a cobla de Joan Magrané, i Rhapsody for cobla ensemble de Kevin Kaska.
Sabies que...
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha portat el seu repertori a totes les comarques de Catalunya i la Catalunya del Nord, però també a Alemanya, França i els Estats Units. La seva àmplia discografia inclou una vuitantena d’enregistraments, amb monogràfics dedicats, entre d’altres, a la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà.
Comentari
De les excursions marítimes per la Costa Brava de Juli Garreta fins a la descoberta de la cobla pel nord-americà Kevin Kaska, aquest programa recorre més d’un segle de creació musical marcada pel paisatge, el viatge i la trobada artística. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida per Andrés Salado, posa en relleu la força creativa d’aquests estímuls i la projecció d’una formació única al món.
Llicorella (1911) de Juli Garreta pren el seu nom d’una roca metamòrfica molt present a l’Empordà. Escrita en un període de gran intensitat creativa, és fruit d’una excursió marítima, una pràctica habitual del músic. Fou una de les sardanes escoltades per Igor Stravinsky el 1924 a l’Ateneu Barcelonès, que reaccionà amb l’exclamació: “Oh! C’est beau, c’est fort!”.
També nascuda d’una experiència paisatgística, La fageda d’en Jordà (1925) d’Eduard Toldrà, dedicada a Clara Noble, esposa de Joan Maragall, marca un punt d’inflexió en la seva producció. Baltasar Samper, present a l’estrena, advertia: “No hi cerqueu el soroll de fulles ni el cant dels ocells. Només hi trobareu la impressió sentida davant d’aquell «verd com d’aigua endins, profund i clar», Toldrà s’ha superat!”.
Apassionada de Joaquim Serra fou una de les quatre sardanes premiades al Concurs Concepció Rabell i Cibils (1935). Del mateix autor escoltarem Puigsoliu (1957), un poema simfònic escrit poc abans de la seva mort. Antoni Ros Marbà recorda Serra dirigint-lo: “Ho feia amb un veritable rigor clàssic, com si es tractés d’una simfonia de Haydn”.
Sant Telm de Ricard Lamote de Grignon s’estrenà el 1927 en el concert Pro Monument a Juli Garreta, celebrat al Teatre Olympia de Barcelona. És una de les sardanes més innovadores i complexes del seu catàleg, amb un tractament del conjunt orquestral allunyat dels models habituals del moment.
El programa incorpora també Commemorativa (1955) de Manuel Oltra, dedicada al desè aniversari de l’Esbart Montseny, i Dotze lustres (2006) de Xavier Pagès-Corella, escrita amb motiu del 60è aniversari de la colla Violetes del Bosc i guardonada al Memorial Fèlix Martínez Comín, dues obres que testimonien la vitalitat dels esbarts i les colles sardanistes.
L’escenari modernista que avui teniu al davant va acollir, el desembre del 1929, el concert monogràfic que Robert Gerhard dirigí després del seu retorn dels estudis amb Arnold Schönberg. En aquella ocasió la Cobla Barcelona-Albert Martí va estrenar Sardana I, una obra que exemplifica la tensió entre tradició i modernitat en la producció del músic vallenc. Avui aquesta mirada troba una continuïtat explícita en Cant auroral, poema per a cobla de Joan Magrané, un dels compositors contemporanis que ha reivindicat amb més claredat l’obra de Gerhard. L’autor defineix el poema com “una peça de forma circular sobre la llum de l’entremig de la nit i el dia”.
El recorregut es clou amb Rhapsody for cobla ensemble de Kevin Kaska, encàrrec del Memorial Joaquim Serra 2009. Kaska va descobrir la cobla gairebé per atzar, arran d’un viatge al Festival Internacional de Música d’Úbeda, on va coincidir amb el compositor català Marc Timón i Barceló, i va quedar fascinat per la sonoritat de la formació: “La sonoritat de la cobla podria encaixar en una pel·lícula de ciència-ficció o de fantasia. El so de la tenora és únic, inclassificable!”.
Albert Fontelles-Ramonet, músic i docent
musical
Biografies
Biografies
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011 | Premi Altaveu 2012 | Premi Enderrock 2013 | Premi Alícia 2025
Fundada a Barcelona el 1983, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és una de les formacions musicals més destacades del panorama català, reconeguda per la seva sonoritat única i el compromís amb la qualitat artística i la innovació. Des del 1997 té el títol oficial de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament.
La Cobla Sant Jordi destaca per la vocació de portar la música de cobla més enllà dels límits tradicionals apostant especialment per la música de concert i recuperant obres emblemàtiques, peces oblidades i repertori contemporani. Ha actuat habitualment als auditoris més importants de Catalunya, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu, així com en festivals destacats, com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp. Internacionalment, ha ofert concerts a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units. El 2024 la formació va presentar el segon volum del projecte amb el cantautor Roger Mas, tot consolidant-se com un èxit rotund i una referència innovadora en la fusió entre la música d’autor i la sonoritat característica de la cobla. També va celebrar el seu 40è aniversari amb un gran concert al Palau de la Música Catalana, que reafirmava la seva posició com a líder indiscutible en l’àmbit de la música catalana per a cobla. El febrer del 2025 va dur a terme un ambiciós projecte patrimonial: la integral de Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, també al Palau de la Música Catalana. I el 2025 representa un any clau en la trajectòria internacional de la Cobla Sant Jordi, amb nombrosos concerts dedicats a Juli Garreta en commemoració de l’Any Garreta i, especialment, el debut a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, un dels auditoris més prestigiosos del món, que marca un punt d’inflexió en la projecció internacional de la cobla. Des d’aquest 2025 el director titular és Miquel Massana, amb qui la Cobla inicia una nova etapa artística. Al llarg de la seva trajectòria també ha treballat amb directors de gran prestigi, com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Nacho de Paz i Joan Albert Amargós, i ha col·laborat amb artistes de renom, com Kepa Junkera, Niño Josele, Pascal Comelade, Joan Díaz, Albert Guinovart, Carme Canela, Névoa, així com amb agrupacions destacades com ara l’Orfeó Català, el Cor del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Amb més de noranta enregistraments discogràfics, des del 2025 la Cobla Sant Jordi és artista en exclusiva del segell Ficta, i continua sent pionera en la difusió internacional i la dignificació del repertori català per a cobla.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Miquel Massana, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Conrad Dalmau, tenores
Sergi Marquilles i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaixBiografies
Andrés Salado, director
Guardonat amb el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres (2016), és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica. Amb una trajectòria destacada, ha dirigit l’Orquesta d’Extremadura i ha treballat amb formacions com l’Orquesta Nacional de España, Sinfónica Nacional de Mèxic o la Giuseppe Verdi de Milà.
Aquesta temporada ofereix concerts amb la Filharmònica del Fòrum Nacional de la Música (NFM) de Wrocław, l’Òpera de Tbilisi i la Sinfónica de RTVE. En l’àmbit operístic, ha dirigit Dido & Aeneas i Carmen, i pròximament dirigirà La traviata.
Compromès amb el valor social de la música, és ambaixador d’Ayuda en Acción i col·laborador de RNE.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 22.05.26 – 19 h
Sala de ConcertsMare mundi
Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha,cantants
Arjau, grup d’havaneres
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
Francesc Cassú, directorObertura (Polifònica de Puig-reig)
Duets d’havaneres: La gavina, El llop de mar, La balada d’en Lucas, La calma de la mar, La Caterina del cafè de la Marina, La paloma, La bella Lola (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Many rivers to cross (Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Pacífic blau: Surfin’ USA, The Love Boat, Coconut tree, California dreamin’, Wipe out (Polifònica de Puig-reig)
Beyond the sea (Joan Garrido)
Homenatge a Josep Bastons: Tamariu, Mariner de terra endins, Lola la tavernera (Arjau i Polifònica de Puig-reig)
My heart will go on (Beth i Polifònica de Puig-reig)
Llach i el mar: Viatge a Ítaca, Maremar, A la taverna del mar (Polifònica de Puig-reig, Martí Gil, solista)
Vestida de nit (Mariona Escoda i Polifònica de Puig-reig)
Mediterràniament: Zorba el grec, Que c’est triste Venice, Sapore di sale, Mediterráneo, Applejack, Summercat (Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda i Samantha)
Ritmes del carib: No women no cry, Kokomo, Kingston Town, Mi tierra, Guantanamera, El tiburón (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Mar i cel (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial SFL – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Salado
Petit Palau Cambra
Dilluns, 27 d'abril de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Andrés Salado, directorI part
Juli Garreta (1875-1925)
Llicorella (sardana)Eduard Toldrà (1895-1962)
La fageda d’en Jordà (sardana)Joaquim Serra (1907-1957)
Apassionada (sardana)Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Sant Elm (sardana)Manuel Oltra (1922-2015)
Commemorativa (sardana)Joaquim Serra
Puigsoliu (obra per a cobla)II part
Xavier Pagès-Corella (1971)
Dotze lustres (sardana)Robert Gerhard (1896-1970)
Sardana IJoan Magrané (1988)
Cant auroral (petit poema per a cobla)Kevin Kaska (1972)
Rhapsody for cobla ensembleDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#patrimonicatalà #aniversaris #popularPoema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
La sardana i la formació musical que li dona vida, la cobla. La dansa nacional catalana no s’entén sense la cobla i el seu so característic, nascut d’una particular plantilla instrumental, única al món. El conjunt, autòcton de Catalunya, ha mantingut estable la seva estructura des de finals del segle XIX. Habitualment està format per una desena de músics, un dels quals, el flabiolaire, que executa dos instruments alhora, el flabiol i el tamborí. Juntament amb el tible, el fiscorn i la tenora, aporten el so típic de la cobla, que es barreja amb trompeta, trombó i contrabaix. Aquesta combinació vertebra la sardana, la dansa catalana de germanor que es balla en rotllana; és un element distintiu de la cultura popular del país, conreada gràcies a una extensa xarxa de colles i aplecs, alguns amb més de set dècades d’història.
Sobre els intèrprets:
La Cobla Sant Jordi, fundada l’any 1983, va rebre el 1997 el títol honorífic de Cobla Ciutat de Barcelona per part de l’Ajuntament gràcies a la seva excepcional qualitat i dedicació al patrimoni musical català. És la cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, participa regularment als principals esdeveniments sardanistes del país i va ser la formació titular del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau de la Música Catalana, on també ha interpretat el programa Cobla 2.0, dirigit a infants a partir de 4 anys.Quines són les claus del concert?
Sota el lideratge del mestre Andrés Salado, el programa inclou una panoràmica de més d’un segle de compositors que s’han inspirat en el so de la cobla més enllà de la sardana. Hi ha clàssics de la formació, com Juli Garreta, Joaquim Serra i Manuel Oltra, al costat de noms propis de la música clàssica, com Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon i Robert Gerhard, i de creadors actuals com ara Joan Magrané, el nord-americà Kevin Kaska o el mestre Xavier Pagès-Corella.
A què he de parar atenció?
Malgrat l’estreta relació entre sardana i cobla, avui també s’ofereixen obres que no són exemples de la dansa popular catalana. Cal parar atenció a les tres obres d’inspiració lliure concebudes per al so de la cobla, com el poema simfònic Puigsoliu (1957) de Joaquim Serra, i les dues que tanquen el programa, Cant auroral, petit poema per a cobla de Joan Magrané, i Rhapsody for cobla ensemble de Kevin Kaska.
Sabies que...
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha portat el seu repertori a totes les comarques de Catalunya i la Catalunya del Nord, però també a Alemanya, França i els Estats Units. La seva àmplia discografia inclou una vuitantena d’enregistraments, amb monogràfics dedicats, entre d’altres, a la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà.
Comentari
De les excursions marítimes per la Costa Brava de Juli Garreta fins a la descoberta de la cobla pel nord-americà Kevin Kaska, aquest programa recorre més d’un segle de creació musical marcada pel paisatge, el viatge i la trobada artística. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida per Andrés Salado, posa en relleu la força creativa d’aquests estímuls i la projecció d’una formació única al món.
Llicorella (1911) de Juli Garreta pren el seu nom d’una roca metamòrfica molt present a l’Empordà. Escrita en un període de gran intensitat creativa, és fruit d’una excursió marítima, una pràctica habitual del músic. Fou una de les sardanes escoltades per Igor Stravinsky el 1924 a l’Ateneu Barcelonès, que reaccionà amb l’exclamació: “Oh! C’est beau, c’est fort!”.
També nascuda d’una experiència paisatgística, La fageda d’en Jordà (1925) d’Eduard Toldrà, dedicada a Clara Noble, esposa de Joan Maragall, marca un punt d’inflexió en la seva producció. Baltasar Samper, present a l’estrena, advertia: “No hi cerqueu el soroll de fulles ni el cant dels ocells. Només hi trobareu la impressió sentida davant d’aquell «verd com d’aigua endins, profund i clar», Toldrà s’ha superat!”.
Apassionada de Joaquim Serra fou una de les quatre sardanes premiades al Concurs Concepció Rabell i Cibils (1935). Del mateix autor escoltarem Puigsoliu (1957), un poema simfònic escrit poc abans de la seva mort. Antoni Ros Marbà recorda Serra dirigint-lo: “Ho feia amb un veritable rigor clàssic, com si es tractés d’una simfonia de Haydn”.
Sant Telm de Ricard Lamote de Grignon s’estrenà el 1927 en el concert Pro Monument a Juli Garreta, celebrat al Teatre Olympia de Barcelona. És una de les sardanes més innovadores i complexes del seu catàleg, amb un tractament del conjunt orquestral allunyat dels models habituals del moment.
El programa incorpora també Commemorativa (1955) de Manuel Oltra, dedicada al desè aniversari de l’Esbart Montseny, i Dotze lustres (2006) de Xavier Pagès-Corella, escrita amb motiu del 60è aniversari de la colla Violetes del Bosc i guardonada al Memorial Fèlix Martínez Comín, dues obres que testimonien la vitalitat dels esbarts i les colles sardanistes.
L’escenari modernista que avui teniu al davant va acollir, el desembre del 1929, el concert monogràfic que Robert Gerhard dirigí després del seu retorn dels estudis amb Arnold Schönberg. En aquella ocasió la Cobla Barcelona-Albert Martí va estrenar Sardana I, una obra que exemplifica la tensió entre tradició i modernitat en la producció del músic vallenc. Avui aquesta mirada troba una continuïtat explícita en Cant auroral, poema per a cobla de Joan Magrané, un dels compositors contemporanis que ha reivindicat amb més claredat l’obra de Gerhard. L’autor defineix el poema com “una peça de forma circular sobre la llum de l’entremig de la nit i el dia”.
El recorregut es clou amb Rhapsody for cobla ensemble de Kevin Kaska, encàrrec del Memorial Joaquim Serra 2009. Kaska va descobrir la cobla gairebé per atzar, arran d’un viatge al Festival Internacional de Música d’Úbeda, on va coincidir amb el compositor català Marc Timón i Barceló, i va quedar fascinat per la sonoritat de la formació: “La sonoritat de la cobla podria encaixar en una pel·lícula de ciència-ficció o de fantasia. El so de la tenora és únic, inclassificable!”.
Albert Fontelles-Ramonet, músic i docent
musical
Biografies
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011 | Premi Altaveu 2012 | Premi Enderrock 2013 | Premi Alícia 2025
Fundada a Barcelona el 1983, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és una de les formacions musicals més destacades del panorama català, reconeguda per la seva sonoritat única i el compromís amb la qualitat artística i la innovació. Des del 1997 té el títol oficial de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament.
La Cobla Sant Jordi destaca per la vocació de portar la música de cobla més enllà dels límits tradicionals apostant especialment per la música de concert i recuperant obres emblemàtiques, peces oblidades i repertori contemporani. Ha actuat habitualment als auditoris més importants de Catalunya, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu, així com en festivals destacats, com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp. Internacionalment, ha ofert concerts a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units. El 2024 la formació va presentar el segon volum del projecte amb el cantautor Roger Mas, tot consolidant-se com un èxit rotund i una referència innovadora en la fusió entre la música d’autor i la sonoritat característica de la cobla. També va celebrar el seu 40è aniversari amb un gran concert al Palau de la Música Catalana, que reafirmava la seva posició com a líder indiscutible en l’àmbit de la música catalana per a cobla. El febrer del 2025 va dur a terme un ambiciós projecte patrimonial: la integral de Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, també al Palau de la Música Catalana. I el 2025 representa un any clau en la trajectòria internacional de la Cobla Sant Jordi, amb nombrosos concerts dedicats a Juli Garreta en commemoració de l’Any Garreta i, especialment, el debut a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, un dels auditoris més prestigiosos del món, que marca un punt d’inflexió en la projecció internacional de la cobla. Des d’aquest 2025 el director titular és Miquel Massana, amb qui la Cobla inicia una nova etapa artística. Al llarg de la seva trajectòria també ha treballat amb directors de gran prestigi, com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Nacho de Paz i Joan Albert Amargós, i ha col·laborat amb artistes de renom, com Kepa Junkera, Niño Josele, Pascal Comelade, Joan Díaz, Albert Guinovart, Carme Canela, Névoa, així com amb agrupacions destacades com ara l’Orfeó Català, el Cor del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Amb més de noranta enregistraments discogràfics, des del 2025 la Cobla Sant Jordi és artista en exclusiva del segell Ficta, i continua sent pionera en la difusió internacional i la dignificació del repertori català per a cobla.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Miquel Massana, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Conrad Dalmau, tenores
Sergi Marquilles i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaixAndrés Salado, director
Guardonat amb el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres (2016), és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica. Amb una trajectòria destacada, ha dirigit l’Orquesta d’Extremadura i ha treballat amb formacions com l’Orquesta Nacional de España, Sinfónica Nacional de Mèxic o la Giuseppe Verdi de Milà.
Aquesta temporada ofereix concerts amb la Filharmònica del Fòrum Nacional de la Música (NFM) de Wrocław, l’Òpera de Tbilisi i la Sinfónica de RTVE. En l’àmbit operístic, ha dirigit Dido & Aeneas i Carmen, i pròximament dirigirà La traviata.
Compromès amb el valor social de la música, és ambaixador d’Ayuda en Acción i col·laborador de RNE.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 22.05.26 – 19 h
Sala de ConcertsMare mundi
Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha,cantants
Arjau, grup d’havaneres
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
Francesc Cassú, directorObertura (Polifònica de Puig-reig)
Duets d’havaneres: La gavina, El llop de mar, La balada d’en Lucas, La calma de la mar, La Caterina del cafè de la Marina, La paloma, La bella Lola (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Many rivers to cross (Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Pacífic blau: Surfin’ USA, The Love Boat, Coconut tree, California dreamin’, Wipe out (Polifònica de Puig-reig)
Beyond the sea (Joan Garrido)
Homenatge a Josep Bastons: Tamariu, Mariner de terra endins, Lola la tavernera (Arjau i Polifònica de Puig-reig)
My heart will go on (Beth i Polifònica de Puig-reig)
Llach i el mar: Viatge a Ítaca, Maremar, A la taverna del mar (Polifònica de Puig-reig, Martí Gil, solista)
Vestida de nit (Mariona Escoda i Polifònica de Puig-reig)
Mediterràniament: Zorba el grec, Que c’est triste Venice, Sapore di sale, Mediterráneo, Applejack, Summercat (Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda i Samantha)
Ritmes del carib: No women no cry, Kokomo, Kingston Town, Mi tierra, Guantanamera, El tiburón (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Mar i cel (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial SFL – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –