Programa de mà
Vine tu i les cançons
—Homenatge a Conxita BadiaPetit Palau Cambra
Divendres, 8 de maig de 2026 – 19.30 h
Petit Palau


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Ulrike Haller, soprano
Eulàlia Domènech, rapsoda
Pau Casan, pianoEnric Granados (1867-1916)
Gracia mía
Jaume Pahissa (1880-1969)
Cançó del mocador
Frederic Mompou (1893-1987)
Neu
Baltasar Samper (1888-1966)
Capvespre de juny
Pau Casals (1876-1973)
Balada de la nova Solveig
Joaquim Nin-Culmell (1908-2004)
La dama d’Aragó
Carlos Guastavino (1912-2000)
La rosa y el sauce
Narcís Bonet (1933-2019)
Tot l’estiu l’he enyorada, del cicle Diades d’Amor
Robert Gerhard (1896-1970)
Ventall“Les roses de les temples de l’amiga”, de L’infantament meravellós de Schahrazada
Eduard Toldrà (1895-1962)
Visca l’amor, del cicle La Rosa als Llavis
Conxita Badia (1897-1975)
T’estimo tantAquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#cambra #patrimonicatalà #aniversarisAgraïments::
Arxiu Nacional de Catalunya
Arxiu Alicia de Larrocha
Biblioteca Nacional de Catalunya
Família de Conxita Badia
Fundació Frederic Mompou
Fundació Pau Casals
Institut d’Estudis Vallencs
Museu de la Música
Museu Víctor BalaguerPoema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salven
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui n’és la protagonista?
La protagonista absoluta d’aquesta vetllada és la llegendària soprano Conxita Badia. L’any dedicat a la seva memòria s’ha estat celebrant des del maig passat en commemoració dels cinquanta anys del seu traspàs. Cantant excepcional, de gran cultura, va ser musa de poetes i de compositors que li van dedicar les seves creacions. La temporada del Palau de la Música Catalana també s’afegeix a les celebracions, tot proposant aquest recital a càrrec del Trio Conxita Badia, integrat per la soprano Ulrike Haller, la rapsoda Eulàlia Domènech i el pianista Pau Casan –els dos darrers, besnets de la soprano–, tots tres experts en el llegat de la cantant catalana.
Quines són les claus del concert?
Conxita Badia va ser deixebla i intèrpret predilecta dels seus mestres Enric Granados i Pau Casals. La vetllada d’avui proposa un viatge d’immersió a l’univers d’aquesta dona extraordinària i dels seus mestres, que alterna el cant amb la lectura de documents personals de l’artista i el seu entorn. El programa inclou obres dedicades a la soprano i, a més de Gracia mía de Granados i Balada de la nova Solveig de Casals, hi ha una bona panoràmica de la història de la música catalana de la primera meitat del segle XX, amb peces de Narcís Bonet, Frederic Mompou, Jaume Pahissa, Baltasar Samper, Joaquim Nin-Culmell, Eduard Toldrà i Robert Gerhard. També s’hi inclou una obra de l’argentí Carlos Guastavino i una cançó escrita per la mateixa Conxita Badia.
A què he de parar atenció?
A la frase que titula aquest programa, Vine tu i les cançons, que fa referència a una carta escrita per Enric Granados que convidava la soprano a assajar la seva música. La relació entre el mestre i la cantant va ser molt estreta, també pel que fa a amistat. Granados va ser el seu primer gran mestre i va morir al Canal de la Mànega quan un submarí alemany va torpedinar el vaixell on viatjava. Abans, però, ell la presenta a Pau Casals, que esdevindria el segon mestre de la cantant i amb qui també va establir un vincle personal i artístic. La soprano i el violoncel·lista van passar molts estius plegats fent música a Sant Salvador (el Vendrell), on estiuejaven les dues famílies.
Sabies que...
Conxita Badia també va ser pianista i compositora. Més enllà de consagrar-se com una de les sopranos més destacades de la seva època en el repertori del lied (la cançó de saló), també es va interessar per la creació catalana, espanyola i sud-americana.
Totes les cançons escrites per Pau Casals per a veu femenina van estar inspirades en Conxita Badia. “Tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu. Tot, doncs, et pertany”, li escriuria ell. “La meva respiració és l’arquet de Casals”, va escriure ella.
Comentari
Vine tu i les cançons, la veu de Conxita Badia
Segurament és un fet insòlit que, cinquanta anys després de la seva mort, els descendents de Conxita Badia –dos dels seus besnets– protagonitzin un concert en què encarnin la veu i la vida d’aquesta cantant –a l’època l’anomenaven “cantatriu”. Pau Casan i Eulàlia Domènech formen, amb la soprano Ulrike Haller, un trio amb el nom d’aquesta artista que va encisar amb la seva manera de cantar la poesia.
El títol Vine tu i les cançons ja ens situa als inicis de la seva vida i de la seva formació musical, quan el seu mestre Enric Granados la cridava amb aquestes paraules per assajar junts les Canciones amatorias o les Tonadillas que el cèlebre pianista estava component i que van trobar en la veu de Conxita Badia l’emoció que imaginava.
Amb aquesta crida i amb la cançó que Granados li va dedicar, comença un viatge per la música i les paraules que formen el llegat d’aquesta cantant, que ha estat tan recordada al llarg de tot el 2025 per l’aniversari de la seva mort, tot perllongant-ne el record fins al present i més enllà. Escoltarem les cançons que li van ser dedicades per molts dels compositors amb els quals va fer carrera i va travar una forta amistat, com Frederic Mompou, Pau Casals, Joaquim Nin-Culmell, Robert Gerhard, Carlos Guastavino, Eduard Toldrà i Narcís Bonet.Una creació de veus i memòria, tal com s’anomena l’associació que impulsa l’homenatge constant a Conxita Badia, que ens porta per la primera meitat del segle XX i per paisatges propers i llunyans, com ara París o Buenos Aires, on la cantant va viure gairebé una dècada. Els seus viatges i les experiències amb personalitats com ara el poeta i polític Ventura Gassol, entre molts d’altres, van motivar un epistolari que esdevé el relat viu d’una època daurada de Catalunya i, alhora, d’una generació esquinçada per la guerra que Conxita Badia va preservar i transformar amb “una rosa als llavis”, com el títol del poemari de Joan Salvat-Papasseït amb música d’Eduard Toldrà dedicat a ella que va estrenar en aquest Palau de la Música en el seu retorn.
Reviurem aquesta evocació del passat en la veu de la rapsoda Eulàlia Domènech, autora del documental Conxita Badia no existeix, i les seves paraules ressonaran en les cançons interpretades per Ulrike Haller amb Pau Casan al piano.
Mònica Pagès, periodista
Biografies
Biografies

©David Ruano

©David Ruano
Ulrike Haller, soprano
Nascuda a Meran (Tirol del Sud), estudià piano, clavicèmbal i cant a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on es graduà amb les màximes qualificacions. Ha ampliat els estudis de cant a Barcelona amb M. D. Aldea, A. Soler, M. Pujol i F. Poyato i ha rebut consells d’A. L. Chova, E. Coelho, J. van Dam, E. Halfvarson, M. Hastings, W. Holzmair, W. Rieger i K. Widmer, entre d’altres. Ha rebut el premi extraordinari del Conservatori Superior del Liceu i el primer premi del Curs de Lied de Juventudes Musicales de España.
Ha actuat en diverses ocasions acompanyada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, Banda Municipal de Barcelona, Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra Barroca Catalana, Vespres d’Arnadí, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Franz Schubert Filharmonia , entre d’altres. Ha ofert recitals de lied acompanyada pels pianistes J. Armengol, J. Buforn, M. Hastings, D. Malet, J. Surinyac, E. Varas i per l’organista M. König a Catalunya, Itàlia i Àustria. Ha enregistrat CDs per a La Mà de Guido, Ficta, Columna Música i per a Catalunya Música, la radiotelevisió austríaca ORF i TV3.
Biografies

©David Ruano

©David Ruano
Eulàlia Domènech, rapsode
Nascuda a la Jonquera (1978) i besneta de Conxita Badia, treballa la creació audiovisual, la poesia, el guió i la fotografia. Des del 2000 treballa a TV3, on ha exercit de locutora, guionista i directora de programes.
L’any 2012 va signar la direcció i el guió del documental Conxita Badia no existeix (coproduït per TV3, Zeba produccions i Batabat), seleccionat a la secció oficial del Festival Internacional de Cine Documental Musical INEDIT d’aquell mateix any. Es tracta d’un retrat íntim de l’artista, que aprofundeix en les facetes musicals, humanes i familiars, alhora que l’emmarca en el context històric i cultural. També ha publicat Certes incerteses, un llibre de poesia, amb fotografia i paraula, que recull els poemes guanyadors del Premi Francesc Català de Poesia 2017.
Biografies

©David Ruano

©David Ruano
Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona en una família molt lligada a lamúsica, besnet de Conxita Badia, estudià amb C. Agustí, M. Drets i M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué matrícula d’honor al grau superior l’any 2002. Posteriorment es desplaçà al Royal College of Music de Londres, on va ampliar coneixements amb G. Fergus-Thompson i R.Vignoles al Royal College of Music, becat per la Fundació Pedro Pons.
Va rebre classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, J. Nin-Culmell i P. Badura Skoda, entre d’altres. Primer premi del 23è Concurs Joan Massià, tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga (modalitat de cambra vocal-lied), ha actuat com a solista a Londres, Bogotà, Sant Sebastià i Barcelona, i com a pianista col·laborador per Espanya, França, Alemanya, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina. Col·labora habitualment amb L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu com a mestre repertorista, on va participar com a fortepiano solista de Die Zauberflöte de Barrie Kosky el 2016. Actualment és professor de repertori de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu i pianista titular de l’Orfeó Català i del Cor Infantil de l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana.
Textos
Enric Granados (1867-1916)
Gracia mía
Romanç anònimGracia mía, juro a Dios
que sois tan bella criatura,
que a perderse la hermosura,
se tiene de hallar en vos.
Fuera bienaventurada
en perderse en vos mi vida,
porque viniera perdida
para salir más ganada.¡Ah! Seréis hermosuras
dos en una sola figura;
que a perderse la hermosura
se tiene de hallar en vos.En vuestros verdes ojuelos
nos mostráis vuestro valor,
que son causa del amor,
y las pestañas son cielos:
nacieron por bien de nos;
de ellos nace mi locura.Jaume Pahissa (1880-1969)
Cançó del mocador
Text del propi autorCada nit passava sota el teu balcó,
tu em feies la senya amb el mocador.
El mocador era blanc o de color:
si era blanc venies, si no ho era, no.Una nit més clara no et viu al balcó:
vora la finestra veig el mocador:
no era el blanc ni el negre, era el de color!
Ai l’amor darrera no t’he vist més no.Ai, adeu primera, ai, adeu darrera amor.
Frederic Mompou (1893-1987)
Neu
Text del propi autorNo és neu són flors de cel.
Cor meu com te desfulles.
Són fulls de ma vida esquinçats.
Plujeta de paper blanc.No és neu són flors de cel
dolor com te desfulles.
Ai! Quina tristesa fa.Baltasar Samper (1888-1966)
Capvespre de juny
Text de Carles Soldevila (1892-1967)Sota els arbres, bosc endins
les grans ombres es dilaten,
es desmaien els camins
i les serres s’amoraten.Al lluny passa lentament
una llorda silueta,
un espectre somnolent:
l’home, els bous i la carreta.Va deixant rastre daurat
una garba mal lligada...
(ai aquesta olor de blat
en la tarda assossegada!)Boira clara dels fondals
sobre el negre bosc rellisca;
puja en lentes espirals
i entre els arbres s’endormisca.Quiet és l’aire. Res:
ni un bri d’herba ni una fulla oscil·la.
Tot apar que va a morir
d’eixa posta tan tranquil·la.És l’enyor d’un goig perdut
o l’anhel que es cansa i plora?
D’on arriba la inquietud
que em desvetlla en aquesta hora?Pau Casals (1876-1973)
Balada de la nova Solveig
Text de Ventura Gassol (1893-1980)Dec posar tanta enyorança,
amor meu, en la cançó,
que fins la mar s’abonança
per a sentir-la millor;Tant de somni i de delera,
que, de sentir-la només
de sola i deserta que era
ja és blanca de tants velers.Cada desig una vela,
cada vela un pensament,
les ales que el cor anhela
ja volen al bat del vent.Tres velers van de viatge
i els empeny una cançó,
jo em quedo sola a la platja
per esperar-t’hi millor.Que, quan vegis la mà fina
que governa els tres velers,
et plaurà tant la joguina,
que no em faràs glatir més.Mes filles, les fetilleres
que un mateix somni s’enduu,
les tres s’han fet marineres
per venir-te a buscar a tu.Si la mitjana hissa veles,
la gran ja pren el timó,
i la que tu més anheles,
a proa de mascaró.Sols de veure-les, brunzia
tan fi la Rosa dels Vents,
que la mar llisa es diria
el llac dels meus pensaments.I jo, Amor, canta que canta
com una nova Solveig...
Si sabies com m’espanta
quan em sembla que ja et veig.I que ja et sento que clames
per damunt l’embat del mar
i que tota jo em faig flames
per fer-te millor de far!La cançó de l’enyorança
quin encís que té més gran!
Ai, velers de l’esperança,
digueu: per què trigueu tant?Joaquim Nin-Culmell (1908-2004)
La dama d’Aragó
Popular catalanaA Aragó n’hi ha una dama
que és bonica com un sol;
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Agna Maria,
robadora del meu cor! Ai de l’amor!I qui és aquesta dama
que llança tal resplendor.
Filla n’és del rei de França,
germana del d’Aragó!
Ai, amorosa Agna Maria,
robadora del meu cor! Ai de l’amor!Carlos Guastavino (1912-2000)
La rosa y el sauce
Text de Francisco Silva (1873-1940)La rosa se iba abriendo
abrazada al sauce,
el árbol apasionado,
la amaba tanto!Pero una niña coqueta
se la ha robado,
y el sauce desconsolado
la está llorando.Narcís Bonet (1933-2019)
“Tot l’estiu l’he enyorada”, del cicle Diades d’Amor
Text de Joan Maragall (1860-1911)Tot l’estiu l’he enyorada a dintre el cor,
i ara l’han vista els ulls que resplendia
amb el novell infant, ja al braç, i fort.L’he vista molt de lluny, a ple migdia,
ella alçava l’infant davant del sol,
i el besava en la llum que els resplendia.Robert Gerhard (1896-1970)
Ventall
Text de Ventura GassolCuita ventall,
trenca-li un xic l’alè,
sigues de tots el més serè,
que sempre que la sento cantar així,
tinc por que un dia arribi a fer-ho tan fi,
tan prim i tan enlaire,
que la veu se li trenqui a mig aire,
se li trenqui a mig aire entre dos cels.
Pluja de vidre, degotís d’estels.“Les roses de les temples de l’amiga”, de L’infantament meravellós de Schahrazada
Text de Josep Maria López-Picó (1886-1959)Les roses de les temples de l’amiga
més roges són que els dàtils en raïms,
i la dolçor del bes que el bes obliga
més dolça que els més dolços regalims.Miracle de la llum, l’amiga és feta
de seda i perles, clara i transparent.
Si el cap decanta, en el seu braç, perfeta,
s’emmiralla la lluna del creixent.És com la flama dreta si es detura
i quan camina té de l’aigua el joc.
Dòcil com l’aigua i sospirant i pura
i arboradora com el crit del foc.Eduard Toldrà (1895-1962)
“Visca l’amor”, del cicle La Rosa als Llavis
Text de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor, l’he cridada i venia,
tota era blanca com un glop de llet.
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content.
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
que ella també es delia.
Visca l’amor: la volia i l’he pres.Conxita Badia (1897-1975)
T’estimo tant
Text de la pròpia autoraT’estimo, t’estimo tant!
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 13.05.26 – 19.30 h
Petit PalauMozart, Mahler, Schreker, Zemlinsky i Wolf
Elionor Martínez, soprano
Victoria Guerrero, pianoW. A. Mozart: An Chloe, KV 524; Als Luise die Briefe, KV 520; Wie unglücklich bin ich nit, KV 147; An die Freude, KV 53; Abendempfindung, KV 523
G. Mahler: Wer hat dies Liedlein erdacht; Frühlingsmorgen; Erinnerung; Blicke mir nicht in die Lieder!; Ich bin der Welt abhanden gekommen
F. Schrecker: Fünf Lieder, op. 4
A. von Zemlinsky: Empfängnis, op. 2, quadern 2 núm. 6; Sonntag, op. 7/5; Heilige Nacht, op. 2, quadern 1 núm. 1; Frühlingstag, op. 2, quadern 2 núm. 1; Klopfet, so wird euch aufgetan, op. 10/5
H. Wolf: Italienisches Liederbuch (selecció)En col·laboració amb l’Associació Franz Schubert de Barcelona i el Centro Nacional de Difusión Musical
Preus: de 18 a 68 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Vine tu i les cançons
—Homenatge a Conxita BadiaPetit Palau Cambra
Divendres, 8 de maig de 2026 – 19.30 h
Petit Palau

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Ulrike Haller, soprano
Eulàlia Domènech, rapsoda
Pau Casan, pianoEnric Granados (1867-1916)
Gracia mía
Jaume Pahissa (1880-1969)
Cançó del mocador
Frederic Mompou (1893-1987)
Neu
Baltasar Samper (1888-1966)
Capvespre de juny
Pau Casals (1876-1973)
Balada de la nova Solveig
Joaquim Nin-Culmell (1908-2004)
La dama d’Aragó
Carlos Guastavino (1912-2000)
La rosa y el sauce
Narcís Bonet (1933-2019)
Tot l’estiu l’he enyorada, del cicle Diades d’Amor
Robert Gerhard (1896-1970)
Ventall“Les roses de les temples de l’amiga”, de L’infantament meravellós de Schahrazada
Eduard Toldrà (1895-1962)
Visca l’amor, del cicle La Rosa als Llavis
Conxita Badia (1897-1975)
T’estimo tantAquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#cambra #patrimonicatalà #aniversarisAgraïments::
Arxiu Nacional de Catalunya
Arxiu Alicia de Larrocha
Biblioteca Nacional de Catalunya
Família de Conxita Badia
Fundació Frederic Mompou
Fundació Pau Casals
Institut d’Estudis Vallencs
Museu de la Música
Museu Víctor Balaguer
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salven
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui n’és la protagonista?
La protagonista absoluta d’aquesta vetllada és la llegendària soprano Conxita Badia. L’any dedicat a la seva memòria s’ha estat celebrant des del maig passat en commemoració dels cinquanta anys del seu traspàs. Cantant excepcional, de gran cultura, va ser musa de poetes i de compositors que li van dedicar les seves creacions. La temporada del Palau de la Música Catalana també s’afegeix a les celebracions, tot proposant aquest recital a càrrec del Trio Conxita Badia, integrat per la soprano Ulrike Haller, la rapsoda Eulàlia Domènech i el pianista Pau Casan –els dos darrers, besnets de la soprano–, tots tres experts en el llegat de la cantant catalana.
Quines són les claus del concert?
Conxita Badia va ser deixebla i intèrpret predilecta dels seus mestres Enric Granados i Pau Casals. La vetllada d’avui proposa un viatge d’immersió a l’univers d’aquesta dona extraordinària i dels seus mestres, que alterna el cant amb la lectura de documents personals de l’artista i el seu entorn. El programa inclou obres dedicades a la soprano i, a més de Gracia mía de Granados i Balada de la nova Solveig de Casals, hi ha una bona panoràmica de la història de la música catalana de la primera meitat del segle XX, amb peces de Narcís Bonet, Frederic Mompou, Jaume Pahissa, Baltasar Samper, Joaquim Nin-Culmell, Eduard Toldrà i Robert Gerhard. També s’hi inclou una obra de l’argentí Carlos Guastavino i una cançó escrita per la mateixa Conxita Badia.
A què he de parar atenció?
A la frase que titula aquest programa, Vine tu i les cançons, que fa referència a una carta escrita per Enric Granados que convidava la soprano a assajar la seva música. La relació entre el mestre i la cantant va ser molt estreta, també pel que fa a amistat. Granados va ser el seu primer gran mestre i va morir al Canal de la Mànega quan un submarí alemany va torpedinar el vaixell on viatjava. Abans, però, ell la presenta a Pau Casals, que esdevindria el segon mestre de la cantant i amb qui també va establir un vincle personal i artístic. La soprano i el violoncel·lista van passar molts estius plegats fent música a Sant Salvador (el Vendrell), on estiuejaven les dues famílies.
Sabies que...
Conxita Badia també va ser pianista i compositora. Més enllà de consagrar-se com una de les sopranos més destacades de la seva època en el repertori del lied (la cançó de saló), també es va interessar per la creació catalana, espanyola i sud-americana.
Totes les cançons escrites per Pau Casals per a veu femenina van estar inspirades en Conxita Badia. “Tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu. Tot, doncs, et pertany”, li escriuria ell. “La meva respiració és l’arquet de Casals”, va escriure ella.

Comentari
Vine tu i les cançons, la veu de Conxita Badia
Segurament és un fet insòlit que, cinquanta anys després de la seva mort, els descendents de Conxita Badia –dos dels seus besnets– protagonitzin un concert en què encarnin la veu i la vida d’aquesta cantant –a l’època l’anomenaven “cantatriu”. Pau Casan i Eulàlia Domènech formen, amb la soprano Ulrike Haller, un trio amb el nom d’aquesta artista que va encisar amb la seva manera de cantar la poesia.
El títol Vine tu i les cançons ja ens situa als inicis de la seva vida i de la seva formació musical, quan el seu mestre Enric Granados la cridava amb aquestes paraules per assajar junts les Canciones amatorias o les Tonadillas que el cèlebre pianista estava component i que van trobar en la veu de Conxita Badia l’emoció que imaginava.
Amb aquesta crida i amb la cançó que Granados li va dedicar, comença un viatge per la música i les paraules que formen el llegat d’aquesta cantant, que ha estat tan recordada al llarg de tot el 2025 per l’aniversari de la seva mort, tot perllongant-ne el record fins al present i més enllà. Escoltarem les cançons que li van ser dedicades per molts dels compositors amb els quals va fer carrera i va travar una forta amistat, com Frederic Mompou, Pau Casals, Joaquim Nin-Culmell, Robert Gerhard, Carlos Guastavino, Eduard Toldrà i Narcís Bonet.Una creació de veus i memòria, tal com s’anomena l’associació que impulsa l’homenatge constant a Conxita Badia, que ens porta per la primera meitat del segle XX i per paisatges propers i llunyans, com ara París o Buenos Aires, on la cantant va viure gairebé una dècada. Els seus viatges i les experiències amb personalitats com ara el poeta i polític Ventura Gassol, entre molts d’altres, van motivar un epistolari que esdevé el relat viu d’una època daurada de Catalunya i, alhora, d’una generació esquinçada per la guerra que Conxita Badia va preservar i transformar amb “una rosa als llavis”, com el títol del poemari de Joan Salvat-Papasseït amb música d’Eduard Toldrà dedicat a ella que va estrenar en aquest Palau de la Música en el seu retorn.
Reviurem aquesta evocació del passat en la veu de la rapsoda Eulàlia Domènech, autora del documental Conxita Badia no existeix, i les seves paraules ressonaran en les cançons interpretades per Ulrike Haller amb Pau Casan al piano.
Mònica Pagès, periodista

Biografies
Ulrike Haller, soprano

©David Ruano
Nascuda a Meran (Tirol del Sud), estudià piano, clavicèmbal i cant a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on es graduà amb les màximes qualificacions. Ha ampliat els estudis de cant a Barcelona amb M. D. Aldea, A. Soler, M. Pujol i F. Poyato i ha rebut consells d’A. L. Chova, E. Coelho, J. van Dam, E. Halfvarson, M. Hastings, W. Holzmair, W. Rieger i K. Widmer, entre d’altres. Ha rebut el premi extraordinari del Conservatori Superior del Liceu i el primer premi del Curs de Lied de Juventudes Musicales de España.
Ha actuat en diverses ocasions acompanyada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, Banda Municipal de Barcelona, Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra Barroca Catalana, Vespres d’Arnadí, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Franz Schubert Filharmonia , entre d’altres. Ha ofert recitals de lied acompanyada pels pianistes J. Armengol, J. Buforn, M. Hastings, D. Malet, J. Surinyac, E. Varas i per l’organista M. König a Catalunya, Itàlia i Àustria. Ha enregistrat CDs per a La Mà de Guido, Ficta, Columna Música i per a Catalunya Música, la radiotelevisió austríaca ORF i TV3.
Eulàlia Domènech, rapsode

©David Ruano
Nascuda a la Jonquera (1978) i besneta de Conxita Badia, treballa la creació audiovisual, la poesia, el guió i la fotografia. Des del 2000 treballa a TV3, on ha exercit de locutora, guionista i directora de programes.
L’any 2012 va signar la direcció i el guió del documental Conxita Badia no existeix (coproduït per TV3, Zeba produccions i Batabat), seleccionat a la secció oficial del Festival Internacional de Cine Documental Musical INEDIT d’aquell mateix any. Es tracta d’un retrat íntim de l’artista, que aprofundeix en les facetes musicals, humanes i familiars, alhora que l’emmarca en el context històric i cultural. També ha publicat Certes incerteses, un llibre de poesia, amb fotografia i paraula, que recull els poemes guanyadors del Premi Francesc Català de Poesia 2017.
Pau Casan, piano

©David Ruano
Nascut a Barcelona en una família molt lligada a lamúsica, besnet de Conxita Badia, estudià amb C. Agustí, M. Drets i M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué matrícula d’honor al grau superior l’any 2002. Posteriorment es desplaçà al Royal College of Music de Londres, on va ampliar coneixements amb G. Fergus-Thompson i R.Vignoles al Royal College of Music, becat per la Fundació Pedro Pons.
Va rebre classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, J. Nin-Culmell i P. Badura Skoda, entre d’altres. Primer premi del 23è Concurs Joan Massià, tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga (modalitat de cambra vocal-lied), ha actuat com a solista a Londres, Bogotà, Sant Sebastià i Barcelona, i com a pianista col·laborador per Espanya, França, Alemanya, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina. Col·labora habitualment amb L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu com a mestre repertorista, on va participar com a fortepiano solista de Die Zauberflöte de Barrie Kosky el 2016. Actualment és professor de repertori de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu i pianista titular de l’Orfeó Català i del Cor Infantil de l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana.

Textos
Enric Granados (1867-1916)
Gracia mía
Romanç anònimGracia mía, juro a Dios
que sois tan bella criatura,
que a perderse la hermosura,
se tiene de hallar en vos.
Fuera bienaventurada
en perderse en vos mi vida,
porque viniera perdida
para salir más ganada.¡Ah! Seréis hermosuras
dos en una sola figura;
que a perderse la hermosura
se tiene de hallar en vos.En vuestros verdes ojuelos
nos mostráis vuestro valor,
que son causa del amor,
y las pestañas son cielos:
nacieron por bien de nos;
de ellos nace mi locura.Jaume Pahissa (1880-1969)
Cançó del mocador
Text del propi autorCada nit passava sota el teu balcó,
tu em feies la senya amb el mocador.
El mocador era blanc o de color:
si era blanc venies, si no ho era, no.Una nit més clara no et viu al balcó:
vora la finestra veig el mocador:
no era el blanc ni el negre, era el de color!
Ai l’amor darrera no t’he vist més no.Ai, adeu primera, ai, adeu darrera amor.
Frederic Mompou (1893-1987)
Neu
Text del propi autorNo és neu són flors de cel.
Cor meu com te desfulles.
Són fulls de ma vida esquinçats.
Plujeta de paper blanc.No és neu són flors de cel
dolor com te desfulles.
Ai! Quina tristesa fa.Baltasar Samper (1888-1966)
Capvespre de juny
Text de Carles Soldevila (1892-1967)Sota els arbres, bosc endins
les grans ombres es dilaten,
es desmaien els camins
i les serres s’amoraten.Al lluny passa lentament
una llorda silueta,
un espectre somnolent:
l’home, els bous i la carreta.Va deixant rastre daurat
una garba mal lligada...
(ai aquesta olor de blat
en la tarda assossegada!)Boira clara dels fondals
sobre el negre bosc rellisca;
puja en lentes espirals
i entre els arbres s’endormisca.Quiet és l’aire. Res:
ni un bri d’herba ni una fulla oscil·la.
Tot apar que va a morir
d’eixa posta tan tranquil·la.És l’enyor d’un goig perdut
o l’anhel que es cansa i plora?
D’on arriba la inquietud
que em desvetlla en aquesta hora?Pau Casals (1876-1973)
Balada de la nova Solveig
Text de Ventura Gassol (1893-1980)Dec posar tanta enyorança,
amor meu, en la cançó,
que fins la mar s’abonança
per a sentir-la millor;Tant de somni i de delera,
que, de sentir-la només
de sola i deserta que era
ja és blanca de tants velers.Cada desig una vela,
cada vela un pensament,
les ales que el cor anhela
ja volen al bat del vent.Tres velers van de viatge
i els empeny una cançó,
jo em quedo sola a la platja
per esperar-t’hi millor.Que, quan vegis la mà fina
que governa els tres velers,
et plaurà tant la joguina,
que no em faràs glatir més.Mes filles, les fetilleres
que un mateix somni s’enduu,
les tres s’han fet marineres
per venir-te a buscar a tu.Si la mitjana hissa veles,
la gran ja pren el timó,
i la que tu més anheles,
a proa de mascaró.Sols de veure-les, brunzia
tan fi la Rosa dels Vents,
que la mar llisa es diria
el llac dels meus pensaments.I jo, Amor, canta que canta
com una nova Solveig...
Si sabies com m’espanta
quan em sembla que ja et veig.I que ja et sento que clames
per damunt l’embat del mar
i que tota jo em faig flames
per fer-te millor de far!La cançó de l’enyorança
quin encís que té més gran!
Ai, velers de l’esperança,
digueu: per què trigueu tant?Joaquim Nin-Culmell (1908-2004)
La dama d’Aragó
Popular catalanaA Aragó n’hi ha una dama
que és bonica com un sol;
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Agna Maria,
robadora del meu cor! Ai de l’amor!I qui és aquesta dama
que llança tal resplendor.
Filla n’és del rei de França,
germana del d’Aragó!
Ai, amorosa Agna Maria,
robadora del meu cor! Ai de l’amor!Carlos Guastavino (1912-2000)
La rosa y el sauce
Text de Francisco Silva (1873-1940)La rosa se iba abriendo
abrazada al sauce,
el árbol apasionado,
la amaba tanto!Pero una niña coqueta
se la ha robado,
y el sauce desconsolado
la está llorando.Narcís Bonet (1933-2019)
“Tot l’estiu l’he enyorada”, del cicle Diades d’Amor
Text de Joan Maragall (1860-1911)Tot l’estiu l’he enyorada a dintre el cor,
i ara l’han vista els ulls que resplendia
amb el novell infant, ja al braç, i fort.L’he vista molt de lluny, a ple migdia,
ella alçava l’infant davant del sol,
i el besava en la llum que els resplendia.Robert Gerhard (1896-1970)
Ventall
Text de Ventura GassolCuita ventall,
trenca-li un xic l’alè,
sigues de tots el més serè,
que sempre que la sento cantar així,
tinc por que un dia arribi a fer-ho tan fi,
tan prim i tan enlaire,
que la veu se li trenqui a mig aire,
se li trenqui a mig aire entre dos cels.
Pluja de vidre, degotís d’estels.“Les roses de les temples de l’amiga”, de L’infantament meravellós de Schahrazada
Text de Josep Maria López-Picó (1886-1959)Les roses de les temples de l’amiga
més roges són que els dàtils en raïms,
i la dolçor del bes que el bes obliga
més dolça que els més dolços regalims.Miracle de la llum, l’amiga és feta
de seda i perles, clara i transparent.
Si el cap decanta, en el seu braç, perfeta,
s’emmiralla la lluna del creixent.És com la flama dreta si es detura
i quan camina té de l’aigua el joc.
Dòcil com l’aigua i sospirant i pura
i arboradora com el crit del foc.Eduard Toldrà (1895-1962)
“Visca l’amor”, del cicle La Rosa als Llavis
Text de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor, l’he cridada i venia,
tota era blanca com un glop de llet.
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content.
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
que ella també es delia.
Visca l’amor: la volia i l’he pres.Conxita Badia (1897-1975)
T’estimo tant
Text de la pròpia autoraT’estimo, t’estimo tant!
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 13.05.26 – 19.30 h
Petit PalauMozart, Mahler, Schreker, Zemlinsky i Wolf
Elionor Martínez, soprano
Victoria Guerrero, pianoW. A. Mozart: An Chloe, KV 524; Als Luise die Briefe, KV 520; Wie unglücklich bin ich nit, KV 147; An die Freude, KV 53; Abendempfindung, KV 523
G. Mahler: Wer hat dies Liedlein erdacht; Frühlingsmorgen; Erinnerung; Blicke mir nicht in die Lieder!; Ich bin der Welt abhanden gekommen
F. Schrecker: Fünf Lieder, op. 4
A. von Zemlinsky: Empfängnis, op. 2, quadern 2 núm. 6; Sonntag, op. 7/5; Heilige Nacht, op. 2, quadern 1 núm. 1; Frühlingstag, op. 2, quadern 2 núm. 1; Klopfet, so wird euch aufgetan, op. 10/5
H. Wolf: Italienisches Liederbuch (selecció)En col·laboració amb l’Associació Franz Schubert de Barcelona i el Centro Nacional de Difusión Musical
Preus: de 18 a 68 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –







































































