• Emili Brugalla & Vesko Stambolov

    ―Piano-ballet

    Tardes al Palau

    Dimecres, 13 d'octubre de 2021 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Emili Brugalla, piano
    Vesko Stambolov, piano


    I

    Robert Gerhard (1896-1970)
    Alegrías

    Serguei Prokófiev (1891-1953)
    La Ventafocs, op. 87

    II

    Igor Stravinsky (1882-1971)
    La consagració de la primavera

    Durada aproximada del concert: primera part 50 minuts | pausa 15 minuts | segona part 45 minuts

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #patrimonicatalà #popular

  • Comentari

    La música per a ballet del segle XX marca el programa d’aquest recital per a dos pianos. Robert Gerhard, exiliat al Regne Unit, va rebre l’encàrrec per compondre dos ballets: Don Quixot i el divertimento flamenc Alegrías, aquest darrer escrit el 1942 amb llibret del mateix compositor de Valls amb un argument que gira entorn d’una gitana que no queda temptada ni sotmesa per la fortuna i fama que li ofereix un empresari. Amb aires espanyols com el zapateado o la jácara i citacions explícites de l’Himne de Riego, aquest ballet del qual escriuria una suite orquestral estrenada el 1944 va obtenir gran èxit al Regne Unit i se’n van oferir una vintena de representacions en el decurs de l’estiu del 1943.

    Aquesta música de ballet precedirà la interpretació de dues obres mestres de Prokófiev i Stravinsky, com són La consagració de la primavera i La Ventafocs, adaptades respectivament per a piano a quatre mans pel propi Stravinsky i per a dos pianos per Mikhaïl Pletnev. Dos ballets que foren enregistrats per Emili Brugalla i Vesko Stambolov el gener del 2020 a l’Acadèmia Nacional de Música de Sofia i, en el cas de La consagració, essent interpretada a dos pianos.

    Escrit també en plena Segona Guerra Mundial i després de l’èxit de Romeu i Julieta, Prokófiev va compaginar la composició de Cinderella paral·lelament amb l’òpera Guerra i pau. Estrenat al Bolxoi el novembre del 1945, el ballet es basa en el conte de Charles Perrault i la seva música s’aparta de la complexitat rítmica del Romeu i Julieta per endinsar-se en el món de gavotes, valsos o masurques, en la línia més tradicional del ballet rus.  

    “Vaig veure en la meva imaginació un ritus pagà solemne: els ancians savis, asseguts en cercle, observaven una noia que balla fins a morir. L’estan sacrificant per al déu de la primavera.” Eren paraules de Stravinsky l’any 1910 i que poc després –entre l’estiu del 1911 i el març del 1913– fructificarien en Le sacre en versió orquestral. Stravinsky, amant de compondre assegut davant del piano, ens en va deixar també una versió per a piano a quatre mans complexíssima que va ser estrenada el mes de juny del 1912 a casa del cèlebre musicòleg Louis Laloy. Stravinsky i Debussy van tocar per primera ocasió aquesta partitura, definida en paraules del compositor francès com “un meravellós malson”.

    L’estrena coreogràfica de La consagració amb els Ballets de Diaghilev va tenir lloc el 29 de maig de 1913 al Teatre dels Camps Elisis de París. El corrent defensor de les noves idees respecte de la seguidora d’una empremta postromàntica i academicista van provocar uns aldarulls motivats per una música en què el primitivisme, el salvatgisme trencaven amb la idea d’una música regida per motlles tradicionals Els acords sobreposats escrits en tonalitats diferents, les rítmiques d’accents irregulars sobre melodies populars de la tradició russa, van servir per explorar un llenguatge d’una modernitat harmònica, rítmica i melòdica fins aleshores mai assolida.

    I ara el piano serà la veu que ens introduirà a la misteriosa melodia inicial del “Despertar de la primavera” com a preàmbul dels “Auguris primaverals”, de la “Dansa del adolescents” i del “Rapte”. La complexitat rítmica del “Joc de les tribus rivals” ens aproparà al ritual de l’“Adoració de la Terra”, en què una dansa frenètica en prestissimo culminarà la primera part de la obra. Després, el “Sacrifici”; la rítmica punyent, tota la fortalesa i una plàstica multicolor tan abassegadora ens tornarà a transmetre l’audàcia d’aquesta obra mestra estrenada un any abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

    Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografia

    Emili Brugalla - Vesko Stambolov, duo piano

    Emili Brugalla & Vesko Stambolov

    El duo de piano Brugalla & Stambolov neix l’any 2011 de la trobada de dues personalitats tan diverses com Emili Brugalla i Vesko Stambolov, que ajunten el seu talent en l’amalgama fulgurant d’un duo pianístic ple de intensitat i virtuosisme. Moguts pel mateix afany de donar a conèixer sobretot la música per a dos pianos i quatre mans del segle XX, els dos pianistes han conreat aquest repertori en nombroses actuacions pel país i arreu. A més d'obres clàssiques per a duo, com la Sonata per a dos pianos i percussió de Béla Bartók, el seu repertori inclou cicles rarament interpretats de Xavier Montsalvatge, Joan Guinjoan, Robert Gerhard, Carles Suriñach, Juli Garreta, etc., i estrenes de compositors com Benet Casablancas, Josep Maria Guix, Joan Magrané i Marc Migó. L’any 2015 van obrir la gran exposició sobre Picasso a la Galeria Nacional d’Arts de Sofia (Bulgària) amb un recital de música a l’entorn dels Ballets Russos.

    El duo de piano Brugalla & Stambolov ha excel·lit també com a solista amb els Concerts per a dos teclats de J. S. Bach amb l’OCIM al Festival de Ciutadella i Maó (2014) i amb l’Orquestra Camerata Eduard Toldrà (temporada 2017) i amb l’Orquestra de Cambra de Granollers (temporada 2020).

    Emili Brugalla i Vesko Stambolov exerceixen la docència com a professors de piano i música de cambra al Conservatori Superior de Música del Liceu.

    El duo de piano Brugalla & Stambolov acaba de publicar el seu primer treball discogràfic al segell Columna Música, amb els ballets La consagració de la primavera de Stravinsky i La Ventafocs de Prokófiev.

    Emili Brugalla, piano 

    Es va graduar al Conservatori Superior de Música de Liceu de Barcelona. Posteriorment va estudiar amb Eulàlia Solé. Les trobades amb músics com Bruno Canino, Maria Curcio i Maria João Pires van influir fortament en el seu desenvolupament professional. Com a solista i músic de cambra ha actuat als escenaris més importants d’Espanya: Festival Internacional de Música de Granada, Festival de Peralada, Festival Internacional de Torroella de Montgrí, Festival Internacional de Santander, Festival Internacional Pau Casals del Vendrell, Festival de Sant Sebastià, Auditorio Nacional de Madrid i Palau de la Música Catalana. Les seves múltiples gires per l’estranger inclouen concerts a Itàlia (Festival Internacional de Piano de Càller), França (Festival En Blanc et Noir), Bèlgica (Ars Musica), Alemanya, el Brasil, a l’Amèrica Central, el Pròxim Orient, la Xina i el Japó. Emili Brugalla ha estat membre fundador del Kandinsky Trio, amb el qual ha desenvolupat una important activitat concertística internacional. El 1997 es presentà com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona interpretant el Concert ibèric de Manuel Blancafort, obra de la qual elaborà posteriorment una edició crítica per a l’editorial Boileau (Barcelona). És l’autor del primer enregistrament en CD de les Variacions per a piano i orquestra de Joaquim Serra, amb l’Orquestra Simfònica de Vallès, per al segell Naxos. La seva discografia inclou també obres de segle XX, les Danses espanyoles completes i altres obres d’Enric Granados (La Mà de Guido), la Música callada de F. Mompou (La Mà de Guido) i diversos enregistraments amb el Trio Kandinsky amb repertori internacional i català (segell Columna Música).

    Vesko Stambolov, piano

    Va rebre una educació musical sòlida i versàtil a la seva Bulgària natal. Els seus mestres han estat Maria Gineva, Dimo Dimov i Krasimir Taskov. Ha fet gires artístiques per Àustria, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya, Grècia, Corea de Sud, Turquia i Algèria, entre altres països, i ha participat com a solista en múltiples concerts acompanyat de totes les orquestres búlgares, tot interpretant un repertori de més de quaranta Concerts per a piano, de C. Ph. E. Bach, J. C. Fr. Bach, J. C. Bach, L. Koželuch, Haydn, Mozart, Beethoven, Chopin, Schumann, Grieg, Txaikovski, Ravel, Rakhmàninov (Número 3), Prokófiev (Número 3), Xostakóvitx (Número 1), Henryk Górecki i altres compositors. Vesko Stambolov, un intèrpret apassionat de J. S. Bach, ha ofert recitals monogràfics de Bach al Musikverein de Viena, a la nova sala de concerts MuTh de Viena, a Barcelona i a Bulgària (Festival d’Art Barroc de Sofia, Festival Apollonia de Sozòpol i Estiu de Varna). En diverses ocasions ha interpretat la integral dels Concerts de Bach per a un, dos, tres i quatre pianos i orquestra. El segell alemany Meta Records ha editat tres CD de Stambolov amb els set concerts de piano sol de J. S. Bach i els dos concerts de piano de Chopin en versió de cambra. Piano News va distingir el seu primer CD de Bach com a “CD del mes de maig i juny del 2004”. Ha enregistrat també un doble CD amb música de Rakhmàninov per a dos pianos amb Vessela Marinova per al segell britànic Nimbus Records i un CD amb el Concert per a piano en Re major de Haydn amb l’Orquestra de Cambra Sofia Soloists i el director Plamen Djurov. Stambolov és un fervent promotor de la música búlgara. Ha enregistrat darrerament el Concert per a piano de Lubomir Pipkov i el Concert per a piano de Marin Goleminov amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Bulgària, sota la direcció de Stanislav Ushev. És el primer intèrpret de la integral d’obres tardanes de Pancho Vladigerov (Opus 64 a Opus 70). Vesko Stambolov és guanyador de diversos concursos nacionals i internacionals i va ser guardonat als premis Nacionals Marin Goleminov 2020 i Crystal Lyre 2004.

  • 20211004 Generic Piano DESKTOP
  • També et pot interessar ...

    El Primer Palau
    Dilluns, 18.10.2021 – 18 h
    Sala de Concerts

    Sergio Pires, clarinet
    Raúl da Costa, piano

    C. Debussy: Primera rapsòdia per a clarinet
    L. Bassi: Fantasia sobre ‘Rigoletto’ de Verdi
    R. Schumann: Drei Romanzen, op. 94

    Trio Orion 
    Róza Lachegyi, violí 
    Ágnes Furka-Márkus, violoncel 
    Gergely Kovacs, piano 

    I. Rakhmàninov: Trio elegíac núm. 1, en Sol menor
    D. Xostakóvitx: Trio amb piano núm. 1, en Do menor, op. 8

    Preu: 15 euros

Índex