Programa de mà
András Schiff
Palau Piano
Dimarts, 24 de febrer de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
András Schiff, piano
Carta blanca
Per exprés desig del pianista, no s’anuncia amb antelació el programa. El pianista introduirà personalment les obres que interpretarà, així com el perquè de la seva tria.
Aquest concert té una durada aproximada de 120 minuts, pausa inclosa.
La durada del concert és aproximada.#piano #gransfigures
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
András Schiff és un dels pianistes més respectats del panorama internacional i un dels més estimats pel públic del Palau. Coherent i compromès amb els seus compositors favorits, és especialment admirat per les interpretacions de Bach, Mozart i Beethoven, però també de Schubert, Schumann o, fins i tot, Bartók o Janáček. D’ell ha dit el llegendari Alfred Brendel que “cal considerar-lo el millor intèrpret de Bach després de Glenn Gould”, i certament aborda aquest repertori amb una sensibilitat poètica excepcional: el seu Bach s’ha convertit en un esdeveniment anual als Proms de la BBC de Londres.
Com a pianista director, Schiff s’ha prodigat al capdavant de les millors orquestres del món seguint una gran curiositat que l’ha portat fins i tot a dirigir òperes i a crear el seu propi conjunt de músics, la Cappella Andrea Barca. Ara, amb més de setanta anys, el pianista britànic d’origen hongarès prefereix l’atmosfera íntima i reflexiva dels recitals.
Quines són les claus del concert?
Des de la pandèmia, Schiff concep els seus recitals d’una manera innovadora: presenta ell mateix, des de l’escenari, el programa que interpreta, i així estableix ja d’entrada una comunicació íntima amb el públic. Hi contribueixen la seva capacitat pedagògica i l’immens bagatge cultural. Això dona als seus recitals un caràcter encara més interessant, en incorporar-hi el factor sorpresa, una fórmula que crea una experiència única: el públic no només escolta la música, sinó que també la descobreix i la comprèn a través de les explicacions d’aquest gran intèrpret, tot convertint la vetllada en una autèntica classe magistral.
A què he de parar atenció?
L’actitud escènica d’András Schiff transmet una serenitat absoluta. La seva tècnica és impecable, però allò que el diferencia no és només la precisió, sinó també la intel·ligència musical amb què impregna cada interpretació. En les seves mans, cada nota, cada detall adquireix un propòsit clar i l’obra sona amb una preciosa lògica interna, com si només pogués sonar així. El seu estil és essencial i auster: no hi ha gestos efectistes. Tot està mesurat, però aquesta contenció no resta intensitat, sinó que la condensa.
Sabies que…
András Schiff ha sentit sempre una gran curiositat per les arts i defensa la figura del músic com a artista interdisciplinari. És un amant del coneixement i de les arts en el sentit més ampli i destaca també com un professor excepcional, com demostra l’èxit de les seves classes magistrals per internet, amb milions de visualitzacions. Aquesta vocació didàctica l’ha portat a impartir conferències en què comparteix amb el públic anàlisis profundes i fascinants d’obres clau del repertori pianístic, com les Sonates de Beethoven i les peces més complexes de Bach. És, sens dubte, un veritable humanista del teclat.
Comentari
Des de ja fa alguns anys András Schiff no acostuma a anunciar prèviament les obres dels seus concerts; tant és així que, en el moment d’escriure aquestes línies, encara no se sap què tocarà al Palau. Escriure unes notes del programa podria semblar, per tant, una missió impossible i, alhora, un repte irresistible. Especialment perquè el mateix pianista hongarès va argumentar aquesta decisió d’una manera summament suggeridora. Si ja al seu llibre Musik kommt aus Stille (La música neix del silenci, 2017), Schiff comparava la confecció d’un programa amb l’art de la cuina, uns anys més tard, el 2023, en conversar amb Pablo Gianera a propòsit d’aquesta decisió d’oferir al públic un “menú a cegues”, les seves paraules anaven encara més enllà: “Quan anem a un restaurant que té un xef que coneixem i que ens agrada, hi confiem. Deixem que elabori el menú com ell cregui millor. El xef sap millor que ningú què hi ha a la cuina i què és més fresc, la pesca del dia”.
La comparació entre un programa de concert i un menú no és nova, ben al contrari: ja al segle XIX hi havia afirmacions en aquesta línia, fins al punt que l’estructura habitual d’aquells recitals evocava l’experiència gastronòmica: una sèrie d’obres breus com a entrants, després una o dues obres de grans dimensions i, finalment, peces brillants i de digestió fàcil. I fins aquí el programa anunciat, al qual solien seguir els habituals “bisos”, com si es tractés d’una copa, un cafè o un puro.
La progressiva transformació del recital en un acte de contemplació silenciosa també va influir en la confecció d’aquests programes. Van aparèixer les integrals, la distribució cronològica, mentre que aquell art de compondre el programa equilibrant textures, sabors, digestibilitat i càrrega calòrica va deixar pas al predomini dels “grans compositors”. András Schiff va començar la seva carrera encarnant a la perfecció aquest model. D’aquí les integrals de Bach i els programes monogràfics dedicats a Beethoven, Schubert o Schumann. Però amb el temps les propostes han anat incorporant algunes novetats, com ara parlar al públic per presentar les obres.
El que no ha canviat és el seu repertori, que en l’entrevista abans esmentada tornava a vincular a l’art culinari: “No soc un principiant i el públic em coneix. Es poden discutir les interpretacions, però no la qualitat de la música. Sempre hi haurà Bach, Bach pur, mai transcripcions. I Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn i Brahms. De vegades Janáček i Bartók. Liszt o Rakhmàninov: mai. Tampoc Stockhausen. Per a això cal anar a un altre restaurant”.
Si avui som aquí és perquè el xef és András Schiff. Ens proposi les obres que ens proposi, ens arribaran amb la mestria que el caracteritza: aquesta dicció sempre acurada, la sofisticació aristocràtica del gest, una gran varietat en l’articulació, aquest control superlatiu de cada matís dinàmic. Alta cuina per gaudir amb serenitat i amb la ment oberta. Bon profit!
Luca Chiantore, músic i musicòleg
Biografia
Biografia
©Nadja Sjöström Stockholm
©Nadja Sjöström Stockholm
András Schiff, piano
Sir András Schiff, nascut a Budapest l’any 1953, va començar les seves lliçons de piano a l’edat de cinc anys amb Elisabeth Vadász. Posteriorment va continuar els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest amb Pál Kadosa, György Kurtág i Ferenc Rados, i a Londres amb George Malcolm.
Una part essencial de la seva activitat artística són els recitals de piano, especialment aquells estructurats en forma de cicles. En conseqüència, s’ha centrat principalment en l’obra pianística de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Schumann i Bartók. Des de la pandèmia, l’artista ja no anuncia els programes dels recitals amb antelació: escull les obres el mateix dia del concert adaptant-les a l’instrument i a la sala durant l’assaig previ.
Després d’haver col·laborat amb les principals orquestres i directors del món, va esdevenir cada vegada més important per a ell interpretar els Concerts per a piano de Bach, Mozart i Beethoven dirigint ell mateix l’orquestra. El 1999 va fundar la Cappella Andrea Barca, una orquestra de cambra formada per solistes internacionals, músics de cambra i amics, amb la qual ha treballat estretament com a director i solista, així com amb la Chamber Orchestra of Europe. El 2018 va acceptar el càrrec d’artista associat de l’Orchestra of the Age of Enlightenment, tot aprofundint el seu interès pels instruments de teclat històrics.
Des de ben jove Sir András Schiff ha estat un apassionat músic de cambra. Del 1989 al 1998 va dirigir el festival Musiktage Mondsee, i del 1995 al 2013 va ser codirector artístic, juntament amb Heinz Holliger, dels Ittinger Pfingstkonzerte a la Cartoixa d’Ittingen (Suïssa). Des del 1998 és el comissari artístic del festival Omaggio a Palladio, al Teatro Olimpico de Vicenza.
Sir András Schiff manté un fort compromís amb la formació i el suport als joves músics. Imparteix classes de piano i música de cambra a l’Acadèmia Kronberg i a l’Acadèmia Barenboim-Said, i ofereix sovint classes magistrals. El 2014 va fundar el programa de mentoratge Building Bridges, que proporciona suport específic i continuat a joves pianistes.
Durant quinze anys va ser artista en exclusiva del segell Decca. Coincidint amb el seu 70è aniversari es va publicar una edició commemorativa de 78 cedés que recull totes les seves gravacions per a aquesta discogràfica. Des del 1998 grava en exclusiva per al segell ECM, on destaquen especialment les gravacions en directe de la integral de les Sonates per a piano de Beethoven des de la Tonhalle de Zúric, guardonades amb els màxims reconeixements. El 2012 va rebre l’International Classical Music Award en la categoria d’instrument solista-enregistrament de l’any pel seu CD de Robert Schumann Geistervariationen. Entre les seves gravacions més recents destaquen: un àlbum del 2020 amb el clarinetista i compositor Jörg Widmann, l’enregistrament el 2021 dels dos Concerts per a piano de Brahms amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment i la publicació el 2023 dedicada a obres clau de J. S. Bach interpretades al clavicordi.
El 2017 va publicar el llibre Music comes out of silence, editat per Bärenreiter i Henschel, que recull assaigs i converses amb Martin Meyer sobre els seus principis artístics, tècniques interpretatives i experiència professional. El llibre ha estat traduït a diversos idiomes i reeditat el 2024.
La primavera del 2011 Sir András Schiff va atreure l’atenció pública per l’oposició als desenvolupaments polítics a Hongria i, després de rebre atacs de sectors nacionalistes, va decidir no tornar a actuar al seu país natal. El març del 2025 també va cancel·lar totes les seves actuacions previstes als Estats Units com a protesta contra les polítiques de Donald Trump i els seus seguidors.
Sir András Schiff ha rebut nombrosos premis i distincions internacionals. El 2006 va ser nomenat membre honorari de la Beethoven-Haus de Bonn. Va rebre el Premi Robert Schumann de la ciutat de Zwickau i l’Orde Pour le Mérite per a les Ciències i les Arts el 2011, així com la Gran Creu del Mèrit amb Estrella de la República Federal d’Alemanya el 2012. El 2022 va rebre la Medalla Bach de la ciutat de Leipzig, com “un dels intèrprets de Bach més importants del nostre temps”.
El 2008 va ser distingit amb la Medalla del Wigmore Hall de Londres. El 2012 va ser nomenat Special Supernumerary Fellow of Balliol College (Oxford) i el 2013 va rebre la Medalla d’Or de la Royal Philharmonic Society. Ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Leeds (2014) i pel Royal College of Music (2018). El 2014 va ser nomenat Sir per la reina Elisabet II pels seus serveis a la música. El 2021 va rebre el Premi Antonín Dvořák a Praga.
Des del 2014 és ciutadà honorari de Vicenza i, des del 2016, membre honorari de l’Accademia Olimpica di Vicenza, que el 2023 li va concedir el Lauro Olimpico. El març de 2024 va rebre el premi Una Vita Nella Musica del Teatro La Fenice de Venècia.
El 2012 va rebre la Medalla Mozart d’Or de la Fundació Mozarteum de Salzburg i va ser nomenat membre honorari del Wiener Konzerthaus. El 2023, durant la seva seixanta-sisena participació al Festival de Salzburg, va rebre la Insígnia amb Robins del Festival, com a artista essencial en la seva història. El 2024 va ser condecorat amb la Creu d’Honor d’Àustria per a la Ciència i l’Art de Primera Classe i amb l’Anell Bösendorfer.
Finalment, el 2025, Sir András Schiff va rebre el Praemium Imperiale, el guardó internacional més prestigiós de les arts, atorgat per la Japan Art Association, considerat el Premi Nobel de les Arts.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 05.03.26 – 20 h
Sala de ConcertsJan Lisiecki, piano
B. Martinů: Tres Danses txeques, H. 154
M. de Falla: Danza española núm. 2; Danza ritual del fuego
K. Szymanowski: Quatre Danses poloneses, M. 60
F. Schubert: Setze Danses alemanyes, D. 783
B. Bartók: Dansa folklòrica romanesa, Sz. 56
A. Ginastera: Danzas argentinas, op. 2
F. Chopin: Grand valse brillante, op. 18; Valsos, op. 34 núm. 1 i núm. 2; Polonesa en La bemoll major, op. 53
J. Brahms: Valsos, op. 39 núm. 3 i núm. 15
A. Piazzolla: Libertango
I. Albéniz: España, op. 165 núm. 2Preus: 25 i 35 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
András Schiff
Palau Piano
Dimarts, 24 de febrer de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
András Schiff, piano
Carta blanca
Per exprés desig del pianista, no s’anuncia amb antelació el programa. El pianista introduirà personalment les obres que interpretarà, així com el perquè de la seva tria.
Aquest concert té una durada aproximada de 120 minuts, pausa inclosa.
La durada del concert és aproximada.#piano #gransfigures
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
András Schiff és un dels pianistes més respectats del panorama internacional i un dels més estimats pel públic del Palau. Coherent i compromès amb els seus compositors favorits, és especialment admirat per les interpretacions de Bach, Mozart i Beethoven, però també de Schubert, Schumann o, fins i tot, Bartók o Janáček. D’ell ha dit el llegendari Alfred Brendel que “cal considerar-lo el millor intèrpret de Bach després de Glenn Gould”, i certament aborda aquest repertori amb una sensibilitat poètica excepcional: el seu Bach s’ha convertit en un esdeveniment anual als Proms de la BBC de Londres.
Com a pianista director, Schiff s’ha prodigat al capdavant de les millors orquestres del món seguint una gran curiositat que l’ha portat fins i tot a dirigir òperes i a crear el seu propi conjunt de músics, la Cappella Andrea Barca. Ara, amb més de setanta anys, el pianista britànic d’origen hongarès prefereix l’atmosfera íntima i reflexiva dels recitals.
Quines són les claus del concert?
Des de la pandèmia, Schiff concep els seus recitals d’una manera innovadora: presenta ell mateix, des de l’escenari, el programa que interpreta, i així estableix ja d’entrada una comunicació íntima amb el públic. Hi contribueixen la seva capacitat pedagògica i l’immens bagatge cultural. Això dona als seus recitals un caràcter encara més interessant, en incorporar-hi el factor sorpresa, una fórmula que crea una experiència única: el públic no només escolta la música, sinó que també la descobreix i la comprèn a través de les explicacions d’aquest gran intèrpret, tot convertint la vetllada en una autèntica classe magistral.
A què he de parar atenció?
L’actitud escènica d’András Schiff transmet una serenitat absoluta. La seva tècnica és impecable, però allò que el diferencia no és només la precisió, sinó també la intel·ligència musical amb què impregna cada interpretació. En les seves mans, cada nota, cada detall adquireix un propòsit clar i l’obra sona amb una preciosa lògica interna, com si només pogués sonar així. El seu estil és essencial i auster: no hi ha gestos efectistes. Tot està mesurat, però aquesta contenció no resta intensitat, sinó que la condensa.
Sabies que…
András Schiff ha sentit sempre una gran curiositat per les arts i defensa la figura del músic com a artista interdisciplinari. És un amant del coneixement i de les arts en el sentit més ampli i destaca també com un professor excepcional, com demostra l’èxit de les seves classes magistrals per internet, amb milions de visualitzacions. Aquesta vocació didàctica l’ha portat a impartir conferències en què comparteix amb el públic anàlisis profundes i fascinants d’obres clau del repertori pianístic, com les Sonates de Beethoven i les peces més complexes de Bach. És, sens dubte, un veritable humanista del teclat.
Comentari
Des de ja fa alguns anys András Schiff no acostuma a anunciar prèviament les obres dels seus concerts; tant és així que, en el moment d’escriure aquestes línies, encara no se sap què tocarà al Palau. Escriure unes notes del programa podria semblar, per tant, una missió impossible i, alhora, un repte irresistible. Especialment perquè el mateix pianista hongarès va argumentar aquesta decisió d’una manera summament suggeridora. Si ja al seu llibre Musik kommt aus Stille (La música neix del silenci, 2017), Schiff comparava la confecció d’un programa amb l’art de la cuina, uns anys més tard, el 2023, en conversar amb Pablo Gianera a propòsit d’aquesta decisió d’oferir al públic un “menú a cegues”, les seves paraules anaven encara més enllà: “Quan anem a un restaurant que té un xef que coneixem i que ens agrada, hi confiem. Deixem que elabori el menú com ell cregui millor. El xef sap millor que ningú què hi ha a la cuina i què és més fresc, la pesca del dia”.
La comparació entre un programa de concert i un menú no és nova, ben al contrari: ja al segle XIX hi havia afirmacions en aquesta línia, fins al punt que l’estructura habitual d’aquells recitals evocava l’experiència gastronòmica: una sèrie d’obres breus com a entrants, després una o dues obres de grans dimensions i, finalment, peces brillants i de digestió fàcil. I fins aquí el programa anunciat, al qual solien seguir els habituals “bisos”, com si es tractés d’una copa, un cafè o un puro.
La progressiva transformació del recital en un acte de contemplació silenciosa també va influir en la confecció d’aquests programes. Van aparèixer les integrals, la distribució cronològica, mentre que aquell art de compondre el programa equilibrant textures, sabors, digestibilitat i càrrega calòrica va deixar pas al predomini dels “grans compositors”. András Schiff va començar la seva carrera encarnant a la perfecció aquest model. D’aquí les integrals de Bach i els programes monogràfics dedicats a Beethoven, Schubert o Schumann. Però amb el temps les propostes han anat incorporant algunes novetats, com ara parlar al públic per presentar les obres.
El que no ha canviat és el seu repertori, que en l’entrevista abans esmentada tornava a vincular a l’art culinari: “No soc un principiant i el públic em coneix. Es poden discutir les interpretacions, però no la qualitat de la música. Sempre hi haurà Bach, Bach pur, mai transcripcions. I Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn i Brahms. De vegades Janáček i Bartók. Liszt o Rakhmàninov: mai. Tampoc Stockhausen. Per a això cal anar a un altre restaurant”.
Si avui som aquí és perquè el xef és András Schiff. Ens proposi les obres que ens proposi, ens arribaran amb la mestria que el caracteritza: aquesta dicció sempre acurada, la sofisticació aristocràtica del gest, una gran varietat en l’articulació, aquest control superlatiu de cada matís dinàmic. Alta cuina per gaudir amb serenitat i amb la ment oberta. Bon profit!
Luca Chiantore, músic i musicòleg
Biografia
András Schiff, piano
©Nadja Sjöström Stockholm
Sir András Schiff, nascut a Budapest l’any 1953, va començar les seves lliçons de piano a l’edat de cinc anys amb Elisabeth Vadász. Posteriorment va continuar els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest amb Pál Kadosa, György Kurtág i Ferenc Rados, i a Londres amb George Malcolm.
Una part essencial de la seva activitat artística són els recitals de piano, especialment aquells estructurats en forma de cicles. En conseqüència, s’ha centrat principalment en l’obra pianística de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Schumann i Bartók. Des de la pandèmia, l’artista ja no anuncia els programes dels recitals amb antelació: escull les obres el mateix dia del concert adaptant-les a l’instrument i a la sala durant l’assaig previ.
Després d’haver col·laborat amb les principals orquestres i directors del món, va esdevenir cada vegada més important per a ell interpretar els Concerts per a piano de Bach, Mozart i Beethoven dirigint ell mateix l’orquestra. El 1999 va fundar la Cappella Andrea Barca, una orquestra de cambra formada per solistes internacionals, músics de cambra i amics, amb la qual ha treballat estretament com a director i solista, així com amb la Chamber Orchestra of Europe. El 2018 va acceptar el càrrec d’artista associat de l’Orchestra of the Age of Enlightenment, tot aprofundint el seu interès pels instruments de teclat històrics.
Des de ben jove Sir András Schiff ha estat un apassionat músic de cambra. Del 1989 al 1998 va dirigir el festival Musiktage Mondsee, i del 1995 al 2013 va ser codirector artístic, juntament amb Heinz Holliger, dels Ittinger Pfingstkonzerte a la Cartoixa d’Ittingen (Suïssa). Des del 1998 és el comissari artístic del festival Omaggio a Palladio, al Teatro Olimpico de Vicenza.
Sir András Schiff manté un fort compromís amb la formació i el suport als joves músics. Imparteix classes de piano i música de cambra a l’Acadèmia Kronberg i a l’Acadèmia Barenboim-Said, i ofereix sovint classes magistrals. El 2014 va fundar el programa de mentoratge Building Bridges, que proporciona suport específic i continuat a joves pianistes.
Durant quinze anys va ser artista en exclusiva del segell Decca. Coincidint amb el seu 70è aniversari es va publicar una edició commemorativa de 78 cedés que recull totes les seves gravacions per a aquesta discogràfica. Des del 1998 grava en exclusiva per al segell ECM, on destaquen especialment les gravacions en directe de la integral de les Sonates per a piano de Beethoven des de la Tonhalle de Zúric, guardonades amb els màxims reconeixements. El 2012 va rebre l’International Classical Music Award en la categoria d’instrument solista-enregistrament de l’any pel seu CD de Robert Schumann Geistervariationen. Entre les seves gravacions més recents destaquen: un àlbum del 2020 amb el clarinetista i compositor Jörg Widmann, l’enregistrament el 2021 dels dos Concerts per a piano de Brahms amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment i la publicació el 2023 dedicada a obres clau de J. S. Bach interpretades al clavicordi.
El 2017 va publicar el llibre Music comes out of silence, editat per Bärenreiter i Henschel, que recull assaigs i converses amb Martin Meyer sobre els seus principis artístics, tècniques interpretatives i experiència professional. El llibre ha estat traduït a diversos idiomes i reeditat el 2024.
La primavera del 2011 Sir András Schiff va atreure l’atenció pública per l’oposició als desenvolupaments polítics a Hongria i, després de rebre atacs de sectors nacionalistes, va decidir no tornar a actuar al seu país natal. El març del 2025 també va cancel·lar totes les seves actuacions previstes als Estats Units com a protesta contra les polítiques de Donald Trump i els seus seguidors.
Sir András Schiff ha rebut nombrosos premis i distincions internacionals. El 2006 va ser nomenat membre honorari de la Beethoven-Haus de Bonn. Va rebre el Premi Robert Schumann de la ciutat de Zwickau i l’Orde Pour le Mérite per a les Ciències i les Arts el 2011, així com la Gran Creu del Mèrit amb Estrella de la República Federal d’Alemanya el 2012. El 2022 va rebre la Medalla Bach de la ciutat de Leipzig, com “un dels intèrprets de Bach més importants del nostre temps”.
El 2008 va ser distingit amb la Medalla del Wigmore Hall de Londres. El 2012 va ser nomenat Special Supernumerary Fellow of Balliol College (Oxford) i el 2013 va rebre la Medalla d’Or de la Royal Philharmonic Society. Ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Leeds (2014) i pel Royal College of Music (2018). El 2014 va ser nomenat Sir per la reina Elisabet II pels seus serveis a la música. El 2021 va rebre el Premi Antonín Dvořák a Praga.
Des del 2014 és ciutadà honorari de Vicenza i, des del 2016, membre honorari de l’Accademia Olimpica di Vicenza, que el 2023 li va concedir el Lauro Olimpico. El març de 2024 va rebre el premi Una Vita Nella Musica del Teatro La Fenice de Venècia.
El 2012 va rebre la Medalla Mozart d’Or de la Fundació Mozarteum de Salzburg i va ser nomenat membre honorari del Wiener Konzerthaus. El 2023, durant la seva seixanta-sisena participació al Festival de Salzburg, va rebre la Insígnia amb Robins del Festival, com a artista essencial en la seva història. El 2024 va ser condecorat amb la Creu d’Honor d’Àustria per a la Ciència i l’Art de Primera Classe i amb l’Anell Bösendorfer.
Finalment, el 2025, Sir András Schiff va rebre el Praemium Imperiale, el guardó internacional més prestigiós de les arts, atorgat per la Japan Art Association, considerat el Premi Nobel de les Arts.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 05.03.26 – 20 h
Sala de ConcertsJan Lisiecki, piano
B. Martinů: Tres Danses txeques, H. 154
M. de Falla: Danza española núm. 2; Danza ritual del fuego
K. Szymanowski: Quatre Danses poloneses, M. 60
F. Schubert: Setze Danses alemanyes, D. 783
B. Bartók: Dansa folklòrica romanesa, Sz. 56
A. Ginastera: Danzas argentinas, op. 2
F. Chopin: Grand valse brillante, op. 18; Valsos, op. 34 núm. 1 i núm. 2; Polonesa en La bemoll major, op. 53
J. Brahms: Valsos, op. 39 núm. 3 i núm. 15
A. Piazzolla: Libertango
I. Albéniz: España, op. 165 núm. 2Preus: 25 i 35 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –