Programa de mà
Sabrina Gárdez & Bernardo Rambeaud
—L’esperit cosmopolita de la música espanyolaPetit Palau Cambra
Divendres, 12 de juny de 2026 – 19.30 h
Petit Palau


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Sabrina Gárdez, soprano
Bernardo Rambeaud, guitarraWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)–Ferran Sor (1778-1839)
Don Giovanni, KV 527Deh vieni alla finestra
Vedrai carino se sei buonino
Batti, batti, o bel MasettoMauro Giuliani (1778-1829)
Alle mie tante lagrime
Fra tutte le pene
Amor perché m’accendiVicent Martín i Soler (1754-1806)
De 12 Canzonette italianeLa costanza
La mercede
La naturaHelena Cánovas (1994)
EscoltaDionisio Aguado (1784-1849)
Fandango variado, op. 16 (instrumental)Ferran Sor
Seguidillas bolerasAcuérdate, bien mío
Cesa de atormentarme
De amor en las prisionesPauline Viardot (1821-1910)
Canción españolaEl corazón triste, VWV 1192
Maria Malibran (1808-1836)
La tarentelleGioachino Rossini (1792-1868)
Canzonetta spagnuolaAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música.
#cambra #jovestalents #contemporània lied
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:
aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salven
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
La soprano Sabrina Gárdez i el guitarrista Bernardo Rambeaud, dos joves talents de carrera prometedora i formació sòlida. Junts proposen una formació poc habitual, veu i guitarra romàntica, que recupera l’esperit dels salons europeus dels segles XVIII i XIX. Ho fan a través d’un programa que posa en relleu la vocació internacional de la música espanyola d’aquell període, amb compositors nascuts a Espanya que triomfen fora del seu país (Sor, Aguado o Martín i Soler), mentre que autors estrangers com Mozart, Rossini o Viardot miraven cap a la Península amb fascinació.
Quines són les claus del concert?
El programa també mira cap a Itàlia i França, tot dibuixant una apassionant cruïlla cultural. Ferran Sor i Mauro Giuliani, dos dels més grans virtuosos de la guitarra de la història, no només van compondre música original, sinó que també van ser difusors de l’òpera amb les seves transcripcions, com les tres àries del Don Giovanni mozartià. El contrapunt contemporani el posa la compositora catalana Helena Cánovas (guanyadora del Premi Carmen Mateu) amb un llenguatge fresc i innovador. El concert també ret homenatge a dues de les dones més influents de la música del segle XIX, les germanes Garcia, Pauline Viardot i Maria Malibran, filles del compositor, tenor i mestre de cant sevillà Manuel García i de la soprano Joaquina Sitches, una saga de superestrelles de l’òpera i de creadores brillants.
A què he de parar atenció?
A les Cavatine de Giuliani, que demostren com el bel canto romàntic propi de l’òpera es trasllada a l’àmbit cambrístic; estan escrites per a la veu amb un lirisme pur, tot dotant la guitarra d’un rol noble, actiu i no merament acompanyant.
A les Canzonette italiane de Vicent Martín i Soler, que representen el refinament neoclàssic; eren peces de saló summament populars a corts com les de Viena i Sant Petersburg, de melodies fluides, elegants i transparents.
A les Seguidillas boleras de Sor, joies de la música espanyola de principis del segle XIX que uneixen la sofisticació tècnica del compositor català amb les arrels populars i els ritmes de dansa.
A la Canzonetta spagnuola de Rossini, que tanca el programa amb magnificència, adopta els colors espanyols amb la seva espurna habitual, gràcia melòdica i exigència d’agilitats vocals.
Sabies que...
La combinació de veu i guitarra en el món del lied representa una alternativa a un repertori que s’associa habitualment al piano. La guitarra va ser un instrument freqüent a la cançó de saló dels segles XVIII i XIX.
El nucli vertebrador que dona coherència històrica al programa d’avui és la guitarra romàntica, un instrument d’època amb menys tensió, una caixa més petita i un timbre més dolç i directe que la guitarra moderna.
Comentari
Reflexos d’Espanya
L’original programa que oferiran la soprano Sabrina Gárdez i el guitarrista Bernardo Rambeaud proposa una mirada a la producció i la influència dels músics i la música espanyola en el tombant dels segles XVIII i XIX, és a dir, la transició entre Classicisme i Romanticisme. Cronològicament, el més antic dels compositors seleccionats és el valencià, de mare catalana, Vicent Martín i Soler. Considerat un dels operistes més brillants del seu temps, la seva fama esclatà a Nàpols, es consolidà a Viena, on fou el preferit de l’emperador Josep II, i es consagrà quan acceptà l’oferta de la tsarina Caterina II i s’instal·là a Sant Petersburg. Precisament Mozart –contemporani seu i de qui escoltarem fragments de les seves òperes arranjats per Ferran Sor– li va retre homenatge a l’escena final de Don Giovanni.
Un crític es referí a Sor com “el Beethoven de la guitarra”. Pot semblar exagerat, però el barceloní fou un dels instrumentistes més admirats del seu temps. El seu corpus compositiu és ampli i variat, amb una notable producció vocal, entre la qual es troben les Seguidillas boleras. El 1778 fou un gran any per a la guitarra perquè, a més de Sor, va néixer un altre virtuós de l’instrument, l’italià Mauro Giuliani, el qual, en la faceta de compositor, deixà llibres de cançons tan inspirats com les Sei Ariette a partir de poemes de Metastasio.
Tot i que només visità Madrid en una ocasió, els lligams personals de Gioachino Rossini amb Espanya van ser estrets. La seva primera esposa fou la cantant i compositora madrilenya Isabel Colbran; i una figura clau en la seva carrera, el tenor Manuel García, que estrenà Il barbiere di Siviglia. El seu talent i una llegendària tècnica vocal l’heretaren les seves filles, que esdevindrien veritables mites de la història de l’òpera, Pauline Viardot i Maria Malibran. La primera no es limità a ser la diva del seu temps, sinó que s’acabaria convertint en una de les dones més influents de la cultura europea a l’època. Malibran, la petita, reedità els èxits de Pauline, però morí prematurament als vint-i-vuit anys. Ambdues mostraren notables aptituds per a la composició, com palesen les peces triades per a aquest recital. Un recital que trobarà el seu contrast en Escolta, obra juvenil d’Helena Cánovas, una de les compositores més destacades del nostre país actualment.
Toni Colomer, divulgador musical
Biografies
Biografies


Sabrina Gárdez, soprano
Guanyadora del primer premi i del Premi Amics de l’Òpera de Sabadell del Concurs de Cant Josep Palet de Martorell 2022, també va guanyar la cinquena edició del Concurs Internacional de Cant Martín i Soler.
És una soprano en evolució constant que ha demostrat la capacitat de captivar l’audiència amb una expressió artística excepcional. Ha rebut lliçons d’Erika Grimaldi, Nelly Miricioiu, Juan Diego Flórez, Sonia Ganassi, Luciana Serra, Ernesto Palacio, Giulio Zappa, Giulio Laguzzi, Stanislav Angelov i Hana Lee.
La seva activitat destacada la temporada 2025-26 inclou la interpretació de Sophie de Werther a l’Ópera de Santiago de Xile, Venus de La púrpura de la rosa a l’Ópera de Lima i la participació a Pelléas et Mélisande a l’Ópera de la Corunya. També l’actuació amb la National Symphony Orchestra, dirigida per Gianandrea Noseda, amb Il Trittico i una sèrie de recitals, amb el guitarrista Bernardo Rambeau, a Santander, Bilbao, aquest a Barcelona i a Madrid.
La temporada passada va debutar al Liceu en el rol de Lisa de La sonnambula, al Teatro de la Maestranza amb Iphigénie en Tauride, va fer una gira per Espanya interpretant Carmina Burana amb l’ADDA Simfònica i l’Orfeón Donostiarra (Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana, Auditorio de Saragossa i Auditori ADDA d’Alacant), així com el rol de Musetta de La bohème per a la Fundació Òpera Catalunya.
El 2023 va ser a l’Accademia Rossiniana de Pesaro, on va interpretar Madama Cortese d’Il viaggio a Reims i al Festival Donizetti de Bèrgam amb Il diluvio universale, dirigida per Riccardo Frizza, i a Il piccolo compositore di musica.
Biografies


Bernardo Rambeaud, guitarra
Es va formar acadèmicament a la Facultad de Bellas Artes de la UNLP i al Conservatorio Luis Gianneo de Mar del Plata al costat del mestre Eduardo Isaac. A Barcelona va fer el Màster en Estudis Avançats d’Interpretació Musical a l’ESMUC amb el mestre Àlex Garrobé.
Com a guitarrista clàssic, combina l’activitat de concertista solista amb el món del lied i la música de cambra. S’ha presentat a sales de l’Argentina, Espanya, Anglaterra, Portugal, Bèlgica i França.
Entre els festivals de lied en què ha participat, destaquen el LIFE Victoria, Schubertíada a Vilabertran i Oxford International Song Festival. També ha actuat en diverses edicions de l’Obertura Barcelona Spring Festival. D’altra banda, amb la soprano Helena Ressurreição va participar a la gala del Centenari de Victoria de los Ángeles al Gran Teatre del Liceu.
Ha participat en nombrosos cursos, amb els mestres Pablo Márquez, Sergio Balderrabano i el director d’orquestra Jordi Mora, com també al Festival d’Hivern de Campos do Jordao (Brasil) i al Festival Internacional de Guitarra de Coblença (Alemanya). També ofereix conferències i recitals als festivals internacionals de Guitarra de Petrer i de l’Hospitalet de l’Infant.
Acompanya la mezzosoprano dels Estats Units Joyce DiDonato en el seu projecte Sing for Today. I al costat del mestre Lorenzo Coppola estudia i ofereix concerts entorn de la música del segle XIX amb clarinet històric i guitarra romàntica.
El seu treball continuat amb cantants l’ha empès a fer diversos arranjaments i transcripcions d’autors com Franz Schubert, Eduard Toldrà, Carlos Guastavino, Gabriel Fauré, Pauline Viardot i Maria Malibran, entre molts d’altres, a fi d’enriquir els programes de concert de lied.
Textos
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Don Giovanni, KV 527
Text de Ferran Sor (1778-1839)Deh vieni alla finestra
Deh, vieni alla finestra, o mio tesoro
Deh, vieni a consolar il pianto mio
Se neghi a me di dar qualche ristoro
Davanti agli occhi tuoi morir vogl’io
Tu ch’hai la bocca dolce più che il miele
Tu cheil zucchero porti in mezzo al core
Non esser, gioia mia, con me cudele.Vine a la finestra
Vine a la finestra, oh tresor meu,
vine a consolar el meu plor.
Si em negues qualsevol consol,
davant dels teus ulls jo voldria morir.
Tu, que tens una boca més dolça que la mel,
tu, que portes el sucre al mig del cor,
no siguis cruel amb mi, alegria meva.Vedrai carino se sei buonino
Vedrai carino
sei buonino,
Che bel rimedio
ti voglio dar!
È naturale,
non dà disgusto,
E lo speziale
non lo sa far.Ja veuràs, estimat, si ets bondadós
Ja veuràs, estimat,
si ets bondadós,
quin bell remei
et vull donar!
És natural,
no fa cap mal,
i l’especial
és que no tothom el sap fer.È un certo balsamo
Ch’io porto addosso,
Dare tel posso,
Se il vuoi provar.
Saper vorresti
paloma mi sta?
Sentilo battere,
toccami qua!És un bàlsam segur
que duc amb mi.
Te’l puc donar
si el vols provar.
Vols saber
on és, colomet meu?
Sent com batega:
toca aquí!Batti, batti, o bel Masetto
Batti, batti, o bel Masetto
La tua povera Zerlina!
Starò qui come agnellina
Le tue botte ad aspettar! EccLascerò straziarmi il crine
Lascerò cavarmi gli occhi
E lecare tue manine
Lieta pois aprò baciar!Ah, lo vedo, non hai core!
Pace, pace, o vita mia!
In contenti ed allegria
Notte e dì vogliam passar!Pega, pega, bell Masetto
Pega, pega, oh bell Masetto,
la teva pobra Zerlina!
Em quedaré aquí com un anyell
esperant els teus cops ! Mira:em deixaré esquinçar els cabells,
em deixaré arrencar els ulls,
i després sabré besar joiosa
les teves mans estimades!Ah, ja ho veig: no tens cor!
Pau, pau, vida meva!
En alegria i acontentament
volem passar nit i dia!Mauro Giuliani (1778-1829)
Alle mie tante lagrime
Davant de tantes llàgrimes meves
Alle mie tante lagrime
Al mio crudel dolore
Se non ti muove amore
Hai di macigno il cor
Pianger farebbe un sasso
Uno si lungo affanno
Se tu non sei tiranno
Pianger dovre stiancor.Davant de tantes llàgrimes meves,
davant del meu cruel dolor,
si l’amor no et commou,
tens el cor de pedra.
Faria plorar una roca
un sofriment tan llarg;
si tu no ets un tirà,
encara hauries de plorar.Fra tutte le pene
Entre totes les penes
Fra tutte le pene
V’è pena maggiore?
Son presso al mio bene,
Sospiro d’amore,
E dirgli non oso:
Sospiro per te.
Mi manca il valore
Per tanto soffrire,
Mi manca l’ardire
Per chieder mercé.Entre totes les penes,
quina és la més gran?
Ser a prop del meu bé,
sospirar d’amor
i no atrevir-me a parlar-li.
Sospiro per tu.
Em manca el valor
per patir tant;
em manca l’audàcia
per demanar pietat.Amor perché m’accendi
Amor, per què m’encens
Amor perché m’accendi
di dolce fiamma il petto?
E poi del caro oggetto
perché mi vuoi privar,
perché mi vuoi privar,
mi vuoi, mi vuoi privar?Amor, per què m’encens
el pit amb dolça flama?
I després em vols privar
del meu estimat?
Per què me’n vols privar,
me’n vols, me’n vols privar?Vicent Martín i Soler (1754-1806)
12 Canzonette italianeLa costanza
No che lasciar non posso
il caro mio tesoro,
per lui languisco e moro,
fedel ognor sarò.L’idolo mio diletto
che m’ha ferito il petto
lasciar d’amar non so.La constància
No puc abandonar
el meu estimat tresor;
per ell llanguiré i moriré,
sempre li seré fidel.L’ídol estimat
que m’ha ferit el cor,
no sé deixar d’estimar-lo.La costanza
No che lasciar non posso
il caro mio tesoro,
per lui languisco e moro,
fedel ognor sarò.L’idolo mio diletto
che m’ha ferito il petto
lasciar d’amar non so.La constància
No puc abandonar
el meu estimat tresor;
per ell llanguiré i moriré,
sempre li seré fidel.L’ídol estimat
que m’ha ferit el cor,
no sé deixar d’estimar-lo.La mercede
Non si dà maggior diletto
d’un costante amor sincero,
sempre fida al caro oggetto
serberò l’amor primiero
la costanza del mio cor.Ed amor per mercede
della mia sincera fede
farà sì cheil mio tesoro
sia ristoro al mio dolor...La recompensa
No existeix plaer més gran
que un amor constant i sincer.
Sempre fidel al meu estimat,
conservaré el primer amor,
la constància del meu cor.I, com a recompensa
de la meva fe sincera,
faré que el meu tresor
sigui consol del meu dolor.La natura
Il padron colla padrona
fa l’amor con nobiltà,
noi andiamo giù alla
buona senza tanta civiltà.Di con quelli idolo mio
peno, moro, smanio, o Dio!
Peno, moro, smanio o Dio.
Noi diciam senz’altre pene
mi vuoi ben? Ti voglio bene...Per un certo buccoli
no vidi qualche foglion far:
poverina! Poverino!Non fan altro che guardar.
Meglio assai facciamo noi,
quel facciam che dirò puoi,
se sentiste
se vedeste che piacere che vuoi ci aveste...La natura
El senyor i la senyora
fan l’amor amb noblesa;
nosaltres ens hi lliurem
amb menys refinament.Per aquell ídol meu
pateixo, moro i em consumeixo
pateixo, moro i em consumeixo.
No diguis que no em vols més penes:
t’estimo prou.Per un simple clotet
he vist fer bogeries!
Pobra noia!No fan altra cosa que mirar.
Molt millor fem nosaltres,
fem allò que després,
si se sabés,
es veuria quin plaer us donaria...Helena Cánovas (1994)
EscoltaEscolta, dona hermosa i desitjada:
ets fresca tota tu i no et puc mirar.
Vas néixer meravellant
i et van guardar en jardins de virtut;
suaument reclosa, no et puc mirar.Camines pels jardins,
encomanant la gràcia de les flors;
les roses et vull collir:
i a les teves mans
les donaré quan elles
i el teu tacte sentiran;
no enyoraran la saba del roser,
que amb la teva frescor no es marciran.Però vas néixer i et van guardar, reclosa,
i no et marciràs.
Les teves carns, d’intensa aroma i fortes,
vas néixer i et van guardar reclosa.Escolta, dona hermosa i desitjada:
no et puc mirar.
I qui et veu, quan vas allunyant-te
distreta i voltada de bonança,
sent, en la llum quelcom que va apagant-se;
va apagant-se la llum...No et puc mirar
i que no em retorni el cor.
Escolta: al poder contemplar-te
tot es fa vers per cantar-te.
No et puc mirar i et canto.Escolta, dona hermosa:
et vull mirar.
T’estimo igual que abans,
però amb més calma.Ferran Sor (1778-1839)
Seguidillas bolerasAcuérdate bien mío
Acuérdate, bien mío,
cuando solías
buscar las ocasiones
para las dichas.Y ahora mudable
huyes aún
de las mismas casualidades.Cesa de atormentarme
Cesa de atormentarme cruel memoria.
Cruel memoria acordándome un tiempo,
que fui dichosa, acordándome un tiempo
que fui dichosa.
Y aún lo sería si olvidarme pudiera
de aquellas dichas, si olvidarme pudiera
de aquellas dichas.De amor en las prisiones
De amor en las prisiones
gozosa vivo, ay.
Gozosa vivo y sus dulces cadenas
beso y bendigo.
Y el verme libre más que el morir
me fuera duro y sensible.Pauline Viardot (1821-1910)
Canción españolaEl corazón triste
Corazón por qué estás triste,
por qué enternecido sientes,
si quieres vivir no quieras,
si quieres querer, ¿qué quieres? ¡Ay!Corazón, corazón por qué estás triste
porque enternecido sientes,
si quieres vivir no quieras,
si quieres querer, ¿qué quieres?Triste el corazón se queja
y yo le pregunto triste:
corazón ¿por qué te has muerto?,
y él responde: porque quise. ¡Ay!Corazón por qué estás triste,
corazón por qué te has muerto,
y él responde: porque quise. ¡Ay!
porque quise. ¡Ay!, corazón,
corazón por qué estás triste. ¡Ay!Gioachino Rossini (1792-1868)
Canzonetta spagnuolaEn medio de mis colores, ay,
pintando estaba un día, ay,
cuando la musa mía, ay,
me vino a atormentar, ay.Ay, con dolor pues dejo obra
siempre, siempre dichosa,
cual es de Lilla mía las prendas
celebrar, las prendas celebrar, las prendas
celebrar ay.Me mandó que pintara, ¡ay!
asunto sobrehumano, ¡ay!
pero lo mando en vano ¡ay!
solo puede sonar ¡ay!Mi alma reconoce, ¡ay!
la fuerza de la bella, ¡ay!
mas mi perversa estrella, ¡ay!
mantenga ya el cantar, ¡ay!També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dilluns, 03.08.26 - 20 h
Sala de ConcertsIrene Mas & Marc Serra
Irene Mas, soprano
Marc Serra, pianoNachtlied op.71 núm.6, Die Liebende schreibt op.83 núm.6
Sechs Lieder op.48
Pavane pour une infante defunte de Ravel (piano sol)
Offrande, Quand la nuit n'est pas étoilée, L'enamourée, A Chloris
Cançó i dansa (piano sol)
Cançons i proverbis (selecció)
A l’ombra del lledonerPreu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Sabrina Gárdez & Bernardo Rambeaud
—L’esperit cosmopolita de la música espanyolaPetit Palau Cambra
Divendres, 12 de juny de 2026 – 19.30 h
Petit Palau

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Sabrina Gárdez, soprano
Bernardo Rambeaud, guitarraWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)–Ferran Sor (1778-1839)
Don Giovanni, KV 527Deh vieni alla finestra
Vedrai carino se sei buonino
Batti, batti, o bel MasettoMauro Giuliani (1778-1829)
Alle mie tante lagrime
Fra tutte le pene
Amor perché m’accendiVicent Martín i Soler (1754-1806)
De 12 Canzonette italianeLa costanza
La mercede
La naturaHelena Cánovas (1994)
EscoltaDionisio Aguado (1784-1849)
Fandango variado, op. 16 (instrumental)Ferran Sor
Seguidillas bolerasAcuérdate, bien mío
Cesa de atormentarme
De amor en las prisionesPauline Viardot (1821-1910)
Canción españolaEl corazón triste, VWV 1192
Maria Malibran (1808-1836)
La tarentelleGioachino Rossini (1792-1868)
Canzonetta spagnuolaAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música.
#cambra #jovestalents #contemporània lied

Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:
aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salven
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
La soprano Sabrina Gárdez i el guitarrista Bernardo Rambeaud, dos joves talents de carrera prometedora i formació sòlida. Junts proposen una formació poc habitual, veu i guitarra romàntica, que recupera l’esperit dels salons europeus dels segles XVIII i XIX. Ho fan a través d’un programa que posa en relleu la vocació internacional de la música espanyola d’aquell període, amb compositors nascuts a Espanya que triomfen fora del seu país (Sor, Aguado o Martín i Soler), mentre que autors estrangers com Mozart, Rossini o Viardot miraven cap a la Península amb fascinació.
Quines són les claus del concert?
El programa també mira cap a Itàlia i França, tot dibuixant una apassionant cruïlla cultural. Ferran Sor i Mauro Giuliani, dos dels més grans virtuosos de la guitarra de la història, no només van compondre música original, sinó que també van ser difusors de l’òpera amb les seves transcripcions, com les tres àries del Don Giovanni mozartià. El contrapunt contemporani el posa la compositora catalana Helena Cánovas (guanyadora del Premi Carmen Mateu) amb un llenguatge fresc i innovador. El concert també ret homenatge a dues de les dones més influents de la música del segle XIX, les germanes Garcia, Pauline Viardot i Maria Malibran, filles del compositor, tenor i mestre de cant sevillà Manuel García i de la soprano Joaquina Sitches, una saga de superestrelles de l’òpera i de creadores brillants.
A què he de parar atenció?
A les Cavatine de Giuliani, que demostren com el bel canto romàntic propi de l’òpera es trasllada a l’àmbit cambrístic; estan escrites per a la veu amb un lirisme pur, tot dotant la guitarra d’un rol noble, actiu i no merament acompanyant.
A les Canzonette italiane de Vicent Martín i Soler, que representen el refinament neoclàssic; eren peces de saló summament populars a corts com les de Viena i Sant Petersburg, de melodies fluides, elegants i transparents.
A les Seguidillas boleras de Sor, joies de la música espanyola de principis del segle XIX que uneixen la sofisticació tècnica del compositor català amb les arrels populars i els ritmes de dansa.
A la Canzonetta spagnuola de Rossini, que tanca el programa amb magnificència, adopta els colors espanyols amb la seva espurna habitual, gràcia melòdica i exigència d’agilitats vocals.
Sabies que...
La combinació de veu i guitarra en el món del lied representa una alternativa a un repertori que s’associa habitualment al piano. La guitarra va ser un instrument freqüent a la cançó de saló dels segles XVIII i XIX.
El nucli vertebrador que dona coherència històrica al programa d’avui és la guitarra romàntica, un instrument d’època amb menys tensió, una caixa més petita i un timbre més dolç i directe que la guitarra moderna.

Comentari
Reflexos d’Espanya
L’original programa que oferiran la soprano Sabrina Gárdez i el guitarrista Bernardo Rambeaud proposa una mirada a la producció i la influència dels músics i la música espanyola en el tombant dels segles XVIII i XIX, és a dir, la transició entre Classicisme i Romanticisme. Cronològicament, el més antic dels compositors seleccionats és el valencià, de mare catalana, Vicent Martín i Soler. Considerat un dels operistes més brillants del seu temps, la seva fama esclatà a Nàpols, es consolidà a Viena, on fou el preferit de l’emperador Josep II, i es consagrà quan acceptà l’oferta de la tsarina Caterina II i s’instal·là a Sant Petersburg. Precisament Mozart –contemporani seu i de qui escoltarem fragments de les seves òperes arranjats per Ferran Sor– li va retre homenatge a l’escena final de Don Giovanni.
Un crític es referí a Sor com “el Beethoven de la guitarra”. Pot semblar exagerat, però el barceloní fou un dels instrumentistes més admirats del seu temps. El seu corpus compositiu és ampli i variat, amb una notable producció vocal, entre la qual es troben les Seguidillas boleras. El 1778 fou un gran any per a la guitarra perquè, a més de Sor, va néixer un altre virtuós de l’instrument, l’italià Mauro Giuliani, el qual, en la faceta de compositor, deixà llibres de cançons tan inspirats com les Sei Ariette a partir de poemes de Metastasio.
Tot i que només visità Madrid en una ocasió, els lligams personals de Gioachino Rossini amb Espanya van ser estrets. La seva primera esposa fou la cantant i compositora madrilenya Isabel Colbran; i una figura clau en la seva carrera, el tenor Manuel García, que estrenà Il barbiere di Siviglia. El seu talent i una llegendària tècnica vocal l’heretaren les seves filles, que esdevindrien veritables mites de la història de l’òpera, Pauline Viardot i Maria Malibran. La primera no es limità a ser la diva del seu temps, sinó que s’acabaria convertint en una de les dones més influents de la cultura europea a l’època. Malibran, la petita, reedità els èxits de Pauline, però morí prematurament als vint-i-vuit anys. Ambdues mostraren notables aptituds per a la composició, com palesen les peces triades per a aquest recital. Un recital que trobarà el seu contrast en Escolta, obra juvenil d’Helena Cánovas, una de les compositores més destacades del nostre país actualment.
Toni Colomer, divulgador musical

Biografies
Sabrina Gárdez, soprano

Guanyadora del primer premi i del Premi Amics de l’Òpera de Sabadell del Concurs de Cant Josep Palet de Martorell 2022, també va guanyar la cinquena edició del Concurs Internacional de Cant Martín i Soler.
És una soprano en evolució constant que ha demostrat la capacitat de captivar l’audiència amb una expressió artística excepcional. Ha rebut lliçons d’Erika Grimaldi, Nelly Miricioiu, Juan Diego Flórez, Sonia Ganassi, Luciana Serra, Ernesto Palacio, Giulio Zappa, Giulio Laguzzi, Stanislav Angelov i Hana Lee.
La seva activitat destacada la temporada 2025-26 inclou la interpretació de Sophie de Werther a l’Ópera de Santiago de Xile, Venus de La púrpura de la rosa a l’Ópera de Lima i la participació a Pelléas et Mélisande a l’Ópera de la Corunya. També l’actuació amb la National Symphony Orchestra, dirigida per Gianandrea Noseda, amb Il Trittico i una sèrie de recitals, amb el guitarrista Bernardo Rambeau, a Santander, Bilbao, aquest a Barcelona i a Madrid.
La temporada passada va debutar al Liceu en el rol de Lisa de La sonnambula, al Teatro de la Maestranza amb Iphigénie en Tauride, va fer una gira per Espanya interpretant Carmina Burana amb l’ADDA Simfònica i l’Orfeón Donostiarra (Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana, Auditorio de Saragossa i Auditori ADDA d’Alacant), així com el rol de Musetta de La bohème per a la Fundació Òpera Catalunya.
El 2023 va ser a l’Accademia Rossiniana de Pesaro, on va interpretar Madama Cortese d’Il viaggio a Reims i al Festival Donizetti de Bèrgam amb Il diluvio universale, dirigida per Riccardo Frizza, i a Il piccolo compositore di musica.
Bernardo Rambeaud, guitarra

Es va formar acadèmicament a la Facultad de Bellas Artes de la UNLP i al Conservatorio Luis Gianneo de Mar del Plata al costat del mestre Eduardo Isaac. A Barcelona va fer el Màster en Estudis Avançats d’Interpretació Musical a l’ESMUC amb el mestre Àlex Garrobé.
Com a guitarrista clàssic, combina l’activitat de concertista solista amb el món del lied i la música de cambra. S’ha presentat a sales de l’Argentina, Espanya, Anglaterra, Portugal, Bèlgica i França.
Entre els festivals de lied en què ha participat, destaquen el LIFE Victoria, Schubertíada a Vilabertran i Oxford International Song Festival. També ha actuat en diverses edicions de l’Obertura Barcelona Spring Festival. D’altra banda, amb la soprano Helena Ressurreição va participar a la gala del Centenari de Victoria de los Ángeles al Gran Teatre del Liceu.
Ha participat en nombrosos cursos, amb els mestres Pablo Márquez, Sergio Balderrabano i el director d’orquestra Jordi Mora, com també al Festival d’Hivern de Campos do Jordao (Brasil) i al Festival Internacional de Guitarra de Coblença (Alemanya). També ofereix conferències i recitals als festivals internacionals de Guitarra de Petrer i de l’Hospitalet de l’Infant.
Acompanya la mezzosoprano dels Estats Units Joyce DiDonato en el seu projecte Sing for Today. I al costat del mestre Lorenzo Coppola estudia i ofereix concerts entorn de la música del segle XIX amb clarinet històric i guitarra romàntica.
El seu treball continuat amb cantants l’ha empès a fer diversos arranjaments i transcripcions d’autors com Franz Schubert, Eduard Toldrà, Carlos Guastavino, Gabriel Fauré, Pauline Viardot i Maria Malibran, entre molts d’altres, a fi d’enriquir els programes de concert de lied.
Textos
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Don Giovanni, KV 527
Text de Ferran Sor (1778-1839)Deh vieni alla finestra
Deh, vieni alla finestra, o mio tesoro
Deh, vieni a consolar il pianto mio
Se neghi a me di dar qualche ristoro
Davanti agli occhi tuoi morir vogl’io
Tu ch’hai la bocca dolce più che il miele
Tu cheil zucchero porti in mezzo al core
Non esser, gioia mia, con me cudele.Vine a la finestra
Vine a la finestra, oh tresor meu,
vine a consolar el meu plor.
Si em negues qualsevol consol,
davant dels teus ulls jo voldria morir.
Tu, que tens una boca més dolça que la mel,
tu, que portes el sucre al mig del cor,
no siguis cruel amb mi, alegria meva.Vedrai carino se sei buonino
Vedrai carino
sei buonino,
Che bel rimedio
ti voglio dar!
È naturale,
non dà disgusto,
E lo speziale
non lo sa far.Ja veuràs, estimat, si ets bondadós
Ja veuràs, estimat,
si ets bondadós,
quin bell remei
et vull donar!
És natural,
no fa cap mal,
i l’especial
és que no tothom el sap fer.È un certo balsamo
Ch’io porto addosso,
Dare tel posso,
Se il vuoi provar.
Saper vorresti
paloma mi sta?
Sentilo battere,
toccami qua!És un bàlsam segur
que duc amb mi.
Te’l puc donar
si el vols provar.
Vols saber
on és, colomet meu?
Sent com batega:
toca aquí!Batti, batti, o bel Masetto
Batti, batti, o bel Masetto
La tua povera Zerlina!
Starò qui come agnellina
Le tue botte ad aspettar! EccLascerò straziarmi il crine
Lascerò cavarmi gli occhi
E lecare tue manine
Lieta pois aprò baciar!Ah, lo vedo, non hai core!
Pace, pace, o vita mia!
In contenti ed allegria
Notte e dì vogliam passar!Pega, pega, bell Masetto
Pega, pega, oh bell Masetto,
la teva pobra Zerlina!
Em quedaré aquí com un anyell
esperant els teus cops ! Mira:em deixaré esquinçar els cabells,
em deixaré arrencar els ulls,
i després sabré besar joiosa
les teves mans estimades!Ah, ja ho veig: no tens cor!
Pau, pau, vida meva!
En alegria i acontentament
volem passar nit i dia!Mauro Giuliani (1778-1829)
Alle mie tante lagrime
Davant de tantes llàgrimes meves
Alle mie tante lagrime
Al mio crudel dolore
Se non ti muove amore
Hai di macigno il cor
Pianger farebbe un sasso
Uno si lungo affanno
Se tu non sei tiranno
Pianger dovre stiancor.Davant de tantes llàgrimes meves,
davant del meu cruel dolor,
si l’amor no et commou,
tens el cor de pedra.
Faria plorar una roca
un sofriment tan llarg;
si tu no ets un tirà,
encara hauries de plorar.Fra tutte le pene
Entre totes les penes
Fra tutte le pene
V’è pena maggiore?
Son presso al mio bene,
Sospiro d’amore,
E dirgli non oso:
Sospiro per te.
Mi manca il valore
Per tanto soffrire,
Mi manca l’ardire
Per chieder mercé.Entre totes les penes,
quina és la més gran?
Ser a prop del meu bé,
sospirar d’amor
i no atrevir-me a parlar-li.
Sospiro per tu.
Em manca el valor
per patir tant;
em manca l’audàcia
per demanar pietat.Amor perché m’accendi
Amor, per què m’encens
Amor perché m’accendi
di dolce fiamma il petto?
E poi del caro oggetto
perché mi vuoi privar,
perché mi vuoi privar,
mi vuoi, mi vuoi privar?Amor, per què m’encens
el pit amb dolça flama?
I després em vols privar
del meu estimat?
Per què me’n vols privar,
me’n vols, me’n vols privar?Vicent Martín i Soler (1754-1806)
12 Canzonette italianeLa costanza
No che lasciar non posso
il caro mio tesoro,
per lui languisco e moro,
fedel ognor sarò.L’idolo mio diletto
che m’ha ferito il petto
lasciar d’amar non so.La constància
No puc abandonar
el meu estimat tresor;
per ell llanguiré i moriré,
sempre li seré fidel.L’ídol estimat
que m’ha ferit el cor,
no sé deixar d’estimar-lo.La costanza
No che lasciar non posso
il caro mio tesoro,
per lui languisco e moro,
fedel ognor sarò.L’idolo mio diletto
che m’ha ferito il petto
lasciar d’amar non so.La constància
No puc abandonar
el meu estimat tresor;
per ell llanguiré i moriré,
sempre li seré fidel.L’ídol estimat
que m’ha ferit el cor,
no sé deixar d’estimar-lo.La mercede
Non si dà maggior diletto
d’un costante amor sincero,
sempre fida al caro oggetto
serberò l’amor primiero
la costanza del mio cor.Ed amor per mercede
della mia sincera fede
farà sì cheil mio tesoro
sia ristoro al mio dolor...La recompensa
No existeix plaer més gran
que un amor constant i sincer.
Sempre fidel al meu estimat,
conservaré el primer amor,
la constància del meu cor.I, com a recompensa
de la meva fe sincera,
faré que el meu tresor
sigui consol del meu dolor.La natura
Il padron colla padrona
fa l’amor con nobiltà,
noi andiamo giù alla
buona senza tanta civiltà.Di con quelli idolo mio
peno, moro, smanio, o Dio!
Peno, moro, smanio o Dio.
Noi diciam senz’altre pene
mi vuoi ben? Ti voglio bene...Per un certo buccoli
no vidi qualche foglion far:
poverina! Poverino!Non fan altro che guardar.
Meglio assai facciamo noi,
quel facciam che dirò puoi,
se sentiste
se vedeste che piacere che vuoi ci aveste...La natura
El senyor i la senyora
fan l’amor amb noblesa;
nosaltres ens hi lliurem
amb menys refinament.Per aquell ídol meu
pateixo, moro i em consumeixo
pateixo, moro i em consumeixo.
No diguis que no em vols més penes:
t’estimo prou.Per un simple clotet
he vist fer bogeries!
Pobra noia!No fan altra cosa que mirar.
Molt millor fem nosaltres,
fem allò que després,
si se sabés,
es veuria quin plaer us donaria...Helena Cánovas (1994)
EscoltaEscolta, dona hermosa i desitjada:
ets fresca tota tu i no et puc mirar.
Vas néixer meravellant
i et van guardar en jardins de virtut;
suaument reclosa, no et puc mirar.Camines pels jardins,
encomanant la gràcia de les flors;
les roses et vull collir:
i a les teves mans
les donaré quan elles
i el teu tacte sentiran;
no enyoraran la saba del roser,
que amb la teva frescor no es marciran.Però vas néixer i et van guardar, reclosa,
i no et marciràs.
Les teves carns, d’intensa aroma i fortes,
vas néixer i et van guardar reclosa.Escolta, dona hermosa i desitjada:
no et puc mirar.
I qui et veu, quan vas allunyant-te
distreta i voltada de bonança,
sent, en la llum quelcom que va apagant-se;
va apagant-se la llum...No et puc mirar
i que no em retorni el cor.
Escolta: al poder contemplar-te
tot es fa vers per cantar-te.
No et puc mirar i et canto.Escolta, dona hermosa:
et vull mirar.
T’estimo igual que abans,
però amb més calma.Ferran Sor (1778-1839)
Seguidillas bolerasAcuérdate bien mío
Acuérdate, bien mío,
cuando solías
buscar las ocasiones
para las dichas.Y ahora mudable
huyes aún
de las mismas casualidades.Cesa de atormentarme
Cesa de atormentarme cruel memoria.
Cruel memoria acordándome un tiempo,
que fui dichosa, acordándome un tiempo
que fui dichosa.
Y aún lo sería si olvidarme pudiera
de aquellas dichas, si olvidarme pudiera
de aquellas dichas.De amor en las prisiones
De amor en las prisiones
gozosa vivo, ay.
Gozosa vivo y sus dulces cadenas
beso y bendigo.
Y el verme libre más que el morir
me fuera duro y sensible.Pauline Viardot (1821-1910)
Canción españolaEl corazón triste
Corazón por qué estás triste,
por qué enternecido sientes,
si quieres vivir no quieras,
si quieres querer, ¿qué quieres? ¡Ay!Corazón, corazón por qué estás triste
porque enternecido sientes,
si quieres vivir no quieras,
si quieres querer, ¿qué quieres?Triste el corazón se queja
y yo le pregunto triste:
corazón ¿por qué te has muerto?,
y él responde: porque quise. ¡Ay!Corazón por qué estás triste,
corazón por qué te has muerto,
y él responde: porque quise. ¡Ay!
porque quise. ¡Ay!, corazón,
corazón por qué estás triste. ¡Ay!Gioachino Rossini (1792-1868)
Canzonetta spagnuolaEn medio de mis colores, ay,
pintando estaba un día, ay,
cuando la musa mía, ay,
me vino a atormentar, ay.Ay, con dolor pues dejo obra
siempre, siempre dichosa,
cual es de Lilla mía las prendas
celebrar, las prendas celebrar, las prendas
celebrar ay.Me mandó que pintara, ¡ay!
asunto sobrehumano, ¡ay!
pero lo mando en vano ¡ay!
solo puede sonar ¡ay!Mi alma reconoce, ¡ay!
la fuerza de la bella, ¡ay!
mas mi perversa estrella, ¡ay!
mantenga ya el cantar, ¡ay!També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dilluns, 03.08.26 - 20 h
Sala de ConcertsIrene Mas & Marc Serra
Irene Mas, soprano
Marc Serra, pianoNachtlied op.71 núm.6, Die Liebende schreibt op.83 núm.6
Sechs Lieder op.48
Pavane pour une infante defunte de Ravel (piano sol)
Offrande, Quand la nuit n'est pas étoilée, L'enamourée, A Chloris
Cançó i dansa (piano sol)
Cançons i proverbis (selecció)
A l’ombra del lledonerPreu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –








































































