• Orquestra Filharmònica de La Scala & Chailly
    —Concert inaugural de la temporada

    Palau 100

    Dilluns, 3 d'octubre de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el patrocini de:

    • image/svg+xml
    • Santander

    Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Orchestra Filarmonica della Scala

    Riccardo Chailly, director


    I

    Ludwig van BEETHOVEN (1770-1827)
    Simfonia núm. 1 en Do major, op, 21                      

    Adagio molto. Allegro con brio
    Andante cantabile con moto
    (Menuetto) – Allegro molto e vivace
    Finale – Adagio, allegro molto e vivace

    II

    Gustav MAHLER (1860-1911)
    Simfonia núm. 1 en Re major, “Tità”       

    Langsam schleppend
    Kräftig bewegt
    Feierlich und gemessen
    Stürmisch bewegt

    Durada del concert: 103 min

    Primera part: 30 minuts; Pausa: 20 minuts; Segona part: 53 minuts.

    #clàssics #llegendes

  • Poema

    el terra i el cel

     

    dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
    comença per la de sota.

    deixa-hi, a l’entremig,
    prou espai per respirar, per morir-hi.

    desvesteix l’ull.
    arrisca’t a no dir-hi la teva.

     

    Eduard Escoffet
    2016

  • Comentari

    El concert d’avui ens proposa les dues primeres simfonies de dos noms imprescindibles de la història d’aquest gènere, com són Ludwig van Beethoven i Gustav Mahler. Beethoven va situar la simfonia en una altra dimensió allunyant-se progressivament dels models anteriors de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llenguatge original i innovador que obrirà la porta al Romanticisme (bons exemples en seran la Tercera, la Cinquena o la Novena). El llenguatge simfònic de Beethoven va marcar profundament tot el que va venir després d’ell. I en l’evolució d’aquest gènere trobarem, per descomptat, Mahler, que portarà les seves simfonies a un punt culminant de la història de la música endinsant-nos a través d’aquestes cap a la modernitat del segle XX.

     

    LA PRIMERA DE NOU

    Beethoven va compondre la seva Primera Simfonia relativament tard. En el moment de l’estrena ja té vint-i-nou anys, una edat en què Haydn i Mozart ja n’havien escrit un bon grapat (Haydn, una vintena, i Mozart, més de trenta). En el cas del geni de Bonn, la Primera l’estrenà al Teatre Imperial de la Cort de Viena el 2 d’abril de l’any 1800. Fins en aquell moment, ja havia compost algunes obres destacades (unes quantes Sonates per a piano, els primers Trios i Quartets, el Septet i els dos primers Concerts per a piano). Però estrenar una simfonia era diferent, significava molt, especialment en una ciutat com Viena, tan lligada a Haydn i Mozart. Segurament per això, Beethoven va voler incloure en aquell concert músiques d’aquests autors (una ària i un duet de l’oratori La Creació de Haydn, i una Simfonia de Mozart). Però també van sonar altres obres de Beethoven, com un dels seus Concerts per a piano, el Septet, i una improvisació del mateix compositor al piano. El plat fort, però, era la Simfonia, que va sonar al final de tot del concert. La crítica de l’estrena parlava d’una simfonia “plena d’art, novetat i riquesa d’idees”, tot i que l’ús dels instruments de vent no va acabar d’agradar tothom: “semblava més música de banda militar que no pas per a una orquestra”.

    L’inici del primer i de l’últim moviment –on Beethoven fa evident el seu sentit de l’humor–, són altres moments de l’obra que van desconcertar el públic, però l’obra de seguida va ser acceptada.

    Hector Berlioz, anys més tard, en l’estudi crític que va dedicar a les Simfonies de Beethoven, destacà especialment l’“Scherzo”, que considerava “d’una frescor, agilitat i gràcia exquisides. És l’única novetat real d’aquesta Primera Simfonia, en la qual la idea poètica, tan gran i rica en la majoria d’obres que van seguir aquesta, no es veu tan clarament”.

     

    LA VIDA EN UNA SIMFONIA

    Gustav Mahler va compondre la Primera Simfonia en l’etapa en què començava a fer-se un nom com a director d’orquestra, en un moment en què ja havia aconseguit treballar en importants ciutats europees, com ara Leipzig, Praga o Budapest. Precisament serà al teatre d’òpera d’aquesta darrera ciutat, on Mahler treballava com a director musical, on l’any 1889 estrenarà aquesta obra. Inicialment l’anomena poema simfònic i l’estructura en dues parts i cinc moviments. La rebuda de l’obra no és gaire favorable, i descol·loca els espectadors i els crítics, que veuen en aquella Simfonia una música molt diferent d’allò que estan acostumats, en una època en què els referents són Brahms o Beethoven. Mahler inclou sons d’ocells, tonades i ritmes populars. El públic necessitarà temps per acostumar-s’hi, però tanmateix el compositor voldrà revisar l’obra en diverses ocasions. Finalment, aquell poema simfònic acabarà sent una simfonia. Tindrà quatre moviments –després de suprimir el segon, titulat “Blumine”– i portarà com a nom Tità, en referència a la novel·la de Jean Paul que Mahler ha llegit en aquells anys. El llibre, publicat l’any 1803, explica la vida d’un heroi, des de la joventut fins a la maduresa.

    La Simfonia comença de manera misteriosa, gairebé màgica. Els sons llunyans d’unes fanfares ens evoquen temps passats i es barregen amb el cant dels ocells, en què destaca especialment el cucut. Després d’aquesta introducció arribarà el tema principal del primer moviment, que prové d’una cançó del cicle Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d’un company errant), escrit per Mahler uns anys abans. És una música que ens porta a passejar per la naturalesa, en un retorn al passat, a un temps feliç. El segon moviment és un “Scherzo” i es basa en una dansa popular, un ländler, que Mahler construeix a partir d’una altra cançó seva, alegre i de caràcter amorós. El text de la tonada original fa referència a una rotllana i la música ens hi porta, en una mena de roda del destí. A continuació arriba una marxa fúnebre –la referència a la mort serà constant en totes les Simfonies del compositor–, que Mahler construeix a partir de la cançó infantil Frère Jacques, amb un gran solo inicial del contrabaix solista. Aquesta marxa fúnebre, que Mahler descriu “a la manera de Callot”, s’inspira al seu torn en un gravat de Moritz von Schwind, La processó fúnebre del caçador, en què es poden observar diversos animals del bosc portant el taüt d’un caçador. La marxa s’interromp pels sons d’una mena de festa jueva (o bohèmia). És un gran contrast entre la vida i la mort. L’obra acaba amb un moviment que Mahler titularà inicialment “Dall’inferno al paradiso”, i que és el pas de la foscor a la llum. Aquest final culmina el camí d’aquest viatge existencial. Mahler recupera aquí els sons de l’inici de la Simfonia, tot donant així unitat a l’obra. La part final, grandiosa, evoca el triomf de l’heroi.

    Deia Gustav Mahler, en referència a les seves dues primers Simfonies, Tità i Resurrecció: “Tota la meva vida hi està continguda. Allà, hi he abocat les meves experiències i els meus sofriments”. Aquest viatge vital de Mahler, en el fons també és el nostre.

    Que gaudim d’un bon concert!

    Pere-Andreu Jariod, divulgador musical

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Orchestra Filarmonica della Scala

    © Silvia Lelli

    Fou fundada el 1982 per Claudio Abbado i els músics de La Scala amb l’objectiu de desenvolupar el repertori simfònic. Ha continuat essent un conjunt autogestionat fins avui. Carlo Maria Giulini en va ser el primer director i en dirigí les primeres gires internacionals; Riccardo Muti, director titular del 1987 al 2005, en va promoure el creixement artístic i, així, va esdevenir formació habitual convidada a les més prestigioses sales de concerts internacionals. Des dels inicis ha estat dirigida per batutes de renom internacional, entre els quals cal esmentar Leonard Bernstein, Giuseppe Sinopoli, Seiji Ozawa, Zubin Mehta, Esa-Pekka Salonen, Riccardo Chailly, Yuri Temirkànov, Daniele Gatti, Fabio Luisi i Gustavo Dudamel. Ha establert una col·laboració profunda amb Myung-Whun Chung i Daniel Harding. Daniel Barenboim, director musical de La Scala del 2006 al 2015, i Valery Gergiev en són membres honoraris, com també Georges Prêtre, Lorin Maazel i Wolfgang Sawallisch. El 2015 Riccardo Chailly va ser-ne nomenat director titular. Durant els anys següents l’orquestra va assolir un nou estàndard d’interpretació. Les gires i els enregistraments també han contribuït a la reputació de la formació.

    Els darrers trenta-cinc anys ha fet gires que sumen més de vuit-cents concerts. Entre les fites importants s’inclouen actuacions als Estats Units amb Riccardo Chailly i a la Xina amb Myung-Whun Chung. Des dels orígens té un interès especial en la música contemporània i cada temporada presenta una nova obra encarregada a un important compositor.

    Des del 2013 acull el Concerto per Milano a la Piazza del Duomo, un aclamat esdeveniment gratuït al qual assisteixen més de 40.000 persones en cada edició. El projecte educatiu Sound, Music!, dedicat als infants de l’escola primària, apropa la música a un públic més ampli i s’adreça especialment als joves. La Filarmonica della Scala també dona suport a les principals institucions científiques i organismes sense finalitat de lucre de Milà a través de concerts especials i assajos oberts pertanyents al cicle Prove Aperte.

    L’orquestra ha fet nombrosos enregistraments. Entre els darrers, Decca va publicar el 2017 Obertures, preludis i intermezzos d’òperes estrenades a La Scala i, el 2019, The Fellini album, amb música de cinema de Nino Rota. Els seus llançaments més recents són Cherubini discoveries i Respighi, que formen part de la lloada sèrie que celebra els grans compositors italians. El seu darrer llançament Musa italiana cel·lebra la música inspirada en Itàlia i inclou la simfonia italiana de Mendelssohn i les dues obertures In stile italiano de Schubert, així com tres obertures d’òperes italianes de Mozart estrenades a Milà.

    L’activitat de la Filarmonica della Scala rep el suport com a soci principal d’UniCredit.

    Amb la col·laboració de:

    • logo
  • Riccardo Chailly, director

    Riccardo Chailly

    És el director musical del Teatro alla Scala i el titular de la Filarmonica della Scala. Ha estat Kapellmeister de la Gewandhausorchester de Leipzig, l’orquestra més antiga d’Europa, i va dirigir durant setze anys la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam com a titular. Actualment és director titular de l’Orquestra del Festival de Lucerna, càrrec que havia ocupat anteriorment Claudio Abbado.

    Dirigeix habitualment les orquestres simfòniques europees més importants, entre les quals les filharmòniques de Viena, Berlín i Nova York, les orquestres de Cleveland i Filadèlfia, i la Chicago Symphony Orchestra. És convidat habitualment a festivals, com el de Salzburg i els BBC Proms.

    La seva carrera com a director d’òpera inclou produccions al Teatro alla Scala, Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera, Sant Francisco Opera, ROH Covent Garden, Bayerische Staatsoper i Opernhaus de Zuric.

    Riccardo Chailly és artista exclusiu de Decca. Ha estat homenatjat, en els seus més de cent cinquanta CD, amb nombrosos premis, entre els quals l’ECHO Klassik en dues ocasions (2012 i 2015). Entre els premis més recents, ha rebut el Premi Gramophone com a enregistrament de l’any per la integral de les Simfonies de Brahms. La seva activitat discogràfica amb la Filarmonica della Scala, renovada el 2013 amb Viva Verdi, en commemoració dels dos-cents anys del naixement del compositor, inclou un CD editat el 2017 amb Obertures, preludis i intermezzos d’òperes que van tenir la primera representació al Teatro alla Scala. El 2019, el segell va publicar The Fellini album, amb música de cinema de Nino Rota. Els darrers llançaments són Cherubini discoveries i Respighi, tots dos de la lloada sèrie que celebra els grans compositors italians. El disc  Musa Italiana, publicat recentment, inclou la simfonia italiana de Mendelssohn i les dues obertures In stile italiano de Schubert, així com tres obertures d’òperes italianes de Mozart estrenades a Milà.

  • Formació

    Orchestra Filarmonica della Scala

    Violins primers
    Francesco Manara (Concertino)
    Daniele Pascoletti*
    Gianluca Turconi*
    Duccio Beluffi
    Rodolfo Cibin
    Damiano Cottalasso
    Alessandro Ferrari
    Agnese Ferraro
    Alois Hubner
    Fulvio Liviabella
    Andrea Pecolo
    Suela Piciri
    Gianluca Scandola
    Enkeleida Sheshaj
    Corine Van Eikema
    Lucia Zanoni

    Violins segons
    Giorgio Di Crosta*
    Anna Longiave
    Anna Salvatori
    Emanuela Abriani
    Stefano Dallera
    Antonio Mastalli
    Roberta Miseferi
    Leila Negro
    Roberto Nigro
    Gabriele Porfidio
    Estela Sheshi
    Evguenia Staneva
    Francesco Tagliavini
    Alexia Tiberghien

    Violes
    Simonide Braconi*
    Matteo Amadasi
    Giorgio Baiocco
    Carlo Barato
    Maddalena Calderoni
    Thomas Cavuoto
    Marco Giubileo
    Francesco Lattuada
    Giuseppe Russo Rossi
    Luciano Sangalli
    Federica Mazzanti
    Marcello Schiavi

    Violoncels
    Alfredo Persichilli*
    Martina Lopez
    Jakob Ludwig
    Gabriele Garofano
    Simone Groppo
    Gianluca Muzzolon
    Beatrice Pomarico
    Marcello Sirotti
    Massimiliano Tisserant
    Alberto Senatore

    Contrabaixos
    Francesco Siragusa*
    Alessandro Serra
    Attilio Corradini
    Omar Lonati
    Michelangelo Mercuri
    Roberto Parretti
    Emanuele Pedrani
    Fabrizio Buzzi
    Giorgio Magistroni

    Flautes
    Andrea Manco*
    Massimiliano Crepaldi
    Serena Zanette
    Piccolo
    Francesco Guggiola

    Oboès
    Nora Cismondi*
    Augusto Mianiti
    Andrea Arcieri
    Corn Anglès
    Renato Duca

    Clarinets
    Fabrizio Meloni*
    Christian Chiodi Latini
    Fabrizio Fadda
    Clarinet baix
    Stefano Cardo

    Fagots
    Valentino Zucchiatti*
    Alejandra Rojas*
    Nicola Meneghetti
    Contrafagot
    Marion Reinhard

    Trompes
    Danilo Stagni*
    Giovanni Emanuele Urso*
    Roberto Miele*
    Stefano Curci
    Piero Mangano
    Claudio Martini
    Giulia Montorsi
    Andrea Mancini
    Chiara Taddei

    Trompetes
    Francesco Tamiati*
    Marco Toro*
    Gianni Dallaturca
    Nicola Martelli
    Valerio Vantaggio

    Trombons
    Daniele Morandini*
    Renato Filisetti
    Giuseppe Grandi
    Riccardo Bernasconi

    Tuba
    Javier Castano Medina

    Timpani
    Andrea Bindi*
    Maxime Pidoux*

    Percussió
    Gianni Arfacchia
    Gerardo Capaldo
    Francesco Muraca

    Arpa
    Luisa Prandina*

    * Solistes

  • També et pot interessar

    Palau 100
    Dilluns, 17.10.22 - 20h
    Sala de Concerts

    Andrè Schuen 
    —El corn màgic de la juventut de Mahler

    André Schuen, baríton
    Ensemble de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana
    Anna Sułkowska-Migoń, directora

    R. WAGNER: Idili de Siegfried, WWV 10
    G. MAHLER: El corn màgic de la joventut (Arr.: K. SIMON)

    Preus: de 15 a 58 €.


    Palau 100
    Dijous, 24.11.22 - 20h
    Sals de Concerts

    Orquestra Simfònica de Viena & Meir Wellber
    —La Cinquena de Mahler

    Jan Lisiecki, piano
    Orquestra Simfònica de Viena
    Omer Meir Wellber, director

    W. A. MOZART: Concert per a piano núm. 21, en Do major, KV 467
    G. MAHLER: Simfonia núm. 5, en Do sostingut menor

    Preus: de 25 a 125 €


    Palau 100
    Dijous, 19-01-23 - 20h
    Sala de Concerts

    Orfeó Català, Orquestra Simfònica de Bamberg & Hruša
    Simfonia del Nou Món de Dvorák

    Patricia Kopatchinskaja, violí
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
    Orquestra Simfònica de Bamberg
    Jakub Hruša, director

    A. PÄRTBerliner messe
    I. STRAVINSKY: Concert per a violí en Re major
    A. DVORÁK: Simfonia núm. 9, “del Nou Món”

    Preus: de 20 a 68 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex