Arcadi Volodos
—Schubert, Schumann i Liszt
Palau Piano
Dimecres, 28 de maig de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Arcadi Volodos, piano
Els anunciem un canvi en el programa d’avui: a la primera part, enlloc de la Sonata D845 de Schubert s’interpretarà la Sonata en La major D959 del mateix autor.
I
Franz Schubert (1797-1828)
Sonata en La major D959Allegro
Andantino
Scherzo. Allegro vivace - Trio: Un poco più lento
Rondò: Allegretto - PrestoII
Robert Schumann (1810-1856)
Davidsbündlertänze, op. 6 (Danses de la Confraria de David)1. Lebhaft (Vivace), Sol major, Florestan i Eusebius
2. Innig (Con intimo sentimento), Si menor, Eusebius
3. Etwas hahnbüchen (1a edició: Un poco impetuoso), Mit Humor (2a edició: Con umore), Sol major, Florestan
4. Ungeduldig (Con impazienza), Si menor, Florestan
5. Einfach (Semplice), Re major, Eusebius
6. Sehr rasch und in sich hinein (1a edició: Molto vivo, con intimo fervore), Sehr rasch (2a edició: Molto vivo), Re menor, Florestan
7. Nicht schnell mit äuβerst starker Empfindung (1a edició: Non presto profondamente espressivo), Nicht schnell (2a edició: Non presto), Sol menor, Eusebius
8. Frisch (Con freschezza), Do menor, Florestan
9. No tempo indication (1a edició: Tempoangabe 1/4 = 126), Lebhaft (2a edició: Vivace), Do major, Florestan
10. Balladenmäβig sehr rasch (1a edició: Alla ballata molto vivo), (2a edició: “Sehr” i “Molto”), Re menor (acabat en major), Florestan
11. Einfach (Semplice), Si menor-Re major, Eusebius
12. Mit Humor (Con umore), Si menor, Mi menor i Mi major, Florestan
13. Wild und lusting (Selvaggio e gaio), Si menor i Si major, Florestan i Sibelius
14. Zart und singend (Dolce e cantando), Mi bemoll major, Eusebius
15. Frisch (Con freschezza), Si bemoll major (Poco più mosso), Mi bemoll major, Florestan und Eusebius
16. Mit gutem Humor (Con buon umore) (2a. edició: “Con umore”), Sol major (Un poco più lento), Si menor (conduce senza pause al brano successivo)
17. Wie aus der Ferne (Come da lontano), Si major i Si menor (conté una repetició completa del núm. 2), Florestan i Eusebius
18. Nicht schnell (Non presto), Do major, Eusebius
Franz Liszt (1811-1886)–Arcadi Volodos (1972)
Rapsòdia hongaresa núm. 13, en La menor, S. 244/13Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #gransfigures
Poema
Remoreig
El dia escampa benagràcies
en regne d’ànima i cançó
bruit sense alè,
parla callada
que ens frega amb veus
que no entenem,
que ens toca amb dits
de llum antiga,
que llisca i s’alça i parla i crida.I broda el cel quan diu l’etern.
Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.
Comentari
El piano es fa gran
Durant la primera meitat del segle XIX, el piano domèstic comença a abandonar els salons privats per conquerir les sales de concerts. Aquesta expansió —tècnica, social i artística— es pot seguir com un relat en tres capítols, cadascun marcat per una obra que escoltarem aquesta nit.
Franz Schubert escriu la Sonata D.959 l’any 1828, uns mesos abans de morir. L’obra segueix l’esquema de quatre moviments: un Allegro inicial gairebé simfònic; un Andantino que parteix d’una melodia serena i esclata en un episodi tempestuós; un Scherzo cristal·lí, i un Rondo final que alterna llum i dramatisme. Juntament amb la Sonata D.958 i la Sonata D.960, forma el testament pianístic d’un Schubert que s’apaga prematurament amb només trenta-un anys.
Nou anys més tard Robert Schumann converteix el piano en novel·la. Els Davidsbündlertänze (1837) són divuit miniatures que alternen dos alter ego: Florestan, impetuós, i Eusebius, contemplatiu. És la lluita interior d’un artista que estima Clara Wieck —compositora i pianista brillant que aviat esdevindrà la seva esposa— i batalla contra un món que no l’entén. Cada dansa fa de mirall a l’anterior i dibuixa una mena de diari codificat que Schumann signa amb les inicials F. i E., perquè el lector esdevingui confident del seu secret.
El 4 d’abril de 1845 Franz Liszt arriba a la ciutat de Barcelona i el piano és ja un fenomen de masses. El Teatre Nou i la Societat Filharmònica s’omplen fins a la bandera: sis concerts consecutius, aclamats amb aquell fervor que la premsa batejarà com a “Lisztomania”. Segons notícies locals, Liszt improvisa als concerts, fins i tot sobre tonades catalanes com El gegant del pi. De la mateixa època data la Rapsòdia hongaresa núm. 13, que Arcadi Volodos ha portat a l’extrem: una versió pròpia que hi afegeix passatges en octaves, contrapunts sorpresa, salts exigents i una paleta de colors que transforma l’instrument en tota una banda tzigane.
El nostre recorregut pivota sobre tres anys clau: el 1828, quan Schubert s’endinsava en la Sonata D.959 i James Beaumont Neilson patentava el hot-blast que multiplicaria la producció de ferro; el 1837, mentre Schumann escrivia els Davidsbündlertänze i Samuel Morse patentava el telègraf elèctric, i el 1853, any en que Liszt publicava la Rapsòdia hongaresa núm. 13 i Elisha Otis presentava l’ascensor amb fre de seguretat a Nova York, tot inaugurant així la ciutat vertical.
Tres dates, tres invents i tres partitures que eixamplen el piano: de la confessió monumental de Schubert, al ball interior de Schumann i a la festa popular que Liszt —i avui Volodos— converteixen en espectacle.
María José Anglés, musicòloga
Biografia
Biografia
© Marco Borggreve
© Marco Borggreve
Arcadi Volodos, piano
Nascut a Sant Petersburg (1972), inicià els seus estudis musicals amb classes de cant i direcció. No va començar a formar-se més seriosament com a pianista fins al 1987, al Conservatori de Sant Petersburg, abans d’ampliar coneixements més especialitzats al Conservatori de Moscou, sota el mestratge de Galina Egiazarova, i a París i Madrid.
Des que va debutar a Nova York el 1996, ha actuat arreu del món en recitals i amb les orquestres i els directors més prestigiosos. Entre d’altres, ha treballat amb la Berliner Philharmoniker, Orquestra Filharmònica d’Israel, London Philharmonia Orchestra, orquestres filharmòniques de Múnic i Nova York, Royal Concertgebouw Orchestra, Sächsische Staatskapelle Dresden, Orchestre de París, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle-Orchester de Zúric i orquestres simfòniques de Boston i Chicago. Així mateix, ha col·laborat amb els directors Myung-Whun Chung, Lorin Maazel, Valery Gergiev, James Levine, Zubin Mehta, Seji Ozawa, Jukka-Pekka Saraste, Paavo Järvi, Christoph Eschenbach, Semyon Bychov i Riccardo Chailly.
Els recitals de piano constitueixen una de les manifestacions principals de la vida artística d’Arcadi Volodos des que va començar la seva carrera. El seu repertori inclou obres destacades de Schubert, Schumann, Brahms, Beethoven, Liszt, Rakhmàninov, Skriabin, Prokófiev i Ravel, així com també peces menys interpretades de Mompou, Lecuona i Falla.
Es convidat sovint als auditoris més prestigiosos d’Europa. L’any 2023 la seva agenda va incloure actuacions a la Philharmonie de París, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Flagey Studio 4 a Brussel·les, Auditorio Nacional en Madrid, Fundação Gulbenkian de Lisboa, Konzerthuset d’Estocolm, juntament amb la participació al Festival La Roque d’Anthéron, Klavier Festival Ruhr i Festival de Salzburg.
Des del seu recital de debut, en què va guanyar el Premi Gramophone al Carnegie Hall de Nova York, posteriorment publicat per Sony Clasical el 1999, Volodos ha enregistrat una sèrie d’àlbums que han estat aclamats per la crítica. Amb interpretacions reveladores de Sonates de Schubert i les obres per a solista de Rakhmàninov, així com actuacions en directe amb la Berliner Philharmoniker del Tercer Concert per a piano de Rakhmàninov, dirigit per James Lavine; i el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, dirigit per Seiji Ozawa. L’àlbum Volodos plays Liszt, editat el 2007, va ser guardonat amb múltiples premis, mentre que el seu recital al Musikverein del 2010 es va publicar en CD i DVD, igualment aclamat internacionalment. I el seu àlbum en solitari Volodos plays Mompou (2013), dedicat a obres del compositor català Frederic Mompou, va rebre un Premi Gramophone i l’Echo Preis.
El seu treball Volodos plays Brahms (2017), que conté tretze peces del compositor, incloent-hi els seus opus 117 i 118 i una selecció de l’opus 76, és considerat un àlbum de referència i li va valer els premis Edisson Classical 2017, Diapason d’Or i posteriorment el Premi Gramophone 2018, com a millor enregistrament instrumental de l’any. L’octubre del 2019 Sony va publicar el seu darrer enregistrament, Volodos plays Schubert, que inclou la Sonata D. 959 i els Minuettos D. 334, D. 335 i D. 600, va rebre el Premi Edisson Classical (2020) en la categoria de solo instrumental.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dimecres, 11.06.25 – 20 h
Sala de Concerts—Diada Pau Casals 2025
Truls Mørk, violoncel
Hårvard Gimse, piano
R. Schumann: Drei Fantasiestücke, op. 73
E. Grieg: Sonata per a violoncel i piano, en La menor, op. 36
E. Chausson: Pièce, op. 39
C. Franck: Sonata per a violoncel i piano, en La majorPreus: 22 i 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Arcadi Volodos
—Schubert, Schumann i Liszt
Palau Piano
Dimecres, 28 de maig de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Arcadi Volodos, piano
Els anunciem un canvi en el programa d’avui: a la primera part, enlloc de la Sonata D845 de Schubert s’interpretarà la Sonata en La major D959 del mateix autor.
I
Franz Schubert (1797-1828)
Sonata en La major D959Allegro
Andantino
Scherzo. Allegro vivace - Trio: Un poco più lento
Rondò: Allegretto - PrestoII
Robert Schumann (1810-1856)
Davidsbündlertänze, op. 6 (Danses de la Confraria de David)1. Lebhaft (Vivace), Sol major, Florestan i Eusebius
2. Innig (Con intimo sentimento), Si menor, Eusebius
3. Etwas hahnbüchen (1a edició: Un poco impetuoso), Mit Humor (2a edició: Con umore), Sol major, Florestan
4. Ungeduldig (Con impazienza), Si menor, Florestan
5. Einfach (Semplice), Re major, Eusebius
6. Sehr rasch und in sich hinein (1a edició: Molto vivo, con intimo fervore), Sehr rasch (2a edició: Molto vivo), Re menor, Florestan
7. Nicht schnell mit äuβerst starker Empfindung (1a edició: Non presto profondamente espressivo), Nicht schnell (2a edició: Non presto), Sol menor, Eusebius
8. Frisch (Con freschezza), Do menor, Florestan
9. No tempo indication (1a edició: Tempoangabe 1/4 = 126), Lebhaft (2a edició: Vivace), Do major, Florestan
10. Balladenmäβig sehr rasch (1a edició: Alla ballata molto vivo), (2a edició: “Sehr” i “Molto”), Re menor (acabat en major), Florestan
11. Einfach (Semplice), Si menor-Re major, Eusebius
12. Mit Humor (Con umore), Si menor, Mi menor i Mi major, Florestan
13. Wild und lusting (Selvaggio e gaio), Si menor i Si major, Florestan i Sibelius
14. Zart und singend (Dolce e cantando), Mi bemoll major, Eusebius
15. Frisch (Con freschezza), Si bemoll major (Poco più mosso), Mi bemoll major, Florestan und Eusebius
16. Mit gutem Humor (Con buon umore) (2a. edició: “Con umore”), Sol major (Un poco più lento), Si menor (conduce senza pause al brano successivo)
17. Wie aus der Ferne (Come da lontano), Si major i Si menor (conté una repetició completa del núm. 2), Florestan i Eusebius
18. Nicht schnell (Non presto), Do major, Eusebius
Franz Liszt (1811-1886)–Arcadi Volodos (1972)
Rapsòdia hongaresa núm. 13, en La menor, S. 244/13Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #gransfigures
Poema
Remoreig
El dia escampa benagràcies
en regne d’ànima i cançó
bruit sense alè,
parla callada
que ens frega amb veus
que no entenem,
que ens toca amb dits
de llum antiga,
que llisca i s’alça i parla i crida.I broda el cel quan diu l’etern.
Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
El piano es fa gran
Durant la primera meitat del segle XIX, el piano domèstic comença a abandonar els salons privats per conquerir les sales de concerts. Aquesta expansió —tècnica, social i artística— es pot seguir com un relat en tres capítols, cadascun marcat per una obra que escoltarem aquesta nit.
Franz Schubert escriu la Sonata D.959 l’any 1828, uns mesos abans de morir. L’obra segueix l’esquema de quatre moviments: un Allegro inicial gairebé simfònic; un Andantino que parteix d’una melodia serena i esclata en un episodi tempestuós; un Scherzo cristal·lí, i un Rondo final que alterna llum i dramatisme. Juntament amb la Sonata D.958 i la Sonata D.960, forma el testament pianístic d’un Schubert que s’apaga prematurament amb només trenta-un anys.
Nou anys més tard Robert Schumann converteix el piano en novel·la. Els Davidsbündlertänze (1837) són divuit miniatures que alternen dos alter ego: Florestan, impetuós, i Eusebius, contemplatiu. És la lluita interior d’un artista que estima Clara Wieck —compositora i pianista brillant que aviat esdevindrà la seva esposa— i batalla contra un món que no l’entén. Cada dansa fa de mirall a l’anterior i dibuixa una mena de diari codificat que Schumann signa amb les inicials F. i E., perquè el lector esdevingui confident del seu secret.
El 4 d’abril de 1845 Franz Liszt arriba a la ciutat de Barcelona i el piano és ja un fenomen de masses. El Teatre Nou i la Societat Filharmònica s’omplen fins a la bandera: sis concerts consecutius, aclamats amb aquell fervor que la premsa batejarà com a “Lisztomania”. Segons notícies locals, Liszt improvisa als concerts, fins i tot sobre tonades catalanes com El gegant del pi. De la mateixa època data la Rapsòdia hongaresa núm. 13, que Arcadi Volodos ha portat a l’extrem: una versió pròpia que hi afegeix passatges en octaves, contrapunts sorpresa, salts exigents i una paleta de colors que transforma l’instrument en tota una banda tzigane.
El nostre recorregut pivota sobre tres anys clau: el 1828, quan Schubert s’endinsava en la Sonata D.959 i James Beaumont Neilson patentava el hot-blast que multiplicaria la producció de ferro; el 1837, mentre Schumann escrivia els Davidsbündlertänze i Samuel Morse patentava el telègraf elèctric, i el 1853, any en que Liszt publicava la Rapsòdia hongaresa núm. 13 i Elisha Otis presentava l’ascensor amb fre de seguretat a Nova York, tot inaugurant així la ciutat vertical.
Tres dates, tres invents i tres partitures que eixamplen el piano: de la confessió monumental de Schubert, al ball interior de Schumann i a la festa popular que Liszt —i avui Volodos— converteixen en espectacle.
María José Anglés, musicòloga
Biografia
Arcadi Volodos, piano
© Marco Borggreve
Nascut a Sant Petersburg (1972), inicià els seus estudis musicals amb classes de cant i direcció. No va començar a formar-se més seriosament com a pianista fins al 1987, al Conservatori de Sant Petersburg, abans d’ampliar coneixements més especialitzats al Conservatori de Moscou, sota el mestratge de Galina Egiazarova, i a París i Madrid.
Des que va debutar a Nova York el 1996, ha actuat arreu del món en recitals i amb les orquestres i els directors més prestigiosos. Entre d’altres, ha treballat amb la Berliner Philharmoniker, Orquestra Filharmònica d’Israel, London Philharmonia Orchestra, orquestres filharmòniques de Múnic i Nova York, Royal Concertgebouw Orchestra, Sächsische Staatskapelle Dresden, Orchestre de París, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle-Orchester de Zúric i orquestres simfòniques de Boston i Chicago. Així mateix, ha col·laborat amb els directors Myung-Whun Chung, Lorin Maazel, Valery Gergiev, James Levine, Zubin Mehta, Seji Ozawa, Jukka-Pekka Saraste, Paavo Järvi, Christoph Eschenbach, Semyon Bychov i Riccardo Chailly.
Els recitals de piano constitueixen una de les manifestacions principals de la vida artística d’Arcadi Volodos des que va començar la seva carrera. El seu repertori inclou obres destacades de Schubert, Schumann, Brahms, Beethoven, Liszt, Rakhmàninov, Skriabin, Prokófiev i Ravel, així com també peces menys interpretades de Mompou, Lecuona i Falla.
Es convidat sovint als auditoris més prestigiosos d’Europa. L’any 2023 la seva agenda va incloure actuacions a la Philharmonie de París, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Flagey Studio 4 a Brussel·les, Auditorio Nacional en Madrid, Fundação Gulbenkian de Lisboa, Konzerthuset d’Estocolm, juntament amb la participació al Festival La Roque d’Anthéron, Klavier Festival Ruhr i Festival de Salzburg.
Des del seu recital de debut, en què va guanyar el Premi Gramophone al Carnegie Hall de Nova York, posteriorment publicat per Sony Clasical el 1999, Volodos ha enregistrat una sèrie d’àlbums que han estat aclamats per la crítica. Amb interpretacions reveladores de Sonates de Schubert i les obres per a solista de Rakhmàninov, així com actuacions en directe amb la Berliner Philharmoniker del Tercer Concert per a piano de Rakhmàninov, dirigit per James Lavine; i el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, dirigit per Seiji Ozawa. L’àlbum Volodos plays Liszt, editat el 2007, va ser guardonat amb múltiples premis, mentre que el seu recital al Musikverein del 2010 es va publicar en CD i DVD, igualment aclamat internacionalment. I el seu àlbum en solitari Volodos plays Mompou (2013), dedicat a obres del compositor català Frederic Mompou, va rebre un Premi Gramophone i l’Echo Preis.
El seu treball Volodos plays Brahms (2017), que conté tretze peces del compositor, incloent-hi els seus opus 117 i 118 i una selecció de l’opus 76, és considerat un àlbum de referència i li va valer els premis Edisson Classical 2017, Diapason d’Or i posteriorment el Premi Gramophone 2018, com a millor enregistrament instrumental de l’any. L’octubre del 2019 Sony va publicar el seu darrer enregistrament, Volodos plays Schubert, que inclou la Sonata D. 959 i els Minuettos D. 334, D. 335 i D. 600, va rebre el Premi Edisson Classical (2020) en la categoria de solo instrumental.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dimecres, 11.06.25 – 20 h
Sala de Concerts—Diada Pau Casals 2025
Truls Mørk, violoncel
Hårvard Gimse, piano
R. Schumann: Drei Fantasiestücke, op. 73
E. Grieg: Sonata per a violoncel i piano, en La menor, op. 36
E. Chausson: Pièce, op. 39
C. Franck: Sonata per a violoncel i piano, en La majorPreus: 22 i 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –