• Programa de mà

    OSTO, Cor Jove & Clemente i Torrebella 

    Gaudí de Albert Guinovart 

    Palau Fronteres

    Dimecres, 25 de febrer de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Josep-Ramon Olivé: Gaudí
    Lluís Calvet: Güell
    Belén García: Antònia / burgesa / pobra 2
    Clara Renom: amiga / Roseta / pobra 3
    Montserrat Seró: Pepeta / prostituta / pobra 1
    Hector Ruiz: malalt 1 / professor 1 / devot 1 / obrer 1 / ajudant 3
    Xavier Casademont: malalt 2 / professor 2 / home 1 / lladre / obrer 2 / ajudant 2
    Iván Sánchez: professor 3 / burgès / devot 2 / obrer / obrer 3 / ajudant 1
    Cristòfol Romaguera: home 2 / mestre de cerimònies / obrer 4 / Milà / director / devot 3
    Martí Fitó Rosés: Gaudí petit

    Cor Jove de l’Orfeó Català*
    Original SoundTrack Orchestra (OSTO)

    Direcció musical: Belén Clemente i Albert Torrebella 
    Direcció escènica: David Pintó

    *Agrupació amb finalitat pedagògica 


    Albert Guinovart (1962) 
    Gaudí 

    Llibret: Jordi Galceran (1964) i Esteve Miralles (1964). 

    En versió de concert dramatitzat

    Durada del concert:
    Primera part, 55 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part 45 minuts
    La durada del concert és aproximada

    #contemporània #nousformats #palaujove

  • Anunci Mirades GENERAL - Programes mà digitals Desktop 1300x1854
  • Poema

    Simulacre

    Tu, que pots recórrer
    el món dins la pantalla,
    dir amb exactitud
    quin és el to del blau
    de la Praia do Sono, a Paraty,
    si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
    com mou lleugerament les oliveres
    el vent a Astypalea,
    penses sovint en l’àvia,
    que tot i néixer a una illa
    mai no es va banyar al mar.

    Mira, voldries dir-li ara,
    hem escurçat distàncies
    però seguim igual:
    tenim a tocar l’aigua
    i no ens sabem mullar.

    Mireia Calafell
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

  • 20251218 Anunci Cites 2026 DESKTOP
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes? 

    Gaudí i Guinovart. El gran arquitecte, l’artista genial, també inspira creadors d’altres disciplines, com la música. Albert Guinovart és un dels compositors contemporanis que millor han sabut transformar en música els protagonistes de la cultura del seu temps. Antoni Gaudí conviu amb els barcelonins des de sempre, encara més aquest 2026, en què es commemora el centenari de la seva mort i la UNESCO-UIA ha nomenat Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura. Un edifici singular com el Palau havia d’obrir les portes a Gaudí, i ho fa amb el musical que Guinovart va escriure sobre l’arquitecte. 

    Sobre els intèrprets:
    L’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), projecte nascut el 2021 a l’ESMUC, és una formació simfònica professional de joves músics que interpreta bandes sonores i musicals, tot reivindicant-ne la qualitat. Amb artistes consolidats del país, com la soprano Montserrat Seró i el baríton Josep-Ramon Olivé, el Cor Jove de l’Orfeó Català donarà vida a l’obra de Guinovart sota la direcció de la mestra Belén Clemente –guanyadora de la Beca Lluís Millet 2024-2026– i d’Albert Torrebella, en una proposta escènica de David Pintó. 

    Quines són les claus del concert? 

    Amb llibret de Jordi Galceran i Esteve Miralles, Gaudí, el musical de Barcelona redefineix els límits del gènere líric per la seva dimensió i complexitat. Va pujar per primer cop a un escenari el 2002 i és una de les principals creacions dramàtiques de Guinovart, en la línia de la seva obra mestra, el popular Mar i cel. L’obra presenta Gaudí i el seu món creatiu tot explorant-ne l’essència humana i espiritual més que no pas la biografia. 

    A què he de parar atenció? 

    La música de Gaudí és un exemple paradigmàtic de l’estil de Guinovart: un eclecticisme amb base melòdica i un gran domini tant de l’escriptura orquestral com de les línies vocals. Amb tocs del llenguatge propi dels musicals anglesos i nord-americans, la seva partitura també evoca aspectes propis de ritmes mediterranis, amb una orquestració que, en aquesta obra, vol pintar els espais i les creacions de Gaudí: campanes, sons de la natura, la llum filtrant-se pels vitralls, la monumentalitat de la pedra. Conté peces corals potents, duets de gran lirisme, números rítmics i festius, i fa servir motius conductors associats a Gaudí i a la seva inspiració. 

    Sabies que… 

    Gaudí, el musical de Barcelona es va estrenar el 24 de setembre de 2002 al Barcelona Teatre Musical, sota la direcció escènica de José Antonio Gutiérrez i Elisa Crehuet, i la direcció musical de Francesc Guillén. L’actor i cantant Ivan Labanda encapçalava el repartiment en un muntatge que va ser reconegut com a millor espectacle musical als Premis Butaca de Catalunya 2003. L’obra es va concebre per celebrar el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte, amb la voluntat d’aproximar la figura de Gaudí al gran públic mitjançant un llenguatge accessible. 

    El Palau de la Música Catalana ha dedicat un episodi del seu videopòdcast Sala d’Assaig a explorar la relació de Gaudí amb la música. En aquest vuitè episodi, el compositor Albert Guinovart comparteix la seva experiència posant música a l’univers creatiu de l’arquitecte, mentre que Galdric Santana, comissari de l’Any Gaudí i director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta una mirada experta sobre com l’arquitectura gaudiniana es pot entendre també des d’una dimensió sonora. Una conversa que convida a redescobrir Gaudí més enllà de la pedra i la forma, i que es pot escoltar ja a Palau Digital, YouTube i Spotify. 

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    Torna a l’origen 

    Quan Gaudí, el musical de Barcelona es va estrenar l’any 2002, ho va fer en un context molt concret: la celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. Aquella gran producció volia apropar la figura del genial arquitecte al llenguatge del teatre musical de gran format. L’estrena va generar expectatives, debat i sensacions diverses, però hi va haver un element que va suscitar un consens gairebé unànime: la força i la qualitat de la partitura d’Albert Guinovart. 

    Avui, gairebé un quart de segle després, aquesta música torna a sonar en un nou context commemoratiu: el centenari de la mort de Gaudí (1926). No ho fa com una revisió ni com una reconstrucció escènica, sinó com un retorn conscient al material original, alliberat de l’aparell escènic d’aquella enorme producció i centrat en allò essencial: la música. 

    Escoltada en format concert, la partitura revela amb claredat el seu recorregut expressiu. Des de l’obertura, de tempo sincopat i monosíl·labs tallants que evoquen el bullici d’una Barcelona industrial en plena transformació, fins al “Rèquiem” dedicat a la mare de Gaudí, d’una intensitat lírica que remet al Verisme italià. El conjunt de melodies construeix un paisatge emocional ric i contrastant, amb referències a la cançó popular i fins i tot a l’havanera. Peces com “Sagrada Família”, amb subtils ressons impressionistes i una clara picada d’ullet a Ravel, confirmen Gaudí com una de les pàgines més inspirades del catàleg de Guinovart. 

    Potser perquè el musical no va tenir la continuïtat escènica esperada, aquesta música no ha ocupat el lloc que mereix en la memòria col·lectiva. Tanmateix, el mateix compositor l’ha anat recuperant al llarg dels anys en concerts, enregistraments (Guinovart: musicals!, editat el 2018 per Palau Records) i adaptacions simfòniques, com la Simfonia Gaudí (2024), conscients del seu valor intrínsec. 

    El concert d’avui connecta amb una idea profundament gaudiniana, formulada al mateix musical en el tema “Construir”, que acompanya el procés de construcció del Park Güell: “Ser original és tornar un cop i un altre cop cap als orígens”. Avui es tracta precisament d’això: tornar a la partitura original, aquella que el temps ha confirmat com una de les aportacions més sòlides i singulars del teatre musical català contemporani. 

    Christian Machio, periodista digital especialitzat en l'àmbit cultural

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Josep-Ramon Olivé, baríton

    Josep-Ramon Olivé

     ©DaART

    Nascut a Barcelona, rep la Medalla d’Or de la Guildhall  School of Music & Drama de Londres el 2017, així com  el primer premi i el premi del públic del Handel Singing Competition el 2015. També forma part del projecte Le  Jardin des Voix de William Christie i Les Arts Florissants el 2017 i és seleccionat ECHO Rising Star el 2018. 

    Comença els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment estudia direcció coral i cant  a l’ESMUC i continua la seva formació vocal a la  Guildhall School amb el professor Rudolf Piernay. 

    Josep-Ramon Olivé ha actuat a sales de concert i  teatres de tot Europa com el Gran Teatre del Liceu, el  Palau de la Música Catalana, el Teatro Real de Madrid,  el Concertgebouw d’Amsterdam, la Elbphilharmonie  d’Hamburg, la Philharmonie de París, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, el Wigmore Hall i el Barbican  Hall de Londres, col·laborant amb orquestres com Le  Concert des Nations, Les Arts Florissants, Hespérion  XXI, l’OBC, la Orquesta y Coro de RTVE, la London  Handel Orchestra i l’Orchestra of the Age of  Enlightenment, i sota la batuta de grans directors com  Jordi Savall, William Christie, Kazushi Ono, Laurence  Cummings, Giacomo Sagripanti, Josep Pons, Ludovic  Morlot o Víctor Pablo Pérez.

  • Montserrat Seró, soprano

    Montserrat Seró

    Nascuda a Lleida, hi començà els estudis musicals de violí als sis anys. Inicià la formació en cant líric dos anys abans d’entrar al Conservatori Superior de Música del Liceu i s’especialitzà en lied al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC. L’any 2022 va rebre el primer premi de cant del Concurs Josep Mirabent i Magrans de Sitges i el primer premi del Certamen Internacional de Sarsuela de Valleseco (Gran Canària).

    Ha estat semifinalista del Concurs Tenor Viñas, guardonada amb el Premi Ferrer Salat, i ha rebut el tercer premi del Concurs Josep Palet de Martorell. Ha estat becada per la Fundació Victoria de los Ángeles com a LIFE New Artist 2019. Des d’aleshores hi és una artista habitual. Recentment ha estat convidada pel Festival de Peralada per estrenar una obra de Marc Timón. Ha format part de l’espectacle Jazz Bodes de Fígaro, creat i dirigit per Paco Mir del Tricicle, que l’ha portat a actuar en diversos teatres del país.

  • Lluís Calvet, baríton

    Lluís Calvet i Pey

    (c) Llantén Nó

    Baríton català format al Conservatori del Liceu i al Royal Welsh College. Guanyador de diversos premis al Concurs Viñas 2024. Membre de lInternational Opera Studio Hannover (2022-2024), en què va interpretar els papers de WilliamRuggieroFiorello Belcore; la temporada 2024-25 va entrar a format part de lensemble de lStaatsoper de Hannover. Ha debutat amb Opera Rara enregistrant el rol de Publio de Lesule di Roma. 

  • Xavier Casademont, baríton

    Xavier Casademont, baríton

    Baríton català. Com a solista ha participat en produccions al Teatro Real, Gran Teatre del Liceu i Òpera Nacional de Bordeus, entre d’altres. El 2022 va ser seleccionat i becat per la Berlin Opera Academy per debutar en el rol protagonista de Gianni Schicchi de l’òpera de Puccini, i el 2023 en el rol del professor de música d’Ariadne auf Naxos de Strauss. 

    Ha rebut classes i masterclasses de Montserrat Caballé, Ainhoa Garmendia, Felipe Bou, Marzio Conti, Alexandra Coku, Carlos Aragón, Àngel Òdena i Jorge Sirena Labarthe, entre d’altres. 

  • Belén García, soprano

    Belén García

     (c) Elisenda Canals

    Nascuda a Alacant (2000), ha realitzat la seva formació acadèmica a lESMUC i a la Universität Mozarteum (Salzburg). Ja acumula una àmplia experiència com a intèrpret, de la qual destaquen el debut al Palau de la Música Catalana amb el festival LIFE Victoria i la seva recent inclusió al programa Lied the Future de lAssociació Franz Schubert. 

  • Cristòfol Romaguera, baríton

    Cristòfol Romanguera, baríton

    Nascut a Palma (1999), actualment cursa el grau superior de cant al Conservatori del Liceu amb Carlos Chausson, becat per la Fundació Ferrer-Salat. Ha debutat amb la Fundació Òpera Catalunya i al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Gustavo Dudamel, amb rols en què destaquen Masetto, Figaro, Guglielmo o Schaunard. Ha actuat al Palau de la Música Catalana i al Liceu.  

    La temporada 2025-26 participarà a Werther al Liceu i debutarà al Teatre Principal de Palma amb Rigoletto. 

  • Clara Renom, soprano

    Clara Renom, soprano

    Soprano lírica catalana. D'entre els seus darrers projectes professionals, en destaca la interpretació de  mare de Saïd a l'última edició de Mar i Cel, el musical català per exceŀlència amb música d’Albert Guinovart presentat per la companyia Dagoll Dagom. 

    Com a solista, ha actuat a l'Auditori de Barcelona, ha intervingut en festivals d'òpera compartint escenari  amb cantants internacionals i també orquestres com la  Terrassa 48 i la Kammerorchester Capella Francoforte. 

    A nivell  internacional,  va  estrenar  l'obra  Three  Universal Prayers de Bernat Vivancos dins del projecte "Cançó Nova" a Kastellaun (Alemanya) acompanyada pel seu cor i orquestra. 

    Soprano lírica catalana, entre els seus darrers projectes professionals destaca la interpretació com a mare de Saïd a l’última edició de Mar i cel, el musical català per excel·lència, amb música d’Albert Guinovart presentat per la companyia Dagoll Dagom. 

    Com a solista, ha actuat a l’Auditori de Barcelona, ha intervingut en festivals d’òpera compartint escenari amb cantants internacionals i també amb orquestres com ara la Terrassa 48 i Kammerorchester Capella Francoforte. 

    A nivell internacional, va estrenar l’obra Three universal prayers de Bernat Vivancos al projecte Cançó Nova a Kastellaun (Alemanya) acompanyada pel cor i orquestra de la ciutat. 

  • Hector Ruiz, tenor

    Hèctor Ruiz, tenor

    El 2021 obtingué el premi extraordinari de grau professional de música de la Generalitat Valenciana. Finalitzà els estudis al Conservatori del Liceu obtenint, amb Siena Ensembleel premi extraordinari en música de cambra. Com a solista ha cantat el Requiem de Mozart al Palau de la Música Catalana, El Messies de Händel amb lOJCV i al festival LIFE Victoria com a debutant. Ha estat guardonat amb la Salvat Beca Bach 2025 i colabora assíduament amb els cors més importants de Catalunya. 

  • Ivan Sánchez, tenor

    Ivan Sanchez tenot

    (c) Shirley Suare

    Nascut a Puertollano (Ciudad Real), va començar els seus estudis de viola al Conservatorio Profesional de Música Pablo Sorozábal i  els continuà al Conservatorio Superior de Música de Saragossa. Actualment cursa els estudis de màster en cant a la Universität Mozarteum de Salzburg, sota el mestratge de Mario Antonio Díaz Varas. 

  • Original SoundTrack Orchestra

    OSTO

    L’Original SoundTrack Orchestra (OSTO) és una formació simfònica professional formada per joves músics que es dedica a la interpretació i l’enregistrament de bandes sonores i musicals. Creada l’any 2021, es tracta d’un projecte autogestionat que té com a objectiu la promoció del talent jove del país i la seva incorporació al món professional a partir de propostes originals que, des de l’excel·lència, reivindiquen la qualitat de la música de cinema com a música simfònica de concert. 

    Des de l’inici de la seva activitat concertant el juny del 2022 l’OSTO ha organitzat quatre produccions pròpies –amb presència a les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona. També ha col·laborat amb importants entitats musicals del país, com ara la companyia de teatre Dagoll Dagom (La gran nit de Dagoll Dagom, 2024) i El Cor Canta (La gata perduda, 2025) i ha estat l’orquestra convidada en dues ocasions a la Gala Catalunya Aixeca el Teló (2022 i 2024) i al Festival Ciutat Flamenco (2023 i 2024). En conjunt, l’OSTO ha tocat en algunes de les sales més emblemàtiques de Catalunya, entre les quals el Gran Teatre del Liceu, el teatre Grec i l’Auditori de Barcelona. 

    L’any 2023 va dur a terme els seus primers enregistraments oficials: “A time for us” (de Romeo & Juliet de Nino Rota, 1968) i “The lord of the rings suite” (de la trilogia d’El senyor dels anells de Howard Shore, 2001-2003) –arranjades per Cesc Badia–, El maestro que prometió el mar –BSO de Nati Arizu (2023), nominada al Goya– i Montserrat. Integral 107 –BSO d’Arnau Ferrer per a un documental de Biel Macià. 

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove

    ©ABofill

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz és el director i Paul Perera el pianista. Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey, P. Phillips i M. Gardolińska

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera , Sabadell i València, i a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canària, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona. Ha interpretat La Creació de Haydn amb l’OBC i ha participat en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén, al Palau de la Música Catalana.

    De la temporada passada (2024-25) cal destacar els concerts amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català corresponent al festival Grec. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Víctor Pablo Pérez, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.

    L’activitat de la temporada 2025-26 inclou l’estrena d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop; la interpretació de Gaudí d’Albert Guinovart, amb l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), sota la direcció de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la col·laboració amb la Baltasar Neumann Orchestra i Thomas Hengelbrock, amb un programa dedicat a Händel. També cal destacar el concert amb repertori per a cor i orgue, amb l’organista Joan Seguí, amb un programa que proposa un viatge musical del Barroc al Romanticisme anglès i alemany. 

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana. 

    El Cor Jove rep el suport d’Endesa.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander

  • Belén Clemente, directora

    Belén Clemente, directora

    © Roberto Insa

    Nascuda a La Jana (Baix Maestrat, 1996), inicià la seva formació musical als cinc anys. Estudià trompeta i percussió a l’Escola de Música de La Jana i forma part de la seva banda de música fins avui. El 2013 començà els seus estudis d’interpretació de guitarra clàssica al Conservatori Municipal de Barcelona i el 2018 entrà a formar part del Cor de Noies de l’Orfeó Català. Estudià direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb els mestres S. Brotons i J. Duijck i cursà el màster de direcció coral a la Universitat de Birmingham, amb el professor Simon Halsey. A Birmingham també ha participat com a assistent de direcció del City of Birmingham Symphony Orchestra Chorus en algunes de les seves darreres produccions.  

    Fundadora i directora de l’Original SoundTrack Orchestra, actualment Clemente treballa com a assistent de direcció a la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, sota la direcció d’Isabel Rubio, a més d’haver estat guanyadora de la primera Beca Lluís Millet de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. 

  • Albert Torrebella, director

    Albert Torrebella, director

    Nascut a Barcelona, començà la seva formació musical als tres anys. Estudià violí al Conservatori Superior del Liceu i a la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf. Inicià els estudis de direcció amb els mestres Argudo i Ros Marbà, tot debutant a l’Auditorio de Lleó en els cursos de B. Aprea. Estudià direcció d’orquestra i cor a l’ESMUC amb S. Brotons i J. Duijck, i a la Universitat de Música de Viena (MDW) amb Mark Stringer i Alois Glaßner. Allà formà part del cor Wiener Singverein i ha cantat amb orquestres com la Filharmònica de Viena i London Symphony, sota la direcció de Rattle o Muti. Participà als tallers d’òpera a Orvieto (Itàlia) amb els mestres Guidarini i Ranzani, i recentment ha debutat en el camp líric dirigint La bohème. El 2024 va ser seleccionat per participar a l’Erich Bergel Conducting Competition a Romania i el 2025 debutà amb l’Orquestra Simfònica del Vallès.  

    Fundador i director de l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), també és director artístic de l’orquestra Laud’Ars i de la Banda de Terrassa, i ha estat director assistent de la Camerata XXI amb l’Associació de Concerts de Reus, d’Ernest M. Izquierdo al Conjunt Contemporani de l’ESMUC i de Xavier Puig i Andrés Salado a l’Orquestra Simfònica del Vallès. 

  • David Pintó, director d'escena

    David Pintó

    És director de teatre, actor i traductor, dirigeix el recorregut formatiu superior de teatre musical de l’escola Eòlia i coordina el màster de creació de teatre musical del Taller de Músics i l’escola Eòlia. 

    Començà a dirigir l’any 2006 amb el musical John i Jen d’Andrew Lippa, i entre els espectacles que ha liderat, destaca el concert multitudinari Flor de Nit de Dagoll Dagom, amb música d’Albert Guinovart, al teatre Condal; Over the moonMares i filles –amb música de Clara Peya–, A la burgesaLa sombra de Audrey i els últims espectacles del Mag Lari: OzomDolce vita 25 il·lusions

    Ha fet d’ajudant de direcció de la companyia Dagoll Dagom des del 2013 i ha estat al costat de Joan Lluís Bozzo, Marc Crehuet, Elisenda Roca, Alexander Herold, Federico Barrios, Marc Rosich, Esteve Ferrer, Anna Rosa Cisquella, Daniel Anglès i Ariadna Peya, entre d’altres. 

    Com a adaptador de cançons, ha signat les adaptacions dels musicals El despertar de la primavera (traducció per la qual va guanyar el premi Broadway World a millor adaptació) i El dia de la marmota, entre d’altres. 

    Dels seus últims treballs, destaca la direcció de la versió de concert de La gata perduda d’Arnau Tordera, la coordinació de l’exposició de La Cubana al Palau Robert i l’espectacle Les dones de Guido Contini amb Mariona Castillo. 

  • També et pot interessar...

    Palau Piano 
    Dijous, 12.03.26 - 20 h 
    Sala de Concerts

    Bach, Beethoven i Schubert

    Víkingur Ólafsson, piano 
     

    S. Bach: Preludi en Mi major, BWV 854 
    L. van Beethoven: Sonata núm. 27, en Mi menor, op. 90 
    J. S. Bach: Partita núm. 6, en Mi menor, BWV 830 
    F. SchubertSonata per a piano núm. 6, en Mi menor, D. 566 
    L. van Beethoven: Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109 

     
    Preu: 25 € 

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex