Programa de mà
Pin-Hong Lin
—Beethoven, Albéniz, Lin, Skriabin i SchumannEstiu al Palau
Dilluns, 17 d'agost de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Pin-Hong Lin, piano
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata per a piano núm. 28, en La major, op. 101Isaac Albéniz (1860-1909)
Iberia (selecció)Pin-Hong Lin (2001)
Nanguan ImpressionsAleksandr Skriabin (1872-1915)
Sonata per a piano núm. 5, op. 53Robert Schumann (1810-1856)
Estudi simfònic, op. 13Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano #jovestalents
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Pin-Hong Lin, pianista taiwanès, tercer classificat i guanyador el 2025 del Premi Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana del Concurs Internacional de Piano Maria Canals, un dels més importants del món. Aquest jove talent torna a l’escenari de la sala modernista per presentar un programa que travessa segles i estils: des de Beethoven fins a la seva pròpia música, inspirada en les arrels tradicionals de Taiwan.
Quines són les claus del concert?
La Sonata núm. 28, op. 101 de Beethoven marca la transició cap a les seves últimes obres, en què la creixent sordesa el va empènyer a experimentar amb harmonies inusuals, a trencar les formes habituals i a introduir, per primera vegada, indicacions expressives i tècniques en alemany per a cada moviment. La suite Iberia d’Albéniz, de la qual s’escoltarà una selecció, representa el cim de la literatura pianística espanyola; és una de les obres més complexes i belles de tot el repertori per a piano del segle XX, una síntesi perfecta entre el folklore andalús, el madrileny de Lavapiés i l’avantguarda impressionista francesa. Nanguan Impressions, del mateix Pin-Hong Lin, reflecteix les arrels del jove intèrpret i l’interès per explorar noves sonoritats. I, per acabar, dues sonates: la Sonata núm. 5 de Skriabin, escrita en un sol moviment i plena d’èxtasi místic, i la Sonata núm. 1 de Chopin, una obra de joventut que ja conté el lirisme i la fisonomia romàntica que farien immortal el compositor polonès.
A què he de parar atenció?
A l’evocadora expressivitat que Pin-Hong Lin, de només vint-i-cinc anys, extreu del piano. Totes les peces que formen el programa brillen en el talent efervescent d’aquest pianista taiwanès, però per proximitat val la pena parar una atenció especial a Iberia d’Isaac Albéniz, una obra de fisonomia jonda, profunda, malenconiosa, íntima i colorista, que beu del folklore però també de l’impressionisme, en què fuig d’un andalusisme superficial. Un Albéniz ferit de mort, cada dia més malalt i adolorit, dedicava gairebé la totalitat de les forces compositives a la que probablement intuïa com l’última creació: el seu testament artístic, la seva obra magna, conseqüència de totes les anteriors i síntesi de la seva experiència vital.
Sabies que...
Com Albéniz, Aleksandr Skriabin va ser un gran pianista i compositor que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Considerava la seva Sonata núm. 5 com “un gran poema per a piano”. L’autor rus la va escriure al mateix temps que Le poème de l’extase, i totes dues obres comparteixen el mateix programa literari: un ideari filosòfic sobre l’evolució del món. En acabar-la, va dir: “No sé quina mena de miracle ha passat, però la considero la millor de les meves obres per a piano”.
Comentari
El pianista taiwanès Pin-Hong Lin, Premi Palau de la Música Catalana al Concurs Maria Canals del 2025 obrirà el recital amb la Sonata per a piano núm. 28, en La major, op. 101 de Beethoven, obra pertanyent al darrer període estilístic del compositor. Predecessora de la Hammerklavier, va ser escrita entre el 1815 i el 1816. La interiorització i llibertat formal trenquen els motlles tradicionals; l’atmosfera poètica i bucòlica de l’“Etwas lebhaft und mit der innigsten Empfindung” (Animat i amb sentiment íntim) inicia la Sonata. La seguirà la fortalesa d’una marxa com a preàmbul d’un interludi sublim. La contundència sonora, amb la fuga a quatre veus del darrer moviment –exemple del contrapunt característic de les darreres quatre Sonates– clourà aquesta creació beethoviana fascinant.
La suite Iberia d’Albéniz va ser escrita entre els anys 1905 i 1908. Afrontar cadascuna de les tres peces que n’integren els quatre quaderns esdevé un repte ple de tècnica, colors, ritmes, harmonies i timbres que han de saber conviure per expressar l’essència aquestes dotze impressions musicals. D’“Evocación” a “Eritaña”, la sublimació pianística ens transporta a aquest folklore innovador confegint uns quadres musicals suggestius i descriptius.
Nanguan Impressions, obra per a piano del propi Lin Pin-Hsiung, fusiona elements tradicionals taiwanesos amb l’escriptura contemporània. La música Nanguan, forma musical ancestral de la Xina, va ser originària de la regió de Fujian i també de Taiwan, essent declarada l’any 2009 patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La melangia i la contemplació són evocades mitjançant els colors produïts per instruments de la família del llaüt, el violí d’una corda o el so de la flauta de bambú. Música transcendent, donarà pas a la complexa Sonata per a piano núm. 5, op. 53 de Skriabin. Escrita l’any 1907 i estructurada en un sol moviment –a la manera del principi “listzià”–, el seu relat està plenament connectat amb el Poema de l’èxtasi. Iniciada amb un tema musical místic i oníric, posseeix un rerefons filosòfic i espiritual. Un passatge reflexiu s’anteposa a un “Presto” ple de lleugeresa i vivacitat, abans de diluir-se en sonoritats evocadores.
Escrita quan Chopin tenia divuit anys, la Sonata per a piano núm. 1, en Do menor, op. 4 va ser publicada pòstumament l’any 1851. El seu relat és ple de significació. Al primer moviment escoltarem la citació d’un motiu de la invenció a dues veus en Do menor propi del Barroc de Bach; el segon, l’únic “Minuet” que escriu Chopin, ens evocarà el Classicisme. El deliciós “Larghetto” està escrit en un infreqüent 5/4 i el “Finale”, d’un virtuosisme temperamental, porten el segell inequívoc del Romanticisme chopinià. Una obra, però, amb el segell inconfusible de Chopin.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Biografia
Pin-Hong Lin, piano
Nascut a Taiwan (2001), s’ha consolidat com un dels talents joves més prometedors del panorama pianístic internacional gràcies a la seva maduresa musical i un control tècnic excepcional. La seva projecció s’ha vist catapultada de manera definitiva després de rebre el prestigiós Premi Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana en el marc del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona 2025, on també va obtenir el tercer premi absolut.
El seu camí d’èxits internacionals inclou el tercer premi i el guardó a la millor interpretació d’una sonata clàssica al Concurs de Piano Paderewski de Polònia, a més d’haver estat guardonat al Concurs de Piano de Filadèlfia i al Concurs de Piano Kawai. Com a solista, el seu art l’ha portat a col·laborar amb formacions de primer nivell, en què destaca la interpretació del Concert per a piano núm. 2 de Brahms al costat de l’Orquestra Simfònica de Taipei.
Format acadèmicament seguint un alt nivell d’exigència, actualment cursa els estudis de màster a la prestigiosa Jacobs School of Music de la Universitat d’Indiana. A més de la seva faceta com a intèrpret del gran repertori clàssic, Lin desenvolupa un marcat interès per la creació contemporània incorporant obres i visions pròpies als seus recitals. El debut a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana representa una fita clau en la seva trajectòria fulgurant.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dilluns, 24.08.26 – 20 h
Sala de ConcertsSospiro
Duo StriAgo:
Mario Strinati, guitarra
Pietro Agosti, guitarraE. Gismonti: 7 anéis
M. Pereira: Bate-Coxa
F. “Chiquinha” Gonzaga: Corta-Jaca i Sospiro(tango)
R. Gnattali: Suite Retratos (selecció)
F. Chopin: Preludis op. 28 núm. 1 i núm. 11, Nocturn op. 9 núm. 1
A. Piazzolla: Tango Suite
E. Timpanaro: A Miguel i Marea
P. Bellinati: JongoPreu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Pere Marcet i Anna Risa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
Programa de mà
Pin-Hong Lin
—Beethoven, Albéniz, Lin, Skriabin i SchumannEstiu al Palau
Dilluns, 17 d'agost de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Pin-Hong Lin, piano
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata per a piano núm. 28, en La major, op. 101Isaac Albéniz (1860-1909)
Iberia (selecció)Pin-Hong Lin (2001)
Nanguan ImpressionsAleksandr Skriabin (1872-1915)
Sonata per a piano núm. 5, op. 53Robert Schumann (1810-1856)
Estudi simfònic, op. 13Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano #jovestalents
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Pin-Hong Lin, pianista taiwanès, tercer classificat i guanyador el 2025 del Premi Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana del Concurs Internacional de Piano Maria Canals, un dels més importants del món. Aquest jove talent torna a l’escenari de la sala modernista per presentar un programa que travessa segles i estils: des de Beethoven fins a la seva pròpia música, inspirada en les arrels tradicionals de Taiwan.
Quines són les claus del concert?
La Sonata núm. 28, op. 101 de Beethoven marca la transició cap a les seves últimes obres, en què la creixent sordesa el va empènyer a experimentar amb harmonies inusuals, a trencar les formes habituals i a introduir, per primera vegada, indicacions expressives i tècniques en alemany per a cada moviment. La suite Iberia d’Albéniz, de la qual s’escoltarà una selecció, representa el cim de la literatura pianística espanyola; és una de les obres més complexes i belles de tot el repertori per a piano del segle XX, una síntesi perfecta entre el folklore andalús, el madrileny de Lavapiés i l’avantguarda impressionista francesa. Nanguan Impressions, del mateix Pin-Hong Lin, reflecteix les arrels del jove intèrpret i l’interès per explorar noves sonoritats. I, per acabar, dues sonates: la Sonata núm. 5 de Skriabin, escrita en un sol moviment i plena d’èxtasi místic, i la Sonata núm. 1 de Chopin, una obra de joventut que ja conté el lirisme i la fisonomia romàntica que farien immortal el compositor polonès.
A què he de parar atenció?
A l’evocadora expressivitat que Pin-Hong Lin, de només vint-i-cinc anys, extreu del piano. Totes les peces que formen el programa brillen en el talent efervescent d’aquest pianista taiwanès, però per proximitat val la pena parar una atenció especial a Iberia d’Isaac Albéniz, una obra de fisonomia jonda, profunda, malenconiosa, íntima i colorista, que beu del folklore però també de l’impressionisme, en què fuig d’un andalusisme superficial. Un Albéniz ferit de mort, cada dia més malalt i adolorit, dedicava gairebé la totalitat de les forces compositives a la que probablement intuïa com l’última creació: el seu testament artístic, la seva obra magna, conseqüència de totes les anteriors i síntesi de la seva experiència vital.
Sabies que...
Com Albéniz, Aleksandr Skriabin va ser un gran pianista i compositor que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Considerava la seva Sonata núm. 5 com “un gran poema per a piano”. L’autor rus la va escriure al mateix temps que Le poème de l’extase, i totes dues obres comparteixen el mateix programa literari: un ideari filosòfic sobre l’evolució del món. En acabar-la, va dir: “No sé quina mena de miracle ha passat, però la considero la millor de les meves obres per a piano”.
Comentari
El pianista taiwanès Pin-Hong Lin, Premi Palau de la Música Catalana al Concurs Maria Canals del 2025 obrirà el recital amb la Sonata per a piano núm. 28, en La major, op. 101 de Beethoven, obra pertanyent al darrer període estilístic del compositor. Predecessora de la Hammerklavier, va ser escrita entre el 1815 i el 1816. La interiorització i llibertat formal trenquen els motlles tradicionals; l’atmosfera poètica i bucòlica de l’“Etwas lebhaft und mit der innigsten Empfindung” (Animat i amb sentiment íntim) inicia la Sonata. La seguirà la fortalesa d’una marxa com a preàmbul d’un interludi sublim. La contundència sonora, amb la fuga a quatre veus del darrer moviment –exemple del contrapunt característic de les darreres quatre Sonates– clourà aquesta creació beethoviana fascinant.
La suite Iberia d’Albéniz va ser escrita entre els anys 1905 i 1908. Afrontar cadascuna de les tres peces que n’integren els quatre quaderns esdevé un repte ple de tècnica, colors, ritmes, harmonies i timbres que han de saber conviure per expressar l’essència aquestes dotze impressions musicals. D’“Evocación” a “Eritaña”, la sublimació pianística ens transporta a aquest folklore innovador confegint uns quadres musicals suggestius i descriptius.
Nanguan Impressions, obra per a piano del propi Lin Pin-Hsiung, fusiona elements tradicionals taiwanesos amb l’escriptura contemporània. La música Nanguan, forma musical ancestral de la Xina, va ser originària de la regió de Fujian i també de Taiwan, essent declarada l’any 2009 patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La melangia i la contemplació són evocades mitjançant els colors produïts per instruments de la família del llaüt, el violí d’una corda o el so de la flauta de bambú. Música transcendent, donarà pas a la complexa Sonata per a piano núm. 5, op. 53 de Skriabin. Escrita l’any 1907 i estructurada en un sol moviment –a la manera del principi “listzià”–, el seu relat està plenament connectat amb el Poema de l’èxtasi. Iniciada amb un tema musical místic i oníric, posseeix un rerefons filosòfic i espiritual. Un passatge reflexiu s’anteposa a un “Presto” ple de lleugeresa i vivacitat, abans de diluir-se en sonoritats evocadores.
Escrita quan Chopin tenia divuit anys, la Sonata per a piano núm. 1, en Do menor, op. 4 va ser publicada pòstumament l’any 1851. El seu relat és ple de significació. Al primer moviment escoltarem la citació d’un motiu de la invenció a dues veus en Do menor propi del Barroc de Bach; el segon, l’únic “Minuet” que escriu Chopin, ens evocarà el Classicisme. El deliciós “Larghetto” està escrit en un infreqüent 5/4 i el “Finale”, d’un virtuosisme temperamental, porten el segell inequívoc del Romanticisme chopinià. Una obra, però, amb el segell inconfusible de Chopin.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Pin-Hong Lin, piano
Nascut a Taiwan (2001), s’ha consolidat com un dels talents joves més prometedors del panorama pianístic internacional gràcies a la seva maduresa musical i un control tècnic excepcional. La seva projecció s’ha vist catapultada de manera definitiva després de rebre el prestigiós Premi Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana en el marc del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona 2025, on també va obtenir el tercer premi absolut.
El seu camí d’èxits internacionals inclou el tercer premi i el guardó a la millor interpretació d’una sonata clàssica al Concurs de Piano Paderewski de Polònia, a més d’haver estat guardonat al Concurs de Piano de Filadèlfia i al Concurs de Piano Kawai. Com a solista, el seu art l’ha portat a col·laborar amb formacions de primer nivell, en què destaca la interpretació del Concert per a piano núm. 2 de Brahms al costat de l’Orquestra Simfònica de Taipei.
Format acadèmicament seguint un alt nivell d’exigència, actualment cursa els estudis de màster a la prestigiosa Jacobs School of Music de la Universitat d’Indiana. A més de la seva faceta com a intèrpret del gran repertori clàssic, Lin desenvolupa un marcat interès per la creació contemporània incorporant obres i visions pròpies als seus recitals. El debut a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana representa una fita clau en la seva trajectòria fulgurant.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dilluns, 24.08.26 – 20 h
Sala de ConcertsSospiro
Duo StriAgo:
Mario Strinati, guitarra
Pietro Agosti, guitarraE. Gismonti: 7 anéis
M. Pereira: Bate-Coxa
F. “Chiquinha” Gonzaga: Corta-Jaca i Sospiro(tango)
R. Gnattali: Suite Retratos (selecció)
F. Chopin: Preludis op. 28 núm. 1 i núm. 11, Nocturn op. 9 núm. 1
A. Piazzolla: Tango Suite
E. Timpanaro: A Miguel i Marea
P. Bellinati: JongoPreu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Pere Marcet i Anna Risa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.