• Piemontesi, Orquestra Filharmònica de Dresden & González

    —Mozart, Mahler i Strauss

    Palau 100

    Dilluns, 22 de gener de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • logo EUROMADI jpg

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Francesco Piemontesi, piano
    Orquestra Filharmònica de Dresden
    Pablo González, director


    I

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Concert per a piano núm. 25, en Do major, KV 503

    Allegro maestoso
    Andante
    Allegretto


    II

    Gustav Mahler (1860-1911)
    “Adagio” de la Simfonia núm. 10

    Richard Strauss (1864-1949)
    Mort i transfiguració, op. 24

    Largo
    Allegro molto agitato
    Meno mosso
    Moderato


    Durada del concert:
    Primera part, 35 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 50 minuts
    La durada del concert és aproximada.

    #simfònica #músicauniversal

  • Euromadi desembre 22
  • Poema

    Porta la seva veu un ocell del paradís,
    alça el seu anhel la flor que esbalça,
    creix a frec de llum l’ofrena del verb
    a totes les meves branques.

    I s’alzina el desig, la bellesa de la fam,
    la refosa de la pell: l’elixir i l’espasme.

    L’aiguaneix inexpressable.

    El respir.

    Per viure i morir.


    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Comentari

    Serenor, patiment i mort

    El 1786 l’Imperi Austrohongarès s’abocava a una guerra contra els turcs que esclataria dos anys més tard i que s’anunciava molt impopular. Abans que es disparés un sol tret, la rica vida musical vienesa ja se n’havia ressentit. Tement el que pogués passar, els aristòcrates que a Viena alimentaven els concerts per subscripció abandonaven la ciutat. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), que en bona part vivia d’aquests concerts, va ser un dels que en van patir les conseqüències econòmiques, per bé que la seva collita musical aquell any va ser molt notable. Havia acabat i estrenat amb èxit l’òpera Le nozze di Figaro, i a final d’any estrenava la Simfonia Praga i el Concert per a piano núm. 25, en Do major, KV 503.

    El Concert és el darrer que va compondre en aquella tonalitat i el més llarg dels que va escriure per a teclat. És també una partitura que marca una diferència amb les seves obres concertants amb instrument solista, perquè anuncia una nova manera, més simfònica i amb menys contrastos com els que havia acostumat el seu públic. Tot i que un jove Beethoven l’havia interpretat en un dels seus primers concerts a Viena i havia deixat una petja en el seu Concert per a piano núm. 4 i en el primer moviment de la seva Cinquena Simfonia, el Concert de Mozart va caure als llimbs, d’on va ser rescatat al final del segle XX. Avui és considerat amb tota la raó una obra mestra del catàleg concertístic de Mozart.

    Els tres moviments que el conformen estan escrits en forma sonata. El primer, el més llarg, és un “Allegro maestoso” de caràcter heroic i grandiós, en el qual incorpora una marxa i alterna les tonalitats major i menor. D’entrada, ja es nota la diferència amb els Concerts amb instrument solista que havia escrit fins llavors. El segon moviment, “Andante”, tot i estar escrit també en forma sonata, no inclou una de les parts canòniques que és el desenvolupament, i tot ell destil·la un estat pensívol. El tercer, “Allegretto”, és una sonata-rondó que incorpora compassos de la gavota de la seva òpera Idomeneo, que aquell mateix any havia revisat. Tanmateix, el rondó final no és aquella música alegre i escumejant que tan bé havia definit les seves obres. Aquí Mozart transporta la seva música a un estat de serenor amb un ús abundant dels pedals.

    Si aquest Concert és una passa cap a la consolidació del món simfònic del Classicisme que després abocaria al Romanticisme, Gustav Mahler (1860-1911) i Richard Strauss (1864-1949) depassen aquells límits amb la incorporació de la música programàtica en el camí del Postromanticisme cap al Modernisme.

    Mahler va voler ultrapassar el topall que havia quedat situat en la Novena de Beethoven, l’anomenada maledicció de la novena simfonia, i va començar una Desena Simfonia que, malauradament, no va poder acabar. Ara bé, les seves Simfonies, ¿són realment això o són una mena de poemes simfònics? La resposta s’inclina més aviat cap a la música programàtica si ens atenim al fet que acostumen a desenvolupar un argument literari i són molt descriptives.

    La mort és una presència freqüent en les obres de Mahler. I amb més motiu ho és a la seva darrera obra, la Desena Simfonia, en Fa sostingut major, de la qual només va poder completar el primer moviment, l’“Adagio”, mentre que dels altres quatre moviments va fer un esborrany sense orquestrar (a partir del material que va deixar s’han fet diverses recomposicions, però el que escoltarem serà el que realment Mahler va acabar).

    Començada l’estiu del 1910, el músic ja sabia que tenia una greu afecció cardíaca (tot i que va morir d’una infecció de la sang) i que la seva esposa, Alma, li era infidel. El compositor moriria mesos després, el maig del 1911, als cinquanta anys. Les anotacions que havia fet a l’esborrany de la Desena revelen el patiment físic i emocional de l’autor. El tercer moviment s’havia de titular “Purgatori o Infern”, tot i que en va eliminar la segona paraula. També hi va anotar la paraula Mort i citacions evangèliques, com ara “Déu meu, Déu meu!, per què m’has abandonat?” o bé “Que es faci la teva voluntat!”.

    A l’“Adagio”, molt expressiu, ja s’hi detecta el gran patiment de l’autor. És l’obra més innovadora de les que va compondre. Amb moltes dissonàncies i cromatismes, prenuncia el que farien els músics de la Segona Escola de Viena, com Arnold Schönberg o Alban Berg, en el terreny de l’atonalitat, però sense ultrapassar aquella frontera. Mahler fa un ús destacat de les violes soles introduint seccions del moviment, la qual cosa deixa traspuar el dolor que amarava el compositor.

    A diferència de Mahler, Strauss va escriure molt poques simfonies. Als vint anys, el compositor alemany va tenir el que avui en diríem una epifania quan el violinista, compositor i també poeta Alexander Ritter li va suggerir que a la seva música desenvolupés els aspectes poètics i més expressius, com havien fet Liszt, Wagner o Berlioz. Així ho va fer i als vint-i-cinc anys, quan va compondre el poema simfònic Mort i transfiguració, estrenat a Eisenach el 1890, després d’haver triomfat amb un altre poema simfònic, Don Joan, ja se’l considerava el compositor alemany més significatiu i progressista després de Wagner.

    Repassant les darreres hores d’un moribund, un artista que ha aspirat als ideals més elevats, amb Mort i transfiguració Strauss intenta esbrinar el misteri de la mort i del més enllà. Estructurat en quatre parts, incorpora una orquestració amb la novetat de dues arpes, i unes harmonies molt avançades. Tement que no s’entengués prou bé el que volia explicar amb la partitura, va demanar a Ritter uns versos que descrivissin el que passava. El “Largo” inicial presenta el malalt a prop de la mort. Segueix un “Allegro molto agitato” que descriu la lluita entre la vida i la mort, la qual no dona respir al moribund. Al “Meno mosso”, la vida passada desfila davant del morent. Al “Moderato” final descriu l’anhelada transfiguració.

    La partitura desprèn una gran càrrega psicològica i quan el mateix Strauss estava morint, als vuitanta-cinc anys, es veu que va dir: “Morir és exactament tal com ho vaig compondre fa seixanta anys”.

     

    Rosa Massagué, periodista

     

  • Biografies

    Francesco Piemontesi, piano

    Francesco Piemontesi, piano

    © Camille Blake

    Nascut a Locarno (Suïssa), va estudiar amb Arie Vardi i després amb Alfred Brendel, Murray Perahia, Cécile Ousset i Alexis Weissenberg. Va esdevenir conegut internacionalment després de guanyar diversos concursos importants, com el Queen Elisabeth de l’any 2007. Des del 2012 és el director artístic de la Settimane Musicale di Ascona.

    És un pianista excepcional, expressiu i amb una habilitat tècnica brillant, conegut especialment per les interpretacions de Mozart i del repertori romàntic primerenc; interpreta igualment amb una sensibilitat magistral Brahms, Liszt, Dvořák, Ravel, Debussy i Bartók.

    La temporada 2022-23 va oferir recitals al Heinz Hall de la Pittsburgh Symphony Orchestra amb David McCarroll, una gira per Espanya amb la Budapest Festival Orchestra i Iván Fischer, així com concerts amb l’Orchestra de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orchestra Sinfónica della RAI, Pittsburgh Symphony i Elim Chan, Wiener Symphoniker i Andrew Manze, Dallas Symphony i Fabio Luisi, WDR Sinfonieorchester i Andrew Davis, Dresdner Philharmonie, sota la batuta de Marek Janowski i de Louis Langrée, i una actuació amb la BBC Symphony Orchestra i Thomas Dausgaard als BBC Proms.

    Entre les seves fites destacades més recents figura el debut amb la Berliner Philharmoniker i les actuacions amb orquestres principals, com London Symphony, Los Angeles Philharmonic, Boston Symphony, NHK Symphony, Cleveland Orchestra, Israel Philharmonic, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchner Philharmoniker, London Philharmonic, Gewandhausorchester de Leipzig, Pittsburgh Symphony, Filharmònica Txeca i Filharmònica d’Oslo, Simfònica de la Ràdio Sueca, Filharmònica de Sant Petersburg, Orchestre de París, Orchestre Symphonique de Mont-real, Orchestre National de França i Tonhalle-Orchester de Zúric. Ha col·laborat amb directors de renom, com Vladimir Ashkenazy, Charles Dutoit, Iván Fischer, Daniel Harding, Manfred Honeck, Marek Janowski, Neeme Järvi, Emmanuel Krivine, Ton Koopman, Zubin Mehta, Roger Norrington, Gianandrea Noseda, Sir Antonio Pappano i Yuri Temirkànov.

    Com a músic de cambra ha actuat al costat de Leif Ove Andsnes, Yuri Bashmet, Renaud i Gautier Capuçon, Leonidas Kavakos, Stephen Kovacevich, Heinrich Schiff, Christian Tetzlaff, Jörg Widmann, Tabea Zimmermann i l’Emerson Quartet.

    L’any 2019 va publicar les darreres Sonates de Schubert. Enregistraments anteriors inclouen Els anys de pelegrinatge de Liszt i els Concerts per a piano de Mozart amb la Scottish Chamber Orchestra i Andrew Manze per al segell Linn. I per a Naïve ha enregistrat els Preludis de Debussy i obres per a piano sol de Mozart.

  • Orquestra Filharmònica de Dresden

    Orquestra Filharmònica de Dresden

    © debjoernkadenbach

    “Música per a tothom”, aquest és el lema de la Dresdner Philharmonie. L’orquestra és sinònim de concerts del més alt nivell artístic, d’educació musical per a totes les edats i suposa una mirada més enllà del vessant musical. Les seves actuacions arreu del món i amb convidats d’arreu n’han consolidat la reputació a tot el planeta. Marek Janowski n’és el director titular i artístic des de la temporada 2019-20.

    La nova sala de concerts del Kulturpalast (Palau de Cultura), inaugurada el 2017, té una capacitat de 1.800 butaques i està situada al cor del barri antic de Dresden. Ha esdevingut un veritable regal per a la formació, com també per a la ciutat i tot el món de la música. A nivell internacional ja és considerada un lloc de visita obligada.

    El 1870 la iniciativa privada dels ciutadans va permetre fundar la Dresdner Philharmonie. Ells van fer possible que la Stadtkapelle oferís concerts a la Gewerbe-haus i van esdevenir un públic que va demostrar-hi molt d’interès. Durant les seves primeres dècades, compositors com ara Brahms, Txaikovski, Dvořák i Strauss van situar-se’n al podi per dirigir les seves pròpies obres. Paul van Kempen la va convertir en un conjunt de categoria mundial a partir del 1934. I després d’ell van deixar-hi empremta Kurt Masur, Marek Janowski, Rafael Frühbeck de Burgos i Michael Sanderling.

    Amb un públic informat, amb interès i sobretot fidel, pràcticament cap altra orquestra alemanya està tan unida al seu públic com la Dresdner Philharmonie. Uns fonaments que li han permès superar i sobreviure diverses crisis, com la del 1923 durant el primer gran crac econòmic després de la Primera Guerra Mundial, la del 1933 amb l’arriba al poder del Partit Nazi, i la del 1944-1945 després de ser tancades totes les sales de concerts i el bombardeig de la ciutat. Fins i tot els anys posteriors del 1989-1990 el seu públic va romandre fidel a la Dresdner Philharmonie.

    L’orquestra va començar a fer enregistraments el 1937. I fins a la data d’avui la seva discografia incorpora prop de tres-centes trenta obres. Els enregistraments recents inclou un cicle dirigit per Michael Sanderling amb la integral de les Simfonies de Xostakóvitx i Beethoven (Sony Classical), amb Marek Janowski; l’orquestra ha gravat Cavalleria rusticana de Mascagni, Il tabarro de Puccini i Fidelio de Beethoven (Pentatone).

  • Pablo González, director

    Pablo González, director

    © Benjamin Ealovega

    Reconegut com un dels directors més versàtils i apassionats de la seva generació, és un músic que transmet gran inspiració, tant a orquestres com a públic d’arreu del món.

    Va néixer a Oviedo i estudià a la Guildhall School of Music & Drama de Londres. Actualment resideix a Oviedo.

    Ha estat director titular de l’Orquesta y Coro de RTVE (2019-2023) i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (2010-2015), director principal convidat de l’Orquesta Ciudad de Granada i director assistent de la London Symphony Orchestra.

    Entre els seus recents i propers compromisos destaquen les actuacions amb la Royal Philharmonic Orchestra, City of Birmingham Symphony, The Hallé, Filharmònica d’Hèlsinki, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen, Konzerthausorchester de Berlín, Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, Dresdner Philharmonie, Gürzenich-Orchester Köln, Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern, Orchestre Philharmonique d’Estrasburg, Orchestre National de l’Illa de França, Residentie Orkest de Stavanger, Orchestre Philharmonique-Royal de Lieja, Orchestra della Svizzera Italiana, Orquesta Sinfónica Nacional de Mèxic, Filarmónica de Buenos Aires, etc. A Espanya manté una estreta relació amb les orquestres simfòniques espanyoles, amb les quals actua habitualment a festivals internacionals.

    En el terreny operístic ha dirigit Don Giovanni i L’elisir d’amore en èxits de la Glyndebourne Tour, Carmen a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, i Una vocce in off, La voix humaine, Die Zauberflöte, Daphne i Rienzi al Gran Teatre del Liceu, així com Madama Butterfly a l’Ópera d’Oviedo.

    Ha col·laborat amb solistes destacats, com ara Maxim Vengerov, Nikolai Lugansky, Javier Perianes, Khatia Buniatishvili, Beatrice Rana, Renaud Capuçon, Gautier Capuçon, Sol Gabetta, Anne-Sophie Mutter, Isabelle Faust, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Viktoria Mullova, Johannes Moser, Truls Mork i Viviane Hagner.

    Entre els seus enregistraments discogràfics, destaca el monogràfic sobre Enric Granados en tres volums, així com un CD amb les suites de Carmen i L’Arlésienne de Bizet, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, per al segell Naxos. Pablo González gaudeix d’una col·laboració continuada amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern (DRP), amb la qual enregistrarà properament un CD amb música d’Emmanuel Moor. El seu enregistrament centrat en Schumann amb Lena Neudauer ha estat guardonat amb el prestigiós International Classical Music Award.

  • Formació

    Orquestra Filharmònica de Dresden 

    Violins I

    Heike Janicke
    Wolfgang Hentrich
    Dalia Richter
    Johannes Groth
    Alexander Teichmann
    Annegret Teichmann
    Juliane Kettschau
    Thomas Otto
    Theresia Hänzsche
    Deborah Kadenbach
    Xianbo Wen
    Yeeun Choi
    Ji-Won Choi
    Hobin Yi
    Maciej Strzelecki*
    Soyoung Park**

    Violins II

    Markus Gundermann
    Barennie Moon*
    Cordula Fest
    Andreas Hoene
    Andrea Dittrich
    Constanze Sandmann
    Jörn Hettfleisch
    Dorit Schwarz
    Susanne Herberg
    Christiane Liskowsky
    Teresa Novák
    Annalena Kott
    Pablo Aznarez Maeztu
    Minchang Jo

    Violes

    Christina Biwank
    Matan Gilitchensky
    Beate Müller
    Steffen Neumann
    Andreas Kuhlmann
    Joanna Szumiel
    Tilman Baubkus
    Irena Dietze
    Sonsoles Jouve del Castillo
    Harald Hufnagel
    Ricarda Maria Glöckler
    Thomas Oepen*

    Violoncels

    Matthias Bräutigam
    Ulf Prelle
    Petra Willmann
    Rainer Promnitz
    Karl Bernhard von Stumpff
    Clemens Krieger
    Daniel Thiele
    Alexander Will
    Dorothea Plans Casal
    Eduardo Martínez Ferrer

    Contrabaixos

    Benedikt Hübner
    Razvan Popescu
    Tobias Glöckler
    Thilo Ermold
    Matthias Bohrig
    Ilie Cozmatchi
    Philipp Könen-Dose
    Caroline Renn**

    Flautes

    Marianna Julia Zolnacz
    Karin Hofmann
    Friederike Herfurth-Bäz
    Johanna Dabels**

    Oboès

    Johannes Pfeiffer
    Guido Titze
    Benjamin Völkel*
    Luisa Marita Hülsmann**

    Clarinets

    Fabian Dirr
    Dittmar Trebeljahr
    Klaus Jopp
    Yining Bian**

    Fagots

    Felix Amrhein
    Robert-Christian Schuster
    Philipp Hösli
    Mario Hendel

    Trompes

    Michael Schneider
    Friedrich Kettschau
    Torsten Gottschalk
    Johannes Max
    Dietrich Schlät
    Carsten Gießmann
    David Coral Patino
    Rafael Oliveros Laguna

    Trompetes

    Andreas Jainz
    Christian Höcherl
    Csaba Kelemen
    Jonathan Debus
    Philipp Hennigs**

    Trombons

    Matthias Franz
    Stefan Langbein
    Dietmar Pester
    Peter Conrad

    Trompa tenor

    Wolfram Arndt*

    Tuba

    Jörg Wachsmuth

    Timbal

    Oliver Mills

    Percussions

    Alexej Bröse
    Ricardo Paños Martinez
    Johannes Hierluksch*
    Patrick Wirth*

    Arpes

    Nora Koch
    Sarah Christ*

    * Substitut
    ** Academy

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dimecres, 31.01.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Vadim Repin, violí
    Nikolai Lugansky, piano

    C. Debussy: Sonata per a violí i piano, en Sol menor, L. 140
    E. Grieg: Sonata per a violí i piano núm. 3, op. 45
    C. Franck: Sonata per a violí i piano, en La major

    Preus: de 22 a 35 euros



    Palau Piano
    Divendres, 09.02.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    András Schiff, piano

    Programa per determinar

    Preus: de 30 a 60 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex