Tarta Relena, los Sara Fontan & Cocanha
—4132314Palau Fronteres - Festival Tradicionàrius
Dimecres, 13 de març de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Tarta Relena:
Marta Torrella i Helena RosLos Sara Fontan:
Sara Fontan i Edi PiuCocanha:
Lila Fraysse i Caroline Dufau4132314
1. La Jota de la Seda
Tradicional aragonesa cantada por trabajadoras de la seda.
Patrons: A / B / A / B / A2. El Trap de la Pesseta
Corrandes de postguerra de Núria Campàs, treballadora i “dictadora de cançons” a la fàbrica tèxtil La Coromina de Torelló del 1920 al 1960.Que donarai ieu a ma mia
Cant enumeratiu tradicional occitan collectat en 1913 dins lo lemosin per Ferdinand Brunot.
Patrons: Cànon d’A / reverse de B / loop d’1 4 13. El Drone de la Tela
La Belle Doette (s. XIII) cantada en lenga d'oíl del temps de téisser, difusat popularament pels Trouvères.
Patrons: A / B4. La Charmantina del 4132314
Saut biarnés, tipe de dança tradicionala occitana del Biarn e País basco, cantada en bals e fèstas.
Introduccion : Petit Anhèth (un autre saut)
Patró: 4 1 3 2 3 1 45. Lo Tres-Ueit de la Lan
Arribada qu’ei la Sason, cant tradicional occitan del Biarn que descriu las etapes d'elaboracion de la lan.
Patró: 1 2 3 46. El Minimal Wave del Remendar
Adaptació lliure de la Cançó de llaurar, tradicional de Mallorca, traslladada a la sala del remendar de la Fabra i Coats.7. El Phasing de las 15:50
Canto de protesta de las trabajadoras de la fábrica Caride en Alcantarilla (Murcia), años 1950.8. La Mani de la Puri i la Carme
Lletra creada a partir de converses amb la Puri i la Carme, ex treballadores de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats.
Patró: 1 2 3 4 / BA i B són dos patrons de fabricació tèxtil extrets del llibre Le Tissage à la Main (1976).
A 4132314, hem convertit aquests patrons en partitures, reinterpretant els números com a notes, mots, figures rítmiques o melòdiques.Durada del concert: 45 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#nousformats
Poema
grana la vida
com l’ànima d’amor
com un herbei que omple l’afrau
de tota bresca amb aroma de boscgrana la mel, grana el desig
l’atles encès del paradís
per on s’apressa l’impuls de l’envit
ancorat en el misteri de dos cossos
que es naveguen tan ardents
la seva pellsols de paraules
Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
4132314 de Tarta Relena, Los Sara Fontan i Cocanha
Potser resulta una mica exagerat afirmar que els cants de treball són tan antics com la civilització humana. Sí que és ben cert, però, que cantar per marcar el ritme de la feina (o cantar al ritme que la feina necessita, tant se val) forma part de la majoria de les cultures del món des de fa molt de temps. Moldre el blat, rentar la roba, moure la dalla, sargir les xarxes, forjar el ferro… Un munt de tasques quotidianes, realitzades en grup o en solitari, han estat acompanyades de tonades específiques que permeten mantenir el ritme, sovint repetitiu, del treball manual. A tall d’exemple i sense marxar de territori ibèric, podem esmentar els cants de batre, el martinete flamenco i els cantos de panaderas o de lavandeiras.
D’aquí que aquest projecte que ens connecta amb una tradició que neix de la nostra condició humana (la veu i el sentit del ritme) i alhora ens fa reflexionar de l’actual present laboral silenciós de molts de nosaltres (que sembla que molestis si xiules durant un minut mentre camines de la cadira a la màquina de cafè), ens hagi sorprès, interessat i meravellat a parts iguals. Des de la sorprenent elecció d’un patró numèric tèxtil per al títol fins als testimonis emocionants sobre la vida a les fàbriques, la creació compartida per Tarta Relena, Los Sara Fontan i Cocanha neix d’un univers d’aparença senzilla, però es converteix en un mapa sonor de complexitat delicada que estira el fil de la memòria i la vida comuna generada pels espais de treball.
Les tres formacions que participen d’aquesta equació coincideixen, des de les propostes respectives, en la visió de la música com un organisme viu, que pot canviar constantment. Són, curiosament, tres duets que aquí configuren un sextet per reinterpretar l’univers cultural generat per les fàbriques tèxtils. Cançons i narracions marcades pel so mecànic constant, incansable, eixordador, gairebé marcial, de les màquines, un brogit que va eliminar el cant comunitari de l’espai de feina. Però un cop fora de la fàbrica, calia recollir i explicar les històries que hi passaven dins, calia conservar i transmetre l’esperit de comunitat per sobreviure. I en aquest patrimoni han trobat Tarta Relena, Los Sara Fontan i Cocanha una poderosa font de què abeurar-se.
Coproduït per Fira Mediterrània, Grec Festival Barcelona i Fàbrica de Creació Fabra i Coats, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, no espereu un espectacle còmode, dolç i ensucrat. 4132314 demana implicació, atenció i bon estómac de l’espectador. I si durant anys ens vam plànyer perquè, a casa nostra, no apareixien projectes potents que vinculessin passat, present i futur, tradició i tecnologia, ara que els tenim, cal parar les orelles, obrir la ment i gaudir de l’experiència. Perquè treballar i actualitzar els cants del treball suposa recuperar una cultura popular potent que la societat urbana ens amaga i que, a poc a poc, desapareix també del món rural. Parafrasejant el grup polonès Kroke, “sounds of a vanishing world”.
Jordi Urpi, cronista i entusiasta musical
Biografies
Biografies
© Playadeanza
© Playadeanza
Tarta Relena
Folk tronadet i gregorià progressiu format per Marta Torrella i Helena Ros. Va néixer el 2016 gràcies a dues cantants que exploren a cappella diferents estils de músiques vocals amb l’àrea geogràfica de la Mediterrània com a context de referència. El repertori que canten va des de músiques tradicionals fins a músiques d’autor, amb l’experimentació com a bandera i la combinació de tècniques vocals com a motor creatiu. Sense por d’estirar els límits de la localitat i l’autoria.
Als arranjaments de Tarta Relena conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.
Biografies
© Tamara de la Fuente
© Tamara de la Fuente
Los Sara Fontan
Quan el grup Los Sara Fontan va començar a tocar cap al 2017, va decidir fer-ho sense gravar cap disc. Mai. Un moviment “quixotesc” antiindústria que, tanmateix, li ha permès tocar i sorprendre centenars d’espectadors durant els seus espectacles (prop de dos-cents) arreu d’Espanya, França, Alemanya, Suïssa, Finlàndia, Anglaterra o Portugal.
Ningú sabia què esperar-ne i l’efecte sorpresa va amplificar el que venia de l’escenari: un duo experimental, amb un violí, un teclat, una bateria, un arsenal d’efectes de pedals i recursos que els porten de la contemporaneïtat a l’electrònica, de l’atmosfera a l’electrònica. Un desbocament en pocs segons. La seva música neix i mor a l’escenari i aquesta volatilitat converteix cada espectacle en una mena de litúrgia irrepetible que només queda en la memòria dels qui tenen la sort de gaudir-ne. Junts són capaços de crear oasis minimalistes, garatges plens de soroll i oli, platges on el temps s’expandeix, parets de so intransitables, bases per al raper que habita dins teu, precipicis romàntics o acrobàcies submarines..., tot donant llibertat a l’oient per desfermar la seva imaginació.
La seva proposta no només ha habitat petites sales de rock alternatiu o festivals acuradament programats (OOAM a Suïssa, Norpas a Finlàndia, Eufònic o AMFest), sinó que ha crescut ràpidament i ha ampliat les seves energies al món de les arts escèniques.
Amb el seu projecte 4132314, juntament amb Tarta Relena i Cocanha, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2022. Van compartir escenari amb Blanca Llum Vidal, una prestigiosa poeta catalana, a la seva La princesa sou vós. Amb la ballarina Sònia Gómez, Fem una bona pena abans de morir (2023), i amb Amorante, SO. Els seus dissenys sonors també s’han incorporat a teatre: Concrete matter i Songs for the bitch-witch women, o bandes sonores originals, com Remember my name (Premi del Públic Biznaga de Plata al 26è Festival de Cine de Màlaga), Magaluf ghost town (Concurs Internacional Golden Premi Alexander - Thessaloniki International) i Autodefensa (millor sèrie al Concurs de Forma Curta Sèrie Mania).
Biografies
@ Amic-Bedel
@ Amic-Bedel
Cocanha
Les dues singulars veus de Caroline Dufau i Lila Fraysse es barregen en una hipnòtica polifonia propiciada pels tambors de corda i la percussió de mans i peus. En aquest potent cara a cara, les dues músiques deixen anar les seves personalitats vocals complementàries, trenades per 12 anys de complicitat artística.
Cocanha cultiva el minimalisme i forma part de l’estètica de la música amplificada, que involucra els cossos en la dansa. Les dues músiques es basen en el repertori tradicional occità per retornar-lo dels arxius a la tradició oral. Algunes paraules són reescrites, altres inventades, emanades d’un imaginari comú. Els personatges femenins de les cançons es tornen a apropiar del seu poder de desig, tot afirmant-lo.
En un Estat francès centralista amb un fort passat colonial, que silencia les llengües que l’habiten i estandarditza els accents, Cocanha opta per cantar en occità.
El notable llançament del seu últim disc, “Puput” (Pagans 2020), produït per Raül Refree, va incloure el grup en aquesta nova i emocionant generació originària de les músiques anomenades “tradicionals”, com ara Sourdure, San Salvador o Rodrigo Cuevas, a qui anomenen “l'agitador folclòric”. En aquesta obra anterior, Cocanha qüestiona la nostra misogínia i la nostra relació amb les normes socials utilitzant la força subversiva del puput, l’ocell d’aspecte inconfusible amb vol erràtic i un floc de plomes erèctils.
L’estiu del 2020, Cocanha va passar de trio a duo, la seva fórmula original. Caroline Dufau i Lila Fraysse continuen amb aquesta recerca sonora sobre temperaments i melismes, confecció de tambors de corda i orquestració rítmica. A l’escenari descobrim el seu “laboratori”, una posada en escena que han treballat amb la coreògrafa Kaori Ito.
Han aprofitat el fet de tornar a ser dues per embarcar-se en noves col·lisions artístiques i confrontar el seu univers amb altres estètiques.
Juntament amb el duo de noise rock Sec, Cocanha forma el grup Tust: quatre veus, tres tambors de corda, dos baixos, bateria i cors que bateguen a l’uníson.
Recentment han compost la banda sonora original del documental “Polaris”, dirigit per Ainara Vera, al costat de la compositora Amine Bouhafa, seleccionada pel Festival de Cannes (acid 2022). Acaben de presentar una nova creació titulada “4132314” al voltant de la memòria de les treballadores del tèxtil, que van oferir a Barcelona amb dos duos imprescindibles de l’escena contemporània catalana: Tarta Relena i Los Sara Fontan.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 07.05.24 - 19.30h
Petit Palau—La Nit: Bonis, Magrané, Schönberg i Bloch
Mal Pelo
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoM. Bonis: Soir, op.76 i Matin, op.76
J. Magrané: Trois Nocturnes
A. Schönberg: La nit transfigurada, op.4
E. Bloch: Tres NocturnsPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –
Tarta Relena, los Sara Fontan & Cocanha
—4132314Palau Fronteres - Festival Tradicionàrius
Dimecres, 13 de març de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Tarta Relena:
Marta Torrella i Helena RosLos Sara Fontan:
Sara Fontan i Edi PiuCocanha:
Lila Fraysse i Caroline Dufau4132314
1. La Jota de la Seda
Tradicional aragonesa cantada por trabajadoras de la seda.
Patrons: A / B / A / B / A2. El Trap de la Pesseta
Corrandes de postguerra de Núria Campàs, treballadora i “dictadora de cançons” a la fàbrica tèxtil La Coromina de Torelló del 1920 al 1960.Que donarai ieu a ma mia
Cant enumeratiu tradicional occitan collectat en 1913 dins lo lemosin per Ferdinand Brunot.
Patrons: Cànon d’A / reverse de B / loop d’1 4 13. El Drone de la Tela
La Belle Doette (s. XIII) cantada en lenga d'oíl del temps de téisser, difusat popularament pels Trouvères.
Patrons: A / B4. La Charmantina del 4132314
Saut biarnés, tipe de dança tradicionala occitana del Biarn e País basco, cantada en bals e fèstas.
Introduccion : Petit Anhèth (un autre saut)
Patró: 4 1 3 2 3 1 45. Lo Tres-Ueit de la Lan
Arribada qu’ei la Sason, cant tradicional occitan del Biarn que descriu las etapes d'elaboracion de la lan.
Patró: 1 2 3 46. El Minimal Wave del Remendar
Adaptació lliure de la Cançó de llaurar, tradicional de Mallorca, traslladada a la sala del remendar de la Fabra i Coats.7. El Phasing de las 15:50
Canto de protesta de las trabajadoras de la fábrica Caride en Alcantarilla (Murcia), años 1950.8. La Mani de la Puri i la Carme
Lletra creada a partir de converses amb la Puri i la Carme, ex treballadores de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats.
Patró: 1 2 3 4 / BA i B són dos patrons de fabricació tèxtil extrets del llibre Le Tissage à la Main (1976).
A 4132314, hem convertit aquests patrons en partitures, reinterpretant els números com a notes, mots, figures rítmiques o melòdiques.Durada del concert: 45 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#nousformats
Poema
grana la vida
com l’ànima d’amor
com un herbei que omple l’afrau
de tota bresca amb aroma de boscgrana la mel, grana el desig
l’atles encès del paradís
per on s’apressa l’impuls de l’envit
ancorat en el misteri de dos cossos
que es naveguen tan ardents
la seva pellsols de paraules
Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
4132314 de Tarta Relena, Los Sara Fontan i Cocanha
Potser resulta una mica exagerat afirmar que els cants de treball són tan antics com la civilització humana. Sí que és ben cert, però, que cantar per marcar el ritme de la feina (o cantar al ritme que la feina necessita, tant se val) forma part de la majoria de les cultures del món des de fa molt de temps. Moldre el blat, rentar la roba, moure la dalla, sargir les xarxes, forjar el ferro… Un munt de tasques quotidianes, realitzades en grup o en solitari, han estat acompanyades de tonades específiques que permeten mantenir el ritme, sovint repetitiu, del treball manual. A tall d’exemple i sense marxar de territori ibèric, podem esmentar els cants de batre, el martinete flamenco i els cantos de panaderas o de lavandeiras.
D’aquí que aquest projecte que ens connecta amb una tradició que neix de la nostra condició humana (la veu i el sentit del ritme) i alhora ens fa reflexionar de l’actual present laboral silenciós de molts de nosaltres (que sembla que molestis si xiules durant un minut mentre camines de la cadira a la màquina de cafè), ens hagi sorprès, interessat i meravellat a parts iguals. Des de la sorprenent elecció d’un patró numèric tèxtil per al títol fins als testimonis emocionants sobre la vida a les fàbriques, la creació compartida per Tarta Relena, Los Sara Fontan i Cocanha neix d’un univers d’aparença senzilla, però es converteix en un mapa sonor de complexitat delicada que estira el fil de la memòria i la vida comuna generada pels espais de treball.
Les tres formacions que participen d’aquesta equació coincideixen, des de les propostes respectives, en la visió de la música com un organisme viu, que pot canviar constantment. Són, curiosament, tres duets que aquí configuren un sextet per reinterpretar l’univers cultural generat per les fàbriques tèxtils. Cançons i narracions marcades pel so mecànic constant, incansable, eixordador, gairebé marcial, de les màquines, un brogit que va eliminar el cant comunitari de l’espai de feina. Però un cop fora de la fàbrica, calia recollir i explicar les històries que hi passaven dins, calia conservar i transmetre l’esperit de comunitat per sobreviure. I en aquest patrimoni han trobat Tarta Relena, Los Sara Fontan i Cocanha una poderosa font de què abeurar-se.
Coproduït per Fira Mediterrània, Grec Festival Barcelona i Fàbrica de Creació Fabra i Coats, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, no espereu un espectacle còmode, dolç i ensucrat. 4132314 demana implicació, atenció i bon estómac de l’espectador. I si durant anys ens vam plànyer perquè, a casa nostra, no apareixien projectes potents que vinculessin passat, present i futur, tradició i tecnologia, ara que els tenim, cal parar les orelles, obrir la ment i gaudir de l’experiència. Perquè treballar i actualitzar els cants del treball suposa recuperar una cultura popular potent que la societat urbana ens amaga i que, a poc a poc, desapareix també del món rural. Parafrasejant el grup polonès Kroke, “sounds of a vanishing world”.
Jordi Urpi, cronista i entusiasta musical
Biografies
Tarta Relena
© Playadeanza
Folk tronadet i gregorià progressiu format per Marta Torrella i Helena Ros. Va néixer el 2016 gràcies a dues cantants que exploren a cappella diferents estils de músiques vocals amb l’àrea geogràfica de la Mediterrània com a context de referència. El repertori que canten va des de músiques tradicionals fins a músiques d’autor, amb l’experimentació com a bandera i la combinació de tècniques vocals com a motor creatiu. Sense por d’estirar els límits de la localitat i l’autoria.
Als arranjaments de Tarta Relena conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.
Los Sara Fontan
© Tamara de la Fuente
Quan el grup Los Sara Fontan va començar a tocar cap al 2017, va decidir fer-ho sense gravar cap disc. Mai. Un moviment “quixotesc” antiindústria que, tanmateix, li ha permès tocar i sorprendre centenars d’espectadors durant els seus espectacles (prop de dos-cents) arreu d’Espanya, França, Alemanya, Suïssa, Finlàndia, Anglaterra o Portugal.
Ningú sabia què esperar-ne i l’efecte sorpresa va amplificar el que venia de l’escenari: un duo experimental, amb un violí, un teclat, una bateria, un arsenal d’efectes de pedals i recursos que els porten de la contemporaneïtat a l’electrònica, de l’atmosfera a l’electrònica. Un desbocament en pocs segons. La seva música neix i mor a l’escenari i aquesta volatilitat converteix cada espectacle en una mena de litúrgia irrepetible que només queda en la memòria dels qui tenen la sort de gaudir-ne. Junts són capaços de crear oasis minimalistes, garatges plens de soroll i oli, platges on el temps s’expandeix, parets de so intransitables, bases per al raper que habita dins teu, precipicis romàntics o acrobàcies submarines..., tot donant llibertat a l’oient per desfermar la seva imaginació.
La seva proposta no només ha habitat petites sales de rock alternatiu o festivals acuradament programats (OOAM a Suïssa, Norpas a Finlàndia, Eufònic o AMFest), sinó que ha crescut ràpidament i ha ampliat les seves energies al món de les arts escèniques.
Amb el seu projecte 4132314, juntament amb Tarta Relena i Cocanha, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2022. Van compartir escenari amb Blanca Llum Vidal, una prestigiosa poeta catalana, a la seva La princesa sou vós. Amb la ballarina Sònia Gómez, Fem una bona pena abans de morir (2023), i amb Amorante, SO. Els seus dissenys sonors també s’han incorporat a teatre: Concrete matter i Songs for the bitch-witch women, o bandes sonores originals, com Remember my name (Premi del Públic Biznaga de Plata al 26è Festival de Cine de Màlaga), Magaluf ghost town (Concurs Internacional Golden Premi Alexander - Thessaloniki International) i Autodefensa (millor sèrie al Concurs de Forma Curta Sèrie Mania).
Cocanha
@ Amic-Bedel
Les dues singulars veus de Caroline Dufau i Lila Fraysse es barregen en una hipnòtica polifonia propiciada pels tambors de corda i la percussió de mans i peus. En aquest potent cara a cara, les dues músiques deixen anar les seves personalitats vocals complementàries, trenades per 12 anys de complicitat artística.
Cocanha cultiva el minimalisme i forma part de l’estètica de la música amplificada, que involucra els cossos en la dansa. Les dues músiques es basen en el repertori tradicional occità per retornar-lo dels arxius a la tradició oral. Algunes paraules són reescrites, altres inventades, emanades d’un imaginari comú. Els personatges femenins de les cançons es tornen a apropiar del seu poder de desig, tot afirmant-lo.
En un Estat francès centralista amb un fort passat colonial, que silencia les llengües que l’habiten i estandarditza els accents, Cocanha opta per cantar en occità.
El notable llançament del seu últim disc, “Puput” (Pagans 2020), produït per Raül Refree, va incloure el grup en aquesta nova i emocionant generació originària de les músiques anomenades “tradicionals”, com ara Sourdure, San Salvador o Rodrigo Cuevas, a qui anomenen “l'agitador folclòric”. En aquesta obra anterior, Cocanha qüestiona la nostra misogínia i la nostra relació amb les normes socials utilitzant la força subversiva del puput, l’ocell d’aspecte inconfusible amb vol erràtic i un floc de plomes erèctils.
L’estiu del 2020, Cocanha va passar de trio a duo, la seva fórmula original. Caroline Dufau i Lila Fraysse continuen amb aquesta recerca sonora sobre temperaments i melismes, confecció de tambors de corda i orquestració rítmica. A l’escenari descobrim el seu “laboratori”, una posada en escena que han treballat amb la coreògrafa Kaori Ito.
Han aprofitat el fet de tornar a ser dues per embarcar-se en noves col·lisions artístiques i confrontar el seu univers amb altres estètiques.
Juntament amb el duo de noise rock Sec, Cocanha forma el grup Tust: quatre veus, tres tambors de corda, dos baixos, bateria i cors que bateguen a l’uníson.
Recentment han compost la banda sonora original del documental “Polaris”, dirigit per Ainara Vera, al costat de la compositora Amine Bouhafa, seleccionada pel Festival de Cannes (acid 2022). Acaben de presentar una nova creació titulada “4132314” al voltant de la memòria de les treballadores del tèxtil, que van oferir a Barcelona amb dos duos imprescindibles de l’escena contemporània catalana: Tarta Relena i Los Sara Fontan.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 07.05.24 - 19.30h
Petit Palau—La Nit: Bonis, Magrané, Schönberg i Bloch
Mal Pelo
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoM. Bonis: Soir, op.76 i Matin, op.76
J. Magrané: Trois Nocturnes
A. Schönberg: La nit transfigurada, op.4
E. Bloch: Tres NocturnsPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –