• Katharina Konradi & Schumann Quartett

    ―Obres íntimes per a veu i quartet de corda

    Palau Cambra

    Dimarts, 1 de juny de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Katharina Konradi, soprano
    Schumann Quartett
    Liisa Randalu, viola
    Erik Schumann, violí
    Ken Schumann, violí
    Mark Schumann, violoncel


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    L’art de la fuga, BWV 1080 (selecció per a quartet de corda)

    Contrapunctus 1
    Contrapunctus 5
    Contrapunctus 7
    Contrapunctus 9
    Contrapunctus 11
    Contrapunctus 14, "Unvollendet"
    Choral Vor deinen Thron tret ich hiermit

    Jörg Widmann (1973)
    Versuch über die Fuge, per a quartet de corda i soprano núm. 5

    Robert Schumann (1810-1856)
    Quartet de corda en La major, op. 41 núm. 3

    I. Andante espressivo - Allegro molto moderato
    II. Assai agitato
    III. Adagio molto
    IV. Finale. Allegro molto vivace - Quasi Trio

    Sis cançons, op. 107 (arranjaments: A. Reimann per a soprano i quartet de corda)

    1. Herzeleid
    2. Die Fensterscheibe
    3. Der Gärtner
    4. Die Spinnerin
    5. Im Wald
    6. Abendlied

    Durada aproximada del concert: 100 minuts, sense pausa.
    #clàssics #jovestalents

  • Comentari

    Retorn al futur

    El programa que oferiran avui la soprano Katharina Konradi i el Schumann Quartett ens proposa una confrontació, o millor un diàleg apassionant, entre la tradició clàssica i la creació contemporània des de perspectives diferents. El primer bloc, vertebrat a través de la forma de la fuga, contraposa una selecció de la monumental Art de la fuga de Johann Sebastian Bach amb el quartet per a cordes i soprano Versuch über die Fuge del compositor alemany Jörg Widmann. No tenim evidències de quin va ser el període exacte durant el qual Bach va escriure aquest conjunt de catorze fugues, ni per a quin instrument o instruments, però es publiquen el 1851, un any després de la seva mort. Una edició inconclusa que acaba, precisament, amb una fuga inconclusa i a la qual, posteriorment, s’afegí el darrer coral que escoltarem avui: Vor deinen Thron tret ich hiermit.

    Prestigiós clarinetista, Jörg Widmann (1973) va estudiar també composició amb figures tan destacades com Hans Werner Henze o Wolfgang Rihm i ha acabat esdevenint un dels compositors més prestigiosos i interpretats de la seva generació. El seu cinquè quartet per a cordes i soprano, escrit el 2005 i ampliat el 2009 en una versió per a orquestra de cambra, representa la gènesi d’una fuga que mai arriba a desplegar-se en la seva estructura completa, tot homenatjant en certa manera la petjada de Bach amb la seva catorzena fuga inacabada. En l’obra de Widmann apareixen múltiples fragments temàtics, amb motius estretament entrellaçats, però que s’interrompen constantment i inesperadament, tot insinuant una possible fuga que mai no s’esdevindrà.

    Si la primera part del concert està centrada en el contrast, sempre creatiu, entre l’atemporalitat de Bach i la creació contemporània, la segona pivota sobre la figura de Robert Schumann. Primer amb el Quartet en La major, op. 41, el tercer i últim dels quartets del compositor. Fins al 1841 Schumann no es va atrevir amb gèneres aliens a la cançó i la literatura pianística, però aquell any escriurà la seva Simfonia núm. 1, coneguda amb el sobrenom de “Primavera”. L’any següent, i en pocs mesos, escriurà els seus tres Quartets, que no amaguen la seva inspiració en els de Mozart i Beethoven, tot i que en la seva primera edició apareixen dedicats a Felix Mendelssohn.

    Dos anys abans, el 1840 –conegut com el Liederjahre–, es va produir un esclat creatiu de Schumann de característiques maníaques. Moltes de les cançons més belles del repertori romàntic alemany pertanyen a aquest autor i a aquest any miraculós. Però Schumann continuà escrivint cançons fins que la seva salut li ho va permetre. El 1852 va compondre els Sechs Lieder, op. 107, en els quals es percep un estat d’ànim ben diferent. Totes les cançons tracten d’amors no correspostos, com el d’Ofèlia, però el to, lluny de ser tràgic, és estranyament lluminós, com el d’un conte de fades. Aribert Reimann (1836), gran especialista en el món del lied i brillant compositor, no es limita a arranjar les peces per a quartet, sinó que hi aporta la seva personalitat incorporant arestes al llenguatge eminentment romàntic de Schumann que amplien la complexitat del seu subtext.

    Antoni Colomer, crític musical

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografies

    Katharina Konradi, soprano

    KONRADI, Katharina (c)Peter_Hundert

    © Peter Hundert

    Nascuda a Bishkek (Kirguizistan), és la primera soprano d’aquell país amb una carrera d’èxit internacional. El 2009 va començar la seva formació de cant amb Julie Kaufmann a Berlín i després va fer el mestratge en interpretació de lied amb Christiane Iven i Donald Sulzen a la Hochschule für Musik und Theater de Munic.

    Després dels inicis al Hessisches Staatstheater de Wiesbaden, va esdevenir membre de la Staatsoper d’Hamburg, on ha interpretat rols com ara Pamina, Despina, Musetta i Gretel. La temporada 2018-19 debutà com a Zdenka d’Arabella de R. Strauss a la Semperoper de Dresden. La primavera d’enguany va debutar en el rol de Sophie en la nova producció de Der Rosenkavalier de Strauss a la Bayerische Staatsoper de Munic, amb direcció d’escena de Barrie Kosky, primera producció del nou director musical Vladimir Jurowski. Aquest estiu tornarà al Festival de Bayreuth com a pastor jove de Tannhäuser, amb direcció d’escena de Tobias Kratzer.

    Des de la tardor del 2018 rep el suport de la BBC mitjançant el programa biennal New Generation Artist. Va guanyar el concurs Deutscher Musikwettbewerb 2016, que li va proporcionar cites artístiques importants, incloent-hi la inauguració de la temporada de l’Elbphilharmonie Orchester NDR, dirigida por Thomas Hengelbrock. Ha actuat sota la batuta de directors de renom, com Manfred Honeck, Paavo Järvi o Lionel Bringuier. Altres compromisos de la temporada 2020-21 incloïen el Requiem de Brahms en una gira europea amb Th. Hengelbrock, un programa d’àries de Mozart al Festival de Salzburg o el Requiem de Mozart amb direcció de Philippe Herreweghe.

    El lied és fonamental a la seva carrera. La temporada actual en té recitals al Wigmore Hall de Londres, Elbphilharmonie d’Hamburg i Boulez-Saal de Berlín.

    El 2018 va participar al conegut programa televisiu Stars of tomorrow de la cadena Arte, dirigit per Rolando Villazón, en què va interpretar cançons de Richard Strauss.

  • Schumann Quartett

    Schumann Quartett

    © Kaupo Kikkas

    (Erik Schumann, Ken Schumann, violins; Liisa Randalu, viola; Mark Schumann, violoncel)


    Ha assolit una maduresa en què tot és possible. Els oients, en cada concert, han d’estar preparats per a qualsevol possibilitat: “Una peça només es manifesta de debò en els concerts en directe”, afirmen els membres del quartet. I també que “a l’escenari tota imitació desapareix i esdevens honest amb tu mateix automàticament. A partir d’aquí pots generar un vincle amb el públic, comunicar-t’hi a través de la música”.

    El Schumann Quartett actua amb artistes de prestigi, com Sabine Meyer, Menahem Pressler, Albrecht Mayer, Kit Armstrong, Edgar Moreau i Anna Lucia Richter.

    La seva agenda de la temporada 2020-21 inclou actuacions al Suntory Hall de Tokio, una gira pels Estats units i l’Àsia, actuacions en festivals a Alemanya, Suïssa i els Països Baixos, així com concerts a Zuric, Madrid, Hamburg i Berlín, a més dels programes amb la soprano Katharina Konradi aquí al Palau i a Madrid.

    El seu àlbum Intermezzo (2018) ha estat reconegut dins i fora del seu país i guardonat amb el premi Opus Klassik en la categoria de quintet. Prèviament, també va rebre premis per Landscape, on el Schumann Quartett buscava les arrels de la seva formació, tot combinant obres de Haydn, Bartók, Takemitsu i Pärt. També ha rebut el Jahrespreis der deutschen Schallplattenkritik, cinc Diapasons i l’Editor’s Choice del «BBC Music Magazine». El 2016 també va rebre el premi Revelació 2016 atorgat pel «BBC Music Magazine» a Londres pel CD Mozart, Ives & Verdi.

    Els germans Mark, Erik i Ken Schumann toquen plegats des que eren infants. El 2012 se’ls va afegir la violista Liisa Randalu, nascuda a Tallin, per bé que va créixer a Karlsruhe (Alemanya). Els qui han escoltat el Quartet en directe en remarquen la profunda connexió. Tots quatre gaudeixen comunicant-se sense paraules, ja que amb una sola mirada són capaços de compartir les idees musicals. Amb tot, les personalitat individuals es manifesten clarament, i sorgeix un espai comú en cada peça com un procés de metamorfosi espiritual. La curiositat i la manca de prejudicis són probablement el resultat de la formació amb Eberhard Feltz, l’Alban Berg Quartet o companys d’escenari com Menahem Pressler.

    Docència, companyonia, premis prestigiosos, publicació de nous àlbums, són aspectes que porten a considerar el Schumann Quartett com un dels millors del món, per bé que els seus membres ho consideren el resultat del propi camí emprès, en què el desenvolupament musical dels darrers anys ha suposat un salt molt significatiu: “Volem dur les coses a l’extrem per veure fins on ens mena la nostra emoció i espontaneïtat com a grup”, afirma Ken Schumann, el germà mitjà, mentre tots quatre eviten qualsevol intent de categoritzar el seu so, l’enfocament o l’estil, i deixen que siguin els concerts els que parlin per si sols. I són els crítics els que diuen: “Foc i energia. El Schumann Quartett toca admirablement bé [...]. Sens dubte, una de les millors formacions de quartet d’avui dia [...] amb un virtuosisme brillant i amb voluntat d’admirar” (Harald Eggebrecht al «Süddeutsche Zeitung»). Hi ha molt d’espai per a l’aventura.

  • 20210606 Palau Generic DESKTOP
  • Textos

    Jörg Widmann
    Vanitas Vanitatus

    Jörg Widmann
    Vanitats de Vanitats

    Vanitas vanitatum, omnia vanitas.
    Generatio praeterit,
    et generatio advenit:
    terra vero in aeternum stat.

    Vanitat de vanitats, i tot és vanitat.
    se’n va una generació,
    i en ve una altra:
    però la terra es queda eternament ferma.

    Oritur sol, et occidit, et ad
    Locum suum revertitur.
    Ibique renascens.

    Surt el sol, i es pon,
    i torna a anar cap el seu lloc
    per renéixer novament,

    Quid est quod fuit?
    Ipsum quod futurum est.

    Quid est quod fctum est?
    Ipsum quod fiendum est.

    Què és el que fou?
    El mateix que el que serà.

    Què és el que s’ha fet?
    El mateix  que es farà.

    Nihil sub sole novum.

    Fern ist der Grund de Dinge
    Und tief, gar tief, wer will ihn finden?

    Vanitas vanitatum, omnia vanitas.

    No hi ha res de nou sota el sol.

    Lluny està el sentit de les coses
    i profund, molt profund; qui el trobarà?

    Vanitat de vanitats, i tot és vanitat.

    (Quartet núm, 5, per a soprano i quartet de corda, 2005)
    Text: Prediger Salomo (Kohelet); traducció Manuel Capdevila

    Robert Schumann
    Sechs Gesänge, op. 107

    Robert Schumann
    Sis cançons, op. 107

    Herzeleid 

    Angoixa

    Die Weiden laßen matt die Zweige hangen,  
    Und traurig zieh’n die Wasser hin:
    Sie schaute starr hinab mit bleichen Wangen,
    Die unglücksel’ge Träumerin.

    Els salzes deixaven caure les seves branques fatigades,
    i les aigües baixaven tristes;
    ella mirà fixament cap avall amb les galtes pàl·lides,
    l’infeliç somniadora.

    Und ihr entfiel ein Strauß von Immortellen, 
    Es war so schwer von Thränen ja,
    Und leise warnend lispelten die Wellen –
    Ophelia, Ophelia!               

    I li caigué el ram d’amarantines,
    massa pesant amb les llàgrimes,
    i les ones la prevenien suaument...
    Ofèlia, Ofèlia!

    (Lied, Op. 107/1, Düsseldorf, gener 1851)
    Text Titus Ulrich; traducció Manuel Capdevila

    Die Fensterscheibe

    Els vidres de la finestra

    Die Fenster klär’ ich zum Feiertag, 
    Daß sich die Sonn’ drin spiegeln mag, 
    Und klär’ und denke gar mancherlei.
    Da geht er stolz vorbei!

    Netejo la finestra pel dia de festa,
    perquè pugui entrar-hi el sol,
    i penso mentre netejo:
    per allà va ell, tot ufanós!

    So sehr muß ich da erschrocken sein, 
    Daß ich gleich brach in die Scheiben hinein,
    Und gleich auch kam das Blut gerannt 
    Roth über meine Hand. 

    Tan parada em dec haver quedat,
    que he trencat el vidre,
    i ha començat a sortir-me sang
    vermella de la mà.

    Und mag sie auch bluten meine Hand 
    Und mag mich auch schmerzen der böse Brand, 
    Hast einen Blick doch herauf geschickt, 
    Als laut das Glas geknickt.   

    I per més que la meva mà es dessagni,
    i per més que em dolgui la ferida,
    tu només has mirat cap amunt
    pel soroll del vidre trencat.

    Und in die Augen dir hab’ ich geseh’n,
    Ach Gott, wie lang ist es nicht gesche’n!
    Hast mich ja nicht einmal engeblickt,
    Als leis’ mein Herz geknickt! 

    I he mirat als teus ulls,
    ai, Déu meu, quan de temps sense fer-ho!
    I ni una sola mirada m’has adreçat,
    mentre es trencava, silenciós, el meu cor!

    (Lied, Op. 107/2, Düsseldorf, gener 1851)
    Text Titus Ulrich; traducció Manuel Capdevila

    Der Gärtner

    El jardiner

    Auf ihrem Leibrößlein,
    So weiß wie der Schnee,
    Die schönste Prinzessin
    Reit’t durch die Allee. 

    Sobre el seu corser preferit,
    blanc com la neu,
    la més bella de les princeses,
    cavalca per l’avinguda.

    Der Weg, den das Rößlein 
    Hintanzet so hold,
    Dre Sand, den ich streute, 
    Er blinket wie Gold.

    El camí que el corser
    trepitja amb tanta gràcia,
    amb la sorra que hi he escampat,
    brilla com l’or.

    Du rosenfarbs Hütlein,
    Wohl auf und wohl ab, 
    O wirf eine Feder
    Verstohlen herab! 

    Petit capell color de rosa,
    que puges i baixes,
    deixa que una ploma
    caigui d’amagat!

    Und willst du dagegen 
    Eine Blüte von mir,
    Nimm tausend für eine,
    Nimm alle dafür! 

    Si tu vols en canvi
    una de les meves flors,
    pren-ne mil per una,
    pren-les totes per ella!

    (Lied, Op. 107/3, Düsseldorf, gener 1851)
    Text de Eduard Mörike; traducció Manuel Capdevila

    Die Spinnerin

    La filadora

    Auf dem Dorf’ in den Spinnstuben
    Sind lustig die Mädchen.
    Hat jedes seinen Herzbuben, 
    Wie flinkt geht das Rädchen!

    Al poble, a casa la filadora
    les noies estan contentes.
    Totes tenen un enamorat
    i la filosa gira de pressa!

    Spinnt Jedes am Brautschatz,
    Daß der Liebste sich freut.
    Nicht lange, noch lange,
    So giebt es ein Hochzeitsgeläut’!

    Totes filen vestits de núvia
    que alegrin l’estimat.
    No trigaran gaire a sentir-se
    les repicades de noces!

    Kein’ Seel’  die mir gut ist,
    Kommt mit mir zu plaudern;
    Gar schwül mir zu Muth ist  
    Und die Hände zaudern.

    Cap ànima que m’atregui
    no ve a parlar amb mi;
    el meu cor està angoixat,
    i les mans em tremolen.

    Und die Thränen mir rinnen 
    Leis’ über’s Gesicht.  
    Vofür soll ich spinnen,  
    Ich weiß es ja nicht!  

    I les llàgrimes em llisquen
    suaument per la faç.
    Per a qui haig de filar?
    No ho sé pas!

    (Lied, Op. 107/4, Düsseldorf, Gener 1852)
    Text de Paul Heyse; traducció Manuel Capdevila

    Im Wald

    En el bosc

    Ich zieh’ so allein in den Wald hinein! 
    O sieh zwei Felter fliegen, 
    Sie trummeln sich durch die Luft  
    Und wenn sie ruh’n, so wiegen 
    Sie sich in der Blumen Duft,
    Und ich bin so allein voll Pein! 

    Me’n vaig tot sol cap el bosc!
    Oh, mira, dues papallones volen
    i es mouen àgils per l’aire,
    i quan reposen, es gronxen
    en les oloroses flors.
    I jo estic tot sol i ple d’aflicció!

    Ich zieh’ so allein in den Wald hinein!   
    O sieh zwei Vöglein erschrocken 
    Entstieben dem warmen Nest,
    Doch singen und suchen und locken  
    Sie hoch sich in Geäst,
    Und ich bin so allein voll Pein!  

    Me’n vaig tot sol cap el bosc!
    Oh, mira, dos ocellets espantats
    busquen el seu niu,
    i mentre el cerquen, canten, festius,
    entre les altes branques.
    I jo estic tot sol i ple d’aflicció!

    Ich zieh’ so allein in den Wald hinein! 
    O sieh zwei Rehe zieh’n 
    An der grünen Halde zumal 
    Und wie sie mich seh’n, entflieh’n
    Sie fern in Berg und Thal, 
    Und ich bin so allein, voll Pein!

    Me’n vaig tot sol cap el bosc!
    Oh, mira, dos cérvols corren
    entre l’herba verda,
    i quan em veuen fugen lluny,
    cap a les muntanyes i la vall.
    I jo estic tot sol i ple d’aflicció!

    (Lied, Op.  107/5,  Düsseldorf, agost 1851)
    Text de Wolfgang Müller von Königswinter; traducció Manuel Capdevila

    Abendlied

    Cançó vespertina

    Es ist so still geworden,
    Verrauscht des Abends Wehn.
    Nun hört man aller Orten 
    Der Engel Füße gehn. 
    Rings in die Tale senket 
    Sich Finsternis mit Macht: – 
    Wirf ab, Herz,  was dich kränket
    Und was dir bange macht! 

    Hi ha una gran calma,
    ha minvat la brisa vespertina,
    se senten ara a tot arreu
    les petjades dels àngels.
    Al voltant tot es submergeix,
    poderós, en les tenebres...
    Expulsa, cor, el que t’afligeix
    i t’omple d’angoixa!

    Nun stehn im Himmelkreise
    Die Stern’ in Majestät.
    In gleichem, festem Gleise   
    Der goldne Wagen geht.
    Und gleich den Sternen lenket 
    Er deinen Weg durch Nacht: – 
    Wirf ab, Herz,  was dich kränket
    Und was dir bange macht!    

    Lluen ara les estrelles en la volta celestial
    amb tota llur majestat.
    El carruatge daurat segueix
    la seva cursa de sempre.
    I com a les estrelles, guia
    el teu camí a través de la nit...
    Expulsa, cor, el que t’afligeix
    i t’omple d’angoixa!

    (Lied, Op. 107/6,  Düsseldorf, gener 1851)
    Text de Gottfried Klinkel; traducció Manuel Capdevila

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Alba Ventura, piano
    ―Integral d’Iberia d’Albéniz

    Alba Ventura, piano

    Isaac Albéniz: Iberia (integral)

    Dimarts, 08.06.21 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: 15 i 25 euros

Índex