• Céline Frisch
    —Obra per a teclat de Bach

    Palau Bach

    Dimecres, 21 de febrer de 2024 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Céline Frisch, clavecí


    I

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    De Clavierübung I, Partita núm 1 en Si bemoll major, BWV 825

    Praeludium
    Allemande
    Courante
    Sarabande
    Menuet I
    Menuet II
    Gigue

     

    De Clavierübung I, Partita núm 2 en Do menor, BWV 826     

    Sinfonía
    Allemande
    Courante
    Sarabande
    Rondeaux
    Capriccio

    II

    De Clavierübung I, Partita núm. 4 en Re major, BWV 828

    Ouvertüre
    Allemande
    Courante
    Aria
    Sarabande
    Menuet
    Gigue

    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts |Pausa de 15 minuts | Segona part, 30 minuts
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat per Catalunya Música.

    #antiga

  • Poema

    SALM

    Cap enigma podria néixer
    sense l’amor.

    Com les fulles
    que diu el foc
    i planta el vent
    i ajaça el sol.

    L’ocell que fendeix el cor
    sempre s’oculta
    entre les garbes.

    Però mirar és saber estimar
    ara que tot és insabut.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Partita en italià vol dir simplement “partida”, que té diverses parts. Però històricament, aquesta denominació no ha arribat mai a estar associada a una estructura formal gaire precisa.

    La primera vegada que apareix usada va ser en un manuscrit de Vincenzo Galilei (pare de Galileu) titulat Libro d'intavolatura di liuto, datat el 1584. D’aquesta manera aniran sorgint obres amb títols com Romanesca con cento parti, “molte partite et passaggi di gagliarda”, “partite diversi”, o fins i tot “partite sopra... Ruggiero”, “folia”, “ciaccona”, etc.

    En aquest àmbit, el concepte de “parts” sembla barrejar-se amb el de “variacions” o fins i tot amb el de “peces”, que serà el que farà servir Froberger, deixeble de Frescobaldi, en el seu Libro secondo di toccate... gigue et altre partite (c. 1649).

    El concepte de partita com a sinònim de “variacions” va desaparèixer al principi del segle XVIII, però se’n va mantenir el caràcter de suite, paraula francesa que vol dir “seguit” i que designa el conjunt d’una obra formada per un seguit de danses.

    Johann Sebastian Bach va usar el terme partita en diferents ocasions durant la seva vida. Alguna vegada puntualment en el sentit antic de variacions, com a la Sarabande con partite, BWV 990, o bé, la més habitual, com a sinònim de suite, que trobarem en aquest concert. També seria el cas de les antològiques tres Partites per a violí sol, BWV 1002, 1004 i 1006, la Partita per a clavecí, BWV 825, o la també popular Partita per a traverso sol, BWV 1013, entre d’altres. En aquests darrers casos som davant d’una col·lecció de danses precedides de forma intermitent per preludis o moviments introductoris alternatius. En el concert d’avui podrem sentir respectivament un “Praeludium”, en la línia dels que apareixen a El clave ben temperat, una “Sinfonia” sòbria i solemne potser més propera a l’estil francès i, finalment, una “Ouvertüre” plenament construïda seguint el model versallesc.

    Al darrere es van succeint les danses en el format habitual: “Allemande”, “Courante”, “Sarabande” i, completat de manera més lliure, amb “Rondeaux”, “Minuets”, “Gigues” o fins i tot amb un lleuger inspirat “Capriccio”. Estructures que sempre respecten l’ordre que podríem definir de racionalista, tot combinant equilibradament els diferents caràcters, els diferents compassos binaris i ternaris i fins i tot l’ús de tonalitats veïnes perfectament pensades per evitar brusquedats a l’oïda.

    En resum, aquesta col·lecció de sis Partites, BWV 825-830 (de les quals sentirem la meitat), Bach les va concebre com un tot que va anar component entre el 1725 i el 1730, quan treballava com a Kantor de les esglésies de Leipzig. La dada més singular és que el 1731 les va fer publicar totes juntes com a ClavirUbung opus I (sic). Però, amb quina finalitat? Pedagògica? Per a qualsevol ocasió musical? Tant li fa!

    Mentre les aneu sentint, tanqueu els ulls i deixeu que moviment a moviment Bach ens faci entendre, una vegada més, què vol dir el concepte d’infinit.

    Joan Vives, músic i divulgador musical

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Biografia

    Céline Frisch, clavecí

    Céline Frisch

    Nascuda a Marsella, va descobrir el clavicèmbal als sis anys. El 1992 va assolir els primers premis de clave i música de cambra al Conservatori d’Ais de Provença. Va continuar els estudis a la Schola Cantorum de Basilea a la classe d’Andreas Staier i Jesper Christensen. Va assolir el diploma de solista i va començar a oferir concerts. El 1996 va rebre el Premi Juventus i el 2002 va esdevenir la primera clavecinista seleccionada per a les Victoires de la Musique Classique.

    Actualment es centra principalment a la seva activitat com a solista i membre del conjunt Café Zimmermann, fundat el 1998 amb Pablo Valetti. Ha estat convidada per les sales més prestigioses de França: Théâtre de la Ville, Radio France, Théâtre du Châtelet de París, i els festivals de l’Illa de França, La Roque d’Anthéron, Octobre a Normandia... i també ha actuat a l’estranger: Washington, Toronto, Buenos Aires, Sydney, Seül, Brussel·les, Amsterdam, Lisboa...

    Les seves interpretacions de la música de Johann Sebastian Bach li han valgut les lloances més fervents de la premsa musical internacional. A més de Bach, les seves afinitats l’han portat a tocar música francesa de l’època de Lluís XIV, les obres dels virginalistes anglesos i la música alemanya del segle XVII. També li agrada explorar la música del segle XX i la creació contemporània: Manuel de Falla, Alfred Schnittke, Henri Dutilleux, György Ligeti, François Sarhan, Brice Pauset...

    Ja siguin de música de Bach, D’Anglebert o Rameau, tots els seus enregistraments han estat lloats per la crítica i premiats amb els guardons més destacats de la premsa especialitzada: Diapason d’Or del 2022 i Choc de l’Année de Monde de la Musique del 2001 per les Variacions Goldberg; Grand Prix de l’Académie Charles Cros del 2009 i Choc du Monde de la Musique pel seu àlbum dedicat a les peces per a clavecí de Rameau; Diapason d’Or i Choc de Classica pel disc Aux sources du jeune Bach. La integral de les obres concertants de Bach enregistrades amb Café Zimmermann van merèixer un Diapason d’Or l’any 2011. I l’àlbum amb el primer llibre d’El clave ben temperat de J. S. Bach també va ser rebut amb entusiasme: Diapason d’Or, Choc de Classica, ffff de Telerama. Mentre que el segon llibre de la mateixa obra bachiana, publicat el març del 2019, va ser distingit amb el Diapason d’Or, Choc de Classica i com a disc del mes per la revista italiana «Amadeus». El seu darrer enregistrament, L’aimable, l’estiu del 2022, dedicat a l’escola francesa de clavicèmbal, va convertir-se en “Excepcional” de la revista «Scherzo».

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dimecres, 28.02.24 - 20 h
    Sala de Concerts

    Grigory Sokolov, piano

    J. S. Bach: Quatre duets, BWV 802-805
    J. S. Bach: Partita núm. 2, en Do menor, BWV 826
    F. Chopin: Quatre masurques, op. 30
    F. Chopin: Tres masurques, op. 50
    R. Schumann: Waldszenen (Escenes del bosc), op. 82 (nou peces de caràcter per a piano sol)

    Preus: de 30 a 60 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex