els meus ulls tenen forats

si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyes

el calze que té l’oracle
al seu final

Laia Llobera
Paradísia (2023)

El Trio Fortuny es va formar el juliol del 2016 per la voluntat de tres amics de fer música plegats. L’exploració de tota mena de repertoris, el treball aprofundit i en conjunt de la partitura i una complicitat magnètica a l’escenari són la seva signatura.

El concert del Trio Fortuny s’obrirà amb la Sonatina per a violoncel i piano de l’hongarès Zoltán Kodály. L’origen d’aquesta obra en un sol moviment es troba en la Sonata per a violoncel i piano, op. 4 del 1910. Insatisfet amb el seu primer moviment, Kodály el reescriví dotze anys més tard. El resultat fou una obra amb un llenguatge tan allunyat de l’original que el compositor preferí publicar-la de manera independent. La Sonatina mostra la gran influència que la música de Debussy tingué en Kodály, així com el seu interès per la música folklòrica hongaresa. La partitura s’estructura en dues parts, la segona de les quals transforma de manera significativa els materials presentats a la primera amb una inventiva quasi d’improvisació.

La música del també hongarès György Kurtág servirà per introduir el tercer membre del trio. Signs, games and messages és una obra en construcció permanent que Kurtág va començar a escriure al final dels anys vuitanta. Cadascuna de les seves peces experimenta amb nous camins i solucions a partir d’elements senzills. “Qualsevol cosa pot suposar una experiència inspiradora si estàs prou receptiu”, explica el mateix autor. El resultat és una música d’una gran concentració i intensitat. “In nomine (all’ongherese)” data de l’any 2001. El seu contorn melòdic, basat en el substrat folklòric hongarès, ens guia a través d’una meditació profunda i plena de contrastos que ens deixa sense alè.

Els Fortuny finalment es reuniran sota l’ombra de Ludwig van Beethoven i la seva Simfonia núm. 2, op. 36. Ferdinand Ries, deixeble i secretari personal de Beethoven, va fer-ne un finíssim arranjament per a trio, que el mateix Beethoven va supervisar i autoritzar. Una dramàtica introducció ens condueix fins a l’“Allegro con brio”, que rebaixa la tensió inicial amb la seva qualitat mozartiana. El “Larghetto” situa aquesta energia en un pla relaxat i pastoral no exempt d’algunes ombres. En el tercer moviment, Beethoven juga amb els desplaçaments de l’accentuació que ja havia introduït en el primer moviment. L’“Allegro molto” final sintetitza l’energia de tota l’obra, que passa de la contenció a l’explosivitat sense avís previ, i ens condueix a un final que tanca el cercle que s’iniciava amb el primer acord.

El concert conclourà amb el monumental Trio en La menor, op. 50 de Piotr Ílitx Txaikovski. El Trio està dedicat al pianista i compositor Nikolai Rubinstein després de la seva sobtada mort el 1881. Per homenatjar-lo, Txaikovski va concebre una obra ambiciosa en la qual no aconseguí dominar del tot els seus impulsos simfònics. El Trio està estructurat en dos moviments. El primer és una elegia que fluctua entre el caràcter elegíac (en mode menor) i l’apassionat (en mode major). El segon moviment és un tema amb variacions basat en una melodia de caire folklòric. En la darrera variació Txaikovski ofereix el que per a alguns és el tercer moviment de l’obra: una secció en forma sonata basada en el tema de les variacions que retorna al caràcter elegíac del primer moviment i que ens condueix fins a la inevitable marxa fúnebre.

Miquel Gené, musicòleg i crític musical