Nascuda en una família de músics, Hewitt va començar a tocar el piano amb només tres anys, va actuar en públic amb quatre i un any després ja va guanyar la seva primera beca. Es va formar amb Jean-Paul Sévilla a la Universitat d’Ottawa i el 1985 va guanyar el Concurs Internacional Bach de Toronto, que va impulsar la seva carrera.

Ocupa una posició única entre les pianistes més destacades de panorama actual. Amb un repertori molt ampli i actuacions freqüents tant en recital i amb les principals orquestres d’Europa, Amèrica i l’Àsia, també és una reconeguda artista discogràfica, especialment admirada per les interpretacions de Bach, que l’han consolidada com una de les seves intèrprets de referència. L’any 2020 va rebre la Medalla Bach de la Ciutat de Leipzig: un gran honor que per primera vegada en els disset anys que té d’història s’atorgava a una dona.

El març del 2024 Hewitt va iniciar el seu nou gran projecte, The Mozart Odyssey, que inclou la integral dels Concerts per a piano de Mozart, amb els primers concerts al costat de Pierre Bleuse i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia. Aquest cicle segueix l’exitós Bach Odyssey (2016-2022), en què va interpretar l’obra completa per a teclat de Bach en dotze recitals presentats arreu del món. El projecte Mozart continua les temporades 2024 i 2025 amb compromisos a nou països, que inclouen actuacions amb la Brussels Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, Warsaw Philharmonic, Fort Worth Symphony, National Arts Centre d’Ottawa, Toronto i Vancouver Symphony, així com també amb l’Ulster Orchestra.

Igualment, Hewitt és molt sol·licitada com a directora-intèrpret en col·laboració amb formacions com els Cameristi della Scala, Bochumer Symphoniker, Royal Northern Sinfonia, London Mozart Players i Malaysian Philharmonic. Ha dirigit, a més, les filharmòniques de Hong Kong i Copenhaguen, Lucerne Festival Strings, orquestres de cambra de Zúric, Basilea, Suècia i Stuttgart, Camerata Salzburg, Orpheus Chamber Orchestra de Nova York, Orchestra Ensemble Kanazawa del Japó i Tonkünstler Orchestra de Viena al Musikverein.

Durant la temporada 2024-25 manté també una intensa activitat com a solista, amb recitals a ciutats com ara Nova York, Seül, Toronto, Viena, Roma, Milà, Utrecht, Berna i Oxford, a més de les seves habituals aparicions al Wigmore Hall de Londres. La temporada inclou, a més, dues gires de retorn a Austràlia i al Japó, amb concerts a Melbourne, Sydney, Adelaide, Tòquio i Kyoto.

La seva aclamada sèrie discogràfica amb Hyperion dels principals treballs per a teclat de Bach ha estat descrita com “una de les grans joies discogràfiques del nostre temps” («The Sunday Times»). El seu catàleg inclou també obres de Couperin, Rameau, Scarlatti, Mozart, Beethoven, Chopin, Schumann, Liszt, Fauré, Debussy, Chabrier, Ravel, Messiaen i Granados. Les seves gravacions més recents són els dos primers volums de la integral de les Sonates per a piano de Mozart, publicats el 2022 i el 2023, i amb el tercer previst per al 2025. Després de l’adquisició d’Hyperion per Universal Music Group, tota la seva discografia està disponible a les principals plataformes digitals. Entre les primeres reedicions es troba la seva celebrada versió de les Variacions Goldberg, distingida amb el Diapason d’Or i que, a més, ha estat el seu primer enregistrament editat en vinil (setembre del 2024). Habitualment present a les llistes Billboard, el seu disc Love songs va encapçalar les llistes de música clàssica al Regne Unit durant mesos. El 2015 va ser inclosa al Gramophone Hall of Fame gràcies a la seva popularitat entre els melòmans de tot el món.

Entre molts altres reconeixements, el 2018 va rebre el Governor General’s Lifetime Achievement Award i el 2015 el títol de Companion of the Order of Canada, la més alta distinció del seu país. El 2006 va ser nomenada OBE per Sa Majestat la reina Elisabet II. És membre de la Royal Society of Canada, té set doctorats honoris causa i és Visiting Fellow del Peterhouse College (Cambridge). El 2020 va rebre la Wigmore Medal per la seva trajectòria i la seva relació de més de trenta-cinc anys amb aquesta sala londinenca.

Tot i viure a Londres, Hewitt manté residència a Ottawa i també a Úmbria (Itàlia), on fa vint anys va fundar el Trasimeno Music Festival, un festival anual d’una setmana que atrau públic d’arreu del món.