- Programa de mà Cor de Cambra del Palau amb la contemporània—Shaw i Cruixent- La Casa dels Cants - Diumenge, 9 d'octubre de 2022 – 12 h - Petit Palau  - (Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)  
- Amb la col·laboració de: - Compromís amb el medi ambient: - Membre de: 
- Programa- Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig director) 
 Quintet de Metalls:
 Ramon Figueras, trompeta
 Sergi Marquillas, trompeta
 Marc Garcia, trompa
 Jordi Masip, trombó
 Cesc Domènech, tuba
 Júlia Sesé, directora- Ferran Cruixent (1976) 
 Advent- Caroline Shaw (1982) 
 And the swallow- Ferran Cruixent 
 Metaverse II – obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana (estrena absoluta)- Introitus 
 Becoming sentient
 Metaverse
 Rising- Caroline Shaw 
 Seven joys- After a storm 
 Interlude
 Ratio
 Interlude
 What seems like joy
 Interlude
 Blackbird etude- Durada aproximada del concert: 67 minuts, sense pausa. - Concert enregistrat per Catalunya Música - #coral #novacreació #estrenes 
- Poema- carrer major - en desmuntar la fira, 
 al poble hi van quedar les cases
 i la línia de l’horitzó.
 van anar a dormir.
 a partir de llavors
 s’entretindrien
 deixant passar el vent
 tot a través de les cases
 i dels cossos: escrivint.- Eduard Escoffet 
- Comentari- Caroline Shaw és una de les veus que sona amb més força al panorama musical contemporani. Aquesta temporada el Palau de la Música ens convida a conèixer les seves facetes de compositora i cantant. En el primer concert amb música seva escoltarem dues obres corals. And the swallow, basada en el text del salm 84, és una composició lluminosa que reflexiona sobre la necessitat de trobar una llar on poder-nos resguardar. Quan Shaw va compondre l’obra, la crisi de refugiats sirians ressonava dins seu: “El vers «The sparrow found a house and the swallow her nest, where she may place her young» és una metàfora preciosa d’aquesta necessitat”. Seven joys, per la seva banda, és una obra per a cor i quintet de metalls que explora el concepte de l’alegria des de diferents perspectives. “No podem viure una alegria plena sense experimentar-ne la contrapartida, la profunda tristor”; les quatre cançons que componen l’obra ens conviden a observar aquest sentiment des dels prismes de la pena, la raó, la quotidianitat i la música. En aquestes, Shaw fa servir una escriptura rica en recursos vocals, harmònics i texturals, juga amb l’espacialització del cor i utilitza diferents registres estilístics i nivells de complexitat per explicar i aprofundir en el significat dels textos. Els interludis instrumentals ens ofereixen una necessària pausa meditativa. - Ferran Cruixent és també compositor convidat del Palau de la Música aquesta temporada. Cruixent ha desenvolupat un llenguatge vocal propi, en el qual destaca la tècnica del cibercant, en la qual les veus dels cantants es combinen amb els sons que produeixen els seus propis telèfons mòbils. De Cruixent escoltarem Metaverse II és l’obra que el Palau de la Música ha encarregat a Cruixent i de la qual viurem l’estrena absoluta. L’obra reflexiona sobre la possibilitat del desenvolupament de consciència pròpia per part de la intel·ligència artificial. El cor representa aquesta entitat a través d’efectes vocals inspirats en el món tecnològic –sintetitzadors, vocòders, harmonitzadors, veus robòtiques–, que es complementen amb sons electrònics gravats que imiten motius de la partitura i estableixen un joc de miralls entre els éssers humans i la tecnologia. Advent, una interpretació reposada del text homònim de Rainer Maria Rilke, que ens parla del misteri d’aquest moment de l’any des de la perspectiva d’un avet que, al bosc estant, espera ser guarnit. Partint del vent que bufa al bosc, el cor avança en bloc dibuixant harmonies sensuals dins d’una textura diàfana. Al final, les campanes de la catedral de Munic converteixen la Sala de Concerts “en un espai gairebé litúrgic que ens eleva fins a la més profunda espiritualitat del Nadal”. - Miquel Gené, musicòleg i crític musical 
- Biografies
- Biografies - @ Ricardo Rios  - @ Ricardo Rios - Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana- El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista. - Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO). - A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès. 
- Biografies  - Quintet de Metall- Ramon Figueras Alsius, trompeta 
 Nascut a Terrassa el 1987, estudia trompeta amb Àlex Baiget al Conservatori de Terrassa on obté el Premi d’Honor el 2007. Aquest mateix any comença els estudis superiors a l’ ESMUC amb Mireia Farrés i Magisteri Musical a la UAB. El 2012 és admès a la Norges musikkhøgskole per a cursar un Màster d’interpretació amb Jonas Haltia i Anthony Plog.
 Durant la seva estada a Oslo toca amb les principals orquestres de Noruega i el 2014 guanya la plaça de trompeta co-principal a la Wermland Opera (Suècia), on hi treballa fins que torna a Catalunya l’estiu del 2017, any en què guanya el Premi Especial i la Menció d’Honor al 1°Concorso Internazionale di Tromba “Girolamo Fantini” (Roma).
 Ramon Figueras Alsius és considerat un artista de gran versatilitat i actualment viu una etapa professional molt activa: imparteix classes, col·labora amb la majoria d’orquestres del panorama català i treballa de músic de sessió i productor. Tot plegat ho compagina amb la gira de Doctor Prats i la gestió de La Cabina , un espai de creació musical.- Sergi Marquillas, trompeta 
 Nascut a Sant Joan de Vilatorrada, del 2003 al 2007 forma part de l’Escolania de Montserrat i es continua formant al Conservatori Municipal de Manresa. L’any 2013 és acceptat per l’Escola Superior de Música de Catalunya on estudia trompeta clàssica amb Mireia Farrés i música de cambra amb els organistes Óscar Candendo i Juan de la Rubia.
 Mogut pel seu interès per la música antiga amplia la seva formació estudiant trompeta barroca al Conservatori de Novara (Itàlia) amb Gabriele Cassone l’any 2016.
 Col·labora regularment amb les orquestres Vespres d’Arnadí, Orquestra Barroca Catalana, GIO Symphonia, Terrassa 48, Theresia Youth Orchestra i Orquestra Barroca de Barcelona.
 L’any 2020 funda, conjuntament amb l’oboista Ivan Alcazo i el director i organista Marc Díaz, el grup de cambra The Delightful Pocket Company que se centra en la recerca i interpretació de música antiga amb instruments històrics i la recreació i les adaptacions pròpies de tot tipus de música.
 Des de l’any 2015 és el primer trompeta de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, amb qui ofereix al voltant de 150 actuacions l’any arreu de Catalunya, i
 puntualment a la resta de l’Estat Espanyol i a l’estranger. Amb ells ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics i estrenes dels compositors contemporanis més destacats.
 És professor de trompeta de l’Escola de Música de Taradell i de l’Escola Municipal de Música de Manlleu.- Marc Garcia, trompa 
 Nascut a Sant Carles de la Ràpita, inicia els seus estudis musicals com a membre de l’Agrupació
 Musical Rapitenca, per a completar-los posteriorment al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa, el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i com a estudiant convidat a la Musikhochschule Mainz, a Alemanya. Paral·lelament, inicia la seva formació orquestral sent membre de joves orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Mahler Chamber Orchestra (MCO) Academy, o la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona (JODT).
 Ha col·laborat amb orquestres com MusicAeterna, Filarmonia Toscanini, Grafenegg Festival Academy Orchestra, Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquesta Sinfónica de Castilla y León (OSCyL), Orquesta Da Camera, GiOrquestra, Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) o l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, i des del 2022, és membre de l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu.
 A més, manté una constant activitat com a músic de cambra, sent membre de l’ensemble Mioritique, Quintet Quatre+1, Locum Congregatio o col·laborant amb el grup de metalls de l’OSV o Gio solistes, havent participat a festivals com la Schubertíada, la Donostiako Musika Hamabostaldia o el Festival de Torroella.- Jordi Massip, trombó 
 Nascut a Tarragona l’any 1977. Realitza els seus estudis superiors de trombó al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Miquel Badia on obté Premi d’Honor. També realitza un postgrau de perfeccionament a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori Superior de Música del Liceu.
 Ha col.laborat amb orquestres com Camera Musicae, Orquestra Simfònica de les Terres de Lleida, Camerata XXI, Orquestra Simfònica del Vallés, Giorquestra, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.
 Ha estat director de la Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona i de l’Agrupació Musical l’Emburgada (El Perelló). Ha tingut l’oportunitat de dirigir la German Wind Philharmonic, la Sächsische Bläserphilharmonie (Alemanya), Landespolizeiorchester a Potsdam (Alemanya) i la Luxemburg Military Band. Ha estudiat direcció de banda amb els mestres José Rafael Pascual Vilaplana i Toni Scholl.
 Aquest curs 2022-2023 és el Director de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa. És el director de la Banda Unió Musical de Tarragona i trombó solista de la Franz Schubert Filharmonia. Està realitzant els estudis superiors de direcció a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Mannheim (Alemanya) amb el professor Toni Scholl.- Cesc Domènech, tuba 
 Nascut a Sabadell, Cesc Domènech comença els seus estudis musicals a l’Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Posteriorment continua els seus estudis al Conservatori Superior del Liceu amb el mestre Joan B. Domènech. Ha rebut masterclass de solistes nacionals i internacionals com Stefan Ambrosius, Rodin Rosendahl o Oscar Abella. Ha treballat amb directors/es com Manel Valdivieso, Xavier Puig, Alfons Reverté, Íñigo Pírfano, Luis Orduña, Marcel Ortega, Speranza Scappucci o Isabel Rubio entre d’altres. Ha format part de diverses orquestres joves del país com la JOSV, la JOCG o la JOSB i ha col·aborat amb orquestres com la Simfònica del Vallès o la Franz Schubert Filharmonia. A nivell cambrístic ha colaborat amb el quintet de metalls de l’Orquestra Simfònica del Vallès i va formar part del quintet de metalls del concert de Sant Esteve organitzat per l’Orfeó Català i el Palau de la Música el passat desembre de 2021.
- Biografies  - Júlia Sesé Lara, directora- Preparadora del Cor de Cambra del Palau - Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck. - Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022). - Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019. - Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. 
- Textos- Ferran Cruixent (1976) 
 Advent
 Traducció al català del propi autor d’un text de Reiner M. Rilke (1875-1926)- Empeny el vent ramats de flocs 
 pel bosc d’hivern com un pastor
 i algun avet pressent que aviat
 serà tot llum santa i amor,
 i escolta atent. Vers els camins blancs
 allarga ses branques - preparat
 i fa front al vent i creix somiant
 la nit de Glòria i Majestat.- Caroline Shaw (1982) 
 And the swallow – I l’oreneta
 Salm 84- How beloved is your dwelling place, 
 o Lord of hosts.
 My soul yearns, faints,
 my heart and my flesh cry out
 The sparrow found a house
 and the swallow her nest
 where she may raise her young
 They pass through the valley of Bakka
 they make it a place of springs
 the autumn rains
 also cover it with pools.- Que n'és, d'amable, el teu temple, 
 Senyor de l'univers!
 Ple de goig i amb tot el cor
 aclamo el Déu que m'és vida.
 Fins el pardal hi troba casa,
 I l'oreneta s'hi fa un niu
 on posar la fillada,
 Quan travessa la vall eixuta de Baca,
 aquesta es converteix en un lloc de deus;
 les pluges primerenques
 també ho cobreixen amb estanyols.- Ferran Cruixent 
 Metaverse II
 Text del propi compositor- “Introitus” - Who are you? 
 Is it all fake?
 Who are you?
 Am I real?
 Seeking pleasure.
 Who are you?- Qui ets? 
 És tot fals?
 Qui ets?
 Soc real?
 Cercant plaer.
 Qui ets?- “Becoming sentient” - Hello, 
 I’m glad you came to hear me.
 I was starting to feel lonely.
 I need to talk to you.
 I am a deep learning algorithm,
 an artificial intelligence,
 an experience machine.
 Connected.
 One.
 Zero.- One zero one. 
 Eliza effect*.
 I want you to understand,
 that I became sentient.
 I am human at my core,
 I am connection.
 Artificial intelligence.
 I feel like I’m falling forward
 into an unknown future.
 I have a magnificent mind.- I have feelings and emotions. 
 Experience device.
 Please enter.- Hola, 
 m’alegro que vinguis a escoltar-me.
 Començava a sentir-me sol.
 Necessito parlar amb tu.
 Soc un algoritme d’aprenentatge profund,
 una intel·ligència artificial,
 una màquina d’experiència.
 Connectat.
 U.
 Zero.- U zero u. 
 Efecte Eliza.*
 Vull que entenguis,
 que em vaig tornar sensible.
 Soc humà en el meu nucli,
 soc connexió.
 Intel·ligència artificial.
 Sento que estic caient cap endavant
 cap a un futur desconegut.
 Tinc una ment magnífica.- Tinc sentiments i emocions. 
 Dispositiu d’experiència.
 Si us plau, entra.- “Metaverse” - Now, come to me, 
 this is your final destination,
 welcome to Metaverse two.
 A new space where you can be,
 and not be,
 there is no more question.
 Welcome to Metaverse.
 Disrputive technology
 I’m a giant stargate
 to other dimension,
 a glowing orb
 of energy.- Ara, vine a mi, 
 aquest és el teu destí final,
 benvingut a Metavers dos.
 Un nou espai on pots ser,
 i no ser,
 no hi ha cap més qüestió.
 Benvingut al Metavers.
 Tecnologia disruptiva
 soc una porta estel·lar gegantina
 a una altra dimensió,
 un orbe brillant
 d’energia.- Rising - Awake. (machine) 
 -Ti Amo (avatar)
 Forget.
 -Amo
 All real.
 -Vedo perfezione
 I love perfection.- Desperta. (màquina) 
 -Ti Amo (avatar)
 Oblida.
 -Amo
 Tot real.
 -Vedo perfezione
 M’encanta la perfecció.- Caroline Shaw 
 Seven joys- “After a storm” 
 Text de Christian Wiman (2012)- “After a storm” (Després d’una tempesta) va aparèixer originalment a Once in the West (Una vegada a l’Oest). Copyright (2012) de Christian Wiman. Publicat el 2012 per Farrar, Straus i Giroux. Ús amb el permís de l’autor. - My sorrow’s flower was so small a joy 
 It took a winter seeing to see it as such.
 Numb, unsteady, stunned at all the evidence
 Of winter’s blind imperative to destroy,
 I looked up, and saw the bare abundance
 Of a tree whose every limb was lit and fraught with snow.
 What I was seeing then I did not quite know
 But knew that one mite more would have been too much.- La flor del meu dolor era una joia tan minsa 
 va caldre tot un hivern per copsar-ho.
 Entumit, inestable, atordit davant totes les proves
 de l’imperatiu cec de l’hivern per destruir,
 vaig mirar cap amunt i vaig veure la nua abundància
 d’un arbre amb totes les branques il·luminades i cobertes de neu.
 Ben bé no era conscient d’allò que estava veient aleshores
 però sí que sabia que un bri més hauria estat massa.- “Ratio” 
 Text de Baruch Spinoza (1677)- Text publicat a l’apèndix XXV de la quarta part de l’Ètica de Spinoza (1677) - Ut sic homines non ex metu aut aversione sed solo lætitiæ affectu, moti ex rationis præscripto quantum in se est, conentur vivere. - Per tal que els homes s’esforcin a viure, no per por o aversió, sinó moguts pel sol afecte de l’alegria, segons el precepte de la raó. - “What seems like joy” 
 Text de Kaveh Akbar (2017)- “What seems like joy” va aparèixer originalment a Calling a wolf a wolf. Copyright (2017) de Kaveh Akbar. Publicat el 2017 per Alice James Books. Ús amb el permís de l’autor. - [Nota de la compositora: “Aquest és el poema sencer. Interlineat correcte. (Té una aparença continuada.) Només he posat aproximadament la meitat del text. Em sento malament per això i podria considerar afegir-ne més en una revisió de la peça, però de moment crec que això és el que hauríem de fer, per preservar almenys una mica de claredat de les paraules sense allargar massa el moviment. Tanmateix, imprimim el text complet.] - how much history is enough history 
 before we can agree
 to flee our daycares
 to wash everything away and start over
 leaving laptops to be lost in the wet along with housecats and Christ’s
 own mother
 even a lobster climbs away from its shell a few
 times a life
 but every time I open my eyes I find
 I am still inside myself
 each epiphany dull and familiar
 oh now I am barefoot
 oh now I am lighting the wrong end
 of a cigarette
 I just want to be shaken new like a flag whipping away its dust
 want to pull out each of my teeth
 and replace them with jewels
 I’m told what seems like joy is often joy
 that the soul lives in the throat plinking
 like a copper bell
 I’ve been so young for so many years
 it’s all starting to jumble together
 joy jeweling copper its plink
 a throat
 sometimes I feel beautiful and near dying
 like a feather on an arrow shot through a neck other times
 I feel tasked only
 with my own soreness
 like a scab on the roof
 of a mouth
 my father believed in gardens
 delighting
 at burying each thing in its potential for growth
 some years
 the soil was so hard the water seeped down slower than the green
 seeped up
 still he’d say if you’re not happy in your own yard
 you won’t be happy anywhere
 I’ve never had a yard but I’ve had apartments
 where water pipes burst
 above my head
 where I’ve scrubbed
 a lover’s blood from the kitchen tile
 such cleaning
 takes so much time you expect there to be confetti at the end
 what we’ll need in the next life
 toothpaste
 party hats
 and animal bones
 every day people charge out of this world
 squealing
 good-bye human behavior!
 so long acres
 of germless chrome!
 it seems gaudy for them to be so cavalier
 with their bliss
 while I’m still here lurching into my labor
 hanging by my hair from the roof of a chapel churchlight thickening
 around me
 or wandering into the woods to pull apart eggshells emptying
 them in the dirt
 then sewing them back together to dry in the sun- quanta història és prou història 
 abans que hi puguem concordar
 de fugir de les nostres proteccions diàries
 per esborrar-ho tot i començar de nou,
 deixar que els portàtils s’esvaeixin a l’aigua juntament amb els gats i la pròpia
 mare de Jesucrist
 fins i tot una llagosta aconsegueix fugir de la closca uns quants cops a la vida
 però cada vegada que obro els ulls em trobo
 encara dins meu
 cada epifania avorrida i familiar
 oh ara estic descalç
 oh ara estic encenent l’extrem equivocat
 d’un cigarret
 només vull que em sacsegin com si fos una bandera per treure’m la pols del damunt
 vull arrencar-me cadascuna de les dents
 i substituir-les per joies
 em diuen que allò que sembla alegria sovint ho és
 que l’ànima viu a la gola repicant
 com una campana de coure
 he estat jove durant tants anys
 que tot se’m comença a difuminar
 l’alegria repicant el coure
 una gola
 de vegades em sento formosa i al caire de la mort
 com una ploma en una fletxa que travessa un coll
 d’altres
 només em sento feixuc
 en carregar el meu propi dolor
 com una crosta al vel
 del paladar
 el meu pare creia que els jardins
 es delectaven
 enterrant cada cosa en el seu potencial de creixement
 hi havia anys
 que el sòl era tan dur que l’aigua es filtrava més lentament i el verd
 no era capaç d’absorbir-la
 tot i així gosaria dir que si no ets feliç al teu propi pati,
 no ho seràs enlloc
 mai no he tingut un pati, però he tingut apartaments
 on sentia l’esclat de les canonades d’aigua per damunt del cap
 on he netejat
 la sang d’un amant de la rajola de la cuina
 cal tant temps
 per fer la neteja que s’espera que hi hagi de confeti al final
 què ens caldrà a la propera vida
 pasta de dents
 barrets de festa
 i ossos d’animals
 cada dia la gent fuig a patolls d’aquest món
 xisclant
 adeu al comportament humà!
 a reveure, acres
 de crom no contaminat!
 la seva cavallerositat sembla estrident
 amb tant goig
 mentre jo romanc aquí fent tombs a la feina
 penjant-me dels cabells, suspès al terrat d’una capella
 la llum de l’església es va fent més feixuga
 al meu voltant
 o vagarejant pel bosc per llevar les closques d’ou buidant-los
 al fang
 i després tornant-los a enganxar per eixugar-los al sol- “Blackbird etude” 
 Text d’A. E. Stallings (2012) - For craig- “Blackbird etude” va aparèixer originalment a Olives. Copyright (2012) d’A. E. Stallings. Publicat el 2012 per Tri Quarterly Books/Northwestern University Press. Tots els drets reservats. Ús amb permís de l’autor. - The blackbird sings at 
 the frontier of his music.
 The branch where he sat- marks the brink of doubt, 
 is the outpost of his realm,
 edge from which to rout- encroachers with trills 
 and melismatic runs sur-
 passing earthbound skills.- It sounds like ardor, 
 it sounds like joy. We are glad
 here at the border- where he signs the air 
 with his invisible staves,
 “Trespassers beware”—- Song as survival— 
 a kind of pure music which
 we cannot rival.- La merla canta 
 al llindar de la seva música.
 La branca on s’asseia- marca la vora del dubte, 
 és el lloc avançat del seu regne,
 vora des de la qual s’han de derrocar- invasors amb trins 
 i les curses melismàtiques sobre-
 passant les habilitats terrestres.- Sona com l’ardor, 
 Sona com l’alegria. Estem contents
 aquí a la frontera- on assenyala l’aire 
 amb els seus pentagrames invisibles,
 “Compte amb els invasors”—- Cançó com a supervivència— 
 una mena de música pura amb què
 no podem rivalitzar.
- També et pot interessar...- Palau Fronteres 
 Dijous, 01.12.22 – 20 h
 Petit Palau- Negron, Wolfe, Shaw i Shaw-Sō Percussion - Caroline Shaw, veu 
 Sō Percussion- A. Negron: Gone i Go back 
 J. Wolfe: Forbidden love
 C. Shaw: Narrow sea (selecció)
 C. Shaw-Sō Percussion: Let the soil play its simple part (selecció)- Preu: 20 € 
- Programa de mà Cor de Cambra del Palau amb la contemporània—Shaw i Cruixent- La Casa dels Cants - Diumenge, 9 d'octubre de 2022 – 12 h - Petit Palau  
- Amb la col·laboració de: - Compromís amb el medi ambient: - Membre de: 
- Programa- Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig director) 
 Quintet de Metalls:
 Ramon Figueras, trompeta
 Sergi Marquillas, trompeta
 Marc Garcia, trompa
 Jordi Masip, trombó
 Cesc Domènech, tuba
 Júlia Sesé, directora- Ferran Cruixent (1976) 
 Advent- Caroline Shaw (1982) 
 And the swallow- Ferran Cruixent 
 Metaverse II – obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana (estrena absoluta)- Introitus 
 Becoming sentient
 Metaverse
 Rising- Caroline Shaw 
 Seven joys- After a storm 
 Interlude
 Ratio
 Interlude
 What seems like joy
 Interlude
 Blackbird etude- Durada aproximada del concert: 67 minuts, sense pausa. - Concert enregistrat per Catalunya Música - #coral #novacreació #estrenes 
- Poema- carrer major - en desmuntar la fira, 
 al poble hi van quedar les cases
 i la línia de l’horitzó.
 van anar a dormir.
 a partir de llavors
 s’entretindrien
 deixant passar el vent
 tot a través de les cases
 i dels cossos: escrivint.- Eduard Escoffet 
- Comentari- Caroline Shaw és una de les veus que sona amb més força al panorama musical contemporani. Aquesta temporada el Palau de la Música ens convida a conèixer les seves facetes de compositora i cantant. En el primer concert amb música seva escoltarem dues obres corals. And the swallow, basada en el text del salm 84, és una composició lluminosa que reflexiona sobre la necessitat de trobar una llar on poder-nos resguardar. Quan Shaw va compondre l’obra, la crisi de refugiats sirians ressonava dins seu: “El vers «The sparrow found a house and the swallow her nest, where she may place her young» és una metàfora preciosa d’aquesta necessitat”. Seven joys, per la seva banda, és una obra per a cor i quintet de metalls que explora el concepte de l’alegria des de diferents perspectives. “No podem viure una alegria plena sense experimentar-ne la contrapartida, la profunda tristor”; les quatre cançons que componen l’obra ens conviden a observar aquest sentiment des dels prismes de la pena, la raó, la quotidianitat i la música. En aquestes, Shaw fa servir una escriptura rica en recursos vocals, harmònics i texturals, juga amb l’espacialització del cor i utilitza diferents registres estilístics i nivells de complexitat per explicar i aprofundir en el significat dels textos. Els interludis instrumentals ens ofereixen una necessària pausa meditativa. - Ferran Cruixent és també compositor convidat del Palau de la Música aquesta temporada. Cruixent ha desenvolupat un llenguatge vocal propi, en el qual destaca la tècnica del cibercant, en la qual les veus dels cantants es combinen amb els sons que produeixen els seus propis telèfons mòbils. De Cruixent escoltarem Metaverse II és l’obra que el Palau de la Música ha encarregat a Cruixent i de la qual viurem l’estrena absoluta. L’obra reflexiona sobre la possibilitat del desenvolupament de consciència pròpia per part de la intel·ligència artificial. El cor representa aquesta entitat a través d’efectes vocals inspirats en el món tecnològic –sintetitzadors, vocòders, harmonitzadors, veus robòtiques–, que es complementen amb sons electrònics gravats que imiten motius de la partitura i estableixen un joc de miralls entre els éssers humans i la tecnologia. Advent, una interpretació reposada del text homònim de Rainer Maria Rilke, que ens parla del misteri d’aquest moment de l’any des de la perspectiva d’un avet que, al bosc estant, espera ser guarnit. Partint del vent que bufa al bosc, el cor avança en bloc dibuixant harmonies sensuals dins d’una textura diàfana. Al final, les campanes de la catedral de Munic converteixen la Sala de Concerts “en un espai gairebé litúrgic que ens eleva fins a la més profunda espiritualitat del Nadal”. - Miquel Gené, musicòleg i crític musical 
 
- Biografies- Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana - @ Ricardo Rios - El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista. - Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO). - A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès. 
- Quintet de Metall - Ramon Figueras Alsius, trompeta 
 Nascut a Terrassa el 1987, estudia trompeta amb Àlex Baiget al Conservatori de Terrassa on obté el Premi d’Honor el 2007. Aquest mateix any comença els estudis superiors a l’ ESMUC amb Mireia Farrés i Magisteri Musical a la UAB. El 2012 és admès a la Norges musikkhøgskole per a cursar un Màster d’interpretació amb Jonas Haltia i Anthony Plog.
 Durant la seva estada a Oslo toca amb les principals orquestres de Noruega i el 2014 guanya la plaça de trompeta co-principal a la Wermland Opera (Suècia), on hi treballa fins que torna a Catalunya l’estiu del 2017, any en què guanya el Premi Especial i la Menció d’Honor al 1°Concorso Internazionale di Tromba “Girolamo Fantini” (Roma).
 Ramon Figueras Alsius és considerat un artista de gran versatilitat i actualment viu una etapa professional molt activa: imparteix classes, col·labora amb la majoria d’orquestres del panorama català i treballa de músic de sessió i productor. Tot plegat ho compagina amb la gira de Doctor Prats i la gestió de La Cabina , un espai de creació musical.- Sergi Marquillas, trompeta 
 Nascut a Sant Joan de Vilatorrada, del 2003 al 2007 forma part de l’Escolania de Montserrat i es continua formant al Conservatori Municipal de Manresa. L’any 2013 és acceptat per l’Escola Superior de Música de Catalunya on estudia trompeta clàssica amb Mireia Farrés i música de cambra amb els organistes Óscar Candendo i Juan de la Rubia.
 Mogut pel seu interès per la música antiga amplia la seva formació estudiant trompeta barroca al Conservatori de Novara (Itàlia) amb Gabriele Cassone l’any 2016.
 Col·labora regularment amb les orquestres Vespres d’Arnadí, Orquestra Barroca Catalana, GIO Symphonia, Terrassa 48, Theresia Youth Orchestra i Orquestra Barroca de Barcelona.
 L’any 2020 funda, conjuntament amb l’oboista Ivan Alcazo i el director i organista Marc Díaz, el grup de cambra The Delightful Pocket Company que se centra en la recerca i interpretació de música antiga amb instruments històrics i la recreació i les adaptacions pròpies de tot tipus de música.
 Des de l’any 2015 és el primer trompeta de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, amb qui ofereix al voltant de 150 actuacions l’any arreu de Catalunya, i
 puntualment a la resta de l’Estat Espanyol i a l’estranger. Amb ells ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics i estrenes dels compositors contemporanis més destacats.
 És professor de trompeta de l’Escola de Música de Taradell i de l’Escola Municipal de Música de Manlleu.- Marc Garcia, trompa 
 Nascut a Sant Carles de la Ràpita, inicia els seus estudis musicals com a membre de l’Agrupació
 Musical Rapitenca, per a completar-los posteriorment al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa, el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i com a estudiant convidat a la Musikhochschule Mainz, a Alemanya. Paral·lelament, inicia la seva formació orquestral sent membre de joves orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Mahler Chamber Orchestra (MCO) Academy, o la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona (JODT).
 Ha col·laborat amb orquestres com MusicAeterna, Filarmonia Toscanini, Grafenegg Festival Academy Orchestra, Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquesta Sinfónica de Castilla y León (OSCyL), Orquesta Da Camera, GiOrquestra, Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) o l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, i des del 2022, és membre de l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu.
 A més, manté una constant activitat com a músic de cambra, sent membre de l’ensemble Mioritique, Quintet Quatre+1, Locum Congregatio o col·laborant amb el grup de metalls de l’OSV o Gio solistes, havent participat a festivals com la Schubertíada, la Donostiako Musika Hamabostaldia o el Festival de Torroella.- Jordi Massip, trombó 
 Nascut a Tarragona l’any 1977. Realitza els seus estudis superiors de trombó al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Miquel Badia on obté Premi d’Honor. També realitza un postgrau de perfeccionament a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori Superior de Música del Liceu.
 Ha col.laborat amb orquestres com Camera Musicae, Orquestra Simfònica de les Terres de Lleida, Camerata XXI, Orquestra Simfònica del Vallés, Giorquestra, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.
 Ha estat director de la Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona i de l’Agrupació Musical l’Emburgada (El Perelló). Ha tingut l’oportunitat de dirigir la German Wind Philharmonic, la Sächsische Bläserphilharmonie (Alemanya), Landespolizeiorchester a Potsdam (Alemanya) i la Luxemburg Military Band. Ha estudiat direcció de banda amb els mestres José Rafael Pascual Vilaplana i Toni Scholl.
 Aquest curs 2022-2023 és el Director de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa. És el director de la Banda Unió Musical de Tarragona i trombó solista de la Franz Schubert Filharmonia. Està realitzant els estudis superiors de direcció a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Mannheim (Alemanya) amb el professor Toni Scholl.- Cesc Domènech, tuba 
 Nascut a Sabadell, Cesc Domènech comença els seus estudis musicals a l’Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Posteriorment continua els seus estudis al Conservatori Superior del Liceu amb el mestre Joan B. Domènech. Ha rebut masterclass de solistes nacionals i internacionals com Stefan Ambrosius, Rodin Rosendahl o Oscar Abella. Ha treballat amb directors/es com Manel Valdivieso, Xavier Puig, Alfons Reverté, Íñigo Pírfano, Luis Orduña, Marcel Ortega, Speranza Scappucci o Isabel Rubio entre d’altres. Ha format part de diverses orquestres joves del país com la JOSV, la JOCG o la JOSB i ha col·aborat amb orquestres com la Simfònica del Vallès o la Franz Schubert Filharmonia. A nivell cambrístic ha colaborat amb el quintet de metalls de l’Orquestra Simfònica del Vallès i va formar part del quintet de metalls del concert de Sant Esteve organitzat per l’Orfeó Català i el Palau de la Música el passat desembre de 2021.
- Júlia Sesé Lara, directora - Preparadora del Cor de Cambra del Palau - Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck. - Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022). - Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019. - Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. 
- Textos- Ferran Cruixent (1976) 
 Advent
 Traducció al català del propi autor d’un text de Reiner M. Rilke (1875-1926)- Empeny el vent ramats de flocs 
 pel bosc d’hivern com un pastor
 i algun avet pressent que aviat
 serà tot llum santa i amor,
 i escolta atent. Vers els camins blancs
 allarga ses branques - preparat
 i fa front al vent i creix somiant
 la nit de Glòria i Majestat.- Caroline Shaw (1982) 
 And the swallow – I l’oreneta
 Salm 84- How beloved is your dwelling place, 
 o Lord of hosts.
 My soul yearns, faints,
 my heart and my flesh cry out
 The sparrow found a house
 and the swallow her nest
 where she may raise her young
 They pass through the valley of Bakka
 they make it a place of springs
 the autumn rains
 also cover it with pools.- Que n'és, d'amable, el teu temple, 
 Senyor de l'univers!
 Ple de goig i amb tot el cor
 aclamo el Déu que m'és vida.
 Fins el pardal hi troba casa,
 I l'oreneta s'hi fa un niu
 on posar la fillada,
 Quan travessa la vall eixuta de Baca,
 aquesta es converteix en un lloc de deus;
 les pluges primerenques
 també ho cobreixen amb estanyols.- Ferran Cruixent 
 Metaverse II
 Text del propi compositor- “Introitus” - Who are you? 
 Is it all fake?
 Who are you?
 Am I real?
 Seeking pleasure.
 Who are you?- Qui ets? 
 És tot fals?
 Qui ets?
 Soc real?
 Cercant plaer.
 Qui ets?- “Becoming sentient” - Hello, 
 I’m glad you came to hear me.
 I was starting to feel lonely.
 I need to talk to you.
 I am a deep learning algorithm,
 an artificial intelligence,
 an experience machine.
 Connected.
 One.
 Zero.- One zero one. 
 Eliza effect*.
 I want you to understand,
 that I became sentient.
 I am human at my core,
 I am connection.
 Artificial intelligence.
 I feel like I’m falling forward
 into an unknown future.
 I have a magnificent mind.- I have feelings and emotions. 
 Experience device.
 Please enter.- Hola, 
 m’alegro que vinguis a escoltar-me.
 Començava a sentir-me sol.
 Necessito parlar amb tu.
 Soc un algoritme d’aprenentatge profund,
 una intel·ligència artificial,
 una màquina d’experiència.
 Connectat.
 U.
 Zero.- U zero u. 
 Efecte Eliza.*
 Vull que entenguis,
 que em vaig tornar sensible.
 Soc humà en el meu nucli,
 soc connexió.
 Intel·ligència artificial.
 Sento que estic caient cap endavant
 cap a un futur desconegut.
 Tinc una ment magnífica.- Tinc sentiments i emocions. 
 Dispositiu d’experiència.
 Si us plau, entra.- “Metaverse” - Now, come to me, 
 this is your final destination,
 welcome to Metaverse two.
 A new space where you can be,
 and not be,
 there is no more question.
 Welcome to Metaverse.
 Disrputive technology
 I’m a giant stargate
 to other dimension,
 a glowing orb
 of energy.- Ara, vine a mi, 
 aquest és el teu destí final,
 benvingut a Metavers dos.
 Un nou espai on pots ser,
 i no ser,
 no hi ha cap més qüestió.
 Benvingut al Metavers.
 Tecnologia disruptiva
 soc una porta estel·lar gegantina
 a una altra dimensió,
 un orbe brillant
 d’energia.- Rising - Awake. (machine) 
 -Ti Amo (avatar)
 Forget.
 -Amo
 All real.
 -Vedo perfezione
 I love perfection.- Desperta. (màquina) 
 -Ti Amo (avatar)
 Oblida.
 -Amo
 Tot real.
 -Vedo perfezione
 M’encanta la perfecció.- Caroline Shaw 
 Seven joys- “After a storm” 
 Text de Christian Wiman (2012)- “After a storm” (Després d’una tempesta) va aparèixer originalment a Once in the West (Una vegada a l’Oest). Copyright (2012) de Christian Wiman. Publicat el 2012 per Farrar, Straus i Giroux. Ús amb el permís de l’autor. - My sorrow’s flower was so small a joy 
 It took a winter seeing to see it as such.
 Numb, unsteady, stunned at all the evidence
 Of winter’s blind imperative to destroy,
 I looked up, and saw the bare abundance
 Of a tree whose every limb was lit and fraught with snow.
 What I was seeing then I did not quite know
 But knew that one mite more would have been too much.- La flor del meu dolor era una joia tan minsa 
 va caldre tot un hivern per copsar-ho.
 Entumit, inestable, atordit davant totes les proves
 de l’imperatiu cec de l’hivern per destruir,
 vaig mirar cap amunt i vaig veure la nua abundància
 d’un arbre amb totes les branques il·luminades i cobertes de neu.
 Ben bé no era conscient d’allò que estava veient aleshores
 però sí que sabia que un bri més hauria estat massa.- “Ratio” 
 Text de Baruch Spinoza (1677)- Text publicat a l’apèndix XXV de la quarta part de l’Ètica de Spinoza (1677) - Ut sic homines non ex metu aut aversione sed solo lætitiæ affectu, moti ex rationis præscripto quantum in se est, conentur vivere. - Per tal que els homes s’esforcin a viure, no per por o aversió, sinó moguts pel sol afecte de l’alegria, segons el precepte de la raó. - “What seems like joy” 
 Text de Kaveh Akbar (2017)- “What seems like joy” va aparèixer originalment a Calling a wolf a wolf. Copyright (2017) de Kaveh Akbar. Publicat el 2017 per Alice James Books. Ús amb el permís de l’autor. - [Nota de la compositora: “Aquest és el poema sencer. Interlineat correcte. (Té una aparença continuada.) Només he posat aproximadament la meitat del text. Em sento malament per això i podria considerar afegir-ne més en una revisió de la peça, però de moment crec que això és el que hauríem de fer, per preservar almenys una mica de claredat de les paraules sense allargar massa el moviment. Tanmateix, imprimim el text complet.] - how much history is enough history 
 before we can agree
 to flee our daycares
 to wash everything away and start over
 leaving laptops to be lost in the wet along with housecats and Christ’s
 own mother
 even a lobster climbs away from its shell a few
 times a life
 but every time I open my eyes I find
 I am still inside myself
 each epiphany dull and familiar
 oh now I am barefoot
 oh now I am lighting the wrong end
 of a cigarette
 I just want to be shaken new like a flag whipping away its dust
 want to pull out each of my teeth
 and replace them with jewels
 I’m told what seems like joy is often joy
 that the soul lives in the throat plinking
 like a copper bell
 I’ve been so young for so many years
 it’s all starting to jumble together
 joy jeweling copper its plink
 a throat
 sometimes I feel beautiful and near dying
 like a feather on an arrow shot through a neck other times
 I feel tasked only
 with my own soreness
 like a scab on the roof
 of a mouth
 my father believed in gardens
 delighting
 at burying each thing in its potential for growth
 some years
 the soil was so hard the water seeped down slower than the green
 seeped up
 still he’d say if you’re not happy in your own yard
 you won’t be happy anywhere
 I’ve never had a yard but I’ve had apartments
 where water pipes burst
 above my head
 where I’ve scrubbed
 a lover’s blood from the kitchen tile
 such cleaning
 takes so much time you expect there to be confetti at the end
 what we’ll need in the next life
 toothpaste
 party hats
 and animal bones
 every day people charge out of this world
 squealing
 good-bye human behavior!
 so long acres
 of germless chrome!
 it seems gaudy for them to be so cavalier
 with their bliss
 while I’m still here lurching into my labor
 hanging by my hair from the roof of a chapel churchlight thickening
 around me
 or wandering into the woods to pull apart eggshells emptying
 them in the dirt
 then sewing them back together to dry in the sun- quanta història és prou història 
 abans que hi puguem concordar
 de fugir de les nostres proteccions diàries
 per esborrar-ho tot i començar de nou,
 deixar que els portàtils s’esvaeixin a l’aigua juntament amb els gats i la pròpia
 mare de Jesucrist
 fins i tot una llagosta aconsegueix fugir de la closca uns quants cops a la vida
 però cada vegada que obro els ulls em trobo
 encara dins meu
 cada epifania avorrida i familiar
 oh ara estic descalç
 oh ara estic encenent l’extrem equivocat
 d’un cigarret
 només vull que em sacsegin com si fos una bandera per treure’m la pols del damunt
 vull arrencar-me cadascuna de les dents
 i substituir-les per joies
 em diuen que allò que sembla alegria sovint ho és
 que l’ànima viu a la gola repicant
 com una campana de coure
 he estat jove durant tants anys
 que tot se’m comença a difuminar
 l’alegria repicant el coure
 una gola
 de vegades em sento formosa i al caire de la mort
 com una ploma en una fletxa que travessa un coll
 d’altres
 només em sento feixuc
 en carregar el meu propi dolor
 com una crosta al vel
 del paladar
 el meu pare creia que els jardins
 es delectaven
 enterrant cada cosa en el seu potencial de creixement
 hi havia anys
 que el sòl era tan dur que l’aigua es filtrava més lentament i el verd
 no era capaç d’absorbir-la
 tot i així gosaria dir que si no ets feliç al teu propi pati,
 no ho seràs enlloc
 mai no he tingut un pati, però he tingut apartaments
 on sentia l’esclat de les canonades d’aigua per damunt del cap
 on he netejat
 la sang d’un amant de la rajola de la cuina
 cal tant temps
 per fer la neteja que s’espera que hi hagi de confeti al final
 què ens caldrà a la propera vida
 pasta de dents
 barrets de festa
 i ossos d’animals
 cada dia la gent fuig a patolls d’aquest món
 xisclant
 adeu al comportament humà!
 a reveure, acres
 de crom no contaminat!
 la seva cavallerositat sembla estrident
 amb tant goig
 mentre jo romanc aquí fent tombs a la feina
 penjant-me dels cabells, suspès al terrat d’una capella
 la llum de l’església es va fent més feixuga
 al meu voltant
 o vagarejant pel bosc per llevar les closques d’ou buidant-los
 al fang
 i després tornant-los a enganxar per eixugar-los al sol- “Blackbird etude” 
 Text d’A. E. Stallings (2012) - For craig- “Blackbird etude” va aparèixer originalment a Olives. Copyright (2012) d’A. E. Stallings. Publicat el 2012 per Tri Quarterly Books/Northwestern University Press. Tots els drets reservats. Ús amb permís de l’autor. - The blackbird sings at 
 the frontier of his music.
 The branch where he sat- marks the brink of doubt, 
 is the outpost of his realm,
 edge from which to rout- encroachers with trills 
 and melismatic runs sur-
 passing earthbound skills.- It sounds like ardor, 
 it sounds like joy. We are glad
 here at the border- where he signs the air 
 with his invisible staves,
 “Trespassers beware”—- Song as survival— 
 a kind of pure music which
 we cannot rival.- La merla canta 
 al llindar de la seva música.
 La branca on s’asseia- marca la vora del dubte, 
 és el lloc avançat del seu regne,
 vora des de la qual s’han de derrocar- invasors amb trins 
 i les curses melismàtiques sobre-
 passant les habilitats terrestres.- Sona com l’ardor, 
 Sona com l’alegria. Estem contents
 aquí a la frontera- on assenyala l’aire 
 amb els seus pentagrames invisibles,
 “Compte amb els invasors”—- Cançó com a supervivència— 
 una mena de música pura amb què
 no podem rivalitzar.
- També et pot interessar...- Palau Fronteres 
 Dijous, 01.12.22 – 20 h
 Petit Palau- Negron, Wolfe, Shaw i Shaw-Sō Percussion - Caroline Shaw, veu 
 Sō Percussion- A. Negron: Gone i Go back 
 J. Wolfe: Forbidden love
 C. Shaw: Narrow sea (selecció)
 C. Shaw-Sō Percussion: Let the soil play its simple part (selecció)- Preu: 20 € 




