Programa de mà
Jan Lisiecki
–Schubert, Chopin, Brahms, Falla, Szymanowski, Bartók, Ginastera, Piazzolla, Martinů i Albéniz
Palau Piano
Dijous, 5 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Aquest concert forma part del Festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Jan Lisiecki, piano
I
Bohuslav Martinů (1890-1959)
Tres Danses txeques, H. 154Manuel de Falla (1876-1946)
Danza española núm. 2, núm. 1Karol Szymanowski (1882-1937)
Quatre Danses poloneses, M. 60Franz Schubert (1797-1828)
Setze Danses alemanyes, D. 783Béla Bartók (1881-1945)
Dansa folklòrica romanesa, Sz. 56Alberto Ginastera (1916-1983)
Danzas argentinas, op. 2II
Frédéric Chopin (1810-1849)
Grand valse brillante, op. 18Johannes Brahms (1833-1897)
Valsos, op. 39 núm. 3Frédéric Chopin (1810-1849)
Valsos, op. 34 núm. 1 i núm. 2Johannes Brahms (1833-1897)
Vals, op. 39 núm. 15Astor Piazzolla (1921-1992)
LibertangoIsaac Albéniz (1860-1909)
“Tango”, d’España, op. 165Manuel de Falla (1876-1946)
Danza ritual del fuegoFrédéric Chopin (1810-1849)
Polonesa en La bemoll major, op. 53Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.#piano #aniversaris #palaujove
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Amb una trajectòria de quinze anys als escenaris més prestigiosos del món, Jan Lisiecki s’ha guanyat un lloc destacat entre la nova generació d’intèrprets. Nascut el 1995, combina una tècnica impecable amb una sensibilitat madura i poètica. Avui, en la tercera vegada que es presenta a la sala modernista, el pianista canadenc desgranarà un programa que posa la dansa en el punt de mira del repertori per a piano.
Amb una trajectòria de quinze anys als escenaris més prestigiosos del món, Jan Lisiecki s’ha guanyat un lloc destacat entre la nova generació d’intèrprets. Nascut el 1995, combina una tècnica impecable amb una sensibilitat madura i poètica. Avui, en la tercera vegada que es presenta a la sala modernista, el pianista canadenc desgranarà un programa que posa la dansa en el punt de mira del repertori per a piano.
Quines són les claus del concert?
La dansa és un llenguatge universal i un element vertebrador que uneix el temps i les cultures en les seves múltiples dimensions –ritual, popular i de concert–, i el piano, amb la seva riquesa sonora i capacitat rítmica, és l’instrument ideal per encarnar-ne l’ànima. Des d’aquesta premissa, Lisiecki convida a un viatge sorprenent de tradició i modernitat que porta l’oient a ballar mentalment des de les arrels folklòriques capturades per Martinů, Bartók o Ginastera, passant per la pulsació urbana de tangos tan diferents com els de Piazzolla o Albéniz, pel refinament vienès dels valsos de Chopin o Brahms, alhora que connecta l’alegria terrenal de Schubert amb el foc ritual de Falla o l’essència polonesa de Szymanowski. Cada peça explora la identitat nacional a través del ritme i del moviment.
A què he de parar atenció?
El 2026 es commemora el 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla, compositor clau en el repertori pianístic espanyol, al qual va aportar modernitat i identitat. En el programa que avui s’interpreta, val la pena parar atenció a les seves dues Danses (núm. 1 i 2), transcripcions de números de l’òpera La vida breve, que capturen l’essència del nacionalisme musical espanyol amb ritmes de jota i harmonies d’influència andalusa.
La Danza ritual del fuego és una transcripció del fragment més cèlebre del ballet El amor brujo i una de les peces de bravura més exigents, on Falla trasllada al teclat tota la potència de l’orquestra. Aquesta dansa, que representa un exorcisme gitano, és una explosió d’energia primitiva i mística, i es basa en un ritme obstinat, hipnòtic i incansable que evoca el redoblar de tambors i la crescuda del foc. El piano recrea percussions, grinyols i accents salvatges amb clústers, salts bruscos i un dinamisme implacable.
Sabies que...
L’obra de Falla per a piano, tot i no ser extensa, és fonamental i representa el pont entre el Romanticisme nacionalista i les avantguardes del segle XX. Falla exposa al teclat l’essència d’Espanya amb gran genialitat: no es limita a un folklore pintoresc, sinó que sap destil·lar-hi la profunditat del cante jondo, el misteri del flamenc i el color popular andalús amb un llenguatge musical sofisticat i cosmopolita del qual es va nodrir en les seves estades a París.
El concert obre la temporada primaveral del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, impulsat per L’Auditori, el Liceu i el Palau de la Música Catalana per reforçar el paper de Barcelona com a referent europeu de la música clàssica i així apropar aquest repertori a tota la ciutat.
Comentari
Com la dansa mateixa, el recital es mou entre tradició i modernitat, entre el que és previsible i la sorpresa, amb un programa que combina elegància i energia primària. La dansa travessa el temps i les cultures adaptant-se a les circumstàncies i conformant una mena de relat sensorial. L’oient és avui convidat a viure el vaivé d’estils a través d’obres per a piano que transformen la música de ball en una experiència interior. Les Tres Danses txeques de Bohuslav Martinů (1926) s’inscriuen en el context d’entreguerres, quan molts compositors van reivindicar les arrels nacionals. Inspirades en danses populars de Bohèmia, destaquen pel ritme viu i una escriptura clara, que trasllada l’esperit del ball. El món simbòlic de Manuel de Falla prendrà el relleu amb la Danza española núm. 2, núm. 1 (1907) i la Danza ritual del fuego (1915). Peces que emfatitzen la dimensió màgica de la música, capaç d’invocar o exorcitzar allò inexpressable ja en les primeres formes de civilització participant del moviment promogut per coetanis com Igor Stravinsky.
Les Quatre Danses poloneses, M. 60 de Karol Szymanowski (1915-1916) introdueixen un gir cap a l’evocació poètica: la tradició nacional es vehicula a través d’un llenguatge refinat, que inaugura una emotiva masurca. Un nou salt estilístic –salt enrere, quasi un segle– donarà pas a les Setze Danses alemanyes, D. 783 de Franz Schubert (1823). Pensades per a una atmosfera domèstica, el caràcter amable i galant hi conviu amb una melangia subtil, pròpia de la Viena preromàntica. Aquest esperit es veurà immediatament arrabassat per la Dansa folklòrica romanesa, Sz. 56 de Béla Bartók (1916). Una peça basada en melodies recollides sobre el terreny, amb ritmes d’una espontaneïtat captivadora que connecta amb la tradició oral, en un moment en què la música folklòrica s’integra en la cosmovisió artística de la modernitat europea. Les Danzas argentinas, op. 2 d’Alberto Ginastera (1937) prossegueixen aquest impuls tan característic de la primera meitat del segle XX, amb una escriptura contundent i rica en contrastos, tot deixant inclús espai per a la delicadesa extàtica en la segona de les danses.
La dansa popular no només s’evidencia com a motor rítmic, sinó també identitari. En el tram final, es presenta com a afirmació d’estil i indagació personal: per a Frédéric Chopin el vals i la polonesa esdevingueren formes altament expressives, de manera exemplar es percep al Grand valse brillante, op. 18 (1833-1834), als Valsos, op. 34 núm. 1 i núm. 2 (1838-1839) o a la Polonesa en La bemoll major, op. 53 (1842). Johannes Brahms, romàntic de segona generació, recuperarà la dansa vienesa des d’una mirada continguda i càlida, amb dos Valsos de l’opus 39 (1865). El programa culmina, però, centrant-se en el tango, primerament des del llenguatge visionari i renovador d’Astor Piazzolla: el seu Libertango (1974) va néixer en un context d’efervescència cultural a Buenos Aires durant els anys setanta. Tancarà aquest recital en forma de relat el “Tango” que Isaac Albéniz va incorporar a la suite España, op. 165 (1890). Obertament nostàlgica, la peça revela l’empremta que els moviments de la dansa inscriuen en l’ànima.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografia
Biografia
Jan Lisiecki, piano
Nascut al Canadà, gaudeix d’una carrera de més de quinze anys pujant als escenaris més importants del món. Col·labora estretament amb alguns dels directors i de les orquestres més destacats del panorama actual i ofereix més d’un centenar de concerts a l’any.
La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou el retorn amb la Rotterdams Philharmonisch Orkest, Wiener Symphoniker, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, Filharmònica de Varsòvia, Orquestra Gulbenkian, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, com també amb la San Francisco Symphony (SFS) i Houston Symphony, entre d’altres.
L’agost del 2025 va tancar el prestigiós Festival Internacional de Música de Seül, al Seoul Arts Center de Corea del Sud, amb un concert dedicat a beethoven i un recital en solitari amb l’aclamat programa del seu àlbum Preludes, publicat recentment per Deutsche Grammophon. A més, oferirà una trentena de recitals per Europa i Nord-amèrica, a sales com ara la Philharmonie de Berlín, Konzerthaus de Viena, aquí al Palau de la Música Catalana, Koerner Hall de Toronto i National Arts Centre d’Ottawa. Mantenint la seva col·laboració amb l’Academy of St. Martin in the Fields, que va dirigir des del piano en una gira amb diversos cicles de Beethoven la temporada passada, interpretarà un altre cicle Beethoven al festivals Enescu i de Meran.
Entre les invitacions de repetició de col·laboració més recents té les de la New York Philharmonic, The Cleveland Orchestra, Chicago Symphony Orchestra, Orchestre de París, Tonhalleorchester de Zúric i Staatskapelle de Dresden. Va debutar amb la Berliner Philharmoniker la primavera del 2024. Jan Lisiecki és un convidat habitual als principals festivals d’estiu d’Europa i Nord-amèrica, i així, ha actuat al Festival de Salzburg i darrerament ha actuat per tercera vegada als BBC Proms. El seu anterior programa de recitals va gaudir de gran èxit en més d’una cinquantena de ciutats d’arreu del món.
Als quinze anys va signar un contracte discogràfic en exclusiva amb Deutsche Grammophon. I des d’aleshores ha enregistrat nou àlbums, que han estat premiats amb el Juno Award, Echo Klassik, Gramophone Critic’s Choice, Diapason d’Or i Edison Klassiek.
Amb divuit anys va rebre el Premi Leonard Bernstein i el Young Artist Award de Gramophone, tot convertint-se’n en el guanyador més jove. El 2012 va ser nomenat Ambaixador de l’UNICEF al Canadà.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 31.03.26 – 20 h
Sala de Concerts—Les Sonates de Brahms
Elisabeth Leonskaja, piano
J. Brahms:
Sonata núm. 1, en Do major, op. 1
Sonata núm. 2, en Fa sostingut menor, op. 2
Sonata núm. 3, en Fa menor, op. 5
Preus: de 22 a 45 eurosMecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Jan Lisiecki
–Schubert, Chopin, Brahms, Falla, Szymanowski, Bartók, Ginastera, Piazzolla, Martinů i Albéniz
Palau Piano
Dijous, 5 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Aquest concert forma part del Festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Jan Lisiecki, piano
I
Bohuslav Martinů (1890-1959)
Tres Danses txeques, H. 154Manuel de Falla (1876-1946)
Danza española núm. 2, núm. 1Karol Szymanowski (1882-1937)
Quatre Danses poloneses, M. 60Franz Schubert (1797-1828)
Setze Danses alemanyes, D. 783Béla Bartók (1881-1945)
Dansa folklòrica romanesa, Sz. 56Alberto Ginastera (1916-1983)
Danzas argentinas, op. 2II
Frédéric Chopin (1810-1849)
Grand valse brillante, op. 18Johannes Brahms (1833-1897)
Valsos, op. 39 núm. 3Frédéric Chopin (1810-1849)
Valsos, op. 34 núm. 1 i núm. 2Johannes Brahms (1833-1897)
Vals, op. 39 núm. 15Astor Piazzolla (1921-1992)
LibertangoIsaac Albéniz (1860-1909)
“Tango”, d’España, op. 165Manuel de Falla (1876-1946)
Danza ritual del fuegoFrédéric Chopin (1810-1849)
Polonesa en La bemoll major, op. 53Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.#piano #aniversaris #palaujove
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Amb una trajectòria de quinze anys als escenaris més prestigiosos del món, Jan Lisiecki s’ha guanyat un lloc destacat entre la nova generació d’intèrprets. Nascut el 1995, combina una tècnica impecable amb una sensibilitat madura i poètica. Avui, en la tercera vegada que es presenta a la sala modernista, el pianista canadenc desgranarà un programa que posa la dansa en el punt de mira del repertori per a piano.
Amb una trajectòria de quinze anys als escenaris més prestigiosos del món, Jan Lisiecki s’ha guanyat un lloc destacat entre la nova generació d’intèrprets. Nascut el 1995, combina una tècnica impecable amb una sensibilitat madura i poètica. Avui, en la tercera vegada que es presenta a la sala modernista, el pianista canadenc desgranarà un programa que posa la dansa en el punt de mira del repertori per a piano.
Quines són les claus del concert?
La dansa és un llenguatge universal i un element vertebrador que uneix el temps i les cultures en les seves múltiples dimensions –ritual, popular i de concert–, i el piano, amb la seva riquesa sonora i capacitat rítmica, és l’instrument ideal per encarnar-ne l’ànima. Des d’aquesta premissa, Lisiecki convida a un viatge sorprenent de tradició i modernitat que porta l’oient a ballar mentalment des de les arrels folklòriques capturades per Martinů, Bartók o Ginastera, passant per la pulsació urbana de tangos tan diferents com els de Piazzolla o Albéniz, pel refinament vienès dels valsos de Chopin o Brahms, alhora que connecta l’alegria terrenal de Schubert amb el foc ritual de Falla o l’essència polonesa de Szymanowski. Cada peça explora la identitat nacional a través del ritme i del moviment.
A què he de parar atenció?
El 2026 es commemora el 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla, compositor clau en el repertori pianístic espanyol, al qual va aportar modernitat i identitat. En el programa que avui s’interpreta, val la pena parar atenció a les seves dues Danses (núm. 1 i 2), transcripcions de números de l’òpera La vida breve, que capturen l’essència del nacionalisme musical espanyol amb ritmes de jota i harmonies d’influència andalusa.
La Danza ritual del fuego és una transcripció del fragment més cèlebre del ballet El amor brujo i una de les peces de bravura més exigents, on Falla trasllada al teclat tota la potència de l’orquestra. Aquesta dansa, que representa un exorcisme gitano, és una explosió d’energia primitiva i mística, i es basa en un ritme obstinat, hipnòtic i incansable que evoca el redoblar de tambors i la crescuda del foc. El piano recrea percussions, grinyols i accents salvatges amb clústers, salts bruscos i un dinamisme implacable.
Sabies que...
L’obra de Falla per a piano, tot i no ser extensa, és fonamental i representa el pont entre el Romanticisme nacionalista i les avantguardes del segle XX. Falla exposa al teclat l’essència d’Espanya amb gran genialitat: no es limita a un folklore pintoresc, sinó que sap destil·lar-hi la profunditat del cante jondo, el misteri del flamenc i el color popular andalús amb un llenguatge musical sofisticat i cosmopolita del qual es va nodrir en les seves estades a París.
El concert obre la temporada primaveral del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, impulsat per L’Auditori, el Liceu i el Palau de la Música Catalana per reforçar el paper de Barcelona com a referent europeu de la música clàssica i així apropar aquest repertori a tota la ciutat.
Comentari
Com la dansa mateixa, el recital es mou entre tradició i modernitat, entre el que és previsible i la sorpresa, amb un programa que combina elegància i energia primària. La dansa travessa el temps i les cultures adaptant-se a les circumstàncies i conformant una mena de relat sensorial. L’oient és avui convidat a viure el vaivé d’estils a través d’obres per a piano que transformen la música de ball en una experiència interior. Les Tres Danses txeques de Bohuslav Martinů (1926) s’inscriuen en el context d’entreguerres, quan molts compositors van reivindicar les arrels nacionals. Inspirades en danses populars de Bohèmia, destaquen pel ritme viu i una escriptura clara, que trasllada l’esperit del ball. El món simbòlic de Manuel de Falla prendrà el relleu amb la Danza española núm. 2, núm. 1 (1907) i la Danza ritual del fuego (1915). Peces que emfatitzen la dimensió màgica de la música, capaç d’invocar o exorcitzar allò inexpressable ja en les primeres formes de civilització participant del moviment promogut per coetanis com Igor Stravinsky.
Les Quatre Danses poloneses, M. 60 de Karol Szymanowski (1915-1916) introdueixen un gir cap a l’evocació poètica: la tradició nacional es vehicula a través d’un llenguatge refinat, que inaugura una emotiva masurca. Un nou salt estilístic –salt enrere, quasi un segle– donarà pas a les Setze Danses alemanyes, D. 783 de Franz Schubert (1823). Pensades per a una atmosfera domèstica, el caràcter amable i galant hi conviu amb una melangia subtil, pròpia de la Viena preromàntica. Aquest esperit es veurà immediatament arrabassat per la Dansa folklòrica romanesa, Sz. 56 de Béla Bartók (1916). Una peça basada en melodies recollides sobre el terreny, amb ritmes d’una espontaneïtat captivadora que connecta amb la tradició oral, en un moment en què la música folklòrica s’integra en la cosmovisió artística de la modernitat europea. Les Danzas argentinas, op. 2 d’Alberto Ginastera (1937) prossegueixen aquest impuls tan característic de la primera meitat del segle XX, amb una escriptura contundent i rica en contrastos, tot deixant inclús espai per a la delicadesa extàtica en la segona de les danses.
La dansa popular no només s’evidencia com a motor rítmic, sinó també identitari. En el tram final, es presenta com a afirmació d’estil i indagació personal: per a Frédéric Chopin el vals i la polonesa esdevingueren formes altament expressives, de manera exemplar es percep al Grand valse brillante, op. 18 (1833-1834), als Valsos, op. 34 núm. 1 i núm. 2 (1838-1839) o a la Polonesa en La bemoll major, op. 53 (1842). Johannes Brahms, romàntic de segona generació, recuperarà la dansa vienesa des d’una mirada continguda i càlida, amb dos Valsos de l’opus 39 (1865). El programa culmina, però, centrant-se en el tango, primerament des del llenguatge visionari i renovador d’Astor Piazzolla: el seu Libertango (1974) va néixer en un context d’efervescència cultural a Buenos Aires durant els anys setanta. Tancarà aquest recital en forma de relat el “Tango” que Isaac Albéniz va incorporar a la suite España, op. 165 (1890). Obertament nostàlgica, la peça revela l’empremta que els moviments de la dansa inscriuen en l’ànima.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografia
Jan Lisiecki, piano
Nascut al Canadà, gaudeix d’una carrera de més de quinze anys pujant als escenaris més importants del món. Col·labora estretament amb alguns dels directors i de les orquestres més destacats del panorama actual i ofereix més d’un centenar de concerts a l’any.
La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou el retorn amb la Rotterdams Philharmonisch Orkest, Wiener Symphoniker, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, Filharmònica de Varsòvia, Orquestra Gulbenkian, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, com també amb la San Francisco Symphony (SFS) i Houston Symphony, entre d’altres.
L’agost del 2025 va tancar el prestigiós Festival Internacional de Música de Seül, al Seoul Arts Center de Corea del Sud, amb un concert dedicat a beethoven i un recital en solitari amb l’aclamat programa del seu àlbum Preludes, publicat recentment per Deutsche Grammophon. A més, oferirà una trentena de recitals per Europa i Nord-amèrica, a sales com ara la Philharmonie de Berlín, Konzerthaus de Viena, aquí al Palau de la Música Catalana, Koerner Hall de Toronto i National Arts Centre d’Ottawa. Mantenint la seva col·laboració amb l’Academy of St. Martin in the Fields, que va dirigir des del piano en una gira amb diversos cicles de Beethoven la temporada passada, interpretarà un altre cicle Beethoven al festivals Enescu i de Meran.
Entre les invitacions de repetició de col·laboració més recents té les de la New York Philharmonic, The Cleveland Orchestra, Chicago Symphony Orchestra, Orchestre de París, Tonhalleorchester de Zúric i Staatskapelle de Dresden. Va debutar amb la Berliner Philharmoniker la primavera del 2024. Jan Lisiecki és un convidat habitual als principals festivals d’estiu d’Europa i Nord-amèrica, i així, ha actuat al Festival de Salzburg i darrerament ha actuat per tercera vegada als BBC Proms. El seu anterior programa de recitals va gaudir de gran èxit en més d’una cinquantena de ciutats d’arreu del món.
Als quinze anys va signar un contracte discogràfic en exclusiva amb Deutsche Grammophon. I des d’aleshores ha enregistrat nou àlbums, que han estat premiats amb el Juno Award, Echo Klassik, Gramophone Critic’s Choice, Diapason d’Or i Edison Klassiek.
Amb divuit anys va rebre el Premi Leonard Bernstein i el Young Artist Award de Gramophone, tot convertint-se’n en el guanyador més jove. El 2012 va ser nomenat Ambaixador de l’UNICEF al Canadà.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 31.03.26 – 20 h
Sala de Concerts—Les Sonates de Brahms
Elisabeth Leonskaja, piano
J. Brahms:
Sonata núm. 1, en Do major, op. 1
Sonata núm. 2, en Fa sostingut menor, op. 2
Sonata núm. 3, en Fa menor, op. 5
Preus: de 22 a 45 eurosMecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –