Enric Granados (1867-1916)
Gracia mía
Romanç anònim

Gracia mía, juro a Dios
que sois tan bella criatura,
que a perderse la hermosura,
se tiene de hallar en vos.
Fuera bienaventurada
en perderse en vos mi vida,
porque viniera perdida
para salir más ganada.

¡Ah! Seréis hermosuras
dos en una sola figura;
que a perderse la hermosura
se tiene de hallar en vos.

En vuestros verdes ojuelos
nos mostráis vuestro valor,
que son causa del amor,
y las pestañas son cielos:
nacieron por bien de nos;
de ellos nace mi locura.

 

Jaume Pahissa (1880-1969)
Cançó del mocador
Text del propi autor

Cada nit passava sota el teu balcó,
tu em feies la senya amb el mocador.
El mocador era blanc o de color:
si era blanc venies, si no ho era, no.

Una nit més clara no et viu al balcó:
vora la finestra veig el mocador:
no era el blanc ni el negre, era el de color!
Ai l’amor darrera no t’he vist més no.

Ai, adeu primera, ai, adeu darrera amor.

 

Frederic Mompou (1893-1987)
Neu
Text del propi autor

No és neu són flors de cel.
Cor meu com te desfulles.
Són fulls de ma vida esquinçats.
Plujeta de paper blanc.

No és neu són flors de cel
dolor com te desfulles.
Ai! Quina tristesa fa.

 

Baltasar Samper (1888-1966)
Capvespre de juny
Text de Carles Soldevila (1892-1967)

Sota els arbres, bosc endins
les grans ombres es dilaten,
es desmaien els camins
i les serres s’amoraten.

Al lluny passa lentament
una llorda silueta,
un espectre somnolent:
l’home, els bous i la carreta.

Va deixant rastre daurat
una garba mal lligada...
(ai aquesta olor de blat
en la tarda assossegada!)

Boira clara dels fondals
sobre el negre bosc rellisca;
puja en lentes espirals
i entre els arbres s’endormisca.

Quiet és l’aire. Res:
ni un bri d’herba ni una fulla oscil·la.
Tot apar que va a morir
d’eixa posta tan tranquil·la.

És l’enyor d’un goig perdut
o l’anhel que es cansa i plora?
D’on arriba la inquietud
que em desvetlla en aquesta hora?

 

Pau Casals (1876-1973)
Balada de la nova Solveig
Text de Ventura Gassol (1893-1980)

Dec posar tanta enyorança,
amor meu, en la cançó,
que fins la mar s’abonança
per a sentir-la millor;

Tant de somni i de delera,
que, de sentir-la només
de sola i deserta que era
 ja és blanca de tants velers.

Cada desig una vela,
cada vela un pensament,
les ales que el cor anhela
ja volen al bat del vent.

Tres velers van de viatge
 i els empeny una cançó,
jo em quedo sola a la platja
per esperar-t’hi millor.

Que, quan vegis la mà fina
que governa els tres velers,
et plaurà tant la joguina,
que no em faràs glatir més.

Mes filles, les fetilleres
que un mateix somni s’enduu,
les tres s’han fet marineres
per venir-te a buscar a tu.

Si la mitjana hissa veles,
la gran ja pren el timó,
i la que tu més anheles,
a proa de mascaró.

Sols de veure-les, brunzia
tan fi la Rosa dels Vents,
que la mar llisa es diria
el llac dels meus pensaments.

I jo, Amor, canta que canta
com una nova Solveig...
Si sabies com m’espanta
quan em sembla que ja et veig.

I que ja et sento que clames
per damunt l’embat del mar
i que tota jo em faig flames
per fer-te millor de far!

La cançó de l’enyorança
quin encís que té més gran!
Ai, velers de l’esperança,
digueu: per què trigueu tant?

 

Joaquim Nin-Culmell (1908-2004)
La dama d’Aragó
Popular catalana

A Aragó n’hi ha una dama
que és bonica com un sol;
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Agna Maria,
robadora del meu cor! Ai de l’amor!

I qui és aquesta dama
que llança tal resplendor.
Filla n’és del rei de França,
germana del d’Aragó!
Ai, amorosa Agna Maria,
robadora del meu cor! Ai de l’amor!

 

Carlos Guastavino (1912-2000)
La rosa y el sauce
Text de Francisco Silva (1873-1940)

La rosa se iba abriendo
abrazada al sauce,
el árbol apasionado,
la amaba tanto!

Pero una niña coqueta
se la ha robado,
y el sauce desconsolado
la está llorando.

 

Narcís Bonet (1933-2019)
“Tot l’estiu l’he enyorada”, del cicle Diades d’Amor
Text de Joan Maragall (1860-1911)

Tot l’estiu l’he enyorada a dintre el cor,
i ara l’han vista els ulls que resplendia
amb el novell infant, ja al braç, i fort.

L’he vista molt de lluny, a ple migdia,
ella alçava l’infant davant del sol,
i el besava en la llum que els resplendia.

 

Robert Gerhard (1896-1970)
Ventall
Text de Ventura Gassol

Cuita ventall,
trenca-li un xic l’alè,
sigues de tots el més serè,
que sempre que la sento cantar així,
tinc por que un dia arribi a fer-ho tan fi,
tan prim i tan enlaire,
que la veu se li trenqui a mig aire,
se li trenqui a mig aire entre dos cels.
Pluja de vidre, degotís d’estels.

 

“Les roses de les temples de l’amiga”, de L’infantament meravellós de Schahrazada
Text de Josep Maria López-Picó (1886-1959)

Les roses de les temples de l’amiga
més roges són que els dàtils en raïms,
i la dolçor del bes que el bes obliga
més dolça que els més dolços regalims.

Miracle de la llum, l’amiga és feta
de seda i perles, clara i transparent.
Si el cap decanta, en el seu braç, perfeta,
s’emmiralla la lluna del creixent.

És com la flama dreta si es detura
i quan camina té de l’aigua el joc.
Dòcil com l’aigua i sospirant i pura
i arboradora com el crit del foc.

 

Eduard Toldrà (1895-1962)
“Visca l’amor”, del cicle La Rosa als Llavis
Text de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor, l’he cridada i venia,
tota era blanca com un glop de llet.
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content.
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
que ella també es delia.
Visca l’amor: la volia i l’he pres.

 

Conxita Badia (1897-1975)
T’estimo tant
Text de la pròpia autora

T’estimo, t’estimo tant!