Programa de mà
Orquestra del Festival Pau Casals & Weithaas
—Schumann, Haydn i Mozart
Estiu al Palau
Dimecres, 22 de juliol de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Orquestra del Festival Pau Casals
Ettore Pagano, violoncel (guanyador del Queen Elisabeth Competition)
Antje Weithaas, concertino i directoraEttore Pagano tocarà el violoncel de Pau Casals.
I part
Robert Schumann (1810-1856)
Quartet amb piano, op. 47
Joseph Haydn (1732-1809)
Concert per a violoncel núm. 2, en Re majorII part
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Simfonia núm. 29, en La major, KV 201/186aDurada del concert:
Primera part, 65 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #aniversaris
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
L’Orquestra del Festival Pau Casals, una formació creada per mantenir viu el llegat musical i humanista del gran violoncel·lista català. La dirigeix des del violí Antje Weithaas, una de les concertinos més admirades d’Europa, virtuosa i docent de gran prestigi. Al seu costat brillarà el jove violoncel·lista Ettore Pagano, primer premi de l’edició d’enguany del Queen Elisabeth Competition. La vetllada presenta un detall emotiu: Pagano actuarà amb el violoncel que va pertànyer a Pau Casals, un instrument carregat d’història.
Quines són les claus del concert?
El programa inclou tres compositors, tres mirades diferents sobre la música de cambra i l’orquestral. S’obre amb el Quartet amb piano de Schumann, obra cimera de la música de cambra romàntica, apassionada i de contrapunt refinat que beu directament de Bach. Tot seguit ens endinsem en el Classicisme amb el Concert per a violoncel núm. 2 de Haydn, escrit per al virtuós Anton Kraft; es tracta d’un Concert vital en la història de l’instrument, ple de diàlegs entre el solista i l’orquestra i que n’és una de les claus. El concert es tanca amb la Simfonia núm. 29 de Mozart, una joia de la seva joventut amb melodies cristal·lines i aquella barreja de claredat i emoció que només el geni de Salzburg sap donar. Un viatge pel Classicisme i el primer Romanticisme, amb el llegat de Pau Casals com a fil conductor.
A què he de parar atenció?
Al so del violoncel, de gran calidesa i profunditat. Hi ha ben pocs Concerts per a violoncel anteriors al Primer de Haydn, com els de Vivaldi i altres de compositors del Barroc, sobretot italians. Es pot afirmar, per tant, que Haydn va ser, a més del pare de la simfonia i del quartet de corda, el primer autor clàssic de concerts rellevants per a violoncel. Al seu Segon Concert, cal parar atenció a les melodies que canten com una veu humana, als diàlegs amb l’orquestra i als passatges de gran agilitat; representa un abans i un després en la història d’aquest instrument, en què exigeix un gran virtuosisme, n’explora les possibilitats polifòniques i té una perspectiva simfònica més gran que altres Concerts del compositor.
Sabies que...
El violoncel que tocarà Ettore Pagano és el llegendari Matteo Goffriller que va pertànyer a Pau Casals, construït a Venècia el 1733. El mestre el va adquirir el 1908 i el va tocar durant més de seixanta anys: des del seu debut a Viena fins als seus llegendaris concerts a la Casa Blanca. Ara, per voluntat de la Fundació Pau Casals, acompanya el jove virtuós italià com a part del premi del Concurs Queen Elisabeth.
Comentari
El programa del concert d’aquest vespre està íntimament lligat al llegat de Pau Casals. L’Orquestra del Festival Pau Casals és un eco de la vocació pedagògica que el mestre va desenvolupar al llarg de la seva carrera. A més, avui tornarà a sonar al Palau de la Música el violoncel Goffriller, l’instrument que va acompanyar Casals durant més de seixanta anys. El privilegi de tocar-lo recaurà en el jove violoncel·lista Ettore Pagano, recent guanyador del Queen Elisabeth Competition 2026, que el tindrà en préstec durant els propers quatre anys.
Precisament amb aquest instrument, Casals va donar a conèixer arreu del món el Concert per a violoncel en Re major de Joseph Haydn. L’obra fou escrita el 1783 per a un altre virtuós de l’instrument, el violoncel·lista de l’orquestra de la cort d’Esterházy Anton Kraft. El Concert està marcat per una intensitat continguda i un fort sentit melòdic. Haydn acoloreix el primer moviment amb constants girs cap al mode menor, mentre deixa que el violoncel explori tot el seu registre. A l’“Adagio”, redueix la densitat instrumental per crear un ambient íntim i delicat, solemne però sostingut per un motor rítmic que no el deixa aturar-se. El sentit de l’humor condueix el darrer moviment, farcit de pauses inesperades, canvis extrems de registre i una incursió final en el mode menor.
Robert Schumann no convivia bé amb les gires. A inicis de l’any 1842, cansat de seguir la seva dona Clara Wieck en els seus exitosos tours com a intèrpret, retornà a Leipzig, on es va sumir en un estat de depressió i febre compositiva. El Quartet amb piano, op. 47 va néixer d’aquest moment. Els seus quatre moviments ens permeten endinsar-nos en els vaivens de l’univers interior de Schumann, que oscil·la entre la fragilitat i l’impuls creador. Des de perspectives diferents i complementàries, aquestes pàgines mostren fins a quin punt pot ser poderosa la unió d’elements diversos, que Schumann aconsegueix mitjançant un equilibri estructural perfecte, l’ús refinat de les possibilitats texturals del conjunt, una inventiva melòdica i temàtica desbordant i una combinatòria il·limitada.
Wolfgang Amadeus Mozart, en canvi, no va desaprofitar els viatges que realitzà per assimilar la música del seu temps i incorporar-la a les seves composicions. Aquest és el cas de la Simfonia núm. 29, en La major, que està impregnada de les influències rebudes durant les seves visites a Itàlia, on entrà en contacte amb una vibrant tradició operística i simfònica, i de Viena, on va poder conèixer les pàgines més recents dels compositors més importants del moment, com Joseph Haydn. Dins d’una estructura clàssica en quatre moviments, la composició combina amb gràcia l’escriptura simfònica amb moments d’intimitat cambrística i aconsegueix un equilibri perfecte entre vigor i galanteria.
Miquel Gené
Biografia
Biografia
Orquestra del Festival Pau Casals
La creació dels Solistes i de l’Orquestra del Festival Pau Casals es va inspirar directament en el Festival de Marlboro, a Vermont (als Estats Units), fundat per Rudolf Serkin. Marlboro ocupava un lloc molt especial al cor de Pau Casals. Hi trobava un gran gaudi, com si fos una font de joventut, i hi tornava cada estiu per passar-hi tres setmanes, fins al final de la seva vida, l’any 1973.
Casals el definia com “un temple de la música”, on joves músics amb talent podien desenvolupar les seves capacitats al costat d’intèrprets veterans de gran prestigi. El Festival Pau Casals vol evocar aquesta experiència extraordinària convidant una vintena de joves músics d’arreu del món a les portes d’una carrera prometedora. Aquests s’uneixen per fer música amb quatre artistes de trajectòria excepcional: la violinista Antje Weithaas (que assumeix la direcció de l’orquestra), el viola Jonathan Brown, la violoncel·lista Marie-Elisabeth Hecker i el pianista Dénes Várjon.
Any rere any la combinació d’entusiasme i experiència genera una alquímia única que emociona el públic, tant als concerts de música de cambra com a les actuacions orquestrals.
Biografia
© Daniele Barraco
© Daniele Barraco
Ettore Pagano, violoncel
Guanyador del prestigiós Queen Elisabeth Competition, Ettore Pagano va néixer a Roma (2003) i va iniciar els estudis de violoncel als nou anys.
Va obtenir el Diploma d’Artista de l’Acadèmia Walter Stauffer de Cremona, sota el mestratge d’Antonio Meneses, després d’haver-se format a l’Acadèmia de Violoncel de Pavia amb Enrico Dindo. Alumne a l’Accademia Chigiana d’Antonio Meneses i David Geringas, actualment continua la formació amb Jens Peter Maintz a la Universität der Künste de Berlín.
Des del 2013 ha estat distingit amb primers premis en nombrosos concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Abbiati de la Crítica Musical Italiana i el reconegut Classeek Award dels International Classical Music Awards.
Ha estat convidat per algunes de les principals societats de concerts i institucions orquestrals d’Itàlia, com ara l’Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI –incloent-hi el concert commemoratiu del 78è aniversari de la República Italiana–, l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i el Teatro La Fenice. També ha actuat en destacats escenaris internacionals, en recital i com a solista, a França, Alemanya, Suïssa, Àustria, Hongria, Croàcia, Finlàndia, Bèlgica i els Estats Units.
Ettore Pagano toca el “violoncel Casals”, construït per Matteo Goffriller, que li ha estat cedit generosament per la Fundació Pau Casals.
Biografia
© Kaupo Kikkas
© Kaupo Kikkas
Antje Weithaas, concertino i directora
Guardonada amb l’Opus Klassik 2025 com a instrumentista de l’any, Antje Weithaas és considerada una de les personalitats artístiques més destacades de la seva generació. Va començar la carrera artística de manera fulgurant després d’obtenir nombrosos èxits en concursos internacionals, fet que la va portar a actuar ben aviat com a solista amb formacions de primer nivell, com Los Angeles Philharmonic, BBC Symphony Orchestra i les principals orquestres de radiodifusió alemanyes.
Tanmateix, allò que la converteix en una de les grans violinistes del nostre temps és la profunditat i la maduresa de la seva trajectòria artística. Amb una presència escènica poderosa i una gran sensibilitat interpretativa, desenvolupa lectures personals de les grans obres del repertori, sempre al servei de la música i allunyades de qualsevol efectisme.
Juntament amb el pianista Dénes Várjon, va rebre el Premi Anual 2024 de la Crítica Discogràfica Alemanya per l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano i violí de Ludwig van Beethoven. Aquest projecte ha estat presentat en cicles complets al Casals Forum de Kronberg i a Budapest, i continuarà el 2026 a la Pierre Boulez Saal.
Des de l’any 2004 és professora de violí a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, institució on es va formar amb Werner Scholz. Paral·lelament desenvolupa una intensa activitat pedagògica internacional i comparteix amb Oliver Wille la direcció artística del Joseph Joachim International Violin Competition.
La seva extensa discografia, amb una trentena d’enregistraments, i un repertori que abasta des del Classicisme fins a la creació contemporània, l’han consolidada com una de les grans referències europees de l’art violinístic. Entre les seves gravacions més destacades figuren els Concerts per a violí de Beethoven, Berg, Txaikovski, Bruch, Schumann i Brahms, així com les Sonates i Partites per a violí sol de Bach. També ha enregistrat obres d’Ysaÿe, Khachaturian i Widmann, i ha desenvolupat una destacada activitat cambrística amb l’Arcanto Quartett.
A més de la carrera com a solista, és una reconeguda directora des del violí i ha mantingut una estreta vinculació artística amb la Camerata Bern, de la qual va ser directora artística durant gairebé una dècada. Actualment és una convidada habitual de prestigioses orquestres de cambra internacionals.
Antje Weithaas va començar a tocar el violí als quatre anys i mig. Avui actua amb un instrument construït l’any 2001 pel lutier alemany Peter Greiner.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dijous, 28.07.26 – 20 h
Sala de Concerts—Simfonia Resurrecció de Mahler
Marta Mathéu, soprano
Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano
Jove Orquestra de les Comarques Gironines*
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Cor Jove del País Basc (Euskalherriko Gazte Abesbatza)*
Mireia Barrera, preparadora dels cors
Isabel Rubio, directora*Agrupacions amb finalitats pedagògiques
G. Mahler: Simfonia núm. 2, en Do menor, “Resurrecció”
Preus: 25 i 35 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
Programa de mà
Orquestra del Festival Pau Casals & Weithaas
—Schumann, Haydn i Mozart
Estiu al Palau
Dimecres, 22 de juliol de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Orquestra del Festival Pau Casals
Ettore Pagano, violoncel (guanyador del Queen Elisabeth Competition)
Antje Weithaas, concertino i directoraEttore Pagano tocarà el violoncel de Pau Casals.
I part
Robert Schumann (1810-1856)
Quartet amb piano, op. 47
Joseph Haydn (1732-1809)
Concert per a violoncel núm. 2, en Re majorII part
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Simfonia núm. 29, en La major, KV 201/186aDurada del concert:
Primera part, 65 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #aniversaris
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
L’Orquestra del Festival Pau Casals, una formació creada per mantenir viu el llegat musical i humanista del gran violoncel·lista català. La dirigeix des del violí Antje Weithaas, una de les concertinos més admirades d’Europa, virtuosa i docent de gran prestigi. Al seu costat brillarà el jove violoncel·lista Ettore Pagano, primer premi de l’edició d’enguany del Queen Elisabeth Competition. La vetllada presenta un detall emotiu: Pagano actuarà amb el violoncel que va pertànyer a Pau Casals, un instrument carregat d’història.
Quines són les claus del concert?
El programa inclou tres compositors, tres mirades diferents sobre la música de cambra i l’orquestral. S’obre amb el Quartet amb piano de Schumann, obra cimera de la música de cambra romàntica, apassionada i de contrapunt refinat que beu directament de Bach. Tot seguit ens endinsem en el Classicisme amb el Concert per a violoncel núm. 2 de Haydn, escrit per al virtuós Anton Kraft; es tracta d’un Concert vital en la història de l’instrument, ple de diàlegs entre el solista i l’orquestra i que n’és una de les claus. El concert es tanca amb la Simfonia núm. 29 de Mozart, una joia de la seva joventut amb melodies cristal·lines i aquella barreja de claredat i emoció que només el geni de Salzburg sap donar. Un viatge pel Classicisme i el primer Romanticisme, amb el llegat de Pau Casals com a fil conductor.
A què he de parar atenció?
Al so del violoncel, de gran calidesa i profunditat. Hi ha ben pocs Concerts per a violoncel anteriors al Primer de Haydn, com els de Vivaldi i altres de compositors del Barroc, sobretot italians. Es pot afirmar, per tant, que Haydn va ser, a més del pare de la simfonia i del quartet de corda, el primer autor clàssic de concerts rellevants per a violoncel. Al seu Segon Concert, cal parar atenció a les melodies que canten com una veu humana, als diàlegs amb l’orquestra i als passatges de gran agilitat; representa un abans i un després en la història d’aquest instrument, en què exigeix un gran virtuosisme, n’explora les possibilitats polifòniques i té una perspectiva simfònica més gran que altres Concerts del compositor.
Sabies que...
El violoncel que tocarà Ettore Pagano és el llegendari Matteo Goffriller que va pertànyer a Pau Casals, construït a Venècia el 1733. El mestre el va adquirir el 1908 i el va tocar durant més de seixanta anys: des del seu debut a Viena fins als seus llegendaris concerts a la Casa Blanca. Ara, per voluntat de la Fundació Pau Casals, acompanya el jove virtuós italià com a part del premi del Concurs Queen Elisabeth.
Comentari
El programa del concert d’aquest vespre està íntimament lligat al llegat de Pau Casals. L’Orquestra del Festival Pau Casals és un eco de la vocació pedagògica que el mestre va desenvolupar al llarg de la seva carrera. A més, avui tornarà a sonar al Palau de la Música el violoncel Goffriller, l’instrument que va acompanyar Casals durant més de seixanta anys. El privilegi de tocar-lo recaurà en el jove violoncel·lista Ettore Pagano, recent guanyador del Queen Elisabeth Competition 2026, que el tindrà en préstec durant els propers quatre anys.
Precisament amb aquest instrument, Casals va donar a conèixer arreu del món el Concert per a violoncel en Re major de Joseph Haydn. L’obra fou escrita el 1783 per a un altre virtuós de l’instrument, el violoncel·lista de l’orquestra de la cort d’Esterházy Anton Kraft. El Concert està marcat per una intensitat continguda i un fort sentit melòdic. Haydn acoloreix el primer moviment amb constants girs cap al mode menor, mentre deixa que el violoncel explori tot el seu registre. A l’“Adagio”, redueix la densitat instrumental per crear un ambient íntim i delicat, solemne però sostingut per un motor rítmic que no el deixa aturar-se. El sentit de l’humor condueix el darrer moviment, farcit de pauses inesperades, canvis extrems de registre i una incursió final en el mode menor.
Robert Schumann no convivia bé amb les gires. A inicis de l’any 1842, cansat de seguir la seva dona Clara Wieck en els seus exitosos tours com a intèrpret, retornà a Leipzig, on es va sumir en un estat de depressió i febre compositiva. El Quartet amb piano, op. 47 va néixer d’aquest moment. Els seus quatre moviments ens permeten endinsar-nos en els vaivens de l’univers interior de Schumann, que oscil·la entre la fragilitat i l’impuls creador. Des de perspectives diferents i complementàries, aquestes pàgines mostren fins a quin punt pot ser poderosa la unió d’elements diversos, que Schumann aconsegueix mitjançant un equilibri estructural perfecte, l’ús refinat de les possibilitats texturals del conjunt, una inventiva melòdica i temàtica desbordant i una combinatòria il·limitada.
Wolfgang Amadeus Mozart, en canvi, no va desaprofitar els viatges que realitzà per assimilar la música del seu temps i incorporar-la a les seves composicions. Aquest és el cas de la Simfonia núm. 29, en La major, que està impregnada de les influències rebudes durant les seves visites a Itàlia, on entrà en contacte amb una vibrant tradició operística i simfònica, i de Viena, on va poder conèixer les pàgines més recents dels compositors més importants del moment, com Joseph Haydn. Dins d’una estructura clàssica en quatre moviments, la composició combina amb gràcia l’escriptura simfònica amb moments d’intimitat cambrística i aconsegueix un equilibri perfecte entre vigor i galanteria.
Miquel Gené
Biografia
Orquestra del Festival Pau Casals
La creació dels Solistes i de l’Orquestra del Festival Pau Casals es va inspirar directament en el Festival de Marlboro, a Vermont (als Estats Units), fundat per Rudolf Serkin. Marlboro ocupava un lloc molt especial al cor de Pau Casals. Hi trobava un gran gaudi, com si fos una font de joventut, i hi tornava cada estiu per passar-hi tres setmanes, fins al final de la seva vida, l’any 1973.
Casals el definia com “un temple de la música”, on joves músics amb talent podien desenvolupar les seves capacitats al costat d’intèrprets veterans de gran prestigi. El Festival Pau Casals vol evocar aquesta experiència extraordinària convidant una vintena de joves músics d’arreu del món a les portes d’una carrera prometedora. Aquests s’uneixen per fer música amb quatre artistes de trajectòria excepcional: la violinista Antje Weithaas (que assumeix la direcció de l’orquestra), el viola Jonathan Brown, la violoncel·lista Marie-Elisabeth Hecker i el pianista Dénes Várjon.
Any rere any la combinació d’entusiasme i experiència genera una alquímia única que emociona el públic, tant als concerts de música de cambra com a les actuacions orquestrals.
Ettore Pagano, violoncel
© Daniele Barraco
Guanyador del prestigiós Queen Elisabeth Competition, Ettore Pagano va néixer a Roma (2003) i va iniciar els estudis de violoncel als nou anys.
Va obtenir el Diploma d’Artista de l’Acadèmia Walter Stauffer de Cremona, sota el mestratge d’Antonio Meneses, després d’haver-se format a l’Acadèmia de Violoncel de Pavia amb Enrico Dindo. Alumne a l’Accademia Chigiana d’Antonio Meneses i David Geringas, actualment continua la formació amb Jens Peter Maintz a la Universität der Künste de Berlín.
Des del 2013 ha estat distingit amb primers premis en nombrosos concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Abbiati de la Crítica Musical Italiana i el reconegut Classeek Award dels International Classical Music Awards.
Ha estat convidat per algunes de les principals societats de concerts i institucions orquestrals d’Itàlia, com ara l’Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI –incloent-hi el concert commemoratiu del 78è aniversari de la República Italiana–, l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i el Teatro La Fenice. També ha actuat en destacats escenaris internacionals, en recital i com a solista, a França, Alemanya, Suïssa, Àustria, Hongria, Croàcia, Finlàndia, Bèlgica i els Estats Units.
Ettore Pagano toca el “violoncel Casals”, construït per Matteo Goffriller, que li ha estat cedit generosament per la Fundació Pau Casals.
Antje Weithaas, concertino i directora
© Kaupo Kikkas
Guardonada amb l’Opus Klassik 2025 com a instrumentista de l’any, Antje Weithaas és considerada una de les personalitats artístiques més destacades de la seva generació. Va començar la carrera artística de manera fulgurant després d’obtenir nombrosos èxits en concursos internacionals, fet que la va portar a actuar ben aviat com a solista amb formacions de primer nivell, com Los Angeles Philharmonic, BBC Symphony Orchestra i les principals orquestres de radiodifusió alemanyes.
Tanmateix, allò que la converteix en una de les grans violinistes del nostre temps és la profunditat i la maduresa de la seva trajectòria artística. Amb una presència escènica poderosa i una gran sensibilitat interpretativa, desenvolupa lectures personals de les grans obres del repertori, sempre al servei de la música i allunyades de qualsevol efectisme.
Juntament amb el pianista Dénes Várjon, va rebre el Premi Anual 2024 de la Crítica Discogràfica Alemanya per l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano i violí de Ludwig van Beethoven. Aquest projecte ha estat presentat en cicles complets al Casals Forum de Kronberg i a Budapest, i continuarà el 2026 a la Pierre Boulez Saal.
Des de l’any 2004 és professora de violí a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, institució on es va formar amb Werner Scholz. Paral·lelament desenvolupa una intensa activitat pedagògica internacional i comparteix amb Oliver Wille la direcció artística del Joseph Joachim International Violin Competition.
La seva extensa discografia, amb una trentena d’enregistraments, i un repertori que abasta des del Classicisme fins a la creació contemporània, l’han consolidada com una de les grans referències europees de l’art violinístic. Entre les seves gravacions més destacades figuren els Concerts per a violí de Beethoven, Berg, Txaikovski, Bruch, Schumann i Brahms, així com les Sonates i Partites per a violí sol de Bach. També ha enregistrat obres d’Ysaÿe, Khachaturian i Widmann, i ha desenvolupat una destacada activitat cambrística amb l’Arcanto Quartett.
A més de la carrera com a solista, és una reconeguda directora des del violí i ha mantingut una estreta vinculació artística amb la Camerata Bern, de la qual va ser directora artística durant gairebé una dècada. Actualment és una convidada habitual de prestigioses orquestres de cambra internacionals.
Antje Weithaas va començar a tocar el violí als quatre anys i mig. Avui actua amb un instrument construït l’any 2001 pel lutier alemany Peter Greiner.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dijous, 28.07.26 – 20 h
Sala de Concerts—Simfonia Resurrecció de Mahler
Marta Mathéu, soprano
Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano
Jove Orquestra de les Comarques Gironines*
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Cor Jove del País Basc (Euskalherriko Gazte Abesbatza)*
Mireia Barrera, preparadora dels cors
Isabel Rubio, directora*Agrupacions amb finalitats pedagògiques
G. Mahler: Simfonia núm. 2, en Do menor, “Resurrecció”
Preus: 25 i 35 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.