• El Primer Palau 2023
    —Descobrint joves talents

    El Primer Palau

    Dissabte, 30 de setembre de 2023 – 11 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Logotip Mitsubishi

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    El Primer Palau 2023

    Dissabte, 30.09.23 - 11 h
    Sala de Concerts

    11.00 h - Jakob Peäske, fagot

    11.40 h - Carla Conangla Oliveras, violoncel

    12.40 h - Claudia Aliaj Oliver, clarinet

    13.10 h - Mercè Bruguera Abelló, mezzosoprano

    16.00 h - Rafael Quirant Porcar, sopranista

    16.40 h - Luis González Garrido, saxòfon

    17.20 h - Pablo Alcántara Martínez, flauta

     

     

    Durada:

    Cada concert te una durada de 30 minuts aproximats.

    Els/les assistents poden entrar i sortir de la sala un cop finalitza cada una de les actuacions.

    #jovestalents

  • Poema

    el silenci de les pedres
    origen i final
    avui t’arrossega per l’arbreda

    perfàs el corriol
    la branca més etèria
    i en tu flueix el bosc
    fogar del temps que arrela

    secret insondable
    aljub inconscient
    al cor
    se t’inunda la terra

     

    Laia Llobera
    Boscana (2018)

  • 20231205 Anunci Palau 100 Extensa DESKTOP
  • Jakob Peäske, fagot

    11.00 h
    Jakob Peäske, fagot
    Evita Lohu, piano


    Gotthard Odermatt (1974)
    Réminiscences, op. 25

    Temps pour ressentir
    Temps pour Vivre

    Pierre-Max Dubois (1930 - 1995)
    Sonatine-Tango for Bassoon

    Violent et anime
    Scherzando
    Tempo di sarabande
    Vivace

    Isaac Albeniz (1860 – 1909)
    España, op. 165 núm. 2

    Tango

  • Comentari

    La primera actuació presenta un intèrpret de fagot amb tres partitures heterogènies en la interacció amb el piano i la demostració de les capacitats d’un instrument amb poca projecció com a solista, en part per la diversitat tímbrica de la seva àmplia extensió (unes tres octaves i mitja). Les Reminiscences (2017) de l’oboista i compositor suís Gotthard Odermatt, molt familiaritzat amb l’escriptura per a instruments de vent, es divideix en dos moviments amplis i contrastants en caràcter, tenyits d’una vena lírica i un cert neoromanticisme, en què el segon té caràcter marcadament virtuosístic. Tot i alguna incursió al registre greu, l’obra el fa cantar preferentment als registres central i agut, on ha de calibrar una sonoritat més nasal i propera a un saxofon (tot i pertànyer a famílies instrumentals diferents).

    Precisament aquest efecte és el que explora en alguns passatges la breu, difícil i sorprenent Sonatine-Tango (1984) de Pierre-Max Dubois en quatre moviments plens d’efectes sobtats tant en dinàmiques, tempo, ritmes i articulació (sforzandi, frases llargues, staccatti, trinats, diàleg amb el piano). Per últim, un arranjament del Tango d’Albéniz possibilitarà al solista “dibuixar”, tot posant a prova el seu sentit del color i del ritme, a partir de la cadenciositat mètrica d’aquesta havanera que, en funció dels jocs de rubato, també sembla anunciar el tango porteny.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Jakob Peäske, fagot

    Jakob Peäske

     Jakob Peäske

    Nascut a Estònia (1998), va estudiar a l’Escola Superior de Música de Tallinn i a l’Acadèmia de Música i Teatre d’Estònia amb el professor Peeter Sarapuu. També ha estudiat amb el professor Volker Tessmann i aquest 2023 ha ingressat a l’Acadèmia Sibelius, a la classe del professor Jaakko Luoma.

    Durant la seva primerenca carrera ha estat guardonat a nombrosos concursos als països bàltics i escandinaus. El 2018 va participar al Concurs d’Instruments de Vent Estonians, on va assolir el primer lloc i va ser elegit per a la fase del Gran Premi. El 2021 va guanyar el Concurs d’Oboè i Fagot de l’Acadèmia de Música i Teatre d’Estònia i va ser elegit entre més d’un centenar de participants com un dels onze de la segona fase del reputat Concurs Internacional d’Aeolus. Aquell mateix any va ser inclòs en una llista de reserva per participar en projectes de música de cambra del festival Villa Musica Renània-Palatinat amb prestigiosos músics d’arreu del món. El 2022 va ser convidat al Festival de Música de Zermatt i el 2023 al Campus Grafenegg.

    El 2014 va ser seleccionat per formar part de l’orquestra del Festival de Verbier. Entre els anys 2015-2017 va ser elegit per a l’European Union Youth Orchestra. J. Peäske és membre principal i cap de secció a la Filharmònica del Mar Bàltic, que dirigeix Kristjan Järvi.

    Treballa a l’orquestra de la ciutat de Pärnu i ha actuat com a solista amb gairebé totes les principals orquestres estonianes. Va ser finalista al programa de televisió Les estrelles de la música clàssica el 2016. El 2018 va guanyar el segon lloc principal a l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia.

  • Evita Lohu, piano

    Evita Lohu

    Va començar els seus estudis de piano a la Kehtna School of Arts i seguidament a la Tallinn Music High School. Actualment continua la formació sota el mestratge de Mihkel Poll a l’Acadèmia de Música i Teatre d’Estònia, i amb el professor Klaus Sticken a la Musik und Kunst Privatuniversität der Stadt de Viena. El curs 2018-19 va estudiar amb el professor Grigory Gruzman a la Hochschule für Musik Franz Liszt a Weimar en el marc del programa Erasmus+.

    Ha assistit a masterclasses amb els professors Eteri Andjaparidze, Vovka Ashkenazy, Leif Ove Andsnes, Ivari Ilja, Gintaras Januševicius, Harald Ossberger, Niklas Pokki, Henri Sigfridsson, Sergio Tiempo, Irina Zahharenkova i Andrius Zlabys, entre altres distingits pianistes.

    Ha rebut guardons i distincions en diversos concursos nacionals i internacionals, com ara el tercer premi i dos premis especials al 4th Riga International Competition for Young Pianists (2015), el tercer premi al 1st International Krystian Tkaczewski Piano Competition a Busko-Zdroj (Polònia, 2016) o el tercer premi i premi especial EMTA al IX Estonian National Pianist Competition (2019), la competició més important del país. El març del 2016 va debutar amb orquestra a Riga amb la Youth Symphony Orchestra. També ha tocat com a solista amb les orquestres de la Tallinn Music High School, Estonian Academy of Music and Theater i l’Estonian National Symphony Orchestra.

    Interessada igualment en la música de cambra, el setembre del 2021, juntament amb Anete Vinkel i Jakob Peäske, van participar a l’International Piano Chamber Music Competition Tallinn (2021), en què van obtenir tres premis especials.

  • Carla Conangla Oliveras, violoncel

    11.40 h
    Carla Conangla Oliveras, violoncel
    Astrid Steinschaden, piano


    Johannes Brahms (1833 – 1897)
    Sonata per a violí Núm. 1 en Sol major Op.78
    (Arranj. de P. Klengel per violoncel i piano en Re Major)
     

    Vivace ma non troppo

    Enric Granados / (1867 – 1916)
    Goyescas, Intermezzo 
    (Arranj. de G. Cassadó per a violoncel i piano)

     

    Piotr Ilitx Txaikovski (1840 – 1893)
    Variacions Rococó en La Major op. 33

    Tema i Variacions 1, 2, 3 i 7. 

    Manuel Saderra i Puigferrer (1908 – 1999) 
    Somni, sardana   
    (Arranj. de J. Ma. i C. Conangla per a violoncel i piano)  

  • Comentari

    Del fagot passem al violoncel en la seva vessant més lírica arrelada a l’encimbellament com a instrument canor i amb capacitat discursiva durant el segle XIX, com prova la transcripció (no feta per Brahms) d’aquest moviment de la primera Sonata per a violí i piano, op. 78 de Brahms. Colpit per la mort de Felix Schumann, de qui el compositor era cabaler, es tracta d’una ambiciosa pàgina cambrística amb jocs de mitges veus, sospirs i un lirisme espontani, vital però tenyit d’una dolçor elegíaca a partir de tres temes diferenciats en la forma sonata que requereix un gran refinament tècnic i expressiu.

    No menys intens és l’interludi de l’òpera Goyescas de Granados, més quan la força melòdica recau en el violoncel i posa a prova l’ús del vibrato al declamatiu inicial, ràpidament contestat per un puntejat pizzicatti abans de desplegar un expansiu cantabile on el joc de l’arc i l’articulació a la corda aguda –com si fos un violí– són fonamentals. Amb matisos, quelcom semblant també es podrà observar en l’arranjament de la sardana Somni de Manel Saderra, una de les més inspirades del tot el repertori. Especialment a la secció dels llargs, on l’intèrpret abordarà el solo de la tenora caracteritzat per una extensió ampla de la tessitura i un interval d’octava, que en el violoncel exigeixen habilitat en el canvi de corda i el joc d’arc. Enmig, una selecció de les Variacions rococó de Txaikovski (les números 1, 2, 3 i 7) permetran corroborar les habilitats per al fraseig i el virtuosisme, per exemple, entre les dues primeres variacions i la setena, que és una cantilena amb aire nostàlgic.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Carla Conangla Oliveras

    Carla Conangla Oliveras

    Nascuda a Sant Cugat del Vallès (1997), començà els estudis professionals de violoncel al Conservatori del Liceu amb Peter Thiemann i els va ampliar al Conservatori de Maastricht (Països Baixos) i a la Universität Mozarteum de Salzburg (Àustria), on va fer el grau superior i el Màster en Interpretació amb Gustav Rivinius i Giovanni Gnocchi. Ha rebut classes dels violoncel·listes Frans Helmerson, Gary Hoffman, Maria Kliegel, Jean-Guihen Queyras i Claudio Bohórquez, entre d’altres.

    Va guanyar el Premi Internacional Pau Casals 2018 i el quart premi del Concurs Internacional Mainardi 2022 de la Mozarteum Salzburg.

    Actualment col·labora amb les principals orquestres del país, com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Orquestra de la Comunitat Valenciana Les Arts, i d’Àustria, com la Camerata Salzburg. Destaca així mateix, la seva tasca com a solista amb la Südwestdeutsches Kammerorchester de Pforzheim, Orquestra de Maastricht, Jove Orquestra de les Comarques Gironines, Orquestra de Cambra Catalana i Jove Orquestra de Granollers.

    La música de cambra també centra la seva posició en la música i l’ha portat a l’aprofundiment del treball cambrístic amb els pianistes Astrid Steinschaden i Yu Nitahara, entre d’altres.

  • Astrid Steinschaden, piano

    Astrid Steinschaden

    Nascuda a Salzburg (Àustria), estudià a la prestigiosa universitat Mozarteum de la seva ciutat, amb els professors Karl-Heinz Kämmerling i Cordelia Höfer-Teutsch. També ha rebut consells artístics de Stanislav Pochekin, Sergey Dorensky i Elisabeth Leonskaya, entre d’altres.

    Ha estat guardonada amb diversos premis, tant nacionals com internacionals, i ofereix concerts arreu d’Europa i els Estats Units: Philharmonie de Berlín, Yamaha Center de Nova York, al Vaticà, Conservatori de Sant Petersburg i Mozarteum de Salzburg.

    És convidada habitualment a acompanyar masterclasses de professors de primer nivell, com ara Luciana Serra, Nelly Miricioiu, Wolfgang Boettcher, Gustav Rivinius i un llarg etcètera. Compta amb un ampli repertori de música de cambra, instrumental i vocal. Actualment és pianista acompanyant a l’Escola Superior de Música de Barcelona i col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu i l’OBC.

  • Claudia Aliaj, clarinet

    12.40 h
    Claudia Aliaj Oliver, clarinet
    Maria Zisi, piano


    Robert Schumann (1810 – 1856)
    Fantasiestücke Op.73.                               

    Zart und mit Ausdruck
    Lebhaft, leicht
    Rasch und mit Feuer

     

    Ernest Chausson (1855 - 1899)
    Andante et Allegro     

     

    Luigi Bassi (1833 - 1871)
    Fantasia concertant sobre motius de Rigoletto        

    Andante - Adagio non tanto
    Andante – Allegro con brio – Andante – Allegro

  • Comentari

    El clarinet és un dels instruments preeminents com a solista durant el segle XIX, tal com palesen les tres obres seleccionades. D’una banda, la Fantasiestücke, op. 73 de Schumann és un clàssic del repertori per a aquest instrument que la majoria d’intèrprets han treballat durant la seva formació. Composta el 1849, és un exemple de hausmusik, però amb l’ambició de construir un fresc en tres moviments en forma de lied més coda, sense solució de continuïtat, emprant un lirisme intens on els diàlegs amb el piano són molt variats. D’altra banda, l’Andante et allegro de Chausson parteix d’una introducció i una secció lenta seguida d’una part brillant i ràpida amb una estructura interna més lliure i menys atrevida però que també integra nombroses dificultats mecàniques i musicals en aquesta magnífica peça de concert, dominada per una melangia i un desdibuixament onírics molt deutors d’un romanticisme força decimonònics a l’inici.

    Per últim, la Fantasia concertant sobre motius de ‘Rigoletto’ del pràcticament oblidat Luigi Bassi (no s’ha de confondre amb el cantant que va estrenar el Don Giovanni mozartià) és un dels quantiosos exemples de transcripcions, arranjaments i fantasies sobre temes operístics que servien a intèrprets per presentar-se en concerts, salons i l’àmbit domèstic, tot convertint-se en un filó molt lucratiu per al negoci editorial. Secundat pel teclat, el clarinet desplega una escriptura que és un exercici de virtuosisme amb els més variats recursos (frases llargues, plenes d’escales, arpegis, grupetti i volatas) on, per damunt de tot, preval la seducció melòdica.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Claudia Aliaj, clarinet

    Claudia Aliaj

    Nascuda a Salamanca (2005), ja ha tocat en solitari en sales importants, com el Musikverein de Viena, Philharmonie de Berlín o Carnegie Hall de Nova York. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres: Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española (RTVE), Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Norddeutsche Philharmonie de Rostock (Alemania), Wienerstadt Orchestra o Orquesta Vigo 430, sota la batuta de Marcus Bosch, Julio García Vico, Evgeni Txevkenov o Vicente Alberola.

    Als quinze anys va ser admesa a la Unversität Mozarteum de Salzburg, on estudià clarinet a la classe del prestigiós clarinetista Wenzel Fuchs, primer clarinet de la Berliner Philharmoniker. Alhora, va ingressar a la mateixa universitat per estudiar piano, amb la professora Cordelia Höfer-Teutsch. Ha rebut consell de mestres com ara Sir András Schiff, Charles Neidich, Connie Shih, Harri Mäki, Guillermo González, Nikita Vaganov, Iván Martín o Maria Zisi.

    Ha estat guardonada en nombrosos concursos internacionals: primer premi i premi d’honor al France Music Competition 2020 i 2022, primer premi al New Year’s Concert International Competition de Viena 2022, segon premi al concurs Jugend Wurlizter Klarinetten 2020, primer premi al Risings Stars de Berlín 2022, Golden Medal with High Distinction al 5th Manhattan Competition, gran premi al 5th International Young Competition of Classical Solo Performing Nota Bene (Sant Petersburg), primer premi de l’International Music Competition de Viena 2023, primer premi del III Concurs Internacional de Música-Music Prospect de Moscou, primer premi i premi especial com a jove talent excepcional de l’International Salzburg Music Competition...

    Els propers mesos té previst tocar a la Sala de Cambra de l’Auditorio Nacional en Madrid. Des del curs 2021-22 rep la Beca Ch d’Estudis de la Fundación Valparaíso que li permet cursar els seus estudis de música a la institució austríaca.

  • María Zisi, piano

    Maria Zisi

    Nascuda a Grècia, als catorze anys va ingressar a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic, on va estudiar amb Karl-Hermann Mrongovius i Begoña Uriarte i hi va obtenir el diploma Meisterklasse. Del 2001 al 2003 va estudiar amb Joaquín Soriano al Conservatorio Superior de Música de Madrid. Ha participat en diversos cursos de perfeccionament, amb els mestres Alexis Weissenberg (va rebre el premi al millor participant del curs), Cecile Ouset, Maria Tipo, Paul Badura-Skoda, Nikolai Petrof i Jean-Francoix Heisser.

    Ha gaudit de beques de les fundacions Onassis, I.K.Y i Amics de la Música de Grècia, així com de la Chopin Gesellschaft de Hannover.

    El 1994 va guanyar el primer premi del concurs Jugend Musiziert a Alemanya. I el 2000 el primer premi als concursos internacionals de Jaén i Ferrol (la Corunya), com també en tots dos certàmens el premi a la millor interpretació de música espanyola. El 2002 va ser guardonada al Concurs Internacional de Piano José Iturbi amb el gran premi, el premi a la millor interpretació de música espanyola i el premi a la millor interpretació d’un concert de Beethoven.

    Ha actuat com a solista amb la Jove Orquestra de Baviera, Orchestre Symphonique de Baiona,

    Bad Reichenhaller Philharmonie, Orquestra Simfònica Nacional de Tessalònica, Orquestra de València, Deutsches Kammerorchester a la Philharmonie de Berlín i amb l’orquestra de la Komische Oper de Berlín al Festival d’Atenes actuant al teatre Herodion. El 2019 va participar com a solista al projecte de la refundació de l’Orquesta de Cámara de les Canàries al Teatro Guimerà de Santa Cruz de Tenerife.

    Ha ofert gires de recitals per Alemanya i el Japó, convidada per la firma Kawai. Ha actuat al Palau de la Música de València, Gasteig de Múnic –recital retransmès en directe per la Ràdio de Baviera–, Fundación Juan March de Madrid, a Suiza com a convidada arran del primer premi del curs d’Alexis Weissenberg, Real Academia de España a Roma, i també a Àustria i Turquia.

    Ha enregistrat per a B.R.4 (Ràdio de Baviera) i Radio Nacional de España, i el 2004 va publicar el primer CD, amb Goyescas de Granados.

    Resideix a Espanya, i havent superat les oposicions a la Càtedra de Piano del Conservatori Superior de Música de Navarra a Pamplona, hi imparteix classes.

  • Mercè Bruguera Abelló, mezzosoprano

    13.10 h
    Mercè Bruguera Abelló, mezzosoprano
    Teodora Oprisor, piano


    Històries d’infantesa

    Modest Mussorgsky (1839 – 1881)
    Detskaya – La guarderia (selecció)

    S nyaney  
    V uglu 
    Zhuk
    Na son gryadushchiy
    Poyekhal na palochke

     

    Judith Weir (1954)
    Sevdalino my Little one   

     

    Eduard Toldrà (1895 – 1961)
    Cançó de bressol      

     

    Claude Debussy (1862 - 1918)
    Noël des enfants qui n’ont plus de maison      

     

    Maurice Ravel (1875 – 1937)
    Noël des Jouets   

     

    Xavier Montsalvatge (1912 – 2002)
    Canciones para ninos (selecció)

    Paisaje                   
    El lagarto está llorando         
    Caracola                     
    Canción Sevillana            

  • Comentari

    La proposta d’aquesta mezzosoprano ens atansa als profunds canvis de la cançó, la melódie i el lied de les darreres dècades del segle XIX i principis del XX, en què van obrir-se cap a un camí poètic propi, un univers líric capaç de respondre amb sensibilitat i eficàcia a les incitacions del text de partida –i també a la prosòdia, ritme i melodia–, per convertir aquest gènere –amb totes les variants tipològiques segons país, estil i escola compositiva– en un espai d’intimitat i sublimació que aspirava –i ho va assolir– a rivalitzar amb l’òpera com a alternativa vocal. De manera genèrica i al marge de les particularitats de cada cicle o cançó, d’un intèrpret de lied es valora la capacitat per desplegar el subtil arc del calidoscòpic llenguatge musicopoètic a partir de l’ús de la veu que, independentment de la seva espessor, ha de ser flexible, dúctil i un punt lleugera. Igualment ha de demostrar domini de les mitges veus i del registre de passatge, homogeneïtat en tota l’extensió, capacitat de clarobscur i sentit del color, una articulació precisa i una dicció nítida basades en el fiato i en el treball de les consonants (nasals, alveolars...) col·locades als ressonadors facials.

    Sense exigències extremes en la tessitura, aquesta sofisticació ha de quedar ensitjada dins una naturalitat enfocada a generar afectes i sentiments diversos amb un ús de la musicació heterogeni (des de ritmes marcats quasi enumeratius fins a passatges de recitatiu melodiós) que han de ser entonats amb mal·leabilitat generant una expressivitat rica, idiosincràtica en peces com la de l’oboista i compositora escocesa Judith Weir, la de Toldrà o la selecció del cicle de cançons La Guarderia de Mussorgski. Aquestes darreres, per cert, són considerades un cim de la música russa de tots els temps per la profunditat psicològica, càndida i alhora misteriosa, de l’univers infantil, que, en paraules del gran musicòleg Richard Taruskin, remet a la veu d’un “marrec mimat i ben nascut”.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Mercè Bruguera Abelló, mezzosoprano

    Mercè Bruguera

    Nascuda a Barcelona, la mezzosoprano inicià els estudis de cant a l’ESMUC amb Mireia Pintó i Viviana Salisi i els finalitzà a la Royal Academy of Music de Londres, on posteriorment va fer un màster amb Catherine Wyn-Rogers i Joseph Middleton.

    Semifinalista del Concurs Tenor Viñas 2023 i premiada al Concurs Palet 2021, desenvolupa la seva carrera especialment en l’àmbit de l’oratori, en què ha debutat en sales d’arreu d’Europa, com el Teatro Ristori de Verona amb el Requiem de Mozart, St. John’s Smith Square de Londres amb la Missa en Si menor de Bach o Royal Carré Theatre d’Amsterdam amb la Netherlands Bach Society, entre d’altres.

    La temporada 2019-20 va ser becada per l’Oxford Bach Soloists i va fer de solista als seus concerts. El 2022 va iniciar la col·laboració amb la Netherlands Bach Society, en un projecte escenificat de nova creació, J. S. Bach. The apocalypse, i amb la qual tornarà a col·laborar la temporada 2023-24.

    A l’àmbit de la música de cambra, i més concretament del lied, s’ha format amb alguns dels noms més reconeguts del país, com Francisco Poyato, Viviana Salisi, Josep Surinyac i Assumpta Mateu, i a Londres amb Joseph Middleton, James Baillieu i Richard Stokes. També ha rebut consells de figures com són Malcolm Martineau i Ann Murray.

    Guardonada el 2018 amb l’Elena Gerhard Lieder Prize a millor intèrpret de cançó alemanya a la Royal Academy of Music juntament amb la pianista Teodora Oprisor, han establert parella artística, tot debutant el 2021 al festival LIFE Victoria com a LIFE New Artist i al Palau de la Música Catalana al concurs El Primer Palau 2023.

    El seu debut operístic al Teatre Tarragona el 2016 amb el rol d’Orfeo de l’Orfeo ed Euridice de Gluck, la va portar a interpretar de nou aquest rol al Cercle del Liceu i al Teatre Plaza de Castelldefels. També ha debutat al Teatre Nacional de Catalunya amb Titaina d’Enric Morera i al Susie Sainsbury Theatre de Londres com a Cornelia (Giulio Cesare) i Orlofsky (Die Fledermaus). Més recentment ha cantat el rol de Sorceress (Dido & Aeneas) al Cockpick Theatre de Londres.

  • Teodora Oprisor, piano

    Teodora Oprisor

    © Annemone Taake

    La pianista romanesa està especialitzada a col·laborar amb cantants. Apassionada del repertori de lied, ha actuat a en sales i festivals importants, com el Wigmore Hall de Londres, Pierre Boulez Saal de Berlín, festival LIFE Victoria a Barcelona, Musée d’Orsay de París i Buckingham Palace de Londres. Ha ofert actuacions amb diversos cantants i instrumentistes que han estat retransmeses per la BBC 4, Mitteldeutscher Rundfunk, Deutschlandfunk Kultur, Televisió Nacional Romanesa i Televisión Española.

    Ha estat guardonada per la Lied Akademie de Heidelberg, Académie Orsay-Royaumont i la fundació Yehudi Menuhin LIFE Music Now. El maig d’enguany va rebre l’Associateship of the Royal Academy of Music (ARAM) com a reconeixement a la seva contribució a l’àmbit musical.

    Després d’estudiar interpretació pianística amb Szokolay Balázs a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar, va cursar el Màster d’Acompanyament de Piano a la Royal Academy of Music de Londres, sota el mestratge dels professors Michael Dussek i James Baillieu.

    Tot seguit va culminar els seus estudis amb el Konzertexamen Liedgestaltung (la titulació més alta de les universitats de música a Alemanya), a la classe del professor Thomas Steinhöfel, i va obtenir-hi la graduació amb mèrits el 2020. A més, ha participat en classes magistrals amb músics reconeguts, com els cantants Thomas Hampson, Christoph Prégardien, Véronique Gens, Edda Moser i els pianistes Malcolm Martineau, Graham Johnson, Susan Manoff, Gerold Huber i Hartmut Höll.

    Actualment resideix a Sant Sebastià, on és pianista de l’Orfeón Donostiarra, amb el qual actua habitualment a l’Auditori Kursaal de Sant Sebastià, Auditorio de Burgos i Festival Soriano, entre d’altres. Paral·lelament, imparteix classes d’interpretació de lied al seu centre de referència, la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar.

  • Rafael Quirant, sopranista

    16.00 h 
    Rafael Quirant Porcar, sopranista
    Carles Budó, piano


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791)
    Le nozze di Figaro, "Voi che sapete"            

     

    Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
    Il Pastor Fido, "Sento brillar nel sen"   

     

    Domènech Tarradellas (1713-1751)
    Giuseppe Riconosciuto, "Ne mostra il prato"

     

    Eduard Toldrà (1895 – 1961)
    Madre unos ojuelos vi   

     

    Joaquín Turina (1882 – 1949)
    La Giralda, del Canto a Sevilla   

     

    Giaochino Rossini (1792 – 1868)
    Cantata Giovanna d’Arco, per voce sola e pianoforte  

  • Comentari

    El terme “sopranista” es referia a una veu de soprano masculina. De manera simple: un home que canta en tessitura o mode fonador de soprano. És a dir, un contratenor en tessitura de soprano. Aquesta veu masculina més aguda és fruit del treball del registre de cap que, partint del falset, va evolucionar tècnicament des d’Alfred Deller a meitat del segle XX i ha passat per una tirallonga de contratenor en una veu a l’alça les dues darrers dècades amb autèntiques estrelles, amb interès estètic i sociocultural, alhora que influïda pel criteris historicistes. El terme sopranista no és unívoc en relació amb els rols i les tessitures atorgats en èpoques passades, sobretot en papers estrenats i cantats per castratti.

    Disquisicions historicomusicològiques a banda, les primeres peces seleccionades posen a prova el recolzament diafragmàtic del solista en la recerca de frases llargues lligades, salts intervàl·lics, sentit del color (amb clarobscurs) i la precisió en els atacs sense perdre la naturalitat discursiva ni la flexibilitat en la coloratura en un cant ornamentat i hedonista. D’aquí el concepte bel canto vigent des dels orígens de l’òpera fins a meitat del segle XIX. Si Händel va emprar la clàssica ària da capo (ABA) a Il pastor fido, Rossini crea una llarga scena (introducció, recitatiu, tempo di mezzo i cabaletta) amb seccions més spianate i d’altres plenes d’agilitats a la cantata sobre Giovanna d’Arco.

    A més, cal lloar la inclusió d’una ària de l’oratori Giuseppe riconosciuto sobre llibret de Metastasio, pràcticament desconegut (i interpretat aquest estiu al Festival de Torroella de Montgrí) i que el compositor català va presentar després d’acabar els seus estudis a Nàpols el 1736. D’aquí ve la filiació estilística amb preeminència de la melodia i el cant ornamentat. Per últim, les cançons de Toldrà i Turina, dos compositors que van tenir un tracte freqüent durant alguns anys i d’estètiques ben diferents, clouran aquest programa divers, heterogeni, que és una altra suggestiva carta de presentació d’aquest certamen.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Rafael Quirant, sopranista

    Rafael Quirant, sopranista

    Nascut a València (1996), és besnet de la cèlebre soprano Carmen Tur Melchor. Va ser alumne de Nereida López al CIAC (Vall d’Uxó) i després de Ricard Castelló. En finalitzar els estudis de disseny de moda a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) amb les millors qualificacions, va ingressar al Conservatori Professional de Música Francesc Penyarroja de la Vall d’Uxó, amb l’objectiu de preparar-se per al Conservatori Joaquín Rodrigo de València. Actualment rep classes de l’eminent soprano Ofèlia Sala. També ha rebut consells i masterclasses d’Aurelio Viribay, Carles Budó, Carlos Chausson, Robert Expert, Nancy Fabiola Herrera, Miquel Ortega, Xavier Sabata, Isabel Rey, Celsa Tamayo i Mariella Devia, la qual el va becar en un dels seus darrers cursos.

    Col·labora habitualment amb orquestres de la Comunitat Valenciana, tot destacant la Primitiva de Llíria, Orquestra de la Universitat de València, Orquestra del Consevatori de Música Joaquín Rodrigo de València, Orquestra Belles Arts, Orquestra del Centre Instructiu d’Art i Cultura, Orquestra de l’Ateneu Musical Schola Cantorum.

    Ha participat com a finalista a la 95a convocatòria del Concurs de Juventudes Musicales de España. També va ser finalista del Concurs d’Òpera de la Ciutat d’Albacete, del Concurs de Joves Talents de Montserrat i darrerament ha guanyat el Concurs de Juventudes Musicales de España (convocatòria número 101).

    Ha treballat amb artistes i produccions de primer nivell en l’àmbit comarcal i nacional, tot destacant Olga Pitarch, Juan de la Rubia, Francesca Sales, Silvia Vázquez, Pedro Quiralte i llarg etcètera, i va actuar com a Marzio a la producció Amadigi di Gaula de Händel, a l’Auditorio Nacional i a l’Auditori de Barcelona, juntament amb Vespres d’Arnadí, tots sota la batuta de Dani Espasa i amb Xavier Sabata i Núria Rial al repartiment.

    És membre del grup barroc Il Dolce Incontro, que treballa per fer-se un espai entre els més destacats d’aquest repertori a nivell nacional.

    El seu repertori inclou un ampli ventall barroc, així com belcantista, cançó espanyola i d’oratori. Darrerament també destaca la seva incursió operística com a Cherubino de Le nozze di Figaro de Mozart, en què ha rebut un èxit destacat.

  • Carles Budó, piano

    Carles Budó

    Pianista, clavecinista i intèrpret amb instruments històrics, combina l’activitat concertística amb la docent, sent catedràtic en el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València on imparteix Repertori Vocal des de 2005.

    S’inicia al piano amb Teresa Barnada i Mª Rosa Gratacós. Estudia amb el pianista hongarès Árpád Bodó, amb qui finalitza els estudis superiors de piano en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Interessat pel repertori vocal, participa en cursos de lied amb Wolfram Rieger (cursos de JJMM de España), Roger Vignoles (Fundació La Caixa), Irwin Gage (Amici della Musica da Firenze), i en els cursos International Lied-masterclassses del Stichting Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, impartits per Udo Reinemann i amb la col·laboració d’especialistes de primer ordre com Julius Drake, Hartmut Höll, Helmut Deutsch o Konrad Richter, entre altres.

    Paral·lelament treballa la interpretació de la música antiga, clavicèmbal, baix continu (Pia Elsdörfer, Pierre Hantaï, Christian Curnyn...) i repertori medieval (Pedro Memelsdorff). Obté el Màster en la Interpretació de la Música Antiga en l’especialitat de fortepiano estudiant amb Arthur Schoonderwoerd i Luca Guglielmi (UAB/ESMuC).

    Ha actuat amb formacions i intèrprets de camps molt diversos, dedicant-se a projectes que van des de la música medieval fins a música experimental electró-acústica, passant pel repertori barroc, clàssic i romàntic, participant en projectes de recuperació de patrimoni o oferint recitals lírics amb diversos cantants, essent una de les seues especialitats. Ha actuat a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Dinamarca.

    Ha enregistrat i actuat en directe per a Radio2 de RNE, Catalunya Música, TV3-C33, Euskal-Telebista, RAC1, France Musique… Discs per als segells K617, La mà de Guido i Ars Armonica. Acompanya, com a pianista o clavecinista, cursos d’Emma Kirkby, Ana Luisa Chova, Chiara Banchini, Marianne Muller... Imparteix cursos de repertori vocal a València i Donostia (Quincena Musical de San Sebastián-Donostia).

  • Luis González Garrido, saxòfon

    16.40 h
    Luis González Garrido, saxòfon
    Antoine Guerrero, guitarra


    A orillas de las palabras

    Gabriel Fauré (1845 - 1924)                 
    Les Berceaux Op.23 núm. 1  

    Chanson d’Amour Op.27 núm. 1

    Après un rêve Op.7 núm. 1

    Romance sans paroles Op.17 núm. 3

     

    Astor Piazzolla (1921 - 1992)
    Histoire du Tango

    Nightclub 1960

     

    Manuel de Falla (1876 - 1946)
    Siete Canciones Populares Españolas

    El Paño Moruno
    Seguidilla Murciana
    Asturiana
    Jota
    Nana
    Canción
    Polo

  • Comentari

    “Dolç i penetrant a l’agut, ple i sumptuós al greu, el seu registre mitjà té un component profundament expressiu. És un timbre sui generis que ofereix vagues analogies amb el so del violoncel, el clarinet i el corn anglès, revestit d’unes mitges tintes bronzines que li atorguen un accent molt peculiar”. Aquestes paraules de Berlioz a meitat del segle XIX retrataven el saxofon poc després d’haver-lo patentat el seu inventor, Adolphe Sax.

    Associat a la música jazzística i la popular, és el darrer gran instrument mecànic abans de la irrupció de l’electricitat i es pot assegurar que n’estem vivint una revaloració com a solista de concert: les seves possibilitats tècniques i expressives són enormes, i els darrers anys s’han creat diversos quartets amb aquests instruments que interpreten obres creades expressament i arranjaments.

    El saxo és un instrument complex de tocar encertadament (en les seves variants en tessitura i pes, des del soprano fins al baríton) per extreure l’expressivitat a pàgines tan dissímils com les adaptacions de les chansons de Fauré on l’elegància i la sensualitat requereixen una expressivitat diferent de les de l’excepcional Nightclub 1960, més nostàlgiques i mòrbides, amb jocs de rubato acusats; o de les tan versionades Siete canciones populares españolas de Falla, amb dificultats com els floreos i appoggiature de “Paño moruño”, els contratemps de “Nana” o l’apassionada declamació a “Polo”, o la vivacitat rítmica difícil d’articular de la “Seguidilla murciana”.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Luis González Garrido, saxòfon

    Luis Gonzalez Garrido

    Nascut a Utrera (Sevilla), va iniciar els estudis musicals a la seva ciutat i després a diversos centres destacats: Musikene a Sant Sebastià, Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París i Conservatoire Royal de Brussel·les. Ha fet màsters de saxòfon, música de cambra i musicologia.

    El 2019 es traslladà a París, ciutat on va dur a terme una activitat artística important i hi inicià nous projectes que han enriquit la seva carrera, com el Duo Métis, Gaman Ensemble i diverses col·laboracions amb els artistes Orlando Bass i Karen Kuronuma, entre d’altres.

    Ha participat en nombrosos concurs de saxòfon i música de cambra i ha guanyat el primer premi en vuit, el darrer dels quals el Concurs d’Interpretació Musical del Colegio de España a París i l’INAEM el desembre del 2022, i que li permetrà enregistrar el seu primer àlbum.

    Ofereix habitualment concerts com a solista i de música de cambra, tot participant en festivals a França: Les Nuits d'Été de la Citadelle, Festival Jeunes Talents, Vaison Dances, Festival Jeunes Solistes de Breuillet, Musique en Ubaye o Les Classiques du Prieuré de Montereau-Fault-Yone; a Espanya: Festival Internacional de Música de Piantón, Ciclo de Música de Cámara d’Utrera, Ciclo Igartza Musika, Ciclo de Música de Cámara Kutxa Kultur, i també a Itàlia: Alpen Classica Fest.

    Ha tocat en nombroses sales: Petit Palais (Musée de Beaux Arts de París), Centre Pompidou (París), Teatros del Canal (Madrid), La Régence (Brussel·les), Théâtre Antique de Vaison-la-Romaine, Museo de Bellas Artes i Palacio San Telmo (Sevilla), Sala Luis Buñuel del Colegio de España i Maison du Liban (París), L'Odéon (Tremblay-en-France), Auditorium Claude Debussy (Versalles) i Teatro Enrique de la Cuadra (Utrera).

    La seva curiositat l’ha portat a tocar música antiga, clàssica, contemporània i d’altres estils, tot col·laborant activament com a solista amb compositors destacats en la creació de noves obres, entre els quals Félix Ibarrondo, Orlando Bass, Carmen Verdú, Alfonso Romero, José del Valle i José Ramón García, entre d’altres. També ha treballat el repertori modern amb els compositors Thierry Escaich, Vincent David i Fuminori Tanada, entre d’altres.

    Actualment és la imatge de marca de les brides JLV Sound Paris. Compagina la seva vida artística amb la docència com a professor del Conservatori de Courdimanche des del 2021. També treballar per a Henri Selmes Paris com a saxofonista certificador de qualitat.

  • Antoine Guerrero, guitarra

    Antoine Guerrero

    Nascut a Bordeus (1996), gaudeix d’un lloc destacat en el panorama europeu de la guitarra gràcies a la participació en nombrosos concursos i l’activitat com a concertista.

    Així, ja suma una dotzena de premis internacionals, entre els quals el primer premi del Concurs Internacional de Guitarra de Pleven (Bulgària, 2020) i el segon premi del Concurs Internacional de Guitarra de París (2021).

    Ha ofert recitals com a solista a la Sala Filarmonica de Trento, Reales Alcázares de Sevilla, teatre de la ciutat de Valença (França) i Teatro Viriato de Viseu (Portugal).

    S’ha format a França i a Espanya. Després d’acabar amb matrícula d’honor els estudis superiors de guitarra a Sevilla amb Francisco Bernier, entre el 2021 i el 2023 va fer el Màster d’Interpretació al Conservatori Nacional Superior de Música de París, a la classe d’Olivier Chassain.

    A més de l’activitat com a solista, forma part de dos grups de música de cambra. El 2021, en arribar a París, va crear el Dúo Métis amb el saxofonista Luis González. Gràcies al suport dels programadors Jeunes Talents i Les Concerts de Poche, són convidats de manera habitual a festivals de França i Espanya, però també ofereixen tallers, concerts pedagògics i altres activitats d’interès cultural.

    També actua sovint en duo amb la guitarrista espanyola Guadalupe Martín, tot oferint diversos programes, que van des d’un concert monogràfic entorn del compositor argentí Carlos Guastavino fins a un concert pedagògic per a infants que exposa amb música la vida fascinant de la guitarrista i compositora francesa Ida Presti.

  • Pablo Alcántara, flauta

    17,20h:
    Pablo Alcántara, flauta
    Cristina Esclapez, piano


    Salvador Brotons (1959)
    Sonata per a flauta i piano, op. 21

    Lento cantabile - Cadenza
    Presto

     

    Charles-Marie Widor (1844 – 1937)
    Suite per a flauta i piano, op. 34

    Moderato
    Scherzo
    Romance
    Final

  • Comentari

    Naturalment, en un concurs com aquest no pot faltar la flauta. Del flautista, compositor, pedagog i director d’orquestra català Salvador Brotons (1959), s’escoltarà una de les composicions de joventut: la Sonata per a flauta i piano. Amb un llenguatge afrancesat hereu del Grup dels Sis del segle XX, però amb un tractament harmònic molt lliure. Dividida en tres moviments, “Lento cantabile”, “Cadenza” i “Presto”, posa a prova el recolzament diafragmàtic del solista a la recerca de frases llargues lligades, salts intervàl·lics, sentit del color i la precisió en els atacs sense restar naturalitat discursiva, també al darrer moviment. Si el primer cerca un caràcter introspectiu i un punt dramàtic, a la “Cadenza” central exposa els materials fragmentàriament participant de la transformació d’aquests al llarg de l’obra. El darrer moviment presenta nombrosos canvis de metre i tempo, amb un pes específic dels harmònics enmig de vertiginoses figuracions (trinats, mordents) rematades per un conclusiu glissando ascendent.

    Amb un caràcter molt diferent, la Suite per a flauta (1877) del francès Charles-Marie Widor presenta quatre moviments que remeten a l’estil de suite característic, amb molta inventiva per a una composició fresca i que integra recursos tècnics en la fluència musical sense paroxismes: des dels trinats al motiu de la flauta damunt uns amples arpegiats del piano cap al final del primer moviment fins a l’encadenament de grupetti a la manera de perpetuum mobile de l’“Scherzando”, passant per la ruptura de la línia amb ginys ornamentals a Romance.

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf, historiador de l'art i crític del Diari de Sabadell

  • Biografies

    Pablo Alcántara, flauta

    Pablo Alcántara

    Nascut a Cartagena, va començar els seus estudis de flauta amb Ana Alcaraz al Conservatori Professional de la seva ciutat i els continuà amb Vicens Prats i Júlia Gàllego a l’ESMUC i un primer màster al Conservatori Superior d’Alacant, novament amb Ana Alcaraz. Posteriorment va assolir un segon màster, en aquest cas a la Hochschule für Musik und Theater de Munic a la classe d’Andrea Lieberknecht i Natalie Schwaabe, amb una beca alemanya.

    Ha rebut diversos premis en concursos nacionals i internacionals, com el segon premio del Nicolet International Flute Competition de Guangzhou (la Xina) i el primer premi del Concurs d’Interpretació Vila de Coix (Baix Segura), entre d’altres. A més, també va arribar a la segona fase del Carl Nielsen International Competition a Odense (Dinamarca).

    En l’àmbit orquestral ha col·laborat amb diverses agrupacions, com l’Oviedo Filarmonía, Niederbayerische Philharmonie o Georgisches Kammerorchester Ingolstadt. A més és membre titular de la Joven Orquesta Nacional de España, com també va ser-ho de l’Orquesta de Jóvenes de la Región de Murcia. Actualment també és membre en reserva al Pacific Music Festival i ho va ser a la Lucerne Festival Academy i a l’acadèmia de l’Orchestre de París.

  • Cristina Esclapez, piano

    Cristina Esclapez

    © Josep M. Balagué

    Va fer els estudis de piano amb Ramón Muñoz al Conservatorio Superior de Música de Múrcia. Posteriorment estudià amb Patricia Montero al Conservatori Reial de Brussel·les, on va obtenir els diplomes superiors de piano i música de cambra, i va ser primer premi de piano acompanyant.

    Entre les seves interpretacions com a solista, destaca la integral de l’obra per a teclat de J. Haydn i El clave ben temperat de J. S. Bach. Sent veritable passió per la música de cambra, que comparteix amb altres artistes, com Vicens Prats, Jaime Martín, Julia Gállego, Lorenzo Coppola, Benoît Fromanger, Philippe Bernold, Branimir Slokar, Michel Becquet, Josep Domènech, Javier Zafra, Kristin von der Goltz o Bart Aerbeydt.

    El 2006, fascinada pel potencial emocional i la varietat de matisos dels pianos històrics, i amb l’estímul valuós de Lorenzo Coppola, s’inicià en la interpretació basada en criteris històrics i va començar a tocar pianos dels segles XVIII i XIX.

    El 2014 van fundar l’Ensemble Dialoghi, i han enregistrat els Quintets per a fortepiano i vents de W. A. Mozart i L. van Beethoven, per al segell Harmonia Mundi. Recentment ha aparegut el segon disc (per a la discogràfica del Fryderyk Chopin Institute), en el qual destaca el Trio, op. 8 de Chopin. Han actuat a diverses capitals europees, així com també al Japó, Singapur i el Canadà.

    El 2002 va aconseguir la plaça de professora de piano al Conservatorio Superior de Música de Múrcia. I des del 2010 està instal·lada a Barcelona, on comparteix la vocació per la música de cambra fent de repertorista amb els alumnes de l’Escola Superior de Música de Catalunya, en un rol en què aporta i combina formació musical, empatia, suport i flexibilitat.

  • També et pot interessar...

    Dijous, 23.11.23 - 20 h
    Sala de Concerts
    El Primer Palau

    Cloenda d'El Primer Palau 2023

    Quartet Atenea:

    Gil Sisquella, violí
    Jaume Angelès, violí
    Bernat Santacana, viola
    Iago Domínguez Eiras, violoncel

    J. S. Bach: Aus meines Herzens Grunde, BWV 269 i Mitten wir im Leben sind, BWV 383
    F. Coll: Cantos
    F. Mendelssohn: Quartet de corda núm. 2, op. 13

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex