• Orfeó Català, Balthasar Neumann Chor & Orchester & Hengelbrock
    Simfonia Lobgesang de Mendelssohn

    Palau 100

    Dimecres, 14 de febrer de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Eleanor Lyons, soprano
    Anna Terterjan, soprano
    Maximilian Schmitt, tenor
    Orfeó Català (Simon Halsey, Pablo Larraz i Montserrat Meneses, directors)
    Balthasar Neumann Chor & Orchester
    Thomas Hengelbrock, director


    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Simfonia núm. 2, op. 52 “Lobgesang”

    I. Sinfonia
    II. Cor i Soprano: Alles, was Odem hat, lobe den Herrn!
    III. Tenor, recitatiu i ària: Saget es, die ihr erlöst seid durch den Herrn
    IV. Cor: Sagt es, die ihr erlöset seid
    V. Duet, Soprano I, II i cor: Ich harrete des Herrn
    VI. Tenor: Stricke des Todes hatten uns umfangen
    VII. Cor: Die Nacht ist vergangen!
    VIII. Cor: Nun danket alle Gott
    IX. Duet: Soprano i tenor: Drum sing’ ich mit meinem Liede
    X. Cor final: Ihr Völker, bringet her dem Herrn

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #simfònica #coral #músicauniversal #gransfigures

  • Poema

    Porta la seva veu un ocell del paradís,
    alça el seu anhel la flor que esbalça,
    creix a frec de llum l’ofrena del verb
    a totes les meves branques.

    I s’alzina el desig, la bellesa de la fam,
    la refosa de la pell: l’elixir i l’espasme.

    L’aiguaneix inexpressable.

    El respir.

    Per viure i morir.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Comentari

    EL MENDELSSOHN SIMFÒNIC

    Quan es parla de les Simfonies de Felix Mendelssohn (1809-1847), les enciclopèdies acostumen a esmentar-ne cinc, però sovint s’obliden les dotze Simfonies per a orquestra de corda que va compondre entre els dotze i els catorze anys. Composicions que ja demostren el talent d’un jove que esdevindria un dels músics més importants i influents del seu temps. Un compositor admirat però també envejat (Wagner n’és l’exemple més evident), que representa una figura imprescindible del Romanticisme europeu.

    La Primera Simfonia l’escriu amb tan sols quinze anys. La publicarà al cap d’uns anys, després de revisar-la diverses vegades. Més endavant Mendelssohn tornarà al gènere simfònic amb la Simfonia de la Reforma (1830), escrita per celebrar els tres-cents anys de les Confessions d’Augsburg, un document que representa els principis del luteranisme. I després vindrà la Simfonia Italiana (1833), que es nodreix de les experiències que Mendelssohn va viure a Itàlia. Tant la Reforma com la Italiana es van estrenar, però no es van arribar a publicar en vida del compositor. Sí que es publicarà, en canvi, la simfonia següent, que en ordre cronològic seria la quarta però que nosaltres coneixem com a Segona Simfonia, titulada per Mendelssohn Lobgesang (1840). I, finalment, també publicarà la següent, la cinquena que va completar, tot i que nosaltres la coneixem com a Tercera Simfonia, la Simfonia Escocesa (1842), nascuda, com en el cas de la Italiana, a partir de les vivències d’un viatge de Mendelssohn a Escòcia. L’afany obsessiu per revisar la seva música i l’anhel de perfecció del compositor van fer que les simfonies Italiana i de la Reforma no fossin publicades fins després de la mort de Mendelssohn. És per això que estan numerades com a Quarta i Cinquena Simfonia, respectivament.

     

    LEIPZIG

    Mendelssohn va establir-se a la ciutat de Leipzig l’any 1835 per fer-se càrrec de la direcció de la prestigiosa Orquestra de la Gewandhaus. Durant aquells anys organitzarà concerts històrics –tota una novetat–, en què s’interpretaran obres de Bach, Händel o Haydn. Però no només recuperarà obres del passat, sinó que també donarà a conèixer la música d’autors del seu temps, com la Simfonia Gran de Franz Schubert, que Mendelssohn estrenarà onze anys després de la mort del compositor.

    La seva activitat al capdavant de la Gewandhaus, que el mantenia ocupat sis mesos a l’any, li permetia compondre música i també actuar (com a pianista o organista) i dirigir en altres ciutats, tant d’Alemanya com d’Anglaterra. Cal recordar que Mendelssohn és considerat un dels primers grans directors de la història de la música. Una figura, la del director d’orquestra, que tot just havia nascut en aquells anys. Mendelssohn, a més, serà un dels màxims impulsors del Conservatori de Música de Leipzig, el primer centre d’estudis superiors de música que hi haurà a Alemanya.

     

    FESTEJANT LA INVENCIÓ DE LA IMPREMTA

    Lobgesang neix fruit de l’encàrrec de les autoritats de Leipzig per commemorar els quatre-cents anys de la invenció de la impremta de tipus mòbils de Johannes Gutenberg. Leipzig era aleshores una de les ciutats més importants d’Europa pel que fa a l’edició de llibres i partitures. La celebració, que va tenir lloc el juny del 1840, va consistir en diversos actes i també va estrenar tres noves composicions. El primer dia es va estrenar l’òpera Hans Sachs d’Albert Lörtzing. En el segon, coincidint amb la inauguració d’un monument en honor a Gutenberg a la plaça del Mercat de Leipzig, va sonar Festgesang, una nova cantata de Mendelssohn, interpretada per un cor de dos-cents homes, dues bandes d’instruments de metall i timbales. Finalment, el 25 de juny de 1840, s’estrenava Lobgesang a l’església de Sant Tomàs, la mateixa on Bach havia dirigit per primera vegada la seva Passió segons sant Mateu, i on actualment en reposen les despulles. Mendelssohn va dirigir amb èxit aquella estrena, que va comptar amb una participació d’uns cinc-cents músics.

     

    A MIG CAMÍ ENTRE LA SIMFONIA I LA CANTATA

    Lobgesang, traduït de l’alemany, seria Cant de lloança. El títol complet de l’obra és Lobgesang. Una Simfonia-Cantata sobre textos de la Bíblia. És una simfonia i és una cantata, un gènere híbrid o dos gèneres en una mateixa obra. Aquesta és l’única Simfonia de Mendelssohn que inclou veus solistes i cor. Un fet que ens remet de seguida a la Novena Simfonia de Beethoven, una obra que el compositor d’Hamburg havia dirigit i coneixia sobradament. De totes maneres, si bé l’estructura de la Novena –amb tres moviments instrumentals inicials i un de coral al final– i el Lobgesang tenen paral·lelismes, es tracta d’obres diferents. Els tres primers moviments de Lobgesang, a diferència de la Novena de Beethoven, estan entrellaçats i s’interpreten sense interrupció.

    El tema que vestirà tota la composició, l’anomenat tema de la lloança, apareix només començar la Simfonia interpretat pels trombons. Tornarà a aparèixer en la primera entrada del cor, quan aquest entona les paraules “Alles was odem hat lobet den herrn” (Que tot ésser viu lloï el Senyor). A partir d’aquí Mendelssohn estructura nou moviments que aniran teixint el seu discurs musical, on sobresurten dos missatges clars, d’una banda la lloança a Déu i de l’altra el camí que ens portarà de la foscor a la llum. Aquesta segona part de l’obra inclou àries, duets, recitatius i un cor a cappella –un dels moments més impressionants de l’obra–, fins a arribar al gran cor final, en el qual farà l’aparició, per última vegada, el tema de la lloança.

    Amb aquesta obra Felix Mendelssohn va voler celebrar, tant l’invent de la impremta com el fet que fos la Bíblia el primer llibre imprès. Potser no té la popularitat d’altres simfonies, com l’Escocesa o la Italiana, però ens dona mostres del gran ofici i inspiració melòdica del compositor a l’hora d’escriure tant per a l’orquestra com per a les veus.

    Bon concert!

     

    Pere-Andreu Jariod, Divulgador musical

  • Biografies

    Eleanor Lyons, soprano

    Eleanor Lyons, soprano

    © Live Photography

    La soprano australiana va estudiar al Conservatori de Música de Sydney amb Elena Obraztsova, Barry Ryan i Viktoria Dodoka, entre d’altres, abans d’incorporar-se a l’Acadèmia Mariïnski per a joves cantants d’òpera de Sant Petersburg i d’ampliar els estudis al Royal Northern College of Music de Manchester. És guanyadora del prestigiós Premi Estatal de l’Òpera de Viena de l’Australian Opera Foundation.

    A l’Òpera Estatal d’Hongria a Budapest, va cantar el paper d’Anne Truelove de The rake’s progress de Stravinsky i, més tard, el de Mimì de La bohème de Puccini. Va debutar amb molt d’èxit com a Donna Anna de Don Giovanni de Mozart a l’Opera Australia de Sydney i en un concert al Jinji Lake Concert Hall de Suzhou (la Xina), mentre que a De Vlaamse Opera d’Anvers i Gant va encarnar els personatges de Mimì i Gretchen en una adaptació escènica de Szenen aus Goethes ‘Faust’ de Schumann.

    Com a cantant de concerts, ha participat al War requiem de Britten amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers, dirigida per Philippe Herreweghe, i amb la Noord Nederlands Orkest, dirigida per Stefan Ashbury. És molt sol·licitada com a solista de la Messa da Requiem de Verdi, en què va destacar especialment en una producció de l’Oper de Zúric amb posada en escena de Christian Spuck en el marc del Festival d’Adelaide 2023. Ha col·laborat igualment en concert en la Simfonia núm. 4 de Gustav Mahler i Folk songs de Luciano Berio amb la Konzerthausorchester de Berlín, Chansons madécasses de Maurice Ravel i Quatre darreres cançons de Richard Strauss amb l’Orquestra del Festival de Budapest, dirigida per Iván Fischer, així com Das klagende Lied de Gustav Mahler i Fidelio de Beethoven (en concert) amb la Sydney Symphony Orchestra, dirigida per Simone Young.

    Manté una col·laboració especial amb Philippe Herreweghe i l’Orchestre des Champs Élysées, amb la qual va fer una gira per Europa amb l’oratori Christus am Ölberge i la Missa solemnis de Beethoven. També va debutar i fou aclamada per la crítica amb l’Orquestra Simfònica MDR a Sea symphony de Ralph Vaughan Williams, sota la direcció de Dennis Russell Davies, i va fer la primera aparició al Musikverein de Viena amb el Psalm 150 de Bruckner amb la Wiener Symphonieorchester, dirigida per Petr Popelka. Al festival Les Chorégies d’Orange del 2022 va participar com a solista a la Missa solemnis de Beethoven, dirigida per John Nelson, en el marc de les celebracions del Dia de la Bastilla a França.

    Els seus projectes de la temporada actual inclouen la Simfonia núm. 2 de Gustav Mahler amb l’Orchestre Philharmonique de Montecarlo, dirigida per Kazuki Yamada; la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb la Wiener Symphonieorchester, dirigida per Marie Jacquot; Quatre darreres cançons de Strauss, amb la Canberra Symphony Orchestra; un Concert d’Any Nou amb la Polish National Radio Symphony Orchestra; Ein deutsches Requiem de Brahms, i Lobgesang de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Ensemble. Eleanor Lyons ha interpretat per primera vegada el paper de Freia en dues actuacions en concert de Das Rheingold, amb la Sydney Symphony Orchestra, dirigida per Simone Young.

    Pel que fa a recital, col·labora habitualment amb el pianista Stanislav Soloviev, amb qui es dedica fonamentalment al repertori de Serguei Rakhmàninov i els seus contemporanis.

  • Anna Terterjan, soprano

    Anna Terterjan, soprano

    © imago

    Nascuda a Duixanbe (Tadjikistan) amb arrels germanoarmènies, va rebre la primera formació vocal amb Friedrich von Mansberg i va completar els estudis de diplomatura en cant amb Tanya Aspelmeier, Harry van der Kamp i Gemma Bertagnolli a la Universitat de les Arts de Bremen el 2016. L’artista també va rebre una gran influència de Charlotte Lehmann i Mar Greet Honig. L’any 2012 va debutar al Theater Kiel com a Klärchen de l’opereta Im weissen Rössl.

    Anna Terterjan actua habitualment en concerts i escenaris arreu del món, com a solista i en diversos conjunts, i ha treballat sota la direcció de Thomas Hengelbrock, Ivor Bolton, Jérémie Rhorer, Antonius Adamske i Julio Fernández, entre d’altres.

    El repertori de l’artista no se centra en una època concreta, més aviat posa el focus en la pràctica de la interpretació històrica. Comparteix aquesta passió amb el clavicembalista i especialista en fortepiano Mikayel Balyan. Com a duet ja han actuat en directe per a la ràdio amb repertori clàssic i romàntic.

  • Maximilian Schmitt, tenor

    Maximilian Schmitt, tenor

    © Christian Kargl

    Va ser membre del cor de la catedral de Ratisbona. Més endavant va continuar els estudis amb Anke Eggers a la Universitat de les Arts de Berlín i amb Roland Hermann. El 2005 i el 2006 va ser membre del conjunt de joves a la Bayerische Staatsoper de Múnic. Com a cantant de concerts ha treballat amb directors i orquestres de tot el món, com Franz Welser-Möst, Philippe Herreweghe, Daniel Harding, Teodor Currentzis, Jonathan Nott, Trevor Pinnock i Zubin Mehta, i amb la Cleveland Orchestra, Orquestra Simfònica de Tòquio i Gewandhausorchester de Leipzig; recentment ha debutat com a Max de Freischütz de Weber a l’Òpera d’Essen i ha actuat al Theater an der Wien en la producció escenificada d’Elias de Calixto Bieito. Molt conegut com a cantant de lied, ha actuat al Concertgebouw d’Amsterdam, Heidelberger de Frühling, Philharmonie de Colònia i la Tonhalle de Düsseldorf acompanyat pel pianista Gerold Huber.

    Maximilian Schmitt ha participat en una gran varietat d’enregistraments: els seus àlbums en solitari inclouen Träumend wandle ich bei Tag (cançons de Robert i Clara Schumann), Die schöne Müllerin de Schubert i Wie freundlich strahlt der Tag, tots per al segell Oehms, així com La Creació i Les estacions de Haydn amb l’Orchestre des Champs Elysées i Philippe Herreweghe (PHI).

  • Balthasar Neumann Orchester

    Balthasar Neumann Orchestra

    © Mina Esfandiari

    Una profunda passió per la música, una qualitat artística destacada i una alegria irrefrenable per tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen l’Orquestra Balthasar Neumann, fundada per Thomas Hengelbrock el 1995. Com una de les principals orquestres d’instruments originals del món, obre contínuament noves perspectives, convenç amb interpretacions enèrgiques i se situa més enllà de les convencions. Aquest col·lectiu d’artistes europeus reuneix els millors músics del seu àmbit per fer música junts d’una manera radical. Entenen les obres de manera holística, les consideren dins del seu context històric i sociocultural i les interpreten de la manera més autèntica possible. Diversos premis ECHO Klassik, així com un Gramophone Award evidencien el reconeixement internacional de què gaudeix l’orquestra des de la seva fundació.

    A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el cor Balthasar Neumann, l’orquestra treballa amb directors convidats, com Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda. Les produccions d’òpera i els concerts han portat els músics a Baden-Baden, París, Ais de Provença i a Madrid, a les sales de concerts de Dortmund i Viena, Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a importants festivals internacionals. L’Orquestra Balthasar Neumann s’ha fet un nom sobretot amb representacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que es va escoltar per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden l’any 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part de l’extens repertori de l’orquestra.

    L’Orquestra Balthasar Neumann no només ofereix gaudi en concert, sinó que també es dedica a la promoció musical. Com a part de diversos programes acadèmics, Thomas Hengelbrock i els músics transmeten el seu entusiasme i coneixement musical a la propera generació i ofereixen habitualment concerts i tallers especials en escoles i institucions socials.

  • Balthasar Neumann Chor

    Balthasar Neumann Chor

    © Mina Esfandiari

    Una profunda passió per la música, una qualitat artística destacada i una alegria irrefrenable pel cant és el que representa el cor Balthasar Neumann, fundat per Thomas Hengelbrock el 1991. El conjunt vocal aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves enèrgiques interpretacions, tot creant moments màgics per al públic de tot el món. La barreja particular del so pur i càlid del cor Balthasar Neumann colpeix i fascina a parts iguals, i aquestes qualitats fan que aquest cor sigui únic. El seu so, combinat amb assajos intensius i un estudi en profunditat de les obres i els seus compositors dona lloc a l’alta qualitat del cor, que va ser nomenat per «Gramophone Magazine» com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, incloent-hi diversos premis ECHO Klassik i un Gramophone Award, posen en relleu la reputació del conjunt.

    Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants treballen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts a sales i festivals de renom. El cor col·labora amb l’Orquestra Balthasar Neumann i té, entre altres socis musicals, l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle-Orchester de Zúric, Orquestra Simfònica de la NHK, Orquestra Simfònica de Basilea, i directors convidats com ara Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton i Howard Arman. A més de representacions d’obres històricament informades, com Parsifal de Wagner, Elijah de Mendelssohn, Missa solemnis de Beethoven, i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a les composicions contemporànies i obres de tot tipus de gèneres i disciplines. Fins i tot durant el període del coronavirus, el cor Balthasar Neumann es va dedicar contínuament a facilitar projectes i a donar veu a l’art i la cultura.

    Els cantants transmeten habitualment els seus coneixements i entusiasme per la música a les generacions joves mitjançant classes magistrals, tallers, programes acadèmics i altres projectes educatius.

  • Orfeó Català

    ORFEÓ CATALÀ 2023 (c)Ricardo Rios Visual Art

    © Ricardo Rios Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.

    Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmonkier en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català interpretarà dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock interpretaran aquestes obres a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18). Finalment, cal destacar el concert de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, el juliol de 2024.

  • Thomas Hengelbrock, director

    Thomas Hengelbrock, director

    © Mina Esfandiari

    És un talent excepcional en molts aspectes: com a violinista, director d’orquestra, científic i educador musical, i entusiasma des de fa molts anys el seu públic internacional. Un examen profund del text musical, així com el sentit i el contingut de les obres constitueix l’eix central d’una trajectòria que abasta diferents èpoques i gèneres i, al mateix temps, la base de la seva carrera internacional. En uns programes apassionants, sap combinar allò que és antic amb el que és nou, el que és familiar amb el que és desconegut, sovint revelant afinitats musicals sorprenents. Thomas Hengelbrock desenterra amb certa regularitat obres oblidades que es creien perdudes i, al mateix temps, ofereix nous i refrescants retrobaments amb el repertori estàndard.

    Porta més de vint-i-cinc anys sumant èxits internacionals com a fundador i director artístic del Cor i Orquestra Balthasar Neumann. Promociona músics joves en diversos programes acadèmics, amb què comparteix els seus coneixements i la seva experiència. També és un col·laborador molt sol·licitat per les principals orquestres internacionals, com les filharmòniques de Viena i Múnic, Royal Concertgebouw i Orchestre National de France, entre d’altres. L’any 2017 va inaugurar l’Elbphilharmonie d’Hamburg amb l’NDR Elbphilharmonie Orchester.

    A més d’interpretacions històricament informades en el so original d’obres com l’Elies de Mendelssohn, La Creació de Haydn, Missa solemnis de Beethoven, Parsifal de Wagner i Cavalleria rusticana de Mascagni amb el seu text original, també es dedica a la música del present immediat. Thomas Hengelbrock col·labora estretament amb compositors contemporanis, com Jörg Widmann, Simon Wills, Lotta Wennäkoski, Qigang Chen i Erkki-SvenTüür, i ha dirigit l’estrena mundial de Reminiszenz de Wolfgang Rihm (2017) i l’oratori Maria de Jan Müller-Wieland (2018), entre d’altres.

    Amb els seus conjunts Balthasar Neumann, Thomas Hengelbrock actua a sales de concerts i teatres d’òpera de renom, com l’Opéra National de París, Théâtre des Champs Élysées, Teatro Real de Madrid, Royal Opera House de Londres, Elbphilharmonie d’Hamburg i al Palau de la Música Catalana. També és convidat habitual als festivals de Baden-Baden, Ais de Provença i Salzburg, i el 2020 va inaugurar una residència artística al Château de Fontainebleau amb el Cor i l’Orquestra Balthasar Neumann, que compta amb el patrocini de la UNESCO.

    A més de la seva activitat com a director d’orquestra, Thomas Hengelbrock també ha participat com a director en nombroses produccions, com Dido i Enees de Purcell i Don Giovanni de Mozart; el 2005 va treballar amb la coreògrafa Pina Bausch en una cèlebre producció d’Orfeo ed Euridice de Gluck que s’ha representat en un gran nombre de països. D’altra banda, la combinació de música i literatura és també un punt central del seu treball artístic; així, ha col·laborat amb actors com ara Klaus Maria Brandauer, Johanna Wokalek i Graham Valentine. Les seves pròpies versions de Peer Gynt de Grieg i Escenes del ‘Faust’ de Goethe de Schumann, en què música i literatura universal es fusionen, han estat acollides amb gran entusiasme pel públic.

    Des dels inicis de la pandèmia del coronavirus, Thomas Hengelbrock ha estat especialment compromès amb la continuïtat de la cultura i els músics independents a Europa. També porta molts anys esforçant-se per facilitar l’accés dels joves a l’art i la cultura. Transmet els seus coneixements i la seva experiència a la generació següent a través de l’Acadèmia Balthasar Neumann, fundada per ell, i la Cuban-European Youth Academy, així com mitjançant diversos projectes escolars i socials. Thomas Hengelbrock va rebre el Premi Herbert von Karajan l’any 2016 pels seus serveis.

  • Formacions

    Orfeó Català

    Ulrike Haller, coach vocal de l'Orfeó Català

    Sopranos
    Anna Faz, Ariadna D'ocon, Berta Manresa, Carla Mateo, Immaculada Mostazo, Iris Torregrossa. Júlia Molina, Lidia Guaras, Maria Vives, Mireia Carmona, Mireia Valls, Paula Ruiz, Sandra Castelltort, Sira Sadurdí, Sofia Reis.

    Contralts
    Anna Rosés, Aurora Miró, Eduard Grau, Immaculada Garcia, Irene Recolons, Isis Royo, Judith Hämmerling, Mar Pons, Marta Solé, Martí Marimon, Tania Gonzalez.

    Tenors
    Antoni Agramont, Carles Masdeu, Fabián Conesa, Guillem Ponsí, Joan Sans, Josep Velasco, Lluc Bosque, Martí Serrallonga, Roger Vicens, Xavier Barron, Xavier Benitez, Xavier Cos.

    Baixos
    Albert Pàmies, Albert Torrens, Alejandro Martinez, Andreu Edo, Arnau Aina, Arnau Segura, Benedikt Amann, Carles Sanchez, Eduard Capell, Esteban Ballestar, Joan Velasco, Jordi Cardona, Marc Canals, Matías Bustos.


    Balthasar Neumann Chor

    Sopranos           
    Anja Bittner, Annemei Blessing-Leyhausen, Alice Borciani, Julie Grutzka, Karin Gyllenhammar, Heike Heilmann, Santa Karnite, Constanze Liebert, Jennie Lomm, Cressida Sharp, Christine Süßmuth, Anna Terterjan, Anna Wierød, Aija Veismane

    Altos               
    Anne Bierwirth, Nanora Büttiker, Julie Comparini, Martina Gmeinder, Anne Greiling, Barbara Ostertag, Helena Poczykowska, Hanna Roos, Bettina Schaeffer, Mona Spägele, Jane Tiik, Ute Weitkämper, Dorothee Wohlgemuth

    Tenors               
    Wolfgang Frisch-Catalano, Nils Giebelhausen, Jo Holzwarth, Thomas Köll, Manuel König, Bernd Lambauer, Mirko Ludwig, Hermann Oswald, Christian Rathgeber, Victor Schiering, Florian Schmitt, Masashi Tsuji 

    Baixos              
    Andrey Akhmetov, Ralf Ernst, Friedemann Klos, Christian Kotsis, Tobias Müller-Kopp, David Pichlmaier, Felix Rathgeber, Julian Redlin, Nicolas Ries, Tobias Schlierf, Raimonds Spogis, Ulfried Staber


    Balthasar Neumann Orchester

    Violins I          
    Pablo Hernán Benedì, Boris Bachmann, Christiane Bruckmann-Hiller, Anna Maddalena Ghielmi*, David-Maria Gramse, Corinna Guthmann, Astrid Leutwyler, Gisela Müller, Jenny Peña Campo, Henry Tong, Anna Troxler, Verena Schoneweg

    Violins II           
    Andrea Rognoni, Ulrike Engel, Ursula Kortschak, Maria Roca, Léna Ruisz, Guillermo Santonja*, Muhammedjan Sharipov, Lalita Svete, Leonie Trips, Sophie Williams

    Violes               
    Pablo de Pedro, Donata Böcking, Osvaldo Enriquez Castro, Oscar Holch, Firmian Lermer, Mladen Somborac, Ana Dunne Sequí, Maria Angélica Perez Martín*

    Violoncels
    Luis Zorita, Philipp Comploi, Martin Egidi, Iris Guémy, Rebecca Krieg, David Neuhaus*, Joseph Pritchard

    Contrabaixos
    Diego Zecharies, Tommaso Bagnati, Nicola dal Maso, Margeritha Naldini, Enrique Rodríguez Yebra

    Flautes              
    Michael Schmidt-Casdorff, Ingo Nelken

    Oboès  
    Philipp Mahrenholz, Marc Bonastre Riu

    Clarinets
    Florian Schüle, Sebastian Kürzl

    Fagots     
    Hugo Rodriguez Arteaga, Angel Álvarez Lugo

    Trompes  
    Ulrich Hübner, Gijs Laceulle, Steinar Granmo Nilsen, Renée Allen

    Trompetes
    Moritz Görg, Lukas Reiß

    Trombons  
    Matthias Weiß, Julian Huß, Patrick Flassig

    Tuba               
    Paul Schrank

    Timpani          
    Michael Juen

    Orgue  
    Michael Riedel

     

    * Becats per The Balthasar Neumann Academy
    subrallat = concertino / cap de secció

  • Text

    Felix Mendelssohn
    Simfonia núm 2, en Si bemoll major, op. 52 “Lobgesang”
    (Cant de lloança)

    I

    Sinfonia

    II

    Alles, was Odem hat, lobe den Herrn!
    Halleluja, lobe den Herrn!
    Lobt den Herrn mit Saitenspiel,
    lobt ihn mit eurem Liede!
    Und alles Fleisch lobe seinen heiligen Namen.
    Alles, was Ode, hat, lobe den Herrn!

    II

    Que tot el que respira lloï el Senyor!
    Al·leluia! Que lloï el Senyor!
    Lloeu al Senyor amb la cítara,
    lloeu-lo amb els vostres cants!
    Que tota carn lloï el seu sant nom.
    Que tot el que respira lloï el Senyor!

    Lobe den Herrn, meine Seele,
    und was in mir ist, seinen heligen Namen!
    Und vergiss es nicht, was er dir Gutes getan!

    Lloa el Senyor, ànima meva,
    Que tot el meu ésser lloï el seu sant nom!
    No oblidis el bé que ell t’ha fet!

     

    III

    Saget es, die ihr erlöst seid durch den Herrn,
    die er aus der Not errettet hat,
    aus schwerer Trübsal, aus Schmach und Banden,
    die ihr gefangen im Dunkel waret,
    alle, die er erlöst hat aus der Not.
    Saget es! Danket ihm und rühmet seine Güte!
    Er zählet unsre Tränen in der Zeit der Not,
    er tröstet die Betrübten mit seinem Wort.

    III

    Proclameu-ho vosaltres, que heu estat alliberats gràcies al Senyor,
    que heu estat salvats del perill,
    de la greu tribulació, de l’oprobi i les cadenes,
    vosaltres, que éreu captius en la foscor,
    tots els qui ell ha redimit de l’angoixa.
    Proclameu-ho! Doneu-li gràcies i glorifiqueu la seva bondat!
    Ell compta les nostres llàgrimes en temps de destret,
    ell consola els afligits amb la seva paraula.

    IV

    Saget es, die ihr erlöset seid
    von dem Herrn aus aller Trübsal.
    Er zählet unsre Tränen in der Zeit der Not.

    IV

    Proclameu-ho vosaltres, que heu estat salvats
    pel Senyor de tota tribulació.
    Ell compta les nostres llàgrimes en temps de destret.

    V

    Ich harrete des Herrn und er neigte sich zu mir
    und hörte mein Flehn.
    Wohl dem, der seine Hoffnung setzt auf den Herrn!
    Wohl dem, der seine Hoffnung setzt auf ihn!

    V

    He esperat en el Senyor i ell s’ha inclinat cap a mi
    i ha escoltat la meva súplica.
    Feliç aquell que posa l’esperança en Ell!
    Feliç aquell que posa l’esperança en Ell!

    VI

    Stricke des Todes hatten uns umfangen
    und Angst der Hölle hatte uns getroffen,
    wir wandelten in Finsternis.
    Er aber spricht: Wache auf!
    Wache auf, der du schläfst,
    stehe auf von den Toten,
    ich will dich erleuchten!
    Wir riefen in der Finsternis:
    Hüter, ist die Nacht bald hin?
    Der Hüter aber sprach:
    Wenn der Morgen schon kommt,
    so wird es doch Nacht sein;
    wenn ihr schon fraget,
    so werdet ihr doch wieder kommen
    und wieder kommen
    und wieder fragen:
    Hüter, ist die Nacht bald hin?

    VI

    Els llaços de la mort ens havien encerclat
    la por del regne dels morts ens havia aconseguit,
    fèiem via en la tenebra.
    Però Ell digué: Desperta’t!
    Desperta’t, tu que dorms,
    aixeca’t d’entre els morts,
    que vull il.luminar-te!
    Nosaltres vam cridar dins la tenebra:
    Guarda, passarà aviat la nit?
    El guarda respongué:
    Malgrat que ja vingui el dia,
    hi haurà encara la nit;
    malgrat que ja pregunteu,
    vindreu altra vegada
    a preguntar de nou:
    Guarda, passarà aviat la nit?

    Die Nacht ist vergangen.

    La nit s’ha esvaït.

    VII

    Die Nacht ist vergangen,
    der Tag aber herbeigekommen.
    So lasst uns ablegen die Werke der Finsternis
    und anlegen die Waffen des Lichts,
    und ergreifen die Waffen des Lichts.

    VII

    La nit s’ha esvaït,
    de nou ha arribat el dia.
    Traiem-nos les obres de les tenebres
    i posem-nos les armes de la llum,
    agafem les armes de la llum.

    VIII

    Nun danket alle Gott
    mit Herzen, Mund und Händen,
    der sich in aller Not
    will gnädig zu uns wenden,
    der so viel Gutes tut;
    von Kindesbeinen an
    uns hielt in seiner Hut,
    und allen wohlgetan.
    Lob, Ehr’ und Preis sei Gott,
    dem Vater und dem Sohne
    und seinem heil’gen Geist
    im höchsten Himmelsthrone.
    Lob dem dreiein’gen Gott,
    der Nacht und Dunkel schied
    von Licht und Morgenrot,
    ihm danket unser Lied.

    VIII

    Tots Déu regraciem,
    amb cor, llavis i mans,
    que en tot destret, clement,
    es gira envers nosaltres,
    ell que tants béns prodiga.
    Des del bressol ens té
    sota la seva guarda,
    i a tots s’ha fet propici.
    Lloança, honor i glòria a Déu,
    al Pare i també al Fill
    i al seu Esperit Sant
    en l’excels tron celest.
    Lloança al Déu u i tri,
    que nit i fosca separà
    de la llum i l’aurora,
    el nostre cant el regracia.

    IX

    Drum sing’ ich mit meinem Liede
    ewig dein Lob, du treuer Gott!
    Und danke dir für alles Gute, das du mir getan!
    Und wandl’ ich in Nacht und tiefem Dunkel,
    und die Feinde umher stellen mir nach:
    so rufe ich an den Namen des Herrn,
    und er errettet mich nach seiner Güte.
    Drum sing’ ich mit meinem Liede
    ewig dein Lob, du treuer Gott!
    Und wandl’ ich in Nacht,
    so ruf ich deinen Namen an,
    ewig, du treuer Gott!

    IX

    Per això entonaré amb el meu cant
    eternament vostra lloança, oh Déu fidel!
    i us donaré gràcies per tot el bé que m’heu fet!
    I encara que camini de nit en la pregona fosca
    i els enemics per tots costats em persegueixin:
    invocaré el nom del Senyor
    i amb la seva bondat em salvarà.
    Per això entonaré amb el meu cant
    eternament vostra lloança, oh Déu fidel!
    I encara que camini de nit,
    invocaré jo el vostre nom,
    oh Déu fidel eternament!

    X

    Ihr Völker, bringet her dem Herrn Ehre und Macht!
    Ihr Könige, bringet her dem Herrn Ehre und Macht!
    Der Himmel bringe her dem Herrn Ehre und Macht!
    Die Erde bringe her dem Herrn Ehre und Macht!
    Alles danke dem Herrn!
    Danket dem Herrn und rühmt seinen
    Namen und preiset seine Herrlichkeit!
    Alles, was Odem hat, lobe den Herrn,
    Halleluja, lobe den Herrn!

    X

    Pobles, doneu al Senyor honor i majestat!
    Reis, doneu al Senyor honor i majestat!
    Que el cel doni al Senyor honor i majestat!
    Que la terra doni al Senyor honor i majestat!
    Que tot doni gràcies al Senyor!
    Doneu gràcies al Senyor, exalceu el seu nom
    i enaltiu la seva glòria.
    Que tot el que respira lloï el Senyor;
    Al.leluia. Que lloï el Senyor!

  • També et pot interessar...

    Palau 100
    18.03.24 - 20 h
    Sala de Concerts

    -Israel a Egipte de Händel

    Monteverdi Choir
    English Baroque Soloists
    Peter Whelan, director

    G. F. Händel: Israel a Egipte, HWV 54

    Preus: de 28 a 125 €


    Simfònics al Palau
    23.03.24 - 18.30 h
    Sala de Concerts

    -Orquestra Simfònica del Vallès & Puig

    Marta Mathéu, soprano
    Eulàlia Fantova, mezzosoprano
    Joan Francesc Folqué, tenor
    Josep-Ramon Olivé, baríton
    Cor Madrigal (Pere Lluís Biosca, director)
    Cor de Cambra de la Diputació de Girona (Isabel Mantecón, directora)
    Quòdlibet Grup Coral (Albert Santiago, director)
    Coral Belles Arts (Jordi Lluch, director)
    Cor de la URV (Montserrat Rios, directora)
    Sergi Belbel, dramatúrgia
    Mercè Pons i Jordi Bosch, narradors
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Xavier Puig, director

    J. S. Bach: Passió segons sant Joan, BWV 245
    (versió amb textos de Sergi Belbel)

    Preus: de 20 a 68 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex