• Orfeó Català i Pablo Larraz
    Requiem de Fauré

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 18 de maig de 2025 – 12 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Elionor Martínez, soprano
    Josep-Ramon Olivé, baríton
    Joan Seguí, orgue
    Orfeó Català 
    Pablo Larraz, director


     

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Verleih uns Frieden gnädiglich

    Charles Villiers Stanford (1852-1924)
    Beati quorum via

    Pau Casals (1876-1973)
    O vos omnes
    Nigra sum

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Maris Stella

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Requiem, en Re menor, op. 48
    I.Introït et Kyrie
    II.Offertoire
    III.Sanctus
    IV.Pie Jesu
    V.Agnus Dei et Lux aeterna
    VI.Libera me
    VII.In Paradisum

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert homenatge a Pablo Larraz, per la seva trajectòria en la direcció de l'Orfeó Català.

    #coral 

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • Poema

    Batall

    Han denegat la faula i el miracle,
    i el dir batega com un calze ardent.
    Res no detura l’àliga que ens guaita
    ni el capitell que explica el bé i el mal.
    Seguim el traç dels rostres més antics,
    dels campanars romànics i les busques
    que mouen les estrelles avials.
    La nit, la por? O les obscures súpliques
    de qui abandona el setge més roí?
    Som ben menuts. I ens volten infinits.
    La grandesa és un cor de veus minúscules.

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund. 
    Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Comentari

    Comiat lluminós

    Si pregunteu a qualsevol cantaire de l’Orfeó Català què vol dir formar part d’aquesta gran família, segurament us parlarà de compromís personal, d’emocions d’altíssima intensitat, de la importància dels valors culturals que representa o de la profunda petjada de les seves relacions humanes. Resumint-ho, us dirà que l’Orfeó no és ben bé un cor, sinó una manera de viure, l’espai irrenunciable on molts hem après, hem descobert i, en definitiva, ens hem fet grans –que tant vol dir envellir com fer-se savi i, potser, millor ésser humà.

    Així mateix, resulta que hi ha obres del repertori que, per la seva recurrència, són un autèntic fil conductor d’aquest procés vital. Sens dubte, el Requiem de Gabriel Fauré n’és una. Com la Segona de Mahler, les dolces melodies del compositor francès han estat testimoni d’alguns dels moments més especials de la història recent de la formació. Entre moltes altres ocasions (perquè, com diu el director que avui acomiadem, “no hi ha concerts petits”), van ressonar a la Mozart-Saal de la Konzerthaus de Viena el 2013, van presenciar la primera trobada entre l’Orfeó i els dos Simons que van canviar el present i futur de l’entitat (Halsey i Rattle) i van fer que el cor dinamités tots els seus límits performatius amb la versió coreografiada que van estrenar al Grec el 2023.

    Però hi ha un altre fil conductor en tots aquests moments: Pablo Larraz formava part d’aquest regal sonor. Primer, reforçant l’exigida corda dels tenors i com a assistent dels mestres Vila i Halsey; finalment, com a director titular de l’Orfeó Català. No ha d’estranyar que aquesta hagi estat l’obra escollida per al seu comiat al capdavant del cor i així tancar una etapa de catorze anys de convivència, acompanyament i mestratge; el Requiem de Fauré és una obra estimada per si mateixa, però també perquè explica com ens hem transformat junts i ens hem fet el que som avui.

    També és una obra feta per enamorar els apassionats de l’escriptura coral. Seria un error que la seva aparent simplicitat i austeritat de recursos ens fes pensar que es tracta d’una peça fàcil. Ja des del colpidor acord de Re menor amb què arrenca l’“Introït”, la puresa transparent de les harmonies i la fràgil delicadesa amb la qual Fauré esculpeix les melodies de tenor de l’“Agnus Dei”, o de soprano al cristal·lí “In Paradisum” final, requereixen cura i una màxima concentració en l’afinació; és impossible dissimular-hi res o amagar-se darrere la potència de la massa sonora… Se sent tot!

    De fet, el Requiem de Fauré es distancia així de les altres monumentals misses de difunts decimonòniques –com ara la de Verdi o Berlioz (Brahms juga en una lliga a part). El compositor francès es presta a un doble joc quasi contradictori: per una banda, du l’instant litúrgic cap al seu propi terreny bolcant-hi tot el seu univers estètic i íntim. En aquest sentit, és cèlebre la seva manifestació admetent que, després de tota una vida acompanyant funerals a l’orgue amb el mateix repertori, tenia ganes de fer quelcom diferent.

    Així, aquesta petita rebel·lió de llibertat compositiva fa néixer una missa d’estructura poc convencional i lliurada sense complexos a les textures plenes de color que fan de Fauré un símbol de l’enllaç històric entre el Romanticisme i l’Impressionisme musical (no en va fou protegit de Saint-Saëns i admirat mentor de Ravel). Però, a més, també hi mostra una concepció radical de la mort que s’allunyava dels estàndards de l’època: Fauré veia la mort “com un feliç alliberament, una aspiració a una felicitat superior”. Aquest Requiem ple de llum transmet aquesta càlida esperança, fins i tot en els moments més punyents, com el “Dies irae” o l’ostinato processional del “Libera me”.

    Per una altra banda, parlem d’una obra que no s’allunya mai de la realitat litúrgica d’on ha sortit. No parlem d’una peça composta en un instant d’inspiració sublim, a l’estil dels genis romàntics. En realitat, aquesta peça és el destil·lat musical d’anys de treball abnegat com a mestre de capella; tant, que és difícil reconstruir com va anar condensant-se –s’ha especulat si el motiu de fer-lo fou la mort dels seus pares, però és prou conegut que afirmà que el va compondre simplement “per plaer”. Sabem que s’interpretà per primera vegada el gener del 1888, però sense l’“Offertoire” ni el “Libera me”. Aquest darrer era una peça independent, escrita molt a l’inici de la seva trajectòria com a organista de l’església de la Madeleine de París. Així mateix, tenim manuscrits amb parts del Requiem escrites en tonalitats diferents de les de l’obra final, i que perfectament s’haurien pogut interpretar abans de l’estrena, en el dia a dia de la seva activitat a l’església.

    És per això que el fet que avui el sentiu acompanyat només de l’orgue us apropa molt més a l’esperit original de la composició, arrelada fins al moll de l’os en el repertori sacre més quotidià. Moltes de les seves melodies, possiblement, van sonar per primera vegada a la història així, amb l’instrument que Fauré tocava per guanyar-se la vida. De fet, tingué poc interès a portar l’obra cap a les grans dimensions: la versió simfònica final del 1900 (després d’una primera versió molt cambrística sense metalls i de la versió intermèdia del 1893, actualment la més apreciada) fou feta amb la col·laboració de Jean Roger-Ducasse, continuà prescindint de les cordes agudes en gran part de la missa i provocà reiterades queixes del compositor respecte del timbre operístic d’alguns solistes que, segons ell, no entenien el caràcter eteri de la seva obra.

    El programa de què gaudireu avui inclou també altres peces significatives per a l’Orfeó i que s’interpretaran abans de la missa de Fauré. Verleih uns Frieden és una breu cantata en un sol moviment escrita per Felix Mendelssohn a partir d’aquesta pregària de Luter, que adapta al seu torn la vella antífona gregoriana Da pacem Domine. La va compondre el 1831, poc després d’una visita al Vaticà. Hi podreu apreciar com la seva elegant melodia apareix sencera tres vegades consecutives, primer només a càrrec dels baixos, després altos i finalment les sopranos.

    D’altra banda, Beati quorum via és potser el més conegut de la col·lecció de tres motets a cappella escrits per Charles Villiers Stanford a la darreria del segle XIX, mentre era professor al Royal College of Music de Londres. Basat lliurement en el Salm 119, l’escriptura a sis veus és una bella mostra no només del mestratge de Stanford en la conducció de veus, sinó també de la millor tradició coral anglesa, amb la qual l’Orfeó està plenament familiaritzat i especialment Larraz, ja que hi dedicà el seu projecte final de carrera.

    El concert es completarà amb tres peces més, molt representatives de la identitat de l’Orfeó Català. Josep Ollé ha estat un dels autors actuals més interpretats darrerament pel cor; d’ell escoltarem la sensible Ave Maris Stella. Per altra banda, les peces corals de Pau Casals, O vos omnes i Nigra sum, transcendeixen la nostra època perquè són peces que formen part de la vida de l’Orfeó des que van ser escrites. El coneixement profund que Casals tenia de la tradició coral de l’Escolania i del Palau traspua en cada nota de dues obres que fan emocionar i connecten generacions senceres de cantaires de cor.

    Aquesta connexió és el millor que podem celebrar en aquest concert de comiat. La interpretació d’una peça musical és un instant efímer i irrepetible, com ho és el nostre pas pels escenaris i pel món. Avui acomiadem el nostre director i, d’aquí a uns anys, l’Orfeó Català tindrà també altres cares. Però, segurament, continuaran sonant Casals i Fauré; quan ho facin, com passarà avui, tornarem a formar part indissoluble i viva de la petita miniatura d’eternitat constant que connecta l’ahir, l’avui i el demà.

    Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic

     

  • Anunci programa de mà digital - Canta amb nosaltres Escola Coral - Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Elionor Martínez, Soprano

    Elionor Martínez

    Nascuda a Barcelona (1996), cursà els estudis superiors al Conservatori del Liceu, becada per la Fundació Ferrer-Salat, amb la soprano Dolors Aldea. És graduada del Màster d’Arts en Interpretació Musical (amb suma cum laude) per la Hochschule für Musik de Basilea amb el professor Marcel Boone, sota el mecenatge de la Fundació Salvat, i va guanyar el premi al millor recital de final de Màster del curs acadèmic 2021-22. Ha estat guardonada amb la Salvat Beca Bach (2016) i amb quatre premis especials al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell (2019).

    El seu repertori inclou El Messies de Händel, les Passions i Magnificat de Bach, Requiem i Gran Missa en Do menor de Mozart, Requiem de Fauré i Requiem de Brahms. En l’àmbit operístic ha interpretat Clorinda de La Cenerentola de Rossini i Fiordiligi de Così fan tutte de Mozart. Amb el seu duo de lied, Elionor Martínez i Olivia Zaugg han ofert diversos concerts a Suïssa i Espanya, i formen part del programa Lied the Future, de l’Associació Franz Schubert.

    Canta habitualment sota la batuta de Jordi Savall i ha treballat amb els directors Ton Koopman, Andrés Gabetta, Hermes Helfricht o Salvador Brotons. Entre les sales on ha actuat hi ha l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Wigmore Hall de Londres, Philharmonie de París i Palau de la Música Catalana, i als festivals Bachfest Leipzig o Salzbuger Festspiele.

  • Josep-Ramon Olivé, baríton

    Josep-Ramon Olivé

    ©Martina Ribalta

    Nascut a Barcelona i format a l’Escolania de Montserrat, l’ESMUC i la Guildhall School of Music & Drama, ha estat guardonat, entre d’altres, amb la Gold Medal de la Guildhall School i el primer premi i el premi del públic del Händel Singing Competition de Londres. Ha estat també membre del projecte Le Jardin des Voix de William Christie i Les Arts Florissants, així com artista ECHO Rising Star.

    Des dels inicis de la seva carrera ha tingut l’oportunitat de cantar sota la batuta de directors de renom, com William Christie, Jordi Savall, Kazushi Ono o Josep Pons; i de col·laborar amb l’OBC, Le Concert des Nations, Les Arts Florissants i Orchestra of the Age of Enlightenment; i debutar en escenaris com ara el Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Concertgebouw d’Amsterdam, Musikverein de Viena i Wigmore Hall de Londres.

    Ha representat els papers de Comte (Le nozze di Figaro), Mercutio (Roméo et Juliette), Aeneas (Dido &Aeneas) o Tarquinius (The Rape of Lucretia), entre d'altres. Ha cantat els cicles Winterreise, Die schöne Magelone, Lieder eines fahrenden Gesellen, Dichterliebe, Histoires Naturelles, La bonne chanson o An die ferne Geliebte a la Schubertíada, el LIFE Victoria, a  L'Auditori i al Teatro de la Zarzuela. També ha participat en estrenes d'obres de compositors catalans com García-Demestres (L'eclipsi), Magrané (Diàlegs de Tirant e Carmesina) o García-Tomás (Chansons Trouvées).

  • Joan Seguí, orgue

    Joan Seguí

    © May Zircus

    Nascut a Barcelona (1996), de família menorquina, inicià els seus estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral. Durant la seva estada a l’Escolania acompanyà el cor com a organista, tant a Montserrat com arreu d’Europa.

    Des del 2018 està graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor, on va estudiar amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia, i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín, on va ser deixeble de Paolo Crivellaro. El 2021 va obtenir amb les màximes qualificacions el Màster en Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart, amb el Dr. Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb els professors Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider o Jörg-Hannes Hahn.

    ​S’ha format paral·lelament en orgue, baix continu i improvisació, sota el mestratge ocasional de Montserrat Torrent, Jurgen Essl, Jürgen Kursawa, Naji Hakim, Daniel Roth, Monica Melcova, Roberto Fresco, Michel Bouvard i Luca Scandali, entre d’altres.

    És organista titular de l’orgue històric de la basílica de Santa Maria del Mar, d’on impulsa la recuperació de la Capella de Música. També realitza funcions d’organista assistent al temple de la Sagrada Família acompanyant el Cor Francesc Valls.

    En la vessant pedagògica, ha estat professor d’orgue del Conservatorio Superior de Música de l’Aragó.

    Ha realitzat concerts d’orgue en solitari a Espanya, Portugal, Suècia, Turquia i Alemanya. És membre del grup de música antiga The Ministers of Pastime i col·labora habitualment amb el clave i l’orgue amb altres orquestres, cors i consorts: OBC, Orquestra del Liceu, ONCA, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català, Cantoría...

    L’octubre del 2018 va guanyar el Premi El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana, i l’octubre del 2020 va obtenir el primer premi del II Concurso Nacional de Órgano Francisco Salinas a Burgos.

    Altres reconeixements inclouen el primer premi del III Concurso Nacional de Jóvenes Organistas Ioannes Baptista Cabanilles (2016), el Premi Internacional Andrés Segovia-José Miguel Ruiz Morales (2016), el segon premi de la Joseph Gabler Wettbewerb a la International Summer Academy of Music del 2017 (Ochsenhausen, Alemanya), i la Beca Joves Promeses de la Música que atorga la Fundació de Música Ferrer-Salat (2013).

    El 2021 va publicar el primer disc en solitari: BachGround, gràcies a Catalunya Música i el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que va ser aclamat per la crítica com un dels millors del 2021 («Enderrock»).

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    © Antoni Bofill

    És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

    Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

    En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmonkier, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.

    Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.

    De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.

  • Pablo Larraz, tenor

    Pablo Larraz

    Nascut a Jaca (Osca) en una família de mestres d’escola, la seva vocació per l’ensenyament i la música el va portar a estudiar Magisteri Musical a la UAB i obtenir la titulació superior de piano al Conservatori de Barcelona.

    La seva vinculació al món coral s’inicia a l’Orfeó Gracienc i la Coral Cantiga, i dirigint cors infantils i juvenils. Posteriorment obté els títols superiors de direcció i de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Josep Vila, Johan Duijck i Lambert Climent.

    L'any 2014 va obtenir la primera Beca Bach, que li va permetre desenvolupar-se com a tenor solista especialitzat en música barroca. Ha pogut interpretar nombroses cantates y el rol d'evangelista de l'Oratori de Nadal de J.S.Bach, així com diversos oratoris i composicions de Händel, Carissimi, Buxtehude o Mozart.

    Ha col·laborat amb el Coro Barroco de Andalucía, el Cor de Cambra del Palau i el Cor Francesc Valls, i ensembles vocals especialitzats en música antiga com Música Reservata, la Xantria,  O Vos Omnes o Vozes Al Ayre Español.

    Els darrers anys la seva faceta de cantant s’ha vist desplaçada per la seva dedicació a la direcció coral. Actualment és el director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Orfeó Gracienc.

    Com a director ha pogut dirigir i preparar les obres més carismàtiques del repertori coral i simfònic-coral, treballant al costat de les orquestres i directors més importants de l’actualitat com Gustavo Dudamel, Simon Rattle, Valery Gergiev, François-Xavier Roth, Kiril Petrenko o Thomas Hengelbrock.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Textos

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Verleih uns Frieden gnädiglich

    Verleih uns Frieden gnädiglich,
    Herr Gott, zu unsern Zeiten.

    Dona’ns la pau clementment,
    Senyor, en els nostres temps.

    Es ist doch ja kein andrer nicht,
    der für uns könnte streiten,
    denn du, unser Gott, alleine.

    Perquè no hi ha ningú més
    que pugui lluitar per nosaltres,
    excepte tu sol, Déu nostre.

    Charles Villiers Stanford (1852-1924)
    Beati quorum via

    Beati quorum via integra est
    Qui ambulant in lege Domini 

    Feliços els homes de conducta irreprensible,
    que segueixen la llei del Senyor.

    Pau Casals (1876-1973)
    O vos omnes

    O vos omnes qui transitis per viam,

    Oh, vosaltres, homes que passeu pel camí:

    attendite et videte
    si est dolor sicut dolor meum

    guaiteu i vegeu
    si potser hi ha dolor com el meu.

    Nigra sum

    Nigra sum, sed formosa,
    Filiae Jerusalem;

    Soc negra, però formosa,
    filles de Jerusalem.

    Ideo dilexit me Rex,
    Et introduxit me in cubiculum suum,
    Et dixit mihi;

    Per això el rei m’estimà
    i m’introduí a la seva cambra
    i em digué:

    Surge et venia mica mea,
    Jam hiems transiit,
    imber abiit et recessit,

    Aixeca’t, amiga meva i vine.
    L’hivern ha passat,
    l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,

    Flores apparu eruent in terra nostra,
    tempus putationis ad venit.

    han esclatat les flors a la nostra terra,
    ha arribat el temps de la poda.

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Maris Stella

    Ave, Maris Stella,
    Dei Mater alma,
    atque semper virgo,
    felix cæli porta. 

    Salve, Estrella del Mar,
    Salve santa Mare de Déu
    i sempre Verge.
    Feliç porta del cel.

    Sumens illud Ave
    Gabrielis ore,
    funda nos in pace,
    mutans Hevæ nomen. 

    Acceptant aquell “Ave”
    de la boca de Gabriel,
    i canviant el nom d’Eva,
    heu establert la pau entre nosaltres.

    Solve vincula reis,
    profer lumen cæcis:

    Aixequeu les cadenes dels captius,
    doneu llum als cecs,

    mala nostra pelle,
    bona cuncta posce. 

    feu fora els nostres mals
    i alimenteu-nos amb tot els béns.

    Monstra te esse matrem:
    sumat per te preces,
    qui pro nobis natus,
    tulit esse tuus. 

    Mostreu que sou mare,
    fent que Ell aculli les nostres pregàries,
    Aquell que, nascut per nosaltres,
    ha volgut ser el nostre fill.

    Virgo singularis,
    inter omnes mitis,
    nos culpis solutos,
    mites fac et castos. 

    Verge singular,
    única, la més amable,
    quan serem alliberats dels pecats
    feu-nos casts i humils.

    Vitam præsta puram,
    iter para tutum:
    ut videntis Jesum,
    semper collætemur. 

    Concediu-nos una vida pura,
    feu que el nostre camí sigui segur,
    per tal que veient Jesús
    ens alegrem eternament.

    Sit laus Deo Patri,
    summo Christo decus,
    Spiritui Sancto,
    tribus honor unus.

    Que la lloança sigui donada a Déu Pare,
    glòria al Fill
    i a l’Esperit Sant,
    i a la Santa Trinitat un sol homenatge.

    Amen. 

    Amén.

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Requiem, en Re menor, op. 48

    I. Introït et Kyrie

    Requiem aeternam dona eis, Domine,
    et lux perpetua luceat eis

    Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
    que la llum eterna brilli damunt d’ells.

    Te decet hymnus, Deus, in Sion
    et tibi reddetur votum in Ierusalem

    Vós mereixeu, o Déu, la lloança a Sió,
    i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem

    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.

    Escolteu la meva súplica,
    perquè és a Vós que tornarà tot mortal.

    Kyrie, eleison: Christe, eleison.
    Kyrie, eleison
    Christe, eleison.

    Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres

    II. Offertoire

    O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
    libera animas defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu;

    Senyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
    allibereu les ànimes dels difunts
    de les penes de l’infern
    i de l’abisme profund;

    libera animas defunctorum de ore leonis,
    ne absorbeat tartarus,
    ne cadant in obscurum.
    Hostias et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus.

    allibereu-les de la gola del lleó!
    Que no les engoleixi l’abisme,
    ni vagin a parar a les tenebres.
    Heus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
    que oferim a lloança vostra.

    Tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:

    Accepteu-les per aquells dels quals
    avui fem memòria;

    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam.

    feu-los passar, Senyor,
    de mort a vida,

    Quan olim Abrahae promisisti,
    et semini eius.

    que en altre temps vau prometre a Abraham
    i a la seva descendència.

    Amen

    Amén.

    III. Sanctus

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.

    Sant, Sant, Sant és el Senyor,
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.

    Hosanna in excelsis.

    Hosanna a dalt del cel.

    IV.Pie Jesu

    Pie Jesu, Domine,
    dona eis requiem sempiternam.

    Oh Senyor, Jesús bondadós,
    doneu-los el repòs etern.

    IV. Agnus Dei et Lux aeterna

    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem sempiternam.

    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu-los el repòs etern.

    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    cum Sanctus tuis
    in aeternum: quia pius es.

    Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
    amb els vostres sants per sempre més,
    perquè Vós sou bondadós.

    V. Libera me

    Libera me, Domine,
    de morte aeterna, in die illa tremenda,
    quando coeli movendi sunt et terra.

    Deslliureu-me, Senyor,
    de la mort eterna, en aquell dia terrible,
    que sotraguejarà els cels i la terra.

    Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
    Tremens factus sum ego et timeo,
    dum discussió venerit atque ventura ira.

    Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
    Estic tot tremolós i tinc por
    del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.

    Dies irae, dies illa,
    calamitatis et miseriae,
    dies magna et amara valde.

    Dia terrible serà aquell dia,
    de calamitat i de misèria,
    diada grandiosa i molt amargant.

    Requiem aeternem dona eis, Domine,
    et lux perpetua luceat eis.

    Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
    que la llum eterna brilli damunt d’ells.

    VI. In Paradisum

    In paradisum deducant Angeli:
    in tuo adventu suscipiant te Martyres,
    et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.

    Que els àngels et menin al Paradís;
    que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
    i et dugin a la santa ciutat de Jerusalem.

    Chorus Angelorum te suscipiat,
    et cum Lazaro, quondam paupere,
    eternam habeas requiem.

    Que t’aculli el cor dels àngels
    i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
    el repòs etern.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 24.05.25 – 22 h
    Sala de Concerts

    Requiem de Mozart

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Orquestra Universitat de València
    Hilari García Gàzquez, director

    A. Mozart: Requiem, en Re menor, KV 626

    Preus: 30 i 45 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex