Carolyn Sampson & Juan de la Rubia
―Quadern d’Anna Magdalena Bach de J. S. Bach
Palau Bach
Dijous, 10 de juny de 2021 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Carolyn Samspon, soprano
Juan de la Rubia, clave i orgue positiuJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Quadern d’Anna Magdalena BachWillst du dein Herz mir schenken, BWV 518 (J. S. Bach)
Solo per il cembalo, en Mi bemoll major, BWV Anh. 129 (C. Ph. E. Bach)
Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen, BWV 517 (J. S. Bach)
Minuet en Sol major, BWV Anh. 114 (Ch. Petzold)
Minuet en Sol menor, BWV Anh. 115 (Ch. Petzold)
Coral Schaffs mit mir, Gott, BWV 514 (J. S. Bach)
Allemande, BWV 813 (J. S. Bach)
Courante, BWV 813 (J. S. Bach)
Minuet, BWV Anh. 121 (J. S. Bach)
Bist du bei mir, BWV 508 (G. H. Stölzel)
Preludi en Do major, BWV 846 (J. S. Bach)
So oft ich meine Tobackspfeife, BWV 515 (J. S. Bach)
Marche en Re major, BWV Anh. 122 (C. Ph. E. Bach)
Polonaise en Sol menor, BWV Anh. 123 (C. Ph. E. Bach)
Marche en Sol major, BWV Anh. 124 (C. Ph. E. Bach)
Gedenke doch, mein Geist, zurücke, BWV 509 (C. Ph. E. Bach)
Minuet en Sol major, BWV Anh. 116 (C. Ph. E. Bach)
Musette en Re major, BWV Anh. 126 (C. Ph. E. Bach)
Recitatiu Ich habe genug i ària Schlummert ein, BWV 82 (J. S. Bach)
Ària en Sol major, BWV 988 (J. S. Bach)
Gib dich zufrieden und sei stille, BWV 512 (J. S. Bach)
Wer nur den lieben Gott lässt walten, BWV 691 (J. S. Bach)
Minuet en Re menor, BWV Anh. 132 (J. S. Bach)
O Ewigkeit du Donnerwort, BWV 513 (J. S. Bach)
Polonaise en Fa major, BWV Anh. 117a (J. S. Bach)
Warum betrübst du dich, BWV 516 (J. S. Bach)
Rondeau en Si bemoll major, BWV Anh. 183 (F. Couperin)
Dir, dir, Jehova, will ich singen, BWV 299 (J. S. Bach)
Durada aproximada del concert 70 minuts, sense pausa.
Concert enregistrat per Catalunya Música.Comentari
La història que envolta l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach està marcada per uns fets decisius a la vida del compositor d’Eisenach. L’estiu del 1720, mentre Bach era de viatge amb el seu patró, el príncep Leopold d’Anhalt-Köthen, a la localitat termal de Karlovy Vary, va morir la seva esposa i cosina segona: Maria Barbara Bach.
A la cort de Köthen on Bach exercia com a mestre de capella des del 1717 cantava Anna Magdalena Wülken, una jove soprano nascuda l’any 1701 i originària de la localitat saxona de Zeitz que tenia fortes arrels musicals: el seu pare era trompetista i el seu avi matern organista. La jove soprano, setze anys més jove que Bach, va quedar colpida quan en un viatge a Hamburg l’any 1720 va escoltar Bach tocant l’orgue de l’església de Santa Catalina.
La narració “a la romàntica” d’aquest fet està inclòs la Petita crònica d’Anna Magdalena Bach redactat per l’escriptora i professora de música anglesa Esther Meynell (1878-1955) i que en un primer moment es va publicar sota l’anonimat de l’autora. La Crònica tindria un cèlebre contrapunt cinematogràfic en el film homònim del 1968, dirigit per Jean-Marie Straub i Danièle Huillet, que va comptar amb la presència de tres mites de la interpretació de Bach: Gustav Leonhardt com a Johann Sebastian Bach, Bob van Asperen fent de Johann Elias Bach –alumne de Bach– i Nikolaus Harnoncourt com a príncep d’Anhalt-Köthen.
Aquella trobada a Hamburg seria la primera de les moltes trobades fins a arribar al 3 de desembre de 1721, dia en què es celebraria el matrimoni entre Johann Sebastian i Anna Magdalena, que a més es faria càrrec dels tres fills que van sobreviure del primer matrimoni del compositor, entre els quals dos que esdevindran compositors: Carl Philipp Emanuel i Wilhelm Friedemann, que sempre va mostrar un total rebuig envers aquesta unió matrimonial. Amb Anna Magdalena, Johann Sebastian tindria tretze fills més, només sis dels quals, entre ells Johann Christian, el conegut com el “Bach de Londres”, van arribar a edat adulta. A partir de l’any 1723 la família Bach traslladaria la seva residència de per vida a Leipzig, on Johann Sebastian acceptaria el càrrec de mestre Kantor de Sant Tomàs, si bé Anna Magdalena perdria el lloc de feina de què gaudia a Köthen.
El conegut com l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach és un compendi de petites peces escrites per a clavicèmbal i orgue a les quals s’afegeixen una dotzena de pàgines vocals per a soprano i que suposa un valuós reflex de la vida musical dins l’àmbit domèstic familiar dels Bach.
El primer volum del Clavierbüchlein per a Anna Magdalena Bach data del 1722 i comprèn les cinc primeres Suites franceses; el segon és un compendi de l’any 1725 a Leipzig que conté quaranta-cinc peces i és el que ha esdevingut pròpiament conegut com a tal Àlbum d’Anna Magdalena Bach. Rondós, minuets, musettes i àries vocals conviuen en aquest segon volum que conté peces compostes pel propi Johann Sebastian amb d’altres pertanyents a autors com Petzold, Carl Philipp Emanuel Bach, Hasse, François Couperin i Stölzel. Obres que són i han estat interpretades per tots els joves estudiants de piano –especialment els minuets– i d’altres que han estat tant transcendents com l’Ària de les Variacions Goldberg.
A la mort del compositor l’any 1750 la situació econòmica d’Anna Magdalena va caure en la precarietat fins a la seva mort l’any 1760. Malgrat tot, la veritable devoció que sentia Anna Magdalena per Johann Sebastian va impedir que posés a la venda manuscrits del compositor per poder subsistir en millors condicions.
Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Biografies
© Marco Borggreve
© Marco Borggreve
Carolyn Sampson, soprano
Ha obtinguts èxits notables en concert i òpera, tant al Regne Unit com arreu d’Europa i als Estats Units. Els seus papers operístics inclouen el rol principal de Semele i Pamina de La flauta màgica per a l’English National Opera, així com diversos personatges de The fairy queen de Purcell per a Festival de Glyndebourne (publicat en DVD) i Anne Truelove de The rake’s progress i Mélisande de Pelléas et Mélisande en les produccions de David McVicar per a la Scottish Opera.
En l’àmbit internacional ha actuat a les òperes de París, Lilla, Montpeller i a l’Opéra National du Rhin d’Estrasburg. També ha cantat el rol principal de Psyché de Lully al Boston Early Music Festival, que es va publicar en CD i posteriorment va ser nominada als Grammy el 2008.
Entre els seus nombrosos concerts al Regne Unit figuren actuacions habituals als BBC Proms i amb orquestres com la Britten Sinfonia, City of Birmingham Symphony Orchestra, The English Concert, Orchestra of the Age of Enlightenment, Scottish Chamber Orchestra, The Sixteen i Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.
Al continent, en les seves nombroses aparicions ha ofert concerts amb la Bergen Philharmonic, Freiburger Barockorchester, Gürzenich Orchestra, Leipzig Gewandhaus Orchestra, Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Concertgebouw Orchestra, Mozarteum Orchester de Salzburg, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i WDR Rundfunkorchester de Colònia.
Als Estats Units, Carolyn ha actuat com a solista amb les simfòniques de Boston, Cincinnati, Detroit i San Francisco, Philhadelphia Orchestra i St. Paul Chamber Orchestra, i és convidada habitual al Mostly Mozart Festival. Més recentment ha interpretat i enregistrat la Simfonia núm. 4 de Mahler amb Osmo Vänskä i la Minnesota Orchestra. L'octubre del 2013 va debutar en recital al Weill Recital Hall del Carnegie Hall amb les entrades exhaurides i ha ofert igualment recitals al Lincoln Center de Nova York i al San Francisco Performances.
Treballa amb els directors Mark Elder, Harry Bicket, Ivor Bolton, Riccardo Chailly, Harry Christophers, Philippe Herreweghe, Andris Nelsons, Yannick Nezet-Seguin, Louis Langrée, Trevor Pinnock i Donald Runnicles.
Recitalista consumada, Carolyn Sampson apareix habitualment al Wigmore Hall, on va ser Artista Destacada la temporada 2014-15. També ha ofert recitals als festivals de lieder d’Oxford i Leeds, Saintes i Aldeburgh, així com al Concertgebouw d’Amsterdam, Barcelona, Friburg, Oper de Frankfurt, Wiener Konzerthaus, i recentment ha fet la primera de recitals gira pel Japó.
Els darrers anys manté una estreta col·laboració amb el pianista Joseph Middleton, i a principi del 2015 van publicar el seu primer àlbum, Fleurs, amb cançons de compositors des de Purcell a Britten, que va ser nominat en l’apartat de solista vocal als Gramophone Awards. També han publicat A Verlaine songbook, en una aproximació a la poesia de Paul Verlaine; Lost is my quiet, un disc de duets amb el contratenor Iestyn Davies; així com A soprano's Schubertiade, Reason in madness i més recentment The contrast. English poetry in song, tots per al segell BIS.
A més de la seva llarga relació amb el segell BIS, també té discos premiats amb els segells Decca, Harmonia Mundi i Hyperion, com el Choc de l'Année Classica, Gramophone Magazine's Choice of Editor, àlbum del mes de la «BBC Music Magazine», un Premi ECHO i un Diapason D'or. El seu enregistrament amb Ex Cathedra, A french baroque diva (Hyperion), va guanyar el premi de recital als Gramophone Awards 2015. Igualment, va ser nominada com a Artista de l’Any als Gramophone Awards 2017 i el CD amb la Missa en Do menor i Exsultate Jubilate de Mozart amb Masaaki Suzuki i el Bach Collegium Japan va guanyar un Choral Award, mentre que un altre àlbum junts, amb la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, va guanyar el Premi Coral als Gramophone Awards 2020.
La seva agenda d’aquesta temporada i posteriors inclou actuacions amb la Helsinki Baroque (amb la Genoveva de Schumann), BBC Philharmonic, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest i gires amb el Bach Collegium Japan i la Händel & Haydn Society. I quant als recitals més destacats, en té al Wigmore Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, Singel, Anvers i a la Pierre Boulez Saal de Berlín.
Biografies
©Igor Studio
©Igor Studio
Juan de la Rubia, orgue
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.
Textos
Johan Sebastian Bach
Anonym
Willst du dein Herz mir schenkenJohann Sebastian Bach
Anònim
Em vols regalar el teu cor?Willst du dein Herz mir schenken,
So fang es heimlich an,
Dass unser beider Denken
Niemand erraten kann.
Die Liebe muss bei beiden
Allzeit verschwiegen sein,
Drum schließ die größten Freuden
In deinem Herzen ein.Si em vols regalar el teu cor,
fes-ho secretament,
que els nostres dos pensaments
ningú no els pugui endevinar.
L’amor ha de ser per als dos
sempre dissimulat;
per això, guarda les majors alegries
dins del teu cor.Behutsam sei und schweige
Und traue keiner Wand,
Lieb’ innerlich und zeige
Dich außen unbekannt.
Kein’ Argwohn musst du geben,
Verstellung nötig ist.
Genug, dass du, mein Leben,
Der Treu’ versichert bist.Sigues cautelós i calla,
i no confiïs en un mur,
estima en l’interior, i a fora
mostra’t desconegut.
No has de provocar cap sospita,
és necessària la dissimulació.
N’hi ha prou, estimada,
en tenir asegurada la fidelitat.Begehre keine Blicke
Von meiner Liebe nicht,
Der Neid hat viele Stricke
Auf unser Tun gericht..
Du musst die Brust verschließen,
Halt deine Neigung ein.
Die Lust, die wir genießen,
Mussein ein Geheimnis sein.No desitgis cap mirada
del meu amor,
l’enveja ha perjudicat molt
els nostres actes.
Has de tancar el teu pit,
respecta les teves inclinacions.
El plaer que gaudim
ha de ser un secret.Ser massa lliure, anar segur,
sovint ha portat problemes.
Un s’ha de comprendre bé,
perquè falsos ulls vigilen.
has de recordar el pensament
que t’he expressat abans:
Si em vols regalar el teu cor,
fes-ho secreament.Zu frei sein, sicher gehen,
Hat oft Gefahr gebracht.
Man muss sich wohl verstehen,
Weil ein falsch Auge wacht.
Du musst den Spruch bedenken,
Den ich zuvor getan:
Willst du dein Herz mir schenken,
So fang es heimlich an.(Lied, núm 40 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 518)
Wolfgang Christoph Dreβler
Wie wohl ist mir,
o Freund der SeelenWolfgang Christoph Dreβler
Què bé estic, oh amic de les ànimesWie wohl ist mir, o Freund der Seelen,
Wenn ich in deiner Liebe ruh'.
Ich steige aus der Schwermuts-Höhlen
Und eile deinen Armen zu.
Da muss die Nacht des Traurens scheiden,
Wenn mit so angenehmen Freuden
Die Liebe strahlt aus deiner Brust.
Hier ist mein Himmel schon auf Erden,
Wer wollte nicht vergnüget werden,
Der in dir findet Ruh und Lust.Què bé estic, oh amic de les ànimes,
quan reposo en el teu amor.
Pujo de les profunditats de la melangia.
i em precipito cap els teus braços.
He d’acomiadar la nit de tristesa,
quan amb una joia tan agradosa
brilla l’amor en el teu pit.
Aquí el meu cel ja és a la terra,
qui no voldria estar complagut,
el que en tu troba repòs i plaer.(“Ària de Giovannini”, núm 37 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 517)
Benjamin Schmolck
Schaff's mit mir, Gott,
nach deinem WillenBenjamin Schmolck
Fes de mi, Senyor, segons la teva voluntatSchaff's mit mir, Gott, nach deinem Willen,
Dir sei es alles heimgestellt.
Du wirst mein Wünschen so erfüllen,
Wie's deiner Weisheit wohlgefällt.
Du bist mein Vater, du wirst mich
Versorgen, darauf hoffe ich.Fes de mi, Senyor, segons la teva voluntat,
Tu ho has disposat tot,
tu satisfaràs els meus desigs,
com complagui a la teva saviesa.
Tu ets el meu pare, i et preocuparàs
de mi, així ho espero.(Coral, núm 35 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 518)
Anonym
Bist du bei mirAnònim
Si estàs amb miBist du bei mir, geh' ich mit Freuden
zum Sterben und zu meiner Ruh'.
Ach, wie vergnügt wär' so mein Ende,
es drückten deine lieben schönen Hände
mir die getreuen Augen zu!Si estàs amb mi, aniria joiós
a la mort i al meu repòs.
¡Ai, què agradable seria la meva fi,
si fossin les teves belles mans
les que em tanquessin els ulls fidels!(Lied, núm 25 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 508)
(falsament atribuït a Bach)Anonym
So oft ich meine TobackspfeifeAnònim
Cada vegada que agafo la meva pipaSooft ich meine Tabakspfeife,
Mit gutem Knaster angefüllt,
Zur Lust und Zeitvertreib ergreife,
So gibt sie mir ein Trauerbild -
Und füget diese Lehre bei,
Dass ich derselben ähnlich sei.Cada vegada que agafo la meva pipa,
plena de bona picadura,
per sentir plaer i passar el temps,
em porta una trista imatge...
I m’hi afegeix aquesta lliçó:
Que jo m’hi assemblo.Die Pfeife stammt von Ton und Erde,
Auch ich bin gleichfalls draus gemacht.
Auch ich muss einst zur Erde werden -
Sie fällt und bricht, eh ihr’s gedacht,
Mir oftmals in der Hand entzwei,
Mein Schicksal ist auch einerlei.La pipa està feta amb argila i terra,
com també jo vaig ser fet.
També jo un dia em convertiré en terra...
Ella cau i es trenca, abans no ens ho penséssim,
sovint se m’esmuny de la mà,
l meu destí també és igual.Die Pfeife pflegt man nicht zu färben,
Sie bleibet weiß. Also der Schluss,
Dass ich auch dermaleinst im Sterben
Dem Leibe nach erblassen muss.
Im Grabe wird der Körper auch
So schwarz wie sie nach langem Brauch.Hom no s’ocupa en acolorir la pipa,
es queda blanca. També l final,
una vegada arribada la mort,
se li ha d’empal·lidir el os.
En la tomba també el cos serà tan negre
com ella després d’un llarg servei.Wenn nun die Pfeife angezündet,
So sieht man, wie im Augenblick
Der Rauch in freier Luft verschwindet,
Nichts als die Asche bleibt zurück.
So wird des Menschen Ruhm verzehrt
Und dessen Leib in Staub verkehrt.Un cop encesa la pipa,
es veu com en un moment
s’esvaeix el fum en l’aire lliure,
res no torna com les cendres.
Així es consumirà la fama dels homes
i els seus cossos es convertiran en pols.Wie oft geschieht’s nicht bei dem Rauchen,
Dass, wenn der Stopfer nicht zur Hand,
Man pflegt den Finger zu gebrauchen.
Dann denk ich, wenn ich mich verbrannt:
O, macht die Kohle solche Pein,
Wie heiß mag erst die Hölle sein?Quantes vegades no passa al fumar
que, quan no es té a mà el carregador,
s’utilitza el dit per a aquest ús,
llavors, penso, quan m’he cremat:
Oh, si el carbó fa tant mal,
com de calent serà l’infern?Ich kann bei so gestalten Sachen
Mir bei dem Toback jederzeit
Erbauliche Gedanken machen.
Drum schmauch ich voll Zufriedenheit
Zu Land, zu Wasser und zu Haus
Mein Pfeifchen stets in Andacht aus.Amb coses tan configurades,
cada vegada que fumo
puc tenir pensaments edificants.
Per això puc fumar ple de felicitat
a terra, al mar i a casa,
adorant sempre la meva pipa.(Ària, del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 515a)
Anonym
Gedenke doch, mein
Geist, zurückeAnònim
Recorda però, esperit meuGedenke doch, mein Geist, zurücke
Ans Grab und an den Glockenschlag,
Da man mich wird zur Ruh begleiten,
Auf dass ich klüglich sterben mag.
Schreib dieses Wort in Herz und Brust:
Gedenke, dass du sterben musst.Recorda, però, esperit meu,
la tomba i el repicar de campanes,
quan m’acompanyin al repòs,
perquè jo pugui morir sàviament.
Escriu aquestes paraules en el cor i en el pit:
Recorda, que has de morir.(Lied, núm 41 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 518)
Anonym
RecitativAnònim
RecitatiuIch habe genug.
Mein Trost ist nur allein,
Daβ Jesus mein und sein eigen möchte sein.
Im Glauben halt ich ihn,
Da seh ich auch mit Simeon
Die Freude jenes Lebens schon.
Laβt uns mit diesem Manne ziehn!
Ach! möchte mich von meines Leibes Ketten
Der Herr erretten;
Ach! wäre doch mein Abschied hier,
Mit Freuden sagt ich, Welt, zu dir:
Ich habe genug.Ja en tinc prou.
El meu consol és només
que Jesús sigui meu i jo vulgui ser seu.
El retinc amb la fe,
i ja veig amb Simeó
les joies d’aquella vida.
Deixeu-nos partir amb aquest home!
Ai! si el Senyor volgués alliberar-me
de les cadenes del meu cos;
Ai! si fos aquí el meu comiat,
món, et diria amb joia:
En tinc prou.Arie
Ària
Schlummert ein, ihr matten Augen,
Fallet sanft und selig zu!
Welt, ich bleibe nicht mehr hier,
Hab ich doch kein Teil an dir,
Das des Seele könnte taugen.
Hier muβ ich das Elend bauen,
Aber dort, dort werd ich schauen
Süβen Frieden, stille Ruh.Adormiu-vos, ulls fatigats,
tanqueu-vos amb dolçor i bonaventura!
Món, no em quedo més aquí,
no tinc res teu
que sigui útil per a l’ànima.
Aquí haig de tenir cura de la misèria,
però allà, allà coneixeré
dolça pau, tranquil repòs.(de la Cantata núm. 82, per a “La Festa de la Purificació de Maria”, BWV 82, núm. 32 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”)
Paul Gerhardt
Gib dich zufrieden
und sei stillePaul Gerhardt
Alegra’t i estigues tranquilGib dich zufrieden und sei stille
In dem Gotte deines Lebens.
In ihm ruht aller Freuden Fülle,
Ohne ihn mühst du dich vergebens.
Er ist dein Quell und deine Sonne,
Scheint täglich hell zu deiner Wonne.
Gib dich zufrieden.Alegra’t i estigues tranquil
en el Déu de la teva vida.
En Ell reposa la plenitud de totes les joies,
sense ell et fatigues en va.
És la teva font i el teu sol,
es mostra lluminós cada dia per teu plaer.
Alegra’t.(Lied, núm. 13a del “Quadern d’Anna Magdalena Bach” BWV 511)
Johann Rist
O Ewigkeit,
du DonnerwortJohann Rist
Oh eternitat, nom retronantO Ewigkeit, du Donnerwort,
O Schwert, das durch die Seele bohrt,
O Anfang sonder Ende.
O Ewigkeit, Zeit ohne Zeit,
Ich weiß vor großer Traurigkeit
Nicht, wo ich mich hinwende.
Mein ganz erschrock'nes Herze bebt,
Dass mir die Zung am Gaumen klebt.¡Oh eternitat, nom retronant,
oh espasa, que travessa l’ànima,
oh principi sense fi,
oh eternitat, temps sense temps!
Davant d’una gran tristesa,
no sé cap on m’haig de dirigir,
El meu cor totalment esglaiat tremola,
i la llengua se m’enganxa al paladar.(Lied, núm. 42 del “Quadern d’Anna Magdalena”, BWV 513)
Anonym
Warum betrübst du dich und beugest dich zur ErdenAnònim
Per què t’afligeixes i t’inclines cap a terraWarum betrübst du dich und beugest dich zur Erden,
Mein sehr geplagter Geist, mein abgematter Sinn?
Du sorgst, wie will es doch noch endlich mit dir werden,
Und fährest über Welt und über Himmel hin.
Wirst du dich nicht recht fest in Gottes Willen gründen,
Kannst du in Ewigkeit nicht wahre Ruhe finden.¿Per què t’afligeixes i t‘inclines cap a terra,
ànima meva molt abatuda, desconsolat esperit meu?
Et preocupes, pel que finalment serà de tu,
i vas pel món i sota el cel.
Si no et recolzes fermament en la voluntat de Déu,
pots no trobar veritable repòs en l’eternitat.Drum Jesu will ich stets in dir zufrieden leben,
will stets begehren nur was dir mei Gott gefällt.
Und deinem Willen sei der meine stets ergeben,
den selben hab’ ich mir zum festen Ziel gestellt.
Herr Jesu wie du wilst, so will ich alles leiden,
nichts kann mich her und dort von deiner Liebe scheiden.Per això, Jesús, vull viure sempre content en Tu,
només vull desijar sempre el que agrada al meu Déu.
I que la meva voluntat s‘entregui sempre a la teva,
la mateixa que he col·locat com a objectiu segur.
Senyor Jesucrist, com vulguis, tot ho suportaré,
i ni aquí ni allà res no podrà separar-me del teu amor.(Lied, núm. 33 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach“, BWV 516)
Bartholomäus Crasselius
Dir, Dir, Jehova will ich singenBartholomäus Crasselius
A Tu, a Tu, Jehovà vull cantarDir, Dir, Jehova will ich singen;
denn wo ist doch ein solcher Gott wie du?
Dir will ich meine Lieder bringen,
ach, gib mir deines Geistes Kraft dazu,
dass ich es tu im Namen Jesu Christ,
so wie es dir durch ihn gefällig ist.
Dir will ich meine Lieder birngen,
ach, gib mir deines Geistes Kraft dazu.A Tu, a Tu, Jehovà vull cantar;
perquè on hi ha un Déu com Tu?
A Tu vull portar les meves cançons,
ai, per això dóna’m la força del teu esperit,
perquè ho faci en nom de Jesucrist,
perquè a través d’Ell et sigui agradós.
A Tu vull portar les meves cançons,
ai, per això dóna’m la força del teu esperit.(Coral, núm. 39a del “Quadern d’Ana Magdalena Bach, BWV 299)
Traducció dels textos al català: Manuel Capdevila
També et pot interessar...
Palau Bach Fools
Olivier Latry, orgue
―L'organista de Notre-Dame de ParísRicercare a six, BWV 1079
“Marche du Veilleur de nuit” de Memento Bach
Consolació en Re bemoll major, S. 172
Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, S. 179
Ich hatte viel bekümmernis, BWV 21
Also hat Gott die Wlt geliebt, BWV 68 Ària de la cantata
Preludi i fuga sobre B.A.C.H. (Versió sincrètica)Diumenge, 20.06.21 - 18 h
Sala de Concerts
Preu: 25 euros
Carolyn Sampson & Juan de la Rubia
―Quadern d’Anna Magdalena Bach de J. S. Bach
Palau Bach
Dijous, 10 de juny de 2021 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Carolyn Samspon, soprano
Juan de la Rubia, clave i orgue positiuJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Quadern d’Anna Magdalena BachWillst du dein Herz mir schenken, BWV 518 (J. S. Bach)
Solo per il cembalo, en Mi bemoll major, BWV Anh. 129 (C. Ph. E. Bach)
Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen, BWV 517 (J. S. Bach)
Minuet en Sol major, BWV Anh. 114 (Ch. Petzold)
Minuet en Sol menor, BWV Anh. 115 (Ch. Petzold)
Coral Schaffs mit mir, Gott, BWV 514 (J. S. Bach)
Allemande, BWV 813 (J. S. Bach)
Courante, BWV 813 (J. S. Bach)
Minuet, BWV Anh. 121 (J. S. Bach)
Bist du bei mir, BWV 508 (G. H. Stölzel)
Preludi en Do major, BWV 846 (J. S. Bach)
So oft ich meine Tobackspfeife, BWV 515 (J. S. Bach)
Marche en Re major, BWV Anh. 122 (C. Ph. E. Bach)
Polonaise en Sol menor, BWV Anh. 123 (C. Ph. E. Bach)
Marche en Sol major, BWV Anh. 124 (C. Ph. E. Bach)
Gedenke doch, mein Geist, zurücke, BWV 509 (C. Ph. E. Bach)
Minuet en Sol major, BWV Anh. 116 (C. Ph. E. Bach)
Musette en Re major, BWV Anh. 126 (C. Ph. E. Bach)
Recitatiu Ich habe genug i ària Schlummert ein, BWV 82 (J. S. Bach)
Ària en Sol major, BWV 988 (J. S. Bach)
Gib dich zufrieden und sei stille, BWV 512 (J. S. Bach)
Wer nur den lieben Gott lässt walten, BWV 691 (J. S. Bach)
Minuet en Re menor, BWV Anh. 132 (J. S. Bach)
O Ewigkeit du Donnerwort, BWV 513 (J. S. Bach)
Polonaise en Fa major, BWV Anh. 117a (J. S. Bach)
Warum betrübst du dich, BWV 516 (J. S. Bach)
Rondeau en Si bemoll major, BWV Anh. 183 (F. Couperin)
Dir, dir, Jehova, will ich singen, BWV 299 (J. S. Bach)
Durada aproximada del concert 70 minuts, sense pausa.
Concert enregistrat per Catalunya Música.Comentari
La història que envolta l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach està marcada per uns fets decisius a la vida del compositor d’Eisenach. L’estiu del 1720, mentre Bach era de viatge amb el seu patró, el príncep Leopold d’Anhalt-Köthen, a la localitat termal de Karlovy Vary, va morir la seva esposa i cosina segona: Maria Barbara Bach.
A la cort de Köthen on Bach exercia com a mestre de capella des del 1717 cantava Anna Magdalena Wülken, una jove soprano nascuda l’any 1701 i originària de la localitat saxona de Zeitz que tenia fortes arrels musicals: el seu pare era trompetista i el seu avi matern organista. La jove soprano, setze anys més jove que Bach, va quedar colpida quan en un viatge a Hamburg l’any 1720 va escoltar Bach tocant l’orgue de l’església de Santa Catalina.
La narració “a la romàntica” d’aquest fet està inclòs la Petita crònica d’Anna Magdalena Bach redactat per l’escriptora i professora de música anglesa Esther Meynell (1878-1955) i que en un primer moment es va publicar sota l’anonimat de l’autora. La Crònica tindria un cèlebre contrapunt cinematogràfic en el film homònim del 1968, dirigit per Jean-Marie Straub i Danièle Huillet, que va comptar amb la presència de tres mites de la interpretació de Bach: Gustav Leonhardt com a Johann Sebastian Bach, Bob van Asperen fent de Johann Elias Bach –alumne de Bach– i Nikolaus Harnoncourt com a príncep d’Anhalt-Köthen.
Aquella trobada a Hamburg seria la primera de les moltes trobades fins a arribar al 3 de desembre de 1721, dia en què es celebraria el matrimoni entre Johann Sebastian i Anna Magdalena, que a més es faria càrrec dels tres fills que van sobreviure del primer matrimoni del compositor, entre els quals dos que esdevindran compositors: Carl Philipp Emanuel i Wilhelm Friedemann, que sempre va mostrar un total rebuig envers aquesta unió matrimonial. Amb Anna Magdalena, Johann Sebastian tindria tretze fills més, només sis dels quals, entre ells Johann Christian, el conegut com el “Bach de Londres”, van arribar a edat adulta. A partir de l’any 1723 la família Bach traslladaria la seva residència de per vida a Leipzig, on Johann Sebastian acceptaria el càrrec de mestre Kantor de Sant Tomàs, si bé Anna Magdalena perdria el lloc de feina de què gaudia a Köthen.
El conegut com l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach és un compendi de petites peces escrites per a clavicèmbal i orgue a les quals s’afegeixen una dotzena de pàgines vocals per a soprano i que suposa un valuós reflex de la vida musical dins l’àmbit domèstic familiar dels Bach.
El primer volum del Clavierbüchlein per a Anna Magdalena Bach data del 1722 i comprèn les cinc primeres Suites franceses; el segon és un compendi de l’any 1725 a Leipzig que conté quaranta-cinc peces i és el que ha esdevingut pròpiament conegut com a tal Àlbum d’Anna Magdalena Bach. Rondós, minuets, musettes i àries vocals conviuen en aquest segon volum que conté peces compostes pel propi Johann Sebastian amb d’altres pertanyents a autors com Petzold, Carl Philipp Emanuel Bach, Hasse, François Couperin i Stölzel. Obres que són i han estat interpretades per tots els joves estudiants de piano –especialment els minuets– i d’altres que han estat tant transcendents com l’Ària de les Variacions Goldberg.
A la mort del compositor l’any 1750 la situació econòmica d’Anna Magdalena va caure en la precarietat fins a la seva mort l’any 1760. Malgrat tot, la veritable devoció que sentia Anna Magdalena per Johann Sebastian va impedir que posés a la venda manuscrits del compositor per poder subsistir en millors condicions.
Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Carolyn Sampson, soprano
© Marco Borggreve
Ha obtinguts èxits notables en concert i òpera, tant al Regne Unit com arreu d’Europa i als Estats Units. Els seus papers operístics inclouen el rol principal de Semele i Pamina de La flauta màgica per a l’English National Opera, així com diversos personatges de The fairy queen de Purcell per a Festival de Glyndebourne (publicat en DVD) i Anne Truelove de The rake’s progress i Mélisande de Pelléas et Mélisande en les produccions de David McVicar per a la Scottish Opera.
En l’àmbit internacional ha actuat a les òperes de París, Lilla, Montpeller i a l’Opéra National du Rhin d’Estrasburg. També ha cantat el rol principal de Psyché de Lully al Boston Early Music Festival, que es va publicar en CD i posteriorment va ser nominada als Grammy el 2008.
Entre els seus nombrosos concerts al Regne Unit figuren actuacions habituals als BBC Proms i amb orquestres com la Britten Sinfonia, City of Birmingham Symphony Orchestra, The English Concert, Orchestra of the Age of Enlightenment, Scottish Chamber Orchestra, The Sixteen i Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.
Al continent, en les seves nombroses aparicions ha ofert concerts amb la Bergen Philharmonic, Freiburger Barockorchester, Gürzenich Orchestra, Leipzig Gewandhaus Orchestra, Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Concertgebouw Orchestra, Mozarteum Orchester de Salzburg, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i WDR Rundfunkorchester de Colònia.
Als Estats Units, Carolyn ha actuat com a solista amb les simfòniques de Boston, Cincinnati, Detroit i San Francisco, Philhadelphia Orchestra i St. Paul Chamber Orchestra, i és convidada habitual al Mostly Mozart Festival. Més recentment ha interpretat i enregistrat la Simfonia núm. 4 de Mahler amb Osmo Vänskä i la Minnesota Orchestra. L'octubre del 2013 va debutar en recital al Weill Recital Hall del Carnegie Hall amb les entrades exhaurides i ha ofert igualment recitals al Lincoln Center de Nova York i al San Francisco Performances.
Treballa amb els directors Mark Elder, Harry Bicket, Ivor Bolton, Riccardo Chailly, Harry Christophers, Philippe Herreweghe, Andris Nelsons, Yannick Nezet-Seguin, Louis Langrée, Trevor Pinnock i Donald Runnicles.
Recitalista consumada, Carolyn Sampson apareix habitualment al Wigmore Hall, on va ser Artista Destacada la temporada 2014-15. També ha ofert recitals als festivals de lieder d’Oxford i Leeds, Saintes i Aldeburgh, així com al Concertgebouw d’Amsterdam, Barcelona, Friburg, Oper de Frankfurt, Wiener Konzerthaus, i recentment ha fet la primera de recitals gira pel Japó.
Els darrers anys manté una estreta col·laboració amb el pianista Joseph Middleton, i a principi del 2015 van publicar el seu primer àlbum, Fleurs, amb cançons de compositors des de Purcell a Britten, que va ser nominat en l’apartat de solista vocal als Gramophone Awards. També han publicat A Verlaine songbook, en una aproximació a la poesia de Paul Verlaine; Lost is my quiet, un disc de duets amb el contratenor Iestyn Davies; així com A soprano's Schubertiade, Reason in madness i més recentment The contrast. English poetry in song, tots per al segell BIS.
A més de la seva llarga relació amb el segell BIS, també té discos premiats amb els segells Decca, Harmonia Mundi i Hyperion, com el Choc de l'Année Classica, Gramophone Magazine's Choice of Editor, àlbum del mes de la «BBC Music Magazine», un Premi ECHO i un Diapason D'or. El seu enregistrament amb Ex Cathedra, A french baroque diva (Hyperion), va guanyar el premi de recital als Gramophone Awards 2015. Igualment, va ser nominada com a Artista de l’Any als Gramophone Awards 2017 i el CD amb la Missa en Do menor i Exsultate Jubilate de Mozart amb Masaaki Suzuki i el Bach Collegium Japan va guanyar un Choral Award, mentre que un altre àlbum junts, amb la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, va guanyar el Premi Coral als Gramophone Awards 2020.
La seva agenda d’aquesta temporada i posteriors inclou actuacions amb la Helsinki Baroque (amb la Genoveva de Schumann), BBC Philharmonic, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest i gires amb el Bach Collegium Japan i la Händel & Haydn Society. I quant als recitals més destacats, en té al Wigmore Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, Singel, Anvers i a la Pierre Boulez Saal de Berlín.
Juan de la Rubia, orgue
©Igor Studio
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.
Textos
Johan Sebastian Bach
Anonym
Willst du dein Herz mir schenkenJohann Sebastian Bach
Anònim
Em vols regalar el teu cor?Willst du dein Herz mir schenken,
So fang es heimlich an,
Dass unser beider Denken
Niemand erraten kann.
Die Liebe muss bei beiden
Allzeit verschwiegen sein,
Drum schließ die größten Freuden
In deinem Herzen ein.Si em vols regalar el teu cor,
fes-ho secretament,
que els nostres dos pensaments
ningú no els pugui endevinar.
L’amor ha de ser per als dos
sempre dissimulat;
per això, guarda les majors alegries
dins del teu cor.Behutsam sei und schweige
Und traue keiner Wand,
Lieb’ innerlich und zeige
Dich außen unbekannt.
Kein’ Argwohn musst du geben,
Verstellung nötig ist.
Genug, dass du, mein Leben,
Der Treu’ versichert bist.Sigues cautelós i calla,
i no confiïs en un mur,
estima en l’interior, i a fora
mostra’t desconegut.
No has de provocar cap sospita,
és necessària la dissimulació.
N’hi ha prou, estimada,
en tenir asegurada la fidelitat.Begehre keine Blicke
Von meiner Liebe nicht,
Der Neid hat viele Stricke
Auf unser Tun gericht..
Du musst die Brust verschließen,
Halt deine Neigung ein.
Die Lust, die wir genießen,
Mussein ein Geheimnis sein.No desitgis cap mirada
del meu amor,
l’enveja ha perjudicat molt
els nostres actes.
Has de tancar el teu pit,
respecta les teves inclinacions.
El plaer que gaudim
ha de ser un secret.Ser massa lliure, anar segur,
sovint ha portat problemes.
Un s’ha de comprendre bé,
perquè falsos ulls vigilen.
has de recordar el pensament
que t’he expressat abans:
Si em vols regalar el teu cor,
fes-ho secreament.Zu frei sein, sicher gehen,
Hat oft Gefahr gebracht.
Man muss sich wohl verstehen,
Weil ein falsch Auge wacht.
Du musst den Spruch bedenken,
Den ich zuvor getan:
Willst du dein Herz mir schenken,
So fang es heimlich an.(Lied, núm 40 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 518)
Wolfgang Christoph Dreβler
Wie wohl ist mir,
o Freund der SeelenWolfgang Christoph Dreβler
Què bé estic, oh amic de les ànimesWie wohl ist mir, o Freund der Seelen,
Wenn ich in deiner Liebe ruh'.
Ich steige aus der Schwermuts-Höhlen
Und eile deinen Armen zu.
Da muss die Nacht des Traurens scheiden,
Wenn mit so angenehmen Freuden
Die Liebe strahlt aus deiner Brust.
Hier ist mein Himmel schon auf Erden,
Wer wollte nicht vergnüget werden,
Der in dir findet Ruh und Lust.Què bé estic, oh amic de les ànimes,
quan reposo en el teu amor.
Pujo de les profunditats de la melangia.
i em precipito cap els teus braços.
He d’acomiadar la nit de tristesa,
quan amb una joia tan agradosa
brilla l’amor en el teu pit.
Aquí el meu cel ja és a la terra,
qui no voldria estar complagut,
el que en tu troba repòs i plaer.(“Ària de Giovannini”, núm 37 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 517)
Benjamin Schmolck
Schaff's mit mir, Gott,
nach deinem WillenBenjamin Schmolck
Fes de mi, Senyor, segons la teva voluntatSchaff's mit mir, Gott, nach deinem Willen,
Dir sei es alles heimgestellt.
Du wirst mein Wünschen so erfüllen,
Wie's deiner Weisheit wohlgefällt.
Du bist mein Vater, du wirst mich
Versorgen, darauf hoffe ich.Fes de mi, Senyor, segons la teva voluntat,
Tu ho has disposat tot,
tu satisfaràs els meus desigs,
com complagui a la teva saviesa.
Tu ets el meu pare, i et preocuparàs
de mi, així ho espero.(Coral, núm 35 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 518)
Anonym
Bist du bei mirAnònim
Si estàs amb miBist du bei mir, geh' ich mit Freuden
zum Sterben und zu meiner Ruh'.
Ach, wie vergnügt wär' so mein Ende,
es drückten deine lieben schönen Hände
mir die getreuen Augen zu!Si estàs amb mi, aniria joiós
a la mort i al meu repòs.
¡Ai, què agradable seria la meva fi,
si fossin les teves belles mans
les que em tanquessin els ulls fidels!(Lied, núm 25 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 508)
(falsament atribuït a Bach)Anonym
So oft ich meine TobackspfeifeAnònim
Cada vegada que agafo la meva pipaSooft ich meine Tabakspfeife,
Mit gutem Knaster angefüllt,
Zur Lust und Zeitvertreib ergreife,
So gibt sie mir ein Trauerbild -
Und füget diese Lehre bei,
Dass ich derselben ähnlich sei.Cada vegada que agafo la meva pipa,
plena de bona picadura,
per sentir plaer i passar el temps,
em porta una trista imatge...
I m’hi afegeix aquesta lliçó:
Que jo m’hi assemblo.Die Pfeife stammt von Ton und Erde,
Auch ich bin gleichfalls draus gemacht.
Auch ich muss einst zur Erde werden -
Sie fällt und bricht, eh ihr’s gedacht,
Mir oftmals in der Hand entzwei,
Mein Schicksal ist auch einerlei.La pipa està feta amb argila i terra,
com també jo vaig ser fet.
També jo un dia em convertiré en terra...
Ella cau i es trenca, abans no ens ho penséssim,
sovint se m’esmuny de la mà,
l meu destí també és igual.Die Pfeife pflegt man nicht zu färben,
Sie bleibet weiß. Also der Schluss,
Dass ich auch dermaleinst im Sterben
Dem Leibe nach erblassen muss.
Im Grabe wird der Körper auch
So schwarz wie sie nach langem Brauch.Hom no s’ocupa en acolorir la pipa,
es queda blanca. També l final,
una vegada arribada la mort,
se li ha d’empal·lidir el os.
En la tomba també el cos serà tan negre
com ella després d’un llarg servei.Wenn nun die Pfeife angezündet,
So sieht man, wie im Augenblick
Der Rauch in freier Luft verschwindet,
Nichts als die Asche bleibt zurück.
So wird des Menschen Ruhm verzehrt
Und dessen Leib in Staub verkehrt.Un cop encesa la pipa,
es veu com en un moment
s’esvaeix el fum en l’aire lliure,
res no torna com les cendres.
Així es consumirà la fama dels homes
i els seus cossos es convertiran en pols.Wie oft geschieht’s nicht bei dem Rauchen,
Dass, wenn der Stopfer nicht zur Hand,
Man pflegt den Finger zu gebrauchen.
Dann denk ich, wenn ich mich verbrannt:
O, macht die Kohle solche Pein,
Wie heiß mag erst die Hölle sein?Quantes vegades no passa al fumar
que, quan no es té a mà el carregador,
s’utilitza el dit per a aquest ús,
llavors, penso, quan m’he cremat:
Oh, si el carbó fa tant mal,
com de calent serà l’infern?Ich kann bei so gestalten Sachen
Mir bei dem Toback jederzeit
Erbauliche Gedanken machen.
Drum schmauch ich voll Zufriedenheit
Zu Land, zu Wasser und zu Haus
Mein Pfeifchen stets in Andacht aus.Amb coses tan configurades,
cada vegada que fumo
puc tenir pensaments edificants.
Per això puc fumar ple de felicitat
a terra, al mar i a casa,
adorant sempre la meva pipa.(Ària, del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 515a)
Anonym
Gedenke doch, mein
Geist, zurückeAnònim
Recorda però, esperit meuGedenke doch, mein Geist, zurücke
Ans Grab und an den Glockenschlag,
Da man mich wird zur Ruh begleiten,
Auf dass ich klüglich sterben mag.
Schreib dieses Wort in Herz und Brust:
Gedenke, dass du sterben musst.Recorda, però, esperit meu,
la tomba i el repicar de campanes,
quan m’acompanyin al repòs,
perquè jo pugui morir sàviament.
Escriu aquestes paraules en el cor i en el pit:
Recorda, que has de morir.(Lied, núm 41 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”, BWV 518)
Anonym
RecitativAnònim
RecitatiuIch habe genug.
Mein Trost ist nur allein,
Daβ Jesus mein und sein eigen möchte sein.
Im Glauben halt ich ihn,
Da seh ich auch mit Simeon
Die Freude jenes Lebens schon.
Laβt uns mit diesem Manne ziehn!
Ach! möchte mich von meines Leibes Ketten
Der Herr erretten;
Ach! wäre doch mein Abschied hier,
Mit Freuden sagt ich, Welt, zu dir:
Ich habe genug.Ja en tinc prou.
El meu consol és només
que Jesús sigui meu i jo vulgui ser seu.
El retinc amb la fe,
i ja veig amb Simeó
les joies d’aquella vida.
Deixeu-nos partir amb aquest home!
Ai! si el Senyor volgués alliberar-me
de les cadenes del meu cos;
Ai! si fos aquí el meu comiat,
món, et diria amb joia:
En tinc prou.Arie
Ària
Schlummert ein, ihr matten Augen,
Fallet sanft und selig zu!
Welt, ich bleibe nicht mehr hier,
Hab ich doch kein Teil an dir,
Das des Seele könnte taugen.
Hier muβ ich das Elend bauen,
Aber dort, dort werd ich schauen
Süβen Frieden, stille Ruh.Adormiu-vos, ulls fatigats,
tanqueu-vos amb dolçor i bonaventura!
Món, no em quedo més aquí,
no tinc res teu
que sigui útil per a l’ànima.
Aquí haig de tenir cura de la misèria,
però allà, allà coneixeré
dolça pau, tranquil repòs.(de la Cantata núm. 82, per a “La Festa de la Purificació de Maria”, BWV 82, núm. 32 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach”)
Paul Gerhardt
Gib dich zufrieden
und sei stillePaul Gerhardt
Alegra’t i estigues tranquilGib dich zufrieden und sei stille
In dem Gotte deines Lebens.
In ihm ruht aller Freuden Fülle,
Ohne ihn mühst du dich vergebens.
Er ist dein Quell und deine Sonne,
Scheint täglich hell zu deiner Wonne.
Gib dich zufrieden.Alegra’t i estigues tranquil
en el Déu de la teva vida.
En Ell reposa la plenitud de totes les joies,
sense ell et fatigues en va.
És la teva font i el teu sol,
es mostra lluminós cada dia per teu plaer.
Alegra’t.(Lied, núm. 13a del “Quadern d’Anna Magdalena Bach” BWV 511)
Johann Rist
O Ewigkeit,
du DonnerwortJohann Rist
Oh eternitat, nom retronantO Ewigkeit, du Donnerwort,
O Schwert, das durch die Seele bohrt,
O Anfang sonder Ende.
O Ewigkeit, Zeit ohne Zeit,
Ich weiß vor großer Traurigkeit
Nicht, wo ich mich hinwende.
Mein ganz erschrock'nes Herze bebt,
Dass mir die Zung am Gaumen klebt.¡Oh eternitat, nom retronant,
oh espasa, que travessa l’ànima,
oh principi sense fi,
oh eternitat, temps sense temps!
Davant d’una gran tristesa,
no sé cap on m’haig de dirigir,
El meu cor totalment esglaiat tremola,
i la llengua se m’enganxa al paladar.(Lied, núm. 42 del “Quadern d’Anna Magdalena”, BWV 513)
Anonym
Warum betrübst du dich und beugest dich zur ErdenAnònim
Per què t’afligeixes i t’inclines cap a terraWarum betrübst du dich und beugest dich zur Erden,
Mein sehr geplagter Geist, mein abgematter Sinn?
Du sorgst, wie will es doch noch endlich mit dir werden,
Und fährest über Welt und über Himmel hin.
Wirst du dich nicht recht fest in Gottes Willen gründen,
Kannst du in Ewigkeit nicht wahre Ruhe finden.¿Per què t’afligeixes i t‘inclines cap a terra,
ànima meva molt abatuda, desconsolat esperit meu?
Et preocupes, pel que finalment serà de tu,
i vas pel món i sota el cel.
Si no et recolzes fermament en la voluntat de Déu,
pots no trobar veritable repòs en l’eternitat.Drum Jesu will ich stets in dir zufrieden leben,
will stets begehren nur was dir mei Gott gefällt.
Und deinem Willen sei der meine stets ergeben,
den selben hab’ ich mir zum festen Ziel gestellt.
Herr Jesu wie du wilst, so will ich alles leiden,
nichts kann mich her und dort von deiner Liebe scheiden.Per això, Jesús, vull viure sempre content en Tu,
només vull desijar sempre el que agrada al meu Déu.
I que la meva voluntat s‘entregui sempre a la teva,
la mateixa que he col·locat com a objectiu segur.
Senyor Jesucrist, com vulguis, tot ho suportaré,
i ni aquí ni allà res no podrà separar-me del teu amor.(Lied, núm. 33 del “Quadern d’Anna Magdalena Bach“, BWV 516)
Bartholomäus Crasselius
Dir, Dir, Jehova will ich singenBartholomäus Crasselius
A Tu, a Tu, Jehovà vull cantarDir, Dir, Jehova will ich singen;
denn wo ist doch ein solcher Gott wie du?
Dir will ich meine Lieder bringen,
ach, gib mir deines Geistes Kraft dazu,
dass ich es tu im Namen Jesu Christ,
so wie es dir durch ihn gefällig ist.
Dir will ich meine Lieder birngen,
ach, gib mir deines Geistes Kraft dazu.A Tu, a Tu, Jehovà vull cantar;
perquè on hi ha un Déu com Tu?
A Tu vull portar les meves cançons,
ai, per això dóna’m la força del teu esperit,
perquè ho faci en nom de Jesucrist,
perquè a través d’Ell et sigui agradós.
A Tu vull portar les meves cançons,
ai, per això dóna’m la força del teu esperit.(Coral, núm. 39a del “Quadern d’Ana Magdalena Bach, BWV 299)
Traducció dels textos al català: Manuel Capdevila
També et pot interessar...
Palau Bach Fools
Olivier Latry, orgue
―L'organista de Notre-Dame de ParísRicercare a six, BWV 1079
“Marche du Veilleur de nuit” de Memento Bach
Consolació en Re bemoll major, S. 172
Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, S. 179
Ich hatte viel bekümmernis, BWV 21
Also hat Gott die Wlt geliebt, BWV 68 Ària de la cantata
Preludi i fuga sobre B.A.C.H. (Versió sincrètica)Diumenge, 20.06.21 - 18 h
Sala de Concerts
Preu: 25 euros