Programa de mà
Homenatge a Williams i Zimmer
—Orquestra Simfònica del Vallès & Salado
Nadal al Palau
Dimarts, 6 de gener de 2026 – 19 h
Sala de Concerts
Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorJordi Cos, idea original i guió
John Williams (1932)
Superman. MarxaHans Zimmer (1957)
Interstellar. Suite
Gladiator. Suite (sense “Now we are free”)
Origen (Inception). “Time”Hans Zimmer – Klaus Badelt (1967)
Pirates del Carib. SuiteHans Zimmer
El codi Da Vinci. “Chevaliers de Sangreal”John Williams
Harry Potter. SuiteLa llista de Schindler. Tema principal
Hans Zimmer
El petit príncep. “Escapada”John Williams
E.T., l’extraterrestre. Tema del volStar Wars. Tema principal
Concert amb narracions en català.
Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
#cinema #simfònica #enfamília #músicauniversal #modernisme
Nadala
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
John Williams i Hans Zimmer són dos dels compositors més influents i revolucionaris de la història del cinema, mestres absoluts de les bandes sonores. El primer és el creador de melodies que han donat ànima a pel·lícules icòniques com Star Wars, E.T., l’extraterrestre o Indiana Jones. Zimmer és el visionari de l’experiència sonora, un innovador que ha redefinit el so del cinema modern barrejant l’orquestra clàssica amb electrònica en títols tan taquillers com El rei lleó, Gladiator, Interstellar o Pirates del Carib.
Sobre els intèrprets:
L’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció d’Andrés Salado, i l’actor Luis Posada (narrant en català) són els encarregats de conduir el públic per aquest viatge sonor acompanyats de personatges com Darth Vader, Simba o E.T.Quines són les claus del concert?
La banda sonora és l’ànima invisible del cinema, l’element que transforma una seqüència d’imatges en una experiència emocional; la seva funció narrativa és fonamental, ja que submergeix l’espectador en la pel·lícula actuant com a pont directe cap a les emocions. La banda sonora és l’eina que, gairebé sense adonar-nos-en, estableix l’ambient, defineix el ritme de l’acció i ens guia per entendre la psicologia dels personatges.
A què he de parar atenció?
Williams va crear una partitura de tall simfònic romàntic per a Star Wars, tot convertint-la en l’epítom de l’aventura èpica; amb una orquestra colossal, regala a cada personatge, lloc o idea important la seva pròpia melodia, el seu propi motiu, com els de “la Força”, la “princesa Leia” o “l’Imperi”. En un registre expressiu molt diferent, a La llista de Schindler Williams fa un exercici d’emocions desolador que està al servei de la gravetat del drama que descriu.
A Gladiator Zimmer dissenya una música èpica combinant temes orquestrals amb instruments ètnics com el duduk armeni per evocar la brutalitat i la glòria de l’Imperi Romà. La partitura de Pirates del Carib és l’antítesi de la subtilesa: una música dominada per percussions i cordes ràpides dibuixa una aventura frenètica i sense alè; a Interstellar Zimmer utilitza instruments acústics i electrònics per evocar la immensitat de l’espai i la vulnerabilitat humana davant l’infinit. Finalment, a El codi Da Vinci la banda sonora està al servei del suspens i la intriga intel·lectual.
Sabies que...
Williams i Zimmer han aconseguit més nominacions als Oscars de Hollywood que pocs dels seus col·legues. De fet, després de Walt Disney, John Williams és el següent amb més nominacions de la història: cinquanta-una, traduïdes en cinc guardons. Zimmer ha estat nominat en onze ocasions i ha aconseguit dues estatuetes. Això sense parlar dels premis Grammy, Globus d’Or, BAFTA...
Comentari
¿Classicisme vs. Modernitat?
Malgrat pertànyer a generacions i estils diferents, John Williams (1932) i Hans Zimmer (1957), són els noms més populars quan parlem de bandes sonores, fins i tot per als profans en la matèria. El primer perquè va retornar al simfonisme clàssic de mestres com Steiner o Korngold; el segon, per la seva experimentació amb sons electrònics presents en títols exitosos.
Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la veu del gran actor de doblatge Luis Posada, avui tenim una oportunitat per revisar algunes de les seves obres més destacades: Williams, com a màxim representant del classicisme que es reivindica els anys setanta; Zimmer, com la modernitat que arrenca al final dels vuitanta.
Nascut a Nova York el 1932, John Williams és també pianista i trombonista. Les seves prop de dues-centes bandes sonores es caracteritzen per grans orquestracions i ús de leitmotiv i melodies carismàtiques.
La seva carrera té un punt d’inflexió quan inicia una feliç col·laboració amb Steven Spielberg que s’ha materialitzat en una trentena de partitures, de les quals escoltarem dues guardonades amb sengles Òscars, i que són completament diferents: el “Flying” d’E.T., l’extraterrestre (1982), espectacular, joiós, exultant, i el tema principal de La llista de Schindler (1993), intimista, dolorós, expiatori.
De Williams també escoltarem tres temes més d’allò més evocadors: Star Wars (1977), pel qual va rebre també l’Òscar, Superman (1978) i Harry Potter i la pedra filosofal (2001).
La influència de Williams serà enorme en les dècades següents i és als vuitanta quan sorgeix l’alemany Hans Zimmer. La seva ductilitat a l’hora d’abordar composicions, repeticions rítmiques i fins i tot el rock, el fan posseïdor d’una obra ben prolífica i eclèctica (més de dos-cents setanta títols i dos Òscars), que li han fet guanyar una certa hostilitat de la crítica, malgrat l’innegable impacte emocional d’algunes de les seves partitures.
Avui tenim al repertori dues de les magnífiques col·laboracions amb Christopher Nolan, Origen (2010) i Interstellar (2014); però també el celebèrrim tema de Gladiator (2000) –és impossible no pensar en una mà acaronant un camp de blat quan l’escoltem– i l’icònic tema principal de Pirates del Carib (2003), que tot i que està compost per Klaus Badelt, Zimmer va compondre la resta de la banda sonora.
Dues maneres d’entendre la música cinematogràfica, doncs. L’una, més clàssica. L’altra, més moderna. La distinció, però, cal fer-la entre la bona música i la mala música.
I avui només n’escoltarem de bona.
Albert Beorlegui i Tous, comentarista cinematogràfic
Biografies
Biografies
Luis Posada, narrador
Nascut a Barcelona (1963), és actor professional de doblatge des del 1983. Veu habitual al nostre país dels actors Johnny Depp, Jim Carrey, Adrien Brody, John Cusack i Leonardo DiCaprio, ha estat actor en diverses produccions de TV3: De professió API, 5 i acció, Estació d’enllaç, Nissaga de poder i El cor de la ciutat.
Col·labora en programes radiofònics, com El suplement de Catalunya Ràdio.
Biografies
© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso
Orquestra Simfònica del Vallès
Les emocions són el nostre fort i per transmetre-les innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar-la a la nostra audiència. Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socioeducatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social, perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.
Amb més de trenta-vuit anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar-se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.
Som l’única orquestra simfònica a Espanya en què els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats. Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.
Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.
La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.
A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya, gestionat per la Fundació Òpera a Catalunya (2020), de la qual som membres fundadors.
Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016), James Ross (2017-2018) i Xavier Puig (2018-2025). Des del setembre del 2025, Andrés Salado n’és el director titular, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.
Biografies
Andrés Salado, director
Guardonat amb el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres (2016), és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica. Amb una trajectòria destacada, ha dirigit l’Orquesta d’Extremadura i ha treballat amb formacions com l’Orquesta Nacional de España, Sinfónica Nacional de Mèxic o la Giuseppe Verdi de Milà.
Aquesta temporada ofereix concerts amb la Filharmònica del Fòrum Nacional de la Música (NFM) de Wrocław, l’Òpera de Tbilisi i la Sinfónica de RTVE. En l’àmbit operístic, ha dirigit Dido & Aeneas i Carmen, i pròximament dirigirà La traviata.
Compromès amb el valor social de la música, és ambaixador d’Ayuda en Acción i col·laborador de RNE.
Biografies
Jordi Cos, idea original i guió
Violí i viola (1988), a l’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat membre de la Comissió Artística (1995-1997), del Consell d'Administració (1997-2002), redactor de programes de mà, editor de la revista «La Simfònica» (2005-2009), redactor del seu butlletí online (2006-2009), i president i responsable de programació des del 2008, moment en què l’objectiu de la programació de l’OSV ha estat abastar diferents sensibilitats per convocar els públics més diversos.
Així, cal destacar la producció de programes de música de cinema amb actors dobladors, l’èxit dels quals ha facilitat que hagin estat comprats per altres orquestres espanyoles. Entre altres programes, cal fer esment dels programes al voltant de Pere i el llop de Prokófiev i El Carnaval dels animals de Saint-Saëns, que han combinat música clàssica amb música urbana a través de la col·laboració amb el grup de dansa urbana Brodas Bros.
Jordi Cos també és guionista i presentador del programa L’espia de Mahler des del 1992, a través del qual fa una tasca de difusió de la música clàssica. I així mateix com a articulista en diferents mitjans de comunicació.
En la vessant pedagògica ha estat professor de violí a diferents centres de Catalunya.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Dissabte, 10.01.26 – 21 h
Diumenge, 11.01.26 – 18 h
Sala de Concerts—Les quatre estacions de Vivaldi
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca
Farran Sylvan James i Dani Espasa, directorsA. Vivaldi: Concert per a corda i continu, en Sol major, RV 156
A. Vivaldi: Concert per a violí i orgue, en Re menor, RV 541
A. Vivaldi: Les quatre estacions, op. 8Preus: de 35 a 55 euros
Simfònics al Palau
Dissabte, 24.01.26 – 18.30 h
Sala de Concerts—Schéhérazade
Camille Thomas, violoncel
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorF. Say: Concert per a violoncel “Never Give Up”
N. Rimski-Kórsakov: Schéhérazade, op. 35Preus: de 20 a 68 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Homenatge a Williams i Zimmer
—Orquestra Simfònica del Vallès & Salado
Nadal al Palau
Dimarts, 6 de gener de 2026 – 19 h
Sala de Concerts
Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorJordi Cos, idea original i guió
John Williams (1932)
Superman. MarxaHans Zimmer (1957)
Interstellar. Suite
Gladiator. Suite (sense “Now we are free”)
Origen (Inception). “Time”Hans Zimmer – Klaus Badelt (1967)
Pirates del Carib. SuiteHans Zimmer
El codi Da Vinci. “Chevaliers de Sangreal”John Williams
Harry Potter. SuiteLa llista de Schindler. Tema principal
Hans Zimmer
El petit príncep. “Escapada”John Williams
E.T., l’extraterrestre. Tema del volStar Wars. Tema principal
Concert amb narracions en català.
Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
#cinema #simfònica #enfamília #músicauniversal #modernisme
Nadala
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
John Williams i Hans Zimmer són dos dels compositors més influents i revolucionaris de la història del cinema, mestres absoluts de les bandes sonores. El primer és el creador de melodies que han donat ànima a pel·lícules icòniques com Star Wars, E.T., l’extraterrestre o Indiana Jones. Zimmer és el visionari de l’experiència sonora, un innovador que ha redefinit el so del cinema modern barrejant l’orquestra clàssica amb electrònica en títols tan taquillers com El rei lleó, Gladiator, Interstellar o Pirates del Carib.
Sobre els intèrprets:
L’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció d’Andrés Salado, i l’actor Luis Posada (narrant en català) són els encarregats de conduir el públic per aquest viatge sonor acompanyats de personatges com Darth Vader, Simba o E.T.Quines són les claus del concert?
La banda sonora és l’ànima invisible del cinema, l’element que transforma una seqüència d’imatges en una experiència emocional; la seva funció narrativa és fonamental, ja que submergeix l’espectador en la pel·lícula actuant com a pont directe cap a les emocions. La banda sonora és l’eina que, gairebé sense adonar-nos-en, estableix l’ambient, defineix el ritme de l’acció i ens guia per entendre la psicologia dels personatges.
A què he de parar atenció?
Williams va crear una partitura de tall simfònic romàntic per a Star Wars, tot convertint-la en l’epítom de l’aventura èpica; amb una orquestra colossal, regala a cada personatge, lloc o idea important la seva pròpia melodia, el seu propi motiu, com els de “la Força”, la “princesa Leia” o “l’Imperi”. En un registre expressiu molt diferent, a La llista de Schindler Williams fa un exercici d’emocions desolador que està al servei de la gravetat del drama que descriu.
A Gladiator Zimmer dissenya una música èpica combinant temes orquestrals amb instruments ètnics com el duduk armeni per evocar la brutalitat i la glòria de l’Imperi Romà. La partitura de Pirates del Carib és l’antítesi de la subtilesa: una música dominada per percussions i cordes ràpides dibuixa una aventura frenètica i sense alè; a Interstellar Zimmer utilitza instruments acústics i electrònics per evocar la immensitat de l’espai i la vulnerabilitat humana davant l’infinit. Finalment, a El codi Da Vinci la banda sonora està al servei del suspens i la intriga intel·lectual.
Sabies que...
Williams i Zimmer han aconseguit més nominacions als Oscars de Hollywood que pocs dels seus col·legues. De fet, després de Walt Disney, John Williams és el següent amb més nominacions de la història: cinquanta-una, traduïdes en cinc guardons. Zimmer ha estat nominat en onze ocasions i ha aconseguit dues estatuetes. Això sense parlar dels premis Grammy, Globus d’Or, BAFTA...
Comentari
¿Classicisme vs. Modernitat?
Malgrat pertànyer a generacions i estils diferents, John Williams (1932) i Hans Zimmer (1957), són els noms més populars quan parlem de bandes sonores, fins i tot per als profans en la matèria. El primer perquè va retornar al simfonisme clàssic de mestres com Steiner o Korngold; el segon, per la seva experimentació amb sons electrònics presents en títols exitosos.
Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la veu del gran actor de doblatge Luis Posada, avui tenim una oportunitat per revisar algunes de les seves obres més destacades: Williams, com a màxim representant del classicisme que es reivindica els anys setanta; Zimmer, com la modernitat que arrenca al final dels vuitanta.
Nascut a Nova York el 1932, John Williams és també pianista i trombonista. Les seves prop de dues-centes bandes sonores es caracteritzen per grans orquestracions i ús de leitmotiv i melodies carismàtiques.
La seva carrera té un punt d’inflexió quan inicia una feliç col·laboració amb Steven Spielberg que s’ha materialitzat en una trentena de partitures, de les quals escoltarem dues guardonades amb sengles Òscars, i que són completament diferents: el “Flying” d’E.T., l’extraterrestre (1982), espectacular, joiós, exultant, i el tema principal de La llista de Schindler (1993), intimista, dolorós, expiatori.
De Williams també escoltarem tres temes més d’allò més evocadors: Star Wars (1977), pel qual va rebre també l’Òscar, Superman (1978) i Harry Potter i la pedra filosofal (2001).
La influència de Williams serà enorme en les dècades següents i és als vuitanta quan sorgeix l’alemany Hans Zimmer. La seva ductilitat a l’hora d’abordar composicions, repeticions rítmiques i fins i tot el rock, el fan posseïdor d’una obra ben prolífica i eclèctica (més de dos-cents setanta títols i dos Òscars), que li han fet guanyar una certa hostilitat de la crítica, malgrat l’innegable impacte emocional d’algunes de les seves partitures.
Avui tenim al repertori dues de les magnífiques col·laboracions amb Christopher Nolan, Origen (2010) i Interstellar (2014); però també el celebèrrim tema de Gladiator (2000) –és impossible no pensar en una mà acaronant un camp de blat quan l’escoltem– i l’icònic tema principal de Pirates del Carib (2003), que tot i que està compost per Klaus Badelt, Zimmer va compondre la resta de la banda sonora.
Dues maneres d’entendre la música cinematogràfica, doncs. L’una, més clàssica. L’altra, més moderna. La distinció, però, cal fer-la entre la bona música i la mala música.
I avui només n’escoltarem de bona.
Albert Beorlegui i Tous, comentarista cinematogràfic
Biografies
Luis Posada, narrador
Nascut a Barcelona (1963), és actor professional de doblatge des del 1983. Veu habitual al nostre país dels actors Johnny Depp, Jim Carrey, Adrien Brody, John Cusack i Leonardo DiCaprio, ha estat actor en diverses produccions de TV3: De professió API, 5 i acció, Estació d’enllaç, Nissaga de poder i El cor de la ciutat.
Col·labora en programes radiofònics, com El suplement de Catalunya Ràdio.
Orquestra Simfònica del Vallès
© Lorenzo Duaso
Les emocions són el nostre fort i per transmetre-les innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar-la a la nostra audiència. Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socioeducatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social, perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.
Amb més de trenta-vuit anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar-se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.
Som l’única orquestra simfònica a Espanya en què els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats. Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.
Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.
La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.
A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya, gestionat per la Fundació Òpera a Catalunya (2020), de la qual som membres fundadors.
Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016), James Ross (2017-2018) i Xavier Puig (2018-2025). Des del setembre del 2025, Andrés Salado n’és el director titular, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.
Andrés Salado, director
Guardonat amb el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres (2016), és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica. Amb una trajectòria destacada, ha dirigit l’Orquesta d’Extremadura i ha treballat amb formacions com l’Orquesta Nacional de España, Sinfónica Nacional de Mèxic o la Giuseppe Verdi de Milà.
Aquesta temporada ofereix concerts amb la Filharmònica del Fòrum Nacional de la Música (NFM) de Wrocław, l’Òpera de Tbilisi i la Sinfónica de RTVE. En l’àmbit operístic, ha dirigit Dido & Aeneas i Carmen, i pròximament dirigirà La traviata.
Compromès amb el valor social de la música, és ambaixador d’Ayuda en Acción i col·laborador de RNE.
Jordi Cos, idea original i guió
Violí i viola (1988), a l’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat membre de la Comissió Artística (1995-1997), del Consell d'Administració (1997-2002), redactor de programes de mà, editor de la revista «La Simfònica» (2005-2009), redactor del seu butlletí online (2006-2009), i president i responsable de programació des del 2008, moment en què l’objectiu de la programació de l’OSV ha estat abastar diferents sensibilitats per convocar els públics més diversos.
Així, cal destacar la producció de programes de música de cinema amb actors dobladors, l’èxit dels quals ha facilitat que hagin estat comprats per altres orquestres espanyoles. Entre altres programes, cal fer esment dels programes al voltant de Pere i el llop de Prokófiev i El Carnaval dels animals de Saint-Saëns, que han combinat música clàssica amb música urbana a través de la col·laboració amb el grup de dansa urbana Brodas Bros.
Jordi Cos també és guionista i presentador del programa L’espia de Mahler des del 1992, a través del qual fa una tasca de difusió de la música clàssica. I així mateix com a articulista en diferents mitjans de comunicació.
En la vessant pedagògica ha estat professor de violí a diferents centres de Catalunya.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Dissabte, 10.01.26 – 21 h
Diumenge, 11.01.26 – 18 h
Sala de Concerts—Les quatre estacions de Vivaldi
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca
Farran Sylvan James i Dani Espasa, directorsA. Vivaldi: Concert per a corda i continu, en Sol major, RV 156
A. Vivaldi: Concert per a violí i orgue, en Re menor, RV 541
A. Vivaldi: Les quatre estacions, op. 8Preus: de 35 a 55 euros
Simfònics al Palau
Dissabte, 24.01.26 – 18.30 h
Sala de Concerts—Schéhérazade
Camille Thomas, violoncel
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorF. Say: Concert per a violoncel “Never Give Up”
N. Rimski-Kórsakov: Schéhérazade, op. 35Preus: de 20 a 68 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –