• Igor Levit

    Preludis i fugues de Xostakóvitx

    Palau Piano

    Dijous, 21 d'octubre de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Igor Levit, piano


    I

    Dmitri Xostakóvitx (1906-1975)
    24 Preludis i fugues, op. 87

    Núm. 1 en Do major 

    Preludi: Moderato
    Fuga: Moderato

    Núm. 2 en La menor

    Preludi: Allegro
    Fuga: Allegretto

    Núm. 3 en Sol major

    Preludi: Moderato non troppo
    Fuga: Allegro molto

    Núm. 4 en Mi menor

    Preludi: Andante
    Fuga: Adagio

    Núm. 5 en Re major

    Preludi: Allegretto
    Fuga: Allegretto

    Núm. 6 en Si bemoll menor

    Preludi: Allegretto
    Fuga: Moderato

    Núm. 7 en La major

    Preludi: Allegro poco moderato
    Fuga: Allegretto

    Núm. 8 en Fa bemoll menor

    Preludi: Alegretto
    Fuga: Andante

    Núm. 9 en Mi major

    Preludi: Moderato non troppo
    Fuga: Allegro

    Núm. 10 en Do sostingut menor

    Preludi: Allegro
    Fuga: Moderato

    Núm. 11 en Si bemoll major

    Preludi: Allegro
    Fuga: Allegro

    Núm. 12 en Sol sostingut menor

    Preludi: Andante
    Fuga: Allegro

    II

    Dmitri Xostakóvitx 

    Núm. 13 en Fa sostingut major

    Preludi: Moderato con moto
    Fuga: Adagio

    Núm. 14 en Mi bemoll menor

    Preludi: Agadio
    Fuga: Allegro non troppo

    Núm. 15 en Re bemoll major

    Preludi: Allegretto
    Fuga: Allegro Molto

    Núm. 16 en Si bemoll menor

    Preludi: Andante
    Fuga: Adagio

    Núm. 17 en La bemoll major

    Preludi: Allegretto
    Fuga: Allegretto

    Núm. 18 en Fa menor

    Preludi: Moderato
    Fuga: Moderato con moto

    Núm. 19 en Mi bemoll major

    Preludi: Allegretto
    Fuga: Moderato con moto

    Núm. 20 en Do menor 

    Preludi: Adagio
    Fuga: Moderato

    Núm. 21 en Si bemoll major

    Preludi: Allegro
    Fuga: Allegro non troppo

    Núm. 22 en Sol menor

    Preludi: Moderato non troppo
    Fuga: Moderato

    Núm. 23 en Fa major

    Preludi: Adagio
    Fuga: Moderato con moto

    Núm. 24 en Re menor 

    Preludi: Andante
    Fuga: Moderato

    Durada aproximada del concert: primera part 64 minuts | pausa 15 minuts | segona part 82 minuts

    #nousreferents

  • Poema

    LA LLEI DE RESISTÈNCIA

    No ens hi posem tristos,
    Batallem, batallem i batallem.
    JOAN SALES A MERCÈ RODOREDA
    Barcelona, 21 de juliol de 1963

    Perquè serem més alts,
    en aquests temps tan baixos.
    Farem de resistir
    un art. I artesania.
    Resistir és el que ens cal.
    No com una obediència,
    sinó com una forma
    de vida. Resistir.
    Sí, Contra la injustícia,
    que no tolerarem
    perquè no és tolerable,
    ni aquí ni enlloc ni en cap
    altre àmbit de certesa.
    Resistirem moltíssim,
    tant, tant que espantarem.
    I la por no tindrà
    domini. Resistir.
    Obeirem els mestres,
    honorarem els clàssics,
    beneirem els pares,
    els avis, els besavis
    i tots els que lluitaren
    perquè ara resistim.
    Resistiu, bones gents.
    Batalleu, batalleu.
    Com ells i com tants altres.
    Vindran més temps obscurs,
    però serem més clars.

    Jaume C. Pons Alorda
    Riu, bèstia (2021)


  • Comentari

    La visita de Dmitri Xostakóvitx a Leipzig l’any 1950 va ser decisiva per a la composició posterior dels 24 Preludis i fugues, op. 87. No només va participar com a jurat d’un concurs centrat en l’obra de Johann Sebastian Bach en ocasió del bicentenari de la seva mort, en qualitat d’ambaixador de la Unió Soviètica, sinó que va rebre un fort impacte en escoltar la interpretació que la seva compatriota Tatiana Nikolàieva va fer d’una selecció de peces per a teclat del Kantor, bàsicament extretes d’El clavecí ben temperat. Una trobada que l’hivern d’aquell mateix any el va animar a la composició de preludis i fugues emprant les 24 tonalitats disponibles, inspirat pel rigor formal de Bach fins i tot a risc de ser reprès per les autoritats del seu país (de manera poc concreta, el 1948 havien emès una campanya en contra del “formalisme” en la música, perquè no glorificava suficientment la realitat soviètica). De fet, a la presentació pública d’algunes de les peces resultants, a l’Auditori Glinka de Leningrad, el 18 de novembre de 1951, es va mostrar poc relaxat davant la perceptible impaciència del públic, i insatisfet conseqüentment per la seva reacció.

    El cicle de Xostakóvitx s’inspira en el mètode compositiu de Bach pel que fa a la presentació d’un tema en el preludi, generalment intricat però fins a cert punt cantabile, i assoleix unes cotes esplèndides en el vol del contrapunt de les fugues, mitjançant un llenguatge musical que exigeix de l’intèrpret una concentració monacal i, alhora, una tremenda llibertat de moviments. Encara que l’ordenació de les peces no avança segons l’escala cromàtica, com sí que succeeix en l’opus de Bach, és evident que Xostakóvitx s’hi emmiralla per concebre-les. Una sèrie que el públic va poder descobrir com a cicle complet en les dues sessions del 23 i 28 de desembre de 1952, amb la interpretació de la mateixa jove que dos anys abans li havia despertat la idea. Tatiana Nikolàieva –del pianisme de la qual encara pot gaudir-se en gravacions audiovisuals– havia afirmat que es tracta d’una música “de gran profunditat, de mestratge i grandesa insuperables. Són 24 obres mestres, cadascuna amb el seu propi món intern... L’amplitud d’imatges i caracteritzacions és molt gran: de la tragèdia a l’humor, de l’alegria al grotesc”.

    Certament, el maratonià desplegament d’aquest fresc que recorre tot l’espectre dels estats d’ànim a partir d’una inacabable sèrie de recursos tècnics i ritmes canviants no sol ser mostrat en directe, en una sessió. El mateix Xostakóvitx mai no ho va fer (tot i que sí que enregistrà la sèrie completa) i alguns dels seus compatriotes més egregis, com Emil Gilels o Sviatoslav Richter, acostumaven a incloure només grups de tres o quatre preludis i fugues en els seus recitals. Peces que per la seva riquesa polifònica també han suscitat la transposició per a diversos instruments, i que mostren la pau de l’esperit bachià però també gestos nerviosos, tot alternant espontaneïtat i atmosferes carregades, l’expressió a penes romàntica d’un desig impossible de satisfer. Des de l’inici, amb el primer preludi en do major –una sarabanda d’aires majestuosos amb un triple compàs lent i el seu característic patró rítmic– al vint-i-quatrè, en Re menor –que delinea una mena d’espai íntim, sever però segur– es desenvolupa un elenc de gemmes amb fulgors d’intensitat contrastada. Com en el cas de Bach, semblaria que han existit sempre a l’espera de ser interioritzades per a algun tipus de fructificació espiritual.

    Jacobo Zabalo, doctor en humanitats

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografia

    Igor Levit, piano

    Igor Levit, piano

    © FeliXbroede_Sony Classical

    Les seves actuacions, producte d’una ment atenta i crítica, assoleixen categoria de veritable esdeveniment social. El «New York Times» el descriu com un dels “artistes més importants de la seva generació”. Igor Levit va ser guardonat amb el Recording Artist of the Year 2020 de «Musical America» i Gilmore Artist 2018. Així mateix, el novembre passat va ser nominat als Grammy en la categoria de solista instrumental de música clàssica.

    Com a recitalista, actua habitualment a les sales de concerts i als festivals més reconeguts del món. És solista habitual amb les principals orquestres, com la Berliner Philharmoniker, Cleveland Orchestra, Gewandhausorchester de Leipzig, Royal Concertgebouw Orchestra i Wiener Philharmoniker. La seva agenda inclou concerts a Boston, Chicago, Los Angeles, Nova York, Amsterdam, Berlín, Londres, Madrid, París, Viena i Tòquio. El 2022 Levit estrenarà mundialment un Concert per a piano que li ha estat dedicat per William Bolcom i una peça solista del pianista de jazz Fred Hersch. El Festival de Lucerna ha anunciat una col·laboració pluriennal amb Igor Levit com a responsable d’un nou festival de piano a partir del 2023.

    Artista en exclusiva de Sony Classical, el seu primer enregistrament de les 32 Sonates de Beethoven el 2019 va ser plenament aclamat, i li va valer ser guardonat com a Artista de l’Any de «Gramophone», i rebre l’Opus Klassik la tardor del 2020. Va publicar l’àlbum següent, Encounter, el setembre del 2020. Enregistrat durant el confinament, és profundament personal, caracteritzat per un desig de trobada i convivència comunitària. Inclou arranjaments poc interpretats de Bach i Brahms de Ferruccio Busoni i Max Reger, com també l’últim treball per a piano de Morton Feldman, Palais de Mari. El proper llançament d’IgorLevit és un CD doble amb els 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx i Passacaglia on DSCH de Ronald Stevenson. El disseny d’aquest àlbum és una creació especial de l’artista i dissenyador gràfic de renom internacional Christoph Niemann, que treballa habitualment per al «New Yorker» i «New York Times».

    Nascut a Nijni Nóvgorod (Rússia), la seva família es va traslladar a Alemanya quan tenia vuit anys. Va completar els estudis de piano a Hannover amb la puntuació més alta de la història del centre. Entre els professors tenia Karl-Heinz Kämmerling, Matti Raekallio, Bernd Goetzke, Lajos Rovatkay i Hans Leygraf. Igor Levit va ser el participant més jove del Concurs Internacional Arthur Rubinstein el 2005 a Tel Aviv, on va guanyar la medalla de plata, el premi especial de música de cambra, el premi del públic i el premi especial a la millor interpretació de peces contemporànies. La primavera del 2019 va ser nomenat professor de piano a la Universitat de Música, Teatre i Mitjans de Comunicació de Hannover.

    Pel seu compromís polític, també ha estat guardonat amb el V Premi Internacional Beethoven (2019), seguit de la concessió de l’Estàtua B del Comitè Internacional d’Auschwitz el gener del 2020. Els seus 53 concerts en directe per Twitter durant el confinament la primavera del 2020 van aconseguir una audiència mundial, tot oferint un sentiment de comunitat i d’esperança en un moment d’aïllament i desesperació. L’octubre del 2020 va ser distingit amb l’Orde al Mèrit de la República Federal d’Alemanya. I la primavera del 2021, l’editorial Hanser va publicar, en companyia de Florian Zinnecker, el seu primer llibre, House concert. A Berlín, on està establert, toca un Steinway D Grand Piano donat amablement pels Trustees of Independent Opera de Sadler’s Wells.

  • 20211004 Generic Piano DESKTOP
  • També et pot interessar ...

    Petit Palau Cambra
    Dilluns, 25.10.21 – 20 h
    Petit Palau

    Anna Urpina, violí
    Eva del Campo, clavecí
    Alberto Rosado, piano

    Obres de Biber, Händel, Manalt, Corelli, Webern, Messiaen, Guix i Pärt

    Preu: 15 euros

    Petit Palau Cambra
    Dimarts, 02.11.21 - 20 h
    Petit Palau

    Cosmos Quartet
    Helena Satué, violí I
    Bernat Prat, violí II
    Lara Fernández, viola
    Oriol Prat, violoncel

    A. Webern: Quartet 1905
    M. Ravel: Quartet en Fa major
    J. Brahms: Quartet en Do menor, op. 51 núm. 1

    Preu: 15 euros

Índex