- Cor VEUS-Amics de la Unió & Escolania de Montserrat—Missa per la Pau de Vivancos
La Casa dels Cants
Diumenge, 7 de maig de 2023 – 18 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Escolania de Montserrat
(Llorenç Castelló Garriga, director)
VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió
(Josep Vila i Jover, director)
Joan Seguí, orgue
Robert Armengol, percussió
Ramon Torramilans, percussió
Lluís Vilamajó, directorBernat Vivancos (1973)
Missa per la PauI. Germinans germinabit...
Introit de la Missa matinal montserratinaII. Kyrie eleison
III. Interludi I (orgue sol)
III. Gloria
VI. Salm 65: "Aclama Déu, tota la terra"
VII. Interludi II (orgue sol)
VIII. Sanctus
IX. Parenostre
X. La Pau: " El cant dels ocells"
XI. Interludi III (orgue sol)
XII. Agnus Dei
XIII. "Floreixen les espines"
Durada aproximada del concert: 75 minuts, sense pausa.
#coral
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Feliços els que construeixen la pau
El terme “construcció de la pau” s’empra per anomenar la feina de fer la pau. Va sorgir a començament de la dècada del 1970 a partir del treball del sociòleg i matemàtic noruec Johan Galtung, un dels fundadors principals dels estudis moderns per la pau. La construcció de la pau fa referència a un compromís actiu per fer i mantenir la pau abans, durant i després dels conflictes. La idea “transformació de conflictes”, similar a “resolució de conflictes”, va ser encunyada el 1995 per l’especialista en consolidació de la pau internacional John Paul Lederach. Una eina important en la transformació dels conflictes és el diàleg constructiu, és a dir, l’escolta activa i buscar entendre o empatitzar amb l’altre. A partir d’aquestes definicions, la música pot ser una eina eficaç per construir la pau. La música és un vehicle a través del qual expressar emocions i generar empatia. Quan fem música junts, hem d’escoltar mentre interpretem; això ens ensenya no només a interpretar, sinó a escoltar i a respondre a qui escoltem. Aquest fonament de diàleg és el mateix que es necessita per a la transformació del conflicte.
La Missa per la pau de Bernat Vivancos, un encàrrec del Cor Infantil Amics de la Unió i l’Escolania de Montserrat que s’estrena al Palau de la Música Catalana és un treball creatiu al servei de la pau. Escrita per a dos cors infantils, orgue i percussió, l’obra, segons paraules de Vivancos, “no narra tant la pau com la guerra en la veu dels infants. Contrarestar les bales amb les veus blanques. Vull puresa i ingenuïtat”, reclama.
La Missa per la pau es divideix en quatre parts més una introducció i una cançó conclusiva a tall de motet. Les quatre parts segueixen l’estructura del gènere musical sacre de la missa, sense el “Credo”, i inclouen, intercalades, obres anteriors del mateix compositor, que segueixen l’estructura de la missa. Cada una de les parts inclou al final un interludi a càrrec de l’orgue. L’obra s’inicia amb l’introit de la missa matinal montserratina Germinans germinabit…, que dona pas a la primera part, el “Kyrie eleison”; seguida del “Gloria”, que inclou dues peces del mateix Vivancos, el “Salm 65”, de Deu Salms i un Magnificat (1992-1997) i Fundament eus (2011); a la tercera part, el “Santus”, trobem intercalats un “Parenostre” de Cinc pregàries (2021) i el Cant dels ocells en una harmonització del compositor del 2006, i la quarta part és l’“Agnus Dei”. Per acabar la Missa per la pau s’interpreta la cançó popular ucraïnesa Floreixen les espines, un tema trist sobre l’amor no correspost d’una jove enamorada d’un home que no l’estima.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Biografies
VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió
Neix el 1996 amb l’Escola de Música creada dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers. Dirigit per Josep Vila Jover des de la seva formació, aquest cor de veus blanques destaca per la qualitat, l’eclecticisme i la singularitat de les produccions. Actualment és cor resident del Teatre Auditori de Granollers des del 2017.
Veus ha participat a nombrosos festivals internacionals i ha estat premiat en diferents certàmens i concursos. Entre els premis més recents destaquen el tercer premi al 53 Certamen Coral de Tolosa (2022), el Premi Josep Anselm Clavé a la millor gravació, pel disc Els colors del mar (2018), el Reconeixement Guido d’Arezzo (2017), el primer premi al 47 Certamen Coral de Tolosa (2015) i la Silver Rose Bowl del concurs de la UER Let the Peoples Sing! (2013).Veus actua habitualment als principals escenaris del país: Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona. A nivell internacional, ha actuat a la Philharmonie de París i a la Philharmonie de Luxemburg, entre altres sales. Ha compartit escenari amb directors de prestigi, com Kazushi Ono, Jordi Savall i Gustavo Dudamel.
A escala global, el Cor és convidat habitualment a participar en prestigiosos festivals arreu d’Europa, tot destacant-hi la Foulle Journé i Via Aeterna. A més, ha ofert gires i ha participat a festivals al Japó, a la Xina i als Estats Units.
Biografies
Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular. Al llarg dels segles, han sorgit compositors i intèrprets remarcables de l’anomenada Escola Musical Montserratina.
Sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països.
Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França, Polònia, Noruega i Bulgària, a més de nombrosos concerts a Catalunya. I ha enregistrat els CDs Salve Regina, amb obres del P. Ireneu Segarra, i Ressons de la Nostra Terra, amb musica popular catalana i d’autor.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària. El fet de ser uns 10-12 alumnes per curs permet oferir-los una educació molt personalitzada.
Aquests darrers cursos s’ha intensificat molt l’ensenyament de l’anglès i la presència de les noves tecnologies a classe. Al matí fan els ensenyaments generals, i a la tarda els estudis de música. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, orquestra i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania, que canta sota la direcció de Llorenç Castelló.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.
És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.
A través del cant, els escolans són missatgers de pau i de bellesa. Amb el llenguatge universal de la música, traspassen tota mena de fronteres i parlen directament al cor dels qui els escolten.
Biografies
© May Zircus
© May Zircus
Joan Seguí, orgue
Nascut a Barcelona (1996) de família menorquina, inicià els seus estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral.
Des del 2018 és graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor (on ha estudiat amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia) i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín (on ha estat deixeble de Paolo Crivellaro). El 2021 obtingué les màximes qualificacions al Màster d’Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart, sota el mestratge de Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb els professors Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider i Jörg-Hannes Hahn.
És organista titular de l’orgue històric de la basílica de Santa Maria del Mar i fa funcions d’organista assistent al temple de la Sagrada Família acompanyant el Cor Francesc Valls, feines que combina amb una activitat concertística que l’ha portat a actuar en solitari a Espanya, Portugal, Itàlia, Suècia, Anglaterra i Alemanya.
L’octubre del 2018 va guanyar el cicle-concurs El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutare mundam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana; i l’octubre del 2020 va guanyar el primer premi del II Concurs Nacional d’Orgue Francisco Salinas a Burgos.
Recentment ha publicat el primer disc en solitari: Bach Ground, gràcies a Catalunya Música i el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que ha estat aclamat per la crítica com un dels millors del 2021.
Biografies
Robert Armengol, percussió
Nascut a Barcelona (1970), és titulat pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià amb Xavier Joaquin. Amplià coneixements amb Quim Soler, i a l’Orquestra de Joventuts Musicals de Catalunya, a la JOSC i a la Weltorchester Jeunesses Musicales.
Des del 1987 ha treballat com a intèrpret en diferents àmbits de la música: moderna, popular catalana, teatre musical, acompanyant cantates i cors diversos o en òpera i música simfònica, però on es troba més a gust és fent música de cambra. Entre d’altres, ha col·laborat en projectes de Feliu Gasull, Joan Sanmartí, Carles Cases i Eduard Iniesta, en duets amb Xavi Castillo (clarinets), amb Toni Pola (saxos), amb Riccardo Massari (electrònica), amb l’Orquestra d’Acordions de Sabadell, i amb nombroses cobles, tot destacant-hi la Cobla Sant Jordi, els conjunts BCN216 i Fermata Contemporània, així com les orquestres OSV, OCB, ONCA, o la del Teatre del Liceu.
Des de l’any 1993 és membre del grup Percussions de Barcelona. El 2021 presentà el projecte personal Mundo Kalimba.
Alhora, sempre ha estat vinculat a l’ensenyament com a professor de percussió, primer a l’EMMiCP de Lleida i a l’EMM de Sant Andreu, i durant uns anys al Conservatori Superior del Liceu. Des del 1997 forma part de l’EMM i CP de Sabadell.
Biografies
Ramon Torramilans Lluís, percussió
Va estudiar percussió amb el professor Xavier Joaquin al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Ha estat membre dels principals grups de música contemporània del país, Vol ad libitum, Barcelona 216, Companyia Carles Santos, amb els quals ha realitzat diversos enregistraments discogràfics i gires de concerts.
Ha estat col·laborador habitual de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
És membre del grup de Percussions de Barcelona, un dels grups de percussió més antics d’Europa, amb el que han estrenat diverses obres i amb el que han enregistrat una col·lecció de discs amb obres de compositors catalans.
Ha desenvolupat una important tasca pedagògica en diferents centres així com en cursos i seminaris. En l’actualitat és professor de percussió del Conservatori Municipal de Música de Manresa i Professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on també és el Coordinador del Màster d’Interpretació i del Grans Conjunts del Departament de Clàssica i Contemporània.
Biografies
Lluís Vilamajó, director
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez.
Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb les formacions Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges o Il Fondamento, amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre altres països.
Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. També ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).
Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director Jordi Savall en la preparació del cor en produccions de la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya, creada juntament amb el mestre Jordi Savall.
Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants, i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.
Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres.
Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, W. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, C. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.
Ha fet diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia Vox, Fontimusicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.
Textos
Bernat Vivancos
Missa per la PauIntroit
Introit
Germinans germinabit,
et exsultabit laetabunda et laudans:
gloria Libani data est ei,
decor Carmeli et Saron.
Alleluia!
Fundamenta eius in montibus Sanctis:
diligit Dominus portas Sion
super omnia tabernacula Jacob.
Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto,
sicut erat in principio et nunc et semper,
et in saecula saeculorum.
Amen.Brotant brotarà
i s'alegrarà d'alegria i de lloança:
li fou donada la glòria del Líban
la bellesa de Carmel i Sharon.
Al·leluia!
Els seus fonaments son a les muntanyes Sagrades:
El Senyor estima les portes de Sió
sobre tots els tabernacles de Jacob.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era al principi, ara, i per sempre
i pels segles dels segles.
Amén.Kyrie
Kyrie
Kyrie, eleison,
Christe, eleison,
Kyrie, eleison.Senyor, teniu pietat,
Crist, teniu pietat,
Senyor, teniu pietat.Gloria
Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Laudamus te,
benedicimus te,
adoramus te,
glorificamus te,
gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam,
Domine Deus, Rex cælestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine Fili Unigenite, Iesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis;
qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis.
Quoniam tu solus Sanctus,
tu solus Dominus,
tu solus Altissimus, Iesu Christe,
cum Sancto Spiritu: in gloria Dei Patris.
Amen.Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem.
Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.Salm 65,
1-3a.4-5.6-7a.16 i 20Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!»Aclama Déu, tota la terra!
«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes!Aclama Déu, tota la terra!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell, que sempre governa amb el seu poder.Aclama Déu, tota la terra!
Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor.
Aclama Déu, tota la terra!Fundamenta eius
Fundamenta eius
Fundamenta ejus in montibus sanctis:
diligit Dominus portas Sion.Els seus fonaments son a les muntanyes sagrades:
El Senyor estima les portes de Sió.Sanctus
Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus
Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.
Hosanna a les altures.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.Parenostre
Pare nostre, que esteu en el cel,
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci’s la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació;
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.El cant dels ocells
En veure despuntar
el major lluminar,
en la nit més ditxosa;
els ocellets, cantant,
a festejar-lo van,
amb sa veu melindrosa.Cantava el passarell:
– Oh! Que formós i bell
és l’Infant de Maria !
I diu l’alegre tord:
– Vençuda n’és la mort
Ja neix la vida mia.Agnus Dei
Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Dona nobis pacem.Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Doneu-nos la pauЦвіте терен (cançó tradicional ucraïnesa)
Floreixen les espines
Цвіте терен,
А цвіт опадає.
Хто в любові не знається,
Той горя не знає.
А я, молода дівчина,
Та й горя зазнала,
Вечероньки не доїла,
Нічки не доспала.
Ой візьму я кріселечко,
Сяду край віконця,
А ще очі не дрімали,
А вже сходить сонце.
А ще очі не дрімали,
А вже сходить сонце.
Хоч дрімайте, не дрімайте
Не будете спати,
Десь поїхав мій миленький
Іншої шукати.Floreixen les espines,
I cau la flor.
Qui no coneix l'amor
No coneix la pena.
I jo, una noia jove,
Sí, el dol es va experimentar,
No va acabar de sopar
No vaig dormir a la nit.
Oh, agafaré una cadira
M'asseuré a la finestra,
I els ulls no dormien,
I ja surt el sol.
I els ulls no dormien,
I ja surt el sol.
Encara que tinguis son, no t'adormis
No dormiràs
El meu petit va anar a algun lloc
Busqueu-ne un altre.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 04.06.23 - 17h
Sala de ConcertsConcert d'estiu
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors)
Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora)
Cor Petits de l’Orfeó Català (Mercè Pi, directora)
Basilio Astúlez, directorPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –
- Cor VEUS-Amics de la Unió & Escolania de Montserrat—Missa per la Pau de Vivancos
La Casa dels Cants
Diumenge, 7 de maig de 2023 – 18 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Escolania de Montserrat
(Llorenç Castelló Garriga, director)
VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió
(Josep Vila i Jover, director)
Joan Seguí, orgue
Robert Armengol, percussió
Ramon Torramilans, percussió
Lluís Vilamajó, directorBernat Vivancos (1973)
Missa per la PauI. Germinans germinabit...
Introit de la Missa matinal montserratinaII. Kyrie eleison
III. Interludi I (orgue sol)
III. Gloria
VI. Salm 65: "Aclama Déu, tota la terra"
VII. Interludi II (orgue sol)
VIII. Sanctus
IX. Parenostre
X. La Pau: " El cant dels ocells"
XI. Interludi III (orgue sol)
XII. Agnus Dei
XIII. "Floreixen les espines"
Durada aproximada del concert: 75 minuts, sense pausa.
#coral
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Feliços els que construeixen la pau
El terme “construcció de la pau” s’empra per anomenar la feina de fer la pau. Va sorgir a començament de la dècada del 1970 a partir del treball del sociòleg i matemàtic noruec Johan Galtung, un dels fundadors principals dels estudis moderns per la pau. La construcció de la pau fa referència a un compromís actiu per fer i mantenir la pau abans, durant i després dels conflictes. La idea “transformació de conflictes”, similar a “resolució de conflictes”, va ser encunyada el 1995 per l’especialista en consolidació de la pau internacional John Paul Lederach. Una eina important en la transformació dels conflictes és el diàleg constructiu, és a dir, l’escolta activa i buscar entendre o empatitzar amb l’altre. A partir d’aquestes definicions, la música pot ser una eina eficaç per construir la pau. La música és un vehicle a través del qual expressar emocions i generar empatia. Quan fem música junts, hem d’escoltar mentre interpretem; això ens ensenya no només a interpretar, sinó a escoltar i a respondre a qui escoltem. Aquest fonament de diàleg és el mateix que es necessita per a la transformació del conflicte.
La Missa per la pau de Bernat Vivancos, un encàrrec del Cor Infantil Amics de la Unió i l’Escolania de Montserrat que s’estrena al Palau de la Música Catalana és un treball creatiu al servei de la pau. Escrita per a dos cors infantils, orgue i percussió, l’obra, segons paraules de Vivancos, “no narra tant la pau com la guerra en la veu dels infants. Contrarestar les bales amb les veus blanques. Vull puresa i ingenuïtat”, reclama.
La Missa per la pau es divideix en quatre parts més una introducció i una cançó conclusiva a tall de motet. Les quatre parts segueixen l’estructura del gènere musical sacre de la missa, sense el “Credo”, i inclouen, intercalades, obres anteriors del mateix compositor, que segueixen l’estructura de la missa. Cada una de les parts inclou al final un interludi a càrrec de l’orgue. L’obra s’inicia amb l’introit de la missa matinal montserratina Germinans germinabit…, que dona pas a la primera part, el “Kyrie eleison”; seguida del “Gloria”, que inclou dues peces del mateix Vivancos, el “Salm 65”, de Deu Salms i un Magnificat (1992-1997) i Fundament eus (2011); a la tercera part, el “Santus”, trobem intercalats un “Parenostre” de Cinc pregàries (2021) i el Cant dels ocells en una harmonització del compositor del 2006, i la quarta part és l’“Agnus Dei”. Per acabar la Missa per la pau s’interpreta la cançó popular ucraïnesa Floreixen les espines, un tema trist sobre l’amor no correspost d’una jove enamorada d’un home que no l’estima.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió
Neix el 1996 amb l’Escola de Música creada dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers. Dirigit per Josep Vila Jover des de la seva formació, aquest cor de veus blanques destaca per la qualitat, l’eclecticisme i la singularitat de les produccions. Actualment és cor resident del Teatre Auditori de Granollers des del 2017.
Veus ha participat a nombrosos festivals internacionals i ha estat premiat en diferents certàmens i concursos. Entre els premis més recents destaquen el tercer premi al 53 Certamen Coral de Tolosa (2022), el Premi Josep Anselm Clavé a la millor gravació, pel disc Els colors del mar (2018), el Reconeixement Guido d’Arezzo (2017), el primer premi al 47 Certamen Coral de Tolosa (2015) i la Silver Rose Bowl del concurs de la UER Let the Peoples Sing! (2013).Veus actua habitualment als principals escenaris del país: Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona. A nivell internacional, ha actuat a la Philharmonie de París i a la Philharmonie de Luxemburg, entre altres sales. Ha compartit escenari amb directors de prestigi, com Kazushi Ono, Jordi Savall i Gustavo Dudamel.
A escala global, el Cor és convidat habitualment a participar en prestigiosos festivals arreu d’Europa, tot destacant-hi la Foulle Journé i Via Aeterna. A més, ha ofert gires i ha participat a festivals al Japó, a la Xina i als Estats Units.
Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular. Al llarg dels segles, han sorgit compositors i intèrprets remarcables de l’anomenada Escola Musical Montserratina.
Sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països.
Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França, Polònia, Noruega i Bulgària, a més de nombrosos concerts a Catalunya. I ha enregistrat els CDs Salve Regina, amb obres del P. Ireneu Segarra, i Ressons de la Nostra Terra, amb musica popular catalana i d’autor.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària. El fet de ser uns 10-12 alumnes per curs permet oferir-los una educació molt personalitzada.
Aquests darrers cursos s’ha intensificat molt l’ensenyament de l’anglès i la presència de les noves tecnologies a classe. Al matí fan els ensenyaments generals, i a la tarda els estudis de música. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, orquestra i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania, que canta sota la direcció de Llorenç Castelló.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.
És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.
A través del cant, els escolans són missatgers de pau i de bellesa. Amb el llenguatge universal de la música, traspassen tota mena de fronteres i parlen directament al cor dels qui els escolten.
Joan Seguí, orgue
© May Zircus
Nascut a Barcelona (1996) de família menorquina, inicià els seus estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral.
Des del 2018 és graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor (on ha estudiat amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia) i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín (on ha estat deixeble de Paolo Crivellaro). El 2021 obtingué les màximes qualificacions al Màster d’Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart, sota el mestratge de Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb els professors Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider i Jörg-Hannes Hahn.
És organista titular de l’orgue històric de la basílica de Santa Maria del Mar i fa funcions d’organista assistent al temple de la Sagrada Família acompanyant el Cor Francesc Valls, feines que combina amb una activitat concertística que l’ha portat a actuar en solitari a Espanya, Portugal, Itàlia, Suècia, Anglaterra i Alemanya.
L’octubre del 2018 va guanyar el cicle-concurs El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutare mundam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana; i l’octubre del 2020 va guanyar el primer premi del II Concurs Nacional d’Orgue Francisco Salinas a Burgos.
Recentment ha publicat el primer disc en solitari: Bach Ground, gràcies a Catalunya Música i el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que ha estat aclamat per la crítica com un dels millors del 2021.
Robert Armengol, percussió
Nascut a Barcelona (1970), és titulat pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià amb Xavier Joaquin. Amplià coneixements amb Quim Soler, i a l’Orquestra de Joventuts Musicals de Catalunya, a la JOSC i a la Weltorchester Jeunesses Musicales.
Des del 1987 ha treballat com a intèrpret en diferents àmbits de la música: moderna, popular catalana, teatre musical, acompanyant cantates i cors diversos o en òpera i música simfònica, però on es troba més a gust és fent música de cambra. Entre d’altres, ha col·laborat en projectes de Feliu Gasull, Joan Sanmartí, Carles Cases i Eduard Iniesta, en duets amb Xavi Castillo (clarinets), amb Toni Pola (saxos), amb Riccardo Massari (electrònica), amb l’Orquestra d’Acordions de Sabadell, i amb nombroses cobles, tot destacant-hi la Cobla Sant Jordi, els conjunts BCN216 i Fermata Contemporània, així com les orquestres OSV, OCB, ONCA, o la del Teatre del Liceu.
Des de l’any 1993 és membre del grup Percussions de Barcelona. El 2021 presentà el projecte personal Mundo Kalimba.
Alhora, sempre ha estat vinculat a l’ensenyament com a professor de percussió, primer a l’EMMiCP de Lleida i a l’EMM de Sant Andreu, i durant uns anys al Conservatori Superior del Liceu. Des del 1997 forma part de l’EMM i CP de Sabadell.
Ramon Torramilans Lluís, percussió
Va estudiar percussió amb el professor Xavier Joaquin al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Ha estat membre dels principals grups de música contemporània del país, Vol ad libitum, Barcelona 216, Companyia Carles Santos, amb els quals ha realitzat diversos enregistraments discogràfics i gires de concerts.
Ha estat col·laborador habitual de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
És membre del grup de Percussions de Barcelona, un dels grups de percussió més antics d’Europa, amb el que han estrenat diverses obres i amb el que han enregistrat una col·lecció de discs amb obres de compositors catalans.
Ha desenvolupat una important tasca pedagògica en diferents centres així com en cursos i seminaris. En l’actualitat és professor de percussió del Conservatori Municipal de Música de Manresa i Professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on també és el Coordinador del Màster d’Interpretació i del Grans Conjunts del Departament de Clàssica i Contemporània.
Lluís Vilamajó, director
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez.
Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb les formacions Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges o Il Fondamento, amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre altres països.
Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. També ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).
Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director Jordi Savall en la preparació del cor en produccions de la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya, creada juntament amb el mestre Jordi Savall.
Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants, i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.
Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres.
Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, W. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, C. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.
Ha fet diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia Vox, Fontimusicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.
Textos
Bernat Vivancos
Missa per la PauIntroit
Introit
Germinans germinabit,
et exsultabit laetabunda et laudans:
gloria Libani data est ei,
decor Carmeli et Saron.
Alleluia!
Fundamenta eius in montibus Sanctis:
diligit Dominus portas Sion
super omnia tabernacula Jacob.
Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto,
sicut erat in principio et nunc et semper,
et in saecula saeculorum.
Amen.Brotant brotarà
i s'alegrarà d'alegria i de lloança:
li fou donada la glòria del Líban
la bellesa de Carmel i Sharon.
Al·leluia!
Els seus fonaments son a les muntanyes Sagrades:
El Senyor estima les portes de Sió
sobre tots els tabernacles de Jacob.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era al principi, ara, i per sempre
i pels segles dels segles.
Amén.Kyrie
Kyrie
Kyrie, eleison,
Christe, eleison,
Kyrie, eleison.Senyor, teniu pietat,
Crist, teniu pietat,
Senyor, teniu pietat.Gloria
Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Laudamus te,
benedicimus te,
adoramus te,
glorificamus te,
gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam,
Domine Deus, Rex cælestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine Fili Unigenite, Iesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis;
qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis.
Quoniam tu solus Sanctus,
tu solus Dominus,
tu solus Altissimus, Iesu Christe,
cum Sancto Spiritu: in gloria Dei Patris.
Amen.Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem.
Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.Salm 65,
1-3a.4-5.6-7a.16 i 20Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!»Aclama Déu, tota la terra!
«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes!Aclama Déu, tota la terra!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell, que sempre governa amb el seu poder.Aclama Déu, tota la terra!
Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor.
Aclama Déu, tota la terra!Fundamenta eius
Fundamenta eius
Fundamenta ejus in montibus sanctis:
diligit Dominus portas Sion.Els seus fonaments son a les muntanyes sagrades:
El Senyor estima les portes de Sió.Sanctus
Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus
Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.
Hosanna a les altures.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.Parenostre
Pare nostre, que esteu en el cel,
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci’s la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació;
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.El cant dels ocells
En veure despuntar
el major lluminar,
en la nit més ditxosa;
els ocellets, cantant,
a festejar-lo van,
amb sa veu melindrosa.Cantava el passarell:
– Oh! Que formós i bell
és l’Infant de Maria !
I diu l’alegre tord:
– Vençuda n’és la mort
Ja neix la vida mia.Agnus Dei
Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Dona nobis pacem.Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Doneu-nos la pauЦвіте терен (cançó tradicional ucraïnesa)
Floreixen les espines
Цвіте терен,
А цвіт опадає.
Хто в любові не знається,
Той горя не знає.
А я, молода дівчина,
Та й горя зазнала,
Вечероньки не доїла,
Нічки не доспала.
Ой візьму я кріселечко,
Сяду край віконця,
А ще очі не дрімали,
А вже сходить сонце.
А ще очі не дрімали,
А вже сходить сонце.
Хоч дрімайте, не дрімайте
Не будете спати,
Десь поїхав мій миленький
Іншої шукати.Floreixen les espines,
I cau la flor.
Qui no coneix l'amor
No coneix la pena.
I jo, una noia jove,
Sí, el dol es va experimentar,
No va acabar de sopar
No vaig dormir a la nit.
Oh, agafaré una cadira
M'asseuré a la finestra,
I els ulls no dormien,
I ja surt el sol.
I els ulls no dormien,
I ja surt el sol.
Encara que tinguis son, no t'adormis
No dormiràs
El meu petit va anar a algun lloc
Busqueu-ne un altre.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 04.06.23 - 17h
Sala de ConcertsConcert d'estiu
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors)
Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora)
Cor Petits de l’Orfeó Català (Mercè Pi, directora)
Basilio Astúlez, directorPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –