Programa de mà
Homenatge a Morricone i Rota
—Orquestra Simfònica del Vallès & Pasquina
Nadal al Palau
Divendres, 9 de gener de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Andrea Martí, soprano
Sergi Raya, harmònica
Salvador Vidal, narrador
Coral Cantiga (Montserrat Meneses, directora)
Orquestra Simfònica del Vallès
Noemí Pasquina, directoraJordi Cos, idea original i guió
Iván Mardones, creació d’imatges
Anna Boix, il·luminacióEnnio Morricone (1928-2020)
Cinema Paradiso. “Tema principal”Nino Rota (1911-1979)
La stradaEnnio Morricone
La missióNino Rota
Prova d’orquestra
El padríEnnio Morricone
La mort tenia un preu
Fins que li va arribar l’hora
El bo, el lleig i el dolent. “Tema principal” i “L’èxtasi de l’or”
Cinema Paradiso. “Tema d’amor”Nino Rota
Fellini 8 ½Concert amb narracions en castellà.
Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
#cinema #simfònicaPoema
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Nino Rota (1911-1979) i Ennio Morricone (1928-2020) representen el cor i l’ànima de la música cinematogràfica. Rota, amb un do natural per crear temes que sonen com si sempre haguessin existit, és un mag de les melodies que envaeixen la memòria col·lectiva i que posseeixen aromes de comèdia, fantasia, tendresa irònica o dolça nostàlgia.
Morricone en va ser l’hereu natural; geni de l’orquestració, amb la fusió d’instruments clàssics i del rock i el jazz aconseguí crear atmosferes úniques en tot tipus de gèneres, des dels spaghetti westerns fins a grans superproduccions de Hollywood.
Quines són les claus del concert?
La música de Rota i Morricone no és només per a cinèfils, perquè les seves bandes sonores ja es consideren part de la millor música clàssica d’avui. Les seves melodies i recursos obren les portes a un món de bellesa i significat; som davant d’una música que gairebé representa un personatge més de la pel·lícula: no només acompanya i revesteix les escenes, sinó que hi té una funció clarament narrativa.
A què he de parar atenció?
Les bandes sonores descriuen moments d’una història. Rota és un dels primers a donar vida musical a un personatge cinematogràfic tot regalant-li una ànima, un leitmotiv, tal com va fer amb alguns dels membres de la família Corleone a El padrí de Coppola. A La strada de Fellini utilitza un motiu recurrent per transmetre la tristesa i la humanitat de la història.
Morricone, gran admirador de Rota, ja des de les seves primeres composicions intuïa un ritme diferent per a cada personatge. La seva música acompanya les imatges definint-les, amplificant-les i carregant-les d’emoció i significat. A El bo, el lleig i el dolent de Leone, cada element sonor representa un personatge o una idea: el tema principal, amb els seus xiulets característics, evoca l’atmosfera tensa i despietada de l’Oest.
Sabies que...
Leitmotiv és una paraula alemanya que significa “motiu conductor”; és un fragment musical breu (una melodia, un ritme) que s’associa a un element concret del drama: un personatge, un objecte, una idea o una emoció. Richard Wagner n’és el màxim exponent, i la influència d’aquesta tècnica va transcendir l’òpera wagneriana, tot passant a la música simfònica.
En l’àmbit del cinema, un dels exemples més clars i influents es pot trobar en la música d’Erich Wolfgang Korngold, que va portar a Hollywood el llenguatge musical postwagnerià aplicant-lo a les grans pel·lícules d’aventures de la Warner Bros. També ho va fer John Williams a Star Wars, on el Motiu de la Força o el Tema de l’Imperi en són arquetípics.
Comentari
La (necessària) reivindicació de la grandesa
Arran de tota una sèrie de bandes sonores ben exitoses dels anys vuitanta, Ennio Morricone s’ha acabat convertint en el representant més famós de la música cinematogràfica italiana, fins i tot per als profans en la matèria. I potser la seva popularitat ha ocultat una altra figura gegantina, d’una generació anterior, això sí, i no tan prolífica: la de Nino Rota, autor també d’un bon grapat de partitures que pertanyen no només al patrimoni musical, sinó a la memòria sentimental del segle XX.
El concert d’avui és una reivindicació d’aquests dos noms, però sense oblidar que tant l’un com l’altre formen part d’una il·lustríssima llista de compositors que s’inicia amb Romolo Bacchini, autor de la que és considerada la primera partitura de la història del cinema, La malia dell’oro (1905), i que continua els anys trenta amb Cesare Andrea Bixio, els quaranta amb Alessandro Cicognini i Angelo Francesco Lavagnino, els cinquanta amb Mario Nascimbene i els seixanta amb Carlo Rustichelli i Piero Piccioni.
De formació ortodoxament clàssica que el va portar fins i tot a menysprear la seva música per a cinema, la figura de Nino Rota (1911-1979) va lligada a la de Federico Felllini, per qui va compondre una quinzena de partitures, de les quals escoltarem La strada (1954), Fellini 8 ½ (1963) i Prova d’orquestra (1979). Rota també va treballar en sengles ocasions amb tres directors més: Luchino Visconti, Franco Zeffirelli i Francis Ford Coppola, i serà d’aquest darrer de qui escoltarem la partitura més famosa, la tràgica i nostàlgica El padrí (1972).
La carrera d’Ennio Morricone (1928-2020), en canvi, va lligada al seu amic d’infantesa Sergio Leone, per a qui va compondre sis bandes sonores; dues de les que escoltarem pertanyen a la “trilogia del dòlar”: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966), i una altra a l’anomenada “trilogia d’Amèrica”: Fins que li va arribar l’hora (1968).
Però Morricone és quelcom més que els seus icònics temes de l’Oest i avui tindrem dues de les seves composicions més apreciades del mig miler que va compondre: La missió (Roland Joffé, 1986), i Cinema Paradiso (Giuseppe Tornatore, 1988), probablement dues de les millors partitures de la història del cinema.
Disposem-nos, doncs, a gaudir d’aquest concert extraordinari, que té un altre al·licient, la veu del gran actor de doblatge Salvador Vidal, i amb les bandes sonores de dos compositors que van fer més grans les pel·lícules que van musicar.
Amb elles reivindiquem el llegat, malauradament encara desconegut, de la música cinematogràfica.
Albert Beorlegui i Tous, comentarista cinematogràfic
Biografies
Biografies

© Nil Sarró

© Nil Sarró
Andrea Martí, soprano
Nascuda al Perelló (1999), inicià els estudis de saxòfon i cantà al Conservatori de Música de Tortosa amb Mercè Baiget, on obtingué el premi d’honor extraordinari. Amb beca de la Fundació Ferrer-Salat cursà el grau superior de cant al Conservatori del Liceu amb Marta Mathéu i el Màster d’Interpretació. Actualment està cursant el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a solista, ha cantat amb l’Orquestra de la UNESCO, Jove Orquestra de les Comarques Gironines i Orquestra Simfònica del Vallès interpretant obres de Vivaldi, Toldrà, Mendelssohn i Mozart. Ha rebut consells de Lluís Vilamajó, Cynthia Sanner, Ofèlia Sala, Xavier Sabata, Kurt Widmer, Zoriana Kushpler, Robert Expert i Adrian Thompson.
Biografies


Sergi Raya, harmònica
Músic i educador nascut a Cunit (1978), va explorar la seva passió musical estudiant saxo al Conservatori Superior de Música del Liceu. A part de destacar com a saxofonista, domina altres instruments, com la tenora, l’harmònica i la flauta travessera. La seva versatilitat l’ha conduït a una carrera musical diversificada. Actualment és professor a l’Escola de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca del Penedès compartint la seva àmplia experiència amb les noves generacions. A més de la tasca docent, és membre destacat de l’Orquestra Metropol, on la seva expressivitat i habilitats tècniques enriqueixen les interpretacions musicals del conjunt. La seva contribució al món de la música destaca per una expressió artística única i una dedicació a la formació dels talents emergents.
Biografies

© Nil Sarró

© Nil Sarró
Salvador Vidal, Narrador
Nascut a València (1953), va començar la carrera artística al Teatro Nacional i amb les companyies de María José Goyanes, Juan Diego i Concha Velasco. El 1972 va entrar al món del doblatge, activitat que ha mantingut fins avui dia. Pocs anys després, el 1976, va fer un dels primers papers importants doblant Dustin Hoffman en l’inoblidable thriller de John Schlesinger, Marathon man, sens dubte un dels millors treballs que ha fet com a actor de doblatge. La seva veu greu i versàtil i l’ampli ventall de registres interpretatius que té li han permès doblar durant molts anys diverses estrelles de Hollywood. I així s’ha convertit en la veu habitual dels actors Ed Harris, William Hurt, Michael Douglas, Richard Gere, Mel Gibson, John Travolta, Kurt Russell, Christopher Lambert, Liam Neeson, Harrison Ford, Alec Baldwin, Don Johnson, Timothy Dalton, Willem Dafoe, Jeremy Irons, George Clooney i un llarg etcètera.
Biografies


Coral Cantiga
(Montserrat Meneses, directora)
La Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia va néixer l’any 1961. Va ser fundada per Leo Massó i, des del començament, la seva prolífica activitat artística va ser complementada per l’impuls que donà a la fundació del cor infantil El Virolet (1966) i del cor juvenil Coral Sinera (1968), tot abastant d’aquesta manera la pràctica del cant coral a totes les edats. Ha estat dirigida successivament pel mateix Leo Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer, Josep Prats i Montserrat Meneses, que n’és la directora actual. Ha col·laborat amb orquestres de renom, tant a escala nacional com internacional, i ha fet nombrosos enregistraments per a ràdio i televisió. Ha estat dirigida per directors de reconegut prestigi, com Pierre Cao, Laszlo Heltay, Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite i Salvador Brotons, entre d’altres.
Biografies

© Lorenzo Duaso

© Lorenzo Duaso
Orquestra Simfònica del Vallès
Les emocions són el nostre fort i per transmetre -les, innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar -la a la nostra audiència.
Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socio -educatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on els músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.
Amb més de 38 anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar -se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.
Som l’única orquestra simfònica a Espanya, en la qual els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats.
Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.
Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.
La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.
A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït d’Òpera a Catalunya gestionat
per la Fundació Òpera a Catalunya (2020) de la qual som membres fundadors.
Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009, Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, James Ro ss del 2017 al 2018 i Xavier Puig del 2018 al 2025. Des del setembre del 2025, n’és el director titular Andrés Salado, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.Biografies

© Johanan Marín

© Johanan Marín
Noemí Pasquina
Guanyadora del primer premi i del premi de l’orquestra del Concurs Internacional de Bucarest 2024, té a l’agenda invitacions per dirigir a Espanya, França i Romania la temporada 2025-26. Nascuda a Cardona, es formà com a violoncel·lista a Barcelona i al Reial Conservatori de la Haia. Becada a la Residentie Orkest de la Haia, hi col·laborà més de dos anys i guanyà diversos concursos de cambra. Amb més d’una dècada d’activitat orquestral, descobreix la seva vocació per la direcció a l’Acadèmia Op. 23 de Madrid, sota la tutela dels reconeguts directors Andrés Salado i Miguel Romea. Ha estat directora assistent de l’Orquesta Joven d’Extremadura (2022-2024). També de l’Orquestra Simfònica del Vallès (2023-2024), dins el marc de l’Acadèmia JOSV. Avui és considerada una figura emergent de la direcció, amb una presència internacional creixent.
Biografies
Jordi Cos, idea i guió original
Viola (1988). Membre de la Comissió Artística de la Simfònica del Vallès (1995-1997), membre del Consell d’Administració (1997-2002) redactor de programes de mà. Editor de la revista «La Simfònica» (2005-2009) i redactor del butlletí online (2006-2009), és el president de l’OSV i responsable de programació des del 2008. Té l’objectiu que la programació abasti diferents sensibilitats per convocar els públics més diversos. En aquest sentit, cal destacar la producció de programes de música de cinema amb actors dobladors, l’èxit dels quals ha facilitat que hagin estat comprats per altres orquestres espanyoles. Entre altres programes, cal fer esment dels programes al voltant de Pere i el llop de Prokófiev i El Carnaval dels animals de Saint-Saëns, que han combinat música clàssica amb música urbana a través de la col·laboració amb el grup de dansa urbana Brodas Bros.
Com a guionista i presentador del programa L’espia de Mahler des del 1992, fa una tasca de difusió de la música clàssica. També ha estat articulista en diferents mitjans de comunicació. En la vessant pedagògica ha estat professor de violí a diferents centres de Catalunya.
Iván Mardones, creació d'imatges
Artista visual i explorador creatiu, pont entre l’era analògica i la digital, des de petit ha tingut com a vocació fusionar art i tecnologia. La seva formació multidisciplinària combina tallers d’art, cinema i comunicació audiovisual. Va iniciar la seva carrera com a dissenyador gràfic i VJ unint música i imatge en directe. Avui aquesta especialitat el porta a fer produccions visuals per a concerts de música de bandes sonores aplicant el seu domini integral de disciplines com el disseny 3D, VFX, edició de vídeo i fotografia, impulsat sempre per la seva passió creativa.
Anna Boix, il·luminació
Apassionada del teatre i de la llum, va descobrir en la il·luminació escènica el seu camí professional. És llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2010) i titulada superior en tècnica de l’art de l’espectacle, especialitzada en luminotècnia per l’Escola Superior de Tècniques de l’Art de l’Espectacle (2013). El 2015 va rebre la Beca IT Tècnica de l’Institut del Teatre. Com a dissenyadora d’il·luminació, ha col·laborat amb les companyies i els artistes Opus Lírica, Big Bouncers, La Tresca i la Verdesca, Sílvia Capell, Perfect Fatal Error, Ann Perelló i Glòria Ribera. Paral·lelament, ha treballat com a tècnica de llums amb formacions de renom, com La Fura dels Baus, Amics de l’Òpera de Sabadell, Guillem Albà, Q-ars Teatre, Roser López Espinosa o Big Bouncers.
També et pot interessar...
Simfònics al Palau
Dissabte, 21.02.26 – 18.30 h
Diumenge, 12.04.26 – 17.30 h
Sala de Concerts—Pop-rock simfònic
Llucià Ferrer, narrador
Alba Pérez, Alex Dee i Marc Antolí, cantants solistes
Cor de Teatre (David Costa, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraDeep Purple, Elvis Presley, The Beatles, Pink Floyd, Gloria Gaynor, Donna Summer, Queen, Abba, Bruce Springsteen, Grease i altres grans èxits
Preus: de 20 a 73 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Homenatge a Morricone i Rota
—Orquestra Simfònica del Vallès & Pasquina
Nadal al Palau
Divendres, 9 de gener de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Andrea Martí, soprano
Sergi Raya, harmònica
Salvador Vidal, narrador
Coral Cantiga (Montserrat Meneses, directora)
Orquestra Simfònica del Vallès
Noemí Pasquina, directoraJordi Cos, idea original i guió
Iván Mardones, creació d’imatges
Anna Boix, il·luminacióEnnio Morricone (1928-2020)
Cinema Paradiso. “Tema principal”Nino Rota (1911-1979)
La stradaEnnio Morricone
La missióNino Rota
Prova d’orquestra
El padríEnnio Morricone
La mort tenia un preu
Fins que li va arribar l’hora
El bo, el lleig i el dolent. “Tema principal” i “L’èxtasi de l’or”
Cinema Paradiso. “Tema d’amor”Nino Rota
Fellini 8 ½Concert amb narracions en castellà.
Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
#cinema #simfònicaPoema
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Nino Rota (1911-1979) i Ennio Morricone (1928-2020) representen el cor i l’ànima de la música cinematogràfica. Rota, amb un do natural per crear temes que sonen com si sempre haguessin existit, és un mag de les melodies que envaeixen la memòria col·lectiva i que posseeixen aromes de comèdia, fantasia, tendresa irònica o dolça nostàlgia.
Morricone en va ser l’hereu natural; geni de l’orquestració, amb la fusió d’instruments clàssics i del rock i el jazz aconseguí crear atmosferes úniques en tot tipus de gèneres, des dels spaghetti westerns fins a grans superproduccions de Hollywood.
Quines són les claus del concert?
La música de Rota i Morricone no és només per a cinèfils, perquè les seves bandes sonores ja es consideren part de la millor música clàssica d’avui. Les seves melodies i recursos obren les portes a un món de bellesa i significat; som davant d’una música que gairebé representa un personatge més de la pel·lícula: no només acompanya i revesteix les escenes, sinó que hi té una funció clarament narrativa.
A què he de parar atenció?
Les bandes sonores descriuen moments d’una història. Rota és un dels primers a donar vida musical a un personatge cinematogràfic tot regalant-li una ànima, un leitmotiv, tal com va fer amb alguns dels membres de la família Corleone a El padrí de Coppola. A La strada de Fellini utilitza un motiu recurrent per transmetre la tristesa i la humanitat de la història.
Morricone, gran admirador de Rota, ja des de les seves primeres composicions intuïa un ritme diferent per a cada personatge. La seva música acompanya les imatges definint-les, amplificant-les i carregant-les d’emoció i significat. A El bo, el lleig i el dolent de Leone, cada element sonor representa un personatge o una idea: el tema principal, amb els seus xiulets característics, evoca l’atmosfera tensa i despietada de l’Oest.
Sabies que...
Leitmotiv és una paraula alemanya que significa “motiu conductor”; és un fragment musical breu (una melodia, un ritme) que s’associa a un element concret del drama: un personatge, un objecte, una idea o una emoció. Richard Wagner n’és el màxim exponent, i la influència d’aquesta tècnica va transcendir l’òpera wagneriana, tot passant a la música simfònica.
En l’àmbit del cinema, un dels exemples més clars i influents es pot trobar en la música d’Erich Wolfgang Korngold, que va portar a Hollywood el llenguatge musical postwagnerià aplicant-lo a les grans pel·lícules d’aventures de la Warner Bros. També ho va fer John Williams a Star Wars, on el Motiu de la Força o el Tema de l’Imperi en són arquetípics.

Comentari
La (necessària) reivindicació de la grandesa
Arran de tota una sèrie de bandes sonores ben exitoses dels anys vuitanta, Ennio Morricone s’ha acabat convertint en el representant més famós de la música cinematogràfica italiana, fins i tot per als profans en la matèria. I potser la seva popularitat ha ocultat una altra figura gegantina, d’una generació anterior, això sí, i no tan prolífica: la de Nino Rota, autor també d’un bon grapat de partitures que pertanyen no només al patrimoni musical, sinó a la memòria sentimental del segle XX.
El concert d’avui és una reivindicació d’aquests dos noms, però sense oblidar que tant l’un com l’altre formen part d’una il·lustríssima llista de compositors que s’inicia amb Romolo Bacchini, autor de la que és considerada la primera partitura de la història del cinema, La malia dell’oro (1905), i que continua els anys trenta amb Cesare Andrea Bixio, els quaranta amb Alessandro Cicognini i Angelo Francesco Lavagnino, els cinquanta amb Mario Nascimbene i els seixanta amb Carlo Rustichelli i Piero Piccioni.
De formació ortodoxament clàssica que el va portar fins i tot a menysprear la seva música per a cinema, la figura de Nino Rota (1911-1979) va lligada a la de Federico Felllini, per qui va compondre una quinzena de partitures, de les quals escoltarem La strada (1954), Fellini 8 ½ (1963) i Prova d’orquestra (1979). Rota també va treballar en sengles ocasions amb tres directors més: Luchino Visconti, Franco Zeffirelli i Francis Ford Coppola, i serà d’aquest darrer de qui escoltarem la partitura més famosa, la tràgica i nostàlgica El padrí (1972).
La carrera d’Ennio Morricone (1928-2020), en canvi, va lligada al seu amic d’infantesa Sergio Leone, per a qui va compondre sis bandes sonores; dues de les que escoltarem pertanyen a la “trilogia del dòlar”: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966), i una altra a l’anomenada “trilogia d’Amèrica”: Fins que li va arribar l’hora (1968).
Però Morricone és quelcom més que els seus icònics temes de l’Oest i avui tindrem dues de les seves composicions més apreciades del mig miler que va compondre: La missió (Roland Joffé, 1986), i Cinema Paradiso (Giuseppe Tornatore, 1988), probablement dues de les millors partitures de la història del cinema.
Disposem-nos, doncs, a gaudir d’aquest concert extraordinari, que té un altre al·licient, la veu del gran actor de doblatge Salvador Vidal, i amb les bandes sonores de dos compositors que van fer més grans les pel·lícules que van musicar.
Amb elles reivindiquem el llegat, malauradament encara desconegut, de la música cinematogràfica.
Albert Beorlegui i Tous, comentarista cinematogràfic
Biografies
Andrea Martí, soprano

© Nil Sarró
Nascuda al Perelló (1999), inicià els estudis de saxòfon i cantà al Conservatori de Música de Tortosa amb Mercè Baiget, on obtingué el premi d’honor extraordinari. Amb beca de la Fundació Ferrer-Salat cursà el grau superior de cant al Conservatori del Liceu amb Marta Mathéu i el Màster d’Interpretació. Actualment està cursant el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a solista, ha cantat amb l’Orquestra de la UNESCO, Jove Orquestra de les Comarques Gironines i Orquestra Simfònica del Vallès interpretant obres de Vivaldi, Toldrà, Mendelssohn i Mozart. Ha rebut consells de Lluís Vilamajó, Cynthia Sanner, Ofèlia Sala, Xavier Sabata, Kurt Widmer, Zoriana Kushpler, Robert Expert i Adrian Thompson.
Sergi Raya, harmònica

Músic i educador nascut a Cunit (1978), va explorar la seva passió musical estudiant saxo al Conservatori Superior de Música del Liceu. A part de destacar com a saxofonista, domina altres instruments, com la tenora, l’harmònica i la flauta travessera. La seva versatilitat l’ha conduït a una carrera musical diversificada. Actualment és professor a l’Escola de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca del Penedès compartint la seva àmplia experiència amb les noves generacions. A més de la tasca docent, és membre destacat de l’Orquestra Metropol, on la seva expressivitat i habilitats tècniques enriqueixen les interpretacions musicals del conjunt. La seva contribució al món de la música destaca per una expressió artística única i una dedicació a la formació dels talents emergents.
Salvador Vidal, Narrador

© Nil Sarró
Nascut a València (1953), va començar la carrera artística al Teatro Nacional i amb les companyies de María José Goyanes, Juan Diego i Concha Velasco. El 1972 va entrar al món del doblatge, activitat que ha mantingut fins avui dia. Pocs anys després, el 1976, va fer un dels primers papers importants doblant Dustin Hoffman en l’inoblidable thriller de John Schlesinger, Marathon man, sens dubte un dels millors treballs que ha fet com a actor de doblatge. La seva veu greu i versàtil i l’ampli ventall de registres interpretatius que té li han permès doblar durant molts anys diverses estrelles de Hollywood. I així s’ha convertit en la veu habitual dels actors Ed Harris, William Hurt, Michael Douglas, Richard Gere, Mel Gibson, John Travolta, Kurt Russell, Christopher Lambert, Liam Neeson, Harrison Ford, Alec Baldwin, Don Johnson, Timothy Dalton, Willem Dafoe, Jeremy Irons, George Clooney i un llarg etcètera.
Coral Cantiga

(Montserrat Meneses, directora)
La Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia va néixer l’any 1961. Va ser fundada per Leo Massó i, des del començament, la seva prolífica activitat artística va ser complementada per l’impuls que donà a la fundació del cor infantil El Virolet (1966) i del cor juvenil Coral Sinera (1968), tot abastant d’aquesta manera la pràctica del cant coral a totes les edats. Ha estat dirigida successivament pel mateix Leo Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer, Josep Prats i Montserrat Meneses, que n’és la directora actual. Ha col·laborat amb orquestres de renom, tant a escala nacional com internacional, i ha fet nombrosos enregistraments per a ràdio i televisió. Ha estat dirigida per directors de reconegut prestigi, com Pierre Cao, Laszlo Heltay, Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite i Salvador Brotons, entre d’altres.
Orquestra Simfònica del Vallès

© Lorenzo Duaso
Les emocions són el nostre fort i per transmetre -les, innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar -la a la nostra audiència.
Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socio -educatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on els músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.
Amb més de 38 anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar -se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.
Som l’única orquestra simfònica a Espanya, en la qual els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats.
Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.
Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.
La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.
A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït d’Òpera a Catalunya gestionat
per la Fundació Òpera a Catalunya (2020) de la qual som membres fundadors.
Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009, Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, James Ro ss del 2017 al 2018 i Xavier Puig del 2018 al 2025. Des del setembre del 2025, n’és el director titular Andrés Salado, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.Noemí Pasquina

© Johanan Marín
Guanyadora del primer premi i del premi de l’orquestra del Concurs Internacional de Bucarest 2024, té a l’agenda invitacions per dirigir a Espanya, França i Romania la temporada 2025-26. Nascuda a Cardona, es formà com a violoncel·lista a Barcelona i al Reial Conservatori de la Haia. Becada a la Residentie Orkest de la Haia, hi col·laborà més de dos anys i guanyà diversos concursos de cambra. Amb més d’una dècada d’activitat orquestral, descobreix la seva vocació per la direcció a l’Acadèmia Op. 23 de Madrid, sota la tutela dels reconeguts directors Andrés Salado i Miguel Romea. Ha estat directora assistent de l’Orquesta Joven d’Extremadura (2022-2024). També de l’Orquestra Simfònica del Vallès (2023-2024), dins el marc de l’Acadèmia JOSV. Avui és considerada una figura emergent de la direcció, amb una presència internacional creixent.
Jordi Cos, idea i guió original
Viola (1988). Membre de la Comissió Artística de la Simfònica del Vallès (1995-1997), membre del Consell d’Administració (1997-2002) redactor de programes de mà. Editor de la revista «La Simfònica» (2005-2009) i redactor del butlletí online (2006-2009), és el president de l’OSV i responsable de programació des del 2008. Té l’objectiu que la programació abasti diferents sensibilitats per convocar els públics més diversos. En aquest sentit, cal destacar la producció de programes de música de cinema amb actors dobladors, l’èxit dels quals ha facilitat que hagin estat comprats per altres orquestres espanyoles. Entre altres programes, cal fer esment dels programes al voltant de Pere i el llop de Prokófiev i El Carnaval dels animals de Saint-Saëns, que han combinat música clàssica amb música urbana a través de la col·laboració amb el grup de dansa urbana Brodas Bros.
Com a guionista i presentador del programa L’espia de Mahler des del 1992, fa una tasca de difusió de la música clàssica. També ha estat articulista en diferents mitjans de comunicació. En la vessant pedagògica ha estat professor de violí a diferents centres de Catalunya.
Iván Mardones, creació d'imatges
Artista visual i explorador creatiu, pont entre l’era analògica i la digital, des de petit ha tingut com a vocació fusionar art i tecnologia. La seva formació multidisciplinària combina tallers d’art, cinema i comunicació audiovisual. Va iniciar la seva carrera com a dissenyador gràfic i VJ unint música i imatge en directe. Avui aquesta especialitat el porta a fer produccions visuals per a concerts de música de bandes sonores aplicant el seu domini integral de disciplines com el disseny 3D, VFX, edició de vídeo i fotografia, impulsat sempre per la seva passió creativa.
Anna Boix, il·luminació
Apassionada del teatre i de la llum, va descobrir en la il·luminació escènica el seu camí professional. És llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2010) i titulada superior en tècnica de l’art de l’espectacle, especialitzada en luminotècnia per l’Escola Superior de Tècniques de l’Art de l’Espectacle (2013). El 2015 va rebre la Beca IT Tècnica de l’Institut del Teatre. Com a dissenyadora d’il·luminació, ha col·laborat amb les companyies i els artistes Opus Lírica, Big Bouncers, La Tresca i la Verdesca, Sílvia Capell, Perfect Fatal Error, Ann Perelló i Glòria Ribera. Paral·lelament, ha treballat com a tècnica de llums amb formacions de renom, com La Fura dels Baus, Amics de l’Òpera de Sabadell, Guillem Albà, Q-ars Teatre, Roser López Espinosa o Big Bouncers.
També et pot interessar...
Simfònics al Palau
Dissabte, 21.02.26 – 18.30 h
Diumenge, 12.04.26 – 17.30 h
Sala de Concerts—Pop-rock simfònic
Llucià Ferrer, narrador
Alba Pérez, Alex Dee i Marc Antolí, cantants solistes
Cor de Teatre (David Costa, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraDeep Purple, Elvis Presley, The Beatles, Pink Floyd, Gloria Gaynor, Donna Summer, Queen, Abba, Bruce Springsteen, Grease i altres grans èxits
Preus: de 20 a 73 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –








































































