• Philippe Jaroussky, Francesco Corti & Il Pomo d’Oro
    Radamisto de Händel

    Palau Òpera

    Dimecres, 6 d'octubre de 2021 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Logotip Telefónica

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Philippe Jarousskycontratenor (Radamisto)
    Marie-Nicole Lemieuxcontralt (Zenobia)
    Emöke Baráthsoprano (Polissena)
    Zachary Wildertenor (Tiridate)
    Renato Dolcinibaríton (Farasmane)
    Anna Bonitatibusmezzosoprano (Tigrane)
    Alicia Amosoprano (Fraarte)
    Il Pomo d’Oro
    Francesco Corticlavecí i director


    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Radamisto (òpera en tres actes)
    Llibret de Nicola Francesco Haym (1679-1729)

    OBERTURA

    ACTE I

    ESCENA 1: Pavelló reial. Polissena sola, i després Tigrane
    Polissena – Cavatina: “Sommi dei...”
    Recitatiu
    Tigrane – Ària: “Deh, fuggi un traditore...”

    ESCENA 2: Polissena i Tiridate amb guàrdies
    Recitatiu
    Polissena – Ària: “Tu vuoi ch’io parta? Io parto...”

    ESCENA 3: Farasmane, encadenat i envoltat de guàrdies, i Tiridate
    Recitatiu
    Tiridate – Ària: “Stragi, morti, sangue ed armi...”

    ESCENA 4: Campament de Tiridate. Apareix Radamisto, acompanyat per Zenobia
    Recitatiu
    Radamisto – Ària: “Cara sposa, amato bene...”

    ESCENA 5: Radamisto se’n va de l'exèrcit de Tiridate; aparèix Farasmane encadenat, l’acompanya Fraarte
    Recitatiu
    Zenobia – Ària: “Son contenta di morire...”

    ESCENA 6: Farasmane, Radamisto i Fraarte
    Recitatiu
    Radamisto – Ària: “Ferite, uccidete, o numi del ciel...”

    ESCENA 7: Farasmane, Fraarte i després Tigrane
    Recitatiu
    Farasmane – Ària: “Son lievi le catene...”

    ESCENA 8
    Recitatiu

    ESCENA 9: Plaça reial davant el palau de Radamisto. Tiridate amb soldats i després Fraarte
    Recitatiu

    ESCENA 10: Tigrane amb els esclaus, vestits i banderes, i els mateixos
    Recitatiu
    Fraarte – Ària: “Mirerò quel vago volto...”

    ESCENA 12: Polissena i Tigrane
    Recitatiu
    Polissena – Ària: “Dopo l'orride procelle...”

    ACTE II

    ESCENA 1: Radamisto i Zenobia  surten del soterrani d’unes ruïnes antigues.
    Recitatiu
    Zenobia – Cavatina: “Quando mai, spietata sorte...”
    Recitatiu

    ESCENA 2: Radamisto, i després Tigrane amb soldats
    Radamisto – Ària: “Ombra cara di mia sposa...”

    MITJA PART

    ESCENA 3: Fraarte, i Zenobia amb roba descurada, amb els guàrdies
    Recitatiu
    Zenobia – Ària: “Già che morir non posso...”

    ESCENA 4: Jardins reials. Tiridate, i després Fraarte
    Recitatiu
    Fraarte – Ària: “Vaga e bella ogn’or vedrai...”

    ESCENA 5: Zenobia amb soldats, i Tiridate, i després Fraarte a banda
    Recitatiu

    ESCENA 6: Zenobia i Fraarte
    Recitatiu
    Zenobia – Ària: “Troppo sofferse già questo mio petto...”

    ESCENA 7: Tigrane i Radamisto vestits com a simples soldats, i després Polissena
    Recitatiu
    Tigrane – Ària: “La sorte, il ciel, amor...”

    ESCENA 8: Radamisto i Polissena
    Recitatiu
    Radamisto – Ària: “Vanne, sorella ingrata...”

    ESCENA 9: Polissena sola
    Polissena – Recitatiu i – Ària: “Non sarà quest’alma mia...”

    ESCENA 10: Saló reial. Tiridate i Zenobia, després Tigrane amb seguici portant la roba de Radamisto.
    Recitatiu

    ESCENA 11: Radamisto, Zenobia i Tiridate
    Recitatiu
    Zenobia – Cavatina: “Empio, perverso cor!...”

    ESCENA 12: Radamisto i Zenobia
    Recitatiu
    Radamisto, Zenobia – Duet: “Se teco vive il cor...”

    PASSAGAGLIA

    ACTE III

    ESCENA 1: Pati al voltant del palau reial. Tigrane i Fraarte
    Recitatiu
    Fraarte – Ària: “S’adopri il braccio armato...”

    ESCENA 2: Tigrane sol
    Tigrane –  Recitatiu i ària: “Con vana speranza...”

    ESCENA 3: Estança reial. Radamisto i Zenobia
    Recitatiu
    Radamisto – Ària: “Dolce bene di quest’alma...”

    ESCENA 4: Tiridate amb seguici i Zenobia
    Recitatiu

    ESCENA 5:
    Polissena – Ària: “Sposo ingrate, parto sì...”

    ESCENA 6: Tiridate, Radamisto, Farasmane i Zenobia
    Recitatiu
    Tiridate – Ària: “Alzo al volo di mia fama...”

    ESCENA 7: Zenobia i Radamisto
    Recitatiu
    Zenobia – Ària: “Deggio dunque, o Dio, lasciarti...”
    Radamisto – Recitatiu i ària: “Qual nave smarrita...”

    ESCENA 8: Temple. Tiridate i Farasmane
    Recitatiu

    ESCENA 9: Zenobia i els mateixos
    Recitatiu

    ESCENA 10: Radamisto i els mateixos, i després Polissena
    Recitatiu

    ESCENA 11: Tigrane, Fraarte amb soldats i el poble, i els mateixos
    Recitatiu
    Cor – “Un dì più felice...”

    PASSE-PIED
    RIGODON
    PASSE-PIED

    FI

    Durada aproximada del concert:
    Primera part: 80 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part: 80 minuts

     

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Poema

    Els manaments

    Pesca sols allò
    que necessitis.

    I no t’ho acabis tot d’una.

    Dona les gràcies
    pel que tens
    i pel que no has rebut.

    Tresca el pèl púbic
    de l’aranja,
    plantada al paladar
    de la vulva del que adores,
    que ha de ser tot
    el que vegis i sentis
    encara que no ho
    vegis ni ho sentis.

    Sigues clement amb l’adversari
    i inclement amb l’amant.

    Arrela en els altres.

    Viu per seduir.

    I no coneguis la història,
    fes-la.

    Jaume C. Pons Alorda
    Riu, bèstia (2021)

  • 20210930 Palau Opera DESKTOP
  • Comentari

    Händel a la conquesta de l’Anglaterra operística

    A partir del 1720 Londres esdevé una de les capitals musicals d’Europa. El motiu principal és la creació, per un grup d’aristòcrates anglesos, de la Royal Academy of Music. L’objectiu d’aquesta institució era difondre l’òpera italiana, predominant en aquell moment a tot Europa, a les illes britàniques i, més concretament, a la gran capital. La primera temporada, que es va desenvolupar al King’s Theatre durant la primavera d’aquell any, es va iniciar el 2 d’abril amb l’òpera Numitore de Giovanni Porta amb un èxit relatiu. Es feia palès que, per dur a terme aquest projecte ambiciós, calia comptar amb una personalitat destacada del panorama musical internacional. I aquesta figura fou Georg Friedrich Händel.

    El compositor alemany ja feia anys que mantenia una forta vinculació amb Anglaterra. Després de la seva estada a Itàlia, on es va imbuir de l’escola napolitana i dels secrets de l’opera seria, el 1710 es traslladà de nou a Alemanya, on assumí el càrrec de maestro di capella de la cort del príncep elector de Hannover, que el 1714 esdevindria el rei Jordi I de la Gran Bretanya. El mateix 1710, Händel presenta la seva primera òpera a l’escena londinenca, Rinaldo, que obté un èxit esclatant, motiu pel qual decideix, el 1712, instal·lar-se a Anglaterra. Allà de seguida aconsegueix la protecció de la reina Anna, que li encarrega diverses obres molt ben retribuïdes, tot i que sovint s’ha especulat amb la possibilitat que el compositor fos enviat per l’hereu Jordi I amb l’objectiu de fer tasques d’espia a la cort d’Anna. Teories de la conspiració al marge, Händel ja no abandonarà Anglaterra, on es convertirà en el rei Mides musical de les Illes fins a acabar adquirint, anys després, la nacionalitat d’aquell país amb el nom de George Frideric Handel.

    Ja amb Jordi I com a monarca, el 1719 els creadors de la Royal Academy of Music encarreguen a Händel la direcció del seu ambiciós projecte operístic i el compositor es trasllada a Dresden, on assisteix a una sèrie de representacions operístiques al rutilant nou teatre de la capital saxona, entre les quals les de Vio Teofane d’Antonio Lotti.

    Entusiasmat pel nivell de la companyia, en contracta bona part dels membres i se’ls endú a Londres amb un contracte sucós.Alguns d’ells, com les sopranos Margherita Durastanti, Caterina Galerati o el castrat Benedetto Baldassari seran els cantants que participaran en l’estrena de Radamisto, segon títol de la temporada al King’s Theatre i primer compost per Händel. L’èxit de l’estrena de Radamisto el 27 d’abril és estrepitós entre un públic en el qual hi havia tant el rei Jordi I com el príncep de Gal·les i l’obra assolí la gens menyspreable xifra de deu representacions durant aquella primavera.

    Si bé a Rinaldo el compositor havia utilitzat nombrosos préstecs d’obres anteriors per tal de garantir-se l’èxit, la de Radamisto és una partitura completament nova. S’hi topa amb una opera seria modèlica, de caràcter heroic, tot i moments d’intens lirisme, en la qual es desenvolupen escenes de batalla en escena espectaculars i plenes de situacions d’impacte. Menys original era el libretto, una revisió de Nicola Haym del creat, anys abans, per Domenico Lalli titulat L’amor tirannico, que s’inspirava en els Annals de Tàcit i que ja havia posat en música Francesco Gasparini el 1710 per a Venècia.

    El tema central de l’òpera és l’exaltació de l’amor conjugal, en aquest cas representat per Zenobia i Radamisto, en oposició a l’altra parella protagonista, Polissena i Tiridate. Tot i el títol, com s’esdevé en altres obres de l’autor, Radamisto no és el protagonista principal ni el personatge amb més estatura dramàtica, rol reservat a Zenobia i, sobretot, a l’antagonista Tiridate. L’orquestració de l’obra, d’altra banda, és d’una considerable envergadura per l’època, amb una nodrida secció de cordes i notable presència de les fustes, especialment de l’oboè i del fagot.

    L’èxit d’aquest primer títol de Händel per a la Royal Academy provocà que l’obra tornés a pujar a escena el desembre d’aquell mateix any, reposició a la qual el compositor introduí notables canvis, en bona part per satisfer les necessitats dels nous intèrprets, però també de caràcter estructural. Una revisió tan considerable que es pot parlar de dues versions diferents de l’obra, catalogades com HWV 12 l’original i HWV 12b la segona.

    Radamisto, doncs, va constituir una porta d’entrada triomfal per a Händel a l’escena operística anglesa i l’inici d’una etapa creativa que hauria d’oferir fruits molt saborosos. El que va succeir després és història de la música. En majúscules.

    Antoni Colomer, crític musical

  • Biografies

    Philippe Jaroussky, contratenor

    Philippe Jaroussky, contratenor

    ©Marc Borggreve 

    És un dels principals contratenors del panorama internacional, com ho confirmen alguns dels prestigiosos premis que ha rebut: Victoires de la Musique com a artista líric revelació (2004) i artista líric el 2007 i el 2010, i l’Echo Klassik com a cantant de l’any (Munic, 2008), juntament amb L’Arpeggiata a Dresden (2009), i novament a Berlín (2016), entre d’altres.

    Abasta un repertori extremadament ampli del Barroc, des dels refinaments del segle XVII amb compositors com Monteverdi, Sances o Rossi fins al virtuosisme impressionant de Händel o Vivaldi, que és un dels compositors que més ha interpretat a la seva carrera. Incansablement avantguardista en la recerca musical, ha contribuït al descobriment –o redescobriment– de compositors com ara Caldara, Porpora, Steffani, Telemann o Johann Christian Bach.

    Darrerament també ha explorat un repertori molt diferent, centrat en mélodies franceses al costat del pianista Jérôme Ducros. Ha mostrat la seva pròpia interpretació de Les nuits d’été (Berlioz) amb actuacions a l’Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg.

    Ampliant el seu interès per les obres contemporànies, també ha interpretat composicions de Marc André Dalbavi a partir dels sonets de Louise Labbé, i ha cantat a la Nederlandse Opera d’Amsterdam (2016), Opéra de París (2018) i Teatro Real de Madrid (2018) l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho, que va compondre específicament per a la seva veu.

    Col·labora habitualment amb algunes de les millors formacions barroques, a les sales i els festivals més prestigiosos del món. El 2002 fundà l’Ensemble Artaserse, amb el qual actua per tot Europa.

    El gener de 2017, va inaugurar la nova Elbphilharmonie d’Hamburg i hi fou convidat com a primer artista resident. La temporada 2019-20 va celebrar els seus vint anys de carrera amb diversos esdeveniments importants, com la incorporació de la seva estàtua al Musée Grévin de París, l’edició d’un llibre biogràfic i una antologia de tres discos: Passion Philippe Jaroussky.

    El març de 2021 va debutar com a director al capdavant d’Artaserse en la producció de l’oratori Il primo omicido de Scarlatti. Aquest programa s’ha interpretat al Festival de Salzburg i a l’Opéra de Montpeller, on Philippe Jaroussky i l’Ensemble Artaserse són artistes residents des del 2021 i durant les següents tres temporades.

    El 2022 continúa la seva activitat com a director d’orquestra amb nombrosos concerts a París, Lió, Montpeller, Budapest, i en els Festivals d’Épau i Halle.

    A finals de maig, principis de juny de l’any passat, va dirigir per primer cop des del fossat, a Paris i a Montpeller, l’òpera Giulio Cesare de Händel amb un repartiment superlatiu de cantants: Sabine Devielhe, Gaëlle Arquez, Franco Fagioli, Carlo Vistoli i Lucile Richardot.

    La temporada passada, va dirigir la producció escènica d’Orfeo de Sartorio a l’Òpera de Montpeller. També interpretà el paper de Ruggiero en la producció d’Alcina de Händel juntament amb Cecilia Bartoli a Monte-Carlo. A més a més, ha fet recitals a l’altra banda de de l’Atlàntic amb el guitarrista Thibaut García en el Festival Cervantino de Guanajuato i en el Festival Bellas Artes de Ciutat de Mèxic; i amb Les Violons du Roy i Marie-Nicole Lemieux a Montreal i pel Quebec. Es reuní amb el seu conjunt Artaserse per a fer concerts a Boston, San Diego i Toronto; i va col·laborar amb l’Arpeggiata i Christina Pluhar en el Carnegie Hall de Nueva York.

    Posseïdor ja d’una impressionant discografia, va col·laborar en l’Edició Vivaldi de Naïve juntament amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus. Ja fa anys que enregistra en exclusiva per a Erato-Warner Classics, i ha rebut nombrosos premis pels seus àlbums.

    Des de fa cinc anys treballa en un dels seus projectes més personals: l’Académie de Philippe Jaroussky. L’Académie intenta ajudar joves músics que viuen en aïllament cultural, mitjançant un ensenyament original, extens i exigent. 

    El 2019 va ser nomenat Oficial de les Arts i les  Lletres pel govern francès.

  • Marie-Nicole Lemieux, contralt

    Marie-Nicole Lemieux

    © Genevieve Lesieur

    El seu gran talent es va donar a conèixer al públic l’any 2000 en guanyar els premis Reina Fabiola i Lied Prize del Concurs Queen Elizabeth de Bèlgica. Des d’aleshores, la seva carrera internacional l’ha portada als escenaris més famosos d’arreu: La Scala, Royal Opera House, Covent Garden, Opéra National de París, Champs Élysées, Capitole de Tolosa de Llenguadoc, La Monnaie de Brussel·les, Staatsoper de Berlín, de Munic i Viena, Opernhaus de Zuric, Theater an der Wien, Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Festival de Salzburg, Festival de Glyndebourne, Chorégies d’Orange, Canadian Opera Company de Toronto, Opéra de Montreal...

    Paral·lelament a la seva activitat a l’escena, és convidada per interpretar el gran repertori simfònic amb orquestres prestigioses: New York Philarmonic, Orchestre Philharmonique de Radio France i Orchestre National de France, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, Orchestre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Orchestre de l’Accademia di Santa Cecilia, Los Angeles Philharmonic, London Philharmonia, Orquestra Filharmònica de St. Petersburg, Rotterdam Philharmonic Orchestra, Singapore Symphony Orchestra, Orchestre Symphonique de Montreal, Violons du Roy, Orchestre Métropolitain…

    Ha actuat sota la batura de directors de gran reconeixement: M-W. Chung, Ch. Dutoit, I. Fischer, M. Franck, D. Gatti, B. Haitink, P. Järvi, B. Labadie, L. Langrée, K. Masur, K. Nagano, J. Nelson, Y. Nézet-Séguin, G. Noseda, A. Pappano, M. Plasson, M. Schonwandt, P. Steinberg o P. Zukerman.

    Té una discografia àmplia i variada. A més dels enregistraments de Vivaldi per a Naïve, Orlando furioso –disc premiat amb un Victoire de la Musique el gener del 2005–, Griselda, La fida ninfa, Stabat Mater i Nisi dominus…, ha gravat com a solista Les nuits d’eté de Berlioz, Wesendoncklieder de Wagner, Rückertlieder de Mahler, L’heure exquise (mélodies franceses amb Daniel Blumenthal), Lieder de Schumann, Ne me refuse pas amb l’Orchestre National de France (que li va valer el premi internacional de l’Academia Charles Cros i va ser aclamat per la crítica internacional), Opera arias, sobre Gluck, Mozart, Haydn (amb Violons du Roy), Streams of pleasure, centrat en Händel en duo amb Karina Gauvin, i Chansons perpétuelles, recital de piano amb Roger Vignoles. Ha iniciat una col·laboració amb Warner Classics, amb un programa dedicat a Rossini, i també ha enregistrat Les troyens (Cassandre).

    Alguns dels seus projectes futurs inclouen Juditha Triumphans a Lió i al Théâtre des Champs Élysées amb l’Ensemble Mattheus, Falstaff i L’italiana in Algeri a la Wiener Staatsoper, L’incoronazione di Poppea al Théâtre des Champs Élysées, Madama Butterfly i The snow maiden a l’Opéra National de París, Carmen a Tolosa de Llenguadoc, La belle Hélène a l’Opéra Comique de París i Madama Butterfly al Covent Garden. En concert, cantarà La mort de Cléopâtre amb l’Orchestre National de France, Roméo et Juliette de Berlioz amb l’Orchestre de París, Wesendonck Lieder de Wagner amb l’Orchestre Philharmonique de Montecarlo i la Missa Solemnis de Beethoven i Oedipus rex amb l’Orchestre Symphonique de Montreal.

    Marie-Nicole Lemieux té el títol de cavaller de l’Orde Nacional del Quebec, Compagne des Arts et des Lettres du Québec, és membre de l’Orde del Canadà i de l’Orde de les Plèiades. També va ser nomenada doctora honoris causa per la Université du Québec à Chicoutimi.

  • Emőke Baráth, soprano

    Emőke Barath

    © Zsoffi Raffay

    Va estudiar piano i arpa abans d’iniciar la formació com a cantant als 18 anys a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, tot continuant-los a Itàlia amb L. De Lisi al Conservatorio Luigi Cherubini de Florència.

    De seguida va captar l’atenció del món de la música en guanyar diversos certàmens prestigiosos, com el Concurs Cesti a Innsbruck o el Gran Premi de l’Acadèmia del Festival Verbier. També va aconseguir el premi Junior Prima Prima Primissima a Hongria. I va fer un salt en la seva carrera amb la interpretació de Sesto de Giulio Cesare (Händel), dirigida per A. Curtis. El 2013 el segell Naïve va publicar aquesta òpera, que esdevenia el seu debut discogràfic. Poc després debutà al Festival Lyrique d’Ais de Provença en la protagonista d’Elena de Cavalli, sota la batuta de L. García Alarcón, una interpretació rebuda amb lloances unànimes de la crítica.

    Des d’aleshores ha fet carrera a escenaris importants, amb col·laboracions amb les orquestres més destacades, tant especialitzades com simfòniques. Els seus papers més rellevants inclouen els personatges de Susanna de Le nozze di Figaro de Mozart, Duello amoroso –un pastitx dirigit per N. Stutzmann i J-L. Grinda–, Romilda de Xerse de Cavalli, El Messies de Händel, una gira amb Alcina de Händel (Morgana), la Gran Missa en Do menor de Mozart, Oratori de Nadal de Bach, el rol principal d’Hipermestra de Cavalli o la Missa en Si menor de Bach.

    La darrera temporada ha fet gires pels Estats Units amb el Boston Early Music Festival oferint un programa de Steffani. Va cantar amb gran èxit Cleopatra de Giulio Cesare dirigida per Ottavio Dantone (Théâtre des Champs Élysées, Philharmonie d’Essen, Theater an der Wien); l’àngel de Saint François d’Assise de Messiaen amb l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon dirigida por Sylvain Cambreling (Tòquio, Shiga). També ha estat important la col·laboració en el Magnificat de Bach i Dixit Dominus de Händel amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm. Ha debutat al Wigmore Hall de Londres amb la formació Arcangelo, dirigida per Jonathan Cohen.

    Els seus propers compromisos inclouen diversos recitals amb Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse a França, Alemanya, Espanya i Suïssa. També prendrà part a la gira de Radamisto amb Il Pomo d’Oro. Cantarà el rol de Minerva i Amore d’Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi amb I Gemelli, i oferirà el rol de Sifare de Mitridate de Mozart a l’Òpera de Malmö. Acabarà temporada fent de Cleopatra de Giulio Cesare de Händel dirigida per Philippe Jaroussky a l’Opéra de Montpeller.

    La discografia d’Emőke Baráth ja és considerable, amb diversos enregistraments per a Erato-Warner Classics, Naïve, Alpha Classic, Cpo, Glossa o Hungaroton. A més de Giulio Cesare amb Alan Curtis, ha participat en Catone in Utica de Vivaldi (Il Pomo d’Oro, Riccardo Minasi) i Ormindo de Partenope de Händel amb Il Pomo d’Oro i Philippe Jaroussky. Aquest la va convidar a cantar els diversos rostres d’Euridice al seu àlbum La storia di Orfeo, sota la batuta de Diego Fasolis. I amb els mateixos artistes va esdevenir Amore d’Orfeo ed Euridice de Gluck.

    Actualment és artista en exclusiva d’Erato-Warner Classics. I va dedicar el seu primer disc en solitari, Voglio cantar (2019), a les millors àries del segle XVII, amb el qual va guanyar l’Opus Klassic a Alemanya el mateix 2019.

  • Zachary Wilder, tenor

    Zachary Wilder

    © Philippe Matsas

    Aquest tenor nord-americà és reconegut per la seva interpretació de repertoris que abasten els segles XVII i XVIII i es reclamat per participar en concerts i produccions operístiques a totes dues bandes de l’Atlàntic. El 2011 va ser convidat al Festival d’Ais de Provença per interpretar el rol de Corydon d’Acis i Galatea de Händel, producció que després es va veure a La Fenice de Venècia. William Christie el va seleccionar per entrar a Le Jardin des Voix, la prestigiosa acadèmia de joves cantants amb Les Arts Florissants. Posteriorment es va traslladar a França, on s’ha establert.

    Treballa amb molts conjunts eminents, com l’Ensemble Pygmalion, Les Arts Florissants, L’Arpeggiata, Les Talens Lyriques, Le Concert d’Astrée, Le Poème Harmonique, Le Concert Spirituel, Bach Collegium Japan, Boston Early Music Festival, Cappella Mediterranea, Collegium Vocale Gent, Early Music Vancouver, English Baroque Soloists, Handel & Haydn Society, De Nederlandse Bachvereniging, Royal Philharmonic Orchestra, San Francisco Symphony Orchestra i Saint Louis Symphony Orchestra.

    De les temporades passades, van destacar una gira de set mesos amb motiu dels 450 anys del naixement de Monteverdi, amb Sir J. E. Gardiner i els English Baroque Soloists, en què va interpretar els rols d’Eurimaco d’Il ritorno d’Ulisse in patria i Lucano de L’incoronazione di Poppea; 200 Motels de F. Zappa, com a Mark, amb l’Orchestre Philharmonique d’Estrasburg; The tale of Genji, com a esperit de la llum, al teatre Kabukiza, dirigit per E. Ichikawa, i nombroses gires amb el Bach Collegium Japan per Europa, els Estats Units i el Japó.

    La temporada 2020-21 va oferir el rol principal d’Acis i Galatea de Händel sota la direcció de F. Lazarevitch, una gira japonesa d’El Messies de Händel i una gira pels Estats Units amb la Missa en Do menor de Mozart (San Francisco, Costa Mesa, Lincoln Center i Santa Barbara), tots dos amb el Bach Collegium Japan. Igualment, els oratoris de Pasqua i de l’Ascensió de Bach en una gira francesa amb Le Banquet Céleste, com també a Leipzig i Stuttgart amb M. Suzuki. Igualment, el Seicento italià ocupa un lloc destacat en la seva agenda: concert de L’Egisto de Cavalli com a Lidio, amb Le Poème Harmonique, així com L’Orfeo de Monteverdi en el rol de Pastore a Versalles i Metz i un concert de duets de tenor a París amb I Gemelli.

    La seva discografia inclou diversos àlbums en solitari: Eternità d’amore (La Musica), Amours contrariées (Centaur) i Balli e Sonate de Monteverdi i Rossi (Ricercar). Ha enregistrat extensament amb el Boston Early Music Festival, incloent-hi la guanyadora del Grammy La descente d’Orphée aux enfers (CPO). També ha participat en Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi en el rol d’Eurimaco (Soli Deo Gloria), Passió segons sant Mateu de Bach, Le Jardin de monsieur Rameau, un DVD amb les Vespro della Beata Vergine de Monteverdi (Chateau Versailles Spectacles), Ulisse nell’isola di Circe (Ricercar) de Zamponi com a Mercurio, Zaïs (Aparté) de Rameau i Le Désert (Naïve) de F. David. A final d’any publicarà un àlbum en solitari amb obres de Dowland i un altre participant en la Passió segons sant Joan de Bach (BIS).

  • Renato Dolcini, baríton

    Renato Dolcini

    © Philippe Delval

    Nascut a Milà (1985), es va formar com a cantant sota el mestratge de V. Manno durant els estudis de musicologia a la Universitat de Pavia, on es va llicenciar amb magna cum laude. Posteriorment, va ser admès dues vegades a la Gstaad Vocal Academy (2009, 2010), on va poder especialitzar-se al costat de C. Bartoli.

    El 2015 va ser seleccionat com un dels sis joves talents d’arreu del món participants a la setena edició de Le Jardin des Voix de W. Christie, i va fer una gira amb Les Arts Florissants amb concerts en què va captar l’atenció de la crítica, que li va dedicar crítiques excel·lents.

    Entre les seves actuacions més destacades cal esmentar: Dafne in Venezia de Caldara al Teatro La Venice amb S. Montanari; el monogràfic Monteverdi dirigit per Sir J. E. Gardiner al Monteverdi Tuscany Festival; el rol de Figaro de Le nozze di Figaro, dirigit per R. Jacobs, per a la Fondation de Royaumont, o Alidoro de La Cenerentola de Rossini, amb F. Biondi i Europa Galante.

    La temporada 2016-17 va debutar com a Leporello de Don Giovanni de Mozart a Milà i Florència (enregistrat per Warner Classics), va interpretar el rol del sàtir d’Orfeo de Rossi sota la direcció de R. Pichon, Danao d’Ipermestra de Cavalli al Glyndebourne Festival amb W. Christie i G. Vick, Ottone de L’incoronazione di Poppea en la producció de M. Leiser i P. Caurier, Aeneas de Dido & Aeneas de Purcell al costat de W. Christie i Les Arts Florissants en una gira pels Estats Units, Oratori de Nadal de Bach amb F. Bonnizzoni, La morte di Orfeo de Landi a l’Òpera Nacional d’Holanda amb Ch. Rousset, L’Europa de Melani al Potsdam Musikfestspiele, el debut en el rol de Seneca de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi al Salzburger Festespiele sota la direcció de W. Christie, Iole de Porpora en el marc del Musikfest Bremen a Oldenburg, Guglielmo de Così fan tutte amb A. Kossenko, Ercole de Jole de Porpora al Musikfest Bremen a Oldenburg, la Passió segons sant Joan de Bach amb Les Arts Florissants arreu d’Europa. La BBC el va seleccionar, el gener del 2019, per a l’espai radiofònic Arts Hour en actuar a Milà, i va interpretar-hi fragments d’obres de Porpora i Mozart.

    Entre els seus compromisos recents hi ha La Resurrezione de Händel amb Bonizzoni i La Risonanza a Brussel·les, Bruges i Metz, Guglielmo de Così fan tutte de Mozart a la Israeli New Opera a Tel Aviv i a Tòquio, Claudio d’Agrippina de Händel al Teatro Real de Madrid amb Il Pomo d’Oro, Chasseur d’Actéon de Charpentier amb Les Arts Florissants, Santa Teodosia de Scarlatti al festival La Chaise-Dieu, Giulio Cesare al Teatro alla Scala o Les indes galantes de Rameau al Grand Théâtre de Ginebra sota la batuta de L. García Alarcón.

    La seva agenda futura inclou el rol de Pallante d’Agrippina de Händel a Hamburg, Dido & Aeneas al Teatro Filarmonico de Verona, Oreste amb Il Pomo d’Oro en una gira per diverses ciutats europees i el rol d’Ariodante al Teatre Bolxoi de Moscou. També participa com a Orfeo i Apollo en Stravaganza d’amore!, el darrer disc de R. Pichon i l’Ensemble Pygmalion per a Harmonia Mundi, premiat amb el Diapason d’Or i el Choc de Classica entre d’altres.

  • Anna Bonitatibus, mezzosoprano

    Anna Bonitatibus

    © Franck Bonitatibus

    Guanyadora de l’International Opera Awards (2015) per Semiramide – La signora regale i finalista com a millor veu femenina en l’edició següent (2016), les seves interpretacions abasten setanta òperes en total, des d’alguns dels títols més emblemàtics de Monteverdi fins a obres redescobertes de Cavalli, passant per la producció operística de Händel, els compositors de l’Escola Napolitana, de Pergolesi a Cimarosa, fins al seu estimat Rossini.

    Ha esdevingut una de les veus més autoritzades en el repertori mozartià. N’ha interpretat Don Giovanni, Così fan tutte, Mitridate re di Ponto i La clemenza di Tito, com també algunes de les seves peces sacres i profanes. El seu ampli repertori també inclou la Missa de Requiem de Verdi, Ginevra di Scozia de Simon Mayr i Enrico di Borgogna de Donizetti, Carmen, L’enfant et les sortilèges de Ravel, Roméo et Juliette de Berlioz i de Gounod, Les contes d’Hoffmann d’Offenbach, Werther i Don Quichotte de Massenet.

    Des de les seves primeres passes a La Scala de Milà fins a la participació en produccions de la Bayerische Staatsoper de Munic, Théâtre des Champs Élysées de París, Teatro Real de Madrid, La Monnaie de Brussel·les, Staatsoper de Viena, Royal Opera House de Londres i els més prestigiosos festivals i sales de concerts del panorama internacional, ha treballat amb alguns dels directors musicals i directors d’escena més famosos, com Sir Ch. Mackerras, R. Muti, Sir A. Pappano, R. Jacobs, W. Christie, I. Bolton, M-W. Chung, A. Curtis, R. Abbado, O. Dantone, M. Minkowski i L. Ronconi, J. Savary, P. L. Pizzi, D. Fo, D. Alden, Sir J. Miller, K. Holten, E. Sagi, Sv-E. Bechtolf o D. Pountney.

    Amb motiu de les celebracions de l’aniversari Rossini 150 al Convegno Internazionale Rossini 2017, va ser convidada a interpretar-hi el programa especial “Rossini e gli altri. La gran scena”, produït per la Fondazione Rossini de Pesaro, i al Festival Rossini Opera 2018, any que també va ser ambaixadora Rossini a la Universitat Nacional de Seül i al St. John College de Cambridge, on oferí recitals i classes magistrals centrades precisament en la figura de Rossini.

    Paral·lelament a la seva activitat artística, està profundament compromesa amb la recerca i promoció de la lirica italiana da camera a través de l’editorial musical Consonarte-Vox in Musica, de la qual és fundadora, i en què participen i col·laboren experts, músics i acadèmics de reconegudes universitats europees. El projecte persegueix la posada en valor a nivell internacional d’aquest immens patrimoni musical mitjançant iniciatives destacades, entre les quals la recent actuació de la mezzosoprano italiana al Wigmore Hall de Londres.

    Ha enregistrat nombrosos èxits, publicats pel segell DHM/RCA/Sony, i a més a més cal esmentar enregistraments en DVD per als segell OpusArte, Arthaus i Virgin Classic. El seu darrer àlbum és En travesti: el recital (2018 BR Klassic), que recorre a la paràbola dels “rols de pantalon”, compostos per a veus femenines, gènere en el qual Anna Bonitatibus sempre ha estat una intèrpret de referència.

  • Alicia Amo, soprano

    Alicia Amo

    © Michel Novak

    Va començar la formació musical compaginant els estudis de violí amb el ballet i la percussió clàssica; el 2007 va aconseguir el títol superior de violí al centre Musikene de Sant Sebastià amb les màximes qualificacions. El 2008 inicià els estudis de cant a la Universitat de Graz i els continuà a partir del 2009 a Suïssa amb G. Türk, a la Schola Cantorum Basiliensis. El 2011 completà el Bachelor i dos anys després, el 2013, va rebre la matrícula d’honor en els estudis de màster.

    Ha rebut consells dels mestres Ch. Coin, A. Scholl, A. L. Chova, M. Espada, E. Kirkby, R. Domínguez, C. Mena, R. Levitt i A. Garmendia, entre d’altres. Igualment, ha participat en dues opera studio, la primera sota el mestratge de P. Maritano centrat en el repertori mozartià, i tot seguit amb A. Zedda sobre bel canto.

    Va guanyar la primera edició del Manhattan International Music Competition i del Concurs Internacional d’Òpera Mozart de Granada, el segon premi del VIII Concurs Internacional de Cant Francesco Provenzale (Nàpols) i el primer premi del Concurso Regino Sáinz de la Maza. Ha interpretat rols principals a l’Atelier Lyrique d’Estrasburg, ha participat en residència al Festival d’Ambronay, i al programa Jóvenes Excelentes de Caja de Burgos o Fonds Marie-Louise (Basilea).

    Actua com a soprano solista amb nombrosos conjunts i orquestres europees, com la Kammerorchester de Zuric, Café Zimmermann, B’rock Orchester, Orchestra di Camera de Lugano, Symphonie Orchester Reinach, Le Parlement de Musique, Orquestra Simfònica de Bilbao, Orquesta Sinfónica de Burgos, La Cetra de Basilea, Orquesta Barroca de Sevilla i Vokalakademie de Berlín, entre d’altres. Ha interpretat nombrosos rols d’òpera i d’oratori en ciutats, teatres i festivals de relleu, com ara Royaumont-París, Ruhrtriennale Bochum, Festival d’Innsbruck, Burgos, Basilea, Semperoper de Dresden, Schola Cantorum Basiliensis, Hannover, Estrasburg, Mulhouse, Spa, Offenburg, Teatro de la Zarzuela de Madrid, Opéra National de Nancy, Opéra Royal de Versalles o Teatro de la Maestranza de Sevilla; i sota la batuta de grans mestes: R. Jacobs, O. Gershensohn, G. Paronuzzi, A. Marcon, S. Schwannberger, M. Gester, C. Mena, R. Alessandrini, J. Castro, R. Pichon, E. Onofri, E. López Banzo o A. de Marchi.

    Juntament amb Andoni Mercero fundaren Musica Boscareccia, i el seu primer CD, Dulze acento, ha estat inclòs a la selecció especial de la revista «Ópera Actual». També és professora de cant històricament informat a AIMAntiqua, a la Universidad de Múrcia i al Baroque Opera Studio de Burgos.

    En la seva trajectòria com a violinista, ha exercit com a concertino i solista en diverses agrupacions i orquestres.

    Entre els seus propers projectes destaca la participació a San Giovanni Battista d’A. Stradella com a Salomé, Siegfried de R. Wagner al Teatro Campoamor d’Oviedo, Don Carlo de G. Verdi al Teatro Real de Madrid, Così fan tutti de W. A. Mozart com a Despina, El mozo de mulas d’Antonio José en el rol de Doña Clara, La Susanna de Stradella, La serva padrona com a Serpina, Les mystères du macabre de Ligeti i la Simfonia núm. 4 de Gustav Mahler. També cantarà en diverses oportunitats el Requiem de Mozart i L’anima del filosofo de J. Haydn interpretant el paper de geni, sota la batuta d’E. Onofri.

  • Il Pomo d'Oro

    Il Pomo d'Oro

    ©Nicola Dalmaso

    L’orquestra, fundada el 2012, té una forta dedicació a l’òpera, per bé que també s’interessa en el terreny instrumental i hi adapta la formació. Els músics que en formen part figuren entre els millors en la interpretació amb instruments d’època. Ha treballat estretament amb els directors Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertino Zefira Valova també ha dirigit l’orquestra en diversos projectes. Del 2016 al 2019 Maxim Emelyanychev en va ser el director, i des d’aleshores Francesco Corti n’és el director principal.

    Il Pomo d’Oro és una formació convidada habitualment per prestigioses sales de concerts i festivals d’arreu. Amb el programa enregistrat el 2016 amb Joyce DiDonato, In war and peace, dirigit per Maxim Emelyanychev i guardonat amb un Echo Klassik el 2017, la formació ha estat de gira per tot el món.

    La discografia d’Il Pomo d’Oro inclou òpera: Agripina, Serse, Tamerlano, Partenope i Ottone (Händel), Catone in Utica (Vinci) o La Doriclea (A. Stradella); recitals, amb els contratenors Jakub Józef Orliński, Franco Fagioli, Max Emanuel Cencic o Xavier Sabata; amb les mezzosopranos Ann Hallenberg i Joyce DiDonato, i amb les sopranos Francesca Aspromonte i Emöke Barath. Entre els àlbums instrumentals, figuren els enregistraments de Concerts per a violí i clave (Haydn) i un àlbum amb el violoncel·lista Edgar Moreau que va rebre el premi Echo Klassik 2016. Altres discos són dedicats als Concerts per a violí i els Concerts per a clave de J. S. Bach, amb Shunske Sato i Francesco Corti com a solistes, respectivament, i a concerts virtuosístics per a violí juntament amb Dmitry Sinkovsky.

    El 2021 va publicar nous àlbums: Concerts per a clavicèmbal (vol. 2) de Bach, amb Francesco Corti; Ombra compagna, amb Lisette Oropesa (àries de concert de Mozart) i Jakub Józef Orliński (Anima aeterna). El 2022 va publicar set àlbums: Apollo e Dafne de Händel, amb Kathryn Lewek (soprano) i John Chest (baix); Mandolin on stage, amb Raffaele La Ragione (mandolina); el nou recital amb Joyce DiDonato, Eden; Concerts per a clavicèmbal (vol. 3) de Bach, amb Francesco Corti; Violin concertos de Benda, Graun, Saint-Georges i Sirmen, amb Zefira Valova com a solista; Roma travestita, amb el contratenor Bruno de Sá, i l’oratori de Händel Theodora amb un repartiment estel·lar (Lisette Oropesa, Joyce DiDonato, Paul-Antoine Bénos-Djian, Michael Spyres, John Chest), també amb la presentació del nou conjunt vocal d’Il Pomo d’Oro.

    El 2022 Il Pomo d’Oro va iniciar un projecte d’enregistrament a llarg termini de Simfonies de Mozart i Concerts en solitari seleccionats, sota la batuta de Maxim Emelyanychev.

    Els àlbums Anima sacra, amb Jakub Józef Orliński, i Voglio cantar, amb la soprano Emöke Barath, van rebre el prestigiós Premi Opus-Klassik, i l’enregistrament de Serse de G. F. Händel, sota la direcció de Maxim Emelyanychev, va ser guardonat amb l’Abbiato del Disco italià. El 2018, la gravació de l’òpera La Doriclea d’Alessandro Stradella, dirigida per Andrea di Carlo, va rebre el Preis der Deutschen Schallplattenkritik alemany. Virtuosissimo amb Dmitry Sinkovsky, estrenat el 2019, va rebre un Diapason d’Or. El 2022, Eden, amb Joyce DiDonato, va rebre un Choc de Classica i un Opus Klassik.

    Il Pomo d’Oro és ambaixador oficial d’El Sistema Grècia, un projecte humanitari que promou l’educació musical gratuïta per als nens dels camps de refugiats a Grècia, tot oferint-hi de manera regular concerts benèfics, tallers i classes de música seguint el mètode d’El Sistema.

    El nom de la formació, Il Pomo d’Oro, fa referència al títol d’una òpera d’Antonio Cesti, que aquest va compondre per a les noces de l’emperador Leopold I d’Àustria amb Margarita Teresa d’Espanya a Viena el 1666.

    Il pomo d’oro degué ser una de les produccions d’òpera més grans, cares i espectaculars de la història del que encara era un gènere jove. En total hi havia 24 escenografies diferents, un ballet amb 300 cavalls, incorporava un espectacle de focs d’artifici amb 73.000 coets, nombrosos “efectes especials” superlatius que haurien convertit sens dubte la cort de l’emperador en el punt culminant de l’esplendor cultural d’Europa.

    www.il-pomodoro.ch

  • Francesco Corti, clavecí i director

    Francesco Corti

    ©Gianni Rizzoti

    Nascut a Arezzo (Itàlia) en el si d’una família musical, estudià orgue a Perugia i clave a Ginebra i Amsterdam.

    Va ser premiat al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig (2006) i al Concurs de Clave de Bruges (2007).

    Com a solista ha actuat en recitals i concerts per tot Europa, als Estats Units, l’Amèrica Llatina i a Nova Zelanda. Ha estat convidat per festivals com ara el Mozart Woche i el Salzburger Festpiele, BachFest Leipzig, MusikFest Bremen, Utrecht Early Music Festival, Festival Radio France de Montpeller i al Milanesiana. Ha actuat a sales de prestigi, com la Salle Pleyel (París), Bozar (Brussel·les), Konzerthaus (Viena), Tonhalle (Zuric), Mozarteum i Haus für Mozart (Salzburg) i Concertgebouw (Amsterdam).

    És membre de Les Musiciens du Louvre (M. Minkowski), Zefiro (A. Bernardini), Bach Collegium Japan (M. Suzuki), Les Talens Lyriques (C. Rousset), Harmonie Universelle (F. Deuter) i Le Concert des Nations (J. Savall).

    Des del 2015 dirigeix habitualment Les Musiciens du Louvre. i des del 2018 és el principal director convidat de Il Pomo d'Oro, amb qui ha realitzat, entre d'altres projectes, gires europees amb les òperes Orlando i Radamisto de Händel. També ha estat convidat a dirigir dirigir B'Rock, Nederlandse Bachvereniging i Holland Baroque. El 2021 ha dirigit la nova producció d'Agrippina de Hándel en el Teatre Reial de Drottningholm a Estocolm, i Combattimento de Monteverdi a Cremona i Reggio Emilia.

    Els seus enregistraments més recents inclouen dos volums dels concerts per a clave de Bach amb Il Pomo d'Oro, sonates de Haydn i la Petite Messe Solennelle de Rossini. El seu darrer enregistrament en solitari, Bach, Little Books (Arcana), ha estat guardonat amb un Diapason d'or i un Editor's Choice (Gramophone). Properament es publicarà Apollo e Dafne de Händel ambil Pomo d'Oro (Pentatone) i 8 Grans Suites per a clave (Arcana).

    Ha impartit classes magistrals per tot Europa, a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia. Des del setembre del 2016 és professor de clave i baix continu a la Schola Cantorum Basilensis.

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dilluns, 15.11.21 – 18 h
    Sala de Concerts

    Sonya Yoncheva, soprano
    Cappella Mediterranea
    Leonardo García Alarcón, director

    Obres de Stradella, Monteverdi, Cavalli, Caldara, Gibbons, Ruiz de Ribayaz, Marín, Purcell, de Murcia, Fernández de Huete, Dowland i Díaz

    Preus: 40 a 80 €

    Palau 100
    Divendres, 03.12.21 – 20 h
    Sala de Concerts

    Lise Davidsen, soprano 
    Bergen Philharmonic Orchestra
    Edward Gardner, director

    G. Ligeti: Melodien
    R. Strauss: Last four songs
    P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36

    Preus: de 35 a 125 €

Índex