• Orfeó Català & Halsey
    Missa de la coronació de Mozart

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 16 d'abril de 2023 – 12 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració especial de:

    • Logo per programes color - Fundació Salvat

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Mercedes Gancedo, soprano
    Lara Morger, contralt
    Matthew Thomson, tenor
    Oriol Mallart, baríton
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Simon Halsey, director


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Ave verum corpus, KV 618
    “Laudate Dominum” de Vesperae solennes de confessore, KV 339

    Valentin Silvestrov (1937)
    Gebet für die Ukraine (Pregària per Ucraïna)

    Wolfgang Amadeus Mozart
    Missa de la coronació, KV 317

    Kyrie
    Gloria

    Sonata da chiesa en Do major, KV 278

    Credo
    Sanctus
    Benedictus
    Agnus Dei

    Durada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa
    #coral #jovestalents

  • Fundació Salvat - Desktop
  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)

  • Comentari

    Compost per a cor, orquestra de corda i orgue, Wolfgang A. Mozart va dedicar el seu motet Ave verum corpus, KV 618, a Anton Stoll, mestre de música a Baden, on Constanze passava llargues estades per motius de salut. En aquest cas, estava embarassada del sisè fill, obligada a mantenir repòs. El manuscrit, que data del 17 de juny de 1791, mostra una indicació única, a l’inici: sotto voce, en sublim murmuri, trasllada –a cau d’orella– un missatge de caràcter explícitament eucarístic. Pensada per a la celebració del Corpus Christi, la peça saluda la naturalesa corpòria del fill de Maria, i refereix els patiments per ell experimentats com una ocasió per a la benaurança eterna, després del judici final. El to és intimista, de recolliment, i potencia el caràcter balsàmic d’una fe que va ocupar musicalment Mozart fins al final de la seva vida. Si el mític Requiem seria compost en el tradicional Re menor, l’Ave verum, que l’antecedeix tot just sis mesos, s’afirma assossegadament en la celebrativa tonalitat de Re major.

    La Missa de la coronació en Do major, KV 317 és el resultat d’un dels molts encàrrecs que Mozart va haver d’assumir durant els seus anys al servei de l’arquebisbe Colloredo a Salzburg, abans de traslladar-se a Viena i convertir-se en artista independent, i havent de pagar com a conseqüència –segons que ha destacat Norbert Elias– el preu més alt. És gairebé miraculós com, encara sotmès al “gust pèssim” –en paraules de Mozart– del suposat protector, va poder crear una partitura d’aquesta envergadura. Amb data de març del 1779 –posterior a l’estada a París, durant la qual va perdre la seva mare, i al rebuig amorós d’Aloysia Weber, germana de Constanze– la Missa es va creure, fins fa uns anys, vinculada a un culte marià celebrat en un santuari proper a Salzburg. Amb tot, la popular i altiva denominació es deuria, més aviat, a la seva interpretació per Antonio Salieri –ni més ni menys– als fastos del rei Leopold II de Bohèmia, en una data tan sensible com el 1791.

    Tot i tractar-se d’una missa brevis, la Missa de la coronació destaca pel desplegament de mitjans sonors, ambiciós, i pel seu vol operístic. En aquest sentit, un dels seus temes més emotius i memorables, l’“Agnus Dei”, sembla anticipar l’ària “Dove sono” que la comtessa canta al tercer acte de Le nozze di Figaro. L’expressivitat de les intervencions solistes contrasta amb els passatges en què el cor entreteixeix una polifonia que part de la crítica ha qualificat de “mística”, malgrat que el to general de la Missa és d’una lluminositat portentosa, summament expansiva. Compta amb una massa sonora composta de quatre solistes, cor a quatre veus, violins, trompetes, trompes, trombons, baix, timbals i orgue (i s’han trobat, per separat, partitures corresponents a violes i flautes). Orquestració pràcticament idèntica a la que emprarà Mozart l’any següent a les Vesperae solennes de confessore, KV 339.

    Una obra, les Vespres, que, com l’anterior Missa –entre els moviments de la qual podrà escoltar-se un interludi instrumental, concretament la Sonata da chiesa en Do major, KV 278–, presenta una profusió d’idees musicals que confirma la seva maduresa compositiva. El Laudate Dominum –el salm més interpretat, dels cinc de què consta l’obra– s’eleva serenament i commina totes les nacions i pobles a venerar l’eterna veritat de Déu. L’esperit de la música mozartiana, que connecta amb l’ànima humana més enllà de tradicions religioses i credos personals, es retrobarà a Gebet für die Ukraine de Valentin Silvestrov. Una pregària polifònicament descarnada, concebuda el 2014 per a cor mixt a cappella, que es dirigeix al Senyor demanant-li “poder, fe i esperança”, i que convida a imaginar –a sentir, amb un anhel més fervent, qui sap si utòpic avui dia– la possibilitat d’una pau duradora.

    Jacobo Zabalo, doctor en humanitats

  • 20230411 Anunci Generic DESKTOP
  • Biografies

    Mercedes Gancedo, soprano

    Mercedes Gancedo

    Nascuda a l’Argentina, debutà amb divuit anys amb el rol de Despina (Così fan tutte) al Teatro Roma de Buenos Aires. Va obtenir la Beca Teresa Grüneisen de la Fundació Mozarteum per estudiar a l’estranger i la Beca Victoria de los Ángeles per cursar el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’Escola Superior de Musica de Catalunya (ESMUC).

    Ha estat guardonada al Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (Barcelona) i amb el Premi El Primer Palau, a més d’altres guardons en certàmens nacionals i internacionals.

    A l’Estat espanyol ha cantat rols com Mariana (Das Liebesverbot), Pamina (Die Zauberflöte), Micaëla (Carmen), Kate Pinkerton (Madama Butterfly), comtessa de Ceprano (Rigoletto) o Giannetta (L’elisir d’amore), en escenaris com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real, Festival Castell de Peralada o Teatro Campoamor d’Oviedo.

    Ha actuat sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Riccardo Frizza o Josep Pons, i recentment amb Marc Minkowski a Le nozze di Figaro i Alcina.

    En el gènere del lied, ha participat al LIFE Victoria, Schubertíada de Vilabertran i Barcelona Obertura Spring Festival, i ha actuat en auditoris com el mateix Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona i Fundación Juan March de Madrid. Amb la pianista Beatriz Miralles gravà l’any 2017 el seu àlbum de debut: Cooking America! Debutà al LIFE Victoria clausurant l’edició del 2016 i hi tornà el 2017 per inaugurar el cicle de Recitals Aperitiu a l’antiga Galeria Carles Taché.

    El 2019 fou artista resident del LIFE Victoria, on va interpretar La voix humaine amb Julius Drake, i debutà a l’Oxford Lieder; el 2020 oferí Diari d’un desaparegut novament amb Drake i Nicky Spence, i enguany ha ofert l’espectacle Hahn & Proust: l’amor del temps perdut amb Felicity Lott, Irene Mas Salom i Julius Drake, amb direcció de Vincent Huguet.

  • Lara Morger, contralt

    Lara Morger

    Va néixer al cantó suís d’Obwalden. Inicialment va estudiar fagot i fagot barroc a Zuric i Leipzig, on també va començar la seva formació vocal, amb els professors Jeanette Favaro-Reuter i Marek Rzepka. L’any 2020 va acabar la llicenciatura amb distinció en òpera, concert i pedagogia, sota el mestratge de Dorothea Wirtz a la Musikhochschule de Freiburg i va començar els seus estudis de màster amb Tanja Baumgartner a la Hochschule der Künste de Berna.

    A la International Bach Academy Stuttgart 2019 va assistir a classes magistrals amb Emma Kirkby, Peter Kooij i James Gilchrist, entre d’altres. I encara va ampliar coneixements amb altres classes magistrals, de Christiane Iven, Ulrike Hofbauer i Ton Koopman.

    Va debutar en òpera a Freiburg com a Diane de Les aventures du roi Pausole d’Arthur Honegger i com a Ruggiero d’Alcina de Händel. El 2019 va cantar el paper de Joacim de Susanna de Händel al Naumburger Dom, acompanyada per la Lautten Compagney de Berlín, sota la direcció de Wolfgang Katschner.

    Com a becària de la Fundació BZM, el 2021 va participar en diversos concerts a Barcelona amb Cantates de J. S. Bach, sota la direcció de Shunske Sato, i el 2022 cantant la Passió segons sant Joan de Bach al Palau de la Música Catalana i com a Alessandro d’Alessandro de Händel en una producció amb la Junge Deutsche Philharmonie al Teatre ETA Hoffmann de Bamberg.

    La seva passió per la música de cambra l’ha portada a cofundar diversos ensembles. Com el Trio Nushka, que, amb la seva fascinant combinació de veu, trompa anglesa i piano, busca noves interpretacions del repertori de lied de finals del segle XIX fins a l’actualitat i que es concentra principalment a interpretar obres de dones compositores. I també l’Ensemble Tammurriata, amb una activitat que se centra al voltant de la música barroca sud-americana; els concerts dels seus sis integrants, que inclouen literatura i belles arts, obren una porta a l’exploració artística d’aquest continent divers i emocionant.

  • Matthew Thomson, tenor

    Matthew Thomson, tenor

    Natural de Melbourne (Austràlia), és un tenor i coach vocal amb seu a Barcelona especialitzat en repertori de cambra i solista del Barroc al Classicisme. També té un gran interès en la interpretació de noves composicions. El 2014 va completar un Màster en Música (Ensenyament i Interpretació) al Melbourne Conservatorium of Music a la University of Melbourne, sota la tutela de Stephen Grant, on també va completar la llicenciatura en veu clàssica amb Vivian Hamilton. Ha rebut entrenament o ha participat en masterclasses amb Dame Emma Kirkby, Lluís Vilamajó, Ton Koopman, Andrew Lawrence-King i Marta Mathéu, entre d’altres.

    Des que es va traslladar a Barcelona l’any 2015, ha treballat amb la majoria de grups vocals professionals de la ciutat, com el Cor de Cambra del Palau de la Música, O Vos Omnes, Cor Cererols, Cor Francesc Valls, Bach Collegium Barcelona o La Capella Reial de Catalunya, entre d’altres. El 2017 va rebre la Beca Bach per participar com a tenor solista en onze Cantates de Bach amb el Bach Zum Mitsingen. El 2016 va ser guardonat amb el Premi John Amis de la Dartington International Summer School a través del Tait Memorial Trust.

    Algunes de les actuacions més destacades de la carrera de Matthew inclouen: solista a la Passió segons sant Mateu de Bach (Ballarat Organs of the Goldfields Festival), Don Ettore de La cantarina de Haydn (Teatre de les Comèdies a Reus), Orfeo al Club Monteverdi (Notte e Giorno), solista a Espanya 1556 (amb Melbourne Banda renaixentista, La Compañía), i solista a Les Vespres (1610) de Monteverdi (Gloriana Chamber Choir i gira amb Newman College Choir de 2015 per Nova Zelanda).

  • Oriol Mallart Vallmajó, baríton

    Oriol Mallart Vallmajó

    Va néixer a Girona, ciutat on va iniciar els seus estudis de piano. Posteriorment va estudiar el grau superior de cant a l’ESMUC, amb Mireia Pintó, i també s’ha format amb Joan Martín-Royo, Marcel Boone, Marta Mathéu i Lambert Climent. Ha realitzat classes amb T. Koopman, B. Bruns, W. Rieger, M. Martineau, S. Gohritz, C. Aragón, F. Poyato, A. Branch i P. Surinyac.

    Combina la seva activitat com a solista amb la de cantant de cor, en grups com Collegium Vocale Gent (dirigit per Philippe Herreweghe), La Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall), la Jove Capella Reial de Catalunya (Lluís Vilamajó), Cor de Cambra del Palau de la Música (Xavier Puig), Ensemble O Vos Omnes (Xavier Pastrana), Cor Cererols (Marc Díaz) i Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca).

    Com a solista ha interpretat els oratoris El Messies de Händel, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Marc de Bach, Requiem de Mozart, i els de Fauré i de Saint-Saëns, Membra Jesu Nostri de Buxtehude i Petite messe solennelle de Rossini. Li va ser atorgada la Salvat Beca Bach per a solistes, amb la qual ha cantat nombroses Cantates de Bach. Del gènere de lied ha interpretat Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel, així com altres cicles de lied, mélodie i cançó catalana. En òpera, ha interpretat el rol de Zoroastro d’Orlando de Händel, Belcore de L’elisir d’amore de Donizetti, baró de Pictordu de Cendrillon de P. Viardot i Ben de The telephone de Menotti. 

  • Orfeó Català

    ORFEÓ CATALÀ (c)Ricardo Ríos Visual Art

    © Ricardo Ríos Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montserrat Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    Entre els projectes del cor aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    Orquestra Simfònica del Vallès
    © Lorenzo Duaso

    Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

  • Simon Halsey, director

    Simon Halsey

    ©Ricardo Rios

    Ocupa una posició única al món de la música clàssica. És l’assessor de confiança en matèria de cant coral dels millors directors, orquestres i cors del món, i també un professor inspirador i ambaixador del cant coral per a cantaires de totes les edats, nivells i contextos.

    Fent del cant una part central de les institucions de prestigi mundial amb les quals està associat, Halsey ha estat fonamental a l’hora canviar el nivell del cant simfònic a tot Europa.

    Entre els seus diversos càrrecs a Europa i al Regne Unit, és principal director convidat i Ambaixador Coral dels cors de l’Orfeó Català, professor de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, director coral de la London Symphony Orchestra and Chorus, director del Cor de la City of Birmingham Symphony Orchestra and Chorus, director creatiu de música coral i projectes del WDR Rundfunkchor, director llorejat del Rundfunkchor de Berlín, i professor i director d’activitats corals a la University of Birmingham.

    D’altra banda, és un professor i acadèmic molt respectat, que nodreix les futures generacions de directors corals al curs de postgrau que imparteix a Birmingham i a través de classes magistrals que ofereix a Espanya, Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. Té quatre doctorats honoris causa d’universitats del Regne Unit i, el 2011, l’editorial Schott Music va publicar el seu llibre i DVD sobre direcció coral Chorleitung: Vom Konzept zoom Konzert.

    Halsey ha treballat en prop d’una vuitantena d’enregistraments, molts dels quals han obtingut importants guardons. Entre els més destacats, el Gramophone Award, el Diapason d’Or, el Tiro Klassik i tres premis Grammy amb el Rundfunkchor de Berlín. Va ser nomenat comandant de l’Imperi Britànic el 2015, va rebre la Medalla de la Reina per a la Música el 2014 i la creu d’oficial de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya el 2011 com a reconeixement a la seva destacada contribució a la música coral a Alemanya.

    Finalment, després de ser reconegut per haver “insuflat noves energies a l’Orfeó Català”, Halsey actuarà i dirigirà els cors aquesta temporada 2022-23 en qualitat de principal director convidat i com a Ambaixador Coral.

    Al seu Londres natal, Simon Halsey va cantar als cors del New College d’Oxford i del King’s College de Cambridge, i va estudiar direcció d’orquestra al Royal College of Music de Londres. El 1987 va fundar amb Graham Vick la Birmingham Opera Company i, entre els anys 1997 i 2008 va ser director principal del Cor de la Ràdio dels Països Baixos. També va exercir com a director principal del Programa Coral de la Royal Northern Sinfonia del 2004 al 2012, i del 2001 al 2015 va dirigir el Rundfunkchor de Berlín (del qual ara és director llorejat). Sota el seu lideratge, el cor va guanyar una reputació internacional com un dels millors conjunts corals professionals. A més de tot això, Halsey va iniciar projectes innovadors en llocs poc convencionals i en formats interdisciplinaris.

  • 20230313 Palau 100 T23-24 DESKTOP
  • Textos

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Ave verum corpus, KV 618

    Ave verum Corpus
    natum de Maria Virgine;
    Vere passum immolatum
    in cruce pro homine:
    Cuius latus perforatum
    fluxit et sanguine.
    Esto nobis praegustatum
    mortis in examine

    Salut, cos veritable,
    nascut de Maria Verge;
    el mateix que patí i fou immolat
    a la creu, per als homes.
    El seu costat perforat
    vessà i sang.
    Sigueu de nosaltres tastat,
    en les angoixes de la mort.

    “Laudate Dominum” de Vesperae solennes de confessore, KV 339

    Laudate Dominum, omnes gentes;
    laudate eum, omnes populi.
    Quoniam confirmata est super nos misericordia ejus,
    et veritas Domini manet in aeternum.

    Lloeu el Senyor, tots els pobles;
    glorifiqueu-lo, totes les nacions:
    l seu amor per nosaltres és immens,
    la fidelitat del Senyor durarà sempre.

    Valentin Silvestrov (1937)
    Gebet für die Ukraine (Pregària per Ucraïna)
    Text anònim

    Bozhe, Ukrayinu khrany.
    Daj nam sily, viry j nadiyi,
    Otche nash.

    Senyor, protegeix Ucraïna.
    Dona’ns força, fe i esperança,
    Pare nostre.

    Wolfgang Amadeus Mozart
    Missa de la coronació, KV. 317

    Kyrie, eleison
    Christe, eleison
    Kyrie, eleison

    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres.

    Gloria in excelsis Deo
    et in terra pax hominibus bonae voluntatis

    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.

    Laudamus te. Benedicimus te.
    Adoramus te. Glorificamus te.
    Gratias agimus tibi
    propter magnam gloriam tuam.
    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.

    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, rei celestial,
    Déu Pare omnipotent.

    Domine fili unigenite, Jesu Christe.
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi
    suscipe deprecationem nostram.

    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.

    Qui sedes ad dexteram patris
    miserere nobis.
    Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen.

    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
    factorem cæli et terre,
    visibilium omnium et invisibilium.
    Et in unum Dominum Iesum Christum,
    Filium Dei unigenitum,
    et ex Patre natum ante omnia sæcula.

    Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses, visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill unigènit de Déu,
    nascut del Pare abans de tots els segles.

    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero,
    genitum, non factum,
    consubstantialem Patri:
    per quem omnia facta sunt.

    Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
    Déu veritable nascut del Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare:
    per Ell tota cosa fou creada.

    Qui propter nos homines et propter nostram
    salutem descendit de cælis.
    Et incarnatus est de Spiritu Sancto
    ex Maria Virgine, et homo factus est.

    El qual per nosaltres els homes i per la nostra
    salvació, davallà del cel.
    I, per obra de l’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.

    Crucifixus etiam pro nobis
    sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
    et resurrexit tertia die,
    secundum Scripturas,
    et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.
    Et iterum venturus est cum gloria,
    iudicare vivos et mortuos,
    cuius regni non erit finis.

    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
    i ressuscità el tercer dia,
    com deien ja les Escriptures.
    I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós
    a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.

    Et in Spiritum Sanctum,
    Dominum et vivificantem:
    qui ex Patre Filioque procedit.
    Qui cum Patre et Filio simul adoratur
    et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.
    Et unam, sanctam, catholicam
    et apostolicam Ecclesiam.

    Crec en l’Esperit Sant,
    que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i del Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
    i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
    I en una sola Església, santa, catòlica
    i apostòlica.

    Confiteor unum baptisma
    in remissionem peccatorum.
    Et exspecto resurrectionem mortuorum,
    et vitam venturi sæculi.
    Amen

    Professo que hi ha un sol baptisme
    per perdonar el pecat.
    I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida de la glòria.
    Amén.

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!;
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.

    Sant, Sant, Sant és el Senyor;
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis.

    Beneït qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    dona nobis pacem.

    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu-nos la pau.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 06.05.23 – 19 h
    Petit Palau

    Fem somriure el planeta

    Laia Armengol i Anna Niebla, piano
    Elías Galán, bateria
    Albert Mestres, dibuix
    Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora)
    Cor Juvenil Palau Vincles (Glòria Fernàndez, directora)
    Cor Infantil Palau Vincles (Mariona Fernàndez, directora)

    Obres de Lehmann, Chilcott, Sans, Txarango, Pastrana i Michel, entre d'altres

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex