Programa de mà
Sons de la terra
—Homenatge a Antoni GaudíTardes al Palau
Dimarts, 26 de maig de 2026 – 19 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Daniel Blanch, piano
Marta Valero, mezzosoprano
Lluís Calvet, baríton
Cor Ciutat de Tarragona (Xavier Pastrana, director)
Cor participatiu Cantem!
Orquestra Simfònica Camerata XXI
Daniel Montané, directorI part
Eduard Toldrà (1895-1962)
“Interludi” de Lionor o la filla del marxantRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
Tríptic de la Pell de Brau, per a piano i orquestraI. Lentamente. Allegro moderato
II. Adagio
III. Moderato molto ritmico. Allegro vivaceII part
Joan Magrané (1988)
Tres polifonies per a Antoni Gaudí, per a orquestra (estrena)
Obra encàrrec de l’Orquestra Camerata XXIManuel Oltra (1922-2015)
La serra, per a mezzosoprano, baríton i orquestraDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximadaConcert enregistrat per Catalunya Música i RNE
#coral#patrimonicatalà #estrenes #jovestalents
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El gran Antoni Gaudí, de qui enguany es commemora el centenari de la mort. I també els intèrprets que li reten homenatge en aquest programa, Sons de la terra, un dels projectes destacats de la temporada actual del Palau. Sota el lideratge del mestre Daniel Montané, el visionari arquitecte serà l’epicentre d’una vetllada a càrrec de l’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus, el Cor Ciutat de Tarragona, les més de cent veus que formen el cor participatiu Cantem! i els solistes Marta Valero (mezzosoprano), Lluís Calvet (baríton) i Daniel Blanch (piano).
Quines són les claus del concert?
El repertori que integra Sons de la terra proposa un intercanvi entre tradició i modernitat, en una mirada al passat començant per dos autors contemporanis de Gaudí com són Eduard Toldrà, de qui s’escoltarà una peça de la suite La filla del marxant (1934), inspirada en una obra literària d’Adrià Gual, i Ricard Lamote de Grignon, amb el seu Tríptic de la Pell de Brau, per a piano i orquestra (1958). D’una generació posterior és Manuel Oltra, de qui s’oferirà La serra, obra per a cor, veus solistes i orquestra sobre poemes de Joan Alcover (1958). A aquesta panoràmica de la creació catalana s’afegeix una obra encarregada al compositor Joan Magrané, Tres polifonies per a Antoni Gaudí, peça escrita per a orquestra que s’estrena en aquest espectacle.
A què he de parar atenció?
En obres escrites en moments tan diferents es pot copsar l’evolució del llenguatge musical a través del temps, però també les possibilitats expressives que ofereixen peces creades només per a orquestra, per a orquestra i cor, amb solistes vocals, amb piano... També es podrà apreciar l’arc estètic que va des de Toldrà i les seves atmosferes de melodies somiadores i senzilles fins a la sofisticació de l’escriptura de Magrané, un autor que sempre sorprèn amb les seves creacions.
Sabies que...
Gaudí va demostrar tenir un interès especial en la música i a la seva obra arquitectònica n’hi ha exemples evidents. Fins i tot sembla que va voler convertir alguns dels seus edificis en temples sonors. El Palau Güell n’és un: va concebre el saló com a espai musical amb un orgue com a peça central. La cúpula geodèsica no té només una funció estètica, sinó que actua com una enorme caixa de ressonància per potenciar-hi l’acústica. Va situar la consola de l’orgue a la planta noble i els tubs, amagats, a uns deu metres d’alçada.
Gaudí imaginava la Sagrada Família com un enorme instrument musical, amb un complex sistema de campanes tubulars penjades a les diverses torres, tot buscant un equilibri acústic que fes compatible la potència i la projecció exterior del so amb el recolliment interior.
Comentari
La natura i els cants populars que brollen de la terra han estat una font d’inspiració per a molts artistes del nostre país. Transmesos oralment de generació en generació, aquests sons han influït profundament en la creació musical catalana. En el marc del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el concert d’avui esdevé un reflex d’aquesta connexió amb l’origen i la natura, i una mostra de la riquesa del patrimoni musical català, tant del passat com del present.
Composta com a música incidental per al drama homònim d’Adrià Gual, mai estrenat, Lionor o la filla del marxant fou reelaborada per Eduard Toldrà en una suite orquestral en cinc moviments. L’obra s’estrenà el 1934 al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Pau Casals, sota la direcció del compositor. La crítica en destacà especialment l’“Interludi” en forma de scherzo, que descriu els preparatius per a l’alliberament de Lionor i que des d’aleshores és l’únic fragment que s’ha mantingut en repertori. Otto Mayer, que assistí a l’estrena, en subratllà el caràcter lluminós i ingenu, així com la gran riquesa orquestral.
El Tríptic de la Pell de Brau de Ricard Lamote de Grignon, estrenat el 1959 al Palau de la Música Catalana per l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb Leopoldo Querol al piano i sota la direcció del mateix compositor, s’inscriu en l’univers de la música ibèrica del segle XX. L’obra reflecteix la sensibilitat compartida amb Joan Lamote de Grignon envers una sonoritat d’arrel hispànica estilitzada, que ambdós contribuïren a difondre des de la Banda Municipal de Barcelona i l’Orquestra Municipal de València, i mitjançant iniciatives com la Primera Manifestació Simfònica d’Autors Ibèrics.
En aquest tríptic simfònic, Lamote opta per una escriptura concertant integrada, en què el piano dialoga amb l’orquestra dins d’una paleta tímbrica rica i matisada. Tal com assenyalà l’autor, es tracta d’una obra en tres moviments, de concepció aparentment senzilla, que prioritza l’expressivitat per damunt del virtuosisme. En aquesta ocasió la interpretació serà a càrrec de Daniel Blanch, un dels principals impulsors de recuperar-la, que en va enregistrar una versió de referència l’any 2008 amb la Podlasie Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Marcin Nalecz-Niesiolowski.
Les Tres polifonies per a Antoni Gaudí de Joan Magrané –estrena absoluta–, són un encàrrec de l’Orquestra Camerata XXI en el marc de l’Any Gaudí 2026. Nascut a Reus, com l’arquitecte, el compositor articula l’obra per a orquestra de cambra en tres moviments. Tal com explica l’autor, els extrems es basen en dos motets renaixentistes: Ego flos campi de Jacob Clemens non Papa i Ave maris stella de Josquin Desprez; mentre que el moviment central, Sphinx, incorpora elements simbòlics, com la transposició de les inicials d’Antoni Gaudí transmutades en notes musicals (La-Sol) o l’evocació de les campanes del Parsifal wagnerià.
La serra de Manuel Oltra, per a mezzosoprano, baríton i orquestra, és un poema simfònic coral basat en el text homònim de Joan Alcover, dedicat a Miquel Costa i Llobera, que evoca la vida rural a la serra de Tramuntana de Mallorca. L’obra consta de dues parts compostes en moments diferents: la primera, el 1958, i la segona, el 1999. Malgrat aquesta distància temporal, manté una notable unitat de llenguatge, de caràcter pastoral, amb una escriptura harmònicament modal vinculada al món tradicional. En el marc del centenari de la mort d’Alcover (2026), aquesta interpretació reuneix per primera vegada al Palau de la Música Catalana les dues parts de l’obra.
Albert Fontelles-Ramonet, doctor en musicologia
Biografies
Biografies
Daniel Blanch, piano
Des dels seus inicis musicals, va rebre una sòlida formació d’importants professors, com Maria Canals i Raquel Millàs a l’Acadèmia de Música Ars Nova, de Barcelona, la seva ciutat natal. Va realitzar estudis de perfeccionament amb Maria Tipo, Ramon Coll i Brigitte Engerer.
Ha estat premiat en concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el cicle El Primer Palau i el Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona. Com a concertista s’ha presentat al Musikverein de Viena, Sala Witold Lutoslawski de Varsòvia i a L’Auditori i Palau de la Música Catalana. Ha actuat com a solista amb les orquestres Sinfonia Varsovia, Orquesta Sinfónica Nacional de Cuba, Staatsorchester de Mainz, Prague Chamber Orchestra, Filharmònica de Bialystok i Sinfónica de Xalapa, entre d’altres.
Com a solista ha realitzat vint-i-dos enregistraments discogràfics, amb obres de Schumann, Mozart, Beethoven, Brahms, Bartók i un gran nombre de compositors catalans, com Joan Manén, Juli Garreta, Lluís Benejam o Josep Martí Cristià. Ha enregistrat Concerts per a piano i orquestra de Nin-Culmell, Montsalvatge, Suriñach, Blancafort, Ricard Lamote de Grignon i Manén. Entre la seva producció discogràfica també destaquen diversos enregistraments d’obres catalanes amb la violinista Kalina Macuta, els violoncel·listes Guillermo Pastrana i Romain Garioud i el cantants David Alegret, Júlia Farrés Llongueras, Marta Valero i Mireia Latorre.
Biografies
Marta Valero, mezzosoprano
Es llicencià a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor en interpretació de cant clàssic i contemporani, i completà la seva formació en lied i cançó amb Assumpta Mateu i Francisco Poyato.
El 2025 participà a l’estrena de l’òpera Benjamin a Portbou del mestre i compositor Antoni Ros Marbà al Gran Teatre del Liceu, tot consolidant una trajectòria marcada pel compromís amb la creació contemporània i el patrimoni musical del país.
Els darrers anys ha presentat un doble CD dedicat als compositors Manuel Oltra i Joaquim Serra, amb el pianista Albert Guinovart. Entre els seus enregistraments anteriors destaquen els projectes dedicats a compositors catalans com són Lluís Benejam, Mercè Torrens i Manuel Oltra.
En l’àmbit contemporani, ha protagonitzat una versió inèdita traduïda al català de La voix humaine de F. Poulenc. Té altres estrenes que destaquen: El saló d’Anubis de J. A. Amargós, Lorca al piano d’E. Palomar i Il pianto della Madonna de J. Domènech.
Col·labora amb nombroses orquestres del territori, com l’Orquestra Simfònica del Vallès (dirigida per Xavier Puig) o l’orquestra simfònica Camerata XXI. Destaca l’últim projecte amb l’OCT48, que enguany presenta un concert amb obres de J. Manén, M. Oltra i creacions encarregades a A. Puig, B. Giribet, M. Timón i A. Guinovart. Cal fer un esment especial als concerts i enregistraments amb les formacions de cobla del país: la Cobla Mediterrània, dirigida per B. Castillejo, i la Cobla Ciutat de Girona, amb la qual ha enregistrat l’obra Complanta per a un home músic, per a veu solista i cobla, del compositor Josep-Maria Serracant.
La seva trajectòria presenta el leitmotiv de la interpretació i estrena d’obres de compositors catalans, amb col·laboracions freqüents als cicles Els Teus Clàssics o Cicle de Música Catalana de l’Associació Joan Manén.
Biografies
(c) Llantén Nó
(c) Llantén Nó
Lluís Calvet, baríton
Baríton català format al Conservatori del Liceu i al Royal Welsh College. Guanyador de diversos premis al Concurs Viñas 2024. Membre de l’International Opera Studio Hannover (2022-2024), en què va interpretar els papers de William, Ruggiero, Fiorello i Belcore; la temporada 2024-25 va entrar a format part de l’ensemble de la Staatsoper de Hannover. Ha debutat amb Opera Rara enregistrant el rol de Publio de L’esule di Roma.
Biografies
Cor Ciutat de Tarragona
Va néixer l’any 1983 per iniciativa d’un grup de tarragonins i tarragonines vinculats a la cultura musical i sota els auspicis de l’Ajuntament de la ciutat. Ha estat dirigit per Francesc Llongueres, Montserrat Ríos, Josep Prats i, des del setembre de 2018, per Xavier Pastrana.
El seu repertori inclou música de tots els temps, des de la polifonia renaixentista fins a l’estrena d’obres contemporànies i música popular.
El Cor Ciutat de Tarragona ha ofert concerts per tot Catalunya, entre d’altres al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Fòrum de les Cultures, Auditori Enric Granados de Lleida... i a diversos llocs d’Espanya, així com a Portugal, Anglaterra Itàlia i França.
També participa en projectes amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i amb Camerata XXI.
Biografies
Cor participatiu "Cantem!"
Cantem! és un projecte participatiu impulsat per Camerata XXI que neix amb l’objectiu de promoure el moviment coral al Camp de Tarragona, amb la voluntat de fer créixer i enfortir la xarxa de cors i cantaires del territori. La iniciativa promou produccions per a cor i orquestra concebudes perquè els cantaires hi puguin participar individualment. Amb un pla de treball acurat, Cantem! aposta per un resultat artístic de qualitat i per la seva presència als teatres i auditoris de la demarcació.
Aquest 2026 arriba a la tercera edició i ho fa amb la participació de cantaires provinents de més de vint corals del Camp de Tarragona, tot consolidant-se com una proposta de referència del teixit coral.
El projecte té la col·laboració de programadors i d’entitats vinculades al moviment coral del Camp de Tarragona i de la Federació Catalana d’Entitats Corals.
Biografies
Orquestra Camerata XXI
La formació musical reusenca fundada l’any 1991 té l’objectiu de promoure la música a la demarcació de Tarragona amb una visió cultural, social, educativa i de territori.
Camerata XXI va ser l’orquestra oficial de Tarragona Capital Cultural Europea 2008 i Reus Capital de la Cultura Catalana 2017. Cal remarcar la reestrena que va protagonitzar de l’obra Nova Catalònia de Joan Manén en el primer concert de la Diada de l’11 de Setembre, al Palau de la Música Catalana, i la gala lírica Òpera solidària al Gran Teatre del Liceu, apadrinada per Montserrat Caballé. Així mateix, les interpretacions destacables del ballet Ariel i de l’obra Pandora, ambdues del vallenc Robert Gerhard.
Actualment combina temporada estable al Teatre Bartrina de Reus i una programació de concerts itinerant del projecte En Ruta, que promou la música clàssica arreu de la demarcació en col·laboració amb programadors i equipaments de la demarcació de Tarragona.
En paral·lel, la Fundació Camerata XXI desenvolupa programes educatius i socials per promoure la música com a eina de participació i transformació socials.
L’orquestra rep el suport de l’Ajuntament de Reus, Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona i Fundació Privada Camerata XXI.
Biografies
Daniel Montané, director
Nascut a Barcelona, va estudiar composició i direcció a la Universitat d’Art de Graz, on es va graduar amb matrícula d’honor. El 2003 va guanyar el primer premi del Concurs per a Joves Directors de l’Orquesta Ciudad de Granada. El seu debut operístic va ser al Teatre de Chemnitz el 2004 dirigint Les contes d’Hoffmann.
És director convidat al Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Òpera de Toló, ABAO de Bilbao, Semperoper de Dresden, Festival de Peralada, Festival de la Corunya, òperes de Núremberg, Kassel, Mannheim i Lübeck, Teatre Bolxoi, Festival de Sochi, Òpera de Ciutat del Cap, Megaron de Tessalònica, Bruckner Haus o Gasteig de Múnic, entre molts d’altres.
A més, ha dirigit nombrosos concerts i gales amb Sonia Ganassi, Sondra Radvanovsky o Fiorenza Cedolins.
Paral·lelament a la seva activitat com a director convidat, va ser director principal del Teatre de Bremen entre els anys 2007 i 2012, director principal del Teatre d’Ulm del període 2013- 2015 i, del 2020 al 2025, director principal de l’Òpera de Maguncia.
Entre la cinquantena de títols d’òpera dirigits i el seu ampli repertori simfònic, cal destacar La traviata al Gran Teatre del Liceu; el debut amb l’Orquestra Bruckner de Linz; Rigoletto a Toló; Galas líricas al Liceu i Teatro Real; Carmen al Teatre Bolxoi; Don Pasquale a Ciutat del Cap; Il barbiere di Siviglia a Lübeck i Manon Lescaut al Teatro Cervantes de Màlaga; Turandot a Núremberg; Simon Boccanegra, Der Rosenkavalier i The rake’s progress a Magúncia, i Grand Macabre i Rienzi en la nova producció de Katharina Wagner a Bremen.
Els seus propers projectes inclouen Simon Boccanegra al Teatro Real de Madrid, La fille du régiment a l’ABAO de Bilbao, La bohème a Israel i el Requiem de Verdi a Skopje, a més de concerts simfònics.
Textos
Manuel Oltra (1922-2015)
La serra, per a mezzosoprano, baríton i orquestra
Lletra de Joan Alcover i Maspons (1854-1926)“Cançons de la serra”, Cap al tard
Copeo, copeo, copeo traïdor:
roseta encarnada,
si t’he agraviada
jo et deman perdó...Qui me duu l’estrofa, plena de perfums,
abella brunzenta de la soledat?...
Quan de ma finestra, a encesa de llums,
estenc la mirada per damunt ciutat,
i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana,
dins la serra immensa
que l’illa travessa, que l’illa defensa
de la tramuntana,
llavors de la serra surt una cançó,
surt una harmonia que es torna visió:“Jo vénc a parlar-te d’una vida d’or,
de la vida lliure que enyora ton cor;
som la camperola que presents te du,
jo vénc de la serra, mes no som per tu.”
Oh flor de muntanya, fina morenor,
oh la pageseta que és una pintura
i té la cintura
com un gerricó!L’aviram la volta amb gran voleteig
quan de matinada crida son estol;
amb capell de pauma se guarda del sol,
quan rega els bellveures vora el safareig.
Per servir als pobres fumants escudelles;
confitar codonyes, adobar gonelles
o guarir les nafres, no hi ha millors dits;
canta codolades
i sap contarelles
d’alicorns i fades
i poals florits.Al fons de la cambra porta a la padrina
el vas ple d’escuma de la llet que muny;
encara és fadrina,
mes serà madona d’un terme de lluny.
La nit del dissabte se posa a escoltar
i el cor d’alegria li bat en secret,
quan dins la salvatge negror de l’estret
on la coma acaba, sent un eguinar
que ella coneix bé.És l’euga ensellada del pubill qui ve.
Arriba a la clastra, bota de la sella;
escomet els amos, escomet la filla,
s’asseu devora ella;
i encara no brilla
l’estel del matí,
reprèn la tornada pel mateix camí.
I llavors la fosca de la nit, que minva,
i tots els paratges, ecos i llumets,
els torrents qui bramen al peu de la timba,
el matí que esclata en mil saluets,
els galls que desperta, les penyes que daura,
els bous que pasturen, el parell que llaura,
les viles disperses en la vall sublim,
el boc que corona la roca del cim,
el gorg que no es mou
dins la penya brava,
com gota de rou
dins una flor blava,
les dones que renten i la que entrecava,
olivars, pollancres, vinyes, sementeres,
molins i masies i castells roquers,
pel jove qui passa, plena de dolçor
de la festejada l’ànima xalesta,
tot és una festa
que canta d’amor.Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
oh la visió pura que ve d’allà endins,
flor de rustiquesa
que em duu l’enyorança de la jovenesa!
Si per amoixar-li la cua penjanta
m’inclín a la jove, ella se decanta...“Copeo, copeo, copeo traïdor:
roseta encarnada,
si t’he agraviada
jo et deman perdó...”Ella se decanta i desapareix;
i mentres s’allunya i se converteix
en llum solitari lo que era visió,
en llum solitari dins la majestat
de la serralada,
tota silenciosa i tota nimbada
de serenitat...
encara ressona
la veu argentina
d’aquella fadrina
que serà madona:“Jo som la pagesa que presents te du;
jo vénc de la serra, mes no som per tu.”
Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
Ginebrons balsàmics, estepes i pins;
sitges que negregen sota l’auzinar;
soleiada ardenta que besa el pinar;
ombra esmaragdina del fullatge espès;
càntics de revetlla que arriben al mar
de l’església oberta com un ull encès;
mules trotadores
que cascavellegen
per la carretera
del coll en avall;
falles que flamegen,
seguint la primera
de les balladores
en la nit del ball;
soledat feresta
on sembla que udola
d’obscur fratricidi la gòtica gesta;
tritlleig de campanes que el vilatge endola;
endolats que resen i de dos en dos
cap al cementiri segueixen la caixa;
garrovers que freguen amb la branca baixa
les veles dels carros que van an el cós;
tonada del batre, cadència moresca;
mèl·leres que boten per dins la verdesca;
famílies que volten la font de salut,
i fruites que es fonen dins la boca fresca
plena de rialles de la joventut;
musa cançonera, vella rondallaire;
sanitosa flaire
de la pagesia;
llumeneret blau
que l’ànima atrau
de la minyonia...
sou l’exquisidesa, sou l’encantament
on l’ànima hi sent
de la pàtria mia.També et pot interessar...
Tardes al Palau
31.05.26 - 19 h
Sala de Concerts—Orquestra del Miracle & Juan de la Rubia
Orquestra del Miracle
Mireia Tarragó, soprano
Mercè Bruguera, mezzosoprano
Joan Francesc Folqué, tenor
Pau Armengol, baríton
Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca, director)
Juan de la Rubia, directorH. Purcell: “March”de Music for the Funeral of Queen Mary
P. Requesens: Defalliment i coratge (estrena absoluta)
H. Purcell: “When I am laid in earth” de Dido and Aeneas
W. A. Mozart: Requiem, KV 626Preu: de 20 a 68 eurosMecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Sons de la terra
—Homenatge a Antoni GaudíTardes al Palau
Dimarts, 26 de maig de 2026 – 19 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Daniel Blanch, piano
Marta Valero, mezzosoprano
Lluís Calvet, baríton
Cor Ciutat de Tarragona (Xavier Pastrana, director)
Cor participatiu Cantem!
Orquestra Simfònica Camerata XXI
Daniel Montané, directorI part
Eduard Toldrà (1895-1962)
“Interludi” de Lionor o la filla del marxantRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
Tríptic de la Pell de Brau, per a piano i orquestraI. Lentamente. Allegro moderato
II. Adagio
III. Moderato molto ritmico. Allegro vivaceII part
Joan Magrané (1988)
Tres polifonies per a Antoni Gaudí, per a orquestra (estrena)
Obra encàrrec de l’Orquestra Camerata XXIManuel Oltra (1922-2015)
La serra, per a mezzosoprano, baríton i orquestraDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximadaConcert enregistrat per Catalunya Música i RNE
#coral#patrimonicatalà #estrenes #jovestalents
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El gran Antoni Gaudí, de qui enguany es commemora el centenari de la mort. I també els intèrprets que li reten homenatge en aquest programa, Sons de la terra, un dels projectes destacats de la temporada actual del Palau. Sota el lideratge del mestre Daniel Montané, el visionari arquitecte serà l’epicentre d’una vetllada a càrrec de l’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus, el Cor Ciutat de Tarragona, les més de cent veus que formen el cor participatiu Cantem! i els solistes Marta Valero (mezzosoprano), Lluís Calvet (baríton) i Daniel Blanch (piano).
Quines són les claus del concert?
El repertori que integra Sons de la terra proposa un intercanvi entre tradició i modernitat, en una mirada al passat començant per dos autors contemporanis de Gaudí com són Eduard Toldrà, de qui s’escoltarà una peça de la suite La filla del marxant (1934), inspirada en una obra literària d’Adrià Gual, i Ricard Lamote de Grignon, amb el seu Tríptic de la Pell de Brau, per a piano i orquestra (1958). D’una generació posterior és Manuel Oltra, de qui s’oferirà La serra, obra per a cor, veus solistes i orquestra sobre poemes de Joan Alcover (1958). A aquesta panoràmica de la creació catalana s’afegeix una obra encarregada al compositor Joan Magrané, Tres polifonies per a Antoni Gaudí, peça escrita per a orquestra que s’estrena en aquest espectacle.
A què he de parar atenció?
En obres escrites en moments tan diferents es pot copsar l’evolució del llenguatge musical a través del temps, però també les possibilitats expressives que ofereixen peces creades només per a orquestra, per a orquestra i cor, amb solistes vocals, amb piano... També es podrà apreciar l’arc estètic que va des de Toldrà i les seves atmosferes de melodies somiadores i senzilles fins a la sofisticació de l’escriptura de Magrané, un autor que sempre sorprèn amb les seves creacions.
Sabies que...
Gaudí va demostrar tenir un interès especial en la música i a la seva obra arquitectònica n’hi ha exemples evidents. Fins i tot sembla que va voler convertir alguns dels seus edificis en temples sonors. El Palau Güell n’és un: va concebre el saló com a espai musical amb un orgue com a peça central. La cúpula geodèsica no té només una funció estètica, sinó que actua com una enorme caixa de ressonància per potenciar-hi l’acústica. Va situar la consola de l’orgue a la planta noble i els tubs, amagats, a uns deu metres d’alçada.
Gaudí imaginava la Sagrada Família com un enorme instrument musical, amb un complex sistema de campanes tubulars penjades a les diverses torres, tot buscant un equilibri acústic que fes compatible la potència i la projecció exterior del so amb el recolliment interior.
Comentari
La natura i els cants populars que brollen de la terra han estat una font d’inspiració per a molts artistes del nostre país. Transmesos oralment de generació en generació, aquests sons han influït profundament en la creació musical catalana. En el marc del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el concert d’avui esdevé un reflex d’aquesta connexió amb l’origen i la natura, i una mostra de la riquesa del patrimoni musical català, tant del passat com del present.
Composta com a música incidental per al drama homònim d’Adrià Gual, mai estrenat, Lionor o la filla del marxant fou reelaborada per Eduard Toldrà en una suite orquestral en cinc moviments. L’obra s’estrenà el 1934 al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Pau Casals, sota la direcció del compositor. La crítica en destacà especialment l’“Interludi” en forma de scherzo, que descriu els preparatius per a l’alliberament de Lionor i que des d’aleshores és l’únic fragment que s’ha mantingut en repertori. Otto Mayer, que assistí a l’estrena, en subratllà el caràcter lluminós i ingenu, així com la gran riquesa orquestral.
El Tríptic de la Pell de Brau de Ricard Lamote de Grignon, estrenat el 1959 al Palau de la Música Catalana per l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb Leopoldo Querol al piano i sota la direcció del mateix compositor, s’inscriu en l’univers de la música ibèrica del segle XX. L’obra reflecteix la sensibilitat compartida amb Joan Lamote de Grignon envers una sonoritat d’arrel hispànica estilitzada, que ambdós contribuïren a difondre des de la Banda Municipal de Barcelona i l’Orquestra Municipal de València, i mitjançant iniciatives com la Primera Manifestació Simfònica d’Autors Ibèrics.
En aquest tríptic simfònic, Lamote opta per una escriptura concertant integrada, en què el piano dialoga amb l’orquestra dins d’una paleta tímbrica rica i matisada. Tal com assenyalà l’autor, es tracta d’una obra en tres moviments, de concepció aparentment senzilla, que prioritza l’expressivitat per damunt del virtuosisme. En aquesta ocasió la interpretació serà a càrrec de Daniel Blanch, un dels principals impulsors de recuperar-la, que en va enregistrar una versió de referència l’any 2008 amb la Podlasie Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Marcin Nalecz-Niesiolowski.
Les Tres polifonies per a Antoni Gaudí de Joan Magrané –estrena absoluta–, són un encàrrec de l’Orquestra Camerata XXI en el marc de l’Any Gaudí 2026. Nascut a Reus, com l’arquitecte, el compositor articula l’obra per a orquestra de cambra en tres moviments. Tal com explica l’autor, els extrems es basen en dos motets renaixentistes: Ego flos campi de Jacob Clemens non Papa i Ave maris stella de Josquin Desprez; mentre que el moviment central, Sphinx, incorpora elements simbòlics, com la transposició de les inicials d’Antoni Gaudí transmutades en notes musicals (La-Sol) o l’evocació de les campanes del Parsifal wagnerià.
La serra de Manuel Oltra, per a mezzosoprano, baríton i orquestra, és un poema simfònic coral basat en el text homònim de Joan Alcover, dedicat a Miquel Costa i Llobera, que evoca la vida rural a la serra de Tramuntana de Mallorca. L’obra consta de dues parts compostes en moments diferents: la primera, el 1958, i la segona, el 1999. Malgrat aquesta distància temporal, manté una notable unitat de llenguatge, de caràcter pastoral, amb una escriptura harmònicament modal vinculada al món tradicional. En el marc del centenari de la mort d’Alcover (2026), aquesta interpretació reuneix per primera vegada al Palau de la Música Catalana les dues parts de l’obra.
Albert Fontelles-Ramonet, doctor en musicologia
Biografies
Daniel Blanch, piano
Des dels seus inicis musicals, va rebre una sòlida formació d’importants professors, com Maria Canals i Raquel Millàs a l’Acadèmia de Música Ars Nova, de Barcelona, la seva ciutat natal. Va realitzar estudis de perfeccionament amb Maria Tipo, Ramon Coll i Brigitte Engerer.
Ha estat premiat en concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el cicle El Primer Palau i el Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona. Com a concertista s’ha presentat al Musikverein de Viena, Sala Witold Lutoslawski de Varsòvia i a L’Auditori i Palau de la Música Catalana. Ha actuat com a solista amb les orquestres Sinfonia Varsovia, Orquesta Sinfónica Nacional de Cuba, Staatsorchester de Mainz, Prague Chamber Orchestra, Filharmònica de Bialystok i Sinfónica de Xalapa, entre d’altres.
Com a solista ha realitzat vint-i-dos enregistraments discogràfics, amb obres de Schumann, Mozart, Beethoven, Brahms, Bartók i un gran nombre de compositors catalans, com Joan Manén, Juli Garreta, Lluís Benejam o Josep Martí Cristià. Ha enregistrat Concerts per a piano i orquestra de Nin-Culmell, Montsalvatge, Suriñach, Blancafort, Ricard Lamote de Grignon i Manén. Entre la seva producció discogràfica també destaquen diversos enregistraments d’obres catalanes amb la violinista Kalina Macuta, els violoncel·listes Guillermo Pastrana i Romain Garioud i el cantants David Alegret, Júlia Farrés Llongueras, Marta Valero i Mireia Latorre.
Marta Valero, mezzosoprano
Es llicencià a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor en interpretació de cant clàssic i contemporani, i completà la seva formació en lied i cançó amb Assumpta Mateu i Francisco Poyato.
El 2025 participà a l’estrena de l’òpera Benjamin a Portbou del mestre i compositor Antoni Ros Marbà al Gran Teatre del Liceu, tot consolidant una trajectòria marcada pel compromís amb la creació contemporània i el patrimoni musical del país.
Els darrers anys ha presentat un doble CD dedicat als compositors Manuel Oltra i Joaquim Serra, amb el pianista Albert Guinovart. Entre els seus enregistraments anteriors destaquen els projectes dedicats a compositors catalans com són Lluís Benejam, Mercè Torrens i Manuel Oltra.
En l’àmbit contemporani, ha protagonitzat una versió inèdita traduïda al català de La voix humaine de F. Poulenc. Té altres estrenes que destaquen: El saló d’Anubis de J. A. Amargós, Lorca al piano d’E. Palomar i Il pianto della Madonna de J. Domènech.
Col·labora amb nombroses orquestres del territori, com l’Orquestra Simfònica del Vallès (dirigida per Xavier Puig) o l’orquestra simfònica Camerata XXI. Destaca l’últim projecte amb l’OCT48, que enguany presenta un concert amb obres de J. Manén, M. Oltra i creacions encarregades a A. Puig, B. Giribet, M. Timón i A. Guinovart. Cal fer un esment especial als concerts i enregistraments amb les formacions de cobla del país: la Cobla Mediterrània, dirigida per B. Castillejo, i la Cobla Ciutat de Girona, amb la qual ha enregistrat l’obra Complanta per a un home músic, per a veu solista i cobla, del compositor Josep-Maria Serracant.
La seva trajectòria presenta el leitmotiv de la interpretació i estrena d’obres de compositors catalans, amb col·laboracions freqüents als cicles Els Teus Clàssics o Cicle de Música Catalana de l’Associació Joan Manén.
Lluís Calvet, baríton
(c) Llantén Nó
Baríton català format al Conservatori del Liceu i al Royal Welsh College. Guanyador de diversos premis al Concurs Viñas 2024. Membre de l’International Opera Studio Hannover (2022-2024), en què va interpretar els papers de William, Ruggiero, Fiorello i Belcore; la temporada 2024-25 va entrar a format part de l’ensemble de la Staatsoper de Hannover. Ha debutat amb Opera Rara enregistrant el rol de Publio de L’esule di Roma.
Cor Ciutat de Tarragona
Va néixer l’any 1983 per iniciativa d’un grup de tarragonins i tarragonines vinculats a la cultura musical i sota els auspicis de l’Ajuntament de la ciutat. Ha estat dirigit per Francesc Llongueres, Montserrat Ríos, Josep Prats i, des del setembre de 2018, per Xavier Pastrana.
El seu repertori inclou música de tots els temps, des de la polifonia renaixentista fins a l’estrena d’obres contemporànies i música popular.
El Cor Ciutat de Tarragona ha ofert concerts per tot Catalunya, entre d’altres al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Fòrum de les Cultures, Auditori Enric Granados de Lleida... i a diversos llocs d’Espanya, així com a Portugal, Anglaterra Itàlia i França.
També participa en projectes amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i amb Camerata XXI.
Cor participatiu "Cantem!"
Cantem! és un projecte participatiu impulsat per Camerata XXI que neix amb l’objectiu de promoure el moviment coral al Camp de Tarragona, amb la voluntat de fer créixer i enfortir la xarxa de cors i cantaires del territori. La iniciativa promou produccions per a cor i orquestra concebudes perquè els cantaires hi puguin participar individualment. Amb un pla de treball acurat, Cantem! aposta per un resultat artístic de qualitat i per la seva presència als teatres i auditoris de la demarcació.
Aquest 2026 arriba a la tercera edició i ho fa amb la participació de cantaires provinents de més de vint corals del Camp de Tarragona, tot consolidant-se com una proposta de referència del teixit coral.
El projecte té la col·laboració de programadors i d’entitats vinculades al moviment coral del Camp de Tarragona i de la Federació Catalana d’Entitats Corals.
Orquestra Camerata XXI
La formació musical reusenca fundada l’any 1991 té l’objectiu de promoure la música a la demarcació de Tarragona amb una visió cultural, social, educativa i de territori.
Camerata XXI va ser l’orquestra oficial de Tarragona Capital Cultural Europea 2008 i Reus Capital de la Cultura Catalana 2017. Cal remarcar la reestrena que va protagonitzar de l’obra Nova Catalònia de Joan Manén en el primer concert de la Diada de l’11 de Setembre, al Palau de la Música Catalana, i la gala lírica Òpera solidària al Gran Teatre del Liceu, apadrinada per Montserrat Caballé. Així mateix, les interpretacions destacables del ballet Ariel i de l’obra Pandora, ambdues del vallenc Robert Gerhard.
Actualment combina temporada estable al Teatre Bartrina de Reus i una programació de concerts itinerant del projecte En Ruta, que promou la música clàssica arreu de la demarcació en col·laboració amb programadors i equipaments de la demarcació de Tarragona.
En paral·lel, la Fundació Camerata XXI desenvolupa programes educatius i socials per promoure la música com a eina de participació i transformació socials.
L’orquestra rep el suport de l’Ajuntament de Reus, Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona i Fundació Privada Camerata XXI.
Daniel Montané, director
Nascut a Barcelona, va estudiar composició i direcció a la Universitat d’Art de Graz, on es va graduar amb matrícula d’honor. El 2003 va guanyar el primer premi del Concurs per a Joves Directors de l’Orquesta Ciudad de Granada. El seu debut operístic va ser al Teatre de Chemnitz el 2004 dirigint Les contes d’Hoffmann.
És director convidat al Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Òpera de Toló, ABAO de Bilbao, Semperoper de Dresden, Festival de Peralada, Festival de la Corunya, òperes de Núremberg, Kassel, Mannheim i Lübeck, Teatre Bolxoi, Festival de Sochi, Òpera de Ciutat del Cap, Megaron de Tessalònica, Bruckner Haus o Gasteig de Múnic, entre molts d’altres.
A més, ha dirigit nombrosos concerts i gales amb Sonia Ganassi, Sondra Radvanovsky o Fiorenza Cedolins.
Paral·lelament a la seva activitat com a director convidat, va ser director principal del Teatre de Bremen entre els anys 2007 i 2012, director principal del Teatre d’Ulm del període 2013- 2015 i, del 2020 al 2025, director principal de l’Òpera de Maguncia.
Entre la cinquantena de títols d’òpera dirigits i el seu ampli repertori simfònic, cal destacar La traviata al Gran Teatre del Liceu; el debut amb l’Orquestra Bruckner de Linz; Rigoletto a Toló; Galas líricas al Liceu i Teatro Real; Carmen al Teatre Bolxoi; Don Pasquale a Ciutat del Cap; Il barbiere di Siviglia a Lübeck i Manon Lescaut al Teatro Cervantes de Màlaga; Turandot a Núremberg; Simon Boccanegra, Der Rosenkavalier i The rake’s progress a Magúncia, i Grand Macabre i Rienzi en la nova producció de Katharina Wagner a Bremen.
Els seus propers projectes inclouen Simon Boccanegra al Teatro Real de Madrid, La fille du régiment a l’ABAO de Bilbao, La bohème a Israel i el Requiem de Verdi a Skopje, a més de concerts simfònics.
Textos
Manuel Oltra (1922-2015)
La serra, per a mezzosoprano, baríton i orquestra
Lletra de Joan Alcover i Maspons (1854-1926)“Cançons de la serra”, Cap al tard
Copeo, copeo, copeo traïdor:
roseta encarnada,
si t’he agraviada
jo et deman perdó...Qui me duu l’estrofa, plena de perfums,
abella brunzenta de la soledat?...
Quan de ma finestra, a encesa de llums,
estenc la mirada per damunt ciutat,
i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana,
dins la serra immensa
que l’illa travessa, que l’illa defensa
de la tramuntana,
llavors de la serra surt una cançó,
surt una harmonia que es torna visió:“Jo vénc a parlar-te d’una vida d’or,
de la vida lliure que enyora ton cor;
som la camperola que presents te du,
jo vénc de la serra, mes no som per tu.”
Oh flor de muntanya, fina morenor,
oh la pageseta que és una pintura
i té la cintura
com un gerricó!L’aviram la volta amb gran voleteig
quan de matinada crida son estol;
amb capell de pauma se guarda del sol,
quan rega els bellveures vora el safareig.
Per servir als pobres fumants escudelles;
confitar codonyes, adobar gonelles
o guarir les nafres, no hi ha millors dits;
canta codolades
i sap contarelles
d’alicorns i fades
i poals florits.Al fons de la cambra porta a la padrina
el vas ple d’escuma de la llet que muny;
encara és fadrina,
mes serà madona d’un terme de lluny.
La nit del dissabte se posa a escoltar
i el cor d’alegria li bat en secret,
quan dins la salvatge negror de l’estret
on la coma acaba, sent un eguinar
que ella coneix bé.És l’euga ensellada del pubill qui ve.
Arriba a la clastra, bota de la sella;
escomet els amos, escomet la filla,
s’asseu devora ella;
i encara no brilla
l’estel del matí,
reprèn la tornada pel mateix camí.
I llavors la fosca de la nit, que minva,
i tots els paratges, ecos i llumets,
els torrents qui bramen al peu de la timba,
el matí que esclata en mil saluets,
els galls que desperta, les penyes que daura,
els bous que pasturen, el parell que llaura,
les viles disperses en la vall sublim,
el boc que corona la roca del cim,
el gorg que no es mou
dins la penya brava,
com gota de rou
dins una flor blava,
les dones que renten i la que entrecava,
olivars, pollancres, vinyes, sementeres,
molins i masies i castells roquers,
pel jove qui passa, plena de dolçor
de la festejada l’ànima xalesta,
tot és una festa
que canta d’amor.Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
oh la visió pura que ve d’allà endins,
flor de rustiquesa
que em duu l’enyorança de la jovenesa!
Si per amoixar-li la cua penjanta
m’inclín a la jove, ella se decanta...“Copeo, copeo, copeo traïdor:
roseta encarnada,
si t’he agraviada
jo et deman perdó...”Ella se decanta i desapareix;
i mentres s’allunya i se converteix
en llum solitari lo que era visió,
en llum solitari dins la majestat
de la serralada,
tota silenciosa i tota nimbada
de serenitat...
encara ressona
la veu argentina
d’aquella fadrina
que serà madona:“Jo som la pagesa que presents te du;
jo vénc de la serra, mes no som per tu.”
Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
Ginebrons balsàmics, estepes i pins;
sitges que negregen sota l’auzinar;
soleiada ardenta que besa el pinar;
ombra esmaragdina del fullatge espès;
càntics de revetlla que arriben al mar
de l’església oberta com un ull encès;
mules trotadores
que cascavellegen
per la carretera
del coll en avall;
falles que flamegen,
seguint la primera
de les balladores
en la nit del ball;
soledat feresta
on sembla que udola
d’obscur fratricidi la gòtica gesta;
tritlleig de campanes que el vilatge endola;
endolats que resen i de dos en dos
cap al cementiri segueixen la caixa;
garrovers que freguen amb la branca baixa
les veles dels carros que van an el cós;
tonada del batre, cadència moresca;
mèl·leres que boten per dins la verdesca;
famílies que volten la font de salut,
i fruites que es fonen dins la boca fresca
plena de rialles de la joventut;
musa cançonera, vella rondallaire;
sanitosa flaire
de la pagesia;
llumeneret blau
que l’ànima atrau
de la minyonia...
sou l’exquisidesa, sou l’encantament
on l’ànima hi sent
de la pàtria mia.També et pot interessar...
Tardes al Palau
31.05.26 - 19 h
Sala de Concerts—Orquestra del Miracle & Juan de la Rubia
Orquestra del Miracle
Mireia Tarragó, soprano
Mercè Bruguera, mezzosoprano
Joan Francesc Folqué, tenor
Pau Armengol, baríton
Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca, director)
Juan de la Rubia, directorH. Purcell: “March”de Music for the Funeral of Queen Mary
P. Requesens: Defalliment i coratge (estrena absoluta)
H. Purcell: “When I am laid in earth” de Dido and Aeneas
W. A. Mozart: Requiem, KV 626Preu: de 20 a 68 eurosMecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –