- Rèquiem de la llum—Requiem de Fauré, Orfeó Català amb Marina Mascarell
GREC | Festival de Barcelona
Divendres, 14 de juliol de 2023 - 21 h
Dissabte, 15 de juliol de 2023 - 21 h
Diumenge, 16 de juliol de 2023 - 19:30 hRecinte Modernista Sant Pau - Sala Convent
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
L’Orfeó Català rep el suport de: mesoesteticPrograma
Maria Pujades, soprano
Ferran Albrich, baríton
Juan de la Rubia, orgue
Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora)
Riikka Laakso, dramatúrgia
Raimon Rius, disseny d’il·luminació
Marina Mascarell, direcció escènica
Simon Halsey, direcció musicalArvo Pärt (1935)
Pari intervalloGabriel Fauré (1845-1924)
Requiem, en Re menor, op. 48Introit et Kyrie
Oferttoire
Sanctus
Pie Jesu
Agnus Dei et Lux aeterna
Libera me
In paradisumConcert de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#GRECFestival2023Poema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
Sense por a la mort
Gabriel Fauré va ser un dels compositors francesos més destacats del seu temps. Alumne de Camille Saint-Saëns i mestre de grans compositors, com Maurice Ravel o George Enescu, el seu gust per les formes petites i les seves obres escrites al marge de les avantguardes musicals l’han situat en una segona línia entre la plèiade de compositors del segle XIX. Tanmateix, la seva aportació a la música francesa és significativa i aquest concert és una mostra eloqüent del seu talent.
Gabriel Fauré va ser durant anys organista, primer a Rennes i més tard a París, on va arribar a ser també professor de composició al Conservatori de la capital francesa, institució que va acabar dirigint.
El 1886 va començar a escriure el Requiem, la més popular de les seves obres. Feia poc que havia mort el seu pare, però Fauré no escriu un cant a la mort. Com a organista a les esglésies de St. Sulpice i la Madeleine, havia tocat en nombrosos funerals i coneixia bé la litúrgia catòlica de difunts, però el seu Requiem prescindeix de l’amenaçador “Dies irae”, del qual només deixa els dos últims versos, “Pie Jesu”, amb la voluntat de desdramatitzar el fet de la mort, i el substitueix per un text esperançador com l’“In Paradisum”, amb el qual tanca l’obra, que es va estrenar a la Madeleine el gener del 1888.
El Requiem constava en l’estrena de només cinc parts (“Introitus” i “Kyrie”, “Sanctus”, “Pie Jesu”, “Agnus Dei” i “In Paradisum”). L’any següent va afegir-hi dues seccions: l’“Offertoire” i “Libera me”, i, finalment, va orquestrar la composició i hi va afegir un cor mixt. El mateix Fauré va escriure. “S’ha dit que el meu Requiem no expressa por a la mort [...], doncs bé, és que així és com jo veig la mort, com un feliç alliberament, una aspiració a una felicitat superior, abans que una penosa experiència”.
Lourdes Morgades, periodista cultural especialitzada en música
Biografies
Biografies
Maria Pujades Seguí, soprano
Nascuda a Barcelona, cursà els estudis superiors de cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb la mezzosoprano Mireia Pintó. Després es traslladà a Basilea, on estudià un màster en interpretació i un altre en pedagogia musical, tots dos en l’especialitat de cant, amb el baríton Marcel Boone. Al llarg de la seva formació va assistir a diverses masterclasses de cant i de lied amb professors tan reconeguts com Sir Thomas Allen, Margreet Honig, Kurt Widmer, David Mason o Wolfram Rieger. El 2015 obtingué la Beca Bach – Fundació Salvat, així com també una beca d’estudis de la Fundació Victoria de los Ángeles.
Com a solista ha interpretat El Messies de G. F. Händel, els Rèquiem de G. Fauré i de W. A. Mozart, el Gloria d'A. Vivaldi i la 9ª simfonia de L. van Beethoven. En el camp de l’òpera ha posat veu als personatges de Merlina de L’impresario in Angustie (D. Cimarosa), Adina de L’elisir d’amore (G. Donizetti), Titayna de l’òpera d’Enric Morera o Betly de l’òpera de Donizetti del mateix nom.
Té també una llarga trajectòria coral i col·labora habitualment amb diversos cors i ensembles professionals de Catalunya i de Suïssa, treballant sota la batuta de reconeguts directors del nostre país, com Mireia Barrera o Josep Vila i Casañas, i també de l’estranger, com ara Leonardo García Alarcón, Daniele Gatti, René Jacobs, Marc Minkowski, Pierre Cao o Gueràssim Voronkov.
Biografies
©David Fajula
©David Fajula
Ferran Albrich, baríton
Nascut el 1990, inicià els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es graduà per la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 fou acceptat a la mateixa universitat per començar els estudis de cant i posteriorment es graduà suma cum laude pel Conservatori del Liceu sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger o Furio Zanasi.
Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurs Internacional de Logronyo (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al concurs El Primer Palau (2019) i, especialment, al programa Lied the Future de la Schubertíada a Vilabertran va iniciar una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt de reconeixement.
Des del 2019 ha col·laborat amb la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, Simfònica del Vallès, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta RTVE o ensembles historicistes, com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatro Calderón de Valladolid, Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i Teatro Arriaga de Bilbao, sota la batuta de mestres com ara Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig.
Interpreta obres d’estil divers, desde oratoris de J. S. Bach, G. Ph. Telemann, G. F. Händel, W. A. Mozart, L. van Beethoven o J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knaben wunderhorn de Mahler i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. En el terreny operístic destaquen el rol de Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, o Lucifero d’Il primo omicidio de Scarlatti, així com Les arts florissants de Charpentier. En el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liederístic alemany i de la mélodie francesa i ha estrenat, també, obres de compositors catalans: Brotons, Guinovart o Domènech.
Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals: Teatro Monumental de Madrid, Teatro Ponchielli de Cremona, Gran Teatre del Liceu i Festival la Pedra Parla.
Biografies
©May Zircus
©May Zircus
Juan de la Rubia, orgue
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
Biografies
© Ricardo Ríos Visual Art
© Ricardo Ríos Visual Art
Orfeó Català
És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montserrat Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.
Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.
De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.
De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.
Entre els projectes del cor aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®
Biografies
Riikka Laakso, dramatúrgia
D’origen finlandès, és dramaturga i investigadora en l’àmbit de la dansa, doctora en arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduada en pedagogia de la dansa per la University of Applied Sciences de Savònia.
Treballa en la creació i la recerca en dansa en l’àmbit europeu. Ha col·laborat en investigacions amb la University of the Arts d’Hèlsinki, Zodiak-Center for New Dance (Hèlsinki), Artistic Doctorates in Europe (ADIE) i Korzo Theater (la Haia).
Actualment és professora a l’Institut del Teatre de Barcelona, dramaturga a les obres coreogràfiques de Marina Mascarell i també escriu articles de pensament sobre el cos i la dansa.
Biografies
©Felipe Mena
©Felipe Mena
Raimon Rius, disseny d’il·luminació
Nascut a Vilanova i la Geltrú (1972), és il·luminador autodidacta. Va iniciar la seva trajectòria professional el 1989 al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, on es va formar en les diferents disciplines tècniques del teatre. De seguida va començar a treballar també per a diferents companyies, empreses i festivals, i el 1999 a dissenyar per a la companyia de Toni Albà.
L’any 2002 va entrar a formar part com a luminotècnic a la plantilla del Teatre Lliure, uns anys que considera com la seva veritable escola. El 2020 va deixar el Lliure per dedicar-se en exclusiva al disseny d’il·luminació i a la docència a l’ESAD de l’Institut del Teatre.
Membre des del 2014 de l’Asociación de Autores de Il·luminació (AAI), també va estudiar disseny gràfic a l’EMAID i procediments pictòrics a l’EAAOA Llotja. Actualment cursa el grau en disseny i creació digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Biografies
©Jubal Battisti
©Jubal Battisti
Marina Mascarell, direcció escènica
Coreògrafa establerta als Països Baixos i resident del Teatre Korzo de la Haia entre els anys 2011 i 2021, és artista associada del Mercat de les Flors de Barcelona des del 2018.
En el seu art, les reflexions, les indagacions i els conceptes es converteixen en una lluita poètica, on el pensament es transforma en corporalitat i moviment. Li interessa un cos rebel caracteritzat per qüestionar la “normativitat”, un cos ballant com a forma de resistència, molt arrelat en una acció política i social.
A més del seu treball independent, també ha rebut l’encàrrec de crear peces de diferents institucions, com el Göteborgs Operans Danskompani, Biennale de la Danse de Lió amb el Ballet de l’Opéra de Lió, Skanes Dansteater, Dance Forum Taipei o Nederlands Dans Theater. També col·labora amb altres artistes en els camps de les arts visuals, el cinema, la música i el teatre.
La seva obra s’ha vist als Països Baixos, Alemanya, Suècia, Espanya, Itàlia, França, Grècia, Taiwan, la Xina, Corea, el Brasil, l’Argentina i Xile. Ha estat reconeguda i guardonada amb diversos premis al llarg de la seva trajectòria, com el BNG Excellent Dans Award 2015 i els últims anys ha estat nominada als Premis de la Crítica de Barcelona i als Premis Butaca.
Paral·lelament al seu treball com a coreògrafa, ha desenvolupat una pràctica molt lligada al procés coreogràfic, un mètode enfocat a la investigació del moviment i l’augment de la consciència corporal. Imparteix tallers a diferents festivals, institucions i escoles.
Biografies
©Ricardo Rios
©Ricardo Rios
Simon Halsey, director
Nascut a Londres, cantà als cors del New College d’Oxford i del King’s College de Cambridge. Estudià direcció al Royal College of Music de Londres. L’any 1987, juntament amb Graham Vick, fundà la Companyia d’Òpera de Birmingham. Entre el 1997 i el 2008 fou director en cap del Cor de la Ràdio dels Països Baixos, i del 2004 al 2012, director principal del programa coral de la Northern Sinfonia. Entre el 2001 i el 2015 estigué al capdavant del Rundfunkchor de Berlín, del qual ara és director llorejat. Sota la seva direcció, el cor assolí reputació internacional com una de les millors formacions corals professionals. Halsey també ha posat en marxa projectes innovadors a llocs poc convencionals i en formats interdisciplinaris.
És una figura única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, les orquestres i els cors més importants del món. Com a fervent defensor del cant coral amateur en totes les edats, habilitats i procedències, ha estat al capdavant d’esdeveniments corals multitudinaris molt innovadors, com al Lincoln Center de Nova York.
Ha situat el cant al centre d’institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, i la seva contribució ha resultat indispensable per augmentar el nivell de cant simfònic arreu d’Europa. Entre els seus càrrecs al Regne Unit i a Europa, és director convidat principal i ambaixador coral dels cors de l’Orfeó Català, professor coral a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, director coral emèrit de London Symphony Orchestra and Chorus, director coral del CBSO Chorus, director creatiu musical i de projectes corals del WDR Rundfunkchor i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham. La seva tasca fou l’objecte del documental Unsere Herzen – Ein Klang (Els nostres cors, un so), que es projectà als cinemes el setembre del 2022.
Així mateix, professor i acadèmic molt respectat, prepara la propera generació de directors corals mitjançant el seu curs de postgrau a Birmingham i les classes magistrals que imparteix a Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. És doctor honoris causa per quatre universitats del Regne Unit, i l’any 2011 Schott Music publicà el seu llibre i DVD sobre direcció coral, Chorleitung: Vom Konzept zum Konzert (Direcció coral: del concepte al concert).
Entre els nombrosos premis amb els quals ha estat guardonat, hi ha tres Grammy per enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. L’any 2015 fou nomenat Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 rebé la Medalla de la Música de la Reina d’Anglaterra i el 2011 la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, en reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya.
Entre els seus mèrits, cal esmentar les noves energies generades a l’Orfeó Català. Després d’una gira la passada temporada amb la Berliner Philharmoniker interpretant la Missa de la coronació de Mozart, sota la batuta de Kirill Petrenko, el novembre del 2023 Halsey s’uní a John Adams per dirigir els cors en una representació de les obres del compositor. I aquesta darrera primavera col·laborà amb el Balthasar Neumann Orchester & Chor, amb el Requiem de Brahms, dirigit per Thomas Hengelbrock.
El representant de Simon Halsey és Intermusica.
Textos
Gabriel Fauré (1845-1924)
Requiem, en Re menor, op. 48Introït et Kyrie
Requiem aeternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis
Te decet hymnus, Deus, in Sion
et tibi reddetur votum in Ierusalem
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
que la llum eterna brilli damunt d’ells.
Vós mereixeu, o Déu, la lloança a Sió,
i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem.
Escolteu la meva súplica,
perquè és a Vós que tornarà tot mortal.Kyrie, eleison: Christe, eleison.
Kyrie, eleison
Christe, eleison.Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres
Crist, tingueu pietat de nosaltres.Offertoire
O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
libera animas defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu;
libera animas defunctorum de ore leonis,
ne absorbeat tartarus,
ne cadant in obscurum.Senyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
allibereu les ànimes dels difunts
de les penes de l’infern
i de l’abisme profund;
allibereu-les de la gola del lleó!
Que no les engoleixi l’abisme,
ni vagin a parar a les tenebres.Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus.
Tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam.
Quan olim Abrahae promisisti,
et semini eius.
AmenHeus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
que oferim a lloança vostra.
Accepteu-les per aquells dels quals
avui fem memòria;
feu-los passar, Senyor,
de mort a vida,
que en altre temps vau prometre a Abraham
i a la seva descendència.
Amén.Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus,
Domine Deus Sabaoth!
pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.Sant, Sant, Sant és el Senyor,
Déu de les forces celestials.
Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.Pie Jesu
Pie Jesu, Domine,
dona eis requiem sempiternam.Oh Senyor, Jesús bondadós,
doneu-los el repòs etern.Agnus Dei et Lux aeterna
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem sempiternam.
Lux aeterna luceat eis, Domine:
cum Sanctus tuis
in aeternum: quia pius es.Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu’ls el repòs etern.
Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
amb els vostres sants per sempre més,
perquè Vós sou bondadós.Libera me
Libera me, Domine,
de morte aeterna, in die illa tremenda,
quando coeli movendi sunt et terra.
Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
Tremens factus sum ego et timeo,
dum discussió venerit atque ventura ira.Deslliureu-me, Senyor,
de la mort eterna, en aquell dia terrible,
que sotraguejarà els cels i la terra.
Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
Estic tot tremolós i tinc por
del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.Dies irae, dies illa,
calamitatis et miseriae,
dies magna et amara valde.
Requiem aeternem dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.Dia terrible serà aquell dia,
de calamitat i de misèria,
diada grandiosa i molt amargant.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
que la llum eterna brilli damunt d’ells.In Paradisum
In paradisum deducant Angeli:
in tuo adventu suscipiant te Martyres,
et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.
Chorus Angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro, quondam paupere,
eternam habeas requiem.Que els àngels et menin al Paradís;
que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
i et dugin a la santa ciutat de Jerusalem.
Que t’aculli el cor dels àngels
i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
el repòs etern.També et pot interessar...
GREC | Festival de Barcelona
Dissabte, 22.07.23 – 22 h
Barcelona – Teatre GrecHomes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau
Homes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Elkhanah Pulitzer, direcció escènica
Ludovic Morlot, direcció musicalDavid Lang: Prisoner of the State
(Estrena nacional)
Coencàrrec amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York, el Doeden Concert Hall, el Barbican Center, l'Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw Bruges i la Malmö Opera.Preu: 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
- Rèquiem de la llum—Requiem de Fauré, Orfeó Català amb Marina Mascarell
GREC | Festival de Barcelona
Divendres, 14 de juliol de 2023 - 21 h
Dissabte, 15 de juliol de 2023 - 21 h
Diumenge, 16 de juliol de 2023 - 19:30 hRecinte Modernista Sant Pau - Sala Convent
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
L’Orfeó Català rep el suport de: mesoesteticPrograma
Maria Pujades, soprano
Ferran Albrich, baríton
Juan de la Rubia, orgue
Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora)
Riikka Laakso, dramatúrgia
Raimon Rius, disseny d’il·luminació
Marina Mascarell, direcció escènica
Simon Halsey, direcció musicalArvo Pärt (1935)
Pari intervalloGabriel Fauré (1845-1924)
Requiem, en Re menor, op. 48Introit et Kyrie
Oferttoire
Sanctus
Pie Jesu
Agnus Dei et Lux aeterna
Libera me
In paradisumConcert de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#GRECFestival2023Poema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
Sense por a la mort
Gabriel Fauré va ser un dels compositors francesos més destacats del seu temps. Alumne de Camille Saint-Saëns i mestre de grans compositors, com Maurice Ravel o George Enescu, el seu gust per les formes petites i les seves obres escrites al marge de les avantguardes musicals l’han situat en una segona línia entre la plèiade de compositors del segle XIX. Tanmateix, la seva aportació a la música francesa és significativa i aquest concert és una mostra eloqüent del seu talent.
Gabriel Fauré va ser durant anys organista, primer a Rennes i més tard a París, on va arribar a ser també professor de composició al Conservatori de la capital francesa, institució que va acabar dirigint.
El 1886 va començar a escriure el Requiem, la més popular de les seves obres. Feia poc que havia mort el seu pare, però Fauré no escriu un cant a la mort. Com a organista a les esglésies de St. Sulpice i la Madeleine, havia tocat en nombrosos funerals i coneixia bé la litúrgia catòlica de difunts, però el seu Requiem prescindeix de l’amenaçador “Dies irae”, del qual només deixa els dos últims versos, “Pie Jesu”, amb la voluntat de desdramatitzar el fet de la mort, i el substitueix per un text esperançador com l’“In Paradisum”, amb el qual tanca l’obra, que es va estrenar a la Madeleine el gener del 1888.
El Requiem constava en l’estrena de només cinc parts (“Introitus” i “Kyrie”, “Sanctus”, “Pie Jesu”, “Agnus Dei” i “In Paradisum”). L’any següent va afegir-hi dues seccions: l’“Offertoire” i “Libera me”, i, finalment, va orquestrar la composició i hi va afegir un cor mixt. El mateix Fauré va escriure. “S’ha dit que el meu Requiem no expressa por a la mort [...], doncs bé, és que així és com jo veig la mort, com un feliç alliberament, una aspiració a una felicitat superior, abans que una penosa experiència”.
Lourdes Morgades, periodista cultural especialitzada en música
Biografies
Maria Pujades Seguí, soprano
Nascuda a Barcelona, cursà els estudis superiors de cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb la mezzosoprano Mireia Pintó. Després es traslladà a Basilea, on estudià un màster en interpretació i un altre en pedagogia musical, tots dos en l’especialitat de cant, amb el baríton Marcel Boone. Al llarg de la seva formació va assistir a diverses masterclasses de cant i de lied amb professors tan reconeguts com Sir Thomas Allen, Margreet Honig, Kurt Widmer, David Mason o Wolfram Rieger. El 2015 obtingué la Beca Bach – Fundació Salvat, així com també una beca d’estudis de la Fundació Victoria de los Ángeles.
Com a solista ha interpretat El Messies de G. F. Händel, els Rèquiem de G. Fauré i de W. A. Mozart, el Gloria d'A. Vivaldi i la 9ª simfonia de L. van Beethoven. En el camp de l’òpera ha posat veu als personatges de Merlina de L’impresario in Angustie (D. Cimarosa), Adina de L’elisir d’amore (G. Donizetti), Titayna de l’òpera d’Enric Morera o Betly de l’òpera de Donizetti del mateix nom.
Té també una llarga trajectòria coral i col·labora habitualment amb diversos cors i ensembles professionals de Catalunya i de Suïssa, treballant sota la batuta de reconeguts directors del nostre país, com Mireia Barrera o Josep Vila i Casañas, i també de l’estranger, com ara Leonardo García Alarcón, Daniele Gatti, René Jacobs, Marc Minkowski, Pierre Cao o Gueràssim Voronkov.
Ferran Albrich, baríton
©David Fajula
Nascut el 1990, inicià els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es graduà per la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 fou acceptat a la mateixa universitat per començar els estudis de cant i posteriorment es graduà suma cum laude pel Conservatori del Liceu sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger o Furio Zanasi.
Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurs Internacional de Logronyo (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al concurs El Primer Palau (2019) i, especialment, al programa Lied the Future de la Schubertíada a Vilabertran va iniciar una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt de reconeixement.
Des del 2019 ha col·laborat amb la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, Simfònica del Vallès, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta RTVE o ensembles historicistes, com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatro Calderón de Valladolid, Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i Teatro Arriaga de Bilbao, sota la batuta de mestres com ara Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig.
Interpreta obres d’estil divers, desde oratoris de J. S. Bach, G. Ph. Telemann, G. F. Händel, W. A. Mozart, L. van Beethoven o J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knaben wunderhorn de Mahler i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. En el terreny operístic destaquen el rol de Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, o Lucifero d’Il primo omicidio de Scarlatti, així com Les arts florissants de Charpentier. En el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liederístic alemany i de la mélodie francesa i ha estrenat, també, obres de compositors catalans: Brotons, Guinovart o Domènech.
Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals: Teatro Monumental de Madrid, Teatro Ponchielli de Cremona, Gran Teatre del Liceu i Festival la Pedra Parla.
Juan de la Rubia, orgue
©May Zircus
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
Orfeó Català
© Ricardo Ríos Visual Art
És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montserrat Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.
Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.
De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.
De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.
Entre els projectes del cor aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®
Riikka Laakso, dramatúrgia
D’origen finlandès, és dramaturga i investigadora en l’àmbit de la dansa, doctora en arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduada en pedagogia de la dansa per la University of Applied Sciences de Savònia.
Treballa en la creació i la recerca en dansa en l’àmbit europeu. Ha col·laborat en investigacions amb la University of the Arts d’Hèlsinki, Zodiak-Center for New Dance (Hèlsinki), Artistic Doctorates in Europe (ADIE) i Korzo Theater (la Haia).
Actualment és professora a l’Institut del Teatre de Barcelona, dramaturga a les obres coreogràfiques de Marina Mascarell i també escriu articles de pensament sobre el cos i la dansa.
Raimon Rius, disseny d’il·luminació
©Felipe Mena
Nascut a Vilanova i la Geltrú (1972), és il·luminador autodidacta. Va iniciar la seva trajectòria professional el 1989 al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, on es va formar en les diferents disciplines tècniques del teatre. De seguida va començar a treballar també per a diferents companyies, empreses i festivals, i el 1999 a dissenyar per a la companyia de Toni Albà.
L’any 2002 va entrar a formar part com a luminotècnic a la plantilla del Teatre Lliure, uns anys que considera com la seva veritable escola. El 2020 va deixar el Lliure per dedicar-se en exclusiva al disseny d’il·luminació i a la docència a l’ESAD de l’Institut del Teatre.
Membre des del 2014 de l’Asociación de Autores de Il·luminació (AAI), també va estudiar disseny gràfic a l’EMAID i procediments pictòrics a l’EAAOA Llotja. Actualment cursa el grau en disseny i creació digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Marina Mascarell, direcció escènica
©Jubal Battisti
Coreògrafa establerta als Països Baixos i resident del Teatre Korzo de la Haia entre els anys 2011 i 2021, és artista associada del Mercat de les Flors de Barcelona des del 2018.
En el seu art, les reflexions, les indagacions i els conceptes es converteixen en una lluita poètica, on el pensament es transforma en corporalitat i moviment. Li interessa un cos rebel caracteritzat per qüestionar la “normativitat”, un cos ballant com a forma de resistència, molt arrelat en una acció política i social.
A més del seu treball independent, també ha rebut l’encàrrec de crear peces de diferents institucions, com el Göteborgs Operans Danskompani, Biennale de la Danse de Lió amb el Ballet de l’Opéra de Lió, Skanes Dansteater, Dance Forum Taipei o Nederlands Dans Theater. També col·labora amb altres artistes en els camps de les arts visuals, el cinema, la música i el teatre.
La seva obra s’ha vist als Països Baixos, Alemanya, Suècia, Espanya, Itàlia, França, Grècia, Taiwan, la Xina, Corea, el Brasil, l’Argentina i Xile. Ha estat reconeguda i guardonada amb diversos premis al llarg de la seva trajectòria, com el BNG Excellent Dans Award 2015 i els últims anys ha estat nominada als Premis de la Crítica de Barcelona i als Premis Butaca.
Paral·lelament al seu treball com a coreògrafa, ha desenvolupat una pràctica molt lligada al procés coreogràfic, un mètode enfocat a la investigació del moviment i l’augment de la consciència corporal. Imparteix tallers a diferents festivals, institucions i escoles.
Simon Halsey, director
©Ricardo Rios
Nascut a Londres, cantà als cors del New College d’Oxford i del King’s College de Cambridge. Estudià direcció al Royal College of Music de Londres. L’any 1987, juntament amb Graham Vick, fundà la Companyia d’Òpera de Birmingham. Entre el 1997 i el 2008 fou director en cap del Cor de la Ràdio dels Països Baixos, i del 2004 al 2012, director principal del programa coral de la Northern Sinfonia. Entre el 2001 i el 2015 estigué al capdavant del Rundfunkchor de Berlín, del qual ara és director llorejat. Sota la seva direcció, el cor assolí reputació internacional com una de les millors formacions corals professionals. Halsey també ha posat en marxa projectes innovadors a llocs poc convencionals i en formats interdisciplinaris.
És una figura única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, les orquestres i els cors més importants del món. Com a fervent defensor del cant coral amateur en totes les edats, habilitats i procedències, ha estat al capdavant d’esdeveniments corals multitudinaris molt innovadors, com al Lincoln Center de Nova York.
Ha situat el cant al centre d’institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, i la seva contribució ha resultat indispensable per augmentar el nivell de cant simfònic arreu d’Europa. Entre els seus càrrecs al Regne Unit i a Europa, és director convidat principal i ambaixador coral dels cors de l’Orfeó Català, professor coral a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, director coral emèrit de London Symphony Orchestra and Chorus, director coral del CBSO Chorus, director creatiu musical i de projectes corals del WDR Rundfunkchor i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham. La seva tasca fou l’objecte del documental Unsere Herzen – Ein Klang (Els nostres cors, un so), que es projectà als cinemes el setembre del 2022.
Així mateix, professor i acadèmic molt respectat, prepara la propera generació de directors corals mitjançant el seu curs de postgrau a Birmingham i les classes magistrals que imparteix a Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. És doctor honoris causa per quatre universitats del Regne Unit, i l’any 2011 Schott Music publicà el seu llibre i DVD sobre direcció coral, Chorleitung: Vom Konzept zum Konzert (Direcció coral: del concepte al concert).
Entre els nombrosos premis amb els quals ha estat guardonat, hi ha tres Grammy per enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. L’any 2015 fou nomenat Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 rebé la Medalla de la Música de la Reina d’Anglaterra i el 2011 la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, en reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya.
Entre els seus mèrits, cal esmentar les noves energies generades a l’Orfeó Català. Després d’una gira la passada temporada amb la Berliner Philharmoniker interpretant la Missa de la coronació de Mozart, sota la batuta de Kirill Petrenko, el novembre del 2023 Halsey s’uní a John Adams per dirigir els cors en una representació de les obres del compositor. I aquesta darrera primavera col·laborà amb el Balthasar Neumann Orchester & Chor, amb el Requiem de Brahms, dirigit per Thomas Hengelbrock.
El representant de Simon Halsey és Intermusica.
Textos
Gabriel Fauré (1845-1924)
Requiem, en Re menor, op. 48Introït et Kyrie
Requiem aeternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis
Te decet hymnus, Deus, in Sion
et tibi reddetur votum in Ierusalem
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
que la llum eterna brilli damunt d’ells.
Vós mereixeu, o Déu, la lloança a Sió,
i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem.
Escolteu la meva súplica,
perquè és a Vós que tornarà tot mortal.Kyrie, eleison: Christe, eleison.
Kyrie, eleison
Christe, eleison.Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres
Crist, tingueu pietat de nosaltres.Offertoire
O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
libera animas defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu;
libera animas defunctorum de ore leonis,
ne absorbeat tartarus,
ne cadant in obscurum.Senyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
allibereu les ànimes dels difunts
de les penes de l’infern
i de l’abisme profund;
allibereu-les de la gola del lleó!
Que no les engoleixi l’abisme,
ni vagin a parar a les tenebres.Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus.
Tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam.
Quan olim Abrahae promisisti,
et semini eius.
AmenHeus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
que oferim a lloança vostra.
Accepteu-les per aquells dels quals
avui fem memòria;
feu-los passar, Senyor,
de mort a vida,
que en altre temps vau prometre a Abraham
i a la seva descendència.
Amén.Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus,
Domine Deus Sabaoth!
pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.Sant, Sant, Sant és el Senyor,
Déu de les forces celestials.
Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.Pie Jesu
Pie Jesu, Domine,
dona eis requiem sempiternam.Oh Senyor, Jesús bondadós,
doneu-los el repòs etern.Agnus Dei et Lux aeterna
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem sempiternam.
Lux aeterna luceat eis, Domine:
cum Sanctus tuis
in aeternum: quia pius es.Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu’ls el repòs etern.
Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
amb els vostres sants per sempre més,
perquè Vós sou bondadós.Libera me
Libera me, Domine,
de morte aeterna, in die illa tremenda,
quando coeli movendi sunt et terra.
Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
Tremens factus sum ego et timeo,
dum discussió venerit atque ventura ira.Deslliureu-me, Senyor,
de la mort eterna, en aquell dia terrible,
que sotraguejarà els cels i la terra.
Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
Estic tot tremolós i tinc por
del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.Dies irae, dies illa,
calamitatis et miseriae,
dies magna et amara valde.
Requiem aeternem dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.Dia terrible serà aquell dia,
de calamitat i de misèria,
diada grandiosa i molt amargant.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
que la llum eterna brilli damunt d’ells.In Paradisum
In paradisum deducant Angeli:
in tuo adventu suscipiant te Martyres,
et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.
Chorus Angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro, quondam paupere,
eternam habeas requiem.Que els àngels et menin al Paradís;
que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
i et dugin a la santa ciutat de Jerusalem.
Que t’aculli el cor dels àngels
i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
el repòs etern.També et pot interessar...
GREC | Festival de Barcelona
Dissabte, 22.07.23 – 22 h
Barcelona – Teatre GrecHomes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau
Homes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Elkhanah Pulitzer, direcció escènica
Ludovic Morlot, direcció musicalDavid Lang: Prisoner of the State
(Estrena nacional)
Coencàrrec amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York, el Doeden Concert Hall, el Barbican Center, l'Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw Bruges i la Malmö Opera.Preu: 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –