• Cosmos Quartet & Lluís Claret
    Quintet de Schubert

    Palau Cambra

    Dijous, 21 de gener de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

    Concert Extraordinari

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Lluís Claret, violoncel
    Cosmos Quartet
    Helena Satué, violí I
    Bernat Prat, violí II
    Lara Fernández, viola
    Oriol Prat, violoncel


    Franz Schubert (1797-1828)
    Quartettsatz, D. 703

    György Ligeti (1923-2006)
    Quartet núm. 1, “Metamorfosis Nocturnes”

    1. Allegro grazioso
    2. Vivace, capriccioso
    3. A tempo
    4. Adagio, mesto
    5. Presto - Prestissimo
    6. Molto sostenuto - Andante tranquillo
    7. Più mosso
    8. Tempo di Valse, moderato, con eleganza, un poco capriccioso
    9. Subito prestissimo
    10. Subito: molto sostenuto
    11. Allegretto, un poco gioviale
    12. Poco più mosso
    13. Subito allegro con moto, string. poco a poco sin al prestissimo
    14. Prestissimo
    15. Allegro comodo, gioviale
    16. Sostenuto, accelerando - Ad libitum, senza misura
    17. Lento

    Franz Schubert
    Quintet per a dos violoncels, en Do major, D. 956

    Allegro ma non troppo
    Adagio
    Scherzo
    Allegretto

    Durada aproximada del concert: 78 minuts, sense pausa.

    #clàssics #jovestalents

  • Comentari

    Penombres sublims
    El Quartettsatz de Franz Schubert es creia que era una obra de joventut, del 1814, fins que es va poder comprovar que el compositor vienès l’havia abordat al principi de desembre del 1820. En aquell moment feia quatre anys que Schubert no escrivia per a aquesta formació de cambra. Va encetar el seu quartet número dotze amb un primer moviment, “Allegro assai”, que és el que sentirem, i només va fer-ne quaranta-un compassos del segon, l’“Andante”.

    Alguns especialistes diuen que el va deixar a part per concentrar-se en una altra obra i que no el va reprendre, com va passar amb la seva última simfonia, que es coneix justament amb el sobrenom d’Inacabada. Però el cert és que, quatre anys més tard, va compondre el Quartet Rosamunde, D. 804, el popular La Mort i la Donzella, i el quinzè i últim, el D. 887. Quan Schubert va morir, el manuscrit estava en mans de Johannes Brahms, que en va fer la primera edició el 1870. No es va tocar per primera vegada fins a l’1 de març de 1867 a Viena.

    De Franz Schubert, també sentirem el Quintet per a dos violoncels, D. 956, compost l’últim any de la seva vida, l’octubre del 1828. Poques setmanes després d’acabar-lo, la seva salut va anar empitjorant per la sífilis i pel tractament amb mercuri que havia de fer, fins que va morir el 19 de novembre a les tres del migdia als 31 anys. La primera audició d’aquesta obra va ser el 1850 i es va publicar el 1853.

    En comptes d’escriure’l per a dues violes, com s’acostumava a fer, Schubert va voler posar-hi dos violoncels. És una obra germana de les seves tres últimes Sonates per a piano i del cicle de cançons Schwanengesang. Diuen que va triar la tonalitat de Do major com a homenatge a Mozart i a Beethoven i, de fet, el tema melòdic que desenvolupa té una puresa mozartiana que retrobarem a l’“Allegretto” del final. També hi podem sentir reminiscències beethovenianes, especialment en el segon moviment, que ha tingut popularitat cinematogràfica, i a l’“Scherzo” del tercer moviment, de dimensions simfòniques. De nou trobem Brahms en la difusió pública de l’obra de Schubert, que va afirmar que aquesta obra va inspirar-li el seu Quintet amb piano.

    Entre aquests paisatges subtils de Schubert, el Cosmos Quartet ens convida a sentir les Metamorfosis Nocturnes de György Ligeti, un dels genis compositius del segle XX. Les va compondre entre el 1953 i el 1954, en un període que ell mateix anomena del “Ligeti prehistòric,” abans que abandonés la seva Hongria natal el 1956. Es van estrenar al Musikverein, a Viena, el 8 de maig de 1958 pel Ramor Quartet. Ligeti es va inspirar en Bartók, en el seu Tercer i Quart Quartet. Es tracta d’una obra d’un sol moviment, sense pauses, que està composta per disset seccions molt contrastants que corresponen a aquestes metamorfosis de sonoritat metàl·lica com la nit.

    Mònica Pagès, periodista

  • Biografies

    Lluís Claret, violoncel

    Lluís Claret, violoncel

    Nascut al Principat d’Andorra de pares catalans exiliats, hi començà els estudis musicals inspirat per la figura dels seu padrí, Pau Casals. Posteriorment la família s’instal·là a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu. Durant molts anys va rebre classes d’Enric Casals, germà de Pau, que malgrat no ser violoncel·lista n’esdevingué el principal mentor. Les seves trobades amb Radu Aldulescu, György Sebök, Eva Janzer, Maurice Gendron i Bernard Greenhouse també han marcat profundament la seva personalitat.

    Primer premi dels concursos Pau Casals i Mstislav Rostropóvitx, la seva carrera es projecta arreu del món, com a solista i com gran amant de la música de cambra.

    El seu interès per la música del seu temps el porta a col·laborar amb grans compositors, com Pierre Boulez, Witold Lutoslawki, Krzysztof Penderecki, Joan Guinjoan, Salvador Brotons i Agustí Charles, entre d’altres.

    La seva profunda vocació pedagògica li va permetre ser professor durant més de vint anys al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i deu anys al Conservatori Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès. Imparteix habitualment master classes a Europa, Amèrica i l’Àsia.

    Actualment és professor i cap del Departament de Cordes al New England Conservatory de Boston i visita regularment el Conservatori Superior del Liceu.

    El seu instrument és un Nicolas Lupot (París, 1820).

  • Cosmos Quartet

    Cosmos Quartet

    © Michal Novak.Seed

    (Helena Satué, violí I; Bernat Prat, violí II; Lara Fernández, viola; Oriol Prat, violoncel)

    Va néixer el 2014 de l’amistat i complicitat de quatre músics amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda. Cadascun dels membres ha mantingut trajectòries internacionals en l’àmbit solista, com a músic de cambra i orquestral, tot treballant amb professors i en escoles a París, Ginebra, Colònia, Stuttgart, Basilea i Berlín.

    El quartet ha rebut classes i consells de professors com Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Johannes Meissl, Alfred Brendel, Miguel da Silva, Jonathan Brown, Anita Mitterer, Krzysztof Chorzelski i Patrick Judt, entre d’altres.

    Malgrat la seva joventut, el Cosmos Quartet ha aconseguit un ampli reconeixement i ha obtingut el primer premi de l’Irene Steels-Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg, el primer premi del 13è Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra 2018 a Terrassa i el tercer premi del Carl Nielsen International Chamber Music Competition 2015 de Copenhaguen.

    L’abril del 2019 va ser seleccionat al costat del pianista Igor Levit per tocar a la gala del prestigiós Premi de la Música de Heidelberg atorgat a John Gilhooly, director del Wigmore Hall i la Royal Philharmonic Society.

    El grup ha estat convidat a participar al Heidelberger Streichquartettfest, en dues ocasions a l’Auditori de Barcelona, igual que a la Schubertíada de Vilabertran, i a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, Temporada Ibercamera a l’Auditori de Girona, Festival van Vlaanderen a Gant, el Festival Música Sur a Motril, Festival de la Fundación Monteleón a Lleó i a l’East Neuk Festival a Escòcia.

    Entre els seus compromisos figuren, a més del debut al Palau de la Música, al Festival de Torroella de Montgrí, Festival Pau Casals i Círculo de Bellas Artes de Madrid.

    Des de la seva creació ha actuat al Wigmore Hall de Londres, Auditori Miguel Delibes de Valladolid, Fundación Juan March de Madrid i a la sala ORF Kulturhaus de Viena.

    Actualment el Cosmos Quartet és membre de l’European Chamber Music Academy (ECMA), dirigida pels tutors Hatto Beyerle i Johannes Meissl.

    Des de l’octubre del 2018 està cursant el Màster de Música de Cambra a la Hochschule für Musik de Hannover amb el professor Oliver Wille.

    El maig del 2019 va publicar el seu primer enregistrament discogràfic per al segell Seed, que inclou Quartets de Joseph Haydn, Johannes Brahms i Raquel García-Tomás.

    El Cosmos Quartet toca amb quatre instruments del lutier barceloní David Bagué.

  • També et pot interessar...

    Simfònics al Palau
    Orquestra Simfònica del Vallès
    —La Pastoral de Beethoven

    Birgit Kolar, violí
    Anne Gastinel, violoncel
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Marzena Diakun, directora

    J. Brahms: Doble concert per a violí i violoncel
    L. van Beethoven: Simfonia núm. 6, "Pastoral"

     

    Dissabte, 23.01.21 - 18.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 18 a 68 euros

Índex