- Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu & Pons—Wagnerisme
Concert Extraordiari
Dijous, 13 de juliol de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Michael Volle, baríton
Pere Arquillué, narrador
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Josep Pons, directorAmb lectura de textos del llibre “Wagnerisme, art i política a l'ombra de la música” d'Alex Ross (1968).I
Richard Wagner (1813 - 1883)
1: Mort a Venècia
El capvespre dels déus: Marxa fúnebre de Sigfrid
2: Wagner modern
Tristany i Isolda: Preludi i mort d’amor
3: La hitlerització de Wagner
Els mestres cantaires de Nuremberg: "Wie duftet doch der Flieder" - monòleg de Hans Sachs de l'acte II
4: Foc màgic
La valquíria: "Leb' Wohl" - Adéu de Wotan
II
Richard Wagner
5: Wagner a Catalunya. Montserrat, Liceu i Palau de la Música
Parsifal: Preludi
6: Wagner Cinematogràfic
La valquíria: Cavalcada de les Valquíries
7: Wagner ecologista, pacifista i anticapitalista
El capvespre dels déus: (fragments)
Albada
El viatge de Sigfrid
FinalDurada del concert:
Primera part: 75 minuts | pausa: 20 minuts | segona part: 70 minuts.
La durada del concert és aproximada#clàssics #popular #GRECFestival2023
Aquest concert s'inclou dins la programació del GREC Festival de Barcelona 2023.
L'àudio del concert d'avui s'enregistra pel portal Palau Digital. Properament el tindreu disponible a www.palaudigital.cat
Wagnerisme
Wagnerisme
Wagnersime
Títol original: Wagnerism. Art and Politics in the Shadow of Music
© Alex Ross, 2020
Tots els drets reservatsTraducció al català de Francesc X. Navarro a partir de la traducció al castellà de © Luis Gago, 2020, 2021
© de l'edició en castellà, Seix Barral, un segell editorial d'Editorial Planeta S. A., 2022
Poema
amor
mereix la tarda una daga de foscor, diuen.
pel que sembla, així ha estat sempre.
recorden els vells que la pròrroga ha estat llarga,
però ningú generós sinó ells: les hores.
superada de nou l’absència quotidiana,
rovellarà encara la llum el món.
atònits tots, decidim a tothora indolència,
fins que ens faltin les forces per ajaçar-nos i esperar,
un cos per estimar.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
Wagnerismes
Richard Wagner va tenir a Barcelona admiradors tan apassionats com l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va edificar un Palau de la Música ple d’imatges i símbols que al·ludeixen a l’obra wagneriana. No hi ha, doncs, millor manera de commemorar el centenari de la mort del gran arquitecte modernista que escoltar fragments de grans òperes del compositor alemany precisament al Palau que ell mateix va construir. El programa del concert pren com a fil conductor textos del llibre d’Alex Ross, Wagnerisme, i analitza la influència de Wagner a la cultura del nostre temps. L’actor Pere Arquillué compartirà escena amb el baríton Michael Volle i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de Josep Pons, el director titular.
Pons ens convida a submergir-nos en la ciència orquestral i el poder descriptiu de grans escenes de L’anell del nibelung. A El capvespre dels déus, la jornada que tanca la Tetralogia, Wagner aconsegueix un dels cims de la seva inspiració orquestral amb la impressionant i escruixidora “Mort de Siegfried” i la majestuosa “Marxa fúnebre” que obre el programa. Tornarem al món únic i màgic d’aquesta òpera genial al tram final del programa, des de l’evocació de la natura i l’encant del “Viatge de Siegfried pel Rin”, que evoca el camí de l’heroi cap al món dels humans i la confrontació amb el món maligne dels fills dels nibelungs, al sublim i colpidor final d’El capvespre dels déus.
De La valquíria gaudirem de dues escenes memorables, la famosíssima “Cavalcada de les valquíries”, amb un vigor rítmic i una força orquestral enlluernadora i l’emotiu “Leb Wohl”, l’“Adeu de Wotan”, una de les escenes més belles i emotives de la Tetralogia, d’un lirisme colpidor. Wotan concedeix a Brünnhilde el foc protector perquè l’home que la desperti no sigui un covard, sinó un heroi lliure; una gran abraçada precedeix el petó als ulls, que sumeix la seva filla en un somni profund. Després la col·loca damunt un túmul, la cobreix amb l’elm màgic i l’escut, i se’n va lentament mentre convoca Loge perquè l’envolti amb el foc. L’escena, amb un ús orquestral prodigiós dels temes de Siegfried, l’amor de Wotan, el somni màgic i el destí, és una de les més impressionants del repertori.
Escoltar el “Preludi i mort d’amor” (“Liebestod”) de Tristany i Isolda és sempre una experiència musical transcendent. El miracle sonor arriba al “Liebestod”, que desenvolupa l’anomenat acord de Tristan (Fa-Si-Re sostingut-Sol sostingut). Tot el que anuncia el motiu principal exposat al preludi inicial adquireix una nova dimensió. Tot l’univers tancat dins el “motiu de l’enyorança” cromàtic del començament, troba la seva genial resolució musical en aquesta mort i transfiguració d’Isolda.
La refinada orquestració d’Els mestres cantaires de Nuremberg crea una atmosfera serena al bellíssim monòleg “Wie duftet doch der Flieder”, en què el sabater Hans Sachs expressa l’atracció per la bellesa i la frescor del poètic cant del jove Walther von Stolzing.
La seva darrera òpera, Parsifal, ens transporta a un món d’una espiritualitat intensa i màgica des del mateix “Preludi”, en què Wagner exposa magistralment les melodies amb què identifica conceptes, símbols i objectes com la llança, el Grial o el patiment d’Anfortas, que després apareixeran al llarg de la genial òpera.
Javier Pérez Senz, Periodista i crític musical
Biografies
Biografies
© Carsten Sander
© Carsten Sander
Michael Volle, baríton
Va estudiar amb Josef Metternich i Rudolf Piernay, i ha esdevingut un dels barítons més reputats del panorama internacional. Després dels seus compromisos als teatres d’òpera de Mannheim, Bonn, Düsseldorf i Colònia, va ser membre dels ensembles de l’Operhaus de Zuric i de la Bayerische Staatsoper de Munic. Així mateix, ha estat convidat a les sales operístiques més importants d’Alemanya i d’arreu: Berlín, Munic, Hamburg, Dresden, Londres, París, Barcelona, Viena, Milà, Florència i Nova York, entre d’altres, i a festivals importants, com ara el de Bayreuth, Salzburg, Bregenz i Baden-Baden.
Té un repertori extens, que abasta des de Mozart (comte, Don Giovanni, Don Alfonso), Strauss (Mandryka, Jochanaan, Barak, Orest) i Wagner (holandès, Wolfram, Sachs, Amfortas, Wotan/Wanderer), passant per Verdi (Falstaff, Iago, Nabucco) i Puccini (Scarpia, Marcello, Jack Rance, Gianni Schicchi), fins a Mussorgski (Boris Godunov) i Berg (Wozzeck, Dr. Schön/Jack the Ripper).
A més, habitualment interpreta repertori de concert, tot col·laborant amb grans orquestres i directors, del prestigi de Daniel Barenboim, Zubin Metha, Christian Thielemann, Antonio Pappano, Valery Gergiev, Simon Rattle, Thomas Hengelbrock, Franz Welser-Möst, Yannick Nézet-Séguin i Kiril Petrenko, entre molts d’altres.
Igualment, ofereix actuacions de lied i recitals acompanyat del pianista Helmut Deutsch.
La seva trajectòria artística inclou nombrosos enregistraments de CD i DVD. Va guanyar el premi alemany de teatre Der Faust el 2009 i va ser nomenat cantant de l’any per la revista «Opernwelt» durant les temporades 2007-08 i 2013-14. També ha guanyat el premi Oper! d’enguany en la categoria de millor cantant masculí.
Biografies
©David Ruano
©David Ruano
Pere Arquillué, narrador
En actiu des del 1990, té una extensíssima trajectòria, tant en teatre com en cinema, televisió i doblatge. Durant els últims anys destaca la seva participació en obres de teatre: 53 Diumenges de Cesc Gay (Teatre Romea, 2020-2022); Jerusalem de Jez Butterworth, dirigida per Julio Manrique (Teatre Romea, 2019; CDN, 2020); Àngels a America de Tony Kushner, dirigida per David Selvas (Teatre Lliure, 2018); Blasted de Sarah Kane, dirigida per Alicia Gorina (TNC, 2018); Primer amor de Samuel Beckett, amb direcció de Miquel Gorriz (2010 en català; 2018 en castellà); Art de Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz (2016-2017); El preu d’Arthur Miller, dirigida per Sílvia Munt (2016); Victòria, escrita i dirigida per Pau Miró (2016); Krum de Hanoch Levin, dirigida per Carme Portaceli (2015); Els veïns de dalt, escrita i dirigida per Cesc Gay (2014-2015); Un enemic del poble de Henrik Ibsen, dirigida per Miguel del Arco (2014); Qui té por de Virginia Woolf? D’Edward Albee, dirigida per Daniel Veronese (2011-2013); Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, dirigida per Oriol Broggi (2012-2013), i L’arquitecte de David Grerg, dirigida per Julio Manrique (2011), entre moltes d’altres.
També ha treballat sota la direcció de Xavier Albertí, Mario Gas, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Rosa M. Sardà, Josep M. Flotats, Georges Lavaudant, Àlex Rigola, Carlota Subirós i Gerardo Vera, entre d’altres.
En el terreny de la direcció, cal esmentar Audiència i Vernissatge de Varclav Havel a La Villarroel (Festival Grec 2018).
En l'àmbit del cinema, ha participat en una quinzena de pel·lícules, sota les ordres de Ventura Pons, Josep M. Forn, Carlos Saura i Fernando León de Aranoa, i, més recentment, Lalo García (Siete pasos y medio), Nacho García Velilla (Que se mueran los feos) i Benito Zambrano (Pan de limón).
En televisió els últims anys destaca la seva participació a les sèries Los herederos de la Tierra (Netflix), Félix (Movistar, 2018), Sé quién eres, La Riera, Cazadores de hombres i Mar de fons, i en telefilms com El pallasso, Führer i L’estratègia del cucut, entre d'altres.
Ha rebut una desena de premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de teatre, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2011), quatre premis Butaca com a millor actor de teatre (2008, 2011, 2013, 2019 i 2020), quatre premis de la Crítica Teatral a la millor interpretació (1997, 2009, 2019 i 2020), el Premi Ciutat de Barcelona 2011, dos premis Teatre Barcelona a la millor interpretació (2019 i 2020) i el Premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2013).
Biografies
© Paco Amate
© Paco Amate
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol.
Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.
Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.
Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.Biografies
® IGOR STUDIO
® IGOR STUDIO
Josep Pons, director
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons és el director musical del Gran Teatre del Liceu.
L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i, l’any 1993, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies olímpiques de Barcelona 92.
L’any 1999 va ser distingit amb el Premio Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2019 va ser guardonat amb la Medalla d’or al mèrit en les Belles Arts.
Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i n’ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Académie Charles Cross, Diapasson d’Or i Choc de la Musique.
Dirigeix habitualment les principals orquestres i ho fa a les sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de París, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhaus de Leipzig, la Staatskapelle de Dresden, l’NHK de Tòquio o la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra en l’àmbit internacional.
Formació
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Violins 1rs
Kostadin Bogdanoski, concertino
Olga Aleshinsky, solista
Birgit Euler
Sergey Maiboroda
Oleg Shport
Oksana Solovieva
Raul Suárez
Renata Tanellari
Yana Tsanova
Manel Barrios
Aleksandra Ivanovski
Oriol Algueró
Paula Banciu
Biel Graells
Oleksandr Sora
Martin BuchalterViolins 2ns
Joan Andreu Bella, solista
Emilie Langlais, solista
Rodica Monica Harda, ajuda de solista
Liu Jing, ajuda de solista
Mercè Brotons
Andrea Ceruti
Charles Courant
Piotr Jeczmyk
Magdalena Kostrzewska
Kalina Macuta
Mihai Morna
Alexandre Polonski
Sergi Puente
Annick PuigVioles
Alejandro Garrido, solista
Albert Coronado, solista
Fulgencio Sandoval, ajuda de solista
Claire Bobij
Josep Bracero
Bettina Brandkamp
Salomé Osca
Marie Vanier
Anna Aldomà
Patrícia Torres
Paula Santos
Alexeider PérezVioloncels
Cristoforo Pestalozzi, solista
Òscar Alabau, ajuda de solista
Guillaume Terrail, ajuda de solista
Andrea Amador
Esther Clara Braun
Lourdes Kleykens
Manuel Stacey
Matthias Weinmann
Carolina Bartumeu
Nico CoboContrabaixos
Joaquín Arrabal, solista
João Seara, solista
Cristian Sandu, ajuda de solista
Sávio De La Corte
Javier Serrano
Rui Pedro Guimaraes
Adrián Rescalvo
Jose Antonio JiménezFlautes
Albert Mora, solista
Nieves Aliaño
Marta Santamaria
Sandra Luisa Batista, solista piccoloOboès
Barbara Stegemann, solista
Enric Pellicer
Raúl Pérez
Emili Pascual, solista corn anglèsClarinets
Miquel Ramos, solista
Dolors Payá
Cristina Martín
Giulio Piazzoli, solista clarinet baixFagots
Guillermo Salcedo, solista
María José Rielo
Juan Pedro Fuentes
Francesc Benítez, solista contrafagotTrompes
Ionut Pogdoreanu, solista
Carles Chordà S., solista
Pablo Cadenas
Carles Chordà E.
Jorge Vilalta
Paula Criado
Marc Garcia
Jorge NavarroTrompetes
Josep Anton Casado, solista
Francesc Colomina
David AlcarazTrombons
Jordi Berbegal, solista
Jose Andrés Mir
Luis Bellver, solista trombó baix
Juan Luis Bori
Juan González, solista trompeta baixaTuba
José Miguel Bernabeu, solistaTimpani
Manuel Martínez, solistaPercussió
Enric Albiol, solista
Pere Cornudella
Alba RodríguezArpa
Tiziana Tagliani, solista
Mayte PardoTextos
Die Meistersinger von Nürenberg
“Wie duftet doch der Flieder”
Els mestres cantaires de Nuremberg
"La fragància del saüc"
Wie duftet doch der Flieder so mild, so stark und voll!
Mir löst es weich die Glieder, will dass ich was sagen soll.
Was gilt’s, was ich dir sagen kann?
Bin gar ein arm ein fältig Mann!La fragància del saüc tan suau, tan intensa i plena!
Em relaxa els membres, vol que digui alguna cosa.
De què serveix, allò que et pugui dir?
Només soc un home pobre i senzill!Soll mir die Arbeit nicht schmecken,
gäb’st Freund, lieber mich frei,
tät’ besser, das Leder zu strecken,
und liess’ alle poeterei!Si la feina no m’agrada,
potser, amic meu, vulguis alliberar-me’n,
m’aniria millor si treballés el cuir,
i deixés de fer poesia!Und doch. s’ will halt nicht gehn,
ich fühl’s, und kann’s nicht versteh’n
jann’s nicht behalten, doch auch nicht vergessen:
und fass ich es ganz, kann ich’s nicht messen!I tanmateix, no puc deixar-ho,
ho sento dins meu, i no puc entendre-ho
no puc tenir-ho, però tampoc oblidar-ho:
I si ho agafo sencer, no puc mesurar-ho!Doch wie wollt’ ich auch fassen,
was unsermesslich mir schien
Kein’Regel wollte a passen,
und war doch kein Fehler drin.Però com podia voler agafar
allò que em semblava inabastable.
No semblava ajustar-se a cap norma,
i en canvi no tenia cap defecte.Es klang so alt, und war doch so neu,
wie Vogelsang im sïssen Mai!
Wer ihn hort, und wahnbetört sänge dem Vogel nach,
dembrächt’es Spott und Schmach:Lenzes Gebot, die süsse Not,
die legten’s ihm in die Brust:
nun sang er, wie er musst; und wie er musst, so konnt’ er’s
das merkt’ ich ganz besonders.Sonava tan antic, i tanmateix era tan nou,
com el cant dels ocells en el dolç mes de maig!
Qui l’escoltés i, empès per un deliri,
el volgués imitar cantant,
només rebria burles i deshonra:La imposició de la primavera,
la dolça necessitat, li van posar al pit:
va cantar com havia de cantar;
i com havia de cantar és com ho va fer,
d’això me’n vaig adonar.Dem Vogel, der eut’ sang,
dem war der Schnabel hold gewachsen;
macht’ er den Meistern bang’ gar wohl gefiel er doch Hans Sachsen!L’ocell que ha cantat avui
tenia el bec ben format;
ha inquietat els Mestres,
però a en Hans Sachsen li ha agradat!Die Walkïre
“Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind”
La valquíria
"Adeu, audaç i meravellosa filla"
Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind!
Du meines Herzens heiligster Stolz!
Leb’ wohl! leb’ wohl! leb’ wohl!
Muss ich dich meiden,
und darf nicht minnig mein Gruss dich mehr grüssen
sollst du nun nicht mehr neben mir reiten,
noch Met beim Mahl mir reichen
muss ich verlieren dich, die ich liebe,
du lachende Lust meines Auges:Adeu, audaç i meravellosa filla!
Tu, del meu cor el més sagrat orgull!
Adeu! Adeu! Adeu!
Si he d’evitar-te,
i ja no et puc tornar a saludar amb amor,
si mai més has de cavalcar al meu costat,
ni servir-me aiguamel a taula,
si haig de perdre’t a tu, a qui estimo,
dolça nineta dels meus ulls:ein bräutliches Feuer soll dir nun brennen,
wie nie einer Braut es gebrannt!
Flammende Glut umglühe den Fels;
mit zehrenden Schrekken scheuch‘ es den Zagen;
der Feige fliehe Brünnhilde’s Fels!
Denn Einer nur freie die Braut,
der freier als ich der Gott!que cremi per a tu un foc nupcial,
com mai ha cremat per cap altra núvia!
Brases ardents envoltaran la roca;
amb un horror devorador
foragitaran els dèbils;
que els covards fugin de la roca de Brünnhilde!
Que només un pretengui aquesta núvia,
un que sigui més lliure que jo, el Déu!Der Augen leuchten des Paar,
das oft ich lächelnd gekos’t wenn Kampfeslust ein Kuss dir lohnte,
wenn kindisch lallend der Helden Lob von holden Lippen dir floss:
dieser Augen strahlendes Paar,
das oft im Sturm mir geglänzt,
wenn Hoffnungs Sehnen das Herz mir sengte,
nach Weltenwonne mein Wunsch werlangte,
aus Wild webendem Bangen:Aquests ulls lluminosos
que sovint he acaronat amb un somriure,
quan l’ànsia de lluita t’ha valgut un petó,
quan un infantil elogi als herois
fluïa dels teus dolços llavis:
aquests dos ulls radiants,
que sovint resplendien en la tempesta,
quan l’ànsia d’esperança em cremava el cor,
quan els meus desitjos anhelaven els plaers terrenals,
i un temor em sacsejava suaument:zum letzten Mal letz‘ es mich heut‘
mit des Lebewohles letztem Kuss!
Dem glücl licher’n Manne glänze sein Stern:
dem unseligen we’gen muss es scheidend sich schliessen.Denn so kehrt der Gott sich dir ab,
so küsst er die Gott heit von dir!Per últim cop deixa que avui
em concedeixin el plaer de l’últim petó!
Per a l’home afortunat
brilla la seva estrella:
per al dissortat immortal
la seva s’ha d’apagar.Així s’allunya el Déu del teu costat,
així et treu la divinitat amb un petó!Loge, hör‘! lausche hieher!
Wie zuerst ich dich fand, als feurige Glut,
wie dann einst du mir schwandest,
als schweifende Lohe;
wie ich dich band,
bann‘ ich dich heut‘!
Herauf, wabernde Lohe, umlod’re ir feurig den Fels!
Loge! Loge! hieher!
Wer meines Speeres Spitze fürchtet,
durch shcreite das Feuer nie!Loge, escolta! Escolta’m bé!
Tal com et vaig trobar per primer cop,
una brasa impetuosa,
un cop et vas allunyar de mi,
com una flamarada errant;
tal com aleshores em vaig unir a tu,
avui et conjuro!
Amunt, flama oscil·lant,
envolta de foc la roca!
Loge! Loge! Vine aquí!
Qui tingui por de la punta de la meva llança,
que mai travessi el foc!També et pot interessar...
Estiu al Palau - Festival Bachcelona
Dilluns, 24.07.23 - 20 h
Petit PalauLe Concert de l'Hostel Dieu
Stefan Plewniak, violí solista
Franck-Emmanuel Comte, directorA. Vivaldi: Concert per a dos violins i violoncel, RV 578a
J. S. Bach: Concert per a violí en re menor, BWV 1052R
S. Reich: Electric Counterpoint, III
CH. Graupner: The Overture, GWV 445, Le désire
CH. Avison: Concerto grosso OP. 6 núm.s 3 i 5
A. Vivakdi: Concert núm. 10 per a quatre violins, RV 480
K. A. Rasmussen: The Four Seasons, after Antonio Vivaldi, IIIPreu: 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
- Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu & Pons—Wagnerisme
Concert Extraordiari
Dijous, 13 de juliol de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Michael Volle, baríton
Pere Arquillué, narrador
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Josep Pons, directorAmb lectura de textos del llibre “Wagnerisme, art i política a l'ombra de la música” d'Alex Ross (1968).I
Richard Wagner (1813 - 1883)
1: Mort a Venècia
El capvespre dels déus: Marxa fúnebre de Sigfrid
2: Wagner modern
Tristany i Isolda: Preludi i mort d’amor
3: La hitlerització de Wagner
Els mestres cantaires de Nuremberg: "Wie duftet doch der Flieder" - monòleg de Hans Sachs de l'acte II
4: Foc màgic
La valquíria: "Leb' Wohl" - Adéu de Wotan
II
Richard Wagner
5: Wagner a Catalunya. Montserrat, Liceu i Palau de la Música
Parsifal: Preludi
6: Wagner Cinematogràfic
La valquíria: Cavalcada de les Valquíries
7: Wagner ecologista, pacifista i anticapitalista
El capvespre dels déus: (fragments)
Albada
El viatge de Sigfrid
FinalDurada del concert:
Primera part: 75 minuts | pausa: 20 minuts | segona part: 70 minuts.
La durada del concert és aproximada#clàssics #popular #GRECFestival2023
Aquest concert s'inclou dins la programació del GREC Festival de Barcelona 2023.
L'àudio del concert d'avui s'enregistra pel portal Palau Digital. Properament el tindreu disponible a www.palaudigital.cat
Wagnerisme
Wagnersime
Títol original: Wagnerism. Art and Politics in the Shadow of Music
© Alex Ross, 2020
Tots els drets reservatsTraducció al català de Francesc X. Navarro a partir de la traducció al castellà de © Luis Gago, 2020, 2021
© de l'edició en castellà, Seix Barral, un segell editorial d'Editorial Planeta S. A., 2022
Poema
amor
mereix la tarda una daga de foscor, diuen.
pel que sembla, així ha estat sempre.
recorden els vells que la pròrroga ha estat llarga,
però ningú generós sinó ells: les hores.
superada de nou l’absència quotidiana,
rovellarà encara la llum el món.
atònits tots, decidim a tothora indolència,
fins que ens faltin les forces per ajaçar-nos i esperar,
un cos per estimar.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
Wagnerismes
Richard Wagner va tenir a Barcelona admiradors tan apassionats com l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va edificar un Palau de la Música ple d’imatges i símbols que al·ludeixen a l’obra wagneriana. No hi ha, doncs, millor manera de commemorar el centenari de la mort del gran arquitecte modernista que escoltar fragments de grans òperes del compositor alemany precisament al Palau que ell mateix va construir. El programa del concert pren com a fil conductor textos del llibre d’Alex Ross, Wagnerisme, i analitza la influència de Wagner a la cultura del nostre temps. L’actor Pere Arquillué compartirà escena amb el baríton Michael Volle i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de Josep Pons, el director titular.
Pons ens convida a submergir-nos en la ciència orquestral i el poder descriptiu de grans escenes de L’anell del nibelung. A El capvespre dels déus, la jornada que tanca la Tetralogia, Wagner aconsegueix un dels cims de la seva inspiració orquestral amb la impressionant i escruixidora “Mort de Siegfried” i la majestuosa “Marxa fúnebre” que obre el programa. Tornarem al món únic i màgic d’aquesta òpera genial al tram final del programa, des de l’evocació de la natura i l’encant del “Viatge de Siegfried pel Rin”, que evoca el camí de l’heroi cap al món dels humans i la confrontació amb el món maligne dels fills dels nibelungs, al sublim i colpidor final d’El capvespre dels déus.
De La valquíria gaudirem de dues escenes memorables, la famosíssima “Cavalcada de les valquíries”, amb un vigor rítmic i una força orquestral enlluernadora i l’emotiu “Leb Wohl”, l’“Adeu de Wotan”, una de les escenes més belles i emotives de la Tetralogia, d’un lirisme colpidor. Wotan concedeix a Brünnhilde el foc protector perquè l’home que la desperti no sigui un covard, sinó un heroi lliure; una gran abraçada precedeix el petó als ulls, que sumeix la seva filla en un somni profund. Després la col·loca damunt un túmul, la cobreix amb l’elm màgic i l’escut, i se’n va lentament mentre convoca Loge perquè l’envolti amb el foc. L’escena, amb un ús orquestral prodigiós dels temes de Siegfried, l’amor de Wotan, el somni màgic i el destí, és una de les més impressionants del repertori.
Escoltar el “Preludi i mort d’amor” (“Liebestod”) de Tristany i Isolda és sempre una experiència musical transcendent. El miracle sonor arriba al “Liebestod”, que desenvolupa l’anomenat acord de Tristan (Fa-Si-Re sostingut-Sol sostingut). Tot el que anuncia el motiu principal exposat al preludi inicial adquireix una nova dimensió. Tot l’univers tancat dins el “motiu de l’enyorança” cromàtic del començament, troba la seva genial resolució musical en aquesta mort i transfiguració d’Isolda.
La refinada orquestració d’Els mestres cantaires de Nuremberg crea una atmosfera serena al bellíssim monòleg “Wie duftet doch der Flieder”, en què el sabater Hans Sachs expressa l’atracció per la bellesa i la frescor del poètic cant del jove Walther von Stolzing.
La seva darrera òpera, Parsifal, ens transporta a un món d’una espiritualitat intensa i màgica des del mateix “Preludi”, en què Wagner exposa magistralment les melodies amb què identifica conceptes, símbols i objectes com la llança, el Grial o el patiment d’Anfortas, que després apareixeran al llarg de la genial òpera.
Javier Pérez Senz, Periodista i crític musical
Biografies
Michael Volle, baríton
© Carsten Sander
Va estudiar amb Josef Metternich i Rudolf Piernay, i ha esdevingut un dels barítons més reputats del panorama internacional. Després dels seus compromisos als teatres d’òpera de Mannheim, Bonn, Düsseldorf i Colònia, va ser membre dels ensembles de l’Operhaus de Zuric i de la Bayerische Staatsoper de Munic. Així mateix, ha estat convidat a les sales operístiques més importants d’Alemanya i d’arreu: Berlín, Munic, Hamburg, Dresden, Londres, París, Barcelona, Viena, Milà, Florència i Nova York, entre d’altres, i a festivals importants, com ara el de Bayreuth, Salzburg, Bregenz i Baden-Baden.
Té un repertori extens, que abasta des de Mozart (comte, Don Giovanni, Don Alfonso), Strauss (Mandryka, Jochanaan, Barak, Orest) i Wagner (holandès, Wolfram, Sachs, Amfortas, Wotan/Wanderer), passant per Verdi (Falstaff, Iago, Nabucco) i Puccini (Scarpia, Marcello, Jack Rance, Gianni Schicchi), fins a Mussorgski (Boris Godunov) i Berg (Wozzeck, Dr. Schön/Jack the Ripper).
A més, habitualment interpreta repertori de concert, tot col·laborant amb grans orquestres i directors, del prestigi de Daniel Barenboim, Zubin Metha, Christian Thielemann, Antonio Pappano, Valery Gergiev, Simon Rattle, Thomas Hengelbrock, Franz Welser-Möst, Yannick Nézet-Séguin i Kiril Petrenko, entre molts d’altres.
Igualment, ofereix actuacions de lied i recitals acompanyat del pianista Helmut Deutsch.
La seva trajectòria artística inclou nombrosos enregistraments de CD i DVD. Va guanyar el premi alemany de teatre Der Faust el 2009 i va ser nomenat cantant de l’any per la revista «Opernwelt» durant les temporades 2007-08 i 2013-14. També ha guanyat el premi Oper! d’enguany en la categoria de millor cantant masculí.
Pere Arquillué, narrador
©David Ruano
En actiu des del 1990, té una extensíssima trajectòria, tant en teatre com en cinema, televisió i doblatge. Durant els últims anys destaca la seva participació en obres de teatre: 53 Diumenges de Cesc Gay (Teatre Romea, 2020-2022); Jerusalem de Jez Butterworth, dirigida per Julio Manrique (Teatre Romea, 2019; CDN, 2020); Àngels a America de Tony Kushner, dirigida per David Selvas (Teatre Lliure, 2018); Blasted de Sarah Kane, dirigida per Alicia Gorina (TNC, 2018); Primer amor de Samuel Beckett, amb direcció de Miquel Gorriz (2010 en català; 2018 en castellà); Art de Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz (2016-2017); El preu d’Arthur Miller, dirigida per Sílvia Munt (2016); Victòria, escrita i dirigida per Pau Miró (2016); Krum de Hanoch Levin, dirigida per Carme Portaceli (2015); Els veïns de dalt, escrita i dirigida per Cesc Gay (2014-2015); Un enemic del poble de Henrik Ibsen, dirigida per Miguel del Arco (2014); Qui té por de Virginia Woolf? D’Edward Albee, dirigida per Daniel Veronese (2011-2013); Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, dirigida per Oriol Broggi (2012-2013), i L’arquitecte de David Grerg, dirigida per Julio Manrique (2011), entre moltes d’altres.
També ha treballat sota la direcció de Xavier Albertí, Mario Gas, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Rosa M. Sardà, Josep M. Flotats, Georges Lavaudant, Àlex Rigola, Carlota Subirós i Gerardo Vera, entre d’altres.
En el terreny de la direcció, cal esmentar Audiència i Vernissatge de Varclav Havel a La Villarroel (Festival Grec 2018).
En l'àmbit del cinema, ha participat en una quinzena de pel·lícules, sota les ordres de Ventura Pons, Josep M. Forn, Carlos Saura i Fernando León de Aranoa, i, més recentment, Lalo García (Siete pasos y medio), Nacho García Velilla (Que se mueran los feos) i Benito Zambrano (Pan de limón).
En televisió els últims anys destaca la seva participació a les sèries Los herederos de la Tierra (Netflix), Félix (Movistar, 2018), Sé quién eres, La Riera, Cazadores de hombres i Mar de fons, i en telefilms com El pallasso, Führer i L’estratègia del cucut, entre d'altres.
Ha rebut una desena de premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de teatre, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2011), quatre premis Butaca com a millor actor de teatre (2008, 2011, 2013, 2019 i 2020), quatre premis de la Crítica Teatral a la millor interpretació (1997, 2009, 2019 i 2020), el Premi Ciutat de Barcelona 2011, dos premis Teatre Barcelona a la millor interpretació (2019 i 2020) i el Premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2013).
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
© Paco Amate
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol.
Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.
Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.
Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.Josep Pons, director
® IGOR STUDIO
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons és el director musical del Gran Teatre del Liceu.
L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i, l’any 1993, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies olímpiques de Barcelona 92.
L’any 1999 va ser distingit amb el Premio Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2019 va ser guardonat amb la Medalla d’or al mèrit en les Belles Arts.
Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i n’ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Académie Charles Cross, Diapasson d’Or i Choc de la Musique.
Dirigeix habitualment les principals orquestres i ho fa a les sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de París, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhaus de Leipzig, la Staatskapelle de Dresden, l’NHK de Tòquio o la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra en l’àmbit internacional.
Formació
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Violins 1rs
Kostadin Bogdanoski, concertino
Olga Aleshinsky, solista
Birgit Euler
Sergey Maiboroda
Oleg Shport
Oksana Solovieva
Raul Suárez
Renata Tanellari
Yana Tsanova
Manel Barrios
Aleksandra Ivanovski
Oriol Algueró
Paula Banciu
Biel Graells
Oleksandr Sora
Martin BuchalterViolins 2ns
Joan Andreu Bella, solista
Emilie Langlais, solista
Rodica Monica Harda, ajuda de solista
Liu Jing, ajuda de solista
Mercè Brotons
Andrea Ceruti
Charles Courant
Piotr Jeczmyk
Magdalena Kostrzewska
Kalina Macuta
Mihai Morna
Alexandre Polonski
Sergi Puente
Annick PuigVioles
Alejandro Garrido, solista
Albert Coronado, solista
Fulgencio Sandoval, ajuda de solista
Claire Bobij
Josep Bracero
Bettina Brandkamp
Salomé Osca
Marie Vanier
Anna Aldomà
Patrícia Torres
Paula Santos
Alexeider PérezVioloncels
Cristoforo Pestalozzi, solista
Òscar Alabau, ajuda de solista
Guillaume Terrail, ajuda de solista
Andrea Amador
Esther Clara Braun
Lourdes Kleykens
Manuel Stacey
Matthias Weinmann
Carolina Bartumeu
Nico CoboContrabaixos
Joaquín Arrabal, solista
João Seara, solista
Cristian Sandu, ajuda de solista
Sávio De La Corte
Javier Serrano
Rui Pedro Guimaraes
Adrián Rescalvo
Jose Antonio JiménezFlautes
Albert Mora, solista
Nieves Aliaño
Marta Santamaria
Sandra Luisa Batista, solista piccoloOboès
Barbara Stegemann, solista
Enric Pellicer
Raúl Pérez
Emili Pascual, solista corn anglèsClarinets
Miquel Ramos, solista
Dolors Payá
Cristina Martín
Giulio Piazzoli, solista clarinet baixFagots
Guillermo Salcedo, solista
María José Rielo
Juan Pedro Fuentes
Francesc Benítez, solista contrafagotTrompes
Ionut Pogdoreanu, solista
Carles Chordà S., solista
Pablo Cadenas
Carles Chordà E.
Jorge Vilalta
Paula Criado
Marc Garcia
Jorge NavarroTrompetes
Josep Anton Casado, solista
Francesc Colomina
David AlcarazTrombons
Jordi Berbegal, solista
Jose Andrés Mir
Luis Bellver, solista trombó baix
Juan Luis Bori
Juan González, solista trompeta baixaTuba
José Miguel Bernabeu, solistaTimpani
Manuel Martínez, solistaPercussió
Enric Albiol, solista
Pere Cornudella
Alba RodríguezArpa
Tiziana Tagliani, solista
Mayte PardoTextos
Die Meistersinger von Nürenberg
“Wie duftet doch der Flieder”
Els mestres cantaires de Nuremberg
"La fragància del saüc"
Wie duftet doch der Flieder so mild, so stark und voll!
Mir löst es weich die Glieder, will dass ich was sagen soll.
Was gilt’s, was ich dir sagen kann?
Bin gar ein arm ein fältig Mann!La fragància del saüc tan suau, tan intensa i plena!
Em relaxa els membres, vol que digui alguna cosa.
De què serveix, allò que et pugui dir?
Només soc un home pobre i senzill!Soll mir die Arbeit nicht schmecken,
gäb’st Freund, lieber mich frei,
tät’ besser, das Leder zu strecken,
und liess’ alle poeterei!Si la feina no m’agrada,
potser, amic meu, vulguis alliberar-me’n,
m’aniria millor si treballés el cuir,
i deixés de fer poesia!Und doch. s’ will halt nicht gehn,
ich fühl’s, und kann’s nicht versteh’n
jann’s nicht behalten, doch auch nicht vergessen:
und fass ich es ganz, kann ich’s nicht messen!I tanmateix, no puc deixar-ho,
ho sento dins meu, i no puc entendre-ho
no puc tenir-ho, però tampoc oblidar-ho:
I si ho agafo sencer, no puc mesurar-ho!Doch wie wollt’ ich auch fassen,
was unsermesslich mir schien
Kein’Regel wollte a passen,
und war doch kein Fehler drin.Però com podia voler agafar
allò que em semblava inabastable.
No semblava ajustar-se a cap norma,
i en canvi no tenia cap defecte.Es klang so alt, und war doch so neu,
wie Vogelsang im sïssen Mai!
Wer ihn hort, und wahnbetört sänge dem Vogel nach,
dembrächt’es Spott und Schmach:Lenzes Gebot, die süsse Not,
die legten’s ihm in die Brust:
nun sang er, wie er musst; und wie er musst, so konnt’ er’s
das merkt’ ich ganz besonders.Sonava tan antic, i tanmateix era tan nou,
com el cant dels ocells en el dolç mes de maig!
Qui l’escoltés i, empès per un deliri,
el volgués imitar cantant,
només rebria burles i deshonra:La imposició de la primavera,
la dolça necessitat, li van posar al pit:
va cantar com havia de cantar;
i com havia de cantar és com ho va fer,
d’això me’n vaig adonar.Dem Vogel, der eut’ sang,
dem war der Schnabel hold gewachsen;
macht’ er den Meistern bang’ gar wohl gefiel er doch Hans Sachsen!L’ocell que ha cantat avui
tenia el bec ben format;
ha inquietat els Mestres,
però a en Hans Sachsen li ha agradat!Die Walkïre
“Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind”
La valquíria
"Adeu, audaç i meravellosa filla"
Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind!
Du meines Herzens heiligster Stolz!
Leb’ wohl! leb’ wohl! leb’ wohl!
Muss ich dich meiden,
und darf nicht minnig mein Gruss dich mehr grüssen
sollst du nun nicht mehr neben mir reiten,
noch Met beim Mahl mir reichen
muss ich verlieren dich, die ich liebe,
du lachende Lust meines Auges:Adeu, audaç i meravellosa filla!
Tu, del meu cor el més sagrat orgull!
Adeu! Adeu! Adeu!
Si he d’evitar-te,
i ja no et puc tornar a saludar amb amor,
si mai més has de cavalcar al meu costat,
ni servir-me aiguamel a taula,
si haig de perdre’t a tu, a qui estimo,
dolça nineta dels meus ulls:ein bräutliches Feuer soll dir nun brennen,
wie nie einer Braut es gebrannt!
Flammende Glut umglühe den Fels;
mit zehrenden Schrekken scheuch‘ es den Zagen;
der Feige fliehe Brünnhilde’s Fels!
Denn Einer nur freie die Braut,
der freier als ich der Gott!que cremi per a tu un foc nupcial,
com mai ha cremat per cap altra núvia!
Brases ardents envoltaran la roca;
amb un horror devorador
foragitaran els dèbils;
que els covards fugin de la roca de Brünnhilde!
Que només un pretengui aquesta núvia,
un que sigui més lliure que jo, el Déu!Der Augen leuchten des Paar,
das oft ich lächelnd gekos’t wenn Kampfeslust ein Kuss dir lohnte,
wenn kindisch lallend der Helden Lob von holden Lippen dir floss:
dieser Augen strahlendes Paar,
das oft im Sturm mir geglänzt,
wenn Hoffnungs Sehnen das Herz mir sengte,
nach Weltenwonne mein Wunsch werlangte,
aus Wild webendem Bangen:Aquests ulls lluminosos
que sovint he acaronat amb un somriure,
quan l’ànsia de lluita t’ha valgut un petó,
quan un infantil elogi als herois
fluïa dels teus dolços llavis:
aquests dos ulls radiants,
que sovint resplendien en la tempesta,
quan l’ànsia d’esperança em cremava el cor,
quan els meus desitjos anhelaven els plaers terrenals,
i un temor em sacsejava suaument:zum letzten Mal letz‘ es mich heut‘
mit des Lebewohles letztem Kuss!
Dem glücl licher’n Manne glänze sein Stern:
dem unseligen we’gen muss es scheidend sich schliessen.Denn so kehrt der Gott sich dir ab,
so küsst er die Gott heit von dir!Per últim cop deixa que avui
em concedeixin el plaer de l’últim petó!
Per a l’home afortunat
brilla la seva estrella:
per al dissortat immortal
la seva s’ha d’apagar.Així s’allunya el Déu del teu costat,
així et treu la divinitat amb un petó!Loge, hör‘! lausche hieher!
Wie zuerst ich dich fand, als feurige Glut,
wie dann einst du mir schwandest,
als schweifende Lohe;
wie ich dich band,
bann‘ ich dich heut‘!
Herauf, wabernde Lohe, umlod’re ir feurig den Fels!
Loge! Loge! hieher!
Wer meines Speeres Spitze fürchtet,
durch shcreite das Feuer nie!Loge, escolta! Escolta’m bé!
Tal com et vaig trobar per primer cop,
una brasa impetuosa,
un cop et vas allunyar de mi,
com una flamarada errant;
tal com aleshores em vaig unir a tu,
avui et conjuro!
Amunt, flama oscil·lant,
envolta de foc la roca!
Loge! Loge! Vine aquí!
Qui tingui por de la punta de la meva llança,
que mai travessi el foc!També et pot interessar...
Estiu al Palau - Festival Bachcelona
Dilluns, 24.07.23 - 20 h
Petit PalauLe Concert de l'Hostel Dieu
Stefan Plewniak, violí solista
Franck-Emmanuel Comte, directorA. Vivaldi: Concert per a dos violins i violoncel, RV 578a
J. S. Bach: Concert per a violí en re menor, BWV 1052R
S. Reich: Electric Counterpoint, III
CH. Graupner: The Overture, GWV 445, Le désire
CH. Avison: Concerto grosso OP. 6 núm.s 3 i 5
A. Vivakdi: Concert núm. 10 per a quatre violins, RV 480
K. A. Rasmussen: The Four Seasons, after Antonio Vivaldi, IIIPreu: 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –