• Tossudament Llach

    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

    Tardes al Palau

    Dilluns, 5 de juliol de 2021 - 19 h i 21.30 hores

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Beth, Elena Gadel, Manu Guix i Roger Padullés, veus 
    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
    Polifònica de Puig-reig
     (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
    Francesc Cassúdirector


    Tossudament llach

    Obertura
    El bandoler
    Companys, no és això
    Viatge a Ítaca
    Laura 
    Per un tros del teu cos
    Un núvol blanc
    Cal que neixin flors a cada instant
    Amor particular
    Que tinguem sort
    País petit
    Tossudament alçats

    Durada aproximada del concert 75 minuts, sense pausa.

  • Comentari

    Tossudament Llach

    El 1979 Joan Fuster parlava de la Nova Cançó com una mena d’“arqueologia emotiva”, tot i que hi havia membres d’aquest moviment que havien optat per la professionalització davant d’altres (la majoria) que s’havien “autojubilat”. Aquell any només en feia quatre que el dictador Franco havia mort i la represa del país en el pla cultural i polític començava a semblar un fet. Hi havia molta feina a fer, és cert, però també hi havia esperança i molta il·lusió. També cal dir que hi havia, tanmateix, un cert desencís que aviat va fer forat en la nostra societat. Un desencís que fou recollit admirablement per Lluís Llach en una de les seves cançons més colpidores, titulada Companys, no és això. El text de la cançó ens diu que “no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels” i rebla el clau quan ens anima a “ser valents altre cop, i dir no, amics meus, no és això”. I aquest missatge tan senzill i alhora tan punyent, tan directe i ensems tan poètic, el trobem bressolat per una música extraordinària, per una melodia inoblidable que vàrem fer nostra. El mateix diríem d’una cançó força anterior, Que tinguem sort, que ens animava a caminar “malgrat la boira”. El fons pel que fa al llenguatge és el mateix, però l’expressió musical té la mateixa força. I és que molt sovint les melodies de Llach ens arriben molt endins per la seva senzillesa i alhora per la seva indiscutible qualitat, amb unes harmonies amb poques sorpreses però també de gran eficàcia.

    Les cançons de Llach des del principi de la seva activitat com a compositor han gaudit d’una rebuda entre el públic que els fa justícia. Mai ingènues però sempre tendres i d’un alè poètic encisador, aquelles primeres cançons ja resten com mostres d’una creativitat popular veritable que ha esdevingut patrimoni col·lectiu. No es tracta només d’un veritable (i magnífic) himne com és L’estaca, sinó també de la narrativa El bandoler, una mena de romanç modern, i de veritables cançons d’amor, com Per un tros del teu cos, amb un esperit que retrobem molts anys després d’ésser creada, en una de les seves cançons més exquisides: Un núvol blanc. El domini de Llach de la cançó com a forma d’expressió és (i ho va ser ben aviat) indiscutible, i és per això que no ens sobta que optés, amb la creació d’una mena de suite poeticomusical com és el genial Viatge a Ítaca, per iniciar un camí creatiu que donà fruits memorables, com Campanades a morts, una obra (mestra, sens dubte, i encara no prou apreciada) amb ambició de rèquiem d’alè simfònic. Precisament en aquell disc, Campanades a morts, a banda de l’obra que li dona títol, hi trobem un dels seus grans èxits, Laura, una cançó aparentment senzilla (com sempre, enganyosament senzilla) que ens porta al Llach més poètic i tendre, no solament pel que fa al text, sinó, diríem que encara més, en el pla musical.

    Al llarg del concert d’avui trobem també cants d’esperança, com Cal que neixin flors a cada instant, que ho és, alhora que també és un cant de lluita; una declaració d’amor al seu País petit, l’Empordà, i, en fi, tot un univers que devem a un creador polièdric, amb capacitat per sorprendre’ns des de ja fa molts anys.

    Josep Pascualcompositor i crític musical

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografies

    Beth, veu

    Beth Rodergas

    © Annie de la Paz

    Nascuda a Súria (1981), des de ben petita va començar el seu interès per la música. Als 16 anys començà a pujar als escenaris i amb una colla d’amics va formar el grup de pop-rock català Hàbit i van guanyar diversos concursos.

    Va entrar al món de les orquestres i dels 18 als 20 anys va passar per tres formacions, amb les quals ha recorregut les festes majors de tot Catalunya. Als 20 anys va participar al concurs televisiu Operación Triunfo i es donà a conèixer al gran públic.

    D’ençà d’aquest fet, la seva carrera és imparable: ha gravat nombrosos discos, ha presentat programes de televisió, ha fet d’actriu en nombroses obres de teatre i musicals, i ha creat amb gran èxit la seva pròpia marca de complements de roba: LittleLia.

    El març del 2021 va presentar el seu darrer treball, Origen.

    Des del 2013 ha col·laborat en cinc projectes de la SCCC.

  • Manu Guix, veu

    Manu Guix

    © Berta Tiana

    Compositor, director musical i intèrpret, va néixer a Barcelona (1979) i es formà musicalment al Conservatori de Barcelona i a la Liverpool of Performing Arts.

    Entre altres projectes, és el creador de Què, el nou musical (2008) i dirigí Geronimo Stilton. El musical del regne de la Fantasia (2010-11), Grease, el musical (2011-12), Priscilla, reina del desert (2013-14), i també és el compositor, director i productor d’El petit príncep, el musical (2014), un dels musicals de més èxit i amb més convocatòria de públic durant la temporada nadalenca.

    Ha dirigit musicalment i amb èxit rotund: Molt soroll per no res, La jaula de las locas i La tienda de los horrores. Aquests treballs al món de les arts escèniques han estat reconeguts amb un gran nombre de nominacions i premis en certàmens tan prestigiosos com els MAX o els Butaca.

    Des del 2003 ha gravat cinc treballs discogràfics en solitari i col·labora amb la SCCC des de 2014, amb la qual ha participat en quatre projectes.

  • Elena Gadel, veu

    Elena Gadel

    © Noemí Elías

    Nascuda a Barcelona (1982), va fer les seves primeres actuacions com a integrant del grup de gòspel Masoulfield. L’any 2002 va participar al concurs Operación Triunfo de Televisió Espanyola.

    En el camp del teatre musical, ha participat a Mar i cel de la companyia Dagoll Dagom (2004-2006), Grease, el musical de tu vida (2006-2010), A força de cançons (2012), Over the moon (2012-13), El petit príncep (2014-2016), Guapos i pobres (2015) i Cabaret (2017).

    Ha publicat en solitari els discos Tocant fusta (2010), De madera (2012) i Delicada (2014), que ha cantat en gires per tot el país. Ha format part del jurat artístic del programa televisiu Oh happy day de TV3 (2013) i ha participat en directe en nombroses gales i programes de ràdio i televisió, com a actriu i com a tertuliana especialista en diferents mitjans.

    Ha rebut nombrosos guardons i nominacions al llarg de la seva carrera, entre els quals destaquen el Premi Butaca a millor actriu de musical per El petit príncep (2015), Premi Butaca al millor espectacle familiar per El petit príncep (2015) i Premi MAX al millor espectacle per Mar i cel, entre d’altres.

    Des del 2016 ha col·laborat en tres projectes de la SCCC.

  • Roger Padullés, tenor

    Roger Padullés

    © Marta Escobar

    Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Com a solista estudià a Barcelona amb J. Proubasta i l’any 2001, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Freiburg im Breisgau (Alemanya) becat per la Generalitat de Catalunya amb Reginaldo Pinheiro. L’any 2009 guanyà el segon premi al Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.

    Després del pas per Freiburg, completà la seva formació operística a l’acadèmia d’òpera del Théâtre National d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin d’Estrasburg, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per la batuta de Zubin Mehta i directors d’escena com ara Peter Brook o Christoph Marthaler, entre d’altres.

    Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o Rosenblatt Recital Series de Londres. Els anys 2015, 2017 i 2018 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, Tossudament Llach i Cançó d’amor i de guerra, respectivament, els dos darrers amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. També ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total o Emili Vendrell, la veu del poble.

    Des del 2016 ha col·laborat en quatre projectes de la SCCC.

  • Polifònica de Puig-reig

    Polifònica de Puig-reig

    Fundada l’any 1968, manté una intensa activitat a Catalunya. També ha actuat a la majoria de països europeus, incloent-hi Rússia i Islàndia, així com a Israel, Mèxic, les Filipines, Veneçuela, els Estats Units, el Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador, Argentina, Xile, Perú i Cuba.

    Del 1969 al 2015, el director de la formació va ser el mestre Ramon Noguera. Des del 2015, l’aleshores sotsdirector i pianista, Josep Maria Conangla, va assumir-ne la direcció musical, mentre que Emmanuel Niubò n’exerceix la direcció coral.

    L’any 1993, amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.

    Des del 2017 ha col·laborat en quatre projectes de la SCCC.

  • Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

    Per iniciativa de Narcís Lagares i Josep Lagares, i amb l’impuls i el suport de METALQUIMIA, l’any 2008 va néixer la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), una formació musical inèdita integrada pels instruments de corda d’una orquestra simfònica units al personalíssim so dels instruments de vent de la cobla.

    El repertori de la SCCC va estar dedicat els primers anys a la música catalana de tots els temps, amb orquestracions de músics reconeguts de les nostres terres. L’any 2012 la SCCC es va voler reinventar i rejovenir, gràcies a la unió dels instrumentistes de La Principal de la Bisbal amb la corda i percussió de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG), un projecte pedagògic ambiciós que té per objectiu contribuir a la formació dels joves talents musicals i actuar de pont cap a la seva integració al món de les orquestres professionals.

    En aquesta nova etapa, la SCCC ha fet un pas ferm cap a la internacionalització i consolidació del projecte, a la vegada que ha incrementat notablement el format de l’orquestra, amb més de setanta músics sota la direcció artística i musical de Francesc Cassú i la direcció tècnica de Jaume Lleixà. En aquests anys, en els seus concerts i enregistraments la SCCC ha col·laborat amb nombrosos artistes i cantants, entre els quals destaquen Nina, Pep Poblet, Cris Juanico, Beth, Manu Guix, Elena Gadel, Roger Padullés, Marta Mathéu, Toni Marsol, Gemma Coma-Alabert i la Coral Polifònica de Puig-reig. Els darrers discs de la SCCC, Tossudament Llach, Cançó d’amor i de guerra, Llull i Emociona’t amb la SCCC · 25 anys de música global, han obtingut el Premi Enderrock 2017, 2018, 2019 i 2021 al millor disc en la categoria de clàssica per votació popular.

  • Francesc Cassú, director

    CASSÚ, Francesc ©Mario Wurzburger

    ©MWurzburger

    Nascut a Girona (1965), s’inicià al món de la música sota el guiatge del seu pare, Josep Cassú, i de Josep Viader, que manifesta que Cassú ha estat el seu millor alumne. Seguí els estudis musicals al Conservatori de Música de Girona, i posteriorment els va culminar amb la titulació superior al Conservatori de Música del Liceu.

    El 1992, amb només vint-i-sis anys, assumí la direcció de La Principal de la Bisbal, cobla que actualment continua dirigint. Com a director convidat, també ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orfeó Català, Polifònica de Puig-reig, Orquestra Filharmònica de Catalunya i Orquestra de Cambra de l’Empordà, a més de les cobles més importants de Catalunya. Des de l’any 2008 és director de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

    Destaca la seva producció simfònica, interpretada per les millors orquestres del país. Cassú ha obtingut importants guardons al llarg de la seva trajectòria musical. És professor i cap del Departament d’Harmonia i Llenguatge Musical al Conservatori de Música de Girona i responsable de l’Escola de Cobla de la mateixa entitat.

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Jove Orquestra Nacional de Catalunya
    Manel Valdivieso

    Elena Copons, soprano
    Jove Orquestra Nacional de Catalunya
    Manel Valdivieso, director

    R. StraussSuite de l'òpera "El cavaller de la rosa"
    B. CasablancasCanti ed estasi di Lea (estrena absoluta)
    N. Rimski-KórsakovShéherezade

    Diumenge, 11.07.2021 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preu: 25 euros

Índex