• Programa de mà

    María Dueñas & Alexander Malofeev

    —Schubert, Franck, Debussy i Ortiz

    Palau Cambra

    Divendres, 17 d'abril de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    María Dueñas, violí
    Alexander Malofeev, piano


    I

    Franz Schubert (1797-1828)
    Sonata per a violí i piano, en La major, D. 574, “Gran Duo”

    Allegro moderato
    Scherzo: presto, con trio
    Andantino
    Allegro vivace, forma sonata

    Gabriela Ortiz (1964)
    De cuerda y madera

    Claude Debussy (1862-1918)
    Sonata per a violí i piano, en Sol menor, L. 140

    Allegro vivo
    Intermède: fantasque et léger
    Finale: très animé

    II

    César Franck (1822-1890)
    Sonata per a violí i piano, en La major

    Allegretto ben moderato
    Allegro
    Ben moderato: Recitativo-Fantasia
    Allegretto poco mosso

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    #cambra #contemporània #palaujove

  • Anunci primera vegada al Palau - desktop
  • Poema

    Dafne 

    Les meves fletxes fan més mal, 
    les meves fletxes són l’amor, 
    va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo 
    mentre tensava l’arc amb precisió. 

    Mil anys va estar-se el fill de Zeus 
    perseguint Dafne, que el rebutjava, 
    mil anys creuant els boscos 
    temptant d’acorralar-la, 
    i mil anys més nosaltres 
    repetint i repetint i repetint el mite 
    sense posar-lo en dubte, sense negar-lo. 

    Per què no vares dir-me, mare, 
    que no és dolor i no és condemna, 
    que no és persecució, l’amor, 
    que això és violència? 

     

    Mireia Calafell  
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)  

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Les sonates per a violí i piano. Tot iniciant el segle XIX, la irrupció del piano modern (de corda percudida) va encarnar una autèntica revolució: els antecessors de corda polsada no podien controlar la intensitat del so. El piano es va transformar en protagonista, en solitari o acompanyant veus, i també el violí. Així neix la sonata per a violí i piano, que té com a precursor Mozart, però encara amb el violí subordinat al teclat. És Beethoven qui equipara el paper dels dos instruments fent-los dialogar equilibradament.

    Sobre els intèrprets:  
    María Dueñas, nascuda a Granada el 2002, acumula premis i reconeixements pel seu talent extraordinari. El públic del Palau ha gaudit de les seves virtuts al costat de grans figures de la direcció, com Gustavo Dudamel o Marin Alsop. Un any més gran, el pianista rus Alexander Malofeev és també un guanyador consagrat d’importants competicions arreu del món. Amb només tretze anys, el 2014, es va imposar al Concurs Txaikovski per a joves.

    Quines són les claus del concert?

    Franz Schubert va compondre diverses sonatines i sonates per a violí i piano, i la Sonata en La major, “Gran Duo”, del 1817, n’és un exemple destacat. Com a bon violinista, la va escriure amb un profund sentit melòdic i expressiu per a tots dos instruments. César Franck va escriure la Sonata en La major el 1886 com a regal de noces per al violinista Eugène Ysaÿe. És una obra mestra de la forma cíclica, en què els temes reapareixen transformats al llarg dels quatre moviments. Claude Debussy va escriure, molt malalt, la Sonata en Sol menor, entre el 1916 i el 1917, i es considera la seva darrera gran obra. Forma part d’un projecte de sis sonates per a diversos instruments que la mort va interrompre. La tradició es prolonga cap al segle XXI amb De cuerda y madera de Gabriela Ortiz, compositora convidada de la temporada del Palau de la Música Catalana. Estrenada el 2024 per María Dueñas i Alexander Malofeev, tots dos la van portar al disc.

    A què he de parar atenció?

    A l’evolució de la sonata per a violí i piano, pel diàleg que s’estableix entre ambdós intèrprets. Aquesta forma musical pretén precisament això: que violí i piano parlin, cantin plegats. I el programa d’avui ofereix una ocasió única per gaudir de l’evolució de la interacció entre tots dos instruments des de la primera dècada del segle XIX fins a la segona del segle XXI. Els mateixos colors per donar vida a llenguatges molt diferents.

    Sabies que...

    Les deu Sonates per a violí i piano de Beethoven, escrites entre el 1797 i el 1812, consoliden aquesta forma, tot atorgant-hi una profunditat i un abast fins aleshores inèdits. La seva immensa Sonata Kreutzer (1803) és un monument d’un repertori que va establir un nou estàndard per a les generacions futures, un camí que Schubert va seguir explorant durant tota la seva trajectòria.

  • 20260318 Anunci T2627 Palau100 DESKTOP
  • Comentari

    Al llarg de poc més de dos segles d’història, violí i piano han establert un dels diàlegs més rics i versàtils de la música de cambra; un espai d’expressivitat íntima i igualitària que avui explorarem àmpliament: des de l’elegant lirisme de Schubert a la modernitat exuberant de Gabriela Ortiz, de la fragilitat expressionista de Debussy a la solidesa arquitectònica de Franck.  

    Obre l’audició la Sonata en La major, D. 574 de Franz Schubert, escrita el 1817 i publicada el 1851, després de la mort del compositor, amb el nom de Duo. Més personal i important que les tres Sonatines per a violí i piano, datades un any abans, es desenvolupa en un clima de plàcida serenor, amb els dos instruments dialogant en igualtat. Els seus quatre moviments destaquen per una gran riquesa melòdica i tota l’obra esdevé una mostra perfecta de l’estil jove i lluminós d’un compositor que comença a transitar d’un Classicisme tardà a un Romanticisme primerenc. 

    A continuació arriba De cuerda y madera, obra que tanca la presència de la mexicana Gabriela Ortiz com a artista convidada del Palau de la Música Catalana. Considerada una de les veus més potents i suggeridores de la creació actual, Ortiz va escriure aquesta peça, en forma de capritx, a petició de la violinista María Dueñas, que l’estrenà, juntament amb Alexander Malofeev, el 2024. Com el seu nom indica, la partitura explora la matèria física dels instruments: la corda que vibra i la fusta que ressona. Virtuosística i de gran exigència interpretativa, es tracta, en paraules de l’autora, d’una peça “lúdica i eclèctica”, dividida en tres seccions; la primera i l’última de caràcter ràpid i animat i inspiració afrocaribenya o folklòrica, i el passatge central, més lent, amb una petita cadenza del violí. 

    La Sonata per a violí i piano en Sol menor, L. 140, última gran obra de Claude Debussy abans de morir, havia de formar part d’un cicle de sis sonates per a diversos instruments, de les quals només va completar tres. Conclosa a principis del 1917, es va estrenar a París el dia 5 de maig, amb el mateix compositor al piano, en la seva darrera actuació en públic. Al llarg de tres moviments, breus i plens de contrastos, els dos instruments s’entrellacen en girs delicats, silencis expressius i esclats de brillantor que no amaguen, però, un alè tràgic i angoixant que es percep de fons.     

    Obra mestra del gènere, la Sonata en La major de César Franck va ser composta el 1866 com a regal de noces per al gran violinista belga Eugène Ysaÿe, que la va estrenar i difondre arreu del món. Amb un gran poder de comunicació, presenta una estructura cíclica en la qual els temes reapareixen transformats al llarg dels quatre moviments, tot creant un intens sentit de progressió emocional que desemboca en el cèlebre final, construït com un cànon lluminós entre violí i piano.   

     

    Ana María Dávila, periodista musical

  • 20260211 Generic DESKTOP
  • Biografies

    María Dueñas, violí

    María Dueñas

    © Sonjamueller

    La violinista espanyola s’ha consolidat com un talent brillant en la música clàssica, que captiva el públic amb una extraordinària gamma de colors tonals, tècnica impecable i interpretacions que combinen maduresa artística amb una expressivitat valenta. «The New York Times» va elogiar-ne la capacitat de donar “nova vida a peces ben conegudes” i la va descriure com una “violinista de vint-i-dos anys que té alguna cosa a dir, i l’habilitat per dir-ho brillantment”.

    El seu ascens meteòric la va portar a signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon, una fita significativa en la seva prometedora carrera. L’àlbum de debut, Beethoven and beyond, publicat el 2023, en va posar de manifest l’extraordinària interpretació del Concert per a violí de Beethoven, amb cadències compostes per ella mateixa. Aquest enregistrament, realitzat amb la Wiener Symphoniker, sota la direcció de Manfred Honeck, li va valer el prestigiós premi Opus Klassik com a artista jove de l’any el 2024, que s’afegeix a una extraordinària col·lecció de grans premis i primers guardons en concursos internacionals, incloent-hi la categoria sènior del Concurs Menuhin, el Concurs Internacional de Violí Vladimir Spivakov i el Concurs Internacional Mozart de Zhuhai.

    El seu enfocament interpretatiu únic també ha estat reconegut pel Rheingau Music Festival, el BBC Radio 3 i el Premi Princesa de Girona d’Arts i Lletres. El febrer del 2025 va marcar la publicació del seu segon àlbum amb Deutsche Grammophon, un projecte ambiciós centrat en els llegendaris 24 Capricis de Paganini i en obres inspirades en Paganini de compositors que van des de Berlioz fins a artistes contemporanis. Per aquest enregistrament va ser distingida com a artista jove i instrumentista de l’any als Gramophone Classical Music Awards 2025.

    Consolidant-se com a solista de reconeixement internacional, ja ha col·laborat amb algunes de les orquestres més prestigioses del món, com la Philadelphia Orchestra, San Francisco Symphony, Pittsburgh Symphony, Cleveland Orchestra, Staatskapelle de Berlín, Staatskapelle de Dresden, Orquestra Filharmònica d’Oslo, NHK Symphony Orchestra, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen, Münchner Philharmoniker, NDR Elbphilharmonie Orchester, Bamberger Symphoniker, Wiener Symphoniker, Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Philharmonia Orchestra, Accademia di Santa Cecilia, Chamber Orchestra of Europe, Orquestra Simfònica Nacional Danesa i Orchestre de París, entre d’altres.

    També ha treballat amb una constel·lació de directors de gran prestigi, com Yannick Nézet-Séguin, Herbert Blomstedt, Christian Thielemann, Marin Alsop, Christoph Eschenbach, Manfred Honeck, Andris Nelsons, Kent Nagano, Marek Janowski, Daniel Harding, Alain Altinoglu, Alan Gilbert, Semyon Bychkov, Cristian Măcelaru, Paavo Järvi, Vasily Petrenko, Andrés Orozco-Estrada, Santtu-Matias Rouvali, Vladimir Spivakov, Gustavo Gimeno, Jukka-Pekka Saraste i Antonio Pappano, entre d’altres.

    La seva sòlida col·laboració artística amb LA Phil i Gustavo Dudamel ha donat lloc a diversos èxits destacats, com actuacions en la celebració del centenari del Hollywood Bowl, l’estrena mundial del concert per a violí Altar de cuerda de Gabriela Ortiz, amb concerts al Walt Disney Concert Hall, així com en gira a Barcelona, París i Londres, i estrenes amb entrades exhaurides al Carnegie Hall i a Boston. L’enregistrament d’aquesta obra forma part de l’àlbum Revolución diamantina, que va guanyar tres premis Grammy l’any 2025.

    Artista versàtil, amb una notable passió per la composició, les iniciatives creatives de María Dueñas inclouen Homage 1770, una peça per a violí sol inspirada en el seu àlbum de debut i en el llegat de Beethoven; Farewell, una peça per a piano sol, i cadències per a bona part del repertori de concerts per a violí. L’agost del 2024 va publicar la Sonata núm. 4, “From the Window” de Julian Lawrence Gargiulo amb Deutsche Grammophon, tot mostrant el compromís amb la música contemporània.

    Com a músic de cambra, ha establert col·laboracions artístiques significatives amb intèrprets de gran prestigi, com el baríton Matthias Goerne, el pianista Itamar Golan i el violinista Renaud Capuçon.

    La seva remarcable fusió entre la tradició clàssica i la innovació contemporània la va portar a interpretar la reencarnació de Kathleen Parlow a la pel·lícula Measures for a funeral de Sofia Bohdanowicz, tot redescobrint-hi el Concert per a violí, op. 28 de Johan Halvorsen, llargament perdut. Aquesta obra mestra va ser portada a escena en una interpretació impressionant amb l’Orchestre Métropolitain, sota la direcció de Yannick Nézet-Séguin, que es va estrenar al Festival de Cinema de Toronto el 2024.

    Entre els moments destacats de la temporada 2025-26 té els debuts amb la Wiener Philharmoniker, sota la direcció de Karina Canellakis, a la Setmana Mozart de Salzburg, i amb la New York Philharmonic, sota la direcció del seu col·laborador artístic de llarga trajectòria, Manfred Honeck, amb el Concert per a violí de Beethoven; concerts amb motiu del 90è aniversari de Zubin Mehta, juntament amb la West-Eastern Divan Orchestra, així com una gira per Austràlia i Nova Zelanda.

    Com a becària de la Deutsche Stiftung Musikleben, María Dueñas toca un violí Giambattista Guadagnini del 1779, així com l’Antonio Stradivarius “Michelangelo” (1718), cedit generosament per la Karolina Blaberg Foundation.

  • Alexander Malofeev, piano

    Alexander Malofeev

    © Liudmila Malofeeva

    Va estudiar en institucions llegendàries, com la Gnessin Special School of Music i el Conservatori de Moscou.

    L’any 2014, amb només tretze anys, va guanyar el prestigiós International Tchaikovsky Competition for Young Musicians. Aclamat ràpidament per la crítica com un ”jove geni rus” («Il Corriere della Sera»), des d’aleshores s’ha consolidat com un dels pianistes més remarcables de la seva generació.

    Després d’un debut prometedor, ha actuat amb moltes de les principals orquestres del món, entre les quals la Philadelphia Orchestra, Boston Symphony Orchestra, Los Angeles Philharmonic, Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orchestra Filarmonica della Scala, Lucerne Festival Orchestra, Orchestre de la Suisse Romande, hr-Sinfonieorchester, BBC Symphony Orchestra, Royal Philharmonic Orchestra, Korean Symphony Orchestra i Baltic Sea Philharmonic.

    Col·labora regularment amb alguns dels directors més reconeguts del nostre temps, com Riccardo Chailly, Myung-Whun Chung, Susanna Mälkki, Yannick Nézet-Séguin, Alain Altinoglu, Lionel Bringuier, Vladimir Fedoseyev, Kirill Karabits, Hannu Lintu, Vasily Petrenko, Andris Poga, Fabio Luisi, Michael Tilson Thomas, Juraj Valcuha i Kazuki Yamada, entre d’altres.

    Les darreres temporades ha ofert concerts i recitals a les principals sales de concerts, com el Musikverein de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro alla Scala de Milà, Philharmonie de París, Théâtre des Champs Élysées, Alte Oper de Frankfurt, Kurhaus Wiesbaden, Teatre Bolxoi i Teatre Mariïnski, Queensland Performing Arts Centre, Lotte Concert Hall, Tokyo Bunka Kaikan, Shanghai Oriental Art Centre, National Centre for the Performing Arts de Pequín i Royal Opera House Muscat a Oman.

    Alexander Malofeev és un convidat habitual en festivals internacionals i cicles pianístics de prestigi, com el Festival International de Piano de La Roque d'Anthéron i La Folle Journée a Nantes, Festival Pianistico Internazionale de Brescia e Bergamo, Master Pianist Series d’Amsterdam, Rheingau Musik Festival, Verbier Festival, Tanglewood Music Festival i Celebrity Series of Boston.

    Els moments destacats de la temporada 2025-26 inclouen actuacions amb la Netherlands Philharmonic Orchestra, London Philharmonic Orchestra i Karina Canellakis, Wiener Symphoniker i Petr Popelka, recitals en solitari a Europa i als Estats Units, així com una gira de concerts amb la violinista María Dueñas.

    El juny del 2025 va ser un dels sis pianistes seleccionats per actuar al concert Harmonies of hope al Vaticà per invitació del papa Lleó XIV.

    Alexander Malofeev és artista exclusiu de Sony Classical. El seu àlbum de debut amb el segell s’ha publicat a començaments del 2026.

    Nascut a Moscou (2001), actualment resideix a Berlín.

  • També et pot interessar...

    Palau 100
    Dimecres, 29.04.26 – 20 h
    Sala de Concerts

    Les quatre estacions de Vivaldi

    Janine Jansen, violí
    Camerata Salzburg

    A. Vivaldi: Les quatre estacions, op. 8

    Preus: de 25 a 115 euros

    Amb el suport de:

    • Fundació Puig (Negre)
  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex