• Xarxa Coral
    —Commemoració del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 21 d'abril de 2024 – 17.30 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient

    • Logos mediambientals

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    • Logo Capitalitat Cultural y Científica de Barcelona
  • Programa

    Orfeó Vigatà
    Daniel Antolí i Plazadirector
    Coral Escriny

    Marc Reguantdirector
    Orfeó Català
    (Montse Meneses, sotsdirectora)
    Pablo Larrazdirector

    Albert Torrens, presentador


    ORFEÓ VIGATÀ
    Joan Espuny
    , piano
    Daniel Antolí i Plazadirector

    Edward Elgar (1857-1934)
    From the Bavarian Highlands, op. 27

    The dance
    False love
    Lullaby
    Aspiration
    On the Alm
    The marksman

    CORAL ESCRINY
    Joel Díaz Vilà* i Manel Camp**, piano
    Marc Reguantdirector

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Laudate Dominum                                        

    Gabriel Fauré (1845-1924) - Versió coral d'Alain Raines
    Les berceaux*

    Joseph Rheinberger (1839-1901)
    Abendlied, op. 69 núm. 3                  

    Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
    Bogorodice devo                                           

    Eva Ugalde (1973)
    Zerupeko izar

    Manel Camp (1947)  
    Entre els morats i l’ocre**
    Cançó de Mahalta**

    ORFEÓ CATALÀ
    Pau Casanpiano
    Pablo Larraz
    director

    Carles Prat Vives (1985)
    Rosa dels vents (estrena mundial)

    El pardal
    Aqueres montanhes
    Rei mariner
    Clavellinera

    CANTS COMUNS:

    Josep Anselm Clavé (1824-1874)
    A Montserrat (Pablo Larraz, director)

    Enric Morera (1865-1942)
    Les neus que es fonen (Marc Reguant, director)
    La sardana de les monges (Daniel Antolí, director)

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera (Pablo Larraz, director)

    Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #enfamilia

  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Amb l’objectiu de fomentar i estrènyer els vincles amb les diferents formacions vocals de Catalunya, l’Orfeó Català convida dos cors cada any a compartir escenari al Palau de la Música Catalana. Enguany aquesta trobada de germanor té com a protagonistes l’Orfeó Vigatà, guardonat el 2022 amb la Creu de Sant Jordi amb motiu dels seus cent vint anys d’història, i la Coral Escriny de Santpedor, bastant més jove, però amb una trajectòria igualment intensa.

    Obre el concert l’Orfeó Vigatà amb la bellíssima creació del britànic Edward Elgar From the Bavarian Highlands, op. 27 (1895). Escrita en record d’unes vacances a l’Alta Baviera, es tracta d’un conjunt de sis cançons, amb lletra de l’esposa del compositor, Alice, que esdevenen com petites postals musicals dels llocs que el matrimoni va visitar. Música lleugera i feliç que evoca els prats verds i florits, els llacs i els rius de la regió.

    La variada proposta de la Coral Escriny inclou tres peces d’inspiració sacra: Laudate Dominum (2012) de Josep Vila i Casañas; Abendlied (1855), tercera de les Tres cançons espirituals, op. 69 que l’alemany Joseph Rheinberger va escriure amb només quinze anys, a partir de textos de l’Evangeli de sant Lluc, i Bogorodice devo de Serguei Rakhmàninov, pàgina dedicada a la Mare de Déu, extreta de la seva obra Les vigílies, op. 37 ( 1915), tota una fita de la música coral ortodoxa russa. La selecció també inclou Les berceaux (1877), un poema de Sully Prudhomme en el qual la música de Gabriel Fauré evoca el moviment ondulant que acompanya vaixells i bressols; Zerupeko izar (Estrella al cel), de la donostiarra Eva Ugalde, i, per acabar, dues cançons de Manel Camp, Entre els morats i l’ocre, sobre versos de J. V. Foix, i Cancó de Mahalta de Màrius Torres, ambdues procedents del disc Illa inaudita, que Camp va compondre especialment per als seus intèrprets.

    L’Orfeó Català, per la seva banda, estrenarà una obra de nova creació del compositor d’Igualada Carles Prats Vives. Rosa dels vents és una petita suite basada en quatre cançons populars –El pardal, El rei mariner, Aqueres montanhes i La clavellinera–, que l’autor ha dotat d’una uniformitat de llenguatge entrellaçant-les de manera natural. El títol de l’obra reflecteix que els temes provenen dels quatre punts de la geografia catalana –l’Empordà, la costa, la Vall d’Aran i el Priorat– i també la naturalesa viatgera de les cançons, la mateixa que té el vent.

    Per finalitzar, i amb la participació de tots els cantaires, peces tan conegudes com Les neus que es fonen i La sardana de les monges d’Enric Morera, que preludien el comiat tradicional amb El cant de la Senyera.

    Ana Maria Dávila, periodista musical

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Orfeó Vigatà

    Orfeó Vigatà

    L’Orfeó Vigatà neix l’any 1902 amb el nom d’Orfeó de Sant Lluís Gonçaga, gràcies a l’entusiasme del jove seminarista Miquel Rovira i Serrabassa. L’any 1915 el bisbe Torres i Bages dona el vistiplau perquè el grup prengui el nom d’Orfeó Vigatà. Un any després el cor s’amplia amb veus femenines i arriba a assolir un centenar de cantaires.

    Durant la Guerra Civil el local de l’Orfeó Vigatà és saquejat i clausurat. Se’n destrueix bona part de l’arxiu musical i cantaires i socis queden totalment desconnectats els uns dels altres. Acabada la guerra, Mn. Miquel aconsegueix reunir bona part dels seus seguidors i aviat poden reprendre les activitats. Mor l’any 1957, però la seva tasca continua sota la batuta del mestre Rafael Subirachs. Amb ell l’Orfeó Vigatà organitza els Festivals de Música de finals dels anys cinquanta i mitjan dels seixanta.

    Diferents directors es succeeixen des del 1967: Mn. Andreu Ramírez, Santi Riera, Joaquim Maideu, Pere Sellarès, Mn. Ramon Vidal i Àngel Colomer. Amb Antoni Coll i Cruells (1982-1988) l’Orfeó Vigatà inicia una etapa de formació musical i de projecció internacional que va continuar sota la direcció de Josep Maria Mas i Bigas (1988-2000).

    El setembre del 2000, dirigit per Benet Camps i Marsal, l’Orfeó Vigatà es renova amb la fita immediata del centenari de l’entitat (2002). Durant aquest període actua, entre d’altres, a la basílica de Santa Maria de Montserrat, al Palau de la Música Catalana i al Gran Teatre del Liceu. L’any 2005 se li encomana el concert d’obertura del Festival de Cantonigròs, on interpreta els Coronation anthems amb l’orquestra de cambra I Dilettanti, sota la direcció de Daniel Antolí i Plaza.

    Aquests anys l’Orfeó Vigatà canta a Alemanya, al País Basc, Itàlia, Bulgària, França, Bèlgica i a molts indrets del nostre país. L’any 2012 crea una producció íntegrament dedicada a Vivaldi, amb el Cor Madrigalistes de Catalunya i l’orquestra The Ripieno Consort. El 2014, conjuntament amb les mateixes formacions musicals, produeix Messiah de Händel.

    L’any 2017 l’Orfeó Vigatà comença una nova etapa sota la direcció de l’actual director, Daniel Antolí i Plaza, que posa un èmfasi especial en el treball de la veu i amb qui el cor experimenta un gran salt qualitatiu. Dels seus primers anys cal destacar la producció Pictofonies, una interessant combinació entre “quadres que s’escolten i músiques que es veuen”, interpretada amb l’Orquestra de Cambra de Vic al teatre L’Atlàntida de Vic i al Kursaal de Manresa.

    El anys 2018 i 2019 participa en l’oratori musical Episcopus i canta, entre altres llocs, a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i a la Sagrada Família de Barcelona, acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Vallès.

    El febrer del 2021, després de gairebé un any de confinament, l’Orfeó Vigatà torna a alçar les seves veus en el concert Després del silenci, en el qual interpreta la Cantata BWV 131 de Bach, amb una gran acollida del públic i la crítica.

    El 3 de juliol de 2022 el cor celebra el 120è aniversari amb un gran concert a L’Atlàntida de Vic, amb la Gran Missa en Do menor de Mozart com a obra principal. I l’11 de juliol del mateix any és guardonat amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement als cent vint anys de trajectòria modèlica en la difusió i la promoció de l’activitat coral i musical, tant a la plana de Vic com a la resta del país i fent-ne un element de cohesió social, de creixement personal i artístic.

    Aquest mateix any és escollit com a cor de L’òpera dels amics, el nou concert de gran format de Simfonova, ideat i presentat per Marcel Gorgori i sota la direcció musical del mestre Daniel Antolí. Amb l’Orquestra Barcelona Filharmonia i cinc solistes de prestigi comença una gira pels principals teatres de Catalunya –entre els quals el Gran Teatre del Liceu– que finalitza el gener del 2024 amb un concert memorable a L’Atlàntida de Vic.

     

    Amb la col·laboració de:

    • Orfeó Vigatà
    • Ajuntament de Vic
    • Fundació Girbau
    • Generalitat de Catalunya - departament de Cultura
    • Diputació de Barcelona - Àrea de Cultura
  • Daniel Antolí i Plaza, director

    Daniel Antolí i Plaza

    Nascut a Barcelona, va cursar els estudis de composició, cant, piano, direcció coral i direcció orquestral al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona obtenint sempre les màximes qualificacions. Durant dos anys va fer el Màster de Direcció Orquestral a la Universitat de Música de Viena (Àustria). És diplomat en magisteri, especialitat de música, per la Universitat de Barcelona.

    Els seus mestres de direcció coral han estat Manuel Cabero, Mireia Barrera, Josep Vila, Carl Høgset, Anders Eby, Dan Olof Stenlund, Pierre Cao i Frieder Bernius, entre d’altres, i en la direcció orquestral: Manuel Valdivieso, Jordi Mora, Jörg Birhance, Salvador Mas i Antoni Ros Marbà.

    Ha estat guanyador del primer premi del II Concurs de Composició Coral de la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals). Diverses formacions han estrenat obres seves, entre les quals destaquen el Cor del Reial Conservatori d’Estocolm, Cor Madrigal, Cor de Cambra del Liceu, Cor Aura de l’Escola del Palau, La Cobla Principal del Llobregat, Cobla Mediterrània, Cobla Simfònica de Catalunya, Banda Simfònica del Conservatori Superior de Música de Barcelona, orquestra de cambra I Dilettanti o l’Orquestra Barcelona Filharmonia, entre d’altres. L’any 2006 s’estrenà a Barcelona la seva primera òpera, Sort!

    Ha estat professor de direcció, música de cambra i cant coral al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, a la Universitat de Barcelona (Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal), a l’Escola Oriol Martorell (centre d’ensenyaments artístics integrats de referència a Espanya), als cursos DMúsica de Direcció Coral, de Direcció Coral de la Federació de Cors de Clavé (2009), de Direcció Coral Camerata Impromptu (2010), de Direcció Coral Camerata Impromptu i Orfeó de Sants (2011) i de Direcció Coral Camerata Impromptu (2012-2017). Ha estat director titular de la Cobla La Principal del Llobregat (distingida amb la Creu de Sant Jordi), Lingua Mortis Orchestra (Alemanya), Orquestra de l’Escola del Palau, Banda Simfònica del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, Capella de Música Burés, orquestra de cambra I Dilettanti, Orfeó de Sants i Camerata Impromptu, entre d’altres. El 2005 va ser director assistent de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC).

    Ha actuat arreu de l’Estat espanyol, i a Portugal, Andorra, França, Alemanya, Àustria, Itàlia, Txèquia, Suïssa, Hongria i Argentina i a festivals internacionals, com el Festival de Peralada i Festival de Cadaqués (Catalunya), Festival de Música Antiga d’Avelino (Nàpols), Festival de Wacken Open Air 2013 (Alemanya) davant de cent mil persones, al Masters of Rock (Txèquia) davant de seixanta mil persones, i en cicles com ara Concerts de Tarda al Palau i al Petit Palau, entre d’altres.

    Ha dirigit en concert l’Orquestra de Cambra de Vic, Cobla Sant Jordi, La Principal de la Bisbal, Cobla Mediterrània, Cor Lieder Càmera, Cor de la Universitat de Portland (Oregon, EUA), Cor de Cambra del Reial Conservatori d’Estocolm (Suècia), Cor Jove Nacional de Noruega, Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Ensemble de Música Antiga de Cahors (França), LMO Orchestra i Almanac Orchestra (Alemanya), Orquestra Simfònica de Vidin (Bulgària) i Orquesta y Coro Filarmonía de Madrid (Espanya), entre d’altres.

    Ha enregistrat per a TV3, Canal 33, Catalunya Música, TVE, RNE, Televisió txeca, Televisió alemanya, Aglae Música, Columna Música i Nuclear Blast, entre d’altres.

    Actualment és coordinador i professor de direcció del Cicle Formatiu Superior de Tècniques de Direcció Coral a l’IEA Oriol Martorell. És director titular de l’Orquestra Barcelona Filharmonia, Orfeó Vigatà i Cor de Cambra Oriol Martorell.

    L’any 2013 va fundar Simfonova Òpera i Simfònica S.L., juntament amb el periodista Marcel Gorgori i el violinista Joaquim Garcia. Simfonova produeix espectacles musicals de gran format que apropa l’òpera i la música simfònica a tots els públics amb un format innovador al nostre país que combina l’alta qualitat musical amb l’alta qualitat comunicativa.

  • Coral Escriny

    Coral Escriny

    ©Oriol Reguant

    Fou fundada a Santpedor l’any 1968 per un grup de joves amb ganes de cantar dirigits per Xavier Santamaria, que en fou el responsable fins al 1988. Aquell any es va fer càrrec de la direcció Jaume Serra, que conduí la coral fins al 2005. Aleshores prengué el relleu en la direcció Enric Mieza, amb la col·laboració d’Oriol Torras. Des del setembre del 2009, el director és Marc Reguant.

    Al llarg de la història de la coral s’han treballat tota mena de repertoris, des de cançons catalanes a grans èxits del pop dels anys setanta i vuitanta, passant per música clàssica, jazz, gòspel, etc.

    Alguns dels seus programes més rellevants han estat l’òpera barroca Dido and Aeneas, el musical Hair, una selecció de temes dels anys setanta i vuitanta titulada Remember i el concert del 40è aniversari de l’entitat, amb un recull de peces de totes les èpoques de la coral. I darrerament, el Gloria del compositor barroc Antonio Vivaldi, així com D’un temps, d’un país, recull de peces de la Nova Cançó, el Magnificat de John Rutter, A ceremony of carols de Benjamin Britten, El cant del destí (Schicksalslied) de Johannes Brahms, A little jazz mass de Bob Chilcott, Indianas de Carlos Guastavino, Messiah de Georg F. Händel, Illa inaudita de Manel Camp, Requiem de Mozart, Passió segons sant Marc de Johann S. Bach, Jazz’EscrinyJardins d’Euterpe, balls corejats de Josep Anselm Clavé, amb el qual va rebre el premi a la millor producció musical dels Premis Josep Anselm Clavé 2021 del Cant Coral a Catalunya, i Entre dos silencis, un programa de compositors catalans i europeus emmarcats en el corrent simbolista.

    El cor ha publicat dos enregistraments: Coral Escriny. 30 anys, presentat l’any 1998 amb motiu del 30è aniversari de l’entitat, i Illa inaudita, obra per a cor i piano encarregada al pianista i compositor Manel Camp, que hi interpreta, també, la part de piano.

    L’Escriny ha actuat a molts pobles i ciutats de Catalunya, ha participat en diversos festivals i concursos (d’aquí i de l’Estat espanyol) i ha fet intercanvis amb corals del País Basc, Itàlia, Hongria i Polònia.

    Des de la seva fundació fins ara la coral ha ofert un concert de Nadal cada any a Santpedor.

    .

    • Coral Escriny negatiu

    Amb la col·laboració de:

    • Ajuntament Santpedor negatiu
    • Diputació Barcelona negatiu
    • Miriam Ponsa negatiu
    • Som prevenció negatiu
    • Tadipol negatiu
  • Marc Reguant, director

    Marc Reguant

    Nascut a Santpedor, començà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Santpedor amb Elisabet Casanovas. Posteriorment els continuà al Conservatori Municipal de Música de Manresa, on obtingué el grau professional de música en l’especialitat de clarinet amb el professor Joan Plaja i va rebre el Premi Mestre Blanch de final de grau professional.

    Cursà els estudis superiors de música a l’ESMUC amb el professor Joan Enric Lluna i continuà rebent classes de piano amb Manuela Gouveia i de cant amb Francesc Garrigosa. Col·labora i forma part de diverses formacions cambrístiques, corals i orquestrals, entre les quals ARSinNOVA Cor de Cambra (direcció: Pere Lluís Biosca-Marc Díaz), Cor Madrigal (Mireia Barrera i Pere Lluís Biosca) i Cor Ibercamera (Mireia Barrera).

    Ha seguit la seva formació vocal amb Carles Farreras, Elisenda Durà i Natasha Tupin. En el camp de la direcció coral ha pres part en diversos cursos de la FCEC, amb els professors Pere Lluís Biosca, Jordi Lluch, Xavier Sans, Glòria Coma, Elisenda Carrasco, Montse Meneses, Xavier Puig i Manel Valdivieso, i el Curs de Direcció Coral de Segòvia, amb Josep Vila i Casañas i Alina Orraca. Continua la formació en direcció coral a l’ESMUC amb el director Josep Vila i Casañas.

    Dirigeix la Coral Escriny des del setembre del 2009. Dirigeix també des de la seva fundació l’any 2016 el cor femení Cor de Teies.

    Compagina la seva activitat com a intèrpret i director amb la docència a l’Escola Municipal de Música d’Artés, de la qual és el director.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©A. Bofill

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.

    Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmoniker en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català va interpretar dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock van interpretar aquestes obres, el mateix mes de febrer, a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18).

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Textos

    Edward Elgar (1857-1934)
    From the Bavarian Highlands, op. 27
    Textos de Caroline Alice Elgar (1848-1920)

    The dance

    El ball

    Come and hasten to the dancing,
    Merry eyes will soon be glancing,
    Ha! My heart upbounds!
    Come, Come!

    Vine i afanya’t a ballar,
    ben aviat els ulls joiosos ho veuran.
    Ha! El meu cor s’eleva!
    Vine, vine!

    Come and dance a merry measure,
    Quaff the bright brown ale my treasure,
    Hark! What joyous sounds!
    Hark! Hark! Hark!

    Vine i balla un alegre compàs,
    beu-te la lluent cervesa negra, tresor meu.
    Escolta! Quins sons més joiosos!
    Escolta! Escolta! Escolta!

    Sweet heart come, On let us haste.
    On on no time let us waste,
    With my heart I love thee!
    Dance dance for rest we disdain.
    Turn twirl and spin round again,
    With my arm I hold thee!
    Come on!

    Anem, dolç cor, afanyem-nos.
    Anem, no perdem ni un moment.
    T’estimo amb el cor!
    Balla: nosaltres menyspreem el repòs.
    Gira, fes una volta i torna a girar,
    t’agafo amb el braç!
    Anem!

    Merry eyes will soon be glancing,
    Hark! What joyous sounds.
    Hark!
    Merry eyes will soon be glancing,
    Hark! What sounds!
    Hark! Hark!

    Ben aviat els ulls joiosos ho veuran.
    Escolta! Quins sons més joiosos!
    Escolta!
    Ben aviat els ulls joiosos ho veuran.
    Escolta! Quins sons!
    Escolta! Escolta!

    Down the path the lights are gleaming,
    Friendly faces gladly beaming
    Welcome, welcome us with song.
    Come and hasten to the dancing,
    Merry eyes will soon be glancing,
    Ha! My heart upbounds!
    Hark! Hark! Hark! Hark!

    Al llarg del camí, la llum resplendeix,
    cares amigues somriuen joiosament
    i ens donen la benvinguda amb la cançó.
    Vine i afanya’t a ballar,
    ben aviat els ulls joiosos ho veuran,
    ha! El meu cor s’eleva!
    Escolta! Escolta! Escolta! Escolta!

    Come, dance!
    Come and dance a merry measure,
    Quaff the bright brown ale my treasure,
    Hark! What joyous sounds!
    Hark! Hark! Hark! Hark!

    Vine, balla!
    Vine i balla un alegre compàs,
    beu-te la lluent cervesa negra, tresor meu.
    Escolta! Quins sons més joiosos!
    Escolta! Escolta! Escolta! Escolta!

    Sweet heart come, On let us haste.
    On on no time let us waste,
    With my heart I love thee!
    Dance dance for rest we disdain.

    Anem, dolç cor, afanyem-nos.
    Anem, no perdem ni un moment,
    t’estimo amb el cor!
    Balla: nosaltres menyspreem el repòs.

    Turn twirl and spin round again,
    With my arm I hold thee!
    Come on!
    Dancing makes the world
    And life grow brighter
    As we dance along.

    Gira, fes una volta i torna a girar.
    T’agafo amb el braç!
    Anem!
    El món i la vida
    són més lluminosos
    com més ballem.

    Dancing makes the world
    And life grow brighter
    As we dance along.
    Come! Dance! Come!
    Come dance! Come dance! Come, come!

    El món i la vida
    són més lluminosos
    com més ballem.
    Vine! Balla! Vine!
    Vine a ballar! Vine a ballar! Vine, Vine!

    False love

    Fals amor

    Now we hear the Spring’s sweet voice
    Singing gladly through the world;
    Bidding all the earth rejoice.

    Ara sentim la dolça veu de la primavera
    cantar alegrement a través del món
    i proclamar tota la joia de la terra.

    All is merry in the field,
    Flowers grow amidst the grass,
    Blossoms blue,
    red, white they yiels.

    Tot és alegre al camp;
    les flors creixen enmig de l’herba
    i, en el rebrot,
    ens donen el blau, el vermell i el blanc.

    As I seek my maiden true,
    Sings the little lark on high
    Fain to send her praises due.

    Mentre cerco la meva vera donzella,
    canta la petita alosa des del cel,
    contenta de fer arribar les seves lloes.

    As I climb and reach her door,
    Ah! I see a rival there,
    So farewell! For evermore.

    Pujo i arribo a la seva porta,
    ah! Hi veig un rival.
    Au, bon vent! Per sempre més.

    Ever true was I to thee.
    Never grieved or vexed thee, love,
    False, oh! False, art thou to me.

    Sempre t’he estat lleial.
    Mai no t’he afligit ni t’he vexat, estimada.
    Falsa, oh! Ets falsa per a mi.

    Now amid the forest green,
    Far from cruel eyes that mock
    Will I dwell unloved, unseen.

    A partir d’ara, enmig del verd bosc,
    lluny de les cruels mirades que m’escarneixen,
    viuré ocult i sense amor.

    Lullaby

    Cançó de bressol

    Sleep, my son, oh slumber softly.
    While thy mother watches o’er thee,
    Nothing can affright or harm thee.
    Sleep, oh! Sleep, my son.

    Dorm, fill meu, oh, adorm-te dolçament.
    Mentre la mare et vigili,
    res no t’espantarà ni et farà mal.
    Dorm, oh! Dorm, fill meu.

    Far away, zithers play,
    Dancing gay, calls to-day
    Vainly play, zithers gay.
    Here I stay all the day.
    Happily guarding thee,
    Peacefully watching thee.

    Lluny, toquen les cítares,
    una dansa alegre ens convoca avui.
    Debades toquen les alegres cítares.
    M’estaré aquí tot el dia,
    protegint-te amb delectança
    esguardant-te amb serenor.

    Sleep, my son, oh slumber softly.
    While thy mother watches o’er thee,
    Sleep, oh! sleep my son.

    Dorm, fill meu, oh, adorm-te dolçament.
    Mentre la mare et mira,
    dorm, oh!, dorm fill meu.

    Aspiration

    Aspiració

    Over the heights the snow lies deep,
    Sunk is the land in peaceful sleep;
    Here by the house of God we pray,
    Lead, Lord, our souls to-day.

    La neu cobreix tot el cimal,
    la terra davalla en un son profund.
    Resem ací per la casa de Déu,
    Senyor, guia avui les nostres ànimes.

    Shielding, like the silent snow,
    Fall his mercies here below.

    Protector, com la neu silent,
    la seva misericòrdia descendeix fins ací.

    Calmly then, like the snow-bound land;
    Rest we in His protecting hand;
    Bowing, we wait His mighty will:
    Lead, Lord, and guide us still.

    Serenament, com la terra curulla de neu,
    reposem i trobem empara en la seva mà.
    Inclinats, esperem la seva voluntat poderosa:
    dirigeix-nos, Senyor, guia’ns.

    On the Alm

    Als Alps

    A mellow bell pears near,
    It has so sweet a sound;
    I know a maiden dear
    With voice as full and round

    Una suau campana sembla a prop,
    el seu so és tan dolç.
    Conec una distingida donzella
    amb una veu tan rodona i plena.

    A sunlit alm shines clear,
    With clover blossoms sweet;
    There dwells my maiden dear
    And there my love I meet.

    Sota el sol els Alps resplendeixen.
    Hi floreixen agradosos trèvols,
    hi viu la meva estimada donzella,
    hi trobo el meu amor.

    There flying with no fear
    The swallows pass all day,
    And fast, my maiden dear,
    Sees chamois haste away.

    Volant sense por,
    les orenetes hi són tot el dia.
    Cuita, estimada donzella,
    mira com l’isard fuig ràpidament.

    I cannot linger here,
    I cannot wait below;
    To seek my maiden dear
    I, to the alm must go.

    No puc quedar-me ací,
    no puc esperar ací a baix.
    Per trobar la meva estimada donzella
    cal que vagi al cim alpí.

    The mountain’s call I hear,
    And up the height I bound;
    I know my maiden dear
    Will mark my Juchhé sound.

    Sento la crida de la muntanya,
    i, lliurat a les altures,
    sé que la meva estimada donzella
    em marcarà el so joiós.

    Rejoicing come I here
    My flaxen-haired sweet-heart;
    I love thee maiden dear,
    Nay! Bid me not depart!

    Hi arribo exultant,
    la meva aimia rossa.
    T’estimo, donzella meva.
    No! Ordena’m que no marxi.

    The marksman

    El tirador

    Come from the mountain side,
    Come from the valleys wide,
    See, how we muster strong,
    Tramping along!

    Vine del coster de la muntanya,
    vine de les vastes valls,
    mira com ens encoratgem d’allò més
    trepitjant ferm pertot!

    Rifle on shoulder sling,
    Powder and bullets bring,
    Manly in mind and heart,
    Play we our part.

    El rifle penjat a l’esquena,
    pols i bales duem,
    mascles de cap i de cor,
    fem allò que convé.

    Sure be each eye to-day,
    Steady each hand must stay
    If in the trial we,
    Victors would be!

    Tingues els ulls oberts,
    i mou les mans amb aplom.
    Només així, en l’hora decisiva,
    serem vencedors!

    Sharp is the crack! ‘t Is done!
    Lost in the chance, or won;
    Right in the gold is it?
    Huzza! The hit!

    L’estrèpit és gran! Ho hem fet.
    En aquesta avinentesa, perdedors o vencedors;
    la raó està en l’or?
    Visca! Diana!

    The sun will sink and light the west
    And touch the peaks with crimson glow;
    Then shadows fill the vale with rest
    While stars look peace on all below.

    El sol es pondrà i encendrà l’oest
    i tocarà els cims amb roja resplendor.
    Les ombres ompliran la vall de quietud
    mentre els estels apaivagaran el seu dessota.

    In triumph then we take our way,
    And with our prizes homeward wend;
    Through meadows sweet with new-own hay, A song exultant will we send.

    Triomfants, emprendrem el camí,
    i tornarem a casa amb els nostres guardons
    pels dolços prats, amb el fenc acabat de segar,
    i enviarem una exultant cançó.

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Laudate Dominum

    Laudate Dominum omnes gentes
    Laudate eum, omnes populi
    Quoniam confirmata est
    Super nos misericordia eius,
    Et veritas Domini manet in aeternum.
    Aleluia!

    Lloeu el Senyor totes les nacions,
    lloem-lo tots els pobles,
    ja que la seva misericòrdia envers nosaltres,
    és confirmada.
    I la veritat del Senyor roman eternament.
    Al·leluia!

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Les berceaux
    Text: Sully Prudhomme (1839-1907)

    Le long du Quai, les grands vaisseaux,
    Que la houle incline en silence,
    Ne prennent pas garde aux berceaux,
    Que la main des femmes balance.

    Al llarg del moll, els grans vaixells
    que l’onatge inclina en silenci,
    no presten cap atenció als bressols
    que la mà de les dones balancegen.

    Mais viendra le jour des adieux,
    Car il faut que les femmes pleurent,
    Et que les hommes curieux
    Tentent les horizons qui leurrent!

    Però vindrà l’hora dels adeus
    car cal que les dones plorin
    i que els homes curiosos
    provin els horitzons entabanadors!

    Et ce jour-là les grands vaisseaux,
    Fuyant le port qui diminue,
    Sentent leur masse retenue
    Par l’âme des lointains berceaux.

    I aquell dia els grans vaixells,
    fugint del port que va disminuint,
    sentiran la seva massa retinguda
    per l’ànima dels llunyans bressols.

    Joseph Rheinberger (1839-1901)
    Abendlied, op. 69 núm. 3           
    Lluc 24:29

    Bleib bei uns;
    denn es will Abend werden,
    und der Tag hat sich geneigt.

    Queda’t amb nosaltres;
    perquè cau el vespre
    i el dia ja ha declinat.

    Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
    Bogorodice djevo

    Bogorodice djevo radujsja,
    Blagodatnaja Marije,
    Gospod s Toboju.
    Blagoslovenna ti v ženah
    I blagosloven Plod čreva Tvojego,
    Jako Spasa rodila Jesi duš naših!

    Alegra’t, verge Mare de Déu,
    Maria, plena de gràcia,
    el Senyor és amb Vós.
    Beneïda sou Vós entre totes les dones,
    i beneït és el fruit del vostre ventre,
    de Vós ha nascut el Salvador de les nostres ànimes.

    Eva Ugalde (1973)
    Zerupeko izar – Estrella del cel    
    Text d’Urko Bilbao   

    Zerupeko izar, gaueko eguzki
    Azala laztantzen nauen goizeko ilargi.
    Negarrean irri, tristuran alai,
    Bizitzaren ibilbidean lur gaineko sustrai

    Estrella del cel, sol de la nit.
    Lluna del matí que acarona la meva pell.
    Somrient en el plor, alegre en la tristor,
    adob de la terra en el trajecte de la vida.

    Antzuaren lore, biderako adore
    Marinelaren lur irmo ta ur bare.

    Flor de l’erm, força per al camí.
    Terra ferma del mariner I aigua tranquil·la.

    Orainaren bihar, geroaren orain,
    Gosea asetzen duen arnas lasai.

    Dia del demà avui, ara del futur
    respiració tranquil·la que sadolla la fam.

    Ilunpeko izpi, ahultasunaren gihar,
    Nire bihotzeko… zerupeko izar.

    Llamp de foscor, múscul de feblesa,
    Estrella del cel… del meu cor.

    Manel Camp (1947)
    Entre els morats i l’ocre
    Text de Josep Vicenç Foix (1893-1987)

    Entre els morats i l’ocre, en carrer clos,
    A sol morent, arribes tu, llunyana;
    Calla l’ocell, la font i la campana,
    I al teu petjar hi ha un defallir de flors.

    De pedra els ulls i el cor veire de plors,
    Só el transeünt sense arma ni cabana
    Amb heretats a la Més Alta Plana,
    Del món novell el singular reclòs.

    M’exalta el pler, mes l’angoixa m’atura
    En l’abismal moment. Tu, indolent,
    Sense demà ni enllà, del Tot captura,

    Rael i flor d’incorrupta natura,
    Forma uniforme amb semença de ment,
    Ets en ma carn l’Immutable Present.

    Cançó de Mahalta
    Text de Màrius Torres (1910-1942)

    Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
    Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

    No podem acostar les nostres vides calmes:
    entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

    En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
    sento, com si em seguís, el teu batec suau

    i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
    de la font a la mar –la nostra pàtria antiga–.

    Carles Prat Vives (1985)
    Rosa dels vents (estrena mundial)

    El pardal

    Una cançoneta nova
    vos la diré, vos la diré,
    del pardal quan s’ajocava
    sots l’oranger, vos la diré.

    El pardal, quan s’ajocava,
    feia remor, feia remor
    per veure si el sentiria
    la seva amor, feia remor.

    Seva amor està a la cambra
    i no en sent res, i no en sent res,
    sinó els mossos de la casa,
    i els traginers, i no en sent res.

    De la finestra més alta
    li’n va parlar, li’n va parlar:
    –Les dotze hores són tocades.
    ves-te a ajocar, li’n va parlar.

    –No m’ajoco pas encara,
    vaig de camí, vaig de camí.
    Soc fet una prometença
    a Sant Magí, vaig de camí.

    Quan a Sant Magí va ésser
    va demanar, va demanar,
    que el deixés tornar a sa terra
    per festejar, va demanar.

    Tres galanes que tenia
    eix ocellet, eix ocellet:
    Mariana, Petronil·la
    i Isabelet, eix ocellet.

    Ai cançó, qui t’ha dictada?
    Qui treta t’ha, qui treta t’ha?
    Tres fadrinets de la Plana.
    de l’Empordà, qui treta t’ha?

    Aqueres montanhes

    Aquelles muntanyes

    Aqueres montanhes
    que tan nautes son,
    m’empèishen de véder
    mèns amors a o son.

    Aquelles muntanyes
    que tan altes són,
    no em deixen veure
    mes amors on són.

    Nautes se son nautes
    ja s’abaisharàn
    es mies amoretes
    que s’aproparàn.

    Altes, si són altes,
    ja s’abaixaran
    les meves amoretes
    que s’aproparan.

    Montanhes araneses
    a on es pastors
    es hònts regalades
    tròben, e jordons.

    Muntanyes araneses
    a on els pastors
    fonts regalades
    troben, i gerdons.

    Se cantes perqué cantes
    cantes pas per jo
    cantes per ma hilha
    que non ei près de jo.

    Si cantes, per què cantes?
    No cantes pas per mi,
    cantes per ma filla,
    que no és a prop meu.

    Montanhes coronades
    tot er an de nhèu,
    tan nautes e bères
    que vos pune eth cèu.

    Muntanyes coronades
    tot l’any de neu,
    tan altes i belles,
    que us enveja el cel.

    Cançó del mariner

    A la vora de la mar
    n’hi ha una donzella,
    que en brodava un mocador
    que és per la reina.

    Quan n’està a mig brodar  
    li manca seda;
    en veu venir un mariner,  
    quina nau mena.

    –Mariner, bon mariner,
    que en porteu seda?
    –De quin color la voleu,  
    blanca o vermella?

    –Vermelleta la vull jo,  
    que és millor seda.
    La donzella entrà a la nau,  
    trià la seda;

    amb el cant del mariner  
    s’ha dormideta,
    quan allà s’ha despertat,  
    ja no en veu terra;

    la nau és en alta mar,  
    pel mar navega.
    –Mariner, bon mariner,  
    torneu-me en terra.

    –Això sí que no ho faré,  
    que heu de ser meva.
    –De tres germanes que som,  
    soc la més bella.

    L’una es casada amb un duc,  
    l’altra és princesa,
    i jo, pobreta de mi,  
    soc marinera.

    –No sou marinera, no,  
    que en sereu reina,
    que jo sóc el fill del rei  
    de l’Anglaterra.

    Clavellinera

    Qui la ballarà
    la clavellinera?
    Qui la ballarà
    un pom d’or n’haurà.

    Jo la ballaré
    la clavellinera.
    Jo la ballaré
    i un pom d’or n’hauré.

    Doneu-li sopar,
    la més melindrosa.
    Doneu-li sopar,
    sopar la rodona.

    De sopar no en vol,
    la més melindrosa.
    De sopar no en vol,
    sopar la rodona.

    Doneu-li un bon miquel
    que a mi me lo dan
    que a mi me lo ensenyen
    demà vindrà l’amor
    d’aquesta donzella.

    Peu petitó,
    peu descalçó,
    peu de tortuga,
    massa poruga,
    prou ha brincat,
    prou ha saltat.

    Una giradeta
    per cada costat.

    Josep Anselm Clavé (1824-1874)
    A Montserrat 

    Les costes famoses
    del bell Montserrat;
    veurem entre penyes
    l'excelsa Madona,
    veurem la patrona
    dels bons catalans.

    Veurem les altes crestes
    on pròdiga Natura
    desplega sa hermosura,
    ostenta son poder,
    i enmig barrancs sens fondo,
    veurem les coves fosques,
    on formen pedres tosques
    joguines a son pler.
    Veurem lo Monasteri.
    Tebaida catalana;
    veurem la Flor Galana,
    ramell de perfeccions;
    i aquell sens fi d'ermites
    que el mont agrest rodegen,
    en tant que lo hermosegen
    en belles posicions.

    Pugeu amb nosaltres.
    Ninetes hermoses,
    les costes famoses
    del bell Montserrat;
    veurem entre penyes
    l'excelsa Madona,
    veurem la patrona
    dels bons catalans.

    Enric Morera (1865-1942)
    Les neus que es fonen
     
    Text d’Àngel Guimerà (1845-1924)

    Les neus de la muntanya
    es miren trist el pla,
    que avall, avall, la terra
    comença a verdejar.

    I totes encongint-se
    davant del sol creixent:
    S’acaba nostra vida,
    s’acaba, es van dient.

    I ses primeres llàgrimes
    ja es tornen regalims,
    i amb remoreig dolcíssim
    van davallant dels cims.

    Plorem, que els ametllers
    l’oreig passant hi canta
    l’absolta de les neus
    damunt de les flors blanques.

    I diu l’oreig: Obriu-vos
    les roses dels vergers
    fent cor a mes absoltes,
    brandant com encensers.

    Ja es gronxa la palmera
    vora del mar triomfant.
    Totes les neus són foses
    i el mar les va aplegant.

    I ja els hi diu: Dormiu-vos,
    que jo vos bressaré,
    i amb música d’onades
    cançons vos cantaré.

    Mes les neus tenen ànima
    que sobre el mar s’estan,
    i són bromeres blanques.
    Les neus que van somniant.

    La sardana de les monges 
    Text d’Àngel Guimerà

    Al davant de l’ermita de Sant Rafel
    les sardanes airoses pugen al cel,
    i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

    Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
    Fins les ballen els avis quan ve la nit.
    I als genolls de les mares salta el petit.

    Per planúries i serres escampa el vent
    de la cobla les notes alegrement,
    i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.

    En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
    De puntetes les monges van al jardí,
    que les roses enceses, i el llessamí.

    Les sardanes arriben fins als seus cors
    amb gatzara i rialles dels balladors,
    i entorn d’elles, els arbres, quines remors!

    Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
    ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
    les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.

    Ballen totes porugues, ben dolçament;
    enrogides les galtes, mig somrient,
    i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.

    Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
    Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
    que ella també n’és filla de l’Empordà.

    La lluna que s’aixeca, les monges veu.
    Pel damunt de la tàpia la cara treu,
    i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera 
    Text de Joan Maragall (1860-1911)

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Au, companys, enarborem-la 
    en senyal de germandat! 
    Au, germans, al vent desfem-la 
    en senyal de llibertat. 
    Que voleï! Contemplem-la 
    en sa dolça majestat!

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Oh bandera catalana!, 
    nostre cor t’és ben fidel: 
    volaràs com au galana 
    pel damunt del nostre anhel: 
    per mirar-te sobirana 
    alçarem els ulls al cel.

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    I et durem arreu enlaire, 
    et durem, i tu ens duràs: 
    voleiant al grat de l’aire, 
    el camí assenyalaràs. 
    Dóna veu al teu cantaire, 
    llum als ulls i força al braç.

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 27-04-24 - 18 h
    Petit Palau

    Cor de Noies de l’Orfeó Català & Vilamajó

    Esther Pinyol, arpa
    Maria Mauri, piano
    Cor de Noies de l’Orfeó Català (Laia Santanach, preparadora del Cor de Noies
    Ferran Albrich, Eulàlia Fantova i Ulrike Haller, professors convidats
    Lluís Vilamajó, director

    F. Mendelssohn: “Bunte Schlangen, zweigezüngt!” d’Ein Sommernachtstraum, op. 61, núm. 3
    R. Schumann: “In meinem garten” de Drei Gedichte, op. 29, núm. 2
    J. Rheinberger: “Frühmorgens” de Maitag, op. 64, núm. 1
    E. W. Elgar: The Snow i Fly, Singing Bird, op. 26 
    A. Hasselmans: La Source (arpa sola)
    B. Britten: “There is no Rose” i “As a dew in April”, de Ceremony of Carols
    M. Vila: “El silenci de les pedres”, d’El clam de la terra 
    F. Mompou: Ocell trist i Agitato (piano sol)
    A. García Abril: Tres acuarelas aragonesas 
    O. Gjeilo: Tundra 
    B. Vivancos: Floreixen les espines, cançó popular d’Ucraïna

    Preu: 15 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex