Programa de mà
Norwegian Baroque Ensemble & Duncumb
Estiu al Palau
Dilluns, 13 de juliol de 2026 – 20 h
Petit Palau


Amb la col·laboració de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Johanna Falkinger, soprano
André Lislevand, viola de gamba
Ingeborg Christophersen, flauta de bec
Jadran Duncumb, llaüt i direcció artística
Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble)I part
Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Suite en Re major, TWV 55:D6, per a viola de gamba i cordesOuverture
La trompette
Sarabande
Rondeau
Bourrée
Courante - Double
GigueAntonio Lotti (1667-1740)
“Lascia che nel suo viso”, de Teofane (1719), per a soprano, llaüt i baix continuGeorg Philipp Telemann
Concert per a viola de gamba i flauta de becAllegro
Dolce
AllegroII part
Karl Kohaut (1726-1784)
Concert per a llaüt i quartet de corda, en Mi majorAllegro
Andante
Tempo di minuettoJohann Adolph Hasse (1699-1783)
“L’augeletto in lacci stretto”, de Didone abbandonata (1742), per a soprano, flauta de bec i orquestraDurada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximada.#antiga
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble), una agrupació noruega de referència en el camp de la música antiga, fundada el 1989 i formada per instruments d’època. Al seu capdavant hi ha Jadran Duncumb, llaütista guanyador de l’únic concurs internacional de llaüt del món, que n’exerceix la direcció artística des del 2023. Tindrà com a solistes la soprano austríaca Johanna Falkinger, André Lislevand a la viola de gamba i Ingeborg Christophersen a la flauta de bec. Un equip de primer nivell per submergir-se en el millor del repertori barroc.
Quines són les claus del concert?
El programa proposa un viatge per l’Europa musical del segle XVIII, amb obres de Telemann, Lotti, Kohaut i Hasse. S’obre amb la Suite en Re major de Telemann, que llueix la viola de gamba com a solista. Segueix l’ària “Lascia che nel suo viso” de Lotti, escrita per a veu i llaüt. El Concert per a viola de gamba i flauta de bec de Telemann fa dialogar dos timbres dolços i contrastants, mentre que al seu Concert per a llaüt i quartet de corda, Kohaut recupera un instrument llavors en decadència fent aparèixer el llaüt com a solista en un context de cambra molt íntim. La vetllada es tanca amb l’ària “L’augeletto in lacci stretto”, de l’òpera Didone abbandonata de Hasse, on la soprano conversa amb la flauta de bec i el bell tapís de l’orquestra.
A què he de parar atenció?
A la sonoritat d’una orquestra amb instruments propis de l’època en què van ser escrites aquestes obres; per exemple, als violins, violes i violoncels, s’hi fan servir cordes de tripa, per cercar sempre un equilibri entre els registres. Cal parar atenció a la Suite en Re major de Telemann, on la viola de gamba –instrument de veu càlida i vellutada– interactua amb l’orquestra en un joc de contrastos tímbrics. Al Concert de Kohaut val la pena escoltar com el llaüt, amb el seu so breu i metàl·lic, emergeix per damunt del quartet de corda. Tota la calidesa i la llum del Barroc, tal com sonava al seu temps.
Sabies que...
Els instruments que sonen aquesta nit van viure el seu esplendor durant el Barroc, però alguns van desaparèixer amb l’arribada del Classicisme i del Romanticisme. La viola de gamba va ser l’equivalent del violoncel del segle XVIII, però va ser eclipsada per la família del violí fins a desaparèixer de l’orquestra. El llaüt va tenir una sort semblant, tot quedant relegat als salons, incapaç de competir amb el volum i la projecció de les orquestres clàssiques. Altres instruments, en canvi, van sobreviure: el violí, la viola i el violoncel van néixer al segle XVI i encara són fonamentals. El concert d’avui és una finestra a aquestes sonoritats perdudes.
Comentari
De llaüts, violes de gamba i flautes
La viola de gamba, el llaüt i la flauta dolça, instruments de l’edat mitjana i el Renaixement, van adquirir preeminència als segles XVI i XVII fins a desaparèixer els dos primers a final del segle XVIII, quan instruments més moderns, com el violí o el violoncel, es van imposar en una societat on les sales de concerts cada cop eren més grans i els instruments més antics no tenien el volum de so suficient per arribar a tothom. La desaparició no va ser sobtada i durant tot el segle XVIII es van continuar escrivint obres per a aquests instruments, algunes de les quals escoltarem en aquest concert.
Quan Georg Philipp Telemann va entrar el 1705 al servei del comte Erdmann von Promnitz a Sorau (actual Zary, a Polònia), el noble acabava de tornar de França fascinat per la música que hi havia escoltat i li va encarregar d’escriure música en estil francès. Telemann va aconseguir partitures de Jean-Baptiste Lully i André Campra a partir de les quals va escriure unes dues-centes obertures, seguides de les corresponents suites de danses com la que obre aquest concert, per a viola de gamba, instrument imperant a la cort de Lluís XIV i que el compositor tracta fonamentalment de manera melòdica. Telemann també va ser molt hàbil en l’estil italià del concert, exemple del qual és el Concert per a viola de gamba i flauta de bec inclòs al programa, una obra en la qual preval el diàleg dels instruments.
Quan Haydn començava a ser un compositor respectat i Mozart fascinava a Europa com a nen prodigi, a la imperial Viena vivia l’últim dels grans llaütistes, Karl Kohaut, que també va ser compositor i secretari de la cort. Autor de diversos Concerts per a llaüt, entre altres obres, n’escoltarem l’escrit en Mi major, una partitura de gran dificultat amb passatges ràpids en vertiginoses successions harmòniques, arpegis sostinguts, contrastos dinàmics i un ús freqüent dels greus que evidencien l’intent del compositor per mostrar els límits de l’instrument.
El concert inclou dues àries d’òpera: la primera, l’expressiva, malenconiosa i suplicant “Lascia chen el suo viso”, de l’òpera d’Antonio Lotti Teofane, estrenada a Dresden el 1719 per celebrar les noces del príncep hereu de Saxònia i Polònia amb l’arxiduquessa d’Àustria, i per cloure el programa, “L’augeletto in lacci stretto”, de la Didone abbandonata de Johann Adoph Hasse, una ària amb ocells, la qual cosa explica la part obligada de flauta en el recitatiu introductiu imitant el cant dels ocells.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Biografies


Johanna Falkinger, soprano
La soprano austríaca Johanna Rosa Falkinger va iniciar els seus estudis de cant a Linz, complementats amb una estada Erasmus a Hèlsinki. Posteriorment va obtenir amb matrícula d’honor els estudis de màster a Viena en cant de música antiga amb Roberta Invernizzi (MUK) i en pedagogia vocal amb Tanya Aspelmeier (mdw). Gràcies a la seva veu clara i àgil, és una intèrpret molt sol·licitada en l’àmbit de la música antiga i ha estat guardonada en diversos concursos internacionals.
Entre els seus compromisos recents destaquen actuacions al Theater an der Wien (Combattimenti de Monteverdi), Festival de Salzburg (YSP) com a protagonista de L’enfant et les sortilèges de Ravel, Òpera de Wuppertal (L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, en els papers de Drusilla i Virtú), Festival de Música de Potsdam (L’huomo d’Andrea Bernasconi, com a Incosia), Herrenhausen Barock (Venus and Adonis de Blow, en el rol de Cupido), Festival Händel de Halle (Teseo de Händel, com a Clizia), Styriarte de Graz (L’Orfeo de Monteverdi encarnant la Música i Euridice), Esplanade Hall de Singapur (Simfonia núm. 9 de Beethoven), Musikverein de Viena (Passió segons sant Mateu de Bach) i amb el Concentus Musicus Wien (Alexander’s feast de Händel) al Festival Bach de Lausana.
L’any 2025 debutà amb Jordi Savall interpretant Das Paradies und die Peri de Schumann a la Philharmonie de París, Barcelona i Santander. També amb Christina Pluhar a la Mozartwoche de Salzburg (L’Orfeo de Monteverdi) i al Festival Händel de Karlsruhe amb el programa Handel goes wild. Aquesta primavera va debutar als Estats Units amb la Passió segons sant Joan de Bach a Los Angeles i en un recital a Nova York.
Johanna Rosa Falkinger ha estat premiada al Concurs Corneille de Rouen (França) i al Concurs Internacional Johann Heinrich Schmelzer de l’Abadia de Melk (Àustria). El 2022 va obtenir el primer premi i tots els premis orquestrals del concurs de cant Aria Borealis de Bodø (Noruega). Aquell mateix any va despertar una gran expectació amb el projecte musical de tala de fusta Soprano at work (Soprano a la feina) i amb la composició Puniscimi ancor di più, inspirada tant en Barbara Strozzi com en Britney Spears.
Biografies


André Lislevand, viola de gamba
Va néixer a Verona (1993). De pares llaütistes, la música té un paper important a la seva vida des de ben petit. Col·labora des dels setze anys amb diversos conjunts i orquestres, com ara l’Ensemble Kapsberger, Tonhalle-Orchester de Zúric i Münchner Philharmoniker, dirigit i tocant amb artistes com ara Sigiswald Kuijken, Andrea Marcon i Paul McCreesh. De jove va tenir l’oportunitat d’estudiar particularment amb Jordi Savall.
Va començar els seus estudis amb Paolo Pandolfo a la Schola Cantorum Basiliensis el 2013 i va continuar amb Vittorio Ghielmi al Mozarteum de Salzburg el 2017.
Biografies


Ingeborg Christophersen, flauta de bec
Nascuda a Oslo (1985), el 2003 va rebre el premi d’honor com a músic de l’any de la Societat Noruega d’Artistes de la Música i ha estat guardonada en diverses ocasions amb el primer premi del Campionat de Noruega per a Joves Músics. El 2012 va obtenir una beca biennal del programa estatal de suport als artistes, atorgat pel Consell de les Arts de Noruega. L’any 2013 va ser una de les quatre finalistes de la gran Beca Statoil per a músics clàssics.
Ha actuat com a solista amb l’Orquestra Barroca Noruega, Barokkanerne, Orquestra de l’Òpera Nacional de Noruega, Orquestra Simfònica Nacional d’Ucraïna i Orquestra de la Ràdio Noruega. També ha participat en projectes de Concerts Norway, tant a Noruega com a Bangla Desh.
L’any 2006 va participar al programa televisiu Kjempesjansen del canal NRK1. El 2009 va intervenir com a actriu i músic en l’obra Salong al Teatre Nacional d’Oslo, una producció que va obtenir un gran èxit de crítica i públic i que va ser nominada com a obra de l’any. Aquell mateix any va guanyar també el concurs musical Toneprisen. El 2010 va actuar com a solista en diversos concerts de Vivaldi dins del ballet The four seasons de Jo Strømgren, presentat a l’Òpera Nacional de Noruega.
El 2008 va obtenir el Màster en Música Antiga de la Reial Acadèmia Danesa de Música i Arts Dramàtiques amb la màxima qualificació, després d’estudiar amb Nikolaj Ronimus. El 2010 va completar quatre anys de formació al Conservatori d’Amsterdam amb Paul Leenhouts i Jorge Isaac, i el 2011 va finalitzar els estudis de Màster de Clavicèmbal amb Monica Westheimer a la Reial Acadèmia Danesa de Música i Arts Dramàtiques.
Les seves investigacions acadèmiques s’han centrat en l’ornamentació de la música francesa per a clavicèmbal, la música per a teclat de J. S. Bach i les pràctiques de disminució a la Itàlia del segle XVI. Paral·lelament, ha desenvolupat un ampli interès per diferents llenguatges musicals i el 2011 va completar el programa de quatre anys música contemporània a través de tècniques no occidentals al Conservatori d’Amsterdam, amb una especialització en els complexos sistemes rítmics de la música carnàtica del sud de l’Índia.
Entre el 1997 i el 2003 va formar part del programa de talents del Barratt Due Musikkinstitutt i de l’Escola Municipal de Música i Cultura d’Oslo, on va estudiar flauta de bec amb Svein Egil Skotte. Amb només disset anys va fer una gira de nou setmanes amb la companyia Brageteatret com a actriu i músic a l’espectacle Historien om den lille mannen, en col·laboració amb el conjunt britànic Bebeto String Quartet. Aquell mateix any va actuar també per al Consell Nòrdic de Ministres.
Ha rebut classes particulars de figures destacades, com Michala Petri, Dan Laurin, Peter Holtslag, Ashley Solomon, Markus Zahnhausen, Steinar Ofsdal, el trompetista Kristian Steenstrup, la pianista Elisabeth Klein i el clavecinista Knut Johannessen. Ha ofert concerts a Noruega, Suècia, Dinamarca, les Illes Fèroe, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Eslovènia, Ucraïna i Bangladesh.
Com a clavecinista ha col·laborat amb la Barokkanerne (Orquestra de Cambra de Noruega), Orquestra de la Ràdio Noruega, Cor de Solistes de Noruega, Trondheim Solistene, Orquestra de Cambra de Tromsø, Trondheim Barokk, Oslo Camerata i Orquestra Simfònica de Kristiansand. Ha participat als festivals Festspillene i Nord-Norge, Festival Literari de Lillehammer i Festival d’Òpera d’Oslo. En aquest últim, el 2012, va assumir tant la direcció musical com el paper de clavecinista en l’òpera Pimpinone de Telemann.
A més de la seva activitat com a intèrpret independent, actualment treballa com a organista a l’església medieval de Nesodden, als afores d’Oslo.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut el suport de nombroses fundacions i institucions, entre les quals destaquen Klæstads Legat, Fegerstens Stiftelse, Jansons Legat, Helle Bennetts Allmennyttige Stiftelse, Skipsreder Tom Wilhelmsens Stiftelse, Liseog Arnfinn Hejes Fond, Fondation Idella, Danmarks Nationalbanks Jubilæumsfond, Stiftelsen Selvaag i Ånun Lund Rejs Minnefond.
Biografies


Jadran Duncumb, llaüt i direcció artística
És el director artístic permanent del Barokkanerne, amb el qual dirigeix entre quatre i sis projectes cada any. Va estudiar guitarra al Royal College of Music de Londres, on també va tenir l’oportunitat d’aprendre tiorba i llaüt. Des d’aleshores, la seva trajectòria ha estat estretament vinculada a la música antiga. Es va graduar cum laude per l’Acadèmia Estatal de Música de Trossingen (Alemanya), on va obtenir el Màster en Llaüt i Baix Continu sota la tutela de Rolf Lislevand.
A més de la seva activitat habitual amb el Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble), desenvolupa principalment una carrera com a solista i músic de cambra especialitzat en llaüt i guitarres històriques. Les seves característiques improvisacions en l’acompanyament han estat elogiades, entre d’altres, per la revista «Diapason», que n’ha destacat la riquesa, la sensibilitat i el virtuosisme.
Com a músic de cambra, ha actuat en algunes de les sales més prestigioses d’Europa al costat dels reconeguts intèrprets Giuliano Carmignola, Amandine Beyer, Rolf Lislevand, Kinga Ujszaszi i Johannes Pramsohler.
El disc Bach & weiss (Audax), publicat la tardor del 2017 amb Johannes Pramsohler, va ser nominat a diversos premis i va rebre excel·lents crítiques arreu del món. Amb la violinista Kinga Ujszaszi, al projecte Repicco, ha explorat el magnífic repertori italià del segle XVII. El seu primer àlbum conjunt, Assassini, assassinati (Ambronay Éditions), publicat el 2017, també va obtenir una gran acollida de la crítica.
El seu primer enregistrament en solitari, editat pel segell francès Audax, inclou música del Barroc tardà de Silvius Leopold Weiss i les primeres gravacions de les Sonates per a llaüt de Johann Adolf Hasse. El seu darrer disc dedicat a les obres per a llaüt de Bach va rebre el prestigiós Diapason d’Or el maig del 2021.
Entre els seus projectes més recents destaquen concerts i enregistraments amb la soprano Giulia Semenzato, així com la gravació del segon volum de les Suites de Bach. Duncumb també desenvolupa una important tasca de recerca sobre el repertori per a llaüt dels segles XVI i XVIII, i és considerat avui un dels principals especialistes en música antiga de Noruega.
L’any 2025 va rebre novament el Diapason d’Or pel disc Bach: works for lute, vol. II, el màxim guardó discogràfic atorgat a França.
Biografies


Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble)
Ha estat una formació pionera de música antiga a Noruega des de la seva fundació al principi dels anys noranta. En les dècades posteriors s’ha consolidat com un dels conjunts de música clàssica més destacats del país; ha participat als principals festivals de Noruega i rep invitacions habituals per actuar a l’estranger.
Amb un nucli estable d’instrumentistes i cantants de primer nivell establerts a Noruega, però en col·laboració constant amb músics de referència d’arreu del món, el seu repertori abasta des dels madrigals i l’òpera i l’oratori dels segles XVII i XVIII fins als Concerts per a piano de Mozart i les Simfonies de Haydn.
Entre els directors convidats, solistes i concertinos que han col·laborat amb el conjunt hi ha figures destacades de la interpretació històrica, com Alessandro de Marchi, Lars Ulrik Mortensen, Alfredo Bernardini, Kinga Ujszászi, Lina Tur Bonet, Kati Debretzeni, Roberta Mameli, Johannes Pramsohler, Eva Zaïcik i Rachel Podger. També ha emprès projectes de fusió amb Ragnhild Hemsing, violinista noruega de Hardanger, al programa The norwegian seasons (Berlin Classics), amb el Lodestar Trio i amb el grup de pop noruec No. 4.
Des de l’any 2023 el reconegut llaütista Jadran Duncumb –guardonat amb dos Diapason d’Or per la seva integral de les obres per a llaüt de Bach– és el director artístic del grup.
La seva agenda 2026 inclou concerts en espais i festivals com ara l’Òpera d’Oslo, Prinzregententheater de Múnic, Palau de la Música Catalana i Festival d’Estiu de Dubrovnik. El conjunt també manté una consolidada sèrie de concerts a la històrica Aula Magna de la Universitat d’Oslo, una proposta única a Noruega per l’amplitud del repertori i el volum de produccions. Els darrers anys hi ha interpretat grans obres, com La resurrezione de Händel i Vespres de Monteverdi, alternades amb programes dedicats als Madrigals d’amor i de guerra de Monteverdi, l’Oda a santa Cecília de Purcell i motets de Dowland i Capricornus.
Durant els últims vint anys ha publicat nombrosos enregistraments per als segells 2L, LAWO Classics i Berlin Classics, tots molt ben rebuts per la crítica especialitzada. El seu enregistrament més recent, Anachronia, amb la soprano Johanna Falkinger, es publicarà durant l’estiu de 2026.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimarts, 21.07.26 – 20 h
Sala de ConcertsCor Jove Nacional de Catalunya & Mireia Barrera
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Jordi Cornudella, poeta
Mireia Barrera, directora
*Agrupació amb finalitat pedagògicaVoices of nature
El cant dels ocells
Aer enim volat
Bois meurtri, La blanche neige
Ma volentat ab la raó s’envolpa
Dues cantigues d’Alfons X el Savi, Cançó i dansa, La vaca cega
Alè (estrena)
Elogi de la folliaPreu: 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Programa de mà
Norwegian Baroque Ensemble & Duncumb
Estiu al Palau
Dilluns, 13 de juliol de 2026 – 20 h
Petit Palau

Amb la col·laboració de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Johanna Falkinger, soprano
André Lislevand, viola de gamba
Ingeborg Christophersen, flauta de bec
Jadran Duncumb, llaüt i direcció artística
Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble)I part
Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Suite en Re major, TWV 55:D6, per a viola de gamba i cordesOuverture
La trompette
Sarabande
Rondeau
Bourrée
Courante - Double
GigueAntonio Lotti (1667-1740)
“Lascia che nel suo viso”, de Teofane (1719), per a soprano, llaüt i baix continuGeorg Philipp Telemann
Concert per a viola de gamba i flauta de becAllegro
Dolce
AllegroII part
Karl Kohaut (1726-1784)
Concert per a llaüt i quartet de corda, en Mi majorAllegro
Andante
Tempo di minuettoJohann Adolph Hasse (1699-1783)
“L’augeletto in lacci stretto”, de Didone abbandonata (1742), per a soprano, flauta de bec i orquestraDurada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximada.#antiga
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble), una agrupació noruega de referència en el camp de la música antiga, fundada el 1989 i formada per instruments d’època. Al seu capdavant hi ha Jadran Duncumb, llaütista guanyador de l’únic concurs internacional de llaüt del món, que n’exerceix la direcció artística des del 2023. Tindrà com a solistes la soprano austríaca Johanna Falkinger, André Lislevand a la viola de gamba i Ingeborg Christophersen a la flauta de bec. Un equip de primer nivell per submergir-se en el millor del repertori barroc.
Quines són les claus del concert?
El programa proposa un viatge per l’Europa musical del segle XVIII, amb obres de Telemann, Lotti, Kohaut i Hasse. S’obre amb la Suite en Re major de Telemann, que llueix la viola de gamba com a solista. Segueix l’ària “Lascia che nel suo viso” de Lotti, escrita per a veu i llaüt. El Concert per a viola de gamba i flauta de bec de Telemann fa dialogar dos timbres dolços i contrastants, mentre que al seu Concert per a llaüt i quartet de corda, Kohaut recupera un instrument llavors en decadència fent aparèixer el llaüt com a solista en un context de cambra molt íntim. La vetllada es tanca amb l’ària “L’augeletto in lacci stretto”, de l’òpera Didone abbandonata de Hasse, on la soprano conversa amb la flauta de bec i el bell tapís de l’orquestra.
A què he de parar atenció?
A la sonoritat d’una orquestra amb instruments propis de l’època en què van ser escrites aquestes obres; per exemple, als violins, violes i violoncels, s’hi fan servir cordes de tripa, per cercar sempre un equilibri entre els registres. Cal parar atenció a la Suite en Re major de Telemann, on la viola de gamba –instrument de veu càlida i vellutada– interactua amb l’orquestra en un joc de contrastos tímbrics. Al Concert de Kohaut val la pena escoltar com el llaüt, amb el seu so breu i metàl·lic, emergeix per damunt del quartet de corda. Tota la calidesa i la llum del Barroc, tal com sonava al seu temps.
Sabies que...
Els instruments que sonen aquesta nit van viure el seu esplendor durant el Barroc, però alguns van desaparèixer amb l’arribada del Classicisme i del Romanticisme. La viola de gamba va ser l’equivalent del violoncel del segle XVIII, però va ser eclipsada per la família del violí fins a desaparèixer de l’orquestra. El llaüt va tenir una sort semblant, tot quedant relegat als salons, incapaç de competir amb el volum i la projecció de les orquestres clàssiques. Altres instruments, en canvi, van sobreviure: el violí, la viola i el violoncel van néixer al segle XVI i encara són fonamentals. El concert d’avui és una finestra a aquestes sonoritats perdudes.
Comentari
De llaüts, violes de gamba i flautes
La viola de gamba, el llaüt i la flauta dolça, instruments de l’edat mitjana i el Renaixement, van adquirir preeminència als segles XVI i XVII fins a desaparèixer els dos primers a final del segle XVIII, quan instruments més moderns, com el violí o el violoncel, es van imposar en una societat on les sales de concerts cada cop eren més grans i els instruments més antics no tenien el volum de so suficient per arribar a tothom. La desaparició no va ser sobtada i durant tot el segle XVIII es van continuar escrivint obres per a aquests instruments, algunes de les quals escoltarem en aquest concert.
Quan Georg Philipp Telemann va entrar el 1705 al servei del comte Erdmann von Promnitz a Sorau (actual Zary, a Polònia), el noble acabava de tornar de França fascinat per la música que hi havia escoltat i li va encarregar d’escriure música en estil francès. Telemann va aconseguir partitures de Jean-Baptiste Lully i André Campra a partir de les quals va escriure unes dues-centes obertures, seguides de les corresponents suites de danses com la que obre aquest concert, per a viola de gamba, instrument imperant a la cort de Lluís XIV i que el compositor tracta fonamentalment de manera melòdica. Telemann també va ser molt hàbil en l’estil italià del concert, exemple del qual és el Concert per a viola de gamba i flauta de bec inclòs al programa, una obra en la qual preval el diàleg dels instruments.
Quan Haydn començava a ser un compositor respectat i Mozart fascinava a Europa com a nen prodigi, a la imperial Viena vivia l’últim dels grans llaütistes, Karl Kohaut, que també va ser compositor i secretari de la cort. Autor de diversos Concerts per a llaüt, entre altres obres, n’escoltarem l’escrit en Mi major, una partitura de gran dificultat amb passatges ràpids en vertiginoses successions harmòniques, arpegis sostinguts, contrastos dinàmics i un ús freqüent dels greus que evidencien l’intent del compositor per mostrar els límits de l’instrument.
El concert inclou dues àries d’òpera: la primera, l’expressiva, malenconiosa i suplicant “Lascia chen el suo viso”, de l’òpera d’Antonio Lotti Teofane, estrenada a Dresden el 1719 per celebrar les noces del príncep hereu de Saxònia i Polònia amb l’arxiduquessa d’Àustria, i per cloure el programa, “L’augeletto in lacci stretto”, de la Didone abbandonata de Johann Adoph Hasse, una ària amb ocells, la qual cosa explica la part obligada de flauta en el recitatiu introductiu imitant el cant dels ocells.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Johanna Falkinger, soprano

La soprano austríaca Johanna Rosa Falkinger va iniciar els seus estudis de cant a Linz, complementats amb una estada Erasmus a Hèlsinki. Posteriorment va obtenir amb matrícula d’honor els estudis de màster a Viena en cant de música antiga amb Roberta Invernizzi (MUK) i en pedagogia vocal amb Tanya Aspelmeier (mdw). Gràcies a la seva veu clara i àgil, és una intèrpret molt sol·licitada en l’àmbit de la música antiga i ha estat guardonada en diversos concursos internacionals.
Entre els seus compromisos recents destaquen actuacions al Theater an der Wien (Combattimenti de Monteverdi), Festival de Salzburg (YSP) com a protagonista de L’enfant et les sortilèges de Ravel, Òpera de Wuppertal (L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, en els papers de Drusilla i Virtú), Festival de Música de Potsdam (L’huomo d’Andrea Bernasconi, com a Incosia), Herrenhausen Barock (Venus and Adonis de Blow, en el rol de Cupido), Festival Händel de Halle (Teseo de Händel, com a Clizia), Styriarte de Graz (L’Orfeo de Monteverdi encarnant la Música i Euridice), Esplanade Hall de Singapur (Simfonia núm. 9 de Beethoven), Musikverein de Viena (Passió segons sant Mateu de Bach) i amb el Concentus Musicus Wien (Alexander’s feast de Händel) al Festival Bach de Lausana.
L’any 2025 debutà amb Jordi Savall interpretant Das Paradies und die Peri de Schumann a la Philharmonie de París, Barcelona i Santander. També amb Christina Pluhar a la Mozartwoche de Salzburg (L’Orfeo de Monteverdi) i al Festival Händel de Karlsruhe amb el programa Handel goes wild. Aquesta primavera va debutar als Estats Units amb la Passió segons sant Joan de Bach a Los Angeles i en un recital a Nova York.
Johanna Rosa Falkinger ha estat premiada al Concurs Corneille de Rouen (França) i al Concurs Internacional Johann Heinrich Schmelzer de l’Abadia de Melk (Àustria). El 2022 va obtenir el primer premi i tots els premis orquestrals del concurs de cant Aria Borealis de Bodø (Noruega). Aquell mateix any va despertar una gran expectació amb el projecte musical de tala de fusta Soprano at work (Soprano a la feina) i amb la composició Puniscimi ancor di più, inspirada tant en Barbara Strozzi com en Britney Spears.
André Lislevand, viola de gamba

Va néixer a Verona (1993). De pares llaütistes, la música té un paper important a la seva vida des de ben petit. Col·labora des dels setze anys amb diversos conjunts i orquestres, com ara l’Ensemble Kapsberger, Tonhalle-Orchester de Zúric i Münchner Philharmoniker, dirigit i tocant amb artistes com ara Sigiswald Kuijken, Andrea Marcon i Paul McCreesh. De jove va tenir l’oportunitat d’estudiar particularment amb Jordi Savall.
Va començar els seus estudis amb Paolo Pandolfo a la Schola Cantorum Basiliensis el 2013 i va continuar amb Vittorio Ghielmi al Mozarteum de Salzburg el 2017.
Ingeborg Christophersen, flauta de bec

Nascuda a Oslo (1985), el 2003 va rebre el premi d’honor com a músic de l’any de la Societat Noruega d’Artistes de la Música i ha estat guardonada en diverses ocasions amb el primer premi del Campionat de Noruega per a Joves Músics. El 2012 va obtenir una beca biennal del programa estatal de suport als artistes, atorgat pel Consell de les Arts de Noruega. L’any 2013 va ser una de les quatre finalistes de la gran Beca Statoil per a músics clàssics.
Ha actuat com a solista amb l’Orquestra Barroca Noruega, Barokkanerne, Orquestra de l’Òpera Nacional de Noruega, Orquestra Simfònica Nacional d’Ucraïna i Orquestra de la Ràdio Noruega. També ha participat en projectes de Concerts Norway, tant a Noruega com a Bangla Desh.
L’any 2006 va participar al programa televisiu Kjempesjansen del canal NRK1. El 2009 va intervenir com a actriu i músic en l’obra Salong al Teatre Nacional d’Oslo, una producció que va obtenir un gran èxit de crítica i públic i que va ser nominada com a obra de l’any. Aquell mateix any va guanyar també el concurs musical Toneprisen. El 2010 va actuar com a solista en diversos concerts de Vivaldi dins del ballet The four seasons de Jo Strømgren, presentat a l’Òpera Nacional de Noruega.
El 2008 va obtenir el Màster en Música Antiga de la Reial Acadèmia Danesa de Música i Arts Dramàtiques amb la màxima qualificació, després d’estudiar amb Nikolaj Ronimus. El 2010 va completar quatre anys de formació al Conservatori d’Amsterdam amb Paul Leenhouts i Jorge Isaac, i el 2011 va finalitzar els estudis de Màster de Clavicèmbal amb Monica Westheimer a la Reial Acadèmia Danesa de Música i Arts Dramàtiques.
Les seves investigacions acadèmiques s’han centrat en l’ornamentació de la música francesa per a clavicèmbal, la música per a teclat de J. S. Bach i les pràctiques de disminució a la Itàlia del segle XVI. Paral·lelament, ha desenvolupat un ampli interès per diferents llenguatges musicals i el 2011 va completar el programa de quatre anys música contemporània a través de tècniques no occidentals al Conservatori d’Amsterdam, amb una especialització en els complexos sistemes rítmics de la música carnàtica del sud de l’Índia.
Entre el 1997 i el 2003 va formar part del programa de talents del Barratt Due Musikkinstitutt i de l’Escola Municipal de Música i Cultura d’Oslo, on va estudiar flauta de bec amb Svein Egil Skotte. Amb només disset anys va fer una gira de nou setmanes amb la companyia Brageteatret com a actriu i músic a l’espectacle Historien om den lille mannen, en col·laboració amb el conjunt britànic Bebeto String Quartet. Aquell mateix any va actuar també per al Consell Nòrdic de Ministres.
Ha rebut classes particulars de figures destacades, com Michala Petri, Dan Laurin, Peter Holtslag, Ashley Solomon, Markus Zahnhausen, Steinar Ofsdal, el trompetista Kristian Steenstrup, la pianista Elisabeth Klein i el clavecinista Knut Johannessen. Ha ofert concerts a Noruega, Suècia, Dinamarca, les Illes Fèroe, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Eslovènia, Ucraïna i Bangladesh.
Com a clavecinista ha col·laborat amb la Barokkanerne (Orquestra de Cambra de Noruega), Orquestra de la Ràdio Noruega, Cor de Solistes de Noruega, Trondheim Solistene, Orquestra de Cambra de Tromsø, Trondheim Barokk, Oslo Camerata i Orquestra Simfònica de Kristiansand. Ha participat als festivals Festspillene i Nord-Norge, Festival Literari de Lillehammer i Festival d’Òpera d’Oslo. En aquest últim, el 2012, va assumir tant la direcció musical com el paper de clavecinista en l’òpera Pimpinone de Telemann.
A més de la seva activitat com a intèrpret independent, actualment treballa com a organista a l’església medieval de Nesodden, als afores d’Oslo.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut el suport de nombroses fundacions i institucions, entre les quals destaquen Klæstads Legat, Fegerstens Stiftelse, Jansons Legat, Helle Bennetts Allmennyttige Stiftelse, Skipsreder Tom Wilhelmsens Stiftelse, Liseog Arnfinn Hejes Fond, Fondation Idella, Danmarks Nationalbanks Jubilæumsfond, Stiftelsen Selvaag i Ånun Lund Rejs Minnefond.
Jadran Duncumb, llaüt i direcció artística

És el director artístic permanent del Barokkanerne, amb el qual dirigeix entre quatre i sis projectes cada any. Va estudiar guitarra al Royal College of Music de Londres, on també va tenir l’oportunitat d’aprendre tiorba i llaüt. Des d’aleshores, la seva trajectòria ha estat estretament vinculada a la música antiga. Es va graduar cum laude per l’Acadèmia Estatal de Música de Trossingen (Alemanya), on va obtenir el Màster en Llaüt i Baix Continu sota la tutela de Rolf Lislevand.
A més de la seva activitat habitual amb el Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble), desenvolupa principalment una carrera com a solista i músic de cambra especialitzat en llaüt i guitarres històriques. Les seves característiques improvisacions en l’acompanyament han estat elogiades, entre d’altres, per la revista «Diapason», que n’ha destacat la riquesa, la sensibilitat i el virtuosisme.
Com a músic de cambra, ha actuat en algunes de les sales més prestigioses d’Europa al costat dels reconeguts intèrprets Giuliano Carmignola, Amandine Beyer, Rolf Lislevand, Kinga Ujszaszi i Johannes Pramsohler.
El disc Bach & weiss (Audax), publicat la tardor del 2017 amb Johannes Pramsohler, va ser nominat a diversos premis i va rebre excel·lents crítiques arreu del món. Amb la violinista Kinga Ujszaszi, al projecte Repicco, ha explorat el magnífic repertori italià del segle XVII. El seu primer àlbum conjunt, Assassini, assassinati (Ambronay Éditions), publicat el 2017, també va obtenir una gran acollida de la crítica.
El seu primer enregistrament en solitari, editat pel segell francès Audax, inclou música del Barroc tardà de Silvius Leopold Weiss i les primeres gravacions de les Sonates per a llaüt de Johann Adolf Hasse. El seu darrer disc dedicat a les obres per a llaüt de Bach va rebre el prestigiós Diapason d’Or el maig del 2021.
Entre els seus projectes més recents destaquen concerts i enregistraments amb la soprano Giulia Semenzato, així com la gravació del segon volum de les Suites de Bach. Duncumb també desenvolupa una important tasca de recerca sobre el repertori per a llaüt dels segles XVI i XVIII, i és considerat avui un dels principals especialistes en música antiga de Noruega.
L’any 2025 va rebre novament el Diapason d’Or pel disc Bach: works for lute, vol. II, el màxim guardó discogràfic atorgat a França.
Barokkanerne (Norwegian Baroque Ensemble)

Ha estat una formació pionera de música antiga a Noruega des de la seva fundació al principi dels anys noranta. En les dècades posteriors s’ha consolidat com un dels conjunts de música clàssica més destacats del país; ha participat als principals festivals de Noruega i rep invitacions habituals per actuar a l’estranger.
Amb un nucli estable d’instrumentistes i cantants de primer nivell establerts a Noruega, però en col·laboració constant amb músics de referència d’arreu del món, el seu repertori abasta des dels madrigals i l’òpera i l’oratori dels segles XVII i XVIII fins als Concerts per a piano de Mozart i les Simfonies de Haydn.
Entre els directors convidats, solistes i concertinos que han col·laborat amb el conjunt hi ha figures destacades de la interpretació històrica, com Alessandro de Marchi, Lars Ulrik Mortensen, Alfredo Bernardini, Kinga Ujszászi, Lina Tur Bonet, Kati Debretzeni, Roberta Mameli, Johannes Pramsohler, Eva Zaïcik i Rachel Podger. També ha emprès projectes de fusió amb Ragnhild Hemsing, violinista noruega de Hardanger, al programa The norwegian seasons (Berlin Classics), amb el Lodestar Trio i amb el grup de pop noruec No. 4.
Des de l’any 2023 el reconegut llaütista Jadran Duncumb –guardonat amb dos Diapason d’Or per la seva integral de les obres per a llaüt de Bach– és el director artístic del grup.
La seva agenda 2026 inclou concerts en espais i festivals com ara l’Òpera d’Oslo, Prinzregententheater de Múnic, Palau de la Música Catalana i Festival d’Estiu de Dubrovnik. El conjunt també manté una consolidada sèrie de concerts a la històrica Aula Magna de la Universitat d’Oslo, una proposta única a Noruega per l’amplitud del repertori i el volum de produccions. Els darrers anys hi ha interpretat grans obres, com La resurrezione de Händel i Vespres de Monteverdi, alternades amb programes dedicats als Madrigals d’amor i de guerra de Monteverdi, l’Oda a santa Cecília de Purcell i motets de Dowland i Capricornus.
Durant els últims vint anys ha publicat nombrosos enregistraments per als segells 2L, LAWO Classics i Berlin Classics, tots molt ben rebuts per la crítica especialitzada. El seu enregistrament més recent, Anachronia, amb la soprano Johanna Falkinger, es publicarà durant l’estiu de 2026.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimarts, 21.07.26 – 20 h
Sala de ConcertsCor Jove Nacional de Catalunya & Mireia Barrera
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Jordi Cornudella, poeta
Mireia Barrera, directora
*Agrupació amb finalitat pedagògicaVoices of nature
El cant dels ocells
Aer enim volat
Bois meurtri, La blanche neige
Ma volentat ab la raó s’envolpa
Dues cantigues d’Alfons X el Savi, Cançó i dansa, La vaca cega
Alè (estrena)
Elogi de la folliaPreu: 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.





































































