Programa de mà
Bomsori & Blechacz
—Mozart, Beethoven, Paderewski i Szymanowski
Palau Cambra
Dilluns, 24 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Bomsori, violí
Rafał Blechacz, pianoI
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296I. Allegro vivace
II. Andante sostenuto
III. AllegroLudwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2I. Allegro con brio
II. Adagio cantabile
III. Scherzo. Allegro
IV. Finale. AllegroII
Ignacy Jan Paderewski (1860-1941)
Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13I. Allegro con fantasia
II. Intermezzo. Andantino
III. Finale. Allegro molto quasi prestoKarol Szymanowski (1882-1937)
Nocturn i tarantel·la, op. 28Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#cambra


Poema
Dafne
Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor,
va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo
mentre tensava l’arc amb precisió.Mil anys va estar-se el fill de Zeus
perseguint Dafne, que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos
temptant d’acorralar-la,
i mil anys més nosaltres
repetint i repetint i repetint el mite
sense posar-lo en dubte, sense negar-lo.Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució, l’amor,
que això és violència?Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber
Qui en són els protagonistes?
Quines són les claus del concert?
A què he de parar atenció?
Sabies que...
Comentari
La forma sonata és on millor s’aprecia l’evolució de les formes musicals i on la majoria de compositors fan les més grans innovacions estilístiques. És com un fil conductor que al llarg de la història de la música permet resseguir-ne les línies evolutives.
Mozart és qui estableix les normes definitives de la sonata clàssica per a violí i piano, tot aconseguint un enfrontament equilibrat entre els dos instruments fent-los dialogar amb mestratge i on el paper del piano agafa protagonisme en lloc de ser mera base harmònica.
La Sonata en Do major, KV 296, enllestida a Mannheim el 1778, tres dies abans de marxar cap a París, inaugura la sèrie de Sonates amb només tres moviments, que ja es consolidaran així fins al final de la seva vida. Tot i no ser virtuosística, sí que és més difícil que les anteriors i és plena d’una alegria dinàmica on es fon la senzillesa popular amb la finesa a l’hora de tractar els temes. Dedicada a la seva alumna Teresa Piessou, s’inspira en el fons en Aloysia Weber, una soprano que per aquella època ha seduït Mozart amb la seva veu, germana de la seva esposa Constanze.
Es diu que Beethoven és dels artistes que més es renova a si mateix sense mai trair-se. Potser perquè la cronologia de la seva vida fa que ell sigui geni únic a la seva època, a diferència de Mozart, que es contraposava a Haydn, o Bach a Händel, o Chopin a Liszt. I això l’esperonava a tirar endavant amb la seva lluita contra el destí, contra la soledat, contra la incomprensió, contra la crítica (deia referint-se als crítics detractors: “Penso, com Voltaire, que algunes picades de mosca no poden frenar un cavall enmig d’una carrera desfermada”). I lluita contra la sordesa, que es fa patent just abans de l’estiu del 1802 transcorregut a Heiligenstadt i que donarà lloc al seu famós testament i als seus pensaments suïcides. Just abans d’aquest estiu acaba les tres Sonates de l’opus 30. El novembre del 1801 escriu a l’amic Wegeler: “Oh, el món... jo voldria abraçar-lo si fos lliure. La meva joventut, bé ho noto, s’esmuny suara. Cada dia m’apropo més a la meta que intueixo però que no puc descriure. Res de descans! Agafaré el destí pel coll. No aconseguirà pas doblegar-me!”.
La segona Sonata de l’opus 32 és, de les tres, la que presenta més innovació i una nova fita personal, tot aconseguint descriure a la perfecció aquest conflicte entre els primers estralls de la vellesa i l’entusiasme de la joventut amb què encara els afronta.
Paderewski fou un virtuós pianista polonès, tot i que la seva carrera musical quedà eclipsada per la política, ja que fou un fervent lluitador per la independència de Polònia i en fou el tercer primer ministre un cop assolida després de la Primera Guerra Mundial. Però la seva producció musical és de qualitat innegable i li aportà una fama en vida que el catapultaren al prestigi i lideratge polític. La seva Sonata per a violí i piano fou escrita el 1881, just després de la mort de la seva primera esposa i mentre el compositor havia de tenir cura del seu fill greument discapacitat, un estat anímic que es transmet a l’obra en forma d’angoixosa urgència i emoció intensa, que no acaben de trobar cap veritable relaxació al llarg de tota l’obra.
Szymanowski ajudà sense saber-ho a eclipsar la música de Paderewski. Fill d’artistes i gran amic de Rubinstein, després de la Gran Guerra es concentrà a aprofundir en les arrels musicals poloneses. El Nocturn i tarantel·la del 1915 potser no innova en l’escriptura, però sí en les sonoritats del violí, amb un final plenament virtuosístic.
Nona Arola i Vera
Biografies
Biografies

© Bartek Barczyk

© Bartek Barczyk
Bomsori, violí
Nascuda a Corea del Sud, va estudiar a la Universitat Nacional de Seül amb Young Uck Kim i a la Juilliard School amb Sylvia Rosenberg i Ronald Capoes.
“Aquesta violinista està preparada per a tot: amb virtuosisme, presència, claredat i un to càlid i ric, Bomsori és una experta a fer seu cada moment” («Crescendo Magazine»). El febrer del 2021 va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. El seu no àlbum va sortir a la venda el maig passat, amb els Concerts de Bruch i Korngold, amb la Bamberger Symphoniker i Jakub Hrůša.
Entre les fites de la temporada actual de Bomsori, hi ha gires amb la Bamberger Symphoniker i Jakub Hrůša per Alemanya i l’Àsia, el retorn al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Seül i Jaap van Zweden, i a Viena amb la Wiener Symphoniker. També el debut amb l’Orchestre de París, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen i Academy of St. Martin in the Fields, i un altre retorn, al Concertgebouw, com a artista resident amb la Residentie Orkest Den Haag, i les actuacions a Hong Kong i Pequín amb Paavo Järvi i la Filharmònica de Hong Kong.
Darrerament ha debutat als BBC Proms amb la BBC Philharmonic i al Hollywood Bowl amb Los Angeles Philharmonic. Ha fet una gira amb la Tonhalle-Orchester de Zúric i Paavo Järvi, i ha debutat amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Pittsburg Symphony i Orquesta y Coro Nacionales de España. També ha actuat amb la Wiener Symphoniker a la Konzerthaus i ha debutat al Concertgebouw amb la Residentie Orkest.
Bomsori és convidada habitualment a importants festivals, com el Rheingau Musik Festival, Schleswig-Holstein Musik Festival i Verbier Festival. El 2021 va ser nomenada Focus Artist del Rheingau Musik Festival i va iniciar una residència artística de cinc anys al Gstaad Menuhin Festival com a Menuhin’s Heritage Artist.
Així mateix, ha actuat amb les principals orquestres americanes, com la New York Philharmonic, San Francico Symphony, Los Angeles Philharmonic i Orchestre Symphonique de Mont-real, i amb la Simfònica Nacional Danesa, amb directors de renom, com Fabio Luisi, Paavo Järvi, Marin Alsop, Jakub Hrůsa, Sanntu-Matias Rouvali i Jaap van Zweden.
Ha estat guardonada al Concurs Internacional de Música ARD, als concursos internacionals de violí Txaikovski, Reina Isabel i Jean Sibelius, i ha rebut el Young Artist Award del Ministeri de Cultura de Corea del Sud.
La seva discografia amb Deutsche Grammophon inclou Violin in stage amb la Filharmònica NFM de Wrocław, i un àlbum amb Rafał Blechacz que inclou obres de Fauré, Debussy, Szymanowski i Chopin, que va guanyar el Premi Fryderyk al millor àlbum polonès a l’estranger. El seu darrer enregistrament del Concert per a violí de Nielsen amb l’Orquestra Simfònica Nacional Danesa i Fabio Luisi va rebre el Premi Gramophone 2024.
Toca amb el Guarnerius del Gesù “ex-Moller” del 1725, cedit generosament per la Fundació Samsung per a la Cultura i la Stradivari Society de Chicago.
Biografies

@ Harald Hofmann

@ Harald Hofmann
Rafaɫ Blechacz, piano
Nascut el 1985, va iniciar els estudis als cinc anys, i va continuar el seu aprenentatge pianístic a l’Escola Estatal de Música Arthur Rubinstein de Bydgoszcz. El 2007 es va graduar a l’Acadèmia de Música Feliks Nowowiejski de la mateixa ciutat de Bydgoszcz, a la classe de piano de la professora Kataryna Popowa Zydroń. El 2016 va obtenir el seu doctorat en filosofia de la música.
Des de la seva victòria al XV Concurs Internacional de Piano Chopin de Varsòvia (2005), s’ha consolidat a l’escena concertística internacional i és reconegut com el millor intèrpret de la seva generació de les obres de Chopin. És aclamat pel públic i la crítica d’arreu del món per les seves interpretacions aprofundides i virtuoses. A més, el 2014 va ser guardonat amb al prestigiós Gilmore Artist Award, premi que s’atorga cada quatre anys a un concertista distingit i extraordinari sense tenir-ne en compte l’edat ni la nacionalitat.
Ha actuat amb orquestres de gran prestigi, com la London Philharmonic Orchestra, City of Birmingham Symphony Orchestra, Orchestre de París, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, hr-Sinfonieorchester de Frankfurt, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen, Mahler Chamber Orchestra, ORF Radio-Symphonieorchester de Viena, Camerata Salzburg, Rotterdam Philharmonic Orchestra, Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia, Tonhalle-Orchester de Zúric, Minnesota Orchestra, Detroit Symphony Orchestra i Orchestre Symphonique de Mont-real.
Ha ofert recitals a les sales més destacades del món, com Philharmonie de Berlín, Prinzregententheater de Múnic, Konzerthaus de Dortmund, Salle Pleyel de París, Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatroalla Scala de Milà, Wiener Konzerthaus i BOZAR-Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, a més de ciutats dels Estats Units i l’Àsia.
Va iniciar la temporada 2024-25 amb la Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg, sota la direcció de Kent Nagano, i SWR Symphonieorchester, NDR Elbphilharmonie Orchester, Simfònica de Varsòvia, Orchestre Philharmonique de Montecarlo i Kammerorchester des Bayerischen Rundfunks. Els seus recitals com a solista l’han portat a Milà, Ginebra, Berlín i París, a més de llargues gires pel Japó i la Xina. Com a músic de cambra, col·labora i es concentra en el seu duo amb Bomsori.
Blechacz és artista discogràfic en exclusiva de Deutsche Grammophon. El seu primer enregistrament dels Préludes de Chopin van assolir un disc de platí a la seva Polònia natal, a més de l’ECHO Klassik alemany i el Diapason d’Or francès. L’àlbum amb els dos Concerts de Chopin amb la Concertgebouworkest, sota la batuta de Jerzy Semkow, va ser guardonat amb el Preis der Deutschen Schallplattenkritik. El 2012 va publicar obres de Debussy i Szymanowski, cedé que va ser distingit com a enregistrament del mes per la revista «Gramophone» i enregistrament solista de l’any per ECHO Klassik. Altres àlbums amb Poloneses de Chopin o bé obres de Bach, com també el seu àlbum en duo amb el violinista Bomsori, han seduït els oients i la crítica aquests darrers anys. L’últim enregistrament de Blechacz va aparèixer el març del 2023, amb obres de Frédéric Chopin, dedicat novament al compositor que va impulsar especialment la seva carrera.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 23.03.26 – 20 h
Sala de Concerts—Schumann i Brahms
Christian Zacharias, piano
Leipziger StreichquartettJ. Brahms: Quartet núm. 2, en La menor, op. 51 núm. 2
R. Schumann: Quintet amb piano, en Mi bemoll major, op. 44Preus: 25 i 38 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Bomsori & Blechacz
—Mozart, Beethoven, Paderewski i Szymanowski
Palau Cambra
Dilluns, 24 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Bomsori, violí
Rafał Blechacz, pianoI
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296I. Allegro vivace
II. Andante sostenuto
III. AllegroLudwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2I. Allegro con brio
II. Adagio cantabile
III. Scherzo. Allegro
IV. Finale. AllegroII
Ignacy Jan Paderewski (1860-1941)
Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13I. Allegro con fantasia
II. Intermezzo. Andantino
III. Finale. Allegro molto quasi prestoKarol Szymanowski (1882-1937)
Nocturn i tarantel·la, op. 28Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#cambra

Poema
Dafne
Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor,
va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo
mentre tensava l’arc amb precisió.Mil anys va estar-se el fill de Zeus
perseguint Dafne, que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos
temptant d’acorralar-la,
i mil anys més nosaltres
repetint i repetint i repetint el mite
sense posar-lo en dubte, sense negar-lo.Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució, l’amor,
que això és violència?Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber
Qui en són els protagonistes?
Quines són les claus del concert?
A què he de parar atenció?
Sabies que...

Comentari
La forma sonata és on millor s’aprecia l’evolució de les formes musicals i on la majoria de compositors fan les més grans innovacions estilístiques. És com un fil conductor que al llarg de la història de la música permet resseguir-ne les línies evolutives.
Mozart és qui estableix les normes definitives de la sonata clàssica per a violí i piano, tot aconseguint un enfrontament equilibrat entre els dos instruments fent-los dialogar amb mestratge i on el paper del piano agafa protagonisme en lloc de ser mera base harmònica.
La Sonata en Do major, KV 296, enllestida a Mannheim el 1778, tres dies abans de marxar cap a París, inaugura la sèrie de Sonates amb només tres moviments, que ja es consolidaran així fins al final de la seva vida. Tot i no ser virtuosística, sí que és més difícil que les anteriors i és plena d’una alegria dinàmica on es fon la senzillesa popular amb la finesa a l’hora de tractar els temes. Dedicada a la seva alumna Teresa Piessou, s’inspira en el fons en Aloysia Weber, una soprano que per aquella època ha seduït Mozart amb la seva veu, germana de la seva esposa Constanze.
Es diu que Beethoven és dels artistes que més es renova a si mateix sense mai trair-se. Potser perquè la cronologia de la seva vida fa que ell sigui geni únic a la seva època, a diferència de Mozart, que es contraposava a Haydn, o Bach a Händel, o Chopin a Liszt. I això l’esperonava a tirar endavant amb la seva lluita contra el destí, contra la soledat, contra la incomprensió, contra la crítica (deia referint-se als crítics detractors: “Penso, com Voltaire, que algunes picades de mosca no poden frenar un cavall enmig d’una carrera desfermada”). I lluita contra la sordesa, que es fa patent just abans de l’estiu del 1802 transcorregut a Heiligenstadt i que donarà lloc al seu famós testament i als seus pensaments suïcides. Just abans d’aquest estiu acaba les tres Sonates de l’opus 30. El novembre del 1801 escriu a l’amic Wegeler: “Oh, el món... jo voldria abraçar-lo si fos lliure. La meva joventut, bé ho noto, s’esmuny suara. Cada dia m’apropo més a la meta que intueixo però que no puc descriure. Res de descans! Agafaré el destí pel coll. No aconseguirà pas doblegar-me!”.
La segona Sonata de l’opus 32 és, de les tres, la que presenta més innovació i una nova fita personal, tot aconseguint descriure a la perfecció aquest conflicte entre els primers estralls de la vellesa i l’entusiasme de la joventut amb què encara els afronta.
Paderewski fou un virtuós pianista polonès, tot i que la seva carrera musical quedà eclipsada per la política, ja que fou un fervent lluitador per la independència de Polònia i en fou el tercer primer ministre un cop assolida després de la Primera Guerra Mundial. Però la seva producció musical és de qualitat innegable i li aportà una fama en vida que el catapultaren al prestigi i lideratge polític. La seva Sonata per a violí i piano fou escrita el 1881, just després de la mort de la seva primera esposa i mentre el compositor havia de tenir cura del seu fill greument discapacitat, un estat anímic que es transmet a l’obra en forma d’angoixosa urgència i emoció intensa, que no acaben de trobar cap veritable relaxació al llarg de tota l’obra.
Szymanowski ajudà sense saber-ho a eclipsar la música de Paderewski. Fill d’artistes i gran amic de Rubinstein, després de la Gran Guerra es concentrà a aprofundir en les arrels musicals poloneses. El Nocturn i tarantel·la del 1915 potser no innova en l’escriptura, però sí en les sonoritats del violí, amb un final plenament virtuosístic.
Nona Arola i Vera
Biografies
Bomsori, violí

© Bartek Barczyk
Nascuda a Corea del Sud, va estudiar a la Universitat Nacional de Seül amb Young Uck Kim i a la Juilliard School amb Sylvia Rosenberg i Ronald Capoes.
“Aquesta violinista està preparada per a tot: amb virtuosisme, presència, claredat i un to càlid i ric, Bomsori és una experta a fer seu cada moment” («Crescendo Magazine»). El febrer del 2021 va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. El seu no àlbum va sortir a la venda el maig passat, amb els Concerts de Bruch i Korngold, amb la Bamberger Symphoniker i Jakub Hrůša.
Entre les fites de la temporada actual de Bomsori, hi ha gires amb la Bamberger Symphoniker i Jakub Hrůša per Alemanya i l’Àsia, el retorn al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Seül i Jaap van Zweden, i a Viena amb la Wiener Symphoniker. També el debut amb l’Orchestre de París, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen i Academy of St. Martin in the Fields, i un altre retorn, al Concertgebouw, com a artista resident amb la Residentie Orkest Den Haag, i les actuacions a Hong Kong i Pequín amb Paavo Järvi i la Filharmònica de Hong Kong.
Darrerament ha debutat als BBC Proms amb la BBC Philharmonic i al Hollywood Bowl amb Los Angeles Philharmonic. Ha fet una gira amb la Tonhalle-Orchester de Zúric i Paavo Järvi, i ha debutat amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Pittsburg Symphony i Orquesta y Coro Nacionales de España. També ha actuat amb la Wiener Symphoniker a la Konzerthaus i ha debutat al Concertgebouw amb la Residentie Orkest.
Bomsori és convidada habitualment a importants festivals, com el Rheingau Musik Festival, Schleswig-Holstein Musik Festival i Verbier Festival. El 2021 va ser nomenada Focus Artist del Rheingau Musik Festival i va iniciar una residència artística de cinc anys al Gstaad Menuhin Festival com a Menuhin’s Heritage Artist.
Així mateix, ha actuat amb les principals orquestres americanes, com la New York Philharmonic, San Francico Symphony, Los Angeles Philharmonic i Orchestre Symphonique de Mont-real, i amb la Simfònica Nacional Danesa, amb directors de renom, com Fabio Luisi, Paavo Järvi, Marin Alsop, Jakub Hrůsa, Sanntu-Matias Rouvali i Jaap van Zweden.
Ha estat guardonada al Concurs Internacional de Música ARD, als concursos internacionals de violí Txaikovski, Reina Isabel i Jean Sibelius, i ha rebut el Young Artist Award del Ministeri de Cultura de Corea del Sud.
La seva discografia amb Deutsche Grammophon inclou Violin in stage amb la Filharmònica NFM de Wrocław, i un àlbum amb Rafał Blechacz que inclou obres de Fauré, Debussy, Szymanowski i Chopin, que va guanyar el Premi Fryderyk al millor àlbum polonès a l’estranger. El seu darrer enregistrament del Concert per a violí de Nielsen amb l’Orquestra Simfònica Nacional Danesa i Fabio Luisi va rebre el Premi Gramophone 2024.
Toca amb el Guarnerius del Gesù “ex-Moller” del 1725, cedit generosament per la Fundació Samsung per a la Cultura i la Stradivari Society de Chicago.
Rafaɫ Blechacz, piano

@ Harald Hofmann
Nascut el 1985, va iniciar els estudis als cinc anys, i va continuar el seu aprenentatge pianístic a l’Escola Estatal de Música Arthur Rubinstein de Bydgoszcz. El 2007 es va graduar a l’Acadèmia de Música Feliks Nowowiejski de la mateixa ciutat de Bydgoszcz, a la classe de piano de la professora Kataryna Popowa Zydroń. El 2016 va obtenir el seu doctorat en filosofia de la música.
Des de la seva victòria al XV Concurs Internacional de Piano Chopin de Varsòvia (2005), s’ha consolidat a l’escena concertística internacional i és reconegut com el millor intèrpret de la seva generació de les obres de Chopin. És aclamat pel públic i la crítica d’arreu del món per les seves interpretacions aprofundides i virtuoses. A més, el 2014 va ser guardonat amb al prestigiós Gilmore Artist Award, premi que s’atorga cada quatre anys a un concertista distingit i extraordinari sense tenir-ne en compte l’edat ni la nacionalitat.
Ha actuat amb orquestres de gran prestigi, com la London Philharmonic Orchestra, City of Birmingham Symphony Orchestra, Orchestre de París, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, hr-Sinfonieorchester de Frankfurt, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen, Mahler Chamber Orchestra, ORF Radio-Symphonieorchester de Viena, Camerata Salzburg, Rotterdam Philharmonic Orchestra, Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia, Tonhalle-Orchester de Zúric, Minnesota Orchestra, Detroit Symphony Orchestra i Orchestre Symphonique de Mont-real.
Ha ofert recitals a les sales més destacades del món, com Philharmonie de Berlín, Prinzregententheater de Múnic, Konzerthaus de Dortmund, Salle Pleyel de París, Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatroalla Scala de Milà, Wiener Konzerthaus i BOZAR-Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, a més de ciutats dels Estats Units i l’Àsia.
Va iniciar la temporada 2024-25 amb la Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg, sota la direcció de Kent Nagano, i SWR Symphonieorchester, NDR Elbphilharmonie Orchester, Simfònica de Varsòvia, Orchestre Philharmonique de Montecarlo i Kammerorchester des Bayerischen Rundfunks. Els seus recitals com a solista l’han portat a Milà, Ginebra, Berlín i París, a més de llargues gires pel Japó i la Xina. Com a músic de cambra, col·labora i es concentra en el seu duo amb Bomsori.
Blechacz és artista discogràfic en exclusiva de Deutsche Grammophon. El seu primer enregistrament dels Préludes de Chopin van assolir un disc de platí a la seva Polònia natal, a més de l’ECHO Klassik alemany i el Diapason d’Or francès. L’àlbum amb els dos Concerts de Chopin amb la Concertgebouworkest, sota la batuta de Jerzy Semkow, va ser guardonat amb el Preis der Deutschen Schallplattenkritik. El 2012 va publicar obres de Debussy i Szymanowski, cedé que va ser distingit com a enregistrament del mes per la revista «Gramophone» i enregistrament solista de l’any per ECHO Klassik. Altres àlbums amb Poloneses de Chopin o bé obres de Bach, com també el seu àlbum en duo amb el violinista Bomsori, han seduït els oients i la crítica aquests darrers anys. L’últim enregistrament de Blechacz va aparèixer el març del 2023, amb obres de Frédéric Chopin, dedicat novament al compositor que va impulsar especialment la seva carrera.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 23.03.26 – 20 h
Sala de Concerts—Schumann i Brahms
Christian Zacharias, piano
Leipziger StreichquartettJ. Brahms: Quartet núm. 2, en La menor, op. 51 núm. 2
R. Schumann: Quintet amb piano, en Mi bemoll major, op. 44Preus: 25 i 38 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –





























































