S’ha consolidat al panorama operístic internacional com “la soprano més preciosa i completa que ha produït l’escola italiana els darrers anys” («Il Foglio», 2022).

Reconeguda per la qualitat i profunditat de les interpretacions, el seu repertori abasta des del bel canto fins a Puccini, amb unes lectures que actualment són considerades de referència. Va iniciar carrera amb el paper de Creusa de Demofonte, sota la direcció de Riccardo Muti, fins a arribar als rols que, des de fa alguns anys, l’han convertida en protagonista als teatres més prestigiosos del món.

Entre les seves actuacions més recents destaquen el Concert d’Any Nou 2024 a La Fenice, el personatge d’Amelia de Simon Boccanegra al Teatro alla Scala, el debut en el paper de Tosca a la Bayerische Staatsoper, Madama Butterfly a l’Opéra de la Bastilla i el concert inaugural de temporada de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia amb Tosca en format de concert (i enregistrament de Deutsche Grammophon), així com l’Amelia de Simon Boccanegra per a la inauguració de la temporada de l’Opera de Roma.

Va començar el 2025 amb el rol de Mimì a la Metropolitan Opera, posteriorment va cantar al Requiem de Verdi amb la Staatskapelle Dresden, dirigida per Daniele Gatti, i Madama Butterfly a les ordres de Kirill Petrenko al Festival de Pasqua de Baden-Baden en versió escènica, i en versió de concert a la Philharmonie de Berlín. També va fer l’Elisabetta de Roberto Devereux al Palau de les Arts de València, amb què va completar la tres “òperes Tudor” en aquest escenari; Tosca al Festival Puccini de Torre del Lago, el Requiem de Verdi amb direcció de Gianandrea Noseda al Festival Tent de Gstaad, i Alice de Falstaff a la Semperoper de Dresden, novament amb direcció de Daniele Gatti.

L’abril del 2025 va publicar el seu primer àlbum en solitari, Indomita (Pentatone).

Ha estat distingida amb el títol de Cavaliere della Repubblica i nomenada Ambaixadora Mundial del Museu Renata Tebaldi. El 2022 va rebre el prestigiós Premi Abbiati atorgat per l’Associació Nacional de Crítics Musicals d’Itàlia.

Amb una carrera que ja suma diverses dècades, Elīna Garanča és una mezzosoprano de fama internacional. La seva trajectòria, des de Riga (Letònia) fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, s’ha caracteritzat per un talent artístic i una dedicació extraordinaris. Gràcies a la capacitat per captivar el públic d’arreu, ha esdevingut una figura destacada en l’àmbit de la música clàssica.

Entre altres papers que ha fet, és especialment cèlebre la seva interpretació de Carmen de Bizet, que ha cantat a la majoria dels principals teatres, com la Wiener Staatsoper, Royal Opera House Covent Garden, Staatsoper de Berlín, Arena di Verona o Metropolitan Opera, amb gran èxit de crítica, fins al punt que el «New York Times» la va afirmar com “la millor Carmen del darrer quart de segle...”.

Entre les seves actuacions recents més destacades hi ha els Rückert-Lieder de Mahler per inaugurar el Festival de Lucerna, amb Chailly i l’Orquestra del Festival de Lucerna. Després de debutar al Festival de Bayreuth en el rol de Kundry l’any passat, aquest estiu va tornar a la Festspielhaus de Bayreuth, on va esdevenir “la Kundry dels nostres dies”, tal com afirma el «Süddeutsche Zeitung».

El setembre del 2005 va esdevenir artista en exclusiva de Deutsche Grammophon (DG) i en aquestes dues dècades ha publicat nou àlbums en solitari per al segell. Dos dels quals, Romantique i Meditation, van ser guardonats amb el premi ECHO Klassik. Al seu àlbum més recent, When night falls (2024), Elīna Garanča reflexiona sobre les diverses facetes de la nit i estableix un pont entre la música de la seva infantesa i el públic internacional.

Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, i valora molt especialment el títol de Kammersängerin que li atorgà la Wiener Staatsoper com a reconeixement per la seva dedicació a la institució, on ha actuat en més de cent seixanta representacions interpretant divuit papers des que hi va debutar el 2003.

Actua habitualment a la Metropolitan Opera, Wiener Staatsoper, Royal Opera House Covent Garden, Festival de Salzburg, Festspielhaus de Baden-Baden, Staatsoper de Berlín, Deutsche Oper de Berlín, Carnegie Hall de Nova York i Wigmore Hall de Londres, a més de continuar oferint concerts, festivals i recitals per tot el món. 

És un dels tenors francesos més aclamats de la seva generació, reconegut pel domini del repertori romàntica i l’especialització en òpera francesa. Convidat habitual als principals escenaris del món, ha protagonitzat produccions a l’Opéra National de parís, Metropolitan Opera de Nova York, Wiener Staatsoper, Staatsoper Unter den Linde, Teatro alla Scala i Royal Opera House.

Lloat tant per la crítica com pel públic, el seu estil vocal, refinat i apassionat, ha estat àmpliament reconegut en les actuacions en directe i en els enregistraments d’estudi.

Després d’oferir una interpretació inoblidable a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de París 2024, va publicar el seu primer àlbum en solitari, Douce France: mélodies & chansons. El disc combina mélodies franceses del segle XIX (Berlioz, Chausson i Duparc) amb les chansons dels segle XX (Brel, Kosma i Trenet), que mostra el seu vincle profund amb la tradició vocal francesa. El mateix any va ser guardonat com a cantant masculí de l’any als International Opera Awards.

La temporada 2025-26 ha tornat a l’Opernhaus de Zúric com cavaller Des Grieux de Manon, al Théâtre des Champs Élysées en el rol titular de La damnation de Faust, a la Wiener Staatsoper novament com a Des Grieux i a la Staatsoper de Berlín en el paper protagonista de Les contes d’Hoffmann. La seva agenda inclou actuar en recital amb les pianistes Carrie-Anna matheson i Edwige Herchenroder al Victoria Hall de Ginebra, Teatro de la Zarzuela, Princeton University, Kenedy Center, Tonhalle de Zúric, Saint-Guillaume d’Estrasburg i Staatsoper UNter den Linden. Així mateix, la participació als Concerts de Cap d’Any de la Berliner Philharmoniker, amb Kirill Petrenko, i al Hong Kong Arts Festival amb la Filharmònica de Hong Kong i Victor Jacob. Acabarà la temporada amb aquesta gira europea amb el Requiem de Verdi al costat de la Staatskapelle Dresden i Daniele Gatti.

Artista en exclusiva de Deutsche Grammophon, va publicar el seu primer àlbum el 2019 amb una acollida entusiasta de la crítica internacional. El seu segon treball en solitari, Boulevard des Italiens(2022), va rebre una qualificació de cinc estrelles de la «BBC Music Magazine». A més, interpreta el rol principal en el lloat enregistraments complet de Faust, publicat pel segell Palazzetto Bru Zane.

Nascut a Contarina (Rovigo, Itàlia), es va graduar en guitarra al Conservatori d’Adria el 1994. La seva passió pel cant va sorgir-li durant el servei militar, en ser seleccionat per formar part del Cor Alpí. L’any 1992 una trobada amb el mestre Arrigo Pola, que també havia estat professor de Pavarotti, va marcar l’inici de la seva trajectòria artística i el va fer debutar el 1994 al Teatro Verdi de Pàdua com a comte Ceprano de Rigoletto. Els anys següents va participar en nombrosos concursos i el 1996 guanyà el Concurs A. Belli a Spoletto i el 1997 esdevingué finalista de l’Operalia a Tòquio. El 2005 va ser guardonat amb el Tiberini d’Argento.

Va perfeccionar la seva tècnica vocal amb Bonaldo Giaiotti, col·laboració que va resultar essencial per a la seva carrera. Amb Giaiotti va preparar un dels papers més exigents per a un baix: Zaccaria de Nabucco. Va debutar amb aquest rol el 2001 a la Villa Pallavicino de Busseto i des d’aleshores hi ha actuat en múltiples produccions, que l’han convertit en l’intèrpret de referència.

Amb un ampli registre vocal, és un intèrpret destacat del repertori verdià, com també d’obres de Bellini, Donizetti i Rossini. Entre les seves interpretacions més destacades figuren Attila i La batalla de Legnano, Rigoletto, Otello (a París), Simon Boccanegra, Nabucco, Aida, Il trovatore, Macbeth, Luisa Miller, Maria Stuarda, Anna Bolena (a Itàlia, Finlàndia i en gira pel Japó), Lucia di Lammermoor, Norma, Il barbieri di Siviglia i I puritani.

Ha col·laborat amb els directors Chailly, Gatti, Viotti, Mariotti, Abbado, Pappano, Battistoni, Rustioni i Renzetti, i directors d’escena igualment prestigiosos, com Catena, De Ana, Abbado, Muscato, Vick, Wilson, Maestrini i Pier’Alli.

Un moment decisiu en la seva trajectòria artística fou la trobada amb Riccardo Muti, que el va triar per participar en produccions d’Iphigénie en Aulide, Nabucco, Moïse et pharaon, Macbeth i Simon Boccanegra al Teatro dell’Opera de Roma. Entre les obres que Zanellato més estima, hi ocupa un lloc especial el Requiem de Verdi, en què una interpretació sota la direcció de Muti li va suposar assolir un somni llargament desitjat. L’ha cantat a Nàpols, Redipuglia, al Festival de Ravenna i en una gira per Eslovènia i amb parada a Viena amb la Chicago Symphony Orchestra.

El desembre del 2017, la seva ciutat natal li va atorgar la ciutadania honorífica.

És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Xavier Puig n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Format per un centenar de veus, l’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven, amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.

Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg. El 2025 va protagonitzar l’estrena a Espanya del Dream Requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener), i la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig).

L’activitat d’aquesta temporada 2025-26 inclou l’estrena del Te Deum de Josep Ollé, i el debut als Estats Units, a Los Angeles, al costat del Cor de Cambra del Palau, l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), sota la direcció de Gustavo Dudamel, per interpretar la Missa solemnis de Beethoven (febrer del 2026).

L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic^®.

Graduat en composició i direcció orquestral pel Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, és el nou director titular de la Sächsische Staatskapelle Dresden des de l’agost del 2024, i alhora titular del Teatro Maggio Musicale Fiorentino i conseller artístic de la Mahler Chamber Orchestra.

Ha ocupat el càrrec de director titular del Teatro dell’Opera de Roma i, abans, altres càrrecs importants en prestigioses institucions musicals, entre les quals l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Royal Philharmonic Orchestra, Orchestre National de França, Royal Opera House Covent Garden, Teatro Comunale de Bolonya, Opernhaus de Zúric i Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam.

Col·labora amb orquestres famoses, com la Berliner Philharmoniker, Wiener Philharmoniker, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Orchestra Filarmonica della Scala.

El curs 2024-25 va inaugurar la temporada de la Staatskapelle Dresden i en va encapçalar diverses gires; també va inaugurar la temporada de la Wiener Philharmoniker al Musikverein de Viena i hi va fer gires per grans ciutats europees.

L’estiu del 2025 va tornar al Festival de Bayreuth amb una nova producció d’Els mestres cantaires de Nuremberg.

Daniele Gatti ha rebut el Premi Franco Abbiati com a millor director, el Premi de la Crítica Musical Italiana 2015, i el 2016 el títol de Chevalier de la Légion d’Honneur de la República Francesa, per la seva tasca al capdavant de l’Orchestre National; així mateix, té el títol de Grande Ufficiale dell’Ordine al Merito de la República Italiana.

Ha enregistrat per a Sony Classical, RCO Live i C Major.