Programa de mà
Thibaut Garcia & Antoine Morinière
—Variacions GoldbergPalau Bach
Dimecres, 5 de novembre de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Thibaut Garcia, guitarra
Antoine Morinière, guitarraJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Variacions Goldberg, BWV 988
(arranjament per a dues guitarres de T. Garcia i A. Morinière)1. Aria
2. Variatio 1
3. Variatio 2
4. Variatio 3 Canone all’unisono
5. Variatio 4
6. Variatio 5
7. Variatio 6 Canone alla Seconda
8. Variatio 7 (al tempo di Giga)
9. Variatio 8
10. Variatio 9 Canone alla Terza
11. Variatio 10 Fughetta
12. Variatio 11
13. Variatio 12 Canone alla Quarta
14. Variatio 13
15. Variatio 14
16. Variatio 15 Canone a la Quinta (Andante)
17. Variatio 16 Ouverture
18. Variatio 17
19. Variatio 18 Canone alla Sesta
20. Variatio 19
21. Variatio 20
22. Variatio 21 Canone alla Settima
23. Variatio 22 Alla breve
24. Variatio 23
25. Variatio 24 Canone all’Ottava
26. Variatio 25
27. Variatio 26
28. Variatio 27 Canone alla Nona
29. Variatio 28
30. Variatio 29
31. Variatio 30 Quodlibet
32. Aria da capoAquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa
La durada del concert és aproximada.
#antiga #musicauniversal
Poema
Persistència
no feia llum
perquè s’havien fos els ploms
però el far hi erauna gavina va coronar-lo
tota la nit creu-me:
tota la nitper si tornaves
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Johann Sebastian Bach (Eisenach, 1685-Leipzig, 1750). Compositor del Barroc, una època marcada per l’ús del baix continu (acompanyament harmònic constant) i el contrapunt (combinació de diverses melodies independents que sonen bé en conjunt). Al seu temps, Bach era un compositor molt singular, no sempre comprès. Després de morir, la seva obra va viure un cert oblit, però durant el segle XIX, gràcies a la intervenció del també compositor Felix Mendelssohn, va ser redescoberta. Bach és un compositor canònic, fins al punt que la seva mort és considerada la fi del Barroc musical.
Duo Garcia & Morinière. Aquest duo de guitarres el formen el francoespanyol Thibaut Garcia (Tolosa de Llenguadoc, 1994) i Antoine Morinière (Marmande, 1993). Tots dos guitarristes s’han format al Conservatori de París, toquen en solitari i en altres formats de grup i interdisciplinaris. Han guanyat diversos premis: Garcia va obtenir el BBC New Generation Artist (2017-2019) i Morinière el primer premi de l’International Sevilla Guitar Competition (2015). Thibaut Garcia va debutar al Palau de la Música Catalana acompanyant el contratenor Philippe Jaroussky en recital i, la temporada passada, va tornar-hi amb un recital de guitarra en solitari.
Quines són les claus del concert?
Les Variacions Goldberg constitueixen, probablement, una de les obres més versionades del catàleg de Johann Sebastian Bach. En aquesta versió per a dues guitarres, feta pels mateixos músics, s’hi poden notar semblances amb l’original, com l’exigència estructural i el fet de ser interpretada amb un instrument harmònic (que pot tocar diverses veus alhora). Les diferències es troben principalment en el timbre i la textura –la manera com es combinen els elements melòdics, harmònics i rítmics per crear el so general d’una composició o el seu caràcter. Aquest concert és també la presentació de l’àlbum del Duo Garcia & Morinière amb les Variacions Goldberg, publicat el passat 31 d’octubre.
A què he de parar atenció?
Tot i que Bach va concebre l’obra per a clavicèmbal, la versió d’aquest duo presenta algunes similituds amb l’original: la guitarra també és un instrument de corda polsada, a diferència de la versió habitual per a piano, que és de corda percudida. Un element interpretatiu que difereix de l’original és el vibrato, la suspensió de les notes (el clavicèmbal de l’època de Bach encara no tenia pedals) i el timbre càlid. A més, en aquesta versió, totes dues guitarres es distribueixen les veus i les harmonies, fet que en fa especialment delicada la complicitat musical.
Sabies que…
La fusta de les guitarres que aquests dos intèrprets fan servir als concerts i amb les quals van enregistrar l’àlbum de les Variacions Goldberg està extreta del mateix arbre. Això vol dir que, d’alguna manera, són guitarres germanes, amb un so pràcticament idèntic. L’objectiu de tocar amb dos instruments aparentment iguals està alineat amb la idea d’aconseguir una versió que sembli feta per a un sol instrument. Les guitarres van ser construïdes pel lutier Hugo Cuvilliez.
El procés creatiu de l’àlbum també va incloure una estada a l’abadia de Solesmes en la qual els dos músics van aprofundir en l’espiritualitat de Bach i com aquesta influeix en la seva creació. Bach signava totes les obres amb l’acrònim SDG (Soli Deo Gloria) que es tradueix com Glòria només a Déu.
Comentari
¿Unes variacions solars per conciliar el son?
De tan sabuda i consabuda, la simple intenció d’explicar la història sobre el fabulós origen de les Variacions Goldberg ens pot fer venir son… I d’això va la cosa, com molt probablement ja saben: de propiciar que algú s’adormi. Es veu que el comte de Keyserling (1696-1764), ambaixador de Saxònia a Rússia, patia d’insomni. I li demanava al seu jove i talentós clavecinista, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), que toqués per a ell per tal que pogués conciliar el son. El que tocava Goldberg –que va viure ben pocs anys: va morir de tuberculosi el mateix any que naixia Mozart– eren unes variacions escrites pel seu mestre Johann Sebastian Bach (1685-1750) a principi de la dècada del 1740 com a quart i últim dels seus Llibres d’exercicis per a teclat.
És Johann Nikolaus Forkel (autor de la primera biografia sobre el Kantor de Leipzig, publicada el 1802) qui explica que el comte va fer l’encàrrec directament a Bach, i que va remunerar-lo com no ho havia fet mai ningú abans, “amb una copa d’or plena amb 100 lluïsos”. Fins a quin punt això és cert és difícil de saber (i més, tenint en compte que Forkel va escriure el seu llibre mig segle després de la mort de Bach!), però sembla estrany que l’afer anés així si la partitura no porta cap mena de dedicatòria ni enlloc s’hi explicita res sobre el comte.
Goldberg, traduït, vindria a ser quelcom com “muntanya daurada”. I, més enllà que la nomenclatura de l’obra sigui escaient per motius genealògics, el cert és que “les Goldberg” són una brillant muntanya a nivell compositiu. És a “les Goldberg” on Bach escriu per primer i últim cop una obra sencera i d’aquesta envergadura sobre el procediment de la variació, si deixem de banda l’extraordinària “Chaconne” de la Segona Partita per a violí sol; però les transformacions no s’operen sobre la melodia, sinó sobre l’esquema harmònic de 32 compassos que –meravelles de la numerologia, tan estimada per Bach– es descabdella al llarg d’una ària, trenta variacions i una represa de l’ària al final, en una mena de desplegar-se sobre el replegar-se que fa que part i tot siguin una i la mateixa cosa. Altres jocs numèrics i simbòlics s’amaguen rere la numeració dels compassos, rere l’ús de danses, rere la progressió dels cànons (a les variacions 3, 6, 9, 12…) i rere la tensió 2/3, atès que l’obra s’estructura en dues parts simètriques (amb una setzena variació titulada “Obertura”) i alhora es divideix en 3 grups de 10 variacions.
Hi ha infinitat d’altres curiositats i simbolismes en l’obra, com el fet que hi ha algunes variacions escrites expressament per a dos teclats, ja que impliquen serioses dificultats en l’encreuament de mans (d’aquí ve que els teclats, al clave i a l’orgue, s’anomenin també “manuals”). Si sobre el piano o el clavecí, la interpretació d’aquest monument compositiu és difícil per si mateixa, ¿com no ha de ser-ho amb dues guitarres? Thibaut Garcia i Antoine Morinière, companys d’aula al Conservatori de París, es van llançar al repte de transcriure-les i interpretar-les en acabar els seus estudis, però van desistir de l’empresa, potser excessiva malgrat el seu talent i empenta. Ara, amb la maduresa del temps, han tornat a emprendre el projecte fent-se construir dues guitarres idèntiques, amb fusta d’un mateix arbre (crescut –segur– al sòl d’una muntanya daurada pel sol), per tal de poder transferir al màxim de fidelment la sensació que dos instruments en són un de sol; i fer-ho, òbviament, en Sol major.
Josep Barcons Palau, músic, pagès i doctor en humanitats
Biografies
Biografies
©Warner Classics-Erato - Marco Borggreve
©Warner Classics-Erato - Marco Borggreve
Thibaut Garcia, guitarra
Durant la darrera s’ha consolidat com un dels guitarristes amb més talent de la seva generació. Actualment actua a les millors sales i festivals d’arreu: Wigmore Hall de Londres, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Festival de Verbier, Festival de Mecklemburg-Pomerània Occidental, Palacio de Bellas Artes de Mèxic, Philharmonie de Luxemburg, Théâtre des Champs Élysées, Palau de la Música Catalana, Auditorium de Bordeus, Grand Théâtre de Provença…
Convidat habitual de l’Orchestre Nationale du Capitole de Tolosa de Llenguadoc des del 2016, Thibaut Garcia hi va estrenar el 2023 el concert El Bihr de Benjamin Attahir. També ha col·laborat amb la Philharmonie Baden-Baden, Orquestre Philharmonique de Radio France, Orchestre de Chambre de París, Orchestre Philharmonique d’Estrasburg, orquestres de la BBC, Opéra de Bordeus, Filharmònica de Silèsia, Orchestre National Île-de-France, Filharmònica de Losz, Orchestre National de Metz, Orchestre National de Lió... Ha actuat amb els directors Santtu-Marias Rouvali, Gergely Madaras, Alondra de la Parra, Antonio Mendes, Pierre Bleuse…
En el camp de la música de cambra actua amb Edgar Moreau, Elsa Dreisig, Marianne Crebassa, Lucienne Renaudin-Vary, Anastasia Kobekina, el Quatuor Arod… També forma duos amb Phillipe Jaroussky i Félicien Brut, i duo de guitarres amb Antoine Morinière. El seu primer àlbum conjunt, dedicat a les Variacions Goldberg de Bach, s’ha publicat recentment per al segell Erato/Warner Classics, presentat en aquesta gira europea (Philharmonie de París, i a Lió, Bordeus, ara aquí a Barcelona, Andorra, Tòquio, Rheingau Musikfest…).
Entre els moments destacats d’enguany hi ha una “carta blanca” a la Philharmonie de París; Guitarmania, un esdeveniment dedicat a la guitarra i als seus ambaixadors. També és el convidat principal de l’episodi Barrios. Chopin de la guitarra, documental de la sèrie Now Hear This, emès pel canal nord-americà PBS, i és “artista al focus” del Festival de Rheingau, al costat de Renaud Capuçon i Dee Dee Bridgewater.
Aquesta temporada 2025-26 la seva agenda també inclou el debut a Corea i el retorn al Japó en el debut amb la Filharmònica d’Osaka i l’Orquestra Simfònica de Tòquio. És convidat de l’Orchestre National de France en la seva gira nacional d’Any Nou i s’unirà a Robert Gonzalez-Monjas en una gira pel Regne Unit amb la Sinfónica de Galícia, així com també amb Ben Glassberg i l’Orchestre d’Opéra de Normadia Rouen.
Garcia és artista de Warner Classics/Erato des del 2016. Després de Llegendes (2016), Bach inspirations (2018), Aranjuez (2020, Choc de Classica, Diapason d’Or, Gramophone Editor’s Choice) i À sa guitarre, en duo amb Philippe Jaroussky (2021), va publicar El bohemi, homenatge a Agustín Barrios (2023).
El 2015 va guanyar el primer premi del prestigiós concurs Guitar Foundation of America (EUA), va ser BBC New Generation Artist (2017-2019), Revelation Instrumentale dels Victoires de la Musique Classique 2019 i guardonat al Festival Mecklenburg Vorpommern. Solista WEMAG el 2023, Thibaut Garcia es va formar al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc abans d’entrar al Conservatori de París.
Biografies
Antoine Morinière, guitarra
Reconegut com un dels guitarristes més actius de la seva generació, és convidat habitualment a oferir concerts com a solista i amb orquestra per tot el món. Ha actuat a molts països: França (Philharmonie de París), el Canadà, Grècia, Xipre, Tailàndia, la Xina, el Nepal, Jordània (Teatre Romà d’Amman), el Marroc (Festival de Músiques Sagrades del Món de Fes), Anglaterra (Wigmore Hall, King’s Place), Irlanda, Bèlgica (Festival Bozar), Polònia, Finlàndia, Estònia, els Països Baixos, Portugal (Casa da Música), Romania, Espanya (Palau de la Música Catalana), Alemanya (BachFest de Leipzig), Itàlia, Àustria, Hongria, Montenegro, Croàcia, República Txeca, Dinamarca i Suïssa.
En el decurs de la seva carrera ha compartit escenari en música de cambra amb artistes destacats, com Thibaut Garcia, Philippe Bernold, Raphaël Sévère, Manon Galy, Marianne Piketty, Fatma Saïd, Hanna Salzenstein, Joséphine Olech, Raphaël Feuillâtre i Gabriel Bianco.
Apassionat de la música contemporània, col·labora amb diversos compositors, entre els quals la japonesa Rikako Watanabe, Raphaël Sévère, Leo Brouwer i Jean-Frédéric Neuburger. Des de fa quinze anys forma duo de guitarres amb Thibaut Garcia centrat en la interpretació de música barroca de Bach, Couperin, Rameau i Scarlatti. El 2020 van iniciar una nova transcripció de les Variacions Goldberg per a dues guitarres, interpretades amb instruments dissenyats especialment per a aquest projecte. L’àlbum ha estat enregistrat aquest 2025 per al segell Warner.
Recentment han llançat el projecte Laberynthe Baroque al costat de la mezzosoprano iraniana Anousha Nazari, una proposta que fusiona la música antiga occidental de Händel i Strozzi amb la poesia oriental de Rûmi i Maraghi.
Buscant sempre nous repertoris i horitzons musicals, Morinière ha col·laborat amb artistes de músiques del món, com Sami Yusuf, Ballaké Cissoko, Nabyla Maan, Guo Gan i José Manuel León, amb actuacions a escenaris com ara el del Festival de Músiques Sagrades del Món de Fes (el Marroc), Tanweer Festival als Emirats Àrabs Units i a Yenikapi (Istanbul), davant més de setanta mil persones.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 23.02.26 – 20 h
Sala de ConcertsMendelssohn, Schumann, Boulanger i Clarke
Sheku Kanneh-Mason, violoncel
Isata Kanneh-Mason, pianoF. Mendelssohn: Sonata per a violoncel núm. 1 en Si bemoll major, op. 45
N. Boulanger: Tres peces per a violoncel i piano
R. Schumann: Cinc peces en estil folklòric, op. 102
R. Clarke: Sonata per a viola (transcripció)Preu: de 25 a 38 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Thibaut Garcia & Antoine Morinière
—Variacions GoldbergPalau Bach
Dimecres, 5 de novembre de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Thibaut Garcia, guitarra
Antoine Morinière, guitarraJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Variacions Goldberg, BWV 988
(arranjament per a dues guitarres de T. Garcia i A. Morinière)1. Aria
2. Variatio 1
3. Variatio 2
4. Variatio 3 Canone all’unisono
5. Variatio 4
6. Variatio 5
7. Variatio 6 Canone alla Seconda
8. Variatio 7 (al tempo di Giga)
9. Variatio 8
10. Variatio 9 Canone alla Terza
11. Variatio 10 Fughetta
12. Variatio 11
13. Variatio 12 Canone alla Quarta
14. Variatio 13
15. Variatio 14
16. Variatio 15 Canone a la Quinta (Andante)
17. Variatio 16 Ouverture
18. Variatio 17
19. Variatio 18 Canone alla Sesta
20. Variatio 19
21. Variatio 20
22. Variatio 21 Canone alla Settima
23. Variatio 22 Alla breve
24. Variatio 23
25. Variatio 24 Canone all’Ottava
26. Variatio 25
27. Variatio 26
28. Variatio 27 Canone alla Nona
29. Variatio 28
30. Variatio 29
31. Variatio 30 Quodlibet
32. Aria da capoAquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa
La durada del concert és aproximada.
#antiga #musicauniversalPoema
Persistència
no feia llum
perquè s’havien fos els ploms
però el far hi erauna gavina va coronar-lo
tota la nit creu-me:
tota la nitper si tornaves
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Johann Sebastian Bach (Eisenach, 1685-Leipzig, 1750). Compositor del Barroc, una època marcada per l’ús del baix continu (acompanyament harmònic constant) i el contrapunt (combinació de diverses melodies independents que sonen bé en conjunt). Al seu temps, Bach era un compositor molt singular, no sempre comprès. Després de morir, la seva obra va viure un cert oblit, però durant el segle XIX, gràcies a la intervenció del també compositor Felix Mendelssohn, va ser redescoberta. Bach és un compositor canònic, fins al punt que la seva mort és considerada la fi del Barroc musical.
Duo Garcia & Morinière. Aquest duo de guitarres el formen el francoespanyol Thibaut Garcia (Tolosa de Llenguadoc, 1994) i Antoine Morinière (Marmande, 1993). Tots dos guitarristes s’han format al Conservatori de París, toquen en solitari i en altres formats de grup i interdisciplinaris. Han guanyat diversos premis: Garcia va obtenir el BBC New Generation Artist (2017-2019) i Morinière el primer premi de l’International Sevilla Guitar Competition (2015). Thibaut Garcia va debutar al Palau de la Música Catalana acompanyant el contratenor Philippe Jaroussky en recital i, la temporada passada, va tornar-hi amb un recital de guitarra en solitari.
Quines són les claus del concert?
Les Variacions Goldberg constitueixen, probablement, una de les obres més versionades del catàleg de Johann Sebastian Bach. En aquesta versió per a dues guitarres, feta pels mateixos músics, s’hi poden notar semblances amb l’original, com l’exigència estructural i el fet de ser interpretada amb un instrument harmònic (que pot tocar diverses veus alhora). Les diferències es troben principalment en el timbre i la textura –la manera com es combinen els elements melòdics, harmònics i rítmics per crear el so general d’una composició o el seu caràcter. Aquest concert és també la presentació de l’àlbum del Duo Garcia & Morinière amb les Variacions Goldberg, publicat el passat 31 d’octubre.
A què he de parar atenció?
Tot i que Bach va concebre l’obra per a clavicèmbal, la versió d’aquest duo presenta algunes similituds amb l’original: la guitarra també és un instrument de corda polsada, a diferència de la versió habitual per a piano, que és de corda percudida. Un element interpretatiu que difereix de l’original és el vibrato, la suspensió de les notes (el clavicèmbal de l’època de Bach encara no tenia pedals) i el timbre càlid. A més, en aquesta versió, totes dues guitarres es distribueixen les veus i les harmonies, fet que en fa especialment delicada la complicitat musical.
Sabies que…
La fusta de les guitarres que aquests dos intèrprets fan servir als concerts i amb les quals van enregistrar l’àlbum de les Variacions Goldberg està extreta del mateix arbre. Això vol dir que, d’alguna manera, són guitarres germanes, amb un so pràcticament idèntic. L’objectiu de tocar amb dos instruments aparentment iguals està alineat amb la idea d’aconseguir una versió que sembli feta per a un sol instrument. Les guitarres van ser construïdes pel lutier Hugo Cuvilliez.
El procés creatiu de l’àlbum també va incloure una estada a l’abadia de Solesmes en la qual els dos músics van aprofundir en l’espiritualitat de Bach i com aquesta influeix en la seva creació. Bach signava totes les obres amb l’acrònim SDG (Soli Deo Gloria) que es tradueix com Glòria només a Déu.
Comentari
¿Unes variacions solars per conciliar el son?
De tan sabuda i consabuda, la simple intenció d’explicar la història sobre el fabulós origen de les Variacions Goldberg ens pot fer venir son… I d’això va la cosa, com molt probablement ja saben: de propiciar que algú s’adormi. Es veu que el comte de Keyserling (1696-1764), ambaixador de Saxònia a Rússia, patia d’insomni. I li demanava al seu jove i talentós clavecinista, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), que toqués per a ell per tal que pogués conciliar el son. El que tocava Goldberg –que va viure ben pocs anys: va morir de tuberculosi el mateix any que naixia Mozart– eren unes variacions escrites pel seu mestre Johann Sebastian Bach (1685-1750) a principi de la dècada del 1740 com a quart i últim dels seus Llibres d’exercicis per a teclat.
És Johann Nikolaus Forkel (autor de la primera biografia sobre el Kantor de Leipzig, publicada el 1802) qui explica que el comte va fer l’encàrrec directament a Bach, i que va remunerar-lo com no ho havia fet mai ningú abans, “amb una copa d’or plena amb 100 lluïsos”. Fins a quin punt això és cert és difícil de saber (i més, tenint en compte que Forkel va escriure el seu llibre mig segle després de la mort de Bach!), però sembla estrany que l’afer anés així si la partitura no porta cap mena de dedicatòria ni enlloc s’hi explicita res sobre el comte.
Goldberg, traduït, vindria a ser quelcom com “muntanya daurada”. I, més enllà que la nomenclatura de l’obra sigui escaient per motius genealògics, el cert és que “les Goldberg” són una brillant muntanya a nivell compositiu. És a “les Goldberg” on Bach escriu per primer i últim cop una obra sencera i d’aquesta envergadura sobre el procediment de la variació, si deixem de banda l’extraordinària “Chaconne” de la Segona Partita per a violí sol; però les transformacions no s’operen sobre la melodia, sinó sobre l’esquema harmònic de 32 compassos que –meravelles de la numerologia, tan estimada per Bach– es descabdella al llarg d’una ària, trenta variacions i una represa de l’ària al final, en una mena de desplegar-se sobre el replegar-se que fa que part i tot siguin una i la mateixa cosa. Altres jocs numèrics i simbòlics s’amaguen rere la numeració dels compassos, rere l’ús de danses, rere la progressió dels cànons (a les variacions 3, 6, 9, 12…) i rere la tensió 2/3, atès que l’obra s’estructura en dues parts simètriques (amb una setzena variació titulada “Obertura”) i alhora es divideix en 3 grups de 10 variacions.
Hi ha infinitat d’altres curiositats i simbolismes en l’obra, com el fet que hi ha algunes variacions escrites expressament per a dos teclats, ja que impliquen serioses dificultats en l’encreuament de mans (d’aquí ve que els teclats, al clave i a l’orgue, s’anomenin també “manuals”). Si sobre el piano o el clavecí, la interpretació d’aquest monument compositiu és difícil per si mateixa, ¿com no ha de ser-ho amb dues guitarres? Thibaut Garcia i Antoine Morinière, companys d’aula al Conservatori de París, es van llançar al repte de transcriure-les i interpretar-les en acabar els seus estudis, però van desistir de l’empresa, potser excessiva malgrat el seu talent i empenta. Ara, amb la maduresa del temps, han tornat a emprendre el projecte fent-se construir dues guitarres idèntiques, amb fusta d’un mateix arbre (crescut –segur– al sòl d’una muntanya daurada pel sol), per tal de poder transferir al màxim de fidelment la sensació que dos instruments en són un de sol; i fer-ho, òbviament, en Sol major.
Josep Barcons Palau, músic, pagès i doctor en humanitats
Biografies
Thibaut Garcia, guitarra
©Warner Classics-Erato - Marco Borggreve
Durant la darrera s’ha consolidat com un dels guitarristes amb més talent de la seva generació. Actualment actua a les millors sales i festivals d’arreu: Wigmore Hall de Londres, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Festival de Verbier, Festival de Mecklemburg-Pomerània Occidental, Palacio de Bellas Artes de Mèxic, Philharmonie de Luxemburg, Théâtre des Champs Élysées, Palau de la Música Catalana, Auditorium de Bordeus, Grand Théâtre de Provença…
Convidat habitual de l’Orchestre Nationale du Capitole de Tolosa de Llenguadoc des del 2016, Thibaut Garcia hi va estrenar el 2023 el concert El Bihr de Benjamin Attahir. També ha col·laborat amb la Philharmonie Baden-Baden, Orquestre Philharmonique de Radio France, Orchestre de Chambre de París, Orchestre Philharmonique d’Estrasburg, orquestres de la BBC, Opéra de Bordeus, Filharmònica de Silèsia, Orchestre National Île-de-France, Filharmònica de Losz, Orchestre National de Metz, Orchestre National de Lió... Ha actuat amb els directors Santtu-Marias Rouvali, Gergely Madaras, Alondra de la Parra, Antonio Mendes, Pierre Bleuse…
En el camp de la música de cambra actua amb Edgar Moreau, Elsa Dreisig, Marianne Crebassa, Lucienne Renaudin-Vary, Anastasia Kobekina, el Quatuor Arod… També forma duos amb Phillipe Jaroussky i Félicien Brut, i duo de guitarres amb Antoine Morinière. El seu primer àlbum conjunt, dedicat a les Variacions Goldberg de Bach, s’ha publicat recentment per al segell Erato/Warner Classics, presentat en aquesta gira europea (Philharmonie de París, i a Lió, Bordeus, ara aquí a Barcelona, Andorra, Tòquio, Rheingau Musikfest…).
Entre els moments destacats d’enguany hi ha una “carta blanca” a la Philharmonie de París; Guitarmania, un esdeveniment dedicat a la guitarra i als seus ambaixadors. També és el convidat principal de l’episodi Barrios. Chopin de la guitarra, documental de la sèrie Now Hear This, emès pel canal nord-americà PBS, i és “artista al focus” del Festival de Rheingau, al costat de Renaud Capuçon i Dee Dee Bridgewater.
Aquesta temporada 2025-26 la seva agenda també inclou el debut a Corea i el retorn al Japó en el debut amb la Filharmònica d’Osaka i l’Orquestra Simfònica de Tòquio. És convidat de l’Orchestre National de France en la seva gira nacional d’Any Nou i s’unirà a Robert Gonzalez-Monjas en una gira pel Regne Unit amb la Sinfónica de Galícia, així com també amb Ben Glassberg i l’Orchestre d’Opéra de Normadia Rouen.
Garcia és artista de Warner Classics/Erato des del 2016. Després de Llegendes (2016), Bach inspirations (2018), Aranjuez (2020, Choc de Classica, Diapason d’Or, Gramophone Editor’s Choice) i À sa guitarre, en duo amb Philippe Jaroussky (2021), va publicar El bohemi, homenatge a Agustín Barrios (2023).
El 2015 va guanyar el primer premi del prestigiós concurs Guitar Foundation of America (EUA), va ser BBC New Generation Artist (2017-2019), Revelation Instrumentale dels Victoires de la Musique Classique 2019 i guardonat al Festival Mecklenburg Vorpommern. Solista WEMAG el 2023, Thibaut Garcia es va formar al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc abans d’entrar al Conservatori de París.
Antoine Morinière, guitarra
Reconegut com un dels guitarristes més actius de la seva generació, és convidat habitualment a oferir concerts com a solista i amb orquestra per tot el món. Ha actuat a molts països: França (Philharmonie de París), el Canadà, Grècia, Xipre, Tailàndia, la Xina, el Nepal, Jordània (Teatre Romà d’Amman), el Marroc (Festival de Músiques Sagrades del Món de Fes), Anglaterra (Wigmore Hall, King’s Place), Irlanda, Bèlgica (Festival Bozar), Polònia, Finlàndia, Estònia, els Països Baixos, Portugal (Casa da Música), Romania, Espanya (Palau de la Música Catalana), Alemanya (BachFest de Leipzig), Itàlia, Àustria, Hongria, Montenegro, Croàcia, República Txeca, Dinamarca i Suïssa.
En el decurs de la seva carrera ha compartit escenari en música de cambra amb artistes destacats, com Thibaut Garcia, Philippe Bernold, Raphaël Sévère, Manon Galy, Marianne Piketty, Fatma Saïd, Hanna Salzenstein, Joséphine Olech, Raphaël Feuillâtre i Gabriel Bianco.
Apassionat de la música contemporània, col·labora amb diversos compositors, entre els quals la japonesa Rikako Watanabe, Raphaël Sévère, Leo Brouwer i Jean-Frédéric Neuburger. Des de fa quinze anys forma duo de guitarres amb Thibaut Garcia centrat en la interpretació de música barroca de Bach, Couperin, Rameau i Scarlatti. El 2020 van iniciar una nova transcripció de les Variacions Goldberg per a dues guitarres, interpretades amb instruments dissenyats especialment per a aquest projecte. L’àlbum ha estat enregistrat aquest 2025 per al segell Warner.
Recentment han llançat el projecte Laberynthe Baroque al costat de la mezzosoprano iraniana Anousha Nazari, una proposta que fusiona la música antiga occidental de Händel i Strozzi amb la poesia oriental de Rûmi i Maraghi.
Buscant sempre nous repertoris i horitzons musicals, Morinière ha col·laborat amb artistes de músiques del món, com Sami Yusuf, Ballaké Cissoko, Nabyla Maan, Guo Gan i José Manuel León, amb actuacions a escenaris com ara el del Festival de Músiques Sagrades del Món de Fes (el Marroc), Tanweer Festival als Emirats Àrabs Units i a Yenikapi (Istanbul), davant més de setanta mil persones.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 23.02.26 – 20 h
Sala de ConcertsMendelssohn, Schumann, Boulanger i Clarke
Sheku Kanneh-Mason, violoncel
Isata Kanneh-Mason, pianoF. Mendelssohn: Sonata per a violoncel núm. 1 en Si bemoll major, op. 45
N. Boulanger: Tres peces per a violoncel i piano
R. Schumann: Cinc peces en estil folklòric, op. 102
R. Clarke: Sonata per a viola (transcripció)Preu: de 25 a 38 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –