• Konstantin Krimmel & Mandelring Quartett
    —Cruixent, Liszt i Beethoven

    Petit Palau Cambra

    Dimecres, 1 de febrer de 2023 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Konstantin Krimmel, baríton
    Mandelring Quartett:
    Sebastian Schmidt, violí
    Nanette Schmidt, violí
    Andreas Willwohl, viola
    Bernhard Schmidt, violoncel


    I
    Ferran Cruixent (1976)
    Post lucem (per a quartet de corda)

    I. Libera me
    II. Ignis fatuus

    Franz Liszt (1811-1886) – Aribert Reimann (1936)
    Sieben Lieder (arranjament per quartet de corda i baríton)

    Verlassen
    Anfangs wollt’ ich fast verzagen
    Sei still
    Vergiftet sind meine Lieder
    Gebet
    Morgens steh’ ich auf und frage
    Des Tages laute Stimmen schweigen

    II
    Ferran Cruixent
    Metaverse I (per a baríton i quartet de corda)

    Gold mine
    Prayer of initiation
    Metaverse
    Disruption
    Digital prayer
    Dark mine
    Game over

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Quartet de corda núm. 11, en Fa menor, op. 95, “Quartetto Serioso”

    I. Allegro con brio
    II. Allegretto, ma non troppo 
    III. Allegro assai vivace, ma serioso 
    IV. Larghetto espressivo - Allegretto agitato

    Durada aproximada del concert: 
    Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 42 minuts.

    Concert enregistrat per Catalunya Música.

    #clàssics #jovestalents #novacreació

  • Poema

    Regal

    un poema pot contenir
    el sentit total del món.

    aquest poema conté
    un dibuix fugaç
    creat per uns núvols.

    la capsa és vermella,
    el títol n’és el llaç.

    obro mans i ulls.
    abandono el text

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)

  • Comentari

    Amb la seva fabulosa aportació, d’una originalitat i profunditat expressives impressionants, Ludwig van Beethoven va obrir camins insospitats per al desenvolupament del quartet de corda. Dos-cents anys després el compositor Ferran Cruixent (Barcelona, 1976), artista resident del Palau de la Música Catalana aquesta temporada, ha volgut retre homenatge al geni de Bonn amb l’obra que inaugura el concert. Escrita durant el confinament de la covid-19 i estrenada el 2021, Post lucem (Seguint la llum) parla de la necessitat de trobar la nostra pròpia llum i esperança. La partitura es divideix en dos moviments contrastants: “Libera me”, de caràcter meditatiu, evocatiu de campanes fúnebres i pregàries, i “Ignis fatuus”, inspirat en la màgia dels focs follets dels cementiris. Travessant tota la peça apareix un motiu coral distorsionat de la Gran Fuga, op. 133, la creació més original i rupturista que Beethoven va escriure per a aquest conjunt instrumental.

    També avançat al seu temps va ser el Quartet que tanca el programa, el número 11, op. 95. Beethoven el va compondre el 1810, en un període de gran tensió emocional, poc després de la fi de l’ocupació francesa de Viena i el fracàs del seu projectat matrimoni amb Thérèse Malfatti. Més breu i concentrat que la resta del conjunt, l’autor hi veia una obra escrita “per a un petit cercle de coneixedors que mai s’interpretarà en públic”. Estrenat el 1814, el seu tarannà és ombrívol i d’un color amarg que contrasta, però, amb el sorprenent final, una mena d’esclat triomfal sobre l’adversitat..

    La part central del concert explora el diàleg poc habitual entre quartet de corda i veu humana. Com a primer exemple sentirem els arranjaments fets per Aribert Reimann (Berlín, 1936) de Set lieder de Franz Liszt. Tot i que la seva creació més coneguda és la pianística i simfònica, és a l’obra vocal de Liszt on trobem el seu pensament musical més lliure i elaborat. Fascinat pel tractament harmònic i vocal d’aquestes peces, Reimann compilà i donà nova llum a aquestes partitures, inspirades per textos de cinc poetes contemporanis del compositor –un austríac i quatre alemanys; entre ells, una dona–, que comparteixen tots un mateix esperit de tristor, desànim i desesperança.

    Completa el programa una segona obra de Cruixent, Metaverse I, basada en un text del mateix autor. Inspirada en la necessitat d’entendre el món tecnològic virtual que ens envolta, l’obra expressa la fascinació i la dependència que comporten aquestes noves formes de comunicació. La partitura, estrenada el juny passat pels mateixos intèrprets que l’ofereixen avui, es divideix en set moviments que reflecteixen diferents vivències del personatge que canta el baríton, a qui mouen la cobdícia i l’ambició d’enriquir-se al Metavers, aquest nou món virtual les possibilitats del qual, com els camins que pot recórrer la música, encara estan per escriure.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • 20221125 Anunci Generic 2 DESKTOP
  • Biografies

    Konstantin Krimmel, baríton

    Konstantin Krimmel

    ©Daniela Reske

    D'origen alemany-romanès, va iniciar la seva formació musical al St. Georgs Chorknaben d'Ulm. Als vint-i-un anys va començar els seus estudis vocals amb el professor Teru Yoshihara, i va acabar-los amb les màximes qualificacions el 2020. Actualment treballa i segueix els consells de Tobias Truniger a Munic. Durant els anys d’estudiant ja va desenvolupar un amor especial pel repertori de concert i lied, que continua teballant. Ha guanyat nombrosos premis i concursos, que li han valgut un gran impuls en la seva carrera. Forma part de la BBC New Generation Artists 2021-2023.

    Amb aquesta condició, l'artista ja ha emprès gires nacionals i internacionals, amb recitals a la Kölner Philharmonie, Deutsche Oper i Konzerthaus de Berlín, Òpera de Frankfurt, Heidelberger Frühling, ha estat convidat a la Schubertíada a Vilabertran i la Schubertiade a Schwarzenberg, i també a Madrid, Londres (Wigmore Hall), Concertgebouw i Oxford Lied Festival. Aquesta temporada 2022-23 oferirà recitals a Berlín (Boulez Saal), Barcelona, Londres, Amsterdam, Colònia i Schwarzenberg-Hohenems, entre d'altres.

    En l'àmbit de l’oratori la seva agenda inclou el Requiem de Brahms a Roma juntament amb Bamberger Symphoniker, sota la direcció de Jakub Hruša; Oratori de Nadal de Bach a la Gewandhaus de Leipzig i a Mont-real; una gira per interpretar la Passió segons sant Mateu de Bach amb el Rias Kammerchor dirigit per Justin Doyle, que el portarà a Amsterdam, Berlín i Essen; a la Philharmonie de Berlín cantarà el Requiem de Fauré, dirigit per Kent Nagano; a Madrid, Elies de Mendelssohn amb l'Orquesta Nacional de España, sota la batuta de David Afkham, i a Graz cantarà per primera vegada Les escenes de ‘Faust’ de Schumann.

    En òpera, des de la tardor del 2021 Krimmel és membre de la Bayerische Staatsoper, on participarà la propera temporada en una nova producció de Così fan tutte de Mozart en el rol de Guglielmo, i més endavant a Die Zauberflöte de Mozart fent de Papageno, a Ariadne auf Naxos de Strauss com a Arlequí, i a Hanjo d'Hosokawa fent de Yoshio.

    El març del 2021 es va publicar el CD de La passió de Brockes de Händel, en què Krimmel participà juntament amb l'Ensemble Arcangelo, sota la direcció de Jonathan Cohen, per al segell Alpha. I l’abril del 2022 va aparèixer el CD de lied Franz Liszt-Der du vom Himmel bist (segell AVI), juntament amb Daniel Heide. Properament llançarà un altre CD, Die schöne Müllerin (Alfa).

  • Mandelring Quartett

    Mandelring Quartett

    ©Guido Werner

    Destaca per l’expressivitat, un so extraordinari, homogeni i transparent, i per la ferma voluntat de recerca de l'essència de la música. La prestigiosa publicació «Fono Forum» el considera un dels sis millors quartets de corda del món. Fundat l’any 1983, va guanyar primers premis en concursos de música importants, com l’ARD de Munic, Concours International de Quatuor à Cordes d’Evian i el Premi Paolo Borciani a Reggio Emilia. Des de llavors actua habitualment als principals centres musicals de tot el món i fa gires per Europa, Amèrica i a l’Àsia. Els seus concerts en importants festivals, com Lockenhaus, Montpeller, Schleswig-Holstein, Rheingau, Schubertiade Schwarzenberg, George Enescu de Bucarest i Festival de Salzburg, deixen profundes empremtes musicals: “Una experiència memorable, difícil de repetir”, va escriure la premsa després de la seva interpretació del cicle complet dels Quartets de Xostakóvitx al Festival de Salzburg. Nombrosos discos i premis demostren la qualitat excepcional i l'ampli repertori del conjunt. L'enregistrament integral dels Quartets de Xostakóvitx, considerat com a referència per reconeguts crítics, i de l'obra completa de cambra per a cordes de Mendelssohn i Brahms han gaudit d'una gran repercussió internacional. Les seves publicacions discogràfiques més recents són dos CD de repertori francès, amb obres de Debussy, Ravel, Fernand de la Tombelle i Jean Rivier, que entre d'altres han rebut nominacions al Premi de la Crítica del Disc Alemanya i a l'International Classical Music Award (ICMA).

    El Mandelring Quartett va fundar i dirigeix el festival Hambacher Musikfest a la seva ciutat d’origen, Neustadt an der Weinstraße, que des del 1997 cada any aplega amants de la música de cambra de tot el món. Des del 2010 té el seu propi cicle de concerts a la Philharmonie de Berlín.

  • Textos

    Franz Liszt (1811-1886) – Aribert Reimann (1936)
    Sieben Lieder

    Verlassen, S. 336
    Text de Gustav Michell (1842-?)

    Mir ist die Welt so freudenleer,
    so kalt als sollte nimmermehr
    die Sonne wieder scheinen;
    seit ich sein Auge nicht mehr seh’,
    ist mir im Herzen gar zu weh,
    ich weine, ach, muß weinen.

    El món em sembla tan trist,
    tan fred, com si mai més
    el sol tornés a brillar;
    perquè ja no puc veure-li els ulls
    el meu cor em fa molt de mal.
    Ploro, oh, he de plorar.

    Weiß nicht, was ihn zum Wandern trieb,
    weiß nur, daß ich verlassen blieb
    zum Trauern und zum Leiden;
    weiß nur, daß ich bis an das Grab
    ihn ewig lieb im Herzen hab’,
    ich weine, ach, muß weinen.

    No sé què el va impulsar a vagar,
    només sé que vaig quedar abandonat,
    plorant i patint;
    només sé que fins a la tomba
    l’estimaré eternament en el meu cor.
    Ploro, oh, he de plorar.

    Und wenn die Sonn’ im Morgen steigt,
    und wenn der Tag zum Schlummer neigt,
    zum Himmel will ich weinen,
    daß er mir einst ihn wiedergibt,
    der mir das Herz so schwer betrübt,
    ich weine, ach, muß weinen.

    I quan surti el sol al matí
    i quan el dia tendeixi a adormir-se,
    al cel ploraré
    perquè algun dia me’l torni,
    aquell qui m’afligeix tant el cor.
    Ploro, oh, he de plorar.

    Anfangs wollt’ ich fast verzagen, S. 311
    Text de Heinrich Heine (1797-1856)

    Anfangs wollt’ ich fast verzagen,
    und ich glaubt’, ich trüg’ es nie;
    und ich hab’ es doch getragen -
    aber fragt mich nur nicht, wie?

    Al principi, estava quasi desanimat,
    i creia que no ho suportaria mai;
    no obstant això, ho he suportat
    però no em pregunteu com.

    Sei still, S. 330
    Text de Henriette von Schorn (1807-1869)

    Ach, was ist Leben doch so schwer,
    Wann, was Du lieb hast, ist nicht mehr!
    Aber sei still!
    Weil Gott es will.

    Ah, que difícil és viure,
    quan els que estimes ja no hi són!
    Però calma!
    Perquè és la voluntat de Déu.

    Ach, was ist Sterben doch so schwer,
    Wann, was Du lieb hast, weint umher.
    Aber sei still!
    Weil Gott es will.

    Ah, que difícil és morir,
    quan els que estimes estan plorant per tu.
    Però calma!
    Perquè és la voluntat de Déu.

    Ach, Leben, Sterben wär’ nicht schwer,
    Wenn unser Herz nur stille wär’!
    Darum sei still!
    Weil Gott es will.

    Ah, viure i morir no seria difícil
    si els nostres cors estiguessin quiets!
    Així que calma!
    Perquè és la voluntat de Déu.

    Vergiftet sind meine Lieder, S.289/3
    Text de Heinrich Heine

    Vergiftet sind meine Lieder; -
    Wie könnt es anders sein?
    Du hast mir ja Gift gegossen
    Ins blühende Leben hinein.

    Les meves cançons estan enverinades;
    com podria ser altrament si no?
    Has vessat verí
    al lloc més profund de la meva esplendorosa.

    Vergiftet sind meine Lieder; -
    Wie könnt es anders sein?
    Ich trag’ im Herzen viel Schlangen,
    Und dich, Geliebte mein.

    Les meves cançons estan enverinades;
    com podria ser altrament si no?
    Porto moltes serps al cor,
    i tu, estimada.

    Gebet, S. 331
    Text de Friedrich Martin von Bodenstedt (1819-1892)

    In Stunden der Entmutigung,
    wenns gar zu trübe geht,
    gibt Trost mir und Ermutigung
    ein wundersüß Gebet.

    En les hores de desànim
    quan tot s’ennuvola,
    em consola i m’encoratja
    una dolça pregària.

    Sein heilig Wort so weihevoll,
    so voll von Leben tönt;
    es fühlt mein Herz sich reuevoll,
    beseligt und versöhnt.

    La seva santa paraula tan sagrada
    sona tan plena de vida;
    el meu cor se sent remordit,
    beneït i reconciliat.

    Aus meiner Brust der Zweifel scheu,
    wie eine Last entweicht.
    Ich wein aufs Neu, ich glaub aufs Neu,
    mir wird so leicht, so leicht.

    Els dubtes s’allunyen del meu pit,
    com una càrrega que marxa.
    Torno a plorar, torno a creure,
    em sento tan lleuger, tan lleuger...

    Morgens steh’ ich auf und frage, S. 290
    Text de Heinrich Heine

    Morgens steh’ ich auf und frage:
    Kommt feins Liebchen heut?
    Abends sink’ ich hin und klage:
    Aus blieb sie auch heut.

    M’aixeco al matí i em pregunto:
    la meva estimada vindrà avui?
    Al vespre m’enfonso i em lamento:
    avui també s’ha quedat fora.

    In der Nacht mit meinem Kummer
    lieg’ ich schlaflos, wach;
    träumend, wie im halben Schlummer,
    träumend wandle ich bei Tag.

    A la nit, amb la meva pena
    soc al llit, despert i sense son,
    somiant, mig adormit,
    somiant, que deambulo tot el dia.

    Des Tages laute Stimmen schweigen, S. 337
    Text de Ferdinand von Saar (1833-1906) 

    Des Tages laute Stimmen schweigen,
    Und dunkeln will es allgemach;
    Ein letztes Schimmern in den Zweigen -
    Dann zieht auch dies der Sonne nach.

    Les veus sorolloses del dia, callen,
    i es fa fosc a poc a poc;
    una darrera lluentor a les branques...
    desapareixen també amb el sol.

    Noch leuchten ihre Purpurgluten
    Um jene Höhen, kahl und fern,
    Doch in des Äthers klaren Fluten
    Erzittert schon ein blasser Stern.

    El seu esclat porpra encara brilla
    sobre les altures, estèrils i llunyanes,
    però en les clares aigües de l’èter
    ja apareix tremolant un tènue estel.

    Ihr müden Seelen rings im Kreise,
    So ist euch wieder Ruh’ gebracht;
    Aufatmen hör’ ich euch noch leise -
    Dann küßt euch still und mild die Nacht.

    Vosaltres, ànimes cansades en ronda,
    així un cop més us retorna la pau;
    encara puc sentir-vos un sospir d’alleujament...
    llavors la nit us besa en silenci i suaument.

    Ferran Cruixent (1976)
    Metaverse I
    Textos del propi autor

    Gold mine

    You! Yes, You! You...
    Rich! Rich? Rich? Rich!
    Hahahahahaha!
    Rich!
    Gold mine!
    Cryptocurrencies!
    Crypt! Crypt!
    I want to be rich, a millionaire.
    Gold mine!
    I want my financial problems to end,
    to have a quiet life, free from this system.
    Without suffering.
    I got love but very few coins.
    I’m getting stressed,
    I don’t know what to do,
    I want to run away,
    but I guess I have to be here:
    “El Dorado”, that’s what I read.
    I am attacked every day by the algorithm,
    and incites me,
    and shows me other humans getting rich.
    I want to be there when the Time comes.
    For me.
    For my children.

    Tu! Sí, tu! Tu...
    Ric! Ric? Ric? Ric!
    Hahahahahaha!
    Ric!
    Mina d’or!
    Criptomonedes!
    Cript! Cript!
    Vull ser ric, milionari.
    Mina d’or!
    Vull que s’acabin els meus problemes financers,
    tenir una vida tranquil·la, lliure d’aquest sistema.
    Sense patir.
    Tinc amor però molt poques monedes.
    M’estic estressant,
    no sé què fer,
    vull fugir,
    però em figuro que he de ser aquí:
    “El Dorado”, això és el què he llegit
    Cada dia sóc atacat per l’algoritme,
    i m’incita,
    i em mostra altres humans fent-se rics.
    Vull ser-hi quan arribi el moment.
    Per mi.
    Pels meus fills.

    Prayer of initiation

    I try my luck at Metaverse.
    I enter into it,
    I become infected with it,
    my salvation,
    my redemption,
    my light.
    How beautiful,
    I can almost feel it...
    In Nomine Creatoris.
    Hack my brain.
    Save dreams.
    Delete nightmares.
    Discover perfection.

    Provo sort al Metavers.
    Hi entro,
    M'infecto per ell,
    la meva salvació,
    la meva redempció,
    la meva llum.
    Que bonic,
    gairebé ho puc sentir...
    In Nomine Creatoris.
    Pirateja el meu cervell.
    Salva els somnis.
    Esborra els malsons.
    Descobreix la perfecció.

    Metaverse

    Welcome to the Sanctuary of Metaverse one. Initializing player.
    Welcome to Metaverse one,
    a place where you can be,
    and not be,
    there is no more question.
    Welcome to Metaverse,
    disruptive technology.
    Leave behind your imperfections,
    augmented human, you will gain faith in yourself.

    Benvinguts al Santuari del Metavers U.
    Inicialitzant jugador.
    Benvingut al Metaverse  U,
    un lloc on pots ser,
    i no ser,
    no hi ha res més a qüestionar-se.
    Benvingut a Metavers,
    tecnologia disruptiva.
    Deixa enrere les teves imperfeccions,
    humà augmentat, guanyaràs fe en tu mateix.

    Disruption

    Congratulations!
    You win!
    You are emotional data!
    You have reached the Golden Rule
    of my contemporary work.
    Now we can go back, go back...
    You win!
    Congratulations!

    Felicitats!
    Has guanyat!
    Ets dades emocionals!
    Has assolit la Proporció Àurea
    de la meva obra contemporània.
    Ara ja podem tornar, tornar...
    Has guanyat!
    Felicitats!

    Digital prayer

    Open your eyes,
    select your avatar,
    be aware of virtuality,
    your alter ego.
    And now your own game commences,
    your life is already eternal.

    Obre els ulls,
    selecciona el teu avatar,
    sigues conscient de la virtualitat,
    el teu alter ego.
    I ara comença el teu propi joc,
    la teva vida ja és eterna.

    Dark mine

    I can’t see the light,
    everything is digital,
    virtual,
    it’s dark,
    I’m scared, I’m scared, I’m scared.
    I want to leave,
    and feel the sun,
    the universe.
    Am I real?
    Is it my Metaverse?
    Or is it yours?
    What future do I have left,
    if I’m not in this game?
    I don’t like it anymore.
    I’m off, I’m off,
    May I exist offline?
    All was unreal,
    Shut me down!

    No puc veure la llum,
    tot és digital,
    virtual,
    és fosc,
    tinc por, tinc por, tinc por.
    Vull marxar,
    sentir el sol,
    l’univers.
    Soc real?
    És aquest el meu Metavers?
    O és el teu?
    Quin futur em queda,
    si no estic en aquest joc?
    Ja no m’agrada.
    Estic fora! Estic fora!
    Puc existir fora de línia?
    Tot era irreal,
    Desconnecta'm!

    Game over

    As we fight each other
    He is the master of the Metaverse.
    I won’t get rich.
    He already was.
    The All-Seeing Eye does not listen.
    He feels nothing to us.
    But we still need him.
    It’s funny!
    No matter what you sing,
    Humans will die for the Metaverse.
    And now
    I would like to remind you,
    while my breath is real:
    I love you.

    Mentre ens barallem entre nosaltres
    ELL és l’amo del Metavers.
    Jo no em faré ric.
    ELL ja ho era.
    L'ull-Que-Tot-Ho-Veu no escolta.
    No sent res per nosaltres.
    Però encara el necessitem.
    És divertit!
    No importa el que cantis,
    els humans moriran pel Metavers.
    I ara
    m'agradaria recordar-te,
    mentre el meu alè encara és real:
    T'estimo.

  • També et pot interessar...

    Petit Palau Cambra
    Dijous, 02.02.23 – 20 h
    Petit Palau

    Liederkreis de Schumann

    Konstantin Krimmel, baríton
    Ammiel Bushakevitz, piano

    R. Schumann: Cinc lieder per a veu i piano, op. 40
    H. Wolf: Abenbilder, Die Nacht, Harfenspieler I: “Wer sich der Einsamkeit ergibt”, Harfenspieler II: “An die Türen will ich schleichen”, Harfenspieler III: “Wer nie sein Brot mit Tränen aß” i Anakreons Grab núm. 29
    R. Schumann: Liederkreis, op. 39

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex