Sovint ressenyada per les seves puresa vocal, naturalitat i emotivitat del cant i elegància del fraseig, és una de les veus paradigmàtiques del repertori barroc i clàssic dels darrers anys. Amb una activitat centrada en l’àmbit concertístic i discogràfic (ha publicat més de trenta àlbums i des del 2009 és artista en exclusiva de Sony Classical), els seus amplis interessos inclouen també la música del Romanticisme i els segles XX i XXI, la fusió amb estils com el jazz o el flamenc, el diàleg amb altres disciplines o expressions musicals com el lied i l’òpera, tot actuant amb directors com ara René Jacobs o Iván Fischer i directors d’escena igualment prestigiosos, com Peter Sellars, a nombrosos teatres internacionals, com La Monnaie, Staatsoper unter den Liden, Théâtre des Champs Élysées, Grand Théâtre de Ginebra, Teatro Carlo Felice de Gènova o Teatro Real de Madrid interpretant rols de tan ampli espectre com l’Euridice de Monteverdi, Pamina de Mozart o la Nuria d’Ainadamar d’Osvaldo Golijov.

Formada a Basilea amb Kurt Widmar, actua habitualment a les principals sales de concerts i festivals europeus, com el Salzburger Festspiele, Lucerne Festival o Bachfest Leipzig, dirigida per la batuta d’Antonini, Bonizzoni, Capuano, Cummings, Currentzis, Fischer, Goodwin, Hengelbrock, Jacobs, Leonhardt, Marriner, Minkowski o Pinnock, i és sol·licitada amb regularitat per l’Akademie für Alte Musik de Berlín, Bach Stiftung St. Gallen, Balthassar Neumann Ensemble, Bayersiche Rundfunk de Munic, Budapest Festival Orchestra, Café Zimmermann, Camerata Köln, Concerto Köln, Il Giardino Armonico, Il Pomo d’Oro, Kammerorchester de Basilea, L’Arpeggiata, Les Musiciens du Louvre, Orchestra of the Eighteenth Century, Stuttgart Kammerorchester o The English Concert.

La seva àmplia discografia, que inclou també àlbums amb Harmonia Mundi France i concerts per als canals Mezzo i Arte, ha estat premiada amb diversos guardons, com l’Orphée d’Or el 2010, pel seu treball sobre les àries alemanyes de Händel amb Michael Oman i l’Austrian Baroque Company, així com diversos premis als Echo Classical Music Awards (actualment Opus Klassik Awards) en diferents categories, com la d’artista femenina de l’any el 2009 o el premi al millor disc d’òpera pel seu CD sobre Telemann, juntament amb la Kammerorchester de Basilea el 2012.

És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, com a consolidació del projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, interpreta les grans obres del repertori simfònic amb especial cura dels nostres artistes i el nostre patrimoni musical.

Des de l’any 1999 té com a seu pròpia L’Auditori, obra de l’arquitecte Rafael Moneo, on interpreta més d’una vintena de programes de temporada a més d’altres concerts que apropen la música d’orquestra a la ciutadania, com el cicle OBCPops o la temporada de cambra amb música de l’orquestra OBC Cambra.

A aquesta activitat cal sumar-hi els concerts en llocs emblemàtics, com el Concert de l’OBC a la platja, el Concert de la Mercè a la plaça de la Catedral i a Nou Barris o a la Sagrada Família.

El seu primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, que també és titular de l’Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio. A partir de la temporada 22-23, el mestre Ludovic Morlot assumirà la direcció titular de l’OBC.

Altres titulars han estat Rafael Ferrer, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Eiji Oue i Pablo González. Ha estat dirigida per Ataúlfo Argenta, Herbert Blomstedt, Sergiu Celibidache, Sergiu Comissiona, Christoph von Dohnányi, Rafael Frühbeck de Burgos, Valeri Guérguiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Mariss Jansons, Clemens Krauss, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Witold Lutosławski, Peter Maag, Bruno Maderna, Yehudi Menuhin, Marc Minkowski, Michel Plasson, Georges Prêtre, Mstislav Rostropóvitx, Leonard Slatkin, Simone Young o Heitor Villa-Lobos.

Entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alícia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mørk, Viktória Mul·lova, Piotr Anderszewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau i Arthur Rubinstein.

En els més de 70 anys de trajectòria, l’Orquestra ha programat nombroses estrenes i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics amb Decca, EMI, Auvidis, Koch, Claves, Naxos, Telarc i BIS, entre altres, interpretant obres de Montsalvatge, Gerhard, Falla, D’Albert, Albéniz, Donhány, Bartók, Bizet i Rodrigo. Entre aquests enregistraments trobem el Concierto de Aranjuez, amb la destacada solista de guitarra Xuefei Yang per a la discogràfica EMI, i les monografies d’Albéniz i Garreta amb el segell Tritó.
Amb Naxos ha editat Carmen, de Bizet, i també altres enregistraments d’obres de Meyerbeer, Montsalvatge, Massenet i Granados, de qui han gravat la integral de la seva obra simfònica. D’altra banda, ha estat guanyadora del Grammy llatí al "millor àlbum de música clàssica" en tres ocasions: l'any 2000 amb La Dolores, l'any 2004 amb Carmen Symphony i l'any 2006 amb Rhapsody in Blue.

L’Orquestra ha mantingut una activitat artística continuada a l’estranger, amb gires per diferents països d’Europa, Àsia i els Estats Units, que li han permès actuar en sales de renom com el Musikverein, el Wiener Konzerthaus, el Concertgebouw, el Royal Albert Hall, el Kennedy Center o el Carnegie Hall, i prendre part en festivals internacionals com el Proms, al Royal Albert Hall de Londres. A més, a Barcelona i en del marc de la seva col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, ha tocat allà, en versió de concert, les òperes El Jugador, Daphne, La Flauta Màgica, Rienzi, Il Tabarro, Una Voce in off i La voix humaine.

El darrer gran compromís internacional de l’OBC s’ha esdevingut el mes de juliol de 2019 on, durant cinc setmanes, ha dut a terme una gira pels principals escenaris del Japó per interpretar l’òpera Turandot de Puccini en una versió escenificada signada per Àlex Ollé (La Fura dels Baus) i diversos programes simfònics.

L’OBC està integrada en el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

S’ha forjat una reputació excel·lent entre les principals orquestres i teatres d’òpera escandinaus gràcies a la seva afinitat especial amb el so i estil del Modernisme i de la música contemporània. Entre el 2010 i el 2013 va ser la directora principal de l’Oulu Symphony i va esdevenir la primera dona al capdavant d’una orquestra simfònica finlandesa. Des del 2020 és la directora principal convidada de la BBC Concert Orchestra i la directora artística del prestigiós festival de música de cambra RUSK, a Jakobstad (Finlàndia).

La directora d’orquestra sueca-finlandesa ha dirigit les principals orquestres finlandeses i sueques, com ara, entre d’altres, la Finnish Radio Symphony, Helsinki Philharmonic, Tampere Philharmonic, Tapiola Sinfonietta, Royal Stockholm Philharmonic, Gothenburg Symphony, Malmö Symphony, Swedish Radio Symphony, Gothenburg Opera Orchestra, Norwegian Radio Orchestra, Stavanger Symphony, Trondheim Symphony, Iceland Symphony, Finnish National Opera Orchestra, Royal Swedish Opera Orchestra, Malmö Opera Orchestra, Norrlandsoperans symfoniorkester, Gävle symfoniorkester, Västerås Sinfonietta i l’Avanti! Chamber Orchestra.

A més a més, ha portat la batuta de la Philharmonia Orchestra, BBC Philharmonic, Royal Scottish National Orchestra, Odense Symphony, Estonian National Symphony, Estonian Sinfonietta i Kammerakademie Potsdam, i ha dirigit orquestres a les ciutats alemanyes de Braunschweig, Bochum, Hagen i Jena. Amb la BBC Concert Orchestra va participar als BBC Proms 2021.

Va debutar a l’òpera a la Finnish National Opera amb Adriana Mater de Kaija Saariaho, i ha dirigit diverses estrenes mundials; les més recents, Lisbeta de Karólína Eiríksdóttir, a l’Åland Opera; Momo and the time thieves de Svitlana Azarova, a la Royal Danish Opera, i Magnus-Maria de Karólína Eiríksdóttir, de gira per Escandinàvia.

Així mateix, ha dirigit produccions de Mark-Anthony Turnage: Coraline, a la Folkoperan d’Estocolm; de Leevi Madetoja: The ostrobothnians i Madame Butterfly, a la Tampere Opera; Olli Kortekangas: Pictures of life, a la Vaasan Ooppera; Fredrik Högberg: Stilla min eld, i l’estrena mundial de Karólina Eiríksdóttir: BLY, a la Piteå Chamber Opera; així com Le nozze di Figaro de Mozart a l’Åland Opera, Il matrimonio segreto de Cimarosa al Savonlinna Opera Festival, una representació de Nadia Boulanger: La ville morte a la Gothenburg Opera (versió de concert) i La traviata de Verdi a l’Icelandic Opera.

Debutarà amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Lahti Sinfonia (Finlàndia), Aalborg Symphony (Dinamarca), London Sinfonietta (Regne Unit), Kymi Sinfonietta (Finlàndia), Arctic Philharmonic (Noruega) i Musikkollegium Winterthur (Suïssa). També cal destacar el seu retorn a la Finnish Radio Symphony (Finlàndia), Helsinki Philharmonic (Finlàndia), Iceland Symphony (Islàndia), Norrköping Symphony (Suècia), Turku Philharmonic (Finlàndia) i North Iceland Symphony Orchestra (Islàndia).

Després d’estudiar amb Leif Segerstam, va ser escollida per participar en la International Conductor’s Academy de l’Allianz Cultural Foundation, sota la direcció d’Esa-Pekka Salonen i Gustavo Dudamel. El 1999 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Música del Segle XX per a Joves Artistes de Varsòvia.

Es va diplomar en violí al Conservatori de Jakobstad (Finlàndia). A més a més, ha assistit a classes magistrals amb Jorma Panula, Vladimir Jurowski i John Carewe.