Beatrice Rana
̶ Skriabin, Castelnuovo-Tedesco, Debussy i Liszt
Palau Piano
Dilluns, 16 d'octubre de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Beatrice Rana, piano
I
Aleksandr Skriabin (1872-1915)
Fantasia en Si menor, op. 28Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968)
Cipressi, op. 17Claude Debussy (1862-1918)
“La terrasse des audiences au clair de lune”, núm. 7 del llibre II de Preludis, L. 123“Ce qu’a vu le vent d’ouest”, núm. 7 del llibre I de Preludis, L. 117
L’isle joyeuse
II
Franz Liszt (1811-1886)
Sonata per a piano, en Si menor, S. 178Concert en homenatge a la figura de Joaquim Cabot Rovira
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts
#piano #gransfigures #gradajove
Poema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempre
Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
Alguns han anomenat Aleksandr Skriabin el “Chopin rus”, i certament, el compositor i pianista nascut a Moscou, en una traça ja postromàntica, va evocar la música del polonès component nocturns, masurques i preludis; el paneslavisme –unificació cultural, religiosa i política dels pobles eslaus– va fer que l’obra de Chopin es difongués amb facilitat; de fet, la Fantasia en Si menor, op. 28 de Skriabin resumeix l’ideari compositiu de Chopin i Liszt i s’estructura en un sol moviment de forma sonata, amb passional virtuosisme.
Cipressi, op. 17 és una evocació als xiprers, en aquest cas als de la Villa Forti a Usigliano (Itàlia), on Castelnuovo-Tedesco va passar molts estius durant la dècada del 1920. Va estar adscrit als postulats renovadors de la música italiana, però va evolucionar cap al neoclassicisme i, ja exiliat a Amèrica, va signar un extens catàleg de música per a pel·lícules. Cipressi és una peça amb una textura harmònica riquíssima i atractiva que recorda l’últim Liszt i Debussy, amb passatges molt elaborats.
Debussy ha de ser considerat una de les veus més influents de principis del segle XX. El seu llenguatge va ampliar la paleta harmònica i rítmica de l’època difuminant fronteres tonals, de pols i ritme, tot demostrant una profunda sensibilitat poètica; el seu delicat ús dels matisos, desenvolupats a partir de Chopin, es mostren clarament en els seus dos llibres de Preludis (1910 i 1913). “La terrasse des audiences au clair de lune” (1912) és potser un dels més bells, tot atmosfera i color, amb un gran poder hipnòtic. Debussy es va inspirar en un article que descrivia la coronació del rei Jordi V com a emperador de l’Índia; hi proposa una música contemplativa i del tot evocadora, de delicats tocs orientalistes, que dibuixa una màgia indescriptible.
“Ce qu’a vu le vent d’ouest” (1909) representa una forta tempesta i la força furiosa del vent; és tècnicament desafiant i rítmicament agitat; només breument, amb un canvi de tonalitat, la tempesta disminueix, però és una calma efímera per tornar encara amb més violència.
El quadre L’embarquement pour Cythère de Watteau (1717) evoca una festa d’amants a l’illa de Cythère, i va inspirar Debussy per compondre, l’estiu del 1904, L’isle joyeuse; es tracta d’una peça breu, brillant i d’execució exigent: amb línies lúdiques enmig d’harmonies exòtiques, fanfares de celebració brillants es barregen amb onades escumoses plenes de colors.
La Sonata per a piano, en Si menor, S. 178 (1853) està considerada com una de les pàgines d’execució més difícils i una obra mestra de Franz Liszt. Dedicada a Schumann, trencà amb els esquemes formals de la sonata clàssica, tot aconseguint una gran originalitat i un fort caràcter pertorbador. Amb tres moviments, amb separacions a vegades inadvertides, es succeeixen sis temes amb tornades enrere que canvien, bruscament o amb delicadesa, dibuixant estats d’ànim molt contrastants que deixen l’oient amb una sensació d’agitació constant seguida de moments d’introspecció gràcies a passatges evocadors.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Biografia
Beatrice Rana, piano
“La forma de tocar de Beatrice Rana té una mena de seducció enigmàtica, una subtilesa transcendent, una lectura extremament intel·ligent” («The Times»).
Beatrice Rana ha sacsejat el món de la música clàssica internacional i ha desvetllat l’admiració i l’interès dels programadors, directors d’orquestra, crítics i públic internacionals.
Nascuda (1993) en el si d’una família de músics, va debutar com a solista amb orquestra als nou anys interpretant el Concert en Fa menor de Bach. Va començar els estudis musicals als quatre anys i va assolir el títol de piano sota el mestratge de Benedetto Lupo al Conservatori de Música Nino Rota a Monopoli (Itàlia), on també estudià composició amb Marco della Sciucca. Més endavant va estudiar amb Arie Verdi a Hannover i novament amb Benedetto Lupo a l’Accademia di Santa Cecilia. Està establerta a Roma.
El juny del 2013 va guanyar el segon premi i el premi del públic del prestigiós Concurs Van Cliburn, fet que va atreure l’atenció internacional, i als divuit anys guanyà el primer premi i tots els especials del Concurs Internacional de Mont-real. També ha rebut una quantitat impressionant de primers premis en concursos de piano nacionals i internacionals, com el Concurs Muzio Clementi, Concurs Internacional de Piano de la República de San Marino i Concurs Bang & Olufsen PianoRAMA.
Ha actuat als festivals i a les sales de concerts més importants del món, com la Philharmonie de Berlín, Concertgebouw d’Amsterdam, Carnegie Hall i Lincoln Center de Nova York, Barbican Centre, Wigmore Hall, Royal Albert Hall i Royal Festival Hall de Londres, Philharmonie de París, Théâtre des Champs Élysées, Konzerthaus i Musikverein de Viena, KKL de Lucerna, Kölner Philharmonie, i al Gasteig, Prinzregententheater i Herkulessaal de Múnic, Alte Oper de Frankfurt, Elbphilharmonie i Laeiszhalle d’Hamburg, Liederhalle de Stuttgart, Tonhalle de Zuric, Philharmonie de Luxemburg, Società dei Concerti de Milà, BBC Proms, Ferrara Musica, Verbier Festival, Rheingau Festival, Bad Kissinger Sommer, Klavier Festival Ruhr, LAC de Lugano, Stresa Festival, La Roque d’Anthéron, Rencontres Musicales d’Evian, Festival Enescu de Bucarest, Mostly Mozart, Symphony Hall de Boston, Gilmore Keyboard Festival, Walt Disney Hall i Hollywood Bowl de Los Angeles o al Kennedy Center de Washington.
Ha col·laborat amb directors prestigiosos, com Yannick Nézet-Séguin, Jaap van Zweden, Antonio Pappano, Manfred Honeck, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Fabio Luisi, Riccardo Chailly, Paavo Järvi, Valery Gergiev, Yuri Temirkànov, Vladimir Jurowski, Gustavo Gimeno, Lahav Shani, Jakub Hrůša, Dima Slobodeniouk, James Gaffigan, Mirga Gražinytė-Tyla, Gustavo Gimeno, Susanna Mälkki o Zubin Mehta, i ha estat convidada per nombroses orquestres internacionals, com la Royal Concertgebouw Orchestra, Berlinker Philharmoniker, London Symphony Orchestra, Bayerische Rundfunk Sinfonieorchester, Münchner Philharmoniker, Chamber Orchestra of Europe, Orchestre de París, Wiener Symphoniker, New York Philharmonic, Cleveland Orchestra, orquestres simfòniques de Chicago, Boston, Pittsburgh, San Francisco, Detroit, Dallas i Toronto, Philadelphia Orchestra, Los Angeles Philharmonic, Orchestre National de France, London Philharmonic Orchestra, i entre les simfòniques britàniques, la de la Ciutat de Birmingham i la de la BBC, Liverpool Royal Philharmonic Orchestra, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orchestra Sinfonica della RAI, Filarmonica della Scala, Reial Orquestra Filharmònica de Estocolmo, Orquestra Simfònica Nacional Danesa, Filharmònica d’Hèlsinki, Orchestra Philharmonique de Luxemburg, Orquestra Simfònica d’Anvers, Sinfonietta d’Amsterdam, Simfònica NHK, Filharmònica de Seül, Melbourne Symphony Orchestra, Tonkünstler Orchestra, Sinfonieorchester de Lucerna o Filharmònica de Sant Petersburg.
La seva agenda de la temporada 2023-24 inclou una gira per Europa amb la Chamber Orchestra of Europe i Antonio Pappano, Academy of St. Martin in the Fields i Orchestre Philharmonique de Luxemburg; debutarà amb la Berliner Philharmoniker i Yannick Nézet-Séguin i amb Lahav Shani i la Cleveland Orchestra i tornarà amb Manfred Honeck i la New York Philharmonic.
Beatrice Rana enregistra en exclusiva per a Warner Classics. El 2015, el seu primer àlbum amb el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev i el Concert per piano núm. 1 de Txaikovski amb A. Pappano i l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia va rebre el premi Editor’s Choice de «Gramophone» i el premi de l’any com a debutant concedit per la revista «BBC Music».
El 2017 va suposar tota una fita en la seva carrera amb el llançament de les Variacions Goldberg de Bach. L’enregistrament va rebre la lloança de crítics d’arreu del món i la intèrpret va ser guardonada com a artista jove de l’any als Premis Gramophone i com a descobriment de l’any als Premis Edison. El juny del 2018 també ser distingida com a artista de l’any als Classic BRIT Awards al Royal Albert Hall per l’enregistrament de Bach.
També ha enregistrat la Simfonia núm. 2, “Age of Anxiety” de Bernstein, entre la integral d’Antonio Pappano de les seves simfonies, que igualment li ha valgut grans aplaudiments de la crítica.
El seu darrer àlbum en solitari va aparèixer la tardor del 2019, amb obres de Stravinsky i Ravel, que va rebre diversos importants, com el Diapason d’Or de l’Année i Choc de l’Année Classica a Francia, i el 2021 un CD sobre Chopin igualment multipremiat. Aquest 2023 ha presentat el seu cinquè àlbum, en aquesta ocasió amb els Concerts de Clara i Robert Schumann, amb la Chamber Orchestra of Europe i Yannick Nézet-Séguin.
El 2017 Beatrice Rana va començar el seu Classiche Forme, un festival de música de cambra, a la seva ciutat natal, Lecce, a la Puglia. El festival ha esdevingut un dels esdeveniments estiuencs destacats d’Itàlia. El 2020 va convertir-se en directora artística de la Orchestra Filarmonica de Benevento.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dilluns, 06.11.23 – 20 h
Sala de ConcertsVariacions Goldberg
Víkingur Ólafsson, piano
J. S. Bach: Variacions Goldberg, BWV 988
Preus: de 22 a 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –
Beatrice Rana
̶ Skriabin, Castelnuovo-Tedesco, Debussy i Liszt
Palau Piano
Dilluns, 16 d'octubre de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Beatrice Rana, piano
I
Aleksandr Skriabin (1872-1915)
Fantasia en Si menor, op. 28Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968)
Cipressi, op. 17Claude Debussy (1862-1918)
“La terrasse des audiences au clair de lune”, núm. 7 del llibre II de Preludis, L. 123“Ce qu’a vu le vent d’ouest”, núm. 7 del llibre I de Preludis, L. 117
L’isle joyeuse
II
Franz Liszt (1811-1886)
Sonata per a piano, en Si menor, S. 178Concert en homenatge a la figura de Joaquim Cabot Rovira
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts
#piano #gransfigures #gradajove
Poema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempre
Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
Alguns han anomenat Aleksandr Skriabin el “Chopin rus”, i certament, el compositor i pianista nascut a Moscou, en una traça ja postromàntica, va evocar la música del polonès component nocturns, masurques i preludis; el paneslavisme –unificació cultural, religiosa i política dels pobles eslaus– va fer que l’obra de Chopin es difongués amb facilitat; de fet, la Fantasia en Si menor, op. 28 de Skriabin resumeix l’ideari compositiu de Chopin i Liszt i s’estructura en un sol moviment de forma sonata, amb passional virtuosisme.
Cipressi, op. 17 és una evocació als xiprers, en aquest cas als de la Villa Forti a Usigliano (Itàlia), on Castelnuovo-Tedesco va passar molts estius durant la dècada del 1920. Va estar adscrit als postulats renovadors de la música italiana, però va evolucionar cap al neoclassicisme i, ja exiliat a Amèrica, va signar un extens catàleg de música per a pel·lícules. Cipressi és una peça amb una textura harmònica riquíssima i atractiva que recorda l’últim Liszt i Debussy, amb passatges molt elaborats.
Debussy ha de ser considerat una de les veus més influents de principis del segle XX. El seu llenguatge va ampliar la paleta harmònica i rítmica de l’època difuminant fronteres tonals, de pols i ritme, tot demostrant una profunda sensibilitat poètica; el seu delicat ús dels matisos, desenvolupats a partir de Chopin, es mostren clarament en els seus dos llibres de Preludis (1910 i 1913). “La terrasse des audiences au clair de lune” (1912) és potser un dels més bells, tot atmosfera i color, amb un gran poder hipnòtic. Debussy es va inspirar en un article que descrivia la coronació del rei Jordi V com a emperador de l’Índia; hi proposa una música contemplativa i del tot evocadora, de delicats tocs orientalistes, que dibuixa una màgia indescriptible.
“Ce qu’a vu le vent d’ouest” (1909) representa una forta tempesta i la força furiosa del vent; és tècnicament desafiant i rítmicament agitat; només breument, amb un canvi de tonalitat, la tempesta disminueix, però és una calma efímera per tornar encara amb més violència.
El quadre L’embarquement pour Cythère de Watteau (1717) evoca una festa d’amants a l’illa de Cythère, i va inspirar Debussy per compondre, l’estiu del 1904, L’isle joyeuse; es tracta d’una peça breu, brillant i d’execució exigent: amb línies lúdiques enmig d’harmonies exòtiques, fanfares de celebració brillants es barregen amb onades escumoses plenes de colors.
La Sonata per a piano, en Si menor, S. 178 (1853) està considerada com una de les pàgines d’execució més difícils i una obra mestra de Franz Liszt. Dedicada a Schumann, trencà amb els esquemes formals de la sonata clàssica, tot aconseguint una gran originalitat i un fort caràcter pertorbador. Amb tres moviments, amb separacions a vegades inadvertides, es succeeixen sis temes amb tornades enrere que canvien, bruscament o amb delicadesa, dibuixant estats d’ànim molt contrastants que deixen l’oient amb una sensació d’agitació constant seguida de moments d’introspecció gràcies a passatges evocadors.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Beatrice Rana, piano
“La forma de tocar de Beatrice Rana té una mena de seducció enigmàtica, una subtilesa transcendent, una lectura extremament intel·ligent” («The Times»).
Beatrice Rana ha sacsejat el món de la música clàssica internacional i ha desvetllat l’admiració i l’interès dels programadors, directors d’orquestra, crítics i públic internacionals.
Nascuda (1993) en el si d’una família de músics, va debutar com a solista amb orquestra als nou anys interpretant el Concert en Fa menor de Bach. Va començar els estudis musicals als quatre anys i va assolir el títol de piano sota el mestratge de Benedetto Lupo al Conservatori de Música Nino Rota a Monopoli (Itàlia), on també estudià composició amb Marco della Sciucca. Més endavant va estudiar amb Arie Verdi a Hannover i novament amb Benedetto Lupo a l’Accademia di Santa Cecilia. Està establerta a Roma.
El juny del 2013 va guanyar el segon premi i el premi del públic del prestigiós Concurs Van Cliburn, fet que va atreure l’atenció internacional, i als divuit anys guanyà el primer premi i tots els especials del Concurs Internacional de Mont-real. També ha rebut una quantitat impressionant de primers premis en concursos de piano nacionals i internacionals, com el Concurs Muzio Clementi, Concurs Internacional de Piano de la República de San Marino i Concurs Bang & Olufsen PianoRAMA.
Ha actuat als festivals i a les sales de concerts més importants del món, com la Philharmonie de Berlín, Concertgebouw d’Amsterdam, Carnegie Hall i Lincoln Center de Nova York, Barbican Centre, Wigmore Hall, Royal Albert Hall i Royal Festival Hall de Londres, Philharmonie de París, Théâtre des Champs Élysées, Konzerthaus i Musikverein de Viena, KKL de Lucerna, Kölner Philharmonie, i al Gasteig, Prinzregententheater i Herkulessaal de Múnic, Alte Oper de Frankfurt, Elbphilharmonie i Laeiszhalle d’Hamburg, Liederhalle de Stuttgart, Tonhalle de Zuric, Philharmonie de Luxemburg, Società dei Concerti de Milà, BBC Proms, Ferrara Musica, Verbier Festival, Rheingau Festival, Bad Kissinger Sommer, Klavier Festival Ruhr, LAC de Lugano, Stresa Festival, La Roque d’Anthéron, Rencontres Musicales d’Evian, Festival Enescu de Bucarest, Mostly Mozart, Symphony Hall de Boston, Gilmore Keyboard Festival, Walt Disney Hall i Hollywood Bowl de Los Angeles o al Kennedy Center de Washington.
Ha col·laborat amb directors prestigiosos, com Yannick Nézet-Séguin, Jaap van Zweden, Antonio Pappano, Manfred Honeck, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Fabio Luisi, Riccardo Chailly, Paavo Järvi, Valery Gergiev, Yuri Temirkànov, Vladimir Jurowski, Gustavo Gimeno, Lahav Shani, Jakub Hrůša, Dima Slobodeniouk, James Gaffigan, Mirga Gražinytė-Tyla, Gustavo Gimeno, Susanna Mälkki o Zubin Mehta, i ha estat convidada per nombroses orquestres internacionals, com la Royal Concertgebouw Orchestra, Berlinker Philharmoniker, London Symphony Orchestra, Bayerische Rundfunk Sinfonieorchester, Münchner Philharmoniker, Chamber Orchestra of Europe, Orchestre de París, Wiener Symphoniker, New York Philharmonic, Cleveland Orchestra, orquestres simfòniques de Chicago, Boston, Pittsburgh, San Francisco, Detroit, Dallas i Toronto, Philadelphia Orchestra, Los Angeles Philharmonic, Orchestre National de France, London Philharmonic Orchestra, i entre les simfòniques britàniques, la de la Ciutat de Birmingham i la de la BBC, Liverpool Royal Philharmonic Orchestra, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orchestra Sinfonica della RAI, Filarmonica della Scala, Reial Orquestra Filharmònica de Estocolmo, Orquestra Simfònica Nacional Danesa, Filharmònica d’Hèlsinki, Orchestra Philharmonique de Luxemburg, Orquestra Simfònica d’Anvers, Sinfonietta d’Amsterdam, Simfònica NHK, Filharmònica de Seül, Melbourne Symphony Orchestra, Tonkünstler Orchestra, Sinfonieorchester de Lucerna o Filharmònica de Sant Petersburg.
La seva agenda de la temporada 2023-24 inclou una gira per Europa amb la Chamber Orchestra of Europe i Antonio Pappano, Academy of St. Martin in the Fields i Orchestre Philharmonique de Luxemburg; debutarà amb la Berliner Philharmoniker i Yannick Nézet-Séguin i amb Lahav Shani i la Cleveland Orchestra i tornarà amb Manfred Honeck i la New York Philharmonic.
Beatrice Rana enregistra en exclusiva per a Warner Classics. El 2015, el seu primer àlbum amb el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev i el Concert per piano núm. 1 de Txaikovski amb A. Pappano i l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia va rebre el premi Editor’s Choice de «Gramophone» i el premi de l’any com a debutant concedit per la revista «BBC Music».
El 2017 va suposar tota una fita en la seva carrera amb el llançament de les Variacions Goldberg de Bach. L’enregistrament va rebre la lloança de crítics d’arreu del món i la intèrpret va ser guardonada com a artista jove de l’any als Premis Gramophone i com a descobriment de l’any als Premis Edison. El juny del 2018 també ser distingida com a artista de l’any als Classic BRIT Awards al Royal Albert Hall per l’enregistrament de Bach.
També ha enregistrat la Simfonia núm. 2, “Age of Anxiety” de Bernstein, entre la integral d’Antonio Pappano de les seves simfonies, que igualment li ha valgut grans aplaudiments de la crítica.
El seu darrer àlbum en solitari va aparèixer la tardor del 2019, amb obres de Stravinsky i Ravel, que va rebre diversos importants, com el Diapason d’Or de l’Année i Choc de l’Année Classica a Francia, i el 2021 un CD sobre Chopin igualment multipremiat. Aquest 2023 ha presentat el seu cinquè àlbum, en aquesta ocasió amb els Concerts de Clara i Robert Schumann, amb la Chamber Orchestra of Europe i Yannick Nézet-Séguin.
El 2017 Beatrice Rana va començar el seu Classiche Forme, un festival de música de cambra, a la seva ciutat natal, Lecce, a la Puglia. El festival ha esdevingut un dels esdeveniments estiuencs destacats d’Itàlia. El 2020 va convertir-se en directora artística de la Orchestra Filarmonica de Benevento.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dilluns, 06.11.23 – 20 h
Sala de ConcertsVariacions Goldberg
Víkingur Ólafsson, piano
J. S. Bach: Variacions Goldberg, BWV 988
Preus: de 22 a 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –