Programa de mà
El trencanous de Txaikovski
—Orquestra Simfònica del Vallès & Gil de Tejada
Nadal al Palau
Dijous, 25 de desembre de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Daniel Gil de Tejada, directorPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)Obertura
Acte I
Marxa
Petit galop de les nenes i entrada de parents
Arribada de Drosselmeyer
Escena i dansa de l’avi
La sortida dels convidats. La nit
La batallaActe II
El Palau encantat de Confituramburg
Divertiment
Vals de les flors
Pas de dos – Variació 2
Pas de dos – Coda
Vals final i apoteosiConcert amb narracions en català.
Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
#simfònica #músicauniversal #nousformats #enfamíliaNadala
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.
Mireia Calafell
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Una de les obres més programades en temps de Nadal és el ballet El trencanous de Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893). Narra la història d’una nena a qui els Reis d’Orient li porten un trencanous amb forma de príncep; en un somni encantador, el ninot pren vida i porta la nena per països encantats. A més d’escriure una desena d’òperes, simfonies i concerts, el compositor rus és considerat un dels grans creadors de música per a ballet malgrat que només en va escriure tres, però són tres obres mestres: El llac dels cignes, La bella dorment i El trencanous.
Sobre els intèrprets:
A l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida pel mestre Daniel Gil de Tejada, s’hi uneix en aquest programa l’art de Borja González, que anirà donant forma a la trama del ballet amb les seves il·lustracions de sorra. La història es projectarà en una pantalla al compàs de la música de Txaikovski, tot articulant un espectacle que incorpora les explicacions de la història a càrrec de Luis Posada.Quines són les claus del concert?
Aquest és el tercer i darrer ballet que va escriure Txaikovski. Va compondre la seva música per ser interpretada en una mateixa vetllada al costat de la seva òpera en un acte, Iolanta. Abans de l’estrena, el compositor va muntar una suite (un recull de fragments) d’El trencanous que va tenir molt d’èxit i s’interpreta habitualment en concert. Moments com la “Dansa xinesa”, la “Marxa”, la “Dansa de la Fada del Sucre” o el “Vals de les flors” s’han fet molt populars i avui ompliran el Palau amb la seva singular bellesa.
A què he de parar atenció?
A la música per a ballet hi ha un element que dissimuladament ha de ser-hi sempre: el ritme. Més enllà d’explicar una història i de crear melodies que agradin al públic, el compositor ha de tenir present que la seva partitura ha de servir per ser ballada. Els fragments d’El trencanous que avui sentiràs et permetran portar mentalment el ritme que Txaikovski va imaginar per al lluïment d’un solista, d’una parella en un pas de dos (un duo de ballarins) o per a tota una companyia.
Sabies que...
Aquest ballet tan cèlebre no va tenir èxit quan es va estrenar, el 1892. La seva fama no arribaria fins al segle XX, quan el van recuperar diferents companyies de ballet per representar-lo en temps de Nadal. El 1944 el New York City Ballet el va fer seu i, des d’aleshores, s’interpreta cada Cap d’Any a la ciutat dels gratacels.
Quan es va estrenar El trencanous, els seus protagonistes (Clara, el germanet i el príncep) van ser interpretats per nens, motiu pel qual la dansa més virtuosa és a càrrec de personatges secundaris, representats per ballarins professionals, com la Fada del Sucre o el Rei dels Ratolins.
Comentari
L’èxit (ajornat) de Txaikovski
Escoltant El trencanous ningú diria que el compositor Piotr Ílitx Txaikovski va tenir una vida turmentada. La seva partitura és tan encantadora que resulta difícil entendre com només deu mesos després ja era mort en tèrboles circumstàncies, només nou dies després de l’estrena de la seva Sisena Simfonia, on exorcitzava definitivament els dimonis interiors.
I no es pot dir pas que no gaudís en els seus cinquanta-tres anys de vida d’un gran reconeixement. Aclamat més pel públic que no pas per la crítica contemporània (que sempre va trobar vulgar la seva música), va presentar les seves obres a Europa i Amèrica, va ser nomenat membre honorari de societats musicals europees, doctor honoris causa per Cambridge i va rebre una pensió vitalícia del tsar Alexandre III. Darrere la glòria, però, el trauma no superat de la mort de la mare quan encara era un nen, un matrimoni desastrós i una homosexualitat reprimida que el va portar a la mort per còlera, en ser obligat a suïcidar-se bevent aigua del riu Neva sense esterilitzar per ocultar la seva relació amb un noble rus.
El ballet d’El trencanous és, juntament amb El llac dels cignes (1876) i La bella dorment (1889), una de les seves obres més famoses. Basat en l’adaptació que Alexandre Dumas va fer del conte El trencanous i el rei dels ratolins d’E. T. A. Hoffmann, està ambientat durant la nit de Nadal, quan dos germans reben regals, entre els quals destaca un trencanous que a mitjanit cobrarà vida (una mena de Toy story, vaja) i haurà d’enfrontar-se a un exèrcit de ratolins capitanejats per un rei pervers.
L’estrena, el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, no va tenir massa èxit. I no tant per la música, que sí que va agradar, com pels ballarins que la van representar, la coreografia de Marius Petipa i el llibret d’Ivan Vsévolozhsky. Caldria esperar cinquanta anys, fins a l’estrena de la magnífica Fantasia produïda per Walt Disney (1940), on s’incloïa una suite de l’obra, perquè progressivament comencés una reivindicació popular que fa que avui sigui un clàssic imprescindible de cada Nadal.
En aquesta ocasió, l’Orquestra Simfònica del Vallès ens presenta una versió amb els fragments més coneguts de la Suite del ballet amb la veu del gran actor de doblatge Luis Posada i il·lustracions en sorra de Borja González projectades en una pantalla.
A Txaikovski mai li va acabar d’agradar la seva obra. Tant de bo hagués sabut que acabaria essent una de les que el farien immortal.
Albert Beorlegui i Tous, comentarista cinematogràfic
Biografies
Biografies
Borja González, art amb sorra
És originari de la Rioja i resident a Barcelona. Artista multidisciplinari, és reconegut com un dels pioners de l’art amb sorra a Europa. Amb més de divuit anys d’experiència, el seu treball fusiona il·lustració, circ i teatre per crear espectacles únics i inoblidables.
El 2006 Borja va fundar la Cia. Borja Ytuquepintas, i ha portat el seu art a escenaris d’arreu del món. Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat espectacles que fusionen música en viu, titelles i projeccions d’art amb sorra.
El 2023 va iniciar un nou capítol professional amb Borja Sand Art, tot buscant noves inspiracions i expandint el seu art a través de tallers i espectacles, com la seva creació més recent, Origen.
Conegut per la seva proximitat, passió per la vida i una gran capacitat per emocionar el públic, Borja González converteix cada presentació en una experiència màgica i commovedora.
Biografies
Luis Posada, narrador
Nascut a Barcelona (1963), és actor professional de doblatge des del 1983. Veu habitual al nostre país dels actors Johnny Depp, Jim Carrey, Adrien Brody, John Cusack i Leonardo DiCaprio, ha estat actor en diverses produccions de TV3: De professió API, 5 i acció, Estació d’enllaç, Nissaga de poder i El cor de la ciutat.
Col·labora en programes radiofònics, com El suplement de Catalunya Ràdio.
Biografies
© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso
Orquestra Simfònica del Vallès
Les emocions són el nostre fort i per transmetre-les innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar-la a la nostra audiència. Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socioeducatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social, perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.
Amb més de trenta-vuit anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar-se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.
Som l’única orquestra simfònica a Espanya en què els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats. Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.
Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.
La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.
A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya, gestionat per la Fundació Òpera a Catalunya (2020), de la qual som membres fundadors.
Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016), James Ross (2017-2018) i Xavier Puig (2018-2025). Des del setembre del 2025, Andrés Salado n’és el director titular, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.
Biografies
Daniel Gil de Tejada, director
Nascut a València, el 1999 es traslladà a Londres becat per l’Institut Valencià de la Música per estudiar direcció d’orquestra al Royal College of Music. És un dels directors més llorejats de la seva generació. Ha estat guardonat en sis concursos internacionals, que l’han portat a dirigir a Itàlia, França, Polònia, Bulgària i Romania.
Treballa des del 2003 al cicle Òpera a Catalunya, on ha dirigit trenta-sis títols, entre els quals Manon Lescaut de Puccini, i Otello, Don Carlo i Falstaff de Verdi. Ha dirigit l’Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de València, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquesta de Còrdova, Orchestre Philharmonique de Niça, Kodály Filharmónia Debrecen (Hongria), Orchestra Sinfonica G. Rossini, Orchestra del Teatro Lirico Sperimentale de Spoleto i Witold Lutosławski Chamber Philharmonic de Łomża (Polònia), entre d’altres, i ho ha fet al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana, Palau de la Música de València, Teatro Villamarta de Jerez, Opéra de Niça, Teatro Pergolesi de Jesi, Teatro Lirico Sperimentale de Spoleto i al Bulgarian Hall de Sofia.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 28.12.25 – 12 h
Dimecres, 31.12.25 – 12 h
Dijous, 01.01.26 – 21 h
Divendres, 02.01.26 –18 i 21 h
Dissabte, 03.01.26 – 21 h
Diumenge, 04.01.26 – 18 h–Valsos i polques de la família Strauss i altres festes musicals
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraJ. Strauss II: Festmarch
F. Kreisler: Liebeslied (vals), per a violí
C. Saint-Saëns: Danse macabre, per a violí
A. Hopkins: And the waltz goes on
J. Garreta: Pedregada
J. Strauss II: Vals de l’emperador
C. Gardel: Tango “Por una cabeza”, per a violí (arranjament: John Williams)
A. Lauro: Vals venezolano
A. Márquez: La conga del fuego
E. Strauss: Polka Mit Vergnügen
J. Strauss II: El Danubi blau (vals)
Preus: de 39 a 63 eurosNadal al Palau
Dissabte, 03.01.26 – 18 h
Diumenge, 04.01.26 – 12 h
Dissabte, 10.01.26 – 18 h
Sala de Concerts—El trencanous de Txaikovski
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Daniel Gil de Tejada, directorP. I. Txaikovski: El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)
Concert amb narracions en català
Preus: de 28 a 55 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
El trencanous de Txaikovski
—Orquestra Simfònica del Vallès & Gil de Tejada
Nadal al Palau
Dijous, 25 de desembre de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Col·laboradors de l'OSV:
Mitjà oficial de l'OSV:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Daniel Gil de Tejada, directorPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)Obertura
Acte I
Marxa
Petit galop de les nenes i entrada de parents
Arribada de Drosselmeyer
Escena i dansa de l’avi
La sortida dels convidats. La nit
La batallaActe II
El Palau encantat de Confituramburg
Divertiment
Vals de les flors
Pas de dos – Variació 2
Pas de dos – Coda
Vals final i apoteosiConcert amb narracions en català.
Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
#simfònica #músicauniversal #nousformats #enfamíliaNadala
Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
Que si diem Betlem diguem també les runes.
Mireia CalafellEt cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Una de les obres més programades en temps de Nadal és el ballet El trencanous de Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893). Narra la història d’una nena a qui els Reis d’Orient li porten un trencanous amb forma de príncep; en un somni encantador, el ninot pren vida i porta la nena per països encantats. A més d’escriure una desena d’òperes, simfonies i concerts, el compositor rus és considerat un dels grans creadors de música per a ballet malgrat que només en va escriure tres, però són tres obres mestres: El llac dels cignes, La bella dorment i El trencanous.
Sobre els intèrprets:
A l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida pel mestre Daniel Gil de Tejada, s’hi uneix en aquest programa l’art de Borja González, que anirà donant forma a la trama del ballet amb les seves il·lustracions de sorra. La història es projectarà en una pantalla al compàs de la música de Txaikovski, tot articulant un espectacle que incorpora les explicacions de la història a càrrec de Luis Posada.Quines són les claus del concert?
Aquest és el tercer i darrer ballet que va escriure Txaikovski. Va compondre la seva música per ser interpretada en una mateixa vetllada al costat de la seva òpera en un acte, Iolanta. Abans de l’estrena, el compositor va muntar una suite (un recull de fragments) d’El trencanous que va tenir molt d’èxit i s’interpreta habitualment en concert. Moments com la “Dansa xinesa”, la “Marxa”, la “Dansa de la Fada del Sucre” o el “Vals de les flors” s’han fet molt populars i avui ompliran el Palau amb la seva singular bellesa.
A què he de parar atenció?
A la música per a ballet hi ha un element que dissimuladament ha de ser-hi sempre: el ritme. Més enllà d’explicar una història i de crear melodies que agradin al públic, el compositor ha de tenir present que la seva partitura ha de servir per ser ballada. Els fragments d’El trencanous que avui sentiràs et permetran portar mentalment el ritme que Txaikovski va imaginar per al lluïment d’un solista, d’una parella en un pas de dos (un duo de ballarins) o per a tota una companyia.
Sabies que...
Aquest ballet tan cèlebre no va tenir èxit quan es va estrenar, el 1892. La seva fama no arribaria fins al segle XX, quan el van recuperar diferents companyies de ballet per representar-lo en temps de Nadal. El 1944 el New York City Ballet el va fer seu i, des d’aleshores, s’interpreta cada Cap d’Any a la ciutat dels gratacels.
Quan es va estrenar El trencanous, els seus protagonistes (Clara, el germanet i el príncep) van ser interpretats per nens, motiu pel qual la dansa més virtuosa és a càrrec de personatges secundaris, representats per ballarins professionals, com la Fada del Sucre o el Rei dels Ratolins.
Comentari
L’èxit (ajornat) de Txaikovski
Escoltant El trencanous ningú diria que el compositor Piotr Ílitx Txaikovski va tenir una vida turmentada. La seva partitura és tan encantadora que resulta difícil entendre com només deu mesos després ja era mort en tèrboles circumstàncies, només nou dies després de l’estrena de la seva Sisena Simfonia, on exorcitzava definitivament els dimonis interiors.
I no es pot dir pas que no gaudís en els seus cinquanta-tres anys de vida d’un gran reconeixement. Aclamat més pel públic que no pas per la crítica contemporània (que sempre va trobar vulgar la seva música), va presentar les seves obres a Europa i Amèrica, va ser nomenat membre honorari de societats musicals europees, doctor honoris causa per Cambridge i va rebre una pensió vitalícia del tsar Alexandre III. Darrere la glòria, però, el trauma no superat de la mort de la mare quan encara era un nen, un matrimoni desastrós i una homosexualitat reprimida que el va portar a la mort per còlera, en ser obligat a suïcidar-se bevent aigua del riu Neva sense esterilitzar per ocultar la seva relació amb un noble rus.
El ballet d’El trencanous és, juntament amb El llac dels cignes (1876) i La bella dorment (1889), una de les seves obres més famoses. Basat en l’adaptació que Alexandre Dumas va fer del conte El trencanous i el rei dels ratolins d’E. T. A. Hoffmann, està ambientat durant la nit de Nadal, quan dos germans reben regals, entre els quals destaca un trencanous que a mitjanit cobrarà vida (una mena de Toy story, vaja) i haurà d’enfrontar-se a un exèrcit de ratolins capitanejats per un rei pervers.
L’estrena, el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, no va tenir massa èxit. I no tant per la música, que sí que va agradar, com pels ballarins que la van representar, la coreografia de Marius Petipa i el llibret d’Ivan Vsévolozhsky. Caldria esperar cinquanta anys, fins a l’estrena de la magnífica Fantasia produïda per Walt Disney (1940), on s’incloïa una suite de l’obra, perquè progressivament comencés una reivindicació popular que fa que avui sigui un clàssic imprescindible de cada Nadal.
En aquesta ocasió, l’Orquestra Simfònica del Vallès ens presenta una versió amb els fragments més coneguts de la Suite del ballet amb la veu del gran actor de doblatge Luis Posada i il·lustracions en sorra de Borja González projectades en una pantalla.
A Txaikovski mai li va acabar d’agradar la seva obra. Tant de bo hagués sabut que acabaria essent una de les que el farien immortal.
Albert Beorlegui i Tous, comentarista cinematogràfic
Biografies
Borja González, art amb sorra
És originari de la Rioja i resident a Barcelona. Artista multidisciplinari, és reconegut com un dels pioners de l’art amb sorra a Europa. Amb més de divuit anys d’experiència, el seu treball fusiona il·lustració, circ i teatre per crear espectacles únics i inoblidables.
El 2006 Borja va fundar la Cia. Borja Ytuquepintas, i ha portat el seu art a escenaris d’arreu del món. Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat espectacles que fusionen música en viu, titelles i projeccions d’art amb sorra.
El 2023 va iniciar un nou capítol professional amb Borja Sand Art, tot buscant noves inspiracions i expandint el seu art a través de tallers i espectacles, com la seva creació més recent, Origen.
Conegut per la seva proximitat, passió per la vida i una gran capacitat per emocionar el públic, Borja González converteix cada presentació en una experiència màgica i commovedora.
Luis Posada, narrador
Nascut a Barcelona (1963), és actor professional de doblatge des del 1983. Veu habitual al nostre país dels actors Johnny Depp, Jim Carrey, Adrien Brody, John Cusack i Leonardo DiCaprio, ha estat actor en diverses produccions de TV3: De professió API, 5 i acció, Estació d’enllaç, Nissaga de poder i El cor de la ciutat.
Col·labora en programes radiofònics, com El suplement de Catalunya Ràdio.
Orquestra Simfònica del Vallès
© Lorenzo Duaso
Les emocions són el nostre fort i per transmetre-les innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar-la a la nostra audiència. Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socioeducatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social, perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.
Amb més de trenta-vuit anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar-se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.
Som l’única orquestra simfònica a Espanya en què els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats. Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.
Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.
La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.
A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya, gestionat per la Fundació Òpera a Catalunya (2020), de la qual som membres fundadors.
Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016), James Ross (2017-2018) i Xavier Puig (2018-2025). Des del setembre del 2025, Andrés Salado n’és el director titular, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.
Daniel Gil de Tejada, director
Nascut a València, el 1999 es traslladà a Londres becat per l’Institut Valencià de la Música per estudiar direcció d’orquestra al Royal College of Music. És un dels directors més llorejats de la seva generació. Ha estat guardonat en sis concursos internacionals, que l’han portat a dirigir a Itàlia, França, Polònia, Bulgària i Romania.
Treballa des del 2003 al cicle Òpera a Catalunya, on ha dirigit trenta-sis títols, entre els quals Manon Lescaut de Puccini, i Otello, Don Carlo i Falstaff de Verdi. Ha dirigit l’Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de València, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquesta de Còrdova, Orchestre Philharmonique de Niça, Kodály Filharmónia Debrecen (Hongria), Orchestra Sinfonica G. Rossini, Orchestra del Teatro Lirico Sperimentale de Spoleto i Witold Lutosławski Chamber Philharmonic de Łomża (Polònia), entre d’altres, i ho ha fet al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana, Palau de la Música de València, Teatro Villamarta de Jerez, Opéra de Niça, Teatro Pergolesi de Jesi, Teatro Lirico Sperimentale de Spoleto i al Bulgarian Hall de Sofia.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 28.12.25 – 12 h
Dimecres, 31.12.25 – 12 h
Dijous, 01.01.26 – 21 h
Divendres, 02.01.26 –18 i 21 h
Dissabte, 03.01.26 – 21 h
Diumenge, 04.01.26 – 18 h–Valsos i polques de la família Strauss i altres festes musicals
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraJ. Strauss II: Festmarch
F. Kreisler: Liebeslied (vals), per a violí
C. Saint-Saëns: Danse macabre, per a violí
A. Hopkins: And the waltz goes on
J. Garreta: Pedregada
J. Strauss II: Vals de l’emperador
C. Gardel: Tango “Por una cabeza”, per a violí (arranjament: John Williams)
A. Lauro: Vals venezolano
A. Márquez: La conga del fuego
E. Strauss: Polka Mit Vergnügen
J. Strauss II: El Danubi blau (vals)
Preus: de 39 a 63 eurosNadal al Palau
Dissabte, 03.01.26 – 18 h
Diumenge, 04.01.26 – 12 h
Dissabte, 10.01.26 – 18 h
Sala de Concerts—El trencanous de Txaikovski
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Daniel Gil de Tejada, directorP. I. Txaikovski: El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)
Concert amb narracions en català
Preus: de 28 a 55 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –