• Concert per a violí de Mendelssohn
    —Orfeó Català, Orquestra Simfònica del Vallès & Puig

    Vibe35

    Dimarts, 10 d'octubre de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

    Funció exclusiva 18-35 anys

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Maria Florea, violí
    Marta Mathéu, soprano
    Elena Copons, soprano
    David Alegret, tenor
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora)
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Xavier Puig, director


    I

    Fanny (Hensel) Mendelssohn (1805-1847)
    Hero und Leander

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Concert per a violí en Mi menor, op. 64

    I. Allegro molto appassionato
    II. Andante
    III. Allegretto non troppo - Allegro molto vivace

    II

    Felix Mendelssohn
    Simfonia núm. 2, en Si bemoll major, op. 52, “Lobgesang” (coral)

    II. Cor i soprano: "Alles was Odem hat lobe den Herrn, meine Seele"
    III. Recitatiu i ària (tenor): "Saget es, die ihr erlöst seid durch den Herrn"
    IV. Cor: "Saget es, die ihr erlöst seid vor dem Herrn"
    V. Duet (soprano I, II) i cor: "Ich harrete des Herrn"
    VI. Tenor sol: "Stricke des Todes hatten uns umfangen"
    VII. Cor: "Die Nacht ist vergangen"
    VII. Coral: "Nun danket alle Gott"
    VIII. Duet (soprano, tenor): "Drum sing ich mit meinem Liede"
    IX. Cor: Ihr Völker! bringet her den Herrn Ehre und Macht

     

    Durada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 45 minuts
    La durada del concert és aproximada.

    #simfònica #músicauniversal #jovestalents #gradajove

    Aftershow: DJ Amable (amb la col·laboració del Festival Cruïlla)

  • Comentari

    No és la primera vegada que la Simfònica del Vallès programa una obra de Fanny Mendelssohn i la d’avui pràcticament es pot afirmar que és la primera vegada que s’escolta a Espanya. Hero und Leander és una superba ària de concert acabada al principi del 1832 a  partir de l’adaptació del seu espòs Whilhelm Hensel sobre aquest text que parla de dos amants separats per l’oceà. S’hi troben referències a l’obertura Mar en calma i viatge feliç (1828) del seu germà Felix, més enllà de jugar amb una orquestració semblant on el pes de l’acompanyament rau en la corda i uns acompanyaments sobre ritmes obstinats i figures repetitives.

    Estilísticament encaixa amb els trets musicals de les antigues àries barroques: rerefons agressiu, tempo ràpid, tendència als colors foscos i greus en la instrumentació, efectes de trèmolo en cordes i timbales, ritmes sincopats, absència d’una melodia amb notes alterades en l’harmonia i sense un perfil, i ús de tonalitats en mode menor i amb bemolls. De fet, la peça comença amb l’estabilitat del Do major pel recitatiu inicial i modula cap al tens i dramàtic Re menor a l’inici de l’ària, prossegueix en Si bemoll i acaba amb el punyent i impetuós Mi bemoll. Als últims compassos retorna al Do major per extingir-se en pianíssim després de l’exclamatiu Ich folge! (Et segueixo). Vocalment requereix una força, un lirisme i una expressivitat variada per a les inflexions declamades, alhora que una extensió que arribi al Do sobreagut cap a la coda (Raubet mir ihn nicht!), just en un passatge proper al recitat sobre trèmolos de les cordes.

    Per la seva part, Felix Mendelssohn va ser un compositor d'àmplia cultura, format en cercles il·lustrats de Goethe, de severa educació clàssica i un prolífic dibuixant considerat per Robert Schumann “el Mozart del segle XIX”. El seu Concert per a violí núm. 2, op. 64 en la melancòlica tonalitat de Mi menor (1844) presenta tres moviments sense solució de continuïtat i s’inicia amb l’entrada immediata del solista (segon compàs) amb una melodia que contrastarà amb un segon tema amb fisonomia de coral entonat per les fustes. En un apassionament interioritzat, el segon moviment es desplega en llargs i ondulants arcs melòdics a la corda aguda en contrast amb frases en estil recitatiu i presència del fagot amb una secció central més dramàtica que, en conjunt, és assimilable a una romança sense paraules en la qual s’emmirallaran altres Concerts futurs, com el de Brahms, Txaikovski o els de Bruch. Una ampla transició enllaça amb el jovial i fantasiós diàleg entre el solista i l’orquestra, tot cloent una obra que sí forma part del repertori a diferència dels molts altres Concerts de violinistes com Spohr, Paganini o Vieuxtiemps.

    Per últim, escoltarem el darrer moviment de la Simfonia núm. 2,Lobgesang”, basat en el coral “Que tot allò que respira lloï el Senyor” (reafirmat solemnement als darrers compassos), on la veu humana aporta un caràcter doxològic i canalitza la simbiosi hegeliana entre art, religió i Estat que aleshores es propugnava dins els corrents de renovació política i filosòfica alemanys.

    Emmarcada en el valor de la cultura i del coneixement per commemorar el 400 aniversari de la invenció de la impremta el 1841, presenta un sentit unitari de pregària i s’emparenta amb els seus Oratoris i Motets en l’escriptura vocal de reminiscències barroques i detalls com la contraposició entre veus masculines i femenines. 

    En destaquen àries com la del tenor, “Er zählet unsre Tränen”, amb les cordes de rerefons, el dramàtic “Stricke des Todes hatten uns umfangen”, la salvífica “Die Nacht ist vergangen” per a soprano, l’emotiu duet per a sopranos i cor “Ich harrete des Herrn” i alguns passatges a capella (a sis veus a “Nun danket alle Gott”), textures homofòniques del cor.

    Per cert, Fanny Mendelssohn també té una Cantata Lobgesang (1831).

    Albert Ferrer Flamerich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Maria Florea, violí

    FLOREA, Maria

    Maria Florea, violinista nascuda en una família de músics, va començar a estudiar violí amb el seu pare als quatre anys i va debutar com a solista als set. La seva formació inclou mestres com Gonçal Comellas, Zakhar Bron i György Pauk, entre d'altres. Com a solista, ha actuat a sales destacades d'Europa i en una gira per la Xina.
    Ha ofert destacables concerts amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i participacions en festivals com la Schubertíada de Vilabertran i el Festival Enescu de Bucarest.
    És membre fundadora del Trio da Vinci, guanyador del Premi BBVA Montserrat Alavedra de música de cambra. El trio ha actuat a importants festivals i ha ofert enregistraments en directe per a diverses emissores.

  • Marta Mathéu, soprano

    Marta Mathéu, soprano

    ©Michal Novak

    Marta Mathéu, soprano talentosa i versàtil, destaca per la seva musicalitat i el domini del seu instrument. Ha brillat en interpretacions de Bach amb Jordi Savall i ha estat reconeguda al Concurs Tenor Viñas pel seu Mozart. Amb èxit, ha abordat rols de Puccini, Rossini i Wagner. Destaca també en música espanyola, i s'ha guanyat elogis per la seva gravació de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls. Activa en recitals liederístics, també excel·leix en oratori, interpretant obres com la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler. Formada amb mestres com Montserrat Caballé, ha actuat en escenaris de renom a nivell internacional i ha guanyat diversos premis. Actualment és professora de cant al Conservatori del Liceu i ha enregistrat amb prestigiosos segells discogràfics.

  • Elena Copons, soprano

    Elena Copons

    Elena Copons va néixer a Terrassa i va estudiar al Conservatori de Viena. El 2007 va aconseguir el segon premi en el Concurs Internacional de Lied de Stuttgart. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, Stadttheater de Klagenfurt, Kammeroper de Graz, Semperdepot de Viena i als festivals de Carinthischer Sommer i St. Margarethen. Ha interpretat els rols de Dido (Dido and Aeneas), Caio (Ottone in Villa), Semira (Artaserse), Amore (L’incoronazione di Poppea), Baronesa Freimann (Der Wildschütz), Britomarte (L’arbore di Diana), Maria Magdalena (Passion and Resurrection), Susanna (Le nozze di Figaro), Pamina (Die Zauberflöte) i Donna Elvira (Don Giovanni). Ha treballat amb els mestres Bicket, Marriner, Palumbo, Scimone i Weigle. Al Teatro Real ha cantat a Don Quichotte, Hänsel und Gretel, Die Zauberflöte i Gloriana.

  • Roger Padullés, tenor

    Roger Padullés

    © Marta Escobar

    Va iniciar la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Va continuar els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i va actuar amb diverses formacions locals. Ja com a solista, atret pel lied alemany, es va traslladar a estudiar cant a Essen (Alemanya), amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat. El 2009 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com també el Premi Plácido Domingo.

    Després d’una estada a Freiburg, va completar la seva formació operística a l’opera studio del teatre d’Estrasburg i tot seguit va començar la seva carrera professional en la qual ha cantat, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit musicalment per Zubin Mehta i Peter Brook o Christoph Marthaler com a directors d’escena.

    Paral·lelament també actua en l’àmbit internacional en concerts de lied i oratori, al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al cicle Rosenblatt Recital Series de Londres.

    El 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de música clàssica per Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.

    Roger Padullés ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus darrers espectacles, com ara Händel, eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©A. Bofill

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.

    Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmonkier en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català interpretarà dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock interpretaran aquestes obres a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18). Finalment, cal destacar el concert de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, el juliol de 2024.

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    Orquestra Simfonica del Valles

    Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig.
    Va rebre el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

  • Xavier Puig, director

    PUIG ORTIZ, Xavier (alta resolució) WEB

    Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

    Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).

    S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

    El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.

    Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.

    Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.

    És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.

    Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.

  • Formacions

    Orfeó Català

    Sopranos
    Tamar Aguilar, Elisenda Ardèvol, Célia Buscà, Mar Calvet, Aida Càmara, Laia Canet, Mireia Carmona, Beatriz Cordero, Mariàngels Custal, Anna Faz, Noemí Gallardo, Raquel Garcia, Mar Giné, Lidia Guaras, Georgina Jiballí, Marta Juanola, Berta Manresa, Carla Mateo, Núria Milà, Imma Mostazo, Laura Musull, Sira Sadurdí, Núria Subiràs, Iris Torregrossa, Alba Villar, Marina Viñals, Maria Vives

    Contralts
    Judit Almunia, Conxa Fernandez, Imma Garcia, Tania Gonzalez, Eduard Grau, Judith Hämmerling, Laia Jorba, Edith López, Sara Madrid, Matí Marimon, Maria Martin, Tania Mittendord, Anna Muñoz, Iree Plass, Mar Pons, Marta Porta, Irene Recolons, Isis Royo, Marta Solé

    Tenors
    Antoni Agramont, Xavier Barron, Xavier Benitez, Lluc Bosque, Fabián Conesa, Xavier Cos, Oriol Elias, Jordi Ensenyat, Gerard Fusté, Josep Garcia, Marc Majó, Carles Masdeu, Josep Lluís Moreno, Bernat Orriols, Guillem Ponsí, Oscar Puigardeu, Jordi Quelart, Joan Sans, Martí Serralonga, Álvaro Soto, Oriol Ubach, Eduardo Vargas, Josep Velasco, Roger Vicens

    Baixos
    Cristòfor Agudo, Arnau Aina, Benedikt Amann, Mathieu Bosi, Matías Bustos, Marc Canals, Jordi Cardona, Ferran Corral, Andreu Edo, Iago Garcia, Xavier Garcia-Moll, Albert Garriga, Guillem Gascón, José Ángel González, Hirotoshi Kikuchi, Víctor Luis, Oriol Saladrigas, Carles Sanchez, Albert Torrens, Joan Velasco

     

    Orquestra Simfònica del Vallès

    Director titular: Xavier Puig
    Responsable de programació: Jordi Cos
    Concertino: Birgit Kolar
    Concertino associat: Javier Mateos

    Violins I: Cristian Benito*, Stanislav Stepanek**, Dasio Castro, Irina Galstian, Elisabete Gomes, Naeon Kim, Narcís Palomera, Elitsa Petrova, Aina Ribes

    Violins II: Giovanni Giri*, Gala Cebotari**, Roger Gich, Javier Gonzalez, Carolina Hernández, Mireia Montiel, Carles Planas, Jordi Prim, Carla Sanuy, Siyi Xia

    Violes: Miquel Córdoba*, Javier Garcia**, Josep Bosch, Glòria Casanovas, Jordi Cos, Jordi Nabona, Ricardo Pineda, Carla Rica, Òscar Rico

    Violoncels: Romain Boyer*, Gaetane Dunslaegger, Mireia Quintana, Manuel Martínez, Eva Otero, Núria Padrós, Clàudia Romaní

    Contrabaix: Joan Collell*, Mònica Serra**, Tomàs Almirall, Ricard Figaró, Pietro Marmora, Manel Ortega

    Flautes: Isabel Moreno*, Pepa Orero**, Pol Abellan 

    Oboès: Carlos Quiñonero*, Mariona Godia**

    Clarinets: Toni Galán*, Marina Gómez**

    Fagots: Lleonard Castelló*, Elena López**

    Trompes: Sergi Chofre*, Pau Català**, Carles Domingo, Laureà Vicedo

    Trompetes: Carlos Megías*, Alexandre Baiget**

    Trombons: Paco Palasí*, Sergi Alonso**, Antoni Duran** 

    Tuba: Cesc Domènech*

    Timbales: Marc Cabero*

    Orgue: Joan Seguí

  • Textos

    Fanny Hensel
    Hero und Leander

    Still ruht das Meer
    und hat den weiten Farbenbogen
    vom fernen Blau bis zu des Ufers Gold,
    als liebliche Verkündigung gezogen,
    dass es den Wünschen meiner Seele hold.

    Quiet reposa el mar
    i té una àmplia gamma de colors,
    del blau llunyà fins a la riba daurada,
    dibuixant un dolç anunci
    del compliment dels desigs de la meva ànima.

    Wasserfrische, Abendgluten,
    lustiger Delphinen Scherz.
    Ach! Traget bald ihr hellen kühlen Fluten
    mir den geliebten Freund ans treue Herz.

    Frescor d’aigua, resplendor del vespre,
    joc de simpàtics dofins.
    Ai! Que portin aviat les aigües fresques i brillants el meu estimat cap al cor fidel.

    Heisses Sehnen löst in Tränen,
    liebesselgen Tränen mir den Blick.
    Bald in diesen Armen wird erwarmen
    meine Wonne, mein Glück.
    Nach kalten Fluten der Liebe Gluten,
    o kehrte dann nimmer der Morgen,
    nimmer zurück.

    Càlida enyorança es dissol en llàgrimes,
    llàgrimes d’amor en la meva mirada.
    Aviat en aquests braços s’escalfarà
    el meu delit, la meva felicitat.
    De les aigües fredes vindrà la passió de l’amor,
    oh, llavors mai tornarà el matí,
    mai més.

    Hinab ihr Sonnenrosse! Herauf stille Nacht.
    Wilkommen dem Herzen, das liebend wacht,
    leih deine Schleier gegen Verrat
    dem Wagenden auf dem gewohnten Pfad.

    Avall, cavalls del sol! Amunt nit silenciosa.
    Benvinguts els cors que miren amb amor,
    presta el teu vel contra la traïció
    a l’atrevit del camí traçat.

    O Dank, schon naht das Dunkel,
    der Fackel Gefunkel sei nun dem Teuren
    ein leitender Stern.

    Oh gràcies, ja s’acosta la foscor,
    que la torxa brillant sigui ara
    una estrella guia.

    Aber wehe! Von fern hör’ ich Donner rollen,
    die Wogen grollen bäumend herauf.
    Alle meergewohnten Vögel fliehen fern,
    nirgend mehr ein Segel, es blinkt kein Stern,
    die Fackel erlischt, nur der Blitz zischt
    über die schäumende Fläche,
    und Wetterbäche stürzen
    in des Meeres Schoss.

    Però desgràcia! De lluny sento el retruny del tro
    les onades ressonen i s’aixequen amunt.
    Tots els ocells marins volen lluny,
    enlloc cap vela, no brilla cap estel,
    la torxa s’apaga, només xiulen els llamps
    sobre la superfície d’escuma
    i els corrents empenyen
    cap al fons del mar.

    Weh mir! Alle Schrecken sind los,
    fassen mit tausend Armen
    nach meinem Haupte, ach!
    dass ich glaubte der trügenden Flut.
    Dräuender rollt es rings um mich her,
    schreckender grollet drunten im Meer.
    Götter, schützet meine Liebe!
    Erbarmen! Errettung!
    Ihr Fluten, raubet mir ihn nicht!
    Himmel, dort naht es und kämpft,
    das is ter Leander!

    Ai de mi! Tot el terror s’ha desbocat,
    mil braços m’agafen el cap!
    El que jo creia que era una enganyosa inundació,
    roda amenaçadora al meu voltant,
    un terrible estrèpit ressona sota el mar,
    déus, protegiu el meu Amor!
    Tingueu pietat! Salvació!
    Vosaltres, aigües, no me’l robeu!
    Cel, aquí ve la lluita,
    ell és Leander!

    Leuchtet, ihr Blitze! Weh!
    Weh! Er sinkt. Ich folge!

    Brilleu vosaltres, llamps!
    Ai! S’enfonsa. Jo el segueixo!


    Felix Mendelssohn 
    Simfonia núm. 2, en Si bemoll major, op. 52, "Lobgesang" (coral)

    Alles was Odem hat lobe den Herrn, meine Seele

    Chor
    Alles, was Odem hat, lobe den Herrn!
    Halleluja, lobe den Herrn!

    Cor
    Que tot el que respira lloï el Senyor!
    Al·leluia! Que lloï el Senyor!

    Lobt den Herrn mit Saitenspiel,
    lobt ihn mit eurem Liede!
    Und alles Fleisch lobe seinen heiligen Namen.
    Alles, was Ode, hat, lobe den Herrn!

    Lloeu el Senyor amb la cítara,
    lloeu-lo amb els vostres cants!
    Que tota carn lloï el seu sant nom.
    Que tot el que respira lloï el Senyor!

    Sopran und Chor
    Lobe den Herrn, meine Seele,
    und was in mir ist, seinen heligen Namen!
    Und vergiss es nicht, was er dir Gutes getan!

    Soprano i cor
    Lloa el Senyor, ànima meva,
    que tot el meu ésser lloï el seu sant nom!
    No oblidis el bé que ell t’ha fet!

    Saget es, die ihr erlöst seid durch den Herrn

    Tenor
    Saget es, die ihr erlöst seid durch den Herrn,
    die er aus der Not errettet hat,
    aus scherer Trübsal, aus Schmach und Banden,
    die ihr gefangen im Dunkel waret,
    alle, die er erlöst hat aus der Not.
    Saget es! Danket ihm und rühmet seine Güte!

    Tenor
    Proclameu-ho vosaltres, que heu estat alliberats gràcies al Senyor,
    que heu estat salvats del perill,
    de la greu tribulació, de l’oprobi i les cadenes,
    vosaltres, que éreu captius en la foscor,
    tots els qui ell ha redimit de l’angoixa.
    Proclameu-ho! Doneu-li gràcies i glorifiqueu la seva bondat!

    Er zählet unsre Tränen in der Zeit der Not,
    er tröstet die Betrübten mit seinem Wort.

    Ell compta les nostres llàgrimes en temps de destret,
    ell consola els afligits amb la seva paraula.

    Saget es, die ihr erlöst seid vor dem Herrn

    Chor
    Saget es, die ihr erlöset seid
    von dem Herrn aus aller Trübsal.
    Er zählet unsre Tränen in der Zeit der Not.

    Cor
    Proclameu-ho vosaltres, que heu estat salvats
    pel Senyor de tota tribulació.
    Ell compta les nostres llàgrimes en temps de destret.

    Ich harrete des Herrn

    Sopran und Chor
    Ich harrete des Herrn und er neigte sich zu mir
    und hörte mein Flehn.
    Wohl dem, der seine Hoffnung setzt auf den Herrn!
    Wohl dem, der seine Hoffnung setzt auf ihn!

    Soprano i cor
    He esperat en el Senyor i ell s’ha inclinat cap a mi
    i ha escoltat la meva súplica.
    Feliç aquell que posa l’esperança en Ell!
    Feliç aquell que posa l’esperança en Ell!

    Stricke des Todes hatten uns umfangen

    Tenor
    Stricke des Todes hatten uns umfangen
    und Angst der Hölle hatte uns getroffen,
    wir wandelten in Finsternis.
    Er aber spricht: Wache auf!
    Wache auf, der du schläfst,
    stehe auf von den Toten,
    ich will dich erleuchten!
    Wir riefen in der Finsternis:
    Hüter, ist die Nacht bald hin?

    Tenor
    Els llaços de la mort ens havien encerclat
    la por del regne dels morts ens havia aconseguit,
    fèiem via en la tenebra.
    Però Ell digué: Desperta’t!
    Desperta’t, tu que dorms,
    aixeca’t d’entre els morts,
    que vull il·luminar-te!
    Nosaltres vam cridar dins la tenebra:
    Guardià, passarà aviat la nit?

    Der Hüter aber sprach:
    Wenn der Morgen schon kommt,
    so wird es doch Nacht sein;
    wenn ihr schon fraget,
    so werdet ihr doch wieder kommen
    und wieder kommen
    und wieder fragen:
    Hüter, ist die Nacht bald hin?

    El guardià respongué:
    Malgrat que ja vingui el dia,
    hi haurà encara la nit;
    malgrat que ja pregunteu,
    vindreu altra vegada
    a preguntar de nou:
    Guardià, passarà aviat la nit?

    Die Nacht ist vergangen

    Sopran
    Die Nacht ist vergangen.

    Soprano
    La nit s’ha esvaït.

    Chor
    Die Nacht ist vergangen,
    der Tag aber herbeigekommen.
    So lasst uns ablegen die Werke der Finsternis
    und anlegen die Waffen des Lichts,
    und ergreifen die Waffen des Lichts.

    Cor
    La nit s’ha esvaït,
    de nou ha arribat el dia.
    Traiem-nos les ombres de les tenebres
    i posem-nos les armes de la llum,
    agafem les armes de la llum.

    Nun danket alle Gott

    Chor
    Nun danket alle Gott
    mit Herzen, Mund und Händen,
    der sich in aller Not
    will gnädig zu uns wenden,
    der so viel Gutes tut;
    von Kindesbeinen an
    uns hielt in seiner Hut,
    und allen wohlgetan.

    Cor
    Tots, Déu regraciem,
    amb cor, llavis i mans,
    que en tot destret, clement,
    es gira envers nosaltres,
    Ell que tants béns prodiga.
    Des del bressol ens té
    sota la seva guarda,
    i a tots s’ha fet propici.

    Lob, Ehr’ und Preis sei Gott,
    dem Vater und dem Sohne
    und seinem heil’gen Geist
    im höchsten Himmelsthrone.
    Lob dem dreiein’gen Gott,
    der Nacht und Dunkel schied
    von Licht und Morgenrot,
    ihm danket unser Lied.

    Lloança, honor i glòria a Déu,
    al Pare i també al Fill
    i al seu Esperit Sant
    en l’excels tron celeste.
    Lloança al Déu u i tri,
    que nit i fosca separà
    de la llum i l’aurora,
    el nostre cant el regracia.

    Drum sing ich mit meinem Liede

    Tenor und Sopran
    Drum sing’ ich mit meinem Liede
    ewig dein Lob, du treuer Gott!
    Und danke dir für alles Gute, das du mir getan!
    Und wandl’ ich in Nacht und tiefem Dunkel,
    und die Feinde umher stellen mir nach:
    so rufe ich an den Namen des Herrn,
    und er errettet mich nach seiner Güte.
    Drum sing’ ich mit meinem Liede
    ewig dein Lob, du treuer Gott!
    Und wandl’ ich in Nacht,
    so ruf ich deinen Namen an,
    ewig, du treuer Gott!

    Tenor i soprano
    Per això entonaré amb el meu cant
    eternament vostra lloança, oh Déu fidel!
    I us donaré gràcies per tot el bé que m’heu fet!
    I encara que camini de nit en la pregona fosca
    i els enemics per tots costats em persegueixin:
    invocaré el nom del Senyor
    i amb la seva bondat em salvarà.
    Per això entonaré amb el meu cant
    eternament vostra lloança, oh Déu fidel!
    I encara que camini de nit,
    invocaré jo el vostre nom,
    oh Déu fidel eternament!

    Ihr Völker! bringet her den Herrn Ehre und Macht

    Chor
    Ihr Völker, bringet her dem Herrn Ehre und Macht!
    Ihr Könige, bringet her dem Herrn Ehre und Macht!
    Der Himmel bringe her dem Herrn Ehre und Macht!
    Die Erde bringe her dem Herrn Ehre und Macht!

    Cor
    Pobles, doneu al Senyor honor
    i majestat!
    Reis, doneu al Senyor honor
    i majestat!
    Que el cel doni al Senyor honor
    i majestat!
    Que la terra doni al Senyor honor
    i majestat!

    Alles danke dem Herrn!
    Danket dem Herrn und rühmt seinen
    Namen und preiset seine Herrlichkeit!

    Que tot doni gràcies al Senyor!
    Doneu gràcies al Senyor, exalceu el seu nom
    i enaltiu la seva glòria.

    Alles, was Odem hat, lobe den Herrn,
    Halleluja, lobe den Herrn!

    Que tot el que respira lloï el Senyor;
    Al·leluia. Que lloï el Senyor!

  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    06.11.23 - 20 h
    Sala de Concerts

    Variacions Goldberg

    Víkingur Ólafsson, piano

    J. S. Bach: Variacions Goldberg, BWV 988

    Preus: de 22 a 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex