El tenor James Gilchrist va començar la vida laboral com a metge, però el 1996 ho va deixar tot per dedicar-se plenament a la carrera musical. El seu ampli repertori concertístic l’ha dut a actuar a les principals sales de concerts del món, amb directors de renom, com ara Sir John Eliot Gardiner, Sir Roger Norrington, Bernard Labadie, Harry Christophers, Harry Bicket, Masaaki Suzuki i Richard Hickox.

Mestre de la música anglesa, ha interpretat Church parables de Britten a Sant Petersburg, a Londres i al Festival d’Aldeburgh, Nocturne amb l’NHK Symphony de Tòquio i el War Requiem amb la San Francisco Symphony i la National Youth Orchestra d’Alemanya. Entre les seves actuacions més destacades cal incloure el paper del reverend Adams de Peter Grimes de Britten amb la Filharmoniske Orkester de Bergen i Edward Gardner amb actuacions al Festival Internacional d’Edimburg, Royal Festival Hall, Grieghallen i Den Norske Opera, així com La Creació de Haydn per a una producció escenificada amb la Garsington Opera i el Ballet Rambert, i més tard amb la Dallas Symphony Orchestra, Elijah amb la Göteborgs Symfoniker i Masaaki Suzuki, i el retorn al King’s College de Cambridge per interpretar la Passió segons sant Mateu com a part de la Setmana Santa de Stephen Cleobury en qualitat de director musical. L’Oratori de Nadal, la Passió segons sant Joan i la de sant Mateu de Bach destaquen en el seu repertori i ha estat reconegut potser com “el millor Evangelista de la seva generació”; i tal com s’indica en una crítica: “no s’ha convertit en Evangelista per casualitat”.

Nascut a Barcelona, Josep-Ramon Olivé va rebre la Medalla d’Or de la Guildhall School of Music & Drama de Londres el 2017, així com el primer premi i el premi del públic del Händel Singing Competition 2015 i el segon premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España 2011. També va ser nomenat Oxford Lieder Young Artist el 2015, va formar part del projecte Le Jardin des Voix de William Christie i Les Arts Florissants el 2017 i fou seleccionat ECHO Rising Star el 2018.

Inicià els estudis de violoncel, piano i cant a l’Escolania de Montserrat i posteriorment a l’Escola de Música de Barcelona. Estudià direcció coral i cant clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya i continuà la formació vocal a la Guildhall School de Londres amb el professor Rudolf Piernay. Ha participat en classes magistrals de Graham Johnson, Gerald Finley, Kurt Widmer, Josep Bros, Luigi Alva i Teresa Berganza, entre d’altres.

Ha col·laborat amb orquestres com ara Le Concert des Nations, Les Arts Florissants, Hespèrion XXI, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta de la Comunidad de Madrid, London Handel Orchestra i Orchestra of the Age of Enlightenment, tot actuant en sales i teatres de prestigi, com el Palau de la Música Catalana, Concertgebouw d’Amsterdam, Auditorio Nacional de Madrid, Elbphilharmonie d’Hamburg, Gran Teatre del Liceu, Philharmonie de París, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Wigmore Hall i Barbican Hall de Londres, i Tchaikovsky Concert Hall de Moscou. Ha estat dirigit per grans mestres, com Jordi Savall, William Christie, Kazushi Ono, John Fiore, Giampaolo Bisanti, Sigiswald Kuijken, Laurence Cummings, Josep Pons i Víctor Pablo Pérez.

Els seus rols operístics inclouen el comte (Le nozze di Figaro de Mozart), Mercutio (Roméo et Juliette de Gounod), Tarquinius (The rape of Lucretia de Britten), Schaunard (La bohème de Puccini), Masetto (Don Giovanni de Mozart), Kuligin (Kàtia Kabànova de Janáček), Maximilian (Candide de Bernstein), Polyphemus (Acis & Galatea de Händel), Orfeo (L’Orfeo de Monteverdi) i Aeneas (Dido & Aeneas de Purcell). En l’àmbit de l’oratori, ha interpretat Ein deutsches Requiem de Brahms; Simfonia Lírica de Zemlinsky; Requiems de Fauré i Duruflé; Carmina Burana d’Orff; Requiem, Missa en Do menor i Vesperae solennes de confessore de Mozart; El Messies, Esther i Alexander Balus de Händel, i la Passió segons sant Mateu, Magnificat, Missa en Si menor i Oratori de Nadal de J. S. Bach. En el terreny del lied, ha cantat els cicles Die schöne Magelone de Brahms, Lieder eines fahrenden Gesellen i Rückert Lieder de Mahler, Winterreise i Die schöne Müllerin de Schubert, Dichterliebe de Schumann, Histoires naturelles de Ravel, La bonne chanson de Fauré i An die ferne Geliebte de Beethoven, entre molts d’altres.

Entre les seves activitats recents destaquen l’estrena d’obres dels compositors Salvador Brotons (Cantata de Randa), Josep Vila i Casañas (Veni Creator Spiritus), Albert Guinovart (Rèquiem), Joan Magrané (Diàlegs de Tirant e Carmesina), Johan Duijck (Dixit Dominus), Raquel García-Tomás (Chansons trouvées), Laurence Osborn (Narcissus) i Alberto García-Demestres (L’eclipsi). Ha debutat al Gran Teatre del Liceu, Festival Castell de Peralada, Cicle de Lied del CNDM al Teatro de la Zarzuela i a la inauguració del LIFE Victoria 2018, en recital amb el pianista Malcolm Martineau.

Dotada d’un rotund sentit de la musicalitat i un inqüestionable domini del seu instrument, la soprano Marta Mathéu esquiva qualsevol intent de ser encasellada. Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall a diferents escenaris europeus (entre els quals la Philharmonie de París). Al Concurs Tenor Viñas (2008) del Liceu va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart, i recentment ha incorporat alguns dels principals rols d’òperes de Puccini, Rossini i Wagner.

Com a intèrpret de música espanyola, ha estat premiada la seva gravació en el paper protagonista de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, la primera completa des que la va protagonitzar Montserrat Caballé l’any 1964. A més, manté una constant activitat liederística en companyia de pianistes com Albert Guinovart. En el camp simfònic i l’oratori, ha interpretat, entre moltes altres partitures, la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler, sota batutes com Gustavo Dudamel i Víctor Pablo Pérez. Al llarg de la seva carrera ha actuat també dirigida per Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi. Es va formar amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger. Ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Philharmonie de París i Concertgebouw d’Amsterdam. La seva formació musical es va iniciar com a pianista i organista.

A més, ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya, i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (premi del públic). L’any 2011 l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural per la seva trajectòria internacional i la tasca d’ambaixadora de la seva ciutat natal. Actualment és membre del Senat de Tarragona.

Ha enregistrat per a Alia Vox, Klassic, Brilliant, Naxos i Opus Art i és professora de cant al Conservatori del Liceu des de l’any 2014.

Descrit com “la nova estrella mundial dels contratenors”, Alex Potter és un solista molt sol·licitat en música dels segles XVII i XVIII. Ha cantat sota la direcció de mestres com Philippe Herreweghe, Thomas Hengelbrock, Lars Ulrik Mortensen, Jordi Savall, Jos van Veldhoven i Peter Neumann. A més de les seves nombroses actuacions amb obres de Bach, Händel i altres compositors de referència, té un profund interès a descobrir obres menys conegudes, que canta i enregistra també sota la seva pròpia direcció.

Després de començar la carrera musical com a cantant del cor de la catedral de Southwark, va ser escolà i lector musical al New College d’Oxford. Va continuar estudiant cant i interpretació barroca a la Schola Cantorum de Basilea amb Gerd Türk, i amb classes addicionals amb Evelyn Tubb.

Algunes de les seves últimes actuacions inclouen la Missa en Si menor de Bach, amb l’Orquestra del Concertgebouw i Philippe Herreweghe, l’oratori Israel a Egipte de Händel a la Konzerthaus de Viena amb el Concerto Copenhagen i Lars Ulrik Mortensen, i un concert d’obres de Bach i Telemann amb Arcangelo i Jonathan Cohen al Wigmore Hall de Londres.

Alex Potter té una àmplia discografia amb un seguit de grups diferents. El 2014 va editar un CD amb el segell Ramée: Fede e amor amb el Viennese Baroque Music per a contralt i trombons obligats. Aquest any publicarà un nou CD amb solos de Cantates de Telemann amb el segell CPO.

El cantant viu a la regió alemanya de Lüneburger Heath amb la seva dona i les seves dues filles. Quan no canta, també li agrada fer pa, restaurar la casa d’entramat de fusta on viu i conrear verdures al seu hort amb diferents graus d’èxit.

Nascut a Istanbul i criat a Viena, el tenor s’ha consolidat com un dels artistes vocals més apassionats i polivalents d’aquests darrers anys. Va guanyar el Concurs Internacional de Lied de l’Acadèmia Hugo Wolf d’Alemanya i fou finalista del concurs BBC Cardiff Singer of the World 2015. L’any 2017 el segell Champs Hill Records va publicar el seu primer àlbum en solitari, Der Einsame, de lieder de Schubert, amb l’acompanyament del pianista de Simon Lepper, que va ser aclamat per la crítica. El seu darrer enregistrament amb Lepper, Path of life (Prospero Classical), va ser recentment nominat a dos premis Opus Klassik.

En concert, ha treballat amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Tonkünstler-Orchester, Filharmònica de Tòquio, Radio Symphonieorchester de Viena, Belgian National Orchestra, Orchestre National de Lió, Orquestra Nacional de Cambra Danesa, Radio Filharmonisch Orkest dels Països Baixos, Orquestra Simfònica d’Anvers, Royal Philharmonic Orchestra i Royal Northern Sinfonia, sota la direcció dels directors Mariss Jansons, Ivor Bolton, Laurence Equilbey, Mirga Gražinytė-Tyla, Philippe Herreweghe, Riccardo Minasi, Mikhaïl Pletnev, Lars Vogt i Adam Fischer.

Entre els moments importants de la seva carrera, destaquen la Serenata de Britten amb l’Amsterdam Sinfonietta i Felix Kleiser; la Passió segons sant Mateu al Palau de la Música de Catalana, sota la direcció de Simon Halsey i amb els solistes de la Berliner Philharmoniker; el Requiem de Mozart a la Konzerthaus de Viena amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers, i la Novena Simfonia de Beethoven amb Radio Symphonieorchester de Viena, sota la batuta de Marin Alsop.

El baix-baríton alemany Andreas Wolf és un convidat habitual als principals teatres d’òpera i a les sales de concerts internacionals. Treballa amb directors musicals de renom, com William Christie, René Jacobs, Andrea Marcon, Jérémie Rhorer, Raphaël Pichon, Peter Dijkstra, Leonardo García Alarcón, Ton Koopman, Andreas Spering, Hans-Christoph Rademann, Ivor Bolton, Ingo Metzmacher i Vasily Petrenko.

Entre les seves interpretacions més recents s’inclouen Acis and Galatea de Händel a Moscou amb Václav Luks, la Passió segons sant Joan de Bach al Théâtre du Châtelet de París amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France i Leonardo García Alarcón, la Missa en Sol major de Schubert i l’Oratorio de Noël de Saint-Saëns, així com l’Harmoniemesse de Haydn i l’obra In Terra Pax de Frank Martin, en tots el casos amb la Netherlands Radio Philharmonic, la suite Pulcinella de Stravinsky, amb l’orquestra MDR Sinfonieorchester, la Passió segons sant Mateu de Bach al Bachfest Leipzig i amb el conjunt instrumental i vocal Cappella Mediterranea a Dijon i Versalles, Saul de Händel amb la Internationale Bachakademie Stuttgart, el rol de Jupiter (Platée) a la Semperoper de Dresden, Leporello (Don Giovanni) a la Sala de Concerts de Txaikovski de Moscou, Missa en Si menor de Bach amb la Seattle Symphony i Orchestre National de Radio France, Papageno (Die Zauberflöte) al Teatro Real de Madrid i al Grand Théâtre de Ginebra, Rocco (Fidelio) amb l’Orquestra Barroca de Wrocław, la Missa en Do major de Beethoven amb la Het Residentie Orkest i el Choeur Accentus a la Seine Musicale de París i l’oda Alexander’s feast amb Concerto Köln i Ivor Bolton a la Laeiszhalle d’Hamburg.

És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

Està integrat per cantaires d’11 a 16 anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller i Pisa. Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi i ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, V. P. Pérez, I. Fischer i J. E. Gardiner, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu i ha treballat amb Comediants i amb Dani Coma en diverses ocasions. Va actuar a l’òpera El monstre al laberint de J. Dove amb tots els cors de l’Orfeó Català i la JONC, dirigits per Simon Halsey, al Festival Grec 2018. 

El 2019 va interpretar la Tercera Simfonia de Mahler, juntament amb el Cor de Noies i la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigits per J. Nott, i més endavant amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, sota la direcció de Z. Mehta. El 2020 va participar a la Festa de la Música Coral interpretant una de les obres premiades al III Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.

Del 2021 cal destacar la seva intervenció en la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach interpretada per l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, sota la direcció de Simon Halsey. 

Raimar Orlovsky, violí, | concertino orquestra 1
Va començar a tocar el violí als cinc anys. Va estudiar amb Herbert Koloski i amb els professors Werner Heutling, Thomas Brandis i Rainer Kussmaul. Després de tocar a l’Stuttgart Bach Collegium (1986-1995) i a la Chamber Orchestra of Europe (1989-1993), va esdevenir membre de la Berliner Philharmoniker l’any 1991. És un dels membres fundadors de Berliner Barock Solisten (fundada el 1995), un conjunt especialitzat en interpretació de música del segle XVIII. També és membre fundador de Concerto Melante i del Brahms Ensemble der Berliner Philharmoniker. Des del 1993 transmet la seva experiència en la pràctica de la interpretació històrica a joves músics com a professor de la Karajan Academy der Berliner Philharmoniker, amb orquestres juvenils internacionals i en acadèmies musicals d’estiu.
Toca amb un violí de J. B. Vuillaume, París 1852.

Anna Luisa Mehlin, violí | concertino orquestra 2
Va néixer el 1994 a Düsseldorf, va estudiar amb Friedemann Eichhorn a l’Escola Superior de Música Franz Liszt Weimar i, més tard, amb Antje Weithaas a l’Acadèmia de Música Hanns Eisler de Berlín. Va completar la seva formació assistint a classes magistrals amb Mauricio Fuks, Joshua Bell, Mihaela Martin i Mark Kaplan. Va rebre diverses beques d’estudi i ha estat guanyadora de diversos concursos. Va viure la seva primera experiència orquestral a la simfònica juvenil de la Tonhalle Düsseldorf i a la Deutsche Streicherphilharmonie. El 2015 va ingressar a l’acadèmia d’orquestra de la Berliner Philharmoniker, on va rebre classes de Christian Stadelmann. El 2016 va fer una audició que li va valer un lloc a la segona secció de violí, que va ocupar a partir del gener del 2017. Té un interès excepcional en la música de cambra. Com a membre dels Berliner Barock Solisten, s’inspira en diferents estils clàssics i ha treballat amb artistes de la categoria de Reinhard Goebel, Radek Baborak i Reinhold Friedrich.
Toca amb un violí de Tommaso Balestrieri, Mantua 1776.

Julia Gartemann, viola
Va néixer el 1975 a Münster (Rin del Nord-Westfàlia) i és membre de la Berliner Philharmoniker des de l’any 2000. Va estudiar amb Nobuko Imai a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), així com a Filadèlfia (EUA) amb Michael Tree i Karen Tuttle al prestigiós Curtis Institute of Music. Ha rebut nombrosos premis i beques d’institucions com ara la Fundació Alemanya Musikleben, Fundació Jürgen-Ponto i Fundació Nacional del Mèrit d’Alemanya. Actua regularment com a solista i toca música de cambra tant a Alemanya com a l’estranger, és convidada a festivals importants, com el de Música de Schleswig-Holstein, de Lucerna, Gstaad i Salzburg. Des de fa uns quants anys també ocupa un lloc de docent de viola a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín.
Toca amb una viola C. F. Landolfi que data del 1767.

Ulrich Wolff, viola de gamba
Va aprendre a tocar inicialment el violí, i després hi va afegir el contrabaix. A la Hochschule der Künste de Berlín va estudiar amb Rainer Zepperitz. Ha conreat el seu especial interès per la música antiga des de la infància; també domina instruments històrics, com el violó i la viola de gamba. És membre encara o en va ser de l’Orquestra Mundial de la Joventut, Berliner Philharmoniker, Radio-Sinfonieorchester Stuttgart des SWR, l’Orquestra del Festival de Bayreuth, Musica Antiqua Köln, Concerto Melante, Berliner Barock Solisten i Ensemble de Berlín; ha estat dirigit per reconegudíssims directors, com Leonard Bernstein, Herbert von Karajan, Sergiu Celibidache, Reinhard Goebel, Simon Rattle i Peter Sellars; també ha interpretat música de cambra amb Isaac Stern, Krystian Zimmermann, Auryn Quartett, Rodin Quartett i Philharmonia Quartet de Berlín, Anne Sofie von Otter, Christoph Prégardien i Magdalena Kočená; i ha actuat arreu d’Europa, així com al Japó, Corea, la Xina, Singapur, el Brasil i els EUA. Ha impartit classes magistrals de contrabaix i violó, i fa classes a les acadèmies Gustav Mahler de Potenza i Bolzano, impulsades per Claudio Abbado, i al centre artístic Hyogo Performing Arts Center del Japó. La varietat de la seva obra artística està documentada en infinitat de CD i és ben visible en les seves actuacions als principals concerts i festivals internacionals d’Europa, l’Àsia, Amèrica i Austràlia.

Kristin von der Goltz, violoncel | soilista continu
Va estudiar amb Christoph Henkel a Freiburg i amb William Pleeth a Londres. Des de llavors es dedica a un estudi intensiu del violoncel barroc i la interpretació de la música històrica. Ha format part i ha actuat arreu del món amb la New Philharmonia Orchestra de Londres, Freiburger Barockorchester, Berliner Barock Solisten o Münchener Kammerorchester, entre d’altres. És convidada habitual del Barokkanerne Norwegian Baroque com a directora artística. Com a docent ha estat professora de violoncel barroc i música antiga a la Musikhochschule und Theater de Munic i a l’Escola de Música de Regensburg, i s’ha dedicat a situar el violoncel barroc i modern en peu d’igualtat, tant en termes concertístics com docents. Actualment és professora de violoncel barroc a Frankfurt i també treballa a la Musikhochschule und Theater de Munic. Ha publicat quatre CD com a solista, amb Sonates de Jakob Klein, Capricis de D’all Abaco, Sonates d’Antoine Dard amb el segell Raumklang, que han obtingut ressenyes destacades, i les Sonates d’Andrea Caporale i Johann Ernst Galliard.

Martin Heinze, contrabaix
Va estudiar amb Hans-Günther Hilgers, Rolf Heister i Klaus Stoll a Viersen, Essen i Berlín. Va ser membre de la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks durant cinc anys i es va unir a la Berliner Philharmoniker el 1993. També toca amb conjunts com la Chamber Orchestra of Europe, Freiburger Barockorchester, Concerto Köln o Zeitkratzer. Juntament amb Jan Schlichte i Heike Gneiting va fundar KlangArt de Berlín. Martin Heinze toca el baix amb la Bläser der Berliner Philharmoniker i el violó amb els Berliner Barock Solisten i amb Concerto Melante. 

Christoph Hartmann, oboè d’amor
Nascut a Landsberg am Lech (1965), va estudiar amb el professor Günther Passin a l’Acadèmia de Música de Munic. Es va graduar amb un postgrau en interpretació d’oboè i música de cambra. Ha guanyat diversos premis en certàmens internacionals. Després de col·laborar amb la Philharmoniker de Stuttgart, entrà a la Berliner Philharmoniker. Actualment fa gires regulars com a solista arreu d’Europa, l’Àsia i Amèrica del Sud. Va cofundar el festival Landsberger Sommermusiken, del qual va sorgir el grup Ensemble de Berlín, que fa un gran nombre de gires tant en l’àmbit nacional com internacional. Ha actuat al festival Mozartfest de Wurzburg, Festival Internacional de Música de Cambra de Stavanger, Sesc Festival di Musica in Pelotas (al Brasil), Salso Summer Class & Festival (ITA) i Vintefestspill i Bergstaden a Røros (Noruega). També ha estat director artístic del festival de música de cambra Vinterfestspill i Bergstaden celebrat a Noruega. És professor i membre de la junta a l’acadèmia de cambra KonstKnekt a Røros (Noruega). Va cofundar el Philharmonic Oboe Quartett, amb el qual van enregistrar La flauta màgica de Mozart en una versió per a trio d’oboè i corda de F. J. Rosinack.
Christoph Hartmann toca amb un oboè de Rigoutat.

Andreas Wittmann, oboè d’amor
Nascut a Munic, va estudiar oboè a la Hochschule für Musik de Munic amb el professor Manfred Clement i, més tard, a la Hochschule der Künste de Berlín amb Hansjörg Schellenberger. A Munic va estudiar direcció d’orquestra amb el professor Hermann Michael i va participar en classes magistrals amb Sergiu Celibidache. El 1986 entrà a formar part de la Berliner Philharmoniker. Va fundar el Quintet de Vent de la Berliner Philharmoniker juntament amb quatre col·legues de l’orquestra, conjunt amb el qual ha fet gires arreu del món i ha enregistrat diversos CD per al segell suec BIS. Solista, músic de cambra i professor internacionalment actiu, ha actuat com a oboè principal amb l’Orquestra del Festival de Bayreuth, Orquestra del Festival de Música del Pacífic de Sapporo i la Berliner Philharmoniker. Imparteix classes a l’Acadèmia Karajan de la Berliner Philharmoniker des del 1998 i també en va ser el director general del 2013 al 2015. Actualment és director convidat permanent de l’Orquestra Sinfônica da Bahia, del Brasil. Dirigeix habitualment la Sinfonie-Orchester de Berlín, així com la Berliner Sibelius Orchester.

Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.

Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.

Fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda del públic per la seva tasca de divulgació de la música clàssica en sectors molt diversos, tot parant una atenció especial al públic melòman i jove. Ha actuat al Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Auditorio de Saragossa, Palacio Euskalduna de Bilbao, Palau de les Arts de València i Auditorio Víctor Villegas de Múrcia, entre d’altres. L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) ofereix temporades de concerts de producció pròpia a Barcelona, Tarragona i Lleida.

Des del inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2017-18 el mestre Salvador Mas n’és el principal director convidat, rol que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual Vilaplana. L’OCM va iniciar la temporada 2009-10 el seu projecte de residència a l’Auditori del Tívoli del Vendrell, actualment vigent.

L’OCM ha col·laborat amb els directors Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Rinaldo Alessandrini, Gábor Takács-Nagy, Marzio Conti, John Rutter, Josep Caballé Domenech, Virginia Martínez, Salvador Brotons, Diego Martin-Etxebarria i Massimo Spadano; i amb els solistes Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Roberto Alagna, Gautier Capuçon, Mark Padmore, Alexander Melnikov, Seong-Jin Cho, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Clara-Jumi Kang, Ainhoa Arteta, Asier Polo, Leticia Moreno, Pablo Ferrández, Judith Jáuregui, Albert Guinovart o Rafael Aguirre, entre d’altres.

Tot i desplegar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’Estat espanyol i ha fet gires de concerts per Alemanya, Suïssa i la República Txeca. Ha enregistrat, entre d’altres, els discs Die romantische Seele, Alba eterna, Tempesta esvaïda, Un conte de Nadal i Mediterráneo.

Nascut a Londres, cantà als cors del New College d’Oxford i del King’s College de Cambridge. Estudià direcció al Royal College of Music de Londres. L’any 1987, juntament amb Graham Vick, fundà la Companyia d’Òpera de Birmingham. Entre el 1997 i el 2008 fou director en cap del Cor de la Ràdio dels Països Baixos, i del 2004 al 2012, director principal del programa coral de la Northern Sinfonia. Entre el 2001 i el 2015 estigué al capdavant del Rundfunkchor de Berlín, del qual ara és director llorejat. Sota la seva direcció, el cor assolí reputació internacional com una de les millors formacions corals professionals. Halsey també ha posat en marxa projectes innovadors a llocs poc convencionals i en formats interdisciplinaris.

És una figura única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, les orquestres i els cors més importants del món. Com a fervent defensor del cant coral amateur en totes les edats, habilitats i procedències, ha estat al capdavant d’esdeveniments corals multitudinaris molt innovadors, com al Lincoln Center de Nova York.

Ha situat el cant al centre d’institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, i la seva contribució ha resultat indispensable per augmentar el nivell de cant simfònic arreu d’Europa. Entre els seus càrrecs al Regne Unit i a Europa, és director convidat principal i ambaixador coral dels cors de l’Orfeó Català, professor coral a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, director coral emèrit de London Symphony Orchestra and Chorus, director coral del CBSO Chorus, director creatiu musical i de projectes corals del WDR Rundfunkchor i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham. La seva tasca fou l’objecte del documental Unsere Herzen – Ein Klang (Els nostres cors, un so), que es projectà als cinemes el setembre del 2022.

Així mateix, professor i acadèmic molt respectat, prepara la propera generació de directors corals mitjançant el seu curs de postgrau a Birmingham i les classes magistrals que imparteix a Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. És doctor honoris causa per quatre universitats del Regne Unit, i l’any 2011 Schott Music publicà el seu llibre i DVD sobre direcció coral, Chorleitung: Vom Konzept zum Konzert (Direcció coral: del concepte al concert).

Entre els nombrosos premis amb els quals ha estat guardonat, hi ha tres Grammy per enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. L’any 2015 fou nomenat Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 rebé la Medalla de la Música de la Reina d’Anglaterra i el 2011 la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, en reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya.

Entre els seus mèrits, cal esmentar les noves energies generades a l’Orfeó Català. Després d’una gira la passada temporada amb la Berliner Philharmoniker interpretant la Missa de la coronació de Mozart, sota la batuta de Kirill Petrenko, el novembre del 2023 Halsey s’uní a John Adams per dirigir els cors en una representació de les obres del compositor. I aquesta darrera primavera col·laborà amb el Balthasar Neumann Orchester & Chor, amb el Requiem de Brahms, dirigit per Thomas Hengelbrock.

El representant de Simon Halsey és Intermusica.