• Frames Percussion, Espigolé, Otero Correa i Puga
    —Reich i García-Tomás

    Palau Fronteres

    Dijous, 12 de juny de 2025 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    El concert d'avui inaugura la programació del festival OFFSónar.

    • Logo Capitalitat Cultural y Científica de Barcelona
  • Programa

    Anaïs Oliveres, soprano
    Arantza Prats, soprano
    Alba Quinquillà, soprano
    Matthew Thomson, tenor
    Carles Prat, tenor
    Lluïsa Espigolépiano
    Laia Armengol, piano
    Helena Otero Correasaxòfon
    Frames Percussion
     Núria Carbó 
     Javier Delgado 
     Júlia Mercader  
     Daniel Munarriz 
     Miquel Vich 
    Asier Puga, director


    I

    Raquel García-Tomás (1984)
    Shadja, per a marimba i vibràfon


    Steve Reich
    (1936)
    Music for pieces of Wood


    Raquel García-Tomás
    Pictures of the floating world (duo de percussió, saxòfon, electrònica i vídeo)

     

    II

    Steve Reich 
    Nagoya marimba


    Raquel García-Tomás
    Tangible, per a piano, electrònica i vídeo


    Steve Reich
    Proverb, per a tres sopranos, dos tenors, dos vibràfons i dos orgues electrònics

    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #contemporània #nousformats

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Poema

    Davallament

    Des de l’altura vibra el pes dels dies
    com un llamp en la nit. Retornen veus
    i fulgors i promeses. Sols l’oblit
    vetlla el desgel, el pas sense fronteres.

    Si vaig enllà retorno al gran origen.

    Com un ocell que sempre vola en cercles,
    caldrà viure o partir. Que baixi el cel.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund.
    Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    “How small a thought it takes to fill a whole life”.Quin pensament tan petit cal per omplir tota una vida. Aquesta frase de Wittgenstein apareix suspesa al centre de Proverb, una de les obres més lluminoses de Steve Reich. Avui la podem llegir com una pista, una brúixola per orientar-nos en aquest concert que tanca tres residències com a artistes convidats al Palau aquesta temporada: la de Raquel García-Tomás, la de Reich mateix i la del conjunt Frames Percussion.

    Aquest concert no és un relat en sentit estricte, però dibuixa un mapa de camins personals, sonors i vitals. Per la banda de García-Tomás, les tres obres que escoltarem responen a etapes creatives molt diferents. Shadja, escrita el 2008 com a encàrrec de final d’estudis a l’ESMUC per a Cayetano Gómez, s’inspira en la música clàssica del nord de l’Índia i avança in crescendo, del recolliment al batec rítmic. Tangible, composta a Londres el 2011, construeix una relació simbiòtica entre la pianista i una matèria sonora efímera, que sembla sorgir del cor de l’instrument i anar prenent cos. L’electrònica reacciona, proposa idees que la pianista recull i transforma. El vídeo de Pere Ginard, afegit posteriorment, n’expandeix el gest cap al pla visual. Pictures of the floating world, encàrrec de Neopercussion el 2017, és una obra de García-Tomás composta en tornar a Barcelona i es presenta per primera vegada a la seva ciutat. Inspirada en el gènere japonès del shunga –també conegut com art eròtic japonès–, la compositora en fa una relectura utilitzant found footage que manipula amb tècniques com el collage o la rotoscòpia. El so dialoga amb la imatge representant cada estampa japonesa incloent-hi un parell de citacions de Ravel (Ondine i Jeux d’eau).

    Les tres peces de Steve Reich que escoltarem també recorren moments diferents de la seva trajectòria i mostren com una mateixa idea pot mutar amb el temps. Music for pieces of wood (1973) redueix el material a la seva mínima expressió i fa de la repetició una forma de concentració col·lectiva, gairebé ritual. Nagoya marimbas (1994), pensada i estrenada al Japó, reprèn les tècniques de cànons en fase i patrons repetitius característics de les primeres obres, però amb un desenvolupament melòdic més ric i divers. Les dues parts ballen entre si amb una precisió vertiginosa, tot exigint gran complicitat entre intèrprets. Proverb (1995), amb text de Wittgenstein, beu de la música vocal medieval i construeix un espai sonor suspès, amb veus, orgues i vibràfons. Tot sembla expandir-se des d’un pensament petit que es repeteix, s’inverteix i torna al punt de partida. Com si volgués destil·lar una vida sencera en una sola frase.

    Viatgem durant una estona en companyia de Frames Percussion i de les artistes convidades i els artistes convidats que els acompanyen i, qui sap, potser hi descobrirem pensaments prou petits per omplir-nos la vida.

    Mila Rodríguez, musicòloga.

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Helena Otero Correa, saxòfon

    Helena Otero Correa

    Sóc saxofonista, especialitzada en música de cambra i creació contemporània. Vaig iniciar els meus estudis musicals a Galícia i més endavant em vaig graduar a l’ESMUC. Posteriorment vaig continuar la meva formació a França amb Jean-Denis Michat i al CNSMD de Lió, on vaig cursar un màster en música de cambra. 

    He cofundat diversos projectes, com el quartet de saxos asLan ensembLe i el duo Parcours –juntament amb el percussionista Miquel Vich Vila–, i he col·laborat amb les formacions Artisanat Furieux i Quartet Vela. M’interessa especialment la interdisciplinarietat i el treball col·lectiu, àmbits que m’han portat a participar en festivals i iniciatives com ara Prototype VI i [IM]Perceptions; en la producció de peces de gran format, com La bocca, i piedi, il suono de Salvatore Sciarrino o l’òpera Don Juan no existe d’Helena Cánovas Parés. 

    Combino la interpretació amb la docència i la recerca, amb un interès pel pensament crític i la creació de contextos més inclusius dins la música. Formo part de la comissió artística de Difraccions i actualment curso el Màster en Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. 

    La meva trajectòria ha estat possible gràcies al suport de la Deputación de la Corunya, el Mécénat Musical Société Générale, la beca Nguyen Thien Dao i la Fondation Royaumont. 

  • Lluïsa Espigolé, piano

    Lluïsa Espigolé

    © Duna Vallès

    Especialitzada en el repertori contemporani per a piano, la seva activitat està centrada en la interpretació i estrena d’obres de nova creació com a solista, integrant de formacions de cambra, ensembles, així com també col·laborant en projectes interdisciplinaris i d’improvisació lliure.

    Com a solista ha promogut i estrenat un gran nombre d’obres de compositors de la seva generació i ha col·laborat amb intèrprets, improvisadors i artistes multimèdia de l’escena experimental actuant en festivals i sales de concerts, com Brücken (Colònia), Festival de Lucerna, Festival Ensems (València), Heidelberger Frühling, ISCM World Music Days, Festival Mixtur (Barcelona), Festival Musica (Estrasburg), Internationales Musikfestival Darmstadt, Sampler Sèries (Barcelona), Sónar, Sound d’Estocolm, VANG Músicas de Vanguardia (Madrid), Konzerthaus (Viena), Alte Oper (Frankfurt), Fundación Juan March (Madrid), L’Auditori (Barcelona), Liederhalle (Stuttgart), KKL (Lucerna), Philharmonie (Luxemburg) o Zentrum für Kunst und Medientechnologie (Karlsruhe), entre d’altres.

    Resident a Barcelona, Lluïsa Espigolé col·labora habitualment amb Crossing Lines i Frames Percussion, així com amb diverses formacions, entre les quals destaquen l’Ensemble Adapter (Berlín), Ensemble Ascolta (Stuttgart), Ensemble Modern (Frankfurt), Ensemble Plus Minus (Londres), SüdWest Rundfunk Symphonieorchester, Orchestre Philharmonique de Luxemburg i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

    Paral·lelament és codirectora artística del cicle Difraccions-Xarxa de Músiques Inusuals Arreu del Territori i desenvolupa activitats pedagògiques en col·laboració amb diferents universitats i centres musicals, centrades en el repertori dels segles XX i XXI i en el repertori multimèdia. Actualment és professora de música de cambra i piano contemporani al Conservatorio Superior de Música de Aragón (Saragossa).

    Lluïsa Espigolé ha estat alumna de Yukiko Sugawara, Nicolas Hodges, Florent Boffard i Florian Hölscher, i també ha tingut l’oportunitat de treballar amb Ueli Wiget, Hermann Kretzschmar i els altres membres de l’Ensemble Modern durant la Internationale Ensemble Modern Akademie a Frankfurt. Així mateix, ha estat decisiva en la seva formació la col·laboració amb compositors com ara Peter Ablinger, Michael Beil, Beat Furrer, Helmut Lachenmann, Bernhard Lang, Marco Stroppa i amb nombrosos compositors de la seva generació.

  • Frames Percussion

    Frames Percussion

    Grup dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes del nostre país, va néixer amb la intenció de presentar les propostes més singulars i innovadores, que inclouen les obres més exigents del repertori actual, amb una màxima preparació i respecte envers els nous llenguatges compositius.

    Vinculat als seus inicis a Joventuts Musicals de Catalunya i a l’ESMUC, el grup manté una estreta relació amb l’Auditori de Barcelona. A més, ha impulsat la creació del Cicle Difraccions (antic OUT·SIDE), ha participat en el Festival Mixtur, Fundación Juan March, FiraTàrrega, Sismògraf d’Olot, MUTEK Barcelona, VANG de Madrid, Festival Riverrun de l’Albi (França), festival Grec i CNDM, entre d’altres.

    En el camp de les arts escèniques, Frames Percussion és responsable del disseny i la interpretació de la música de l’espectacle 5.100 (m/s) de Joan Català i de Desert d’Albert Quesada. A més, també ha creat l’espectacle pedagògic Out of the [CAGE], un encàrrec del Servei Educatiu de L’Auditori.


    El seu repertori inclou obres icòniques del repertori per a ensemble de percussió i estrenes de compositors com ara Luis Codera Puzo, Núria Giménez-Comas i Sirah Martínez, Alberto Bernal, Meriel Price, Yukiko Watanabe, Cathy van Eck, Ruud Roelofsen, Montserrat Lladó, Helena Cánovas, Manuel Rodríguez-Valenzuela o Pablo Carrascosa.

    Des del 2020, Frames Percussion rep el suport de l’ICEC, ICUB, IRLL, INAEM i de la Fundació Ernst von Siemens. L’any 2022 va publicar el seu primer treball discogràfic, l’enregistrament de The so-called laws of nature de David Lang amb el segell Neu Records, i també Silenced d’Elena Rykova amb el segell Phonos Netlabel.

    Frames Percussion ha estat guardonat amb l’Ernst von Siemens Ensemble Prize 2024 i serà ensemble resident del Palau de la Música Catalana durant les temporades 2024-25 i 2025-26.

  • Asier Puga, director

    Asier Puga

    Descrit pels crítics com un dels iconoclastes de la música contemporània espanyola, ha dedicat una gran part de la seva carrera com a director a crear un diàleg entre el repertori clàssic i la música contemporània. Els seus programes i actuacions esdevenen grans laboratoris d’idees en què la tradició entra en contacte amb noves formes d’expressió multidisciplinàries que situen cada obra en el seu context de tensió amb la història.

    Director titular i artístic del Grupo Enigma, orquestra de cambra de l’Auditorio de Saragossa, Asier es va formar com a director al Royal College of Music de Londres, on es graduà amb Distinction, que és la màxima qualificació, i va ampliar formació mitjançant classes magistrals amb els mestres Pierre Boulez o Diego Masson, entre d’altres.

    Professionalment, les seves actuacions inclouen concerts amb orquestres i conjunts com ara l’Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Ensemble Itinéraire (París), Orquestra Simfònica d’Euskadi, Ensemble Ascolta (Alemanya), Bilbao Orkestra Sinfonikoa, London Sinfonietta Academy i Explore Ensemble (Londres), així com Taller Sonoro, entre d’altres. I ha actuat en festivals i cicles de prestigi, com el Festival d’Avinyó, La Bâtie Festival (Ginebra), Auditorio de Saragossa, Conde Duque (Madrid), Auditori de Barcelona, Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, Cicle VANG, Teatros del Canal, Kings Place (Londres), Auditorio 400 Museo Reina Sofía, Palau de la Música de València, Espacio Turina, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Fundación Juan March i Museu Guggenheim, entre molts d’altres.

    Paral·lelament al seu treball musical, Asier Puga ha desenvolupat un interès creixent per l’art escènica, tot dirigint i escrivint o adaptant llibrets d’un notable ventall d’obres, entre les quals destaquen el llibret d’Oresteïa de Xenakis, que va inaugurar el Festival internacional de Teatre Clàssic de Mèrida el 2023; l’espectacle Juana ficción, coridigit amb La Ribot i estrenat al Festival d’Avinyó el 2024, i una nova producció amb adaptació, concepció i direcció d’Asier Puga i música de Carlos de Castellarnau, basada en l’última novel·la inacabada de Pasolini: Petrolio.

    A causa del seu gran interès per la música contemporània, ha dirigit al voltant d’un centenar d’estrenes absolutes a Espanya, Anglaterra, França i Suïssa. Ha treballat amb els compositors Chaya Czernowin, José Manuel López López, Núria Giménez-Comas, Bastien David, Iñaki Estrada, Nuria Núñez o Javier T. Maldonado, entre molts d’altres. Així com primeres interpretacions a Espanya, França i Anglaterra d’obres de Clara Iannotta, Chaya Czernowin, Tristan Murail, Rebecca Saunders, Olga Neuwirth, Bernd Alois Zimmermann...

    Escriu habitualment sobre música i art contemporani per a diverses publicacions i revistes digitals, tot destacant-hi el blog que ha desenvolupat per a l’Auditori de Barcelona o per a la revista de pensament musical «Sonograma Magazine».

    Entre els seus propers compromisos destaquen concerts al Festival Latitudes Contemporaines (França), Centre Bozar (Brussel·les), Venècia, Centro Nacional de Difusión Musical i Auditorio de Saragossa, entre d’altres.

  • Textos

    Steve Reich (1936)
    Proverb

    Text de Ludwig Wittgenstein (1889-1951)
    Extret de Culture and Value

    How small a thought it takes to fill a whole life!

    Que petit el pensament que cal per omplir tota una vida!

  • També et pot interessar...

    GREC - Festival de Barcelona
    Dissabte, 12.07.25 – 22 h
    Santuari de la Mare de Déu del Carme

    The veil of the temple de John Tavener

    Orfeó Català (Júlia Sesé, preparadora del cor)
    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Cor Albada (Belén Clemente, directora)
    Roig Korai (Belén Clemente, directora)
    Montserrat Seró, soprano
    Solistes vocals

    Conjunt instrumental
    Pau Masaló, direcció artística
    Belén Clemente, assitent de direcció
    Simon Halsey, Pablo Larraz i Montserrat
    Meneses, directors

    J. Tavener: The veil of the temple

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex