• Paul Lewis
    —Integral de Sonates per a Piano de Schubert (III)

    Palau Piano | Nadal al Palau

    Dilluns, 11 de desembre de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Paul Lewis, piano


    Franz Schubert (1797-1828)

    I
    Sonata per a piano núm. 4, en La menor, D. 537 

    1. Allegro ma no troppo
    2. Allegretto quasi andantino
    3. Allegro vivace

    Sonata per a piano núm. 9, en Si major, D. 575  

    1. Allegro ma no troppo 
    2. Andante 
    3. Scherzo: Allegretto – Trio
    4. Allegro giusto 

    II
    Sonata per a piano núm. 18, en Sol major, D. 894

    1. Molto moderato e cantabile
    2. Andante
    3. Menuetto: Allegro moderato - Trio
    4. Allegretto

    Aquest concert té una durada de:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #piano #clàssics

  • Poema

    creixen les orquídies entre dents
    dels meus auguris

    ben a sota del poema submergit

    molt a prop de les coses
    sense nom

    de la tarda que no és ara
    sinó sempre

     

    Laia Llobera
    Llibre de revelacions (2020)

  • 20231121 Nadal al Palau DESKTOP
  • Comentari

    Les onze Sonates compostes per Schubert (entre les vint-i-tres que va intentar al llarg de la seva curta vida) resumeixen el millor del seu llenguatge i suposaren, fins i tot, un nou rumb a aquesta emblemàtica forma musical. Amb el model de Beethoven al punt de mira, Schubert explora la seva prodigiosa inspiració melòdica i uns territoris harmònics inèdits. No obstant això, aquestes Sonates van estar oblidades durant cent anys; van triomfar, en canvi, les seves obres curtes, com els dos cicles d’Impromptus, els Moments musicals o valsos, sense parlar dels seus lieder.

    L’escriptura de Schubert per a piano sol no es pot considerar virtuosística i defuig l’ornament i la brillantor. Interpretar les seves Sonates requereix flexibilitat per sostenir àmplies melodies i harmonies sovint complexes, mitjançant contínues i genials modulacions; posseeixen passatges fins i tot més difícils que els propis d’un gran concert romàntic; són peces, en definitiva, impregnades de bellesa i profund lirisme, dolçor, refinament i elegància, i fins i tot caient, a vegades, als abismes de la tristesa.

    Avui s’escoltaran tres d’aquestes obres mestres; les dues primeres, una en La menor, D. 537, i l’altra en Si major, D. 575, són obres de joventut compostes el 1817 per un Schubert de vint anys que comença a descobrir el piano i a endinsar-se en la forma sonata. Deia el musicòleg Harry Halbreich, de la primera, que es tracta d’una obra de caràcter “íntim i nocturnal”, i malgrat això ofereix poc camp per a la reflexió interior; però també compta, d’una banda, amb passatges de contingut dramàtic fortament ritmats, amb personalitat i dinamisme contagiós, així com d’altres amb un gran sentit poètic.

    La Sonata núm. 9, en Si major, op. 147 (composta el 1817) demostra un ofici més treballat i ferm, amb fort colorit, enorme invenció harmònica i torrencial inspiració melòdica, característiques que s’adverteixen només iniciar-se.

    La Sonata núm. 18, en Sol major, D. 894, fou composta el 1826 i va ser lloada per Schumann com la “més perfecta, tant en forma com en esperit” de les escrites pel compositor vienès. L’obra porta el sobrenom de Fantasia, merescut no ja per la forma –bastant ortodoxa–, sinó per un tarannà i contingut marcadament poètic, especialment al primer moviment, molt original per la riquesa d’idees melòdiques i el seu tractament lliure i fantasiós.

    Manel Cereijo, musicòleg

  • Biografia

    Paul Lewis, piano

    Paul Lewis

    © Josep Molina

    És un dels principals intèrprets del repertori pianístic centreeuropeu i les seves interpretacions i els enregistraments de Beethoven i Schubert han rebut crítiques favorables arreu del món. Guardonat com a comanador de l’Orde de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la música, la sinceritat i l’aprofundiment del seu enfocament musical també l’han portat a gaudir de seguidors mundialment.

    Apareix habitualment com a solista amb les més grans orquestres, entre les quals la Berliner Philharmoniker, Chicago Symphony, London Philharmonic, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Simfònica NHK, New York Philharmonic, Los Angeles Philharmonic, Royal Concertgebouw i Gewandhaus de Leipzig. La seva estreta relació amb la Boston Symphony Orchestra va fer que el seleccionessin com a Artista Koussevitzky 2020 a Tanglewood.

    Amb una afinitat natural per Beethoven, va participar al documental en tres parts de la BBC Being Beethoven i va oferir el cicle complet de Concerts a Tanglewood aquest estiu passat. Ha interpretat aquesta integral a tot el món, amb formacions com ara l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, Melbourne Symphony, Orquestra Sinfónica do Estado de São Paulo i Royal Flemish Philharmonic, i va ser el primer pianista a tocar el cicle sencer en una sola temporada als BBC Proms, el 2010.

    A més de molts enregistraments premiats, amb música de Beethoven, la seva discografia amb Harmonia Mundi també reflecteix l’aprofundiment del seu enfocament característic en el repertori romàntic, amb compositors com ara Schumann, Mussorgski, Brahms i Liszt.

    En música de cambra és un assidu al Wigmore Hall, on ha actuat més d’un centenar de vegades. Treballa estretament amb el tenor Mark Padmore en recitals de lied per tot arreu i han enregistrat tres cicles de cançons de Schubert junts.

    És codirector artístic del Midsummer Music, un festival anual de música de cambra que s’organitza a Buckinghamshire (Regne Unit). És un defensor aferrissat de l’educació musical i el festival ofereix entrades de franc als escolars locals. També imparteix classes magistrals arreu tot complementant els seus concerts. Va estudiar amb Joan Havill a la Guildhall School of Music and Drama de Londres abans de passar a estudiar en privat amb Alfred Brendel. El 2021 Paul Lewis va esdevenir ciutadà irlandès.

    Acumula, com a premis, el d’Instrumentista de l’Any de la Royal Philharmonic Society, dos premis Edison, tres Gramophone, el Diapason d’Or de l’Année, Premi de Música Clàssica del South Bank Show, a més de títols honorífics de les universitats de Liverpool, Edge Hill i Southampton. Va ser nomenat comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic en els honors de l’aniversari de la reina el 2016.

    Així mateix, en la seva trajectòria destaquen recitals al Royal Festival Hall, Alice Tully, Carnegie Hall, Musikverein, Konzerthaus, Théâtre des Champs Élysées, Concertgebouw, i a la Philharmonie i Konzerthaus de Berlín. I pel que fa a festivals: Tanglewood, Ravinia, Schubertiade, Edimburg, Salzburg i Lucerna.

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dilluns, 29.01.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Sonates de Mozart

    Christian Blackshaw, piano

    W. A. Mozart:
    Sonata per a piano núm. 7, en Do major, KV 309
    Sonata per a piano núm. 11, en La major, KV 331, “Alla Turca”
    Sonata per a piano núm. 15, en Fa major, KV 533/494
    Sonata per a piano núm. 18, en Re major, KV 576

    Preus: de 25 a 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex