• Programa de mà

    Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya

    CRUI

    Palau Fronteres

    Dimarts, 13 de gener de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • Logo tradicionarius 2

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Alba Careta, Alba Armengou i Joana Gumí, solistes 
    Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) 
    Clara Fiols Dols, llibret i textos 
    Martí Torras Mayneris, dramatúrgia i direcció escènica
    Daniel López Pradas, composició i direcció musical 


    Daniel López Pradas (1994) 

    Crui I 
    Faula de la humanitat 
    Una sola ovella no pot retardar un ramat  
    Ramats i en Pipa 
    Cançó de bressol  
    Crui II 
    Chat GPT 
    On té l’herba nanu 
    Dècima de la solitud 
    Quan te’n vas 
    Arrel transhumana 
    Cançó frenètica 
    Crui III 
    L’horitzó 

    Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada. 
    #popular 

  • Poema

    Simulacre 

    Tu, que pots recórrer 
    el món dins la pantalla, 
    dir amb exactitud 
    quin és el to del blau 
    de la Praia do Sono, a Paraty, 
    si ja ha arribat l’estiu a la Camarga, 
    com mou lleugerament les oliveres 
    el vent a Astypalea, 
    penses sovint en l’àvia, 
    que tot i néixer a una illa 
    mai no es va banyar al mar. 

    Mira, voldries dir-li ara, 
    hem escurçat distàncies 
    però seguim igual: 
    tenim a tocar l’aigua 
    i no ens sabem mullar. 

    Mireia Calafell  
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)  

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes? 

    En aquest concert que fa de pòrtic del 39è Festival Folk Internacional Tradicionàrius, el protagonista indiscutible, conjuntament amb la música d’arrel tradicional, és el compositor i director Dani López Pradas, que signa les obres de l’espectacle Crui. La vetllada, en el marc del Cicle Palau Fronteres, porta a l’escenari modernista un repertori de nova creació que beu d’una música transmesa de generació en generació i que poques vegades puja als escenaris. 

    Sobre els intèrprets 

    L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) torna al Palau amb els seus trenta-quatre músics procedents de diversos àmbits musicals, com la clàssica, el jazz, la cobla i la música tradicional, i ho fa sota la direcció del seu titular, Dani López Pradas, i amb les veus solistes d’Alba Careta, Alba Armengou i Joana Gumí. 

    Quines són les claus del concert? 

    CRUI gira al voltant de la transhumància als Pirineus a partir de cançons i d’altres formes musicals que acompanyen aquesta tradició ancestral. La proposta explora la riquesa antropològica, ecològica i artística del fenomen de la transhumància inspirant-se en melodies que descriuen rutes geogràfiques i que, per exemple, en faciliten la memorització. Crui es va estrenar a Vilanova i la Geltrú el febrer de l’any passat, amb llibret i textos de Clara Fiol i direcció escènica de Martí Torras. 

    A què he de parar atenció? 

    Per diluir les fronteres entre la música popular i la clàssica cal explorar nous territoris i formats, tot proposant als artistes descobrir estils i formes. Un repte que assumeixen els intèrprets d’aquest concert, que provenen de mons diversos per trobar-se en un espectacle amb la música folk i tradicional com a nucli estètic. En aquesta vetllada pots veure com músics i artistes de diferents àmbits treballen plegats amb un objectiu comú i així donar sentit a allò que diu que la música uneix i no coneix fronteres. 

    Sabies que... 

    El mestre Dani López Pradas és també un dels arranjadors d’algunes cançons que potser ja coneixes, perquè formen part del darrer disc de Rosalía, Lux, com “Chauvignon blanc” i “Magnolias”. 

    La primera producció de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, Trencadís, va guanyar el Premi Alícia al millor directe del 2022 i es va presentar al Palau el març del mateix any. 

    Aquesta és la cinquena ocasió en què el Palau de la Música Catalana col·labora amb el Festival Folk Internacional Tradicionàrius, que arrenca el 16 de gener amb una àmplia oferta d’activitats amb la música folk i tradicional com a eix. El certamen és una iniciativa del Centre Artesà Tradicionàrius, creat el 1993 a partir de l’impuls de l’Associació Cultural TRAM, formada per interessats en la promoció de la música i la cultura tradicional catalanes. Va rebre la proposta de l’Ajuntament de Barcelona i va assumir la gestió d’un dels centres cívics de la xarxa pública de la ciutat, el Centre Artesà Tradicionàrius, al barri de Gràcia. 

  • Anunci primera vegada al Palau - desktop
  • Comentari

    L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) presenta Crui, un viatge sonor que travessa dos mons aparentment llunyans: el de la transhumància pirinenca, d’arrels mil·lenàries, i el del transhumanisme, que imagina un futur governat per la tecnologia. Inspirat en El somni de Christophe Farnarier –la història de Joan Pipa, un dels pastors transhumants més emblemàtics–, el projecte parteix d’un ritual antic per explorar com conviuen avui la memòria, el camí i la pertinença en un món cada vegada més digitalitzat. 

    Després de l’impacte de Trencadís (Premi Alícia al millor directe 2022), l’OMAC presenta una segona producció ambiciosa, composta i dirigida per Dani López, amb direcció artística de Martí Torras i un llibret poètic de Clara Fiol. Els trenta-quatre intèrprets que integren l’OMAC, procedents de la música tradicional, el jazz i la clàssica, donen vida a un llenguatge sonor propi que combina instruments d’arrel amb recursos experimentals i elements provinents de la intel·ligència artificial. 

    L’espectacle explora les melodies de tradició oral que servien per memoritzar rutes de transhumància abans de la cartografia moderna i que aquí esdevenen metàfores d’un món que es transforma. La jerarquia tímbrica de les esquelles, el cant redoblat i altres formes de la tradició trobadoresca occitana s’entrellacen en un discurs que reflexiona sobre la vulnerabilitat humana en un entorn cada vegada més digital i sobre la necessitat de preservar allò que encara ens vincula a la terra i al record col·lectiu. 

    A l’escenari del Palau de la Música Catalana, el públic podrà seguir aquesta travessa a través de peces ben significatives: la tendra “Cançó de bressol” –“qui cantarà per nosaltres | si se’ns oblida cantar?”– interpretada per Alba Armengou; el delicat duo “Quan te’n vas”, amb Armengou i Alba Careta; la visceral denúncia de “Cançó frenètica” –“hi ha massa soroll | hi ha massa informació?”–, o la força tel·lúrica d’“Arrel transhumana”, un poema que explora la paradoxa de voler ser més humà que mai a través d’un element transhumà: un xip. 

    El concert culmina amb la bellíssima “Balada de l’horitzó” –“l’horitzó no s’acaba mai | sempre hi és i mai s’hi arriba”–, que condensa l’esperit de Crui: projectes que vivim avui i que, fixats en un disc, perduren com els camins ramaders que travessen el temps, més enllà de nosaltres. 

    Albert Fontelles-Ramonet, musicòleg

     

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Biografies

    Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya

    OMAC

    ©MarioWurzburge

    L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) és una formació orquestral que reuneix intèrprets provinents de la música tradicional, la cobla, el jazz, la música antiga i la música clàssica. En diàleg constant amb les arrels musicals dels territoris de parla catalana, l’OMAC construeix una sonoritat pròpia i inconfusible, situada plenament en el present i oberta a les estètiques contemporànies.  

    Amb una clara vocació de servei públic, l’OMAC entén la música d’arrel com una matèria viva: un espai de treball, experimentació i creació contemporània, lluny de lectures nostàlgiques o museístiques. El projecte impulsa la producció d’obres de nova creació concebudes específicament per a l’orquestra, amb la voluntat de connectar amb públics diversos i generar nous imaginaris sonors a partir del territori.  

    L’orquestra treballa amb una plantilla estable dissenyada per oferir un ampli espectre tímbric, coherent amb les estètiques sonores actuals. Aquest marc instrumental, juntament amb una forta aposta per la recerca i el risc artístic, permet desenvolupar projectes singulars i profundament arrelats.  

    Entre els seus espectacles destaquen Trencadís (2021), una exploració contemporània de la música d’arrel a partir de fonogrames antics, reinterpretats com si haguessin arribat al segle XXI transformats pel pas del temps, i Crui (2023), una immersió sonora en el món de la transhumància que contraposa memòria, territori i futur des d’una mirada crua i poètica.  

    Paral·lelament, l’OMAC manté una voluntat activa de col·laboració amb artistes d’altres àmbits i disciplines, tot ampliant el seu univers creatiu i generant trobades que n’enriqueixen el llenguatge musical.  

    El treball artístic de l’OMAC ha estat reconegut amb el Premi Alícia al millor directe (2022), com a finalista al Premi Carles Santos del Certamen Terra i Cultura i el Premi Enderrock al millor disc de folk el mateix any. 

    Equip tècnic

    Pau Vinyoles Romo i Ferran Conangla Mayordisseny de so 
    Roger Piquédisseny dil·luminació 
    Martí Torras Mayneris i Llorenç Corbella Burguésdisseny descenografia 
    Nil Roc i Llorenç Corbella Burgués, construcció descenografia 
    Carme Puigdevall Plantésvestuaris 
    Abdon Compta Solano, auxiliar de so i il·luminació 
    Oriol Piferrer Salódisseny gràfic  
    Llano.tv, Gustav Alexander i Sergi Vicente Caballero, audiovisuals 
    David Coll Bailador i Marçal Ramon Castellàproducció 
    Ivó Jordà Álvarez, comunicació 

    Plantilla instrumental: 

    Abel Anton Delgado, violí  
    Adrià Grandia Moreno, electrònica i flauta de tres forats  
    Aina Hujic, violí  
    Alba Armengou Hernández, trompeta i veu 
    Alba Careta Arnaus, trompeta i veu  
    Albert Dondarza Roca, violí i rabec  
    Anna Roca Codinachs, violí  
    Anna Urpí Baldrís, violí  
    Apel·les Carod Requesens, violí  
    Cati Plana Cerdà, acordió diatònic  
    Cristina Boixadera Ibern, baixó  
    Darío Barroso Miranda, guitarra  
    Francina Mercadal Cavaller, trombó 
    Gemma Pujol Coderch, viola  
    Iu Boixader Castelar, contrabaix 
    Ivan Alcazo Castellarnau, tible 
    Ivó Jordà Álvarez, gralla  
    Joana Fugaroles Ferrer, viola  
    Joana Gumí Roca, violí i veu  
    Jonatan Ripoll, fiscorn  
    Jordi Montasell Bachs, fiscorn  
    Josep Cordobés Miravitlles, bateria  
    Judith Terribas Llopis, viola  
    Manu Sabaté Benach, clarinet baix i gralla  
    Marc Vall Balañà, percussió  
    Marçal Ramon Castellà, acordió diatònic  
    Maria Antònia Gili Cursach, trompeta 
    Maria Puertas Malagarriga, tuba  
    Marina Prat Mir, viola  
    Marina Sala Sangrà, violí  
    Martí Villegas Pons, fiscorn  
    Mireia Vila Cejudo, violí  
    Montse Soques Berga, flabiol  
    Núria Casas Coll, contrabaix Pau Lligadas Rodríguez, contrabaix  
    Pau Puig Olives, dolçaina, gralla i cornamuses  
    Pere Olivé Aymerich, percussió  
    Pere Romaní Hernández, acordió diatònic 
    Ramon Berjaga Buisan, tuba  
    Rosa M. Rodríguez Malé, tenora  Sebastià Rosselló Truyols, guitarra. 

  • Daniel Lope Pradas, director i compositor

    Daniel Lopez Pradas

    ©MarioWurzburger

    És compositor, multiinstrumentista i productor. Des de sempre toca diferents instruments i escriu música per a grups que es mouen en estètiques diverses, com el folk, el jazz, la música clàssica i contemporània i el pop. L’any 2021 va escriure Trencadís, encàrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), formació que actualment dirigeix. El 2023 compongué i estrenà Crui, també encàrrec de la mateixa orquestra. El mateix any creà un repertori basat en música del món casteller, estrenat al Gran Teatre del Liceu amb motiu dels setanta-cinc anys dels Castellers de Vilafranca. 

    El 2024 va treballar amb Igor Studio i col·laborà amb els artistes Lang Lang, María Dueñas, Juan Diego Flórez i Sara Baras. També creà la música de la sèrie de TV3 El món del Pot Petit i participà en projectes per a Sónar, Magalí Sare i The King’s Singers, Ésdansa, Cor de Teatre, Fundació “la Caixa” i Òmnium Cultural.  

    Com a productor musical i arranjador, treballa en projectes d’Alba Armengou, El Pot Petit, Anna Ferrer, Sandra Sangiao i Sergi Carbonell, entre d’altres. L’any 2025 va escriure arranjaments per al disc Lux de Rosalía, produí sis cançons del nou treball de Vishal Mishra i compongué un quartet de saxos per al grup Kebyart, interpretat posteriorment en diversos països europeus. També és el compositor, arranjador i productor de la música de la segona temporada de la sèrie El món del Pot Petit per a TV3. 

     

  • Alba Careta, solista

    Alba Careta

    Nascuda a Avinyó (Bages, 1995) és trompetista i cantant de jazz. Tornà a Catalunya després dobtenir el Màster en Trompeta Jazz al prestigiós Conservatorium van Amsterdam (Països Baixos) haver-se format també al Koninklijk Conservatorium de lHaia i a lESMUC. Ha estat reconeguda amb el Premi Jove Talent del Jazz de lAMJM, el Premi Alícia al talent emergent de lAcadèmia Catalana de la Música, el Premi Arc a la millor gira de jazz per Teia i el Premi Enderrock 2024 al millor disc revelació de jazz segons la crítica, també per Teia. Actualment presenta el seu tercer disc, Teia, amb el projecte propi Alba Careta Group, després de rebre el Premi Enderrock 2019 al millor disc de jazz amb el seu debut, Orígens, i la bona acollida del segon treball, Alades. A més, forma part de Rodrigo Laviña & Su Combo (Extraño Weys), Ulls Clucs (producció de LAuditori), lOMAC, Alba Careta & Santi Careta Duo (Sons dun país) i Las Albitas, entre daltres. Malgrat la seva joventut, ha actuat amb músics i formacions de renom, com Carles Benavent, Ben Wendel, NSJO (2015), JM Jazz World Orchestra (2016), BvR Flamenco Big Band (2019) i Balkan Paradise Orchestra (2015-2021). Ha estat directora musical del projecte Paraula de Dones de la Capsa (2019-20 i 2021-22) i ha tocat en sales i festivals destacats, com Jazzaldia (Sant Sebastià), Festival Internacional de Jazz de Madrid, Festival de Jazz dEivissa, Jazzahead (Bremen), Zaalfelden Jazz Festival (Àustria), Opus Jazz Club (Budapest), Mercat de Música Viva de Vic, Jamboree Jazz Club (Barcelona), Hot Club Portugal (Lisboa) o Bimhuis (Amsterdam), entre molts daltres. 

  • Alba Armengou, solista

    Alba Armengou

    Cantant i trompetista, va néixer a Barcelona (2001)Es viniciar en la música amb només tres anys i als cinc va escollir la trompeta com a instrument. Quan tenia vuit anys va començar estudis de música clàssica a lEscola Oriol Martorell i de jazz a la Sant Andreu Jazz Band, formació de la qual va formar part fins al 2022. Als setze anys publicà el seu primer disc com a solista al costat de Joan Chamorro: Joan Chamorro presenta Alba Armengou. Lany 2023, amb vint-i-un anys, presentà el seu primer treball en solitari amb música original, Susurros del viento.

  • Joana Gumí, solista

    Nascuda en el si duna família de llarga tradició musical, començà a tocar als cinc anys. Sendinsà al món de la música folk al Centre Artesà Tradicionàrius, on va aprendre violí, acordió diatònic i pandereta. Posteriorment realitzà estudis professionals a lAula de Música Moderna i, finalment, completà la seva formació al Conservatori Superior del Liceu. Paral·lelament, ha assistit a nombrosos cursos, tallers i trobades sempre en vinculació amb la música folk, que acaben de perfilar el seu caràcter artístic. Va debutar professionalment als vuit anys amb el grup Acords en Família al costat dAlbert Gumí, Queralt Roca i Blai Gumí al Festival dEstiu Internacional Pau Casals del Vendrell. Des de llavors ha format part de diverses formacions de música folk, com Les Violines, i lidera actualment el grup Bum Titis.

  • Anunci En veu femenina 24-25 Desktop 1300x1854
  • Textos

    Daniel López Pradas (1994) 
    Llibret i textos: Clara Fiols Dols

    Crui I

    Un crui de claror fa més mansa la nit,
    s’hi escola feixuga la boira aclofada.
    Al fons de la fosca s’hi amaga un matí
    que escampa en silenci llavors de gebrada.

    Rodolen les llanes, els bels i els potons,
    segueixen promeses amb gacust de pastura.
    Viatja amb la força d’un crit greu i tosc
    la senya que diu que la marxa s’atura.

    S’acotxa el pastor entre arrels celestials.
    S’acosta en silenci la fosca amenaça
    amb urpes d’acer i tres fileres d’ullals.
    Un llop tecnològic que ve amb set de caça.

    S’assembla al futur que devora el passat.
    Ressonen esquelles i el somni s’apaga.
    S’aixeca el pastor i vigila el ramat:
    comprova l’ingenu anar fent de la fauna.

    Faula de la humanitat 

    S’omple a poc a poc
    un prat de pastura.
    Sembla que el ramat
    ja ha arribat a lloc.
    Al fons del camí
    avança i s’atura
    una criatura que s’ensuma un mal destí.

    Endavant! Endavant!

    Amb la vista ben desperta.
    Endavant! Endavant!
    Amb el pas accelerat.
    Endavant! Endavant!

    Només hi ha una cosa certa:
    una sola ovella no pot retardar un ramat.

    Sigues tu mateix,
    sigues tu mateixa.
    Viu amb la certesa
    que no n’hi ha dos com tu.
    Destaca, això sí,
    per sobre de la resta.
    Si quedes enrere saps que no seràs ningú.

    Endavant! Endavant!

    Amb la vista ben desperta.
    Endavant! Endavant!

    Amb el pas accelerat.
    Endavant! Endavant!

    Només hi ha una cosa certa:
    una sola ovella no pot retardar un ramat.

    Cançó de bressol

    Ocells de foc
    i serps a cavall damunt un prat d’estels
    dins les parpelles
    d’uns ulls tacats de son.

    Cançons de bres
    com mil diamants
    en mines del record.
    Se’ls apaga la llum i callen.

    Qui cantarà per nosaltres
    si se’ns oblida cantar?
    Quins altres mons se’ns escapen
    dins les cançons que hem callat?
    Canta que la lluna plena
    diu que tens flors dins la veu.
    Dorm que la nit s’asserena
    i sembra diamants a prop teu.

    Ocells de foc
    transporten cançons
    d’uns anys que ja no hi són.
    S’enlairen al futur i canten.

    Qui cantarà per nosaltres
    si se’ns oblida cantar?
    Quins altres mons se’ns escapen
    dins les cançons que hem callat?
    Canta que la lluna plena
    diu que tens flors dins la veu.
    Dorm que la nit s’asserena
    i sembra diamants a prop teu.

    Crui II

    Un crui de claror s’interromp al compàs
    de cent gratacels dins la nit laminada.
    S’aixequen indemnes damunt un vell jaç
    que viu amagat en l’escorça asfaltada.

    Els somnis, aquí, es fan tots realitat:
    La vida s’estén més enllà de la meta.
    S’acaben els mals en la nova ciutat,
    l’eterna ciutat que abans era un planeta.

    Els abocadors volen amb els estels,
    viatgen imatges com llamps de tempesta.
    Tothom s’ha guanyat el seu pa i el seu cel.
    Ni un bri de misèria, només feina i festa.

    El crui de claror s’ha esqueixat a la fi.
    S’infiltra en el món una nova certesa.
    Ningú no l’ha vista fins que ha estat aquí:
    La fi que hem criat ara ens ve de sorpresa.

    Chat GPT

    Create a poem in catalan about 
    transhumance and transhumanism

    Sota els cims de les muntanyes
    els ramats transhumants pasturen
    del sud al nord, de l’est a l’oest
    cada any, en cercle, es mouen
    Els pastors que els acompanyen
    saben dels temps i dels camins
    coneixen el pas dels estius
    i els rigors dels hiverns sansins

    Transhumància, tradició antiga
    que encara viu en les terres altes
    un moviment constant de vida
    on home i natura són partícips

    Però ara també ens mou el desig
    d’un futur més enllà de la carn
    on la tecnologia i la ment
    ens fan somiar un destí transhumà

    Transhumanisme, un horitzó
    on la ciència és la nostra guia
    on el nostre cos esdevindrà
    un ésser millor, més fort, més viu

    Però no oblidem la nostra arrel
    la transhumància que ens ha donat
    el respecte per la terra i el cel
    i la saviesa dels que ens han guiat

    Transhumància i transhumanisme
    dues rutes que ens porten endavant
    una de la mà de la natura
    i l’altra dels somnis més avançats.

    Dècima de la solitud

    Soc la veu que avui no calla,
    soc un post d’entre cent mil.
    Tinc la mirada febril
    perduda entre tanta tralla.
    Més enllà de la pantalla
    potser trobaré algú
    amb un pensament comú:
    dins una xarxa d’aranya
    l’algoritme m’acompanya
    i estic tan sola com tu.

    De pantalles no n’hi ha
    aquí dalt a la muntanya
    la solitud no és estranya,
    el silenci és com cantar.
    No cal massa de parlar
    per fer córrer les ovelles.
    Tic el so de les esquelles,
    els grills i els lladrucs de gos.
    Tinc el cel com a redós
    i la llum de les estrelles.

    Quan te'n vas

    És de nit,
    ja s’apaguen els fanals.

    No t’he dit
    que somric mig d’amagat
    quan te’n vas.

    Des de les altures, un ramat d’estels
    esquitxa el planeta i sembla que
    només som llum,
    només
    pantalles.

    Sé que el sol
    és més gran que el món on visc

    i no entenc
    com em pot semblar petit
    des d’aquí.

    Des de les altures, un ramat d’estels
    esquitxa el planeta i sembla que
    només som llum,
    només
    pantalles.

    Quan m’escrius l’amor m’escrius
    als ulls
    amb els dits.
    No t’he vist la carn, aquest amor
    només té veu,
    només
    paraules
    imatges
    pantalles.

    Arrel transhumana

    Voldria un xip al cap
    que m’eixamplés els ossos,
    m’omplís de sang les venes,
    m’obrís pas al desig.
    Que em fes vindre a la boca
    paraules tan boniques
    que les teves orelles
    mai no haguessin sentit.
    Que em fes sentir la terra
    i em fes saber dels astres
    que em creés uns ancestres
    més purs i genuïns.
    Que em fes el cor més savi,
    del cos, me’n fes espores
    que omplissin d’olor l’aire
    i d’heures els camins.

    Voldria un xip al cap
    que em refés la infantesa
    em fes acceptar els trànsits,
    em fes quedar-hi a dins.
    Que em farcís la memòria
    de vida i d’esperança.
    Que em fes la mort llunyana.
    Que m’atansés a mi.

    Cançó frenètica

    Hi ha massa soroll,
    hi ha massa soroll,
    hi ha massa informació
    que m’atordeix i m’enverina.

    Hi ha massa soroll,
    hi ha massa soroll,
    hi ha massa poc espai
    per poder dir-te que tinc por.

    Hi ha poca intel·ligència,
    hi ha massa artifici.
    Hi ha, hi ha
    intel·ligència artificial.

    Tot és tan brillant,
    tot és tan brillant,
    tot és tan brillant
    que els ulls em surten de les conques.

    Tot és tan semblant,
    tot és tan semblant,
    tot és tan semblant
    que no sé si ets tu o si soc jo.

    Hi ha poca intel·ligència,
    hi ha massa artifici.
    Hi ha, hi ha
    intel·ligència artificial.

    Crui III

    Un crui que s’ajeu en el pla horitzontal
    de cop és un solc, una vall, una gruta.
    Ajunta dos mons, el d’aquí i el d’allà.
    No fa una fissura, fa una nova ruta.

    El trànsit no és de costat a costat,
    el trànsit s’instal·la en el crui i l’habita;
    dissol el present, el futur i el passat.
    El canvi és la guia, l’impuls i la fita.

    S’acosten futurs més enllà de la carn,
    s’esborren camins amb petjades antigues.
    No arriben del tot, tampoc del tot se’n van
    la fe i la memòria són velles amigues.

    El trànsit comença després del record
    i mor just abans de complir les promeses.
    S’assembla a la vida, que ho és fins la mort.
    I en la mort transita amb les ales esteses.

    L'horitzó

    L’horitzó no s’acaba.
    L’horitzó no s’acaba mai.
    No s’acaba mai,
    sempre hi és i mai s’hi arriba.

    Tant de bo fos senzill tocar el futur
    i el present fos més llarg, no fos tan curt.
    I poder tornar
    al passat quan ens fes falta.

    L’horitzó no s’acaba.
    L’horitzó no s’acaba mai.
    No s’acaba mai,
    sempre hi és i mai s’hi arriba.

    No sabem on anem ni d’on venim.
    No ho sabem i és igual, és que és així.
    Tant de bo fos tan fàcil d’assumir:
    Que sabéssim dubtar, fer-ho senzill.
    I que “ara” i “aquí”
    fossin paraules més amples.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • També et pot interessar...

    L’Hivernacle 
    Divendres, 20.03.26 – 19 h 
    Sala d’Assaig 

    El batec: Josep Pedrals & Xavi Lloses 

    Les quatre estacions: Primavera 

    Preu: 12 euros 

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex