Programa de mà
Les quatre estacions de Vivaldi
—Vespres d’Arnadí, James & Espasa
Nadal al Palau
Dissabte, 10 de gener de 2026 - 21 h
Diumenge, 11 de gener de 2026 - 18 hSala de Concerts
Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca
Farran Sylvan James i Dani Espasa, directorsAntonio Vivaldi (1678-1741)
Concert per a corda i continu, en Sol menor, RV 156Allegro
Adagio
AllegroConcert per a violí i orgue, en Re menor, RV 541
Allegro
Grave
Allegro“Les quatre estacions”
(Il Cimento dell’Armonia e dell’Invenzione, op.8)
Concert núm. 1, en Mi major, op. 8, RV 269, “la Primavera”Allegro
Largo
AllegroConcert núm. 2, en Sol menor, op. 8, RV 315, “l’Estiu”
Allegro ma non molto
Allegro / Adagio
Presto – Adagio
PrestoConcert núm. 3, en Fa major, op. 8, RV 293, “la Tardor”
Allegro
Allegro assai
Adagio molto
AllegroConcert núm. 4, en Fa menor, op. 8, RV 297, “l’Hivern”
Allegro non molto
Largo
AllegroAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#antiga #músicauniversal #modernismePoema
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels músics més brillants del Barroc italià. Va ser un virtuós del violí i un compositor espectacularment prolífic, que deixà un llegat de més de set-centes obres, entre les quals més de quatre-cents Concerts, a més de nombroses òperes i peces sacres. No obstant això, la seva obra més universal és sens dubte la que escoltarem avui: Le quattro stagioni (Les quatre estacions).
Sobre els intèrprets:
L’orquestra Vespres d’Arnadí és una formació de referència per als melòmans, un conjunt admirat per la seva selecció rigorosa del repertori i per unes interpretacions plenes de vitalitat i passió, sempre utilitzant instruments i criteris històrics. La violinista i concertino del grup, Farran Sylvan James, dirigirà l’obra des del faristol solista compartint la direcció amb el mestre Dani Espasa, fundador del conjunt, que s’asseurà davant el clavecí.
Quines són les claus del concert?
Compostes al voltant del 1721, Les quatre estacions són un grup de quatre concerts per a violí i orquestra que fan referència a les estacions de l’any. Avui és una obra cabdal de la història de la música perquè, amb les seves melodies, Vivaldi aconseguí trencar motlles i transformar la música en un llenguatge descriptiu, tot portant el virtuosisme a un nou nivell i traslladant a la música imatges relacionades amb el canvi de les estacions. Més de tres-cents anys després de ser compostes continuen generant les mateixes sensacions a tota mena de públics.
A què he de parar atenció?
Les quatre estacions són un autèntic conte sonor: la música imita amb increïble detall allò que descriuen uns poemes que el compositor associa a cada Concert, cadascun entorn d’una de les estacions de l’any. Pots sentir el cant dels ocells a “la Primavera”, els insectes i els llamps de la tempesta a “l’Estiu”, la caiguda de les fulles a “la Tardor” o la pluja i el cruixir del gel –simulat amb el frec de les cordes del violí– a “l’Hivern”. Amb aquesta obra mestra Vivaldi es converteix en un pioner del que més tard es coneixeria com a música programàtica, és a dir, una partitura que descriu allò que proposa un text.
Sabies que...
Vivaldi va compondre cada concert de Les quatre estacions en una tonalitat determinada per reflectir el caràcter i l’atmosfera que volia descriure: tonalitats majors per representar l’alegria i l’entusiasme, i menors per a la introspecció i la tristesa. “La Primavera” està en Mi major (la floració, la vida a la natura); tria el Sol menor per a “l’Estiu” (la calor, les tempestes, la melancolia); Fa major per transportar-nos a “la Tardor” (la collita i la celebració), i Fa menor per descriure “l’Hivern” (el fred i la desolació).
Si vols aprofundir en aquesta obra emblemàtica, a Palau Digital –la plataforma audiovisual gratuïta del Palau– trobaràs una càpsula de divulgació musical de la sèrie Perspectives Musicals dedicada a Les quatre estacions. Hi explorem el seu llenguatge descriptiu, els poemes que l’acompanyen i l’impacte en la història de la música. Mira-la a palaudigital.cat!
Comentari
L’any 1725 es va publicar a Amsterdam Il Cimento dell’Armonia e dell’Invenzione, l’opus 8 de Vivaldi, una col·lecció de dotze concerts –juntament amb l’opus 3, la que va donar més fama al compositor–, els quatre primers dels quals, titulats Les quatre estacions, han esdevingut una obra mestra i atemporal, sovint considerada paradigma de la música programàtica i anecdòticament distingida com la partitura més enregistrada de la història.
Els mèrits de Les quatre estacions, però, van molt més enllà. D’entrada, és una obra força anterior a la publicació –segons el que es desprèn de la dedicatòria al comte Wenzel von Morzin–, que, tal com diu el títol de l’opus, tracta de la confrontació entre harmonia i invenció; és a dir, la submissió de la llibertat creadora a les regles de composició.
Vivaldi hi combina amb èxit el format del concert per a solista –heretat de la consolidació de l’orquestra com a conjunt instrumental i evolucionat del concerto grosso definit durant el Barroc– amb la descripció de la natura com a model de perfecció, teoria emblemàtica de la retòrica barroca i usada en totes les èpoques i arts.
Al llarg dels tres moviments de tempo contrastant –ràpid-lent-ràpid– en què s’estructura cada Concert, Vivaldi desplega tot un catàleg de recursos tècnics imaginatius per ornamentar la melodia del solista, que es recolza en un acompanyament d’harmonia relativament senzilla. A banda del lluïment, doncs, els efectes innovadors possibilitats per l’evolució de la tècnica del violí –unísons, notes mantingudes, sordines, cromatismes...– descriuen fenòmens meteorològics, com la pluja, el vent i les tempestes, però també el cant dels ocells, la remor de l’aigua, els espetecs del foc o activitats com ara el ball o la caça. La relació de tonalitats escollides rebla el simbolisme com a imatge del cercle de la vida i les contradiccions infinites de la naturalesa humana. En l’edició impresa de la partitura original, cadascuna de Les quatre estacions va precedida d’un sonet en italià que evoca, un cop més, l’harmonia d’un món perdut corresponent al concepte d’Edèn o al mite d’Arcàdia.
En una època en què el pas del temps tenia un significat diferent del d’avui, Vivaldi va compondre mig miler de Concerts –més de la meitat, per a violí– per respondre a les exigències d’un públic venecià àvid de música nova. Les quatre estacions van tenir un èxit immediat i van ser programades anualment als inicis de Le Concert Spirituel. Després, però, com tantes altres obres de la música barroca, van caure en l’oblit fins als anys trenta del segle XX.
Albert Torrens, periodista i director de la «Revista Musical Catalana»
Biografies
Biografies
Vespres d’Arnadí
Creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa amb l’objectiu d’oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i burgesos. La carabassa, el sucre i les ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià.
El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres.
Ha enregistrat tres discos amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. El 2024 va publicar el seu darrer disc, Invisibili, novament amb el magnífic contratenor Xavier Sabata: un recorregut apassionant pel gènere de l’òpera seria, que a les primeres dècades del segle XVIII vivia un procés d’intensificació virtuosística que convertí els cantants –sobretot sopranos i castrati– en les autèntiques superestrelles de l’època.
Vespres d’Arnadí rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
Vespres d’Arnadí està formada per:
Farran Sylvan James, violí solista
Alba Roca, Maria Roca, Cati Reus, violins I
Nicholas Robinson, Ricart Renart, Andrés Murillo, Kathleen Leidig, violins II
Anna Aldomà, Jordi Armengol, violes
Guillermo Turina, Dimitri Kindynis, violoncels
Mario Lisarde, contrabaix
Pablo FitzGerald, arxillaüt
Dani Espasa, clavecí i orgueBiografies
© Marta Fernández
© Marta Fernández
Farran Sylvan James, violí i directora
Va començar a estudiar violí als tres anys a la seva ciutat natal, Vancouver (Canadà), on es va formar amb Gwen Thompson (alumna de Jascha Heifetz), i va completar els estudis a la State University de Nova York (Màster de Rendiment), tot fent classes de violí a la Juilliard School of Music amb Joel Smirnoff (primer violí del Juilliard String Quartet) i Joyce Robbins (deixebla del famós pedagog Ivan Galamian).
Als divuit anys inicià la seva carrera professional en diversos grups internacionals, com el Metamorphosen Chamber Ensemble (Harvard), Les Violons du Roy (Quebec) i la Montreal Chamber Orchestra.
S’instal·là a Europa i fa vint-i-cinc anys començà a treballar amb grups i orquestres de música antiga com a concertino de Vespres d’Arnadí, Al Ayre Español i Bach Consort Wien; com a directora convidada de l’Orquestra Barroca Catalana i l’Orquesta Barroca de Sevilla, i com a membre de La Tempestad i del Quartet Albada.
Farran Sylvan James toca habitualment als teatres i auditoris europeus més prestigiosos, com el Musikverein de Viena, Théâtre des Champs Élysées de París, Concertgebouw d’Amsterdam o Philharmonie de Berlín (on va actuar en el debut de l’orquestra Al Ayre Español el 2012), així com al Palau de la Música Catalana. És convidada a tocar música de cambra amb Marc Destrubé (concertino de l’Orchestra of the Eighteenth Century) en cites importants, com ara el Vancouver Early Music Festival.
També ha estat convidada per destacades agrupacions i directors: Jordi Savall, Ottavio Dantone, Monica Huggett, Pablo Valetti (Café Zimmermann), Skip Sempé (Capriccio Stravagante), Alfredo Bernardini, Gabriel Garrido i Enrico Onofri.
A més, destaca com a directora i ha estat convidada a dirigir l’Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra de Menorca, Orquestra Barroca del Festival Parry Sound, Orquesta Barroca de Sevilla, Acadèmia 1750 i Orquestra Barroca Catalana.
Entre els seus enregistraments destaquen els que ha fet com a concertino i violí principal de diversos grups i orquestres per als segells Harmonia Mundi, Ambroisie, Naïve, Challenge Records, Sony i Arsis. També cal destacar la seva darrera gravació amb Al Ayre Español en qualitat de concertino: Handel’s memories, i una selecció dels Grand Concertos, op. 6 de Georg Friedrich Händel, per al segell holandès Challenge Records, que ha obtingut un gran èxit de públic i crítica a Espanya, Alemanya i Holanda.
El 2022 va oferir concerts com a solista i concertino de Vespres d’Arnadí al Palau de la Música Catalana (Concerts de Brandenburg de Bach), Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Peralada i Wigmore Hall de Londres.
També forma duet amb Laura Young (professora de guitarra clàssica al Mozarteum de Salzburg i a l’ESMUC), amb qui interpreta música des del Renaixement fins a la contemporània.
Farran James toca amb un violí Johannes Cuypers construït el 1790.
Biografies
© Michal Novak
© Michal Novak
Dani Espasa, clavecí i director
Nascut a la Canonja (Tarragona), és un músic eclèctic amb multitud d’interessos i una activitat artística ben diversa: pianista, clavecinista, acordionista, director, compositor, arranjador, productor i professor. La seva carrera transcorre per camins sorprenents: participa en espectacles teatrals –ha col·laborat amb Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel i Jordi Prat i Coll–, es posa al capdavant de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, col·labora amb Maria del Mar Bonet o Lídia Pujol, i imparteix classes d’improvisació i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Havent estudiat clavicèmbal i baix continu a l’ESMUC amb Béatrice Martin, va iniciar una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval, com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, La Hispanoflamenca, The Rare Fruits Council, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, La Caravaggia o MUSIca ALcheMIca. Tanmateix, no trigà a ampliar el seu radi d’acció, i aviat va dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual també col·labora com a pianista i clavecinista, l’ensemble barroc de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional de Andorra (ONCA) i l’ensemble de música contemporània BCN216.
Com a instrumentista, ha estrenat i enregistrat peces per a piano de Joan Albert Amargós i Enric Granados, i té més d’una quarantena d’enregistraments per als segells Aparté, Alia Vox, Erato, Passacaille, Pan Classics, Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records.
Espasa ha compartit escenari amb artistes de procedències molt diverses: Joan Albert Amargós, Eliseo Parra, Sílvia Pérez Cruz, Sting, Paul Simon, John Cale, Ute Lemper, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Mayte Martín, Judit Neddermann, Dulce Pontes, Nina, Alfonso Vilallonga, Kepa Junkera, Maria Farantouri, Santiago Auserón, Maika Makovski, Nigel Kennedy, Maya Plisetskaya i Blaumut, entre d’altres.
El 2020 va rebre el Premi Butaca a la millor composició musical de teatre per la música de La Rambla de les Floristes (Teatre Nacional de Catalunya).
Actualment compagina l’activitat artística i la docència com a professor a l’ESMUC i com a membre del Programa d’Interpretació Històrica de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on ensenya clavicèmbal i baix continu. A més, és director artístic del cicle de concerts al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
Així, doncs, Dani Espasa –aquell músic que s’encaminava per ser arquitecte– és avui un referent indiscutible de la música antiga a Catalunya i al món.
Textos
PRIMAVERA
La primavera arriba i la festegen,
saludant-la, els ocells d’alegre cant.
I les fonts, que els zèfirs ara airegen,
amb dolç murmuri brollen entretant.
Cobreixen l’aire amb negre mant,
llamps i trons que brogeixen.
Els ocells reprenen el seu cant
i torna la calma amb gran encant.
Sobre el prat florit, damunt l’herba tendra,
murmura el fullatge i murmura l’herbam,
s’adorm el cabrer, i el ca al seu costat.
Al so de la samfoina dansant,
nimfes i pastors festegen.
És primavera sota el firmament brillant.ESTIU
Sota l’estació feixuga pel sol encesa
llangueix l’home, llangueix el ramat i s’encén el pi.
Canten alhora amb veu ben entesa,
la tórtora alegre i el bell colibrí.
Zèfir bufa amb dolcesa
però Bòreas agita el seu veí.
Plora el pastor ple de temença
pel furor de l’oratge i pel seu destí.
Als seus membres fatigats, el repòs els és negat.
Temen el llamp i el tro vigorós,
temen els abellots i el tàvec furiós.
Ah, els seus temors eren ben certs
el cel trona i fulmina,
sega espigues i camps verds.TARDOR
Celebra el pagès, cantant i ballant,
la feliç verema, alegre i content,
i el licor de Bacus hi aporta l’encant
i conclou la joia amb un son plaent.
Cadascú abandona les danses i els cants
l’aire és ben lleuger,
i l’estació invita al son benestant.
Els caçadors surten a l’alba de caça
duen corns i gossos i duen fusells,
la bèstia s’escapa, segueixen la traça.
Esgotada però també aterrada
pel brogit dels gossos i la remor d’armes,
intenta fugir, però mor atrapada.HIVERN
Tremolar dins la neu resplendent
amb l’alenada rude de la ventada,
córrer, picar de peus en tot moment
i fer petar les dents en la gelada.
Passar arran del foc, dies contents
mentre la pluja, a fora, mulla l’esplanada.
Caminar sobre el glaç amb pas molt lent,
intentant evitar la relliscada;
caminar dret, relliscar i caure
aixecar-se i començar a córrer
abans que s’esberli la glaçada;
sentir passar per la porta ferrada
Bòreas, Siroc i tots els vents en guerra.
Sí, així és l’hivern, però l’alegria aporta.Versió: Zeneida Sardà
També et pot interessar...
Simfònics al Palau
Dissabte, 24.01.26 – 18.30 h
Sala de Concerts–Schéhérazade
Camille Thomas, violoncel
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorF. Say: Concert per a violoncel "Never Give up"
N. Rimski-Kórsakov: Schéhérazade, op. 35Preus: de 20 a 68 euros
Simfònics al Palau
Dissabte, 31.01.26 – 18.30 h
Sala de Concerts—Missa en Si menor de Bach
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca (Dani Espasa, director)
Xavier Puig, directorJ. S. Bach: Missa en Si menor, BWV 232
Preus: de 20 a 68 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Les quatre estacions de Vivaldi
—Vespres d’Arnadí, James & Espasa
Nadal al Palau
Dissabte, 10 de gener de 2026 - 21 h
Diumenge, 11 de gener de 2026 - 18 hSala de Concerts
Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca
Farran Sylvan James i Dani Espasa, directorsAntonio Vivaldi (1678-1741)
Concert per a corda i continu, en Sol menor, RV 156Allegro
Adagio
AllegroConcert per a violí i orgue, en Re menor, RV 541
Allegro
Grave
Allegro“Les quatre estacions”
(Il Cimento dell’Armonia e dell’Invenzione, op.8)
Concert núm. 1, en Mi major, op. 8, RV 269, “la Primavera”Allegro
Largo
AllegroConcert núm. 2, en Sol menor, op. 8, RV 315, “l’Estiu”
Allegro ma non molto
Allegro / Adagio
Presto – Adagio
PrestoConcert núm. 3, en Fa major, op. 8, RV 293, “la Tardor”
Allegro
Allegro assai
Adagio molto
AllegroConcert núm. 4, en Fa menor, op. 8, RV 297, “l’Hivern”
Allegro non molto
Largo
AllegroAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#antiga #músicauniversal #modernismePoema
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels músics més brillants del Barroc italià. Va ser un virtuós del violí i un compositor espectacularment prolífic, que deixà un llegat de més de set-centes obres, entre les quals més de quatre-cents Concerts, a més de nombroses òperes i peces sacres. No obstant això, la seva obra més universal és sens dubte la que escoltarem avui: Le quattro stagioni (Les quatre estacions).
Sobre els intèrprets:
L’orquestra Vespres d’Arnadí és una formació de referència per als melòmans, un conjunt admirat per la seva selecció rigorosa del repertori i per unes interpretacions plenes de vitalitat i passió, sempre utilitzant instruments i criteris històrics. La violinista i concertino del grup, Farran Sylvan James, dirigirà l’obra des del faristol solista compartint la direcció amb el mestre Dani Espasa, fundador del conjunt, que s’asseurà davant el clavecí.
Quines són les claus del concert?
Compostes al voltant del 1721, Les quatre estacions són un grup de quatre concerts per a violí i orquestra que fan referència a les estacions de l’any. Avui és una obra cabdal de la història de la música perquè, amb les seves melodies, Vivaldi aconseguí trencar motlles i transformar la música en un llenguatge descriptiu, tot portant el virtuosisme a un nou nivell i traslladant a la música imatges relacionades amb el canvi de les estacions. Més de tres-cents anys després de ser compostes continuen generant les mateixes sensacions a tota mena de públics.
A què he de parar atenció?
Les quatre estacions són un autèntic conte sonor: la música imita amb increïble detall allò que descriuen uns poemes que el compositor associa a cada Concert, cadascun entorn d’una de les estacions de l’any. Pots sentir el cant dels ocells a “la Primavera”, els insectes i els llamps de la tempesta a “l’Estiu”, la caiguda de les fulles a “la Tardor” o la pluja i el cruixir del gel –simulat amb el frec de les cordes del violí– a “l’Hivern”. Amb aquesta obra mestra Vivaldi es converteix en un pioner del que més tard es coneixeria com a música programàtica, és a dir, una partitura que descriu allò que proposa un text.
Sabies que...
Vivaldi va compondre cada concert de Les quatre estacions en una tonalitat determinada per reflectir el caràcter i l’atmosfera que volia descriure: tonalitats majors per representar l’alegria i l’entusiasme, i menors per a la introspecció i la tristesa. “La Primavera” està en Mi major (la floració, la vida a la natura); tria el Sol menor per a “l’Estiu” (la calor, les tempestes, la melancolia); Fa major per transportar-nos a “la Tardor” (la collita i la celebració), i Fa menor per descriure “l’Hivern” (el fred i la desolació).
Si vols aprofundir en aquesta obra emblemàtica, a Palau Digital –la plataforma audiovisual gratuïta del Palau– trobaràs una càpsula de divulgació musical de la sèrie Perspectives Musicals dedicada a Les quatre estacions. Hi explorem el seu llenguatge descriptiu, els poemes que l’acompanyen i l’impacte en la història de la música. Mira-la a palaudigital.cat!
Comentari
L’any 1725 es va publicar a Amsterdam Il Cimento dell’Armonia e dell’Invenzione, l’opus 8 de Vivaldi, una col·lecció de dotze concerts –juntament amb l’opus 3, la que va donar més fama al compositor–, els quatre primers dels quals, titulats Les quatre estacions, han esdevingut una obra mestra i atemporal, sovint considerada paradigma de la música programàtica i anecdòticament distingida com la partitura més enregistrada de la història.
Els mèrits de Les quatre estacions, però, van molt més enllà. D’entrada, és una obra força anterior a la publicació –segons el que es desprèn de la dedicatòria al comte Wenzel von Morzin–, que, tal com diu el títol de l’opus, tracta de la confrontació entre harmonia i invenció; és a dir, la submissió de la llibertat creadora a les regles de composició.
Vivaldi hi combina amb èxit el format del concert per a solista –heretat de la consolidació de l’orquestra com a conjunt instrumental i evolucionat del concerto grosso definit durant el Barroc– amb la descripció de la natura com a model de perfecció, teoria emblemàtica de la retòrica barroca i usada en totes les èpoques i arts.
Al llarg dels tres moviments de tempo contrastant –ràpid-lent-ràpid– en què s’estructura cada Concert, Vivaldi desplega tot un catàleg de recursos tècnics imaginatius per ornamentar la melodia del solista, que es recolza en un acompanyament d’harmonia relativament senzilla. A banda del lluïment, doncs, els efectes innovadors possibilitats per l’evolució de la tècnica del violí –unísons, notes mantingudes, sordines, cromatismes...– descriuen fenòmens meteorològics, com la pluja, el vent i les tempestes, però també el cant dels ocells, la remor de l’aigua, els espetecs del foc o activitats com ara el ball o la caça. La relació de tonalitats escollides rebla el simbolisme com a imatge del cercle de la vida i les contradiccions infinites de la naturalesa humana. En l’edició impresa de la partitura original, cadascuna de Les quatre estacions va precedida d’un sonet en italià que evoca, un cop més, l’harmonia d’un món perdut corresponent al concepte d’Edèn o al mite d’Arcàdia.
En una època en què el pas del temps tenia un significat diferent del d’avui, Vivaldi va compondre mig miler de Concerts –més de la meitat, per a violí– per respondre a les exigències d’un públic venecià àvid de música nova. Les quatre estacions van tenir un èxit immediat i van ser programades anualment als inicis de Le Concert Spirituel. Després, però, com tantes altres obres de la música barroca, van caure en l’oblit fins als anys trenta del segle XX.
Albert Torrens, periodista i director de la «Revista Musical Catalana»
Biografies
Vespres d’Arnadí
Creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa amb l’objectiu d’oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i burgesos. La carabassa, el sucre i les ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià.
El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres.
Ha enregistrat tres discos amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. El 2024 va publicar el seu darrer disc, Invisibili, novament amb el magnífic contratenor Xavier Sabata: un recorregut apassionant pel gènere de l’òpera seria, que a les primeres dècades del segle XVIII vivia un procés d’intensificació virtuosística que convertí els cantants –sobretot sopranos i castrati– en les autèntiques superestrelles de l’època.
Vespres d’Arnadí rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
Vespres d’Arnadí està formada per:
Farran Sylvan James, violí solista
Alba Roca, Maria Roca, Cati Reus, violins I
Nicholas Robinson, Ricart Renart, Andrés Murillo, Kathleen Leidig, violins II
Anna Aldomà, Jordi Armengol, violes
Guillermo Turina, Dimitri Kindynis, violoncels
Mario Lisarde, contrabaix
Pablo FitzGerald, arxillaüt
Dani Espasa, clavecí i orgueFarran Sylvan James, violí i directora
© Marta Fernández
Va començar a estudiar violí als tres anys a la seva ciutat natal, Vancouver (Canadà), on es va formar amb Gwen Thompson (alumna de Jascha Heifetz), i va completar els estudis a la State University de Nova York (Màster de Rendiment), tot fent classes de violí a la Juilliard School of Music amb Joel Smirnoff (primer violí del Juilliard String Quartet) i Joyce Robbins (deixebla del famós pedagog Ivan Galamian).
Als divuit anys inicià la seva carrera professional en diversos grups internacionals, com el Metamorphosen Chamber Ensemble (Harvard), Les Violons du Roy (Quebec) i la Montreal Chamber Orchestra.
S’instal·là a Europa i fa vint-i-cinc anys començà a treballar amb grups i orquestres de música antiga com a concertino de Vespres d’Arnadí, Al Ayre Español i Bach Consort Wien; com a directora convidada de l’Orquestra Barroca Catalana i l’Orquesta Barroca de Sevilla, i com a membre de La Tempestad i del Quartet Albada.
Farran Sylvan James toca habitualment als teatres i auditoris europeus més prestigiosos, com el Musikverein de Viena, Théâtre des Champs Élysées de París, Concertgebouw d’Amsterdam o Philharmonie de Berlín (on va actuar en el debut de l’orquestra Al Ayre Español el 2012), així com al Palau de la Música Catalana. És convidada a tocar música de cambra amb Marc Destrubé (concertino de l’Orchestra of the Eighteenth Century) en cites importants, com ara el Vancouver Early Music Festival.
També ha estat convidada per destacades agrupacions i directors: Jordi Savall, Ottavio Dantone, Monica Huggett, Pablo Valetti (Café Zimmermann), Skip Sempé (Capriccio Stravagante), Alfredo Bernardini, Gabriel Garrido i Enrico Onofri.
A més, destaca com a directora i ha estat convidada a dirigir l’Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra de Menorca, Orquestra Barroca del Festival Parry Sound, Orquesta Barroca de Sevilla, Acadèmia 1750 i Orquestra Barroca Catalana.
Entre els seus enregistraments destaquen els que ha fet com a concertino i violí principal de diversos grups i orquestres per als segells Harmonia Mundi, Ambroisie, Naïve, Challenge Records, Sony i Arsis. També cal destacar la seva darrera gravació amb Al Ayre Español en qualitat de concertino: Handel’s memories, i una selecció dels Grand Concertos, op. 6 de Georg Friedrich Händel, per al segell holandès Challenge Records, que ha obtingut un gran èxit de públic i crítica a Espanya, Alemanya i Holanda.
El 2022 va oferir concerts com a solista i concertino de Vespres d’Arnadí al Palau de la Música Catalana (Concerts de Brandenburg de Bach), Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Peralada i Wigmore Hall de Londres.
També forma duet amb Laura Young (professora de guitarra clàssica al Mozarteum de Salzburg i a l’ESMUC), amb qui interpreta música des del Renaixement fins a la contemporània.
Farran James toca amb un violí Johannes Cuypers construït el 1790.
Dani Espasa, clavecí i director
© Michal Novak
Nascut a la Canonja (Tarragona), és un músic eclèctic amb multitud d’interessos i una activitat artística ben diversa: pianista, clavecinista, acordionista, director, compositor, arranjador, productor i professor. La seva carrera transcorre per camins sorprenents: participa en espectacles teatrals –ha col·laborat amb Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel i Jordi Prat i Coll–, es posa al capdavant de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, col·labora amb Maria del Mar Bonet o Lídia Pujol, i imparteix classes d’improvisació i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Havent estudiat clavicèmbal i baix continu a l’ESMUC amb Béatrice Martin, va iniciar una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval, com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, La Hispanoflamenca, The Rare Fruits Council, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, La Caravaggia o MUSIca ALcheMIca. Tanmateix, no trigà a ampliar el seu radi d’acció, i aviat va dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual també col·labora com a pianista i clavecinista, l’ensemble barroc de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional de Andorra (ONCA) i l’ensemble de música contemporània BCN216.
Com a instrumentista, ha estrenat i enregistrat peces per a piano de Joan Albert Amargós i Enric Granados, i té més d’una quarantena d’enregistraments per als segells Aparté, Alia Vox, Erato, Passacaille, Pan Classics, Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records.
Espasa ha compartit escenari amb artistes de procedències molt diverses: Joan Albert Amargós, Eliseo Parra, Sílvia Pérez Cruz, Sting, Paul Simon, John Cale, Ute Lemper, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Mayte Martín, Judit Neddermann, Dulce Pontes, Nina, Alfonso Vilallonga, Kepa Junkera, Maria Farantouri, Santiago Auserón, Maika Makovski, Nigel Kennedy, Maya Plisetskaya i Blaumut, entre d’altres.
El 2020 va rebre el Premi Butaca a la millor composició musical de teatre per la música de La Rambla de les Floristes (Teatre Nacional de Catalunya).
Actualment compagina l’activitat artística i la docència com a professor a l’ESMUC i com a membre del Programa d’Interpretació Històrica de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on ensenya clavicèmbal i baix continu. A més, és director artístic del cicle de concerts al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
Així, doncs, Dani Espasa –aquell músic que s’encaminava per ser arquitecte– és avui un referent indiscutible de la música antiga a Catalunya i al món.
Textos
PRIMAVERA
La primavera arriba i la festegen,
saludant-la, els ocells d’alegre cant.
I les fonts, que els zèfirs ara airegen,
amb dolç murmuri brollen entretant.
Cobreixen l’aire amb negre mant,
llamps i trons que brogeixen.
Els ocells reprenen el seu cant
i torna la calma amb gran encant.
Sobre el prat florit, damunt l’herba tendra,
murmura el fullatge i murmura l’herbam,
s’adorm el cabrer, i el ca al seu costat.
Al so de la samfoina dansant,
nimfes i pastors festegen.
És primavera sota el firmament brillant.ESTIU
Sota l’estació feixuga pel sol encesa
llangueix l’home, llangueix el ramat i s’encén el pi.
Canten alhora amb veu ben entesa,
la tórtora alegre i el bell colibrí.
Zèfir bufa amb dolcesa
però Bòreas agita el seu veí.
Plora el pastor ple de temença
pel furor de l’oratge i pel seu destí.
Als seus membres fatigats, el repòs els és negat.
Temen el llamp i el tro vigorós,
temen els abellots i el tàvec furiós.
Ah, els seus temors eren ben certs
el cel trona i fulmina,
sega espigues i camps verds.TARDOR
Celebra el pagès, cantant i ballant,
la feliç verema, alegre i content,
i el licor de Bacus hi aporta l’encant
i conclou la joia amb un son plaent.
Cadascú abandona les danses i els cants
l’aire és ben lleuger,
i l’estació invita al son benestant.
Els caçadors surten a l’alba de caça
duen corns i gossos i duen fusells,
la bèstia s’escapa, segueixen la traça.
Esgotada però també aterrada
pel brogit dels gossos i la remor d’armes,
intenta fugir, però mor atrapada.HIVERN
Tremolar dins la neu resplendent
amb l’alenada rude de la ventada,
córrer, picar de peus en tot moment
i fer petar les dents en la gelada.
Passar arran del foc, dies contents
mentre la pluja, a fora, mulla l’esplanada.
Caminar sobre el glaç amb pas molt lent,
intentant evitar la relliscada;
caminar dret, relliscar i caure
aixecar-se i començar a córrer
abans que s’esberli la glaçada;
sentir passar per la porta ferrada
Bòreas, Siroc i tots els vents en guerra.
Sí, així és l’hivern, però l’alegria aporta.Versió: Zeneida Sardà
També et pot interessar...
Simfònics al Palau
Dissabte, 24.01.26 – 18.30 h
Sala de Concerts–Schéhérazade
Camille Thomas, violoncel
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorF. Say: Concert per a violoncel "Never Give up"
N. Rimski-Kórsakov: Schéhérazade, op. 35Preus: de 20 a 68 euros
Simfònics al Palau
Dissabte, 31.01.26 – 18.30 h
Sala de Concerts—Missa en Si menor de Bach
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca (Dani Espasa, director)
Xavier Puig, directorJ. S. Bach: Missa en Si menor, BWV 232
Preus: de 20 a 68 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –